La dona com a protagonista en l’epigrafia de la Pollentia romana (Segles I d.C. al III d.C.). Estudi prosopogràfic de la seva imatge pública com a integrants de l’elit local.

La dona com a protagonista en l’epigrafia de la Pollentia romana (Segles I d.C. al III d.C.). Estudi prosopogràfic de la seva imatge pública com a integrants de l’elit local.

L’objectiu d’aquest estudi no és altre que revisar tota la documentació epigràfica, trobada fins el moment, de les dones locals romanes documentades a Pollentia durant els segles I d.C. fins el III d.C.1 Així mateix veure la relació entre dedicants i dedicats i els tipus d’homenatge que reberen, sobre tot abordant una metodologia, que a part de l’epigràfica serà la prosopogràfica, de manera que serveixi de mostra sobre la necessitat constant de revisar les dades de les quals disposem per a l’anàlisi de la Mallorca romana i, concretament a Pollentia, car només en aquest constant retorns a les fonts es pot besllumar amb un mínim de rigor i garanties la vida d’aquells que ens precediren i que ara s’han convertit en document per a la història. Analitzarem el paper de l’elit 2, així com el seu comportament, en el control i monopoli d’aquests personatges com també tindrem en compta la prosopografia de les famílies que detentaren càrrecs a nivell local per a conèixer el seu posicionament en el quadre social, així com el seu paper en altres tipus de magistratures i, en general, en la vida municipal. Intentarem també esbrinar quins foren els motius principals de promoció d’aquests personatges importants de la Pollentia romana, com a destacats membres de destacades famílies i, per suposat com a integrants de l’elit local. Després d'aquesta breu introducció de l’objectiu de la nostra feina, passem a exposar quins eren aquests personatges, i més concretament, les dones a les ciutats romanes a la ciutat romana de Pollentia, però, cal especificar que ens centrarem amb els de tipus local. S’intentarà doncs, primer donar una visió global de la dona a tot l’Imperi romà, en segon lloc, fer l’estudi de gènere, a nivell local, de la Pollentia romana, de forma epigràfica i prosopogràfica i, finalment, en tercer lloc concloure amb les dades aportades les principals conclusions i noves aportacions del nostre estudi.

1

Que ho hem de connectar amb el desenvolupament de l’hàbit epigràfic, que marca el tipus de documentació amb la que hem treballat. 2 Les fonts clàssiques assenyalen la fortuna personal com un dels principals elements d’estratificació social.