La instrucció ideal del príncep humanista a través d’Erasme, Vives i els tractadistes posteriors

Resum: l'educació del príncep, model per al seu poble, havia estat una tasca delicada i com-plexa per se, marcada, sobretot, pel context en què es desenvolupava i l'entorn en què apre-nia. en aquest sentit, l'humanisme dotà aquesta comesa de diferents aportacions, de la mà d'erasme, vives, i, en contraposició, de maquiavel, entre alguns dels autors contemporanis, a més dels diversos tractadistes que, amb posterioritat, contribuïren fefaentment en la formació principesca i, per extensió, la nobiliària que amb ell s'instruïa a la cort, per tal de modelar l'educació ideal del futur monarca, tot encarnant els principis que li eren pressuposats com a dignes i virtuosos, exemplars per als seus súbdits, alhora que personificant els preceptes de la creença religiosa preponderant a l'europa occidental. Paraules clau: educació príncep/ humanisme/ tractadistes/ característiques formació. Abstract: the education of the prince, as a model of his citizens, was a complex and delicate task, marked overall by the context in which it was developed and the situation in which learned. In this sense, humanism endowed this assignment of different contributions from the hand of erasmus, vives, and, in contrast, machiavelli, among some contemporary authors , besides several writers which subsequently contributed reliably to princely training and by extension, the noble that he was educated at court, to model the ideal education of the future monarch, embodying the ideals that he had to personify were as worthy and virtuous, exemplary to his subjects, while he had to incarnating the precepts of religious beliefs prevailing in the occidental europe.