\"La inscripció més antiga d\'Auso (Vic) i el context preaugustal\"

1

er

Congrés Internac ional d’Arqueologia i Món Antic

ISBN: 978-84-616675-2-9

B

I

E

N

N

A

L

ACTES

1

Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic er

Govern i societat a la Hispània romana Novetats epigràfiques

Homenatge a Géza Alföldy

EOLÒGI

C

AL

SOCIETAT

RRACONE TA

SE

1844

N

V RQ

A

A

29-30 de novembre – 1 de desembre de 2012

RE I

B

BB

II

I

E

N

N

A

L

EE

NN NN AA LL ACTES Internacional 1 Congrés er

d’Arqueologia i Món Antic

Internacional 11 Congrés Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic er er

Govern i societat a la Hispània romana Novetats epigràfiques

Homenatge a Géza Alföldy

d’Arqueologia i Món Antic Tarragona, 29-30 de novembre i 1 de desembre de 2012

Govern i societat a la Hispània romana Govern iNovetats societat a la Hispània romana epigràfiques Novetats epigràfiques

Homenatge a Géza Alföldy Homenatge a Géza Alföldy

Tarragona, 29-30 de novembre i 1 de desembre de 2012 Tarragona, 29-30 de novembre i 1 de desembre de 2012

Edició a cura de

Jordi López Vilar

Tarragona, 2013

Comitè científic Maria Adserias Sans – Serveis Territorials de Cultura – Generalitat de Catalunya Lluís Balart Boïgues – Museu d’Història de Tarragona Jordi López Vilar (secretari) – Institut Català d’Arqueologia Clàssica Joan Josep Marca – Fundació Privada Mútua Catalana Ramón Marrugat Cuyàs – Fundació Privada Mútua Catalana Maite Miró i Alaix – Serveis Territorials de Cultura – Generalitat de Catalunya Antoni Pujol Niubó – Fundació Privada Mútua Catalana Isabel Rodà de Llanza – Universitat Autònoma de Barcelona – Institut Català d’Arqueologia Clàssica Francesc Roig i Queralt – Fundació Privada Mútua Catalana Jordi Rovira Soriano – Reial Societat Arqueològica Tarraconense Joaquín Ruiz de Arbulo – Universitat Rovira i Virgili. Càtedra d’Arqueologia Francesc Tarrats Bou – Museu Nacional Arqueològic de Tarragona

© de l’edició, Fundació Privada Mútua Catalana © del text, els autors © de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari Primera edició: Novembre de 2013 Maquetació i impressió: Indústries Gràfiques Gabriel Gibert Disseny de la coberta: Llorenç Brell Fotografia de la coberta: Jordi Rovira Dipòsit Legal: T-1364-2013 ISBN: 978-84-616675-2-9

ÍNDEX

Presentació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

9

Balanç del 1er Congrés Tarraco Biennal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

11

Cuestiones epigráficas del conventus Carthaginiensis (Hispania citerior), con algunas contribuciones póstumas de Géza Alföldy. JUAN MANUEL ABASCAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

13

La imagen epigráfica de la dinastía Flavia en el Occidente romano: las inscripciones de Roma. JAVIER ANDREU . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

35

Clientela y patronos en Hispania. FRANCISCO BELTRÁN y FRANCISCO PINA . . . . . . . . . . . . . .

51

Dinámica socioeconómica en la Tarraconense oriental a finales de la República y comienzos del Imperio. El comercio del vino a través de la epigrafía anfórica. PIERO BERNI y JORDI MIRÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

63

Géza, László, Tarragona. Recuerdos de mi primer encuentro con Géza Alföldy en Tarragona, 11 de octubre de 1986. LÁSZLÓ BORHY . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

85

“Vertige de la liste”. MIREILLE CORBIER . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .

99

Los Argentarii y las societates mineras en la zona de Carthago Nova. BORJA DÍAZ ARIÑO y JUAN ANTONIO ANTOLINOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115 Tavole in bronzo: note tecniche. ANGELA DONATI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 121 Novidades epigráficas dos conventus Scallabitanus e Pacensis. JOSÉ D’ENCARNAÇÃO . . . . . . 125 Géza Alföldy y las inscripciones romanas de Tarraco (1975-2011): novedades y nuevas perspectivas. DIANA GOROSTIDI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 135 La inscripció més antiga d’Auso (Vic) i el context preaugustal. ANNA GUTIÉRREZ GARCIA-M., IMMA MESTRES i ISABEL RODÀ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145 Aspectos generales del hábito epigráfico en el conventus Caesaraugustanus. ÁNGEL A. JORDÁN . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153 Glandes inscriptae a l’ager Tarraconensis. JORDI LÓPEZ VILAR . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175 Un apunt sobre Géza Alföldy i les fonts epigràfiques tarragonines manuscrites dels segles XVI i XVIII. JAUME MASSÓ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 185 Honrar al esposo: presencia femenina e influencia pública en la Hispania romana. MILAGROS NAVARRO . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193 Gobierno e identidad en la Lusitania romana. FRANCISCO JAVIER NAVARRO . . . . . . . . . . . . . 209 Funcionarios senatoriales y ecuestres con cargos en Hispania citerior y en Germania. PABLO OZCÁRIZ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219

Nuevos datos sobre las confiscaciones de Septimio Severo en la Bética. JOSÉ REMESAL . . . . 233 Amico ac magistro optimo et praestantissimo. La ‘memoria’ negli epitaffi dell’Hispania citerior. CECILIA RICCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 247 La legión de Marte y la fundación de la colonia Tarraco. JOAQUÍN RUIZ DE ARBULO . . . . . . 263 Augusta Emerita: novedades epigráficas, testimonios arqueológicos e interpretaciones históricas. JUAN CARLOS SAQUETE y JOSÉ M. ÁLVAREZ . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 279 Roads and towns along the border of Hispania Citerior. MANFRED SCHMIDT . . . . . . . . . . . . 291 Las inscripciones con litterae aureae en la Hispania ulterior (Baetica et Lusitania): aspectos técnicos. ARMIN U. STYLOW y ÁNGEL VENTURA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 301 Resums . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 341

LA INSCRIPCIÓ MÉS ANTIGA D’AUSO (VIC) I EL CONTEXT PREAUGUSTAL1 Anna Gutiérrez Garcia-M., Universitat Autònoma de Barcelona – Institut Català d’Arqueologia Clàssica Imma Mestres, Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses Isabel Rodà, Universitat Autònoma de Barcelona – Institut Català d’Arqueologia Clàssica

1. LES DADES ARQUEOLÒGIQUES DELS SEGLES II-I AC La Plana de Vic, a la comarca d’Osona (fig. 1) que fa perviure el nom de la tribu ibèrica dels Ausetans i de la ciutat romana d’Auso, fou ben aviat objecte d’una instal·lació romana permanent amb una forta empremta militar i també per a aprofitar les bones condicions per a una explotació agropecuària, tal com demostra la creixent importància dels establiments en àrees agrícoles al centre de la comarca. És en aquest moment que els assentaments indígenes situats en les zones perifèriques, elevades i ben defensades, s’abandonen de forma abrupta o es redueixen significativament, mentre que d’altres, com el del Camp de les Lloses, situat al peu d’un turó-testimoni però ja en territori de la Plana, no només perviuen sinó que prenen més importància2. Paral·lelament, els eixos de comunicació que connecten la Plana de Vic amb els territoris circumdants també experimenten un canvi significatiu: és en aquest període que pren importància l’eix nordsud3 que acabarà esdevenint la principal via que comunicarà el territori d’Auso amb la resta de la xarxa viària romana.

Figura 1. Mapa de situació de la comarca d’Osona amb indicació de la capital, Vic (antiga Auso).

Riuprimer amb la primera milla i un segon a Tona amb la setena4. Ara bé, si a Santa Eulàlia tenim la primera milla, hem de pensar que a 1 km i mig a la rodona es trobaria el caput viae, és a dir el kilòmetre zero des d’on es comptaven les distàncies. La primera localització que pot venir a la ment és la ciutat de Vic, l’antic municipium d’Auso. L’existència d’un jaciment amb nivells tardorepublicans propers a

1A. ELS MIL·LIARIS DE MANI SERGI

Tenim força evidències arqueològiques a les darreries del segle II aC que ens parlen de l’existència d’una via vers el sud, començant per dos dels tres mil·liaris que amollonaven la via del procònsol Mani Sergi, l’un d’ells a Santa Eulàlia de

1. Aquest article ha estat realitzat en el marc del projecte de recerca I+D+i “La explotación y comercio de los recursos naturales en el Norte de la Hispania romana: lapis, metalla, aqua” (HAR2011- 25011) finançat pel Ministerio de Ciencia e Innovación, Subdirección General de Proyectos de Investigación. 2. Per una relació exhaustiva dels jaciments d’aquesta època, vegeu PADRÓS, C. “El territori de la Plana Ausetana i el seu entorn des de l’ibèric ple a l’alt Imperi”, Cypsela 18 (2010), p. 246-248, i també el mapa a DURAN, M.; MESTRES, I.; PRINCIPAL, J. (coord.) Les col·leccions de l’exposició permanent del Camp de les Lloses. Tona. Tona: Ajuntament de Tona - Centre d’Interpretació del Camp de les Lloses, 2008, p. 24. 3. ROCAFIGUERA, M. Osona ibèrica. El territori dels antics ausetans. Vic: Publicacions del Patronat d’Estudis Osonencs, 1995, p. 158; PADRÓS, C. “El territori ...”, p. 249. 4. G. FABRE; M. MAYER; I. RODÀ, Inscriptions romaines de Catalogne I. Barcelone (sauf Barcino) (=IRC I), París: Centre Pierre Paris; Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1984, núms. 175, 176 i 181. V. també sobre aquesta via, PONS, J. Territori i societat romana a Catalunya. Dels inicis al baix Imperi. Barcelona: Edicions 62, 1994, p. 40-44.

145

LASINSCRIPCIÓ INSCRIPCIONES CON LITTERAE LA HISPANIA ULTERIOR LA MÉS ANTIGA D’AUSOAUREAE (VIC) I ELEN CONTEXT PREAUGUSTAL

l’indret on més endavant es fundà Auso5 sembla indicar-ho, però la distància que separa Santa Eulàlia de Riuprimer de Vic supera àmpliament els 1500 metres. On situar, doncs, aquest kilòmetre zero d’aquesta via romana? Hem de confessar que, hores d’ara, no ho sabem. El mil·liari de Mani Sergi procedent de Santa Eulàlia de Riuprimer lliga amb el de Tona, trobat el 1954 al Mas El Vilar, conservat al Museu Episcopal de Vic i reproduït al Camp de les Lloses; marca la milla número VII, coherent respecte a la número I. La via continuava cap al Vallès, on a Santa Eulàlia de Ronçana aparegué, en un indret no massa precís, una petita columna mil·liària amb l’especificació de la milla XXI; aquesta peça s’exhibeix actualment a la seu barcelonina del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Més enllà, no tenim cap altra notícia de la via amollonada per Mani Sergi, però aquests tres elements són absolutament sensacionals com a testimoni d’una via, probablement de caràcter militar, estructurada amb posterioritat a la presa de Numància (133 aC).

guretat, tot preservant provisions per a les tropes en trànsit, organitzant el reclutament d’auxiliars locals, i tenint cura de tasques com la reparació d’armes i altre utillatge7. 1C. MONUMENT DE MALLA

Prop del terme de Tona, tenim un document absolutament excepcional d’escultura romana de tipus itàlic de les acaballes del segle II aC. Ens referim al monument funerari de Malla, conservat al Museu local davant de l’església. Constitueix una de les rares mostres d’escultura romano-republicana, que segueix ben de prop models itàlics, i estem convençuts que es tracta de la monumentalització d’una tomba singular d’un il·lustre personatge romà per a nosaltres desconegut8. Es troba precisament sobre una de les vies de pas de la comarca d’Osona, tan increïblement rica en troballes d’aquesta etapa crucial per a la reestructuració territorial que marca el final del segle II aC, i només es pot entendre en l’ambient de romanització que testimonia Osona des d’aquest moment, amb una densitat de jaciments i monuments del tot fora de sèrie.

1B. EL CAMP DE LES LLOSES (TONA)

S’ha de posar en relació amb aquesta via el jaciment del Camp de les Lloses, també a Tona, la fase més important de la qual correspon precisament al mateix moment del traçat viari de Mani Sergi ja que a partir de voltants de l’any 120 aC s’hi estableix un vicus de caràcter militar. Tot i que aquest jaciment no és l’únic d’aquest període documentat al territori dels antics Ausetans6, sí que és un dels més significatius. Situat al peu del turó del Castell, es tractaria d’un enclavament de logística militar, on probablement una petita guarnició restaria al càrrec de la se-

2. AUSO I LES DADES ARQUEOLÒGIQUES D’ÈPOCA D’AUGUST Per a centrar l’administració de tot aquest territori, es funda, en època d’August, Auso. Tenim inscripcions que es remunten al segle I i ens testimonien l’organització municipal amb personatges inscrits a la tribu Galèria9 i també una inscripció de Barcino d’època de Trajà (107-108 dC) que fou

5. Es tracta del jaciment de Ca l’Adam, on es van trobar materials que assenyalen una ocupació d’època republicana (final segle II - inici segle I aC) i una altra d’època imperial, amb ceràmiques sigil·lades clares del segle III (MOLAS, M. D. Els Ausetans i la ciutat d’Ausa. Vic: Publicacions del Patronat d’Estudis Osonencs, 1982, p. 94; CABALLÉ, G.; DURAN, M.; MESTRES, I.; PUJADES, J. Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al solar de la rambla Montcada, carrer Aluders (Vic, Osona. Juny-juliol 1997). Memòria d’excavació inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 1997). 6. Destaquen els jaciments de Puig Ciutat, amb una fase última d’ocupació a mitjans del segle I aC, entre les guerres sertorianes (83-72 aC) i la guerra Civil entre Gneu Pompeu Magne i Juli Cèsar (49-45 aC) (GARCIA, E.; PADRÓS, C.; PUJOL, A.; SALA, R.; TAMBA, R. “Resultats preliminars de la primera campanya d’excavació al jaciment de Puig Ciutat (Oristà, Osona)”, Ausa, XXIV, 166 (2010) p. 685-714), i els més coneguts Turó del Montgròs (El Brull) i l’Esquerda (Masies de Roda de Ter) (LÓPEZ MULLOR, A. “La muralla principal de l’oppidum ibèric del Montgròs (el Brull) i les seves defenses perifèriques”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 21 (2011) p. 149; OLLICH, I.; ROCAFIGUERA, M. L’Esquerda. 2500 anys d’història, 25 anys de recerca. Vic: Fundació Privada L’Esquerda, 2001; OLLICH, I.; ROCAFIGUERA, M. “El jaciment ibèric i medieval de l’Esquerda, 25 anys d’excavacions. Masies de Roda (Osona)”, GENERA, M. (coord.) Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona (1996-2001), vol. III. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004, p. 926-931). 7. DURAN, M.; MESTRES, I. “El Camp de les Lloses (Tona, Osona)”, Monografies del Montseny, 23 (2008) p. 197-209; DURAN, M.; MESTRES, I.; PRINCPAL, J. coord., Les col.leccions... 8. RODÀ, I. “Escultura republicana en la Tarraconense: el monumento funerario de Malla”, Actas de la I Reunión sobre escultura romana en Hispania (Mérida 1992), Mèrida-Madrid: Ministerio de Cultura-Museo Nacional de Arte Romano de Mérida, 1993, p. 207-219; RODÀ, I. “La difícil frontera entre escultura ibérica y escultura romana”, Actas del Congreso Internacional. Los iberos, príncipes de Occidente. Estructuras de poder en la sociedad ibérica (Barcelona 1998), Barcelona: Fundació La Caixa, 1998, p. 265-273. 9. IRC I, 32.

146

aixecada pels decurions ausetans en honor de Luci Licini Segon10. El nom de la ciutat l’hem d’establir definitivament com a Auso i no com el molt popularitzat i extès nom d’Ausa perquè una inscripció de Zahlbach (Germània) i un altra de Tarraco ens esmenten personatges originaris d’aquesta ciutat, dient concretament Ausone. Per tant aquest ablatiu ens porta al nominatiu Auso11. No obstant, poc es coneix de la ciutat romana. L’únic edifici que es conserva és el seu emblemàtic temple (fig. 2) del que l’any 2007 es celebrà el 125 aniversari del seu descobriment, en ser enderrocat el castell dels Montcada12. Pel mòdul sembla que podem deduir que era un temple tetràstil, amb quatre columnes a la façana encara que avui en veiem la restauració amb sis. Tradicionalment s’ha considerat que fou construït entre finals del segle I i començaments del II dC13, però recerques recents sobre qüestions tècniques i estilístiques, han permès afinar i confirmar més la datació, que sembla que es pot remuntar a un moment tardoaugusteu o tiberià14. Les altres dades arqueològiques sobre Auso són força disperses, des de troballes antigues fins als resultats de les intervencions arqueològiques de les darreres dècades15. Els materials més antics corresponen a algunes ceràmiques de vernís negre, datades en època republicana, entre els segles II i I aC; són materials, però, aïllats i sense relació amb nivells d’habitació in situ. A nivell d’estructures construïdes, un dels jaciments més signifi-

Figura 2. Vista del temple romà de Vic (imatge: Wikipedia commons).

catius és el de Ca L’Adam16 i la recent descoberta vil·la de l’Escorial17, tot i que també se n’han documentat a l’Albergueria, d’època republicana, i al subsòl del Palau Episcopal, d’època republicana i altimperial18. Una mica més allunyada, a oest del nucli d’Auso, però encara prou propera, destaca l’existència d’una vil·la d’origen augustal a l’indret on es construí l’Estadi Josep Mª Pallàs i que es posa en relació als jaciments propers de la Vil·la del Puig d’en Planes i el Mas l’Ausona, amb cronologies que abracen

10. FABRE, G.; MAYER, M.; RODÀ, I. Inscriptions romaines de Catalogne IV. Barcino (=IRC IV). París: Centre Pierre Paris; Bellaterra: Universitat Autònoma de Barcelona, 1997, núm. 83. 11. PONS, J. “Una inscripció de Germània a dos legionaris ausonencs”, Ausa, X/102-104 (1982), p. 319-328; ALFÖLDY, G. Die römischen Inschriften von Tarraco (=RIT). Berlin: Walter de Gruyter, 1975, núm. 381. 12. Amb motiu d’aquest aniversari, el Patronat d’Estudis Osonencs organitzà una jornada científica recollida en un número monogràfic de la revista Ausa (XXIII, 161-162) aparegut el 2008. 13. La monografia primera i molt meritòria és la de mossèn J. GUDIOL, L’Ausa romana i el seu temple. Vic: Editorial Humanitas, 1907, reimpr. Barcelona 1982; també J. PUIG I CADAFALCH dedicà memorables planes al temple en la seva Arqueologia romana de Catalunya. Barcelona, 1934, p. 107-111. Vid. també MOLAS, M. D. Els ausetans... , p. 79-92; SANMARTÍ, E.; LÓPEZ MULLOR, A. “Excavacions al temple romà de Vic. Campanya de 1980”, Ausa, X/102-104 (1982), p. 261-273; MOLAS, M. D. “El temple romà de Vic i la ciutat d’Ausa. Novetats arqueològiques i cronologia”, Ausa, X/102-104 (1982), p. 275-291; CABALLÉ, A. “Una visió arqueològica de la descoberta i la restauració del temple romà”, Ausa, XXIII/161-162 (2008), p. 432-437. 14. DOMINGO, J.; GARRIDO, A.; MAR, R. “El temple romà de Vic i la seva decoració arquitectònica”, Ausa, XXIII, 161 (2008) p. 581-608. A més, les excavacions han confirmat nivells anteriors a August en l’indret on es troba. 15. CRUELLS, W.; MOLAS, M.D.; OLLICH,. Programa de Recerques Arqueològiques a la Ciutat de Vic: PRAV. Vic: Ajuntament, 1985, document inèdit; PUJADES, J.; SUBIRANAS, C.; ROCAFIGUERA, M. Programa d’Arqueologia Urbana (PRAU), Volum I. Vic: Ajuntament, 1992, document inèdit; un recull de les intervencions preventives dutes a terme en els darrers 20 anys varen ser recollides en una interessant exposició organitzada pel Centre d’Investigacions Arqueològiques d’Osona (CIAO), que tingué lloc al Museu d’Art de la Pell l’any 2004; en ella es presentà per primer cop la inscripció que és objecte d’aquest treball. 16. Vid. supra, nota peu de pàgina núm. 5. 17. Aquesta data del mateix moment fundacional de la ciutat d’Auso i hauria perviscut fins a mitjan segle III dC; vid. ROCAFIGUERA, M. “Les excavacions arqueològiques de l’Escorial (Vic). Del món romà fins al segle XIX”, Ausa, XXIV, 166 (2010) p. 733-751. 18. MOLAS, M. D.; OLLICH, I.; CABALLÉ, A. “De l’Auso romana al Vicus Ausonensis medieval”, Ausa, XXIII, 161-162 (2008) p. 719-722; aquest article fou publicat originalment a les a Actes del XIV Congrés Internacional d’Arqueologia Clàssica. La ciutat en el món romà. (Tarragona, 1993), vol. 2. Tarragona: Comité Organitzador del XIV C.I.A.C.; Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Científicas; Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, 1994, p. 289-290.

147

LASINSCRIPCIÓ INSCRIPCIONES CON LITTERAE LA HISPANIA ULTERIOR LA MÉS ANTIGA D’AUSOAUREAE (VIC) I ELEN CONTEXT PREAUGUSTAL

des d’època tardorepublicana a altimperial19 (fig. 3). També del moment inicial de la ciutat, destaca la troballa, excepcional, de la inscripció funerària

que Antonius Verus, de la tribu Galeria, dedicà a la seva esposa difunta Cornelia Nigrina, procedent del Molí d’en Llobet20 (fig. 4).

Figura 3. Mapa esquemàtic que mostra la situació de les necròpolis a l’entorn del nucli d’Auso i les vies i altres troballes en el radi de 2 km que forma el seu entorn directe (Dibuix: PADRÓS, C. “El territori...”, fig. 7, amb modificacions d’I. Mestres i M. Duran). 19. DURAN, M.; MESTRES, I. “La vil·la de l’Estadi Municipal Josep Maria Pallàs (Gurb, Osona)”, GENERA, M. (coord.) Actes de les Jornades d’Arqueologia i Paleontologia 2001. Comarques de Barcelona (1996-2001), vol. II. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, 2004, p.635-650; PADRÓS, C. “El territori…”, p. 261. 20. GUDIOL, J. L’Ausa romana..., p. 55-56; JUNYENT, E. La ciutat de Vic i la seva historia. Vic: Curial, 1976, p. 27; MOLAS, M. D. Els ausetans..., p. 55; IRC I, 32; RODÀ, I. Catàleg de l’epigrafia i de l’escultura clàssiques del Museu Episcopal de Vic. Vic: Patronat d’Estudis Ausonencs i Museu Episcopal de Vic, 1989, p. 54-55.

148

Figura 4. Inscripció de Cornelia Nigrina (IRC I, 32). Foto: E. Olivella.

3. CONTEXT ARQUEOLÒGIC DE LA TROBALLA DE LA NOVA INSCRIPCIÓ Fou en el marc de les intervencions arqueològiques, iniciades l’any 200321, al solar de Can Colomer Munmany de Vic, on en els anys 70 s’havia descobert una necròpolis romana22, que es va trobar la inscripció que és objecte principal d’aquest treball (fig. 5). Va aparèixer en una de les dues àrees d’interès arqueològic que presentaven nivells d’època romana, on es posà al descobert les restes d’un tram de camí pavimentat que, tant per les seves característiques constructives com per la seva situació en relació a la necròpolis romana, s’ha identificat com la via romana d’accés sud a la ciutat d’Auso. La via, situada a una cota topogràfica de 477,76 s.n.m., conservava una longitud de 25 m i una amplada aproximada de 4 m (fig. 6). Després d’un primer nivell de terres de conreu, es posà al descobert un segon estrat, caracteritzat per argiles on es documentaren alguns materials romans de construcció tipus tègula, que s’assentava directament sobre el paviment de la calçada, construïda amb lloses i pedres de mides diferents (fig. 7). Alguns dels elements de l’enllosat eren peces lítiques reaprofitades. En concret es varen recuperar diversos

Figura 5. Inscripció romana trobada durant les excavacions al solar de Can Colomer Munmany. Foto: I. Mestres.

21. Les intervencions es desenvolupen en el marc del projecte d’urbanització de la zona a càrrec de l’empresa promotora de l’obra Volumètric SA de Mataró (DURAN, M.; MESTRES, I. Memòria de les prospeccions arqueològiques realitzades al solar de Can Colomer Munmany (Vic, Osona. 2003). Memòria d’excavació inèdita. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2003, p. 7-12; MESTRES, I. Informe de la segona fase d’intervenció arqueològica al solar de Can Colomer Munmany (Vic, Osona) 2003-2004. Informe d’excavació inèdit. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2004, p. 8). 22. JUNYENT, E. La ciutat..., p. 27.

149

LASINSCRIPCIÓ INSCRIPCIONES CON LITTERAE LA HISPANIA ULTERIOR LA MÉS ANTIGA D’AUSOAUREAE (VIC) I ELEN CONTEXT PREAUGUSTAL

Figura 6. Situació de l’indret on es va trobar la inscripció (imatge: Google maps).

Figura 7. Imatge de l’excavació de la via romana. Foto: I. Mestres.

elements com una pedra de molí, la inscripció objecte d’aquest article, un acroteri23 (fig. 8) i diversos blocs de suport. Tot i ser escàs, el material arqueològic recuperat permet establir la cronologia de la via. La presència de ceràmica sigil·lada itàlica en el nivell de preparació marca la construcció de la via a partir de l’arribada d’aquests materials ceràmics a casa nostra, especialment abundant, a les darreries del segle I aC, en època d’August, produïts a la península itàlica des del 40 aC. La documentació de la inscripció i l’acroteri, datats en època de l’emperador August, en el paviment de la via, permet proposar una cronologia d’ús de la mateixa al llarg de l’Imperi. El conjunt d’elements arquitectònics i ornamentals lítics documentats en l’en-

llosat de la via, tots ells de gres de Folgueroles, podria formar part del mateix monument funerari que, un cop fou abandonat pel grup familiar, seria desmuntat per ser reaprofitat a la via durant una de les reparacions practicades al llarg de l’etapa imperial. Tot i que la necròpolis de Can Colomer Munmany ha estat datada entre els segles II i III dC a partir de les troballes del segle passat, és molt probable que la via es construís a les darreries del segle I aC i pervisqués al llarg de tot l’Imperi. També és probable que la necròpolis es desenvolupés, als costats, a partir de l’època de l’emperador August i pervisqués al llarg dels segles, tal i com ho indicarien les sepultures tardanes a l’àrea de la Mare de Déu de la Guia24.

23. És de gres de Folgueroles i amida: 48x24x24 cm. Element decoratiu típic dels angles de monuments funeraris, probablement prové d’algun que hagués existit a la necròpolis de Can Colomer Munmany. La peça de secció triangular amb decoració de palmeta presenta cinc elements decoratius a cada cara, fou reutilitzada com a element lític de la filera que delimitava la pavimentació del tram de la via descobert. Presenta paral·lels amb un acroteri de gres de Montjuïc documentat a la ciutat romana d’Iluro, on també es recuperà un sarcòfag de caixa rectangular de plom, durant el segle XIX, (Iluro una ciutat per descobrir. Mataró: Museu de Mataró, 1999, p. 38 i 51), molt similar als documentats a la necròpolis romana d’Auso i conservats al Museu Episcopal de Vic. 24. JUNYENT, E. La ciutat de Vic ..., p. 27.

150

Lletres capitals quadrades allargades, sense peus o reforços. M de traços divergents, R i Q de cua recta; O i Q rodones; G amb apèndix en angle recte. Bisells no pas massa profunds i sense contrastos. Restes de pintura blanca, sobre tot perceptibles a les dues O de l. 3. Petits punts triangulars amb el vèrtex cap avall. Ordinatio senzilla, en només quatre línies ja que no es veu cap altra resta de bisell a l’espai de 8 cm sota la V inicial de l. 4. Per tant, el text presenta un notori desplaçament cap amunt. El nom dels magistrats ocupa dues línies per a cadascun d’ells. Es tracta de la inscripció més antiga de les trobades a Auso i sembla recordar uns dels seus primers magistrats. Les dues primers línies ens fan saber del per a nosaltres anònim edil i duòvir quinquenal, inscrit a la tribu Galèria. El fet del darrer càrrec ens indica que fou qui dugué a terme el cens de la població, probablement el primer. A Iluro (Mataró) coneixem el IIvir quinquennalis primus25 mentre que a la colònia augustea de Barcino (Barcelona) tenim testimoniat Gaius Coelius, el duòvir quinquenal que va fer construir la muralla de la ciutat en època fundacional26 i també tenim la inscripció de Quintus Salvius, un altre duòvir quinquenal contemporani27. Del segon magistrat del nou epígraf d’Auso, sabem que es digué Corneli Prudent o potser Pudent28 i segurament deuria ser un ciutadà inscrit a la tribu Galèria. Les últimes lletres del text (l. 4) són de difícil lectura, però ens inclinem a llegir-les com la indicació dels anys; la N te una amplada de 2,1 cm mentre que l’amplada de la primera N de la mateixa línia és de 2,5 cm. El darrer bisell que s’observa després de la X (conservada només fins a la meitat) és inclinat i possiblement correspondria a un altra X, amb la qual cosa el jove edil Corneli hauria viscut 20 anys. La cronologia de la inscripció, per les característiques paleogràfiques, correspon a l’època d’August i seria, per tant, contemporània de la fundació del municipi d’Auso. Considerem que seria segurament una mica anterior a la inscripció funerària d’Antonius Verus i Cornelia Nigrina29, de presentació formal també molt senzilla en 4 línies i una paleografia que ens porta a la primera meitat del segle I dC. En aquest punt ha de quedar forçosament obert l’interrogant sobre si el nostre Corneli edil i Cornèlia Nigrina haguessin pogut tenir algun tipus de relació familiar.

Figura 8. Imatge de l’acroteri, just després de ser trobat en l’excavació de la via romana. Foto: I. Mestres.

4. LA NOVA INSCRIPCIÓ Part dreta d’un bloc no motllurat de gres (probablement de Folgueroles) que conserva tant el cantell inferior com superior. El bloc és polit pel darrera, amb pèrdua del lateral esquerre i tot l’angle inferior dret. El camp epigràfic presenta un desgast generalitzat. Mides: 53 x 47 màx x 17-14 cm Alçada de les lletres: 5; 5,6-5; 5,2-4,7; 5,2-4,6 [- - -]Ọ . M(arci) F̣(ilio) GAL(eria tribu) [- - -AE]Ḍ(ili) . II(duo)VIR(o) . Q(uinquennali) . [- - - ]CORNELIO [- - -PR? P?]V�DENTI . AEḌ(ili) ẠN(̣ norum) X̣+ A ….o, ….fill de Marc de la tribu Galèria, edil, duòvir quinquennal. A…Corneli…Prudent o Pudent, edil de …anys.

25. IRC I, 101. 26. IRC IV, 57. 27. IRC IV, 72. RODÀ, I, “Los primeros magistrados en colonias y municipios de la Hispania Citerior (al norte de Sagunto)”, GONZÁLEZ, J. (ed.) Estudios sobre Urso, colonia Iulia Genetiva. Sevilla: Ediciones Alfar, 1989, p. 349-350. 28. SOLIN, H.; SALOMIES, O. Repertorium nominum gentilium et cognominum Latinorum. Hildesheim, Zürich, New York: Olms Wiedmann, 1988, p. 386. 29. IRC I, 32.

151

LASINSCRIPCIÓ INSCRIPCIONES CON LITTERAE LA HISPANIA ULTERIOR LA MÉS ANTIGA D’AUSOAUREAE (VIC) I ELEN CONTEXT PREAUGUSTAL

5. CONCLUSIONS

“leit motiv” per a una revisió de les dades que hores d’ara es coneixen de l’etapa fundacional del municipi d’Auso. En primer lloc, la síntesi de les evidències arqueològiques de la fase tardorepublicana (segles II-I aC), tan significativa per al territori dels antics Ausetans i que permet d’establir un horitzó que explica bé el naixement del nou nucli urbà per tal de cohesionar la zona. Encara que les dades no són massa abundoses en el moment actual, tenim ja algunes peces que van encaixant en un ampli puzzle. La troballa d’aquesta nova inscripció i la de la propera contemporàniament d’ Antonius Verus en necròpolis que vorejaven vies d’accés i sortida de la ciutat, ha donat peu a parlar de les zones funeràries de les àrees meridionals i orientals. Hem pogut comprovar una vegada més que les noves dades permeten avançar en el coneixement de les nostres ciutats, i en aquest cas hem pogut perfilar amb una exactitud més gran la primera etapa de la vida d’Auso i d’aquells que exerciren uns primers càrrecs municipals.

Malgrat el seu caràcter fragmentari, aquesta inscripció és sens dubte la més antiga i ben significativa per als orígens de l’organització del nou municipium d’Auso. La sèrie epigràfica urbana i del territori, deixant de banda els mil·liaris30, es redueix a dues altres peces conegudes fins ara. Un pedestal dedicat a Diana pel sevir C. Cornelius Gratus31 datable dels temps d’Adrià o Antoninus Pius que es devia aixecar en un indret públic i és ara com ara l’únic testimoni a la ciutat de l’organització del culte imperial. L’altra inscripció és la funerària del ciutadà Antonius Verus de la tribu Galèria i la seva esposa Cornelia Nigrina32 (fig. 4), datable al segle I dC i que ja havíem destacat el 1984 com a personatges que podrien haver estat contemporanis de la fundació del municipi. Són poques les peces, però ben sucoses, perquè, a més, totes tres esmenten membres de la gens Cornelia i ratifiquen la pertinença d’Auso a la tribu Galeria. La troballa de la inscripció dels dos magistrats datable en temps de l’Imperi d’August ha estat el

30. IRC I, 168-173. 31. IRC I, 31. 32. IRC I, 32.

152

1

er

Congrés Internac ional d’Arqueologia i Món Antic

ISBN: 978-84-616675-2-9

B

I

E

N

N

A

L

ACTES

1

Congrés Internacional d’Arqueologia i Món Antic er

Govern i societat a la Hispània romana Novetats epigràfiques

Homenatge a Géza Alföldy

EOLÒGI

C

AL

SOCIETAT

RRACONE TA

SE

1844

N

V RQ

A

A

29-30 de novembre – 1 de desembre de 2012

RE I