La indústria cotonera a Berga als segles XVIII-XIX
Descripción
HISTORIA
La indústria cotonera a Berga els segles XVIII -XIX per
JOSEP FARGUELL i MAGNET
La ind!istria cotonera a Berga, durant els segles XVIII i XIX, té el seu pUI7l culminant en el moment en que Ramon Farguel! i Montará in venta la maquina de.filar coto, coneguda amb el nom de rnaixerina.
El pensament económic de Félix Amat Per tractar de la indústria cotonera berguedana durant els anys del periode que ens ocupa, cal fer una introducció sobre el pensament económic que va informar els plantejaments fets per impu lsar la indústria textil a rEstat Espanyol. En tre els pensadors que van defensar les tesis d'aquest impuls, tenim en Felix Amat del qual farem diferents cites sobre la memória que va presentar en la sessió de la Societat Económica d'A mics del Pais de Tarragona, feta el 27 de setembre de 1790 amb el titol de: Discurso sobre la importancia d(J la indústria de telas de algodón , la posibilidad de extenderla y perfeccionarla en EspGlia y los medios de conseguirlo. E n aquesta memória va voler aconseguir una visió eco nó mica general. dient : "Testigos somos de la generosidad con que nuestro católico monarca (que Dios guarde) desde los primeros crepúsculos de su reinado dirigió los benéficos influjos de su real protección al fomento de los industriosos desvelos de nuestro socio de mérito Don Severo Vila " - director de la fabrica de filats de cotó i lli i de teixits de cO'.ó de la Societat-. "Y por lo mismo, nos debemos confesar particularmente obligados a instruirnos en todo lo concerniente a hilados y tejidos de algodón, con aquel cuidado que de todos los espGlioles que se glorian de ser amantes de su pais, 'exigen las mismas circunstancias de esta indústria y la de clarada intención del Soberano y de sus ministros de procurar su fomento ". Com es pot observar, Felix Amat, ja tenia un coneixement del creixent desenvolupament de la indústria textil cotonera a Catalunya , ja que tambe cita que , a Catalunya , deuen passar de 50.000 les persones que viuen de la indústria del cotó. En qua nt a la localització de les in dústries, Felix Amat , cregue que calia donar llibertat d'instal·lació ja que mes L'EROL
Cal R odergas
endava nt es descentralitzaria per si sola -dient: "Cualquier ramo de la indústria del algodó n, es de tanto valor, que se le ha de facilitar cualquier terreno en que vaya a plantarse y arraigarse. Una vez arraigado en el reino, sus mismos cultivadores , cuando sea ra zón, le irán trasplan tando donde dé más frut o ". Per fer demostrativa aquesta natural selecció, posa en evidencia, que' si be en un principi la indústria cotonera s' hav ia instal ·lat a Barcelona, existia una tendencia de creixement a Berga, Solsona, Manresa, Man lleu , etc ... , i aixó va a judar a fer mes suportables els hivern s de 1788 i 1789. En aq uesta descentralització . natural. fruit d'una lógica raciona lització. produ"ida per la iniciati va deis mateixos industrials, va veure la possible formació d'una indú stria pop ular. Tal com es pot observar. Berga ja en el 1790. es citada i en primer lloc. entre les poblacio ns on existeix una tendencia al creixement de la indústria cotonera. tant es així, que es exemple de la na tu-
ARXIU
ral descentralització industrial que preve u el nostre pensador económ ic Felix A mat, descentralització que es fara inevitablement a costa de la ci uta t de Barcelo na . per lógica de racionalització . arribant així a fer una distribució industrial mes popular i menys concentrada a les grans ciutats. Aq uestes teories eren les proteccionistes que els nostres pensadors económics reclamaven per als productes industrials. i així impulsar una indústria própia, que facilites un arrancament industrial del nostre país sense una competencia lliure amb els indu strials eslrangers que dificultaria greument la competitivi tat deis productes fets a Calalunya , sense tenir encara una estructura industrial capa- ~ ~
~
~
::
""-
:::
~
~ ~ ~ ::
~
~
.g
~ ::: ~
Pmc!IICles
S(lI/S
~
.g '"
~
:::
~
~
~
-
~c::> ~,
...
~ ~
l::s
~ ~ l::s :: ~~
~
::~
~
~
~
¡;;
~
~
~
l::s ~
~
~
~
~
~ ~
~ . c::::,
":: - """~ ~
:1
~ - .
~<
~
::;.
S~
~~ '-'
.~
~
~
~
l::s
~ ¡.::;
'-
.~
'S?
.::
:;
~
§ 2 :::
~e ...
V)
-.J
~
~
Dulu Creuciu de les Fúbri-
, qlles
(j
~
~
37
12
1.440
12
12
700 450
400
200
600
3 600
4.200
2.200
10.000
1817 i ISJO
J osep P ijuan , Anto ni Eliset 3S i J osep Planas
13
1.560
13
1J
800
600
100
700
6.000
4.800
.1.200
14.000
ISI7. 1820 i 182 1
Antoni i J oan Rodergas i L1 uís Sala
39
10
1.200
10
10
650 400
300 200
500
20.000
1000
3.000
26.000 . ISI9 i 1827
Bertomeu Sala , Vicen!; Canal i Qui rze Viladomat
40
13
1.560
13
13
SOO 400
650
-
650
6.000
4.S00
4.200
15.000
1820. IS22 i 1830
Salvador Paira , Ventura San- Esteban i Ramon Arderiu
41
13
1560
13
13
SOO
500
600
100
700
6.000
5.000
4.000
15.000
IS20. IS24 i IS32
J oan Garrós, Ventura Carrera i J osep Pui g
42
10
1.200
10
10
650
350
500
-
500
3.S00
3.600
2.600
10.000
1820 i 1827
Andreu i Ra mon Cortics i Mar ia Escobet
43
13
1.560
13
13
800
500
600
700
6.000
5.000
4.000
15.000
1820 i 1828
Fco_ Casamitjana, Ra mon Fa rras i Antoni Cotal
44
12
1.440
12
12
800
450
700
-
700
6.000
4.000
J OOO
11000
1820 i 1841
Domenec Callís, Jose p Po bla i Manuel Brazuela
45
10
1.200
10
10
660 400
600
-
600
5.000
4.000
1000
12.000
182 1. 1828 i 1834
J oa n Pairó, Celdoni Tor i Ag ustí Rosado
46
8
960
8
8
500
300
500
-
500
3.400
1200
1.400
8.000
1822 i 1840
Jose p Costa , J oan S urribas i L1 uís L1 ach
47
10
UOO
10
10
600
300
500
-
500
4.000
1600
2.400
10.000
1824. 1825 i 1841
Ra mon Serra , J oan Can als i 48 Ramon L1u sí
14
1. 680
14
14
900
500
600
150
750
7.000
6.000
4.000
17. 000
1824. 1825 i 1838
J osep Escobet, J oan C reu i M .a Antónia F reixa
49
1.1
1.560
13
13
800 400
680
680
6.500
4.500
3.000
14.000
1826 i 18JO
An toni Tora, J osep M alaret 50 i J aume Rosal
20
2.400
20
20 1.200
700
900
150
1.050
7.000
8.000
6.000
21.000
1828
J oan Clerch , Sebastia L1u s i 51 M ,I Freixas
11
1.320
11
11
700
350
500
-
500
5.000
4.000
1000
12.000
1828 i 1830
Ramon Claret, CeIedoni C uadrent i Ventura Ferrer
15
1. 800
15
15 1.000
600
750
-
750
8.000
6.000
4.000
18.000
1829 i 18.16
Ra mon Pons, Quirze L1u sí i 53 Climent Florejachs
11
1.320
11
11
700
300
400
100
500
4.000
4.000
JOOO
11.000
1833
An toni Casamitjana , J osep Viladomat i J a um e Sala
54
12
1.440
12
12
700 400
550
-
550
5.500
4.000
1500
13 000
1840 i 1841
J oan Bu xadé, Anloni Sola i 55 Anlo ni Farras
14
1.6))0
14
1-1
900
700
100
800
7.000
5.000
4.000
16.000
1841
Ra mon Serra, Ramo n Iglesies i Josep Com pie
--34
52
500
500
:s
100
-
~
- ----------------------------------------------------------------------L'ERO L
HISTORIA TEIXITS DE COTÓ PUR (1846) N" maquilles i úti/s
§
::g f)a/a
NUIII de/s (// IlU.~
!..!
( ""t!(J ciu
~
tle les
~
I·i/hri ·
l/ l/es
~
~
'~
'" t § """ ~ "'-
"'~
'"
§ ~
~
~
'"
"'-
;:,
'-
'"
.;:,
~
~ .~::: ~ ~
I~ Joan Roca , Domenee Serra i Antoni Tor
1743. 1820 i 18J 2
14
2 2 3
Josep Rosa, Ventura Freixa 180 3 i JJ i Josep Hueh 1832 Francesc Obiols, Josep Serra i Jaume Rosal
3 3
Capila /s
2'"
~.
i'-
~
I lIIpor{ de/s
so liS /I/ellslla/s
'"
...,
Lihat lebih banyak...
Comentarios
