La competència digital docent a la formació de mestres

La competència digital docent a la formació de mestres Ramon Palau i Francesc Esteve Són nombrosos els informes que plantegen la necessària competència digital que ha de disposar els futurs mestres per a fer front als nous reptes que planteja el segle XXI. Aquesta competència digital docent (CDD), implica la integració de la tecnologia amb adequades estratègies didàctiques per a ensenyar i ajudar a aprendre als seus alumnes, transformar les pràctiques d’aula i enriquir el seu propi desenvolupament professional (Almås & Krumsvik, 2007; Hall et al., 2014;). Trobem diferents marcs i models que defineixen aquesta competència i que orienten a la inserció de les TIC en els processos de formació docent (Silva, 2012). Hi ha uns models, com per exemple el QTS, que enfoca aquesta CDD centrada en habilitats genèriques amb TIC, similar al model ICDL. Altres, com per exemple el model de ISTE (2009), o ENLACES (2011), que són molt més aplicats a l’aula i al procés d’ensenyament-aprenentatge. També hi ha altres models molt panoràmics, com UNESCO (2008), que combina factors bàsics de l’educació amb components del sistema educatiu. A Catalunya, a partir de la resolució ENS/1356/2016 per a la definició de la CDD s’ha definit un model que integra la competència TIC instrumental, amb les habilitats de caire didàctic i metodològic (Departament d’Ensenyament, 2016). No obstant això, si analitzem l’estat de la formació de mestres a partir de diferents informes, podem constatar que: (a) els alumnes només disposen d’una alfabetització digital bàsica, (b) les universitats disposen cada vegada d’unes millors infraestructures TIC; (c) les TIC tenen un caràcter transversal i en algun cas voluntarista; i (d) manquen itineraris i incentius per a la formació del professorat (Carrera & Coiduras, 2012; Esteve, Gisbert & Lázaro, 2016; Larraz, 2012). Si analitzem el cas de la Universitat Rovira i Virgili (URV) veiem que a partir de la creació d’un grup de treball anomenat grup de competències de la URV, que va culminar amb la publicació d’un informe que defineix la CD dins del que s’anomenen competències nuclears, i que actualment es troba en fase de revisió. A partir d’aquest marc la URV estableix una estratègia per tal de facilitar als estudiants l’adquisició d’aquestes competències integradament amb els estudis de cada un dels ensenyaments corresponents assegurament en quines matèries i quines són les formes possibles de mostrar d’adquisició de cada una de les competències. En el cas de la CD el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i el Coneixement (CRAI) ha estructurat una sèrie de propostes i recursos per a l’aprenentatge per part dels estudiants. Centrant-nos en la CDD, la Facultat de Ciències de l’Educació (FCEP) va acordar tenir una matèria de 12 crèdits a 1r curs de tots els graus d’Educació amb el nom Habilitats Comunicatives. Dins d’aquesta trobem un mòdul de 4 crèdits on es desenvolupa un treball sistemàtic sobre la CDD que ha de permetre que els estudiants tinguin una base sòlida en aquest aspecte per tal de desenvolupar-lo plenament en la resta dels 4 anys del seu grau. També podem trobar diferents iniciatives impulsades per la Facultat o grups de recerca, com són l’ús de portafolis digitals o de simuladors 3D.