La ceràmica ibèrica pintada al Baix Ebre: representació artística o indicador cultural

LA CERÁMICA IBÉRICA PINTADA AL BAIX EBRE: REPRESENTACIO ARTÍSTICA O INDICADOR CULTURAL? Jordi Diloli Fons y Ramón Roque Secall

Presentera un estudi sobre els recipients cerámics ibérics amb decoració pintada, els tipus figuratius i la seva evolució al curs inferior de l'Ebre (comarques del Baix Ebre i Montsiá). S'analitzen les representacions pictóriques deis materials recuperáis en els principáis jaciments d'aquesta zona datats entre els segles VI i I a.n.E., especialment els que han estat objecte de treballs sistemátics que ens permetin reconéixer una seqüéncia ocupacional. L'estudi d'aquests elements decoratius mostra diferents tipologies que evolucionen des de formes geométriques simples fins a imatges mes elaborades de tipus simbólic. Cal apuntar també que la decoració amb pigments de color rogenc emprada ais vasos cerámics s'inicia amb anterioritat a l'aparició del que hom anomena cultura ibérica, possiblement en relació amb els vasos d'origen semita procedents del sud peninsular, mantenint-se aquest model fins la plena ocupació romana. Palabras clave: Cerámica ibérica, curso inferior del Ebro, decoración pintada, cultura ibérica. Nous présentons une étude sur les recipients céramiques ibériques avec décoration peinte, les types figuratifs et leur évolution au cours inférieur de l'Ebre (contrées du Baix Ebre et de Montsiá). On analyse les représentations picturales des matériels recuperes dans les principaux gisements de cette zone, dates entre le VI et le i siécle a.n.E, spécialement ceux qu'ont été objet de travaux systématiques que nous permettent de reconnaítre une séquence occupationnelle. L'étude de ees elements décoratifs étalage différentes typologies que évoluent depuis des formes geométriques simples jusqu'á des images plus élaborées de type symbolique. II faut viser aussi que la décoration avec des pigments de couleur rougeátre utilisée aux pots céramiques commence avec de Pantériorité a 1'apparition de ce qu'on appelle de la culture ibérique, possiblement par rapport aux pots d'origine sémite pertinents du sud péninsulaire, en se maintenant ce modele jusqu'á la pleine occupation romaine. Mots cié. Céramique ibérique, cours inférieur de l'Ebre, décoration peinte, culture ibérique.

INTRODUCCIO La recerca arqueológica efectuada durant els últims anys a l'área definida peí curs inferior de l'Ebre ha permés recuperar una gran quantitat de dades contextualitzades sobre la cultura material de les diferents comunitats assentades en aquesta regió durant l'antiguitat. En aquest sentit, les diferents excavacions o 1'estudi de materials dipositats en museus referents al període ibéric, han permés constatar la importancia d'aquest fet cultural en aquest territori, aportant una cada cop mes gran seqüéncia de dades de tot tipus, destacant la producció de vaixella cerámica, a ma o a torn, que presenta unes característiques certament homogénies per aquesta área geográfica, especialment l'anomenada cerámica comuna oxidada a torn. Tal com s'ha indicat en altres estudis, 1'interés per aquest aspecte material ha estat una constant des de la identificado de la cultura ibérica, amb uns esforfos dirigits generalment a extreure'n una informado cro-

no-cultural, fet que no s'ha expressat amb resultáis ni en projectes globalitzadors, ni en recerques aplicades en ámbits geográfics mes reduíts. Tanmateix, pensem que aquest tipus d'estudi es revela com a essencial per tal d'entendre el desenvolupament social i económic de les societats ibériques. Si mes no, s'ha avanyat en la classificació de les formes céramiques, essent emblemática la tipificado efectuada per C. Mata i H. Bonet (MATA, BONET, 1992), treball seguit amb mes o menys encert en altres zones geográfiques. En el nostre cas, pensem que aquests análisis, referits a ámbits territorials ben defmits, poden ser certament útils a l'hora de definir aspectes concrets de la cultura ibérica en regions determinades, si no peí que fa a qüestions cronológiques, qüestió a la que no renuncien!, si a trets de tipus socio-económic o polític, com ara la definido de l'etnicitat deis grups que ocupen un territori concret. Aquest treball, que forma part d'un estudi mes ampli, pretén confirmar si actualment es poden efectuar

278

JORDl DILOLI FONS Y RAMÓN ROQUE SECALL

Fig. 1. Situado de Tarea en estudi.

análisis diferenciadors a partir de la cerámica, concretament de les decoracions pictóriques de la mateixa, de les comunitats assentades al curs inferior de l'Ebre entre els segles VI i I a.n.E. Posteriorment, i en funció deis resultáis s' ampliaría 1'estudi a territoris veíns per tal de poder establir models comparatius i poder afegir aquest ítem al conjunt de variables que ens han d'indicar l'existéncia o no d'algun tipus de frontera políticosocial durant el període ibéric.

MARC GEOGRAFIC I CRONOLOGIC El territori que hem analitzat compren una regió articulada peí riu Ebre al seu tram final, des de l'anomenat Pas de Barrufemes (Benifallet, Baix Ebre) fins la línia de costa, definint un espai tancat per diverses serres de major o menor alfada. Aquest espai, de perfil triangular, decreix vers el mar, on desemboca el riu després de travessar la plana deltaica. El paisatge que s'observa es forca variable, des deis espais d'horta vora el riu fins les planes que s'eleven a dreta i esquerra del Hit fluvial fins formar uns relleus de mes presencia que tanquen aquesta valí: a la dreta els Ports de TortosaBeseit, última manifestació del Sistema Ibéric i a Fesquerra les serres de Cardó-Boix. Al sud, peí contrari, hi trobem l'únic espai pía, la valí que uneix Catalunya i el nord del País Valencia -la fóia d'Ulldecona-, separada del mar per la serra del Montsiá. Aquesta geomorfologia condiciona en forta mesura el sistema de comunicacions del territori, convertintse el riu en la principal via o camí, conformant-se un espai tancat on l'existéncia d'altres cursos d'aigua que

desguassen a l'Ebre ha servil per crear una complicada xarxa de camins entre aquesta regió i les Ierres de 1'interior, essent peí sud on, com hem indical, s'observa una conlinuítal territorial mes fluida, connectant amb l'extrem mes septentrional del País Valencia (Fig. 1). Peí que fa a 1'espai cronológic en que emmarquem el treball, se centra básicament en el període que abasta des del segle VI a.n.E. fins al canvi d'Era, espai Iradicionalment definit com a cultura ibérica, classifical en fases en base a la propia evolució de les comunilals que s'hi integren, amb lleugeres variacions de lipus temporal segons els Ireballs deis invesligadors que han treballal en aquesla área. Si mes no, voldríem fer palés que els darrers esludis efectuáis al curs inferior de l'Ebre han posat de manifesl que la verilable eclosió d'un esquema cultural nou que podríem associar a la idea d'alló que hom anomena "ibéric", entes com una estructuració territorial política, económica i social novedosa, es manifest¿ a partir del segle V a.n.E., essent els períodes anteriorí part d'un projecle de reformes i can vis socio-cultural > que s'iniciarien en aquesta regió geográfica al segle VII a.n.E. Si mes no, cal senyalar la continuílal en la cultura material, especialment en els elemente cerámics. ¿ partir d'inicis del segle VI a.n.E., factor que ha provocal la categorització d'un únic espai cultural ibéric dividit en Ibéric Antic, Pie i Final, dislinció que, superada aquesla visió malerialisla, cada cop queda mes diluí i;

ELS JACIMENTS ANALITZATS Tal com indicávem a la inlroducció, hem elegit per a desenvolupar aquest treball tols els jacimenls datau

LA CERÁMICA IBÉRICA PINTADA AL BAIX EBRE: REPRESENTACIÓ ARTÍSTICA O INDICADOR CULTURAL?

entre els segles VI i I a.n.E. que havien estat objecte d'algún tipus de treball arqueológic que ens podes aportar dades concretes sobre l'evolució de la cultura material present ais mateixos. Es així que, al Baix Ebre els jaciments analitzats son el Castellot de la Roca Roja (Benifallet), la Torreta (Tivenys), l'Assut (Tívenys), Les Válleles (Aldover), Les Planetes (Tortosa), ciutat de Tortosa i Mas de Mussols (L'Aldea), i al Montsiá les necrópolis de Miañes (Santa Bárbara), L'Oriola i La Carrova (Amposta), i els assentaments de La Moleta del Remei (Alcanar, Montsiá), el Castell d'Amposta i el Castell d'Ulldecona (Fig. 2).

EL CASTELLOT DE LA ROCA ROJA (BENIFALLET, BAIX EBRE) Situat a 1'extrem meridional de la serra de Cardó, al marge esquerre del riu Ebre, el nucli habitat ocupa uns 1100 m2 d'un esperó calcari de superficie plana, dirigit vers el nord-est/sud-oest. L'assentament es troba protegit per una muralla-barrera situada a l'únic punt d'accés al mateix, completada amb la presencia d'una

2~9

torre que protegeix la porta, un petit passadís simat al sud del mur defensiu. L'espai intern s'organitza a partir d'aquest element de protecció, des d'on parteix un carrer central connectat amb la porta, que avanfa perpendicular a la muralla fins a 1'extrem sud/sud-oest de l'esperó. Aquest carrer es veuria tallat per una altra via que correría paral-lela al mur defensiu, mentre que altres espais distribuirien els diversos ámbits. Per la seva estructurado i el seu tamany, el Castellot de la Roca Roja sembla ser una espai fortificat, amb funcions de control, complementant les funcions estratégiques de la Torreta, / Coll de Som amb qui guardaría una relació molt directa. Els materials que han aparegut a l'assentament li determinen una cronologia que aniria des del segle VI fins al segle II a.n.E.. Tanmateix, la major part d'estructures conservades pertanyen a Flbéric Pie, moment en que s'organitza l'urbanisme del poblat, que sembla remodelar-se en part durant la segona meitat del segle III a.n.E.. Al segle II sembla ser que el jaciment continua ocupat, pero les dades sobre la seva entitat i durada son actualment desconegudes (Belarte, Noguera, Sanmartí, 2002).

13 11 Fig. 2. Jaciments analitzats: 1) Castellot de la Roca Roja; 2) la Torreta; 3) l'Assut; 4) Les Válleles; 5) Les Planetes; 6) Tortosa; 7) Mas de Mussols; 8) Miañes; 9) L'Oriola; 10) La Carrova; 11) la Moleta del Remei; 12) Castell d'Amposta; 13) Castell d'Ulldecona.

280

JORDI DILOLI FONS Y RAMÓN ROQUE SECALL

LA TORRETA / COLL DE SOM (BENIFALLET / TlVENYS, BAIX EBRE) Es tracta d'un petit assentament situat en un deis punts mes elevats vora el riu Ebre, destinat a la vigilancia o control del territori i possiblement depenent d'un nucli mes gran. Malgrat que no s'hi ha efectuat cap sondeig arqueológic, els materials procedents de la prospecció que va efectuar un equip de la Universitat de Barcelona a fináis deis anys 80 (Mascort, Sanmartí, Santacana, 1989) i un conjunt cerámic procedent d'una antiga donació, actualment dipositat a les dependéncies del Museu Municipal de Tortosa, ens han aportat diversa informació sobre el mateix, especialment sobre la seva cronologia que oscil-laria entre els segles IVII a.n.E. Tanmateix, sense un estudi estratigráfic mes acurat, les dades que tenim son certament minses. L'Assui (TIVENYS, BAIX EBRE) Situat a Fesquerra de l'Ebre, just a la sortida del congost que es configura entre la serra de Cardó i l'extrem septentrional deis Ports de Tortosa-Beseit, el jaciment de l'Assut ocupa la superficie i la vessant sud d'un turó esperonat que forma part de les estribacions meridionals de la serra de Cardó. Les estructures arquitectóniques exhumades apunten a una organització espaial dirigida des del punt mes alt del tossal, on s'ha localitzat una torre de planta circular datada durant el segle VI a.n.E. Si mes no, les dades mes interessants ens les aporten les estructures datades durant l'Ibéric Pie, moment en que es basteix un sistema defensiu basat en la presencia d'una torremuralla amb una superficie construida d'uns 300 m2, que impedeix l'accés al poblat peí punt on la defensa natural pot resultar mes feble. Aquesta estructura, configurada arquitectónicament a partir de diversos paraments de ma5oneria recolzats entre ells, seguint un tra9at curvilini, es composa de tres cossos principáis ben definits que conformen un element compacte de perfil troncocónic irregular. El basament de la torremuralla enllafa amb l'área d'hábitat de l'assentament mitjanfant un mur perimetral que tanca el jaciment per la banda nord. Perpendicular a la torre i amb direcció est-oest es defineix un carrer que separa la superficie de l'esperó en almenys dos agrupacions de recintes, de les quals la del nord es presenta limitada per la vessant septentrional de la tossa, amb la paret exterior de les habitacions, disposades en batería i unides per murs mitjancers, emprada per tancar per aquest punt el poblat. La cronologia de l'assentament s'organitza al menys en quatre fases, la primera, durant el segle VI a.n.E., constatada per la presencia d'una casa-torre al cim del turó; la segona, moment en que s'estructura urbanísticament el jaciment, que aniria des de mitjans del segle V a.n.E. fins al III a.n.E.; la tercera, docu-

mentada per una reorganització urbanística, entre els segles III i II a.n.E. i l'última, l'abandonament produi't a fináis deis segle II— inicis de l'I a.n.E. (Diloli et alii. 2002) LES VALLETES (ALDOVER, BAIX EBRE) Assentament situat al marge dret de l'Ebre, ocupant el cim i la vessant est d'un petit turó que controla l'ampla plana al-luvial que s'estén entre les terrasses quaternáries que delimiten la valí fluvial en aquest punt. Les dades sobre el mateix ens les proporciona una intervenció efectuada a reí de les obres d'acondicionament de la carretera N-230, havent-se constatat la presencia de diversos recintes i del que podria ser un mur de tancament- muralla. Malgrat la quasi inexistencia d'estratigrafía conservada i que la que coneixem es correspon majoritáriament al moment d'abandonament del nucli, la troballa de restes cerámiques d'importado (un fragment de vernís negre átic de figures roges) en relació amb el que podria ser la construcció del poblat -situat concretament sota un deis trams de la muralla-, ens permet datar la fundado del lloc d'hábitat aproximadament ais voltants del segle V a.n.E. El seu abandonament es concretaria sobre la primera meitat del segle I a.n.E., documental a partir de la troballa d'una moneda ibérica de Kesse ais nivells d'abandonament (Arbeloa, 1990).

LES PLANETES (TORTOSA, BAIX EBRE) Situat sobre un deis estreps meridionals de la serra del Boix, a l'esquerra de l'Ebre, el jaciment de Les Planetes s'estén peí cim i la vessant est d'un turó de direcció nord-est/sud-oest, ocupant en el moment d'ús una superficie aproximada ais 6000 m2, deis quals únicament se'n van poder excavar uns 600 m:. La intervenció al mateix es va efectuar al cim i ais extrems no alterats de la vessant est del turó, constatant-se la presencia al cim del turó d'una torre de la qual sois es conservava el basament. Aquesta estructura defensiva o de control, amb una planta de forma ovalada de mes de 100 metres quadrats, protegeix el punt on es mes fácil l'accés al poblat, i es completa amb una rampa d'accés que podria donar pas a 1'interior de l'assentament, possiblement protegida peí mateix bastió. Sobre la resta d'estructures, la gran destrucció soferta durant els anys 80 no ha deixat prácticament mostres del que podríem anomenar arquitectura doméstica; tanmateix, tant a l'extrem superior com en algún deis punts de la vessant oest, s'han localitzat algún s recintes de planta rectangular que podrí en formar part deis habitacles del poblat. En aquests espais es on s'ha documental la presencia mes important de materi-

LA CERÁMICA IBÉRICA PINTADA AL BAIX EBRE: REPRESENTACIO ARTÍSTICA O INDICADOR CULTURAL?

ais, així com deis elements que han permés reconstruir en part la seqüéncia d'ocupació, que aniria des de mitjans del segle V a.n.E., moment en que possiblement es bastiría el sistema defensiu, fins al tercer quart del segle II a.n.E. (Diloli, Bea, Vilaseca, 2003). TORTOSA (BAix EBRE) Les dades que tenim sobre la ciutat de Tortosa provenen principalment de l'estudi deis materials dipositats al Museu Municipal, concretament deis procedents del turó de la Suda i de l'excavació de l'edifici de la Telefónica. Es tracta en els dos casos de cerámiques descontextualitzades a nivell estratigráfic, que únicament ens indiquen l'existéncia d'uns materials d'época ibérica a la ciutat i la seva procedencia espaial, pero que no podem associar a una seqüéncia ocupacional. De fet, son elements que semblen forca tardans, especialment els procedents de la Telefónica, que podríem datar entre els segles II i I a.n.E.

281

a uns 10 metres d'alfada respecte al nivell del mar, la necrópolis de Miañes fou descoberta a partir de la realització d'unes tasques agrícoles de roturado a la partida de mateix nom, recuperant-se diversos enterraments amb uns materials metál-lics i cerámics que ens remiteixen a una cronología d'ús que abastaría aproximadament l'interval compres entre l'últim quart del segle VI i fináis del V a.n.E., amb un moment mes esplendores d'utilització que abastaría tot el segle V a.n.E. (Munilla, 1991). Els materials que básicament determinen aquesta cronología serien les fíbules amb ressort d'eix i peu elevat amb botó terminal (navarroaquitanes) i una sivella de cinturó d'un garfi sense decoració, per delimitar el moment ante quem i les fíbules de peu elevat i botó terminal amb ressort bilateral simple, datades entre l'últim quart i fináis deis segle V a.n.E., i una fíbula anular hispánica amb are romboidal datada entre 425 i 400 a.n.E. per documentar l'abandonament.

L'ORIOLA (AMPOSTA, MONTSIÁ) MAS DE MUSSOLS (UALDEA, BAIX EBRE) La necrópolis de Mas de Mussols, també anomenada de La Palma, es troba situada al costat esquerre de l'Ebre, sobre la terrassa quaternária que delimita el Hit del riu just abans de la seva desembocadura. Descoberta a causa d'uns treballs d'adequació, s'hi efectuaren treballs arqueológics en una part molt reduída de l'extensió total del conjunt sepulcral (336 m2), molt malmés ja per l'activitat agrícola, dones les urnes, recolzades sobre una plataforma rocosa, es trobaven situades a molt poca profunditat. Els materials d'importació recuperáis ais prop de 50 enterraments localitzats, van permetre efectuar una primera datació al Dr. Maluquer del conjunt de la necrópolis enquadrat entre el 580 i el 530 a.n.E. (Maluquer, 1987). Tanmateix, aquesta datació fou revisada posteriorment per la Dra. Munilla, qui a partir d'un nou estudi deis materials metál-lics va proposar una datació per la necrópolis que si be peí seu inici coincidía amb la suggerida peí Dr. Maluquer, a partir de la presencia de fíbules del tipus "Golf de Lleó", les sivelles d'un i dos garrís i algunes tipologies de bracalets i torques, determinava el seu moment d'abandonament a inicis del segle V a.n.E., per l'existéncia a la mateixa de fíbules de peu elevat i botó terminal, amb ressort d'eix, del tipus definit com a "navarro-aquitá", i una fíbula anular hispánica senzilla, d'anella filiforme (Munilla, 1991). MIAÑES (SANTA BÁRBARA, MONTSIÁ) Situada sobre la terrassa quaternária que ressegueix el curs de l'Ebre fins la seva antiga desembocadura,

Situada sobre la terrassa formada per les graves, sorres i llims quaternaris aportáis peí riu Ebre en el seu tram final, el tram excavat de la necrópolis de l'Oriola ocupa un petit espai ais peus de la vessant est de l'extrem septentrional de la serra del Montsiá. El descobriment de la necrópolis de 1'Oriola es produí l'any 1956 a reí d'uns treballs agrícoles que s' efectuaren en uns camps de regadiu dins de la partida del mateix nom. Els materials recuperáis van permetre datar el seu ús en un moment indeterminal a partir de mitjans del segle V a.n.E. i duranl aquesl segle (Esleve Calvez, 1974). Un reesludi deis materials realitzat per la Dra. Munilla va permetre ajustar la cronologia del camp d'urnes entre mitjans del segle VI i l'últim quart del segle V a.n.E., amb un primer moment que estaria clarament representa! per una sivella de cinturó d'un sol garfi sense decoració, i un abandonament documental per la presencia de les fíbules de peu recle elevat i ressort d'espires (Munilla, 1991).

LA CARROVA (AMPOSTA, MONTSIÁ) L'área arqueológica de la Carro va ocupa un morrot que sobresurt de la terrassa quaternária que encérela el riu en el seu extrem mes meridional, en un puní forca estratégic per la seva posició preeminent de control i d'explotació de recursos. Aquesla ubicació destacada ha propiciat l'ocupació de l'indret des d'antic, al menys des d'época neolítica fins a l'Edal Mitja. La historia de les descobertes al lloc s'inicia l'any 1954, quan amb moliu de l'explotació d'una argilera aparegueren tot un seguit de sitges i sepultares d'inhumado que foren buidades i destruídes poc després del

282

JORDI DILOLI FONS Y RAMÓN ROQUE SECALL

seu descobriment (Esteve Gálvez, 1956). Tanmateix, els materials d'época ibérica provenen d'una descoberta casual realitzada l'any 1993, consistent en un conjunt cerámic i d'atuells metál-lics que s'ha interpretat com un jaciment de tipus funerari format per un únic enterrament, composat per diversos elements que abasten un are cronológic que ens porta des de fináis del segle III a.n.E. fins al segle I a.n.E., si be els investigadors que els han analitzat proposen una cronologia general per al conjunt de darrer tere del segle II a.n.E. (Garcia, Villalbí, 2002). LA MOLETA DEL REMEI (ALCANAR, MONTSIÁ) El poblat de la Moleta del Remei es troba situat sobre un deis darrers estreps de la serra del Montsiá, l'últim accident geográfic de certa importancia abans d'entrar a la plana de Vinarós-Benicarló. La plataforma sobre la que s'assenta el poblat, amb una alfada de 208 metres per sobre del nivell del mar, té el camp visual dirigit principalment en direcció a la línia de costa, situada a uns 4 km de distancia, i al riu Sénia, que desemboca a uns 2,5 km del jaciment. Peí que fa a l'ocupació de l'indret, l'ampla cronologia amb que s'ha datat l'assentament de la Moleta del Remei fa que s'hagin de distingir al menys entre 3 moments constructius, que s'estendrien entre els segles VII i II a.n.E. (Gracia, Munilla, Pallares, 1991; Gracia, Munilla, 1993): - Fase 1 (625-575 a.n.E.): Primera ocupació del tossal, amb presencia d'importacions procedents del sud peninsular. Possible període d'abandonament (mitjans segle VI —segona meitat del segle V a.n.E.). - Fase 2 (425-300 a.n.E.): Primera fase constructiva, amb una planificació urbanística total de l'assentament. Aquest moment está datat en base a les cerámiques átiques aparegudes. Període d'estancament (segle III a.n.E.). Destaca la presencia de les típiques cerámiques ibériques a torn, pintades i sense pintar, i les importacions de cerámiques de vernís negre de tallers itálics i occidentals. - Fase 3 (230-110 a.n.E.): Es correspon amb el segon moment constructiu. La cerámica que data aquesta fase es básicament la Campaniana A i les produccions deis tallers occidentals. EL CASTELL D'AMPOSTA (MONTSIÁ) Situat al marge dret del riu Ebre, l'assentament anomenat Castell d'Amposta ocupa un esperó róeos d'aproximadament 1000 ni2. Els treballs arqueológics que s'hi ha efectuat han posat de manifest la presencia al lloc d'una ocupació quasi be ininterrompuda des d'época ibérica. Els nivells d'ocupació protohistórics s'han datat en base ais materials

arqueológics que han aparegut a l'excavació. Er_ aquest sentit, hem d'indicar que el nivell d'Ibéric Pie s'ha documental a partir de Pexhumació d'un conjunt cerámic composat.per cerámiques fetes a ma. decorades amb cordons amb impressions digitals i cerámiques a torn amb decoració de bandes i cercles concéntrics. Com a material d'importació hi trobem un fragment de vernís negre átic. L'Ibéric Final s'ha datat a partir de la presencia de cerámica ibérica a torn, amb decoracions molt ben acabades, cerámica Campaniana, ámfora púnica i ámfora itálica. En época romana romandria l'ocupació de l'indreí fins al menys el segle III de la nostra Era (Villalbí. Montañés, Forcadell, 2002). EL CASTELL D'ULLDECONA (MONTSIÁ) L'assentament protohistóric que es troba situat al puig del Castell, un deis turons que emmarquen el sector sud de la Foia d'Ulldecona, controlant l'accés a la mateixa, presenta uns nivell d'ocupació que van des d'almenys el segle VI a.n.E. fins l'época medieval. Si be les principáis restes documentades pertanyen a estructures árabs i cristianes, les intervencions efectuades al turó han posat de manifest 1'existencia de murs d'época ibérica, concretament de l'Ibéric Pie i final, tot i que es durant el període Ibéric Final quan es documenta la major intensitat de l'ocupació de l'assentament. Si mes no, algunes restes cerámiques recuperades a l'indret indiquen una possible ocupació durant els segles VII i VI a.n.E. Si be no hi ha cap dada que permeti apuntar una presencia humana al puig del Castell durant el tránsit del segle VI al V a.n.E., a partir de mitjans del V a.n.E. s'edificaria un assentament que perduraría, al menys. fins a fináis del segle I a.n.E. (Álvarez et alii, 2002). LA CERÁMICA PINTADA: CARACTERISTIQUES GENERALS La decoració pintada de la cerámica ibérica es una decoració típicament mediterránia, amb un ciar antecedent en la cerámica fenicia pintada. El pigment característic es de color roig de tonalitats vinoses i s'elaborava amb óxid de ferro. Aquest pigment s'aplicava generalment sobre vasos a torn de cerámica oxidada mitjancant pinzells, tot i que també hi ha exemples de cerámica reduída amb decoració pintada. Entre els materials estudiats hi ha tres tipus de temátiques decoratives, una basada enmotius geométrics senzills com son les bandes, les línies, els cercles, els semicercles i els rombes; uns motius mes complexos, presos de la naturalesa com per exemple les esquematitzacions d'onades, els elements vegetáis i animáis i, per últim, la culminació d'aquest estil figurat mitjan9ant les representacions antropomórfiques. A banda hi

LA CERÁMICA IBÉRICA PINTADA AL BAIX EBRE: REPRESENTACIÓ ARTÍSTICA O INDICADOR CULTURAL?

ha tot un seguit de motius geométrics, que inclouríem al grup deis elements complexos, ais quals es podría atribuir un valor simbólic, que son les aspes, les rodes i les hélices. Entre els segles IV i I a.n.E. es a dir, en els períodes denomináis Ibéric Pie i final, es quan les produccions pintades adquireixen una major complexitat. Les formes deis vasos es diversifiquen i les decoracions pintades evolucionen de forma paral-lela. Ja hem indicat que en aquest article analitzem els motius decoratius i no entrarem en la diversificado formal associada a aquests, malgrat que som conscients de la importancia d'aquest aspecte, així com de la necessitat de valorar, per efectuar un estudi de la cerámica en aquests períodes, la procedencia geográfica deis materials i la detecció i identificació de tallers regionals, tenint en compte els possibles contactes i influencies (Conde, 1998). QUADRE CRONOLOGIC DELS MOTIUS DECORATIUS I LES SEVES DIFERENTS COMBTNACIONS A continuació presenten! una sistematització de l'evolució deis motius decoratius i les diferents combinacions documentades al baix Ebre. A) SEGLE VI - MITJANS DEL V A.N.E. (Fio. 3) En aquesta primera fase es quan apareix la cerámica a torn indígena, elaborada a partir de models

10

283

fenicis. Concretament es tracta de cerámiques procedents majoritáriament de les necrópolis situades a les proximitats de la desembocadura de l'Ebre: Mas de Mussols (L'Aldea), Miañes (Santa Bárbara) i l'Oriola (Amposta). En aquests contexts funeraris les formes que mes abunden son les urnes d'orelletes, esferoídals o bitroncocóniques, amb tapadora. Tot i aixó també hi ha exemples d'aquesta época a la primera fase del poblat del Castellot de la Roca Roja (Benifallet) i possiblement a l'Assut (Tivenys) La decoració que presenten aquests exemplars es de tipus geométric, forca senzilla, en la qual els elements mes freqüents son les bandes i línies horitzontals, les línies ondulades verticals i els cercles i semicercles concéntrics. Les combinacions documentades son: • Bandes i línies horitzontals ampies i estretes amb diferents combinacions. (1, 2, 3, 4, 5) Necrópolis de Mas de Mussols, Miañes i l'Oriola. • Quarts de cercle superposats sobre una banda horitzontal. (6) Castellot de la Roca Roja. • Semicercles adossats a bandes horitzontals. (7) Castellot de la Roca Roja. • Cercles concéntrics amb banda horitzontal. (8) Castellot de la Roca Roja. • Cercles concéntrics amb un punt central emmarcats entre bandes horitzontals. (9) Necrópolis de Miañes. • Línies ondulades. (10) Necrópolis de l'Oriola. • Línies ondulades emmarcades entre bandes horitzontals. (11) Necrópolis de Mas de Mussols i Miañes. • Bandes horitzontals i línies ondulades verticals. (12) Necrópolis de Mas de Mussols i l'Oriola.

n

Fig. 3. Motius decoratius presents des del segle VI a mitjans del V a.n.E.

12

284

JORDI D1LOLI FONS Y RAMÓN ROQUE SECALL

10

11

13

14

16

17

12

18

Fig. 4. Motius deeoratius presents des de mitjans del segle V a fináis del segle IV a.n.E.

B) MITJANS SEGLE V - FINAL DEL SEGLE IV A.N.E. (Fie. 4): Es el període d'arribada massiva d'importacions gregues al món ibéric. En la decoració geométrica es trenca la uniformitat de 1'etapa anterior i els motius decoratius s'enriqueixen grácies a la combinació i juxtaposició deis elements básics anteriorment descrits. Cerámiques pintades d'aquesta época están presents en tots els jaciments analitzats que presenten una ocupació durant 1'Ibéric Pie. • Bandes horitzontals ampies i estretes amb diferents combinacions. (1) Moleta del Remei. • Bandes i línies recles i ondulades horitzontals. (2) Moleta del Remei. • Bandes i línies horitzontals amb una serie de quarts de cercle concéntrics. (3) Moleta del Remei. • Banda amb quarts de cercle que emmarquen línies ondulades verticals. (4) Les Planetes. • Semicercles emmarcats entre bandes horitzontals. (5) L'Assut. • Banda horitzontal amb semicercles concéntrics de diferents gruixos amb un punt central. (6) Castell d'Ulldecona i Moleta del Remei.

Banda horitzontal amb semicercles adossats (dalt o baix). (7) Les Planetes. Bandes amb segments circulars adossats. (8) Moleta del Remei. Serie de cercles concéntrics de diferents gruixos superposats. (9) Moleta del Remei. Cercles concéntrics amb un punt central. (10) Moleta del Remei. Cercles concéntrics sense un punt central. (11) Castellot de la Roca Roja. Banda horitzontal amb segments concéntrics adossats. (12) Moleta del Remei i l'Assut. Bandes horitzontals amb segments concéntrics. (13) L'Assut. Bandes que emmarquen un reixat. (14) Moleta del Remei. Bandes horitzontals i segments en "essa". (15) Moleta del Remei. Bandes i rombes. (16) Castell d'Ulldecona i Moleta del Remei. Onades picades (17) Moleta del Remei. Possible esquematització d'un Sol formada per un quart de cercle amb triangles concéntrics. (18) Moleta del Remei.

LA CERÁMICA IBÉRICA PINTADA AL BAIX EBRE: REPRESENTACIO ARTÍSTICA O INDICADOR CULTURAL?

285

\\\\. 5. Motius dec

C) SEGLE HI-FINALS DEL SEGLE II A.N.E. (Fio. 5)

D) FlNALS DEL SEGLE II-SEGLE I A.N.E. (FlG. 6)

S'incrementa el repertori de motius geométrics, i des de mitjans del segle III a.n.E. apareixen motius vegetáis i animáis que perduraran en les produccions ibériques tardanes. Es tracta deis estils figuráis, com els llevantins de Llíria-Oliva caracteritzat per la ulilització de frisos decoratius i el d'Elx-Archena. Al nord-est aquest fenomen tan sois está documentat a la zona de Lleida amb l'estil de la Nueva Catalunya (Conde, 1998), pero fins ara no hi ha mostres d'aquest tipus de decoració al baix Ebre, que apareixerá en aquesta área de forma esporádica durant l'últim moment distingit. Al curs inferior del riu Ebre els motius decoratius documentáis en aquest moment son: • Bandes horitzontals ampies i estretes amb diferents combinacions. (1) Moleta del Remei. • Banda horitzontal amb quarts de cercle concéntrics. (2) Moleta del Remei. • Cercles concéntrics segmentáis amb un punt central o aspes. (3) Moleta del Remei. • Semicercles concéntrics sois. (4) Moleta del Remei. • Tragos paraHels inclináis a drela o esquerra. (5) Castell d'Amposta, l'Assut, les Válleles, Molela del Remei. • Banda amb denls de llop, un sol o l'esquemalilzació d'una flor i línies verticals. (6) Les Planetes. • Bandes i línies horitzonlals combinades amb bandes ondulades verticals. (7) Moleta del Remei. • Bandes i línies horitzonlals combinades amb línies i bandes ondulades verticals. (8) Molela del Remei. • Serres. (9) Molela del Remei.

Es Iracta de produccions tardo-republicanes, es a dir, les darreres manifestacions de l'artesania ibérica. Aquesta cronología es caraclerilza per la industrialització de la producció i la personalització deis lallers (Conde, 1998). Al nord-esl peninsular, el laller mes proper a l'área d'estudi es el de Fontscaldes (Conde, 1989-1990; Lafuente, 1992). Les peces estudiades en aquest treball, procedente del baix Ebre, s'han recuperat majoritáriamenl al dipósit ftmerari de la Carrova (Amposta) i son essencialment kalathoi, oinochoai trilobulades, bols i un vas de libació que podrien formar part d'un aixovar importal (García, Villalbí, 2002). Els motius decoratius predominants mostren una pervivéncia de les bandes horitzonlals ampies i estretes amb diferents combinacions. La novelat d'aquest període es que les bandes divideixen els vasos en frisos decoratius. Val a dir que també perviuen els cercles i semicercles concénlrics pero amb la presencia d'elemenls filomorfs. Per últim, destacar la presencia de molius que podrien representar tipus vegetáis, esquematitzals, malgral que en aquesl cas s'hauria d'aprofundir en la procedencia deis vasos. • Bandes horilzonlals amb quarls de cercle concénlrics lancals. (1) Edifici de la Telefónica. • Quarts de cercle concéntrics escalonáis. (2) Edifici de la Telefónica. • Bandes horilzonlals amb semicercles concéntrics y línies verticals. (3) La Carrova. • Bandes horitzontals amb bandes y línies verticals y espigues. (4) Edifici de la Telefónica. • Línies ondulante paral-leles lancades per bandes o línies horilzonlals. (5) La Carrova.

286

JORDI DILOLI FONS Y RAMÓN ROQUE SECALL

n

n

xix

10 Fig. 6. Motius decoratius presents des de fináis del segle II fins al segle I a.n.E.

Línies ondulants en forma de esses invertides o onades. (6) La Carrova. Dents de llop, localitzades especialment a la part superior del llavi. (7) La Carrova. Decoracions vegetáis: son esquematitzacions de branques i falles. (8, 9, 10) La Carrova. CONCLUSIONS Com ja hem assenyalat anteriorment, aquest treball forma part d'un projecte mes ambicies que pretén tipificar la cerámica anomenada ibérica en un espai determinat —el curs inferior de l'Ebre- per tal d'intentar emprar-la com una variant mes a l'hora de progressar en Fexplicació de l'evolució socio-política de les comunitats assentades en aquesta área geográfica. Es obvi que aquest objectiu implica albora una ampliació espaial de l'estudi, sobre tot per tal d'efectuar distincions que ens permetin agrupar comunitats amb trets diferenciadors. En aquest sentit, hem d'avan?ar que l'análisi efectuat ens ha permés distingir tota una serie de trets que si be no ens han permés categoritzar les produccions cerámiques ibériques del baix Ebre de forma cronocultural, al menys en detall, ens han aportat tot un seguit d'apreciacions que podem presentar en aquest arricie. Primer de tot, s'ha d'indicar que durant el treball, s'ha intentat distingir entre les produccions autóctones i les procedents d'altres árees geográfiques. Es evident que aquesta ha estat una tasca for9a complexa que en cap moment podem donar per tancada, dones la desco-

neixenca de tallers i forns de producció de la cerámica de cuina oxidada a torn ibérica a la regió ebrenca no ens permeten afinar en aquest aspecte. De totes formes s'ha procedit a una primera diferenciació, en aquells casos en que ha estat possible, observant-se com el percentatge mes abundant de cerámica decorada es exogen a la zona analitzada. Amb aquesta premissa, podem avanfar que el tant per cent de recipients cerámics decoráis de l'área de l'Ebre es extremadament minoritari respecte ais no decoráis, observant-se un lleuger augment deis vasos decorats a mesura que avancem cronológicament. Entre aquests cal destacar, a nivell tipológic, els plats, copes, gerres, kalathos, etc. D'altra banda, l'evolució de la decoració pintada de les cerámiques ibériques es evident, factor que podem apuntar de forma global com un element de distinció cronológica, pero mancat del detall que ens podria servir per situar cada tipus decorat en el seu context, veient-se com de la simplicitat inicial deis motius geométrics característics deis segles VI a.n.E. i principis del V a.n.E., es passa progressivament a una gran complexitat de combinacions que culminará en aquest territori en un moment avanfat de la cultura ibérica amb l'aparició deis motius vegetáis. Si mes no, no podem obviar com alguns d'aquests motius geométrics presents des deis inicis de la cultura ibérica perviuen fins el segle I a.n.E, com per exemple l'omnipresent combinació de bandes i línies horitzontals de diferents gruixos, que es mantindran amb mes o menys persistencia. En línies generales també els cercles i els semicercles concéntrics es mantenen amb les seves diferents combinacions, que

LA CERÁMICA IBÉRICA PINTADA AL BAIX EBRE: REPRESENTACIO ARTÍSTICA O INDICADOR CULTURAL?

evolucionen des de la simplicitat deis cercles concéntrics aillats a la complexitat que aporten la segmentado i la combinació en formes com les aspes. Finalment quedaran com elements casi margináis entre els segles II i I a.n.E. Es també interessant destacar que a Tarea d'estudi delimitada, els motius figuratius antropomorfs i zoomorfs son inexistents, i la major part deis motius fitomórfics que s'han documentat procedeixen de cerámiques segurament importades d'altres ámbits del món ibéric. Aquesta variable pot ser interessant en el moment en que sobrepassem Tarea geográfica analitzada i comparen! aquests resultáis amb altres estudis regionals vei'ns, dones ens pot permetre apuntar Texisténcia de grups culturáis diferents, al menys en quant a Tus d'aquests elements. Per últim, cal apuntar que en aquest estat de la investigació, es molt difícil emprar les dades aportados per Testudi de la decoració del vasos com un indicador de canvis socials i culturáis de tipus territorial, tanmateix, es un camp amb forca possibilitats, en el que la investigació s'ha de dirigir envers la revisió deis materials d'excavacions inédites, tant de Támbit territorial que s'estableix com el nucli regional de partida com de les regions adjacents, factor essencial per a poder establir models comparatius que ens ajudin a perfilar possibles compartimentacions sócio-polítiques.

BIBLIOGRAFÍA ÁLVAREZ, R.; FORCADELL, T.; GARCÍA, D.; LÓPEZ, A. (2002): "Excavacions a Tassentament ibéric del Castell d'Ulldecona (Ulldecona, Montsiá). Un balan? de conjunt". Ilercavónia, 3. I Jornades d'Arqueología Ibers a l'Ebre. Recerca i interpretado. Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001. pp 171184. ARBELOA, J.M.V. (1990): Prospeccions i excavacions arqueológiques (119-265). Butlletí Arqueológic, n° 12 (Época V). RSAT. Tarragona, pp: 119265. BELARTE, M. A.; NOGUERA, J.; SANMARTÍ, J. (2002): "El jaciment del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre). Un patró d'hábitat ibéric en el curs inferior de TEbre". Ilercavónia, 3. IJornades d'Arqueología Ibers a l'Ebre. Recerca i interpretado. Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001. pp 89-100. CONDE, Ma. J. (1989-90): "La producció cerámica ibérica tardana (ss. II-I a.C.) a les comarques de Tarragona". Acta Arqueológica de Tarragona, núm. 3, pp 33-39. CONDE, Ma. J. (1992): "Dades per a la sistematització de la cerámica ibérica pintada: el kalathos, un exemple tarda". Dossier les cerámiques de técnica ibérica a la Catalunya romana (segles IIa.C.-I d.C). Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona.

287

CONDE, Ma. J. (1998): "Estado actual de la investigación sobre la cerámica ibérica pintada de época plena y tardía". REIb. núm. 3. pp. 299-335. DILOLI, J.; BEA, D.; VILASECA, A. (2003): L'assentament ibéric de les Planetes. Tortosa, Baix Ebre. Viure vora el riu durant la Protohistória. Aróla Ed. Tarragona. DILOLI, J.; BEA, D.; ARÓLA, R.; VILASECA, A.; VILALTA, E. (2002): Primeres intervencions al jaciment protohistóric de l'Assut (Tivenys, Baix Ebre). Ilercavónia, 3. I Jornades d'Arqueologia Ibers a I 'Ebre. Recerca i interpretado. Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001. pp 111-136. ESTEVE CALVEZ, F. (1956): Investigaciones arqueológicas en las terrazas cuaternarias del curso inferior del Ebro. Itinerario primero: de Amposta a La Carrrova y Campredó. Noticiario Arqueológico Hispánico, III-IV. pp. 15-26. ESTEVE CALVEZ, F. (1974): La necrópolis ibérica de La Orlóla, cerca de Amposta (Tarragona). Estudios Ibéricos, 5. Valencia. GARCÍA, D.; VILLALBÍ, M. M. (2002): "Un probable context funerari d'época iberoromana a la partida de la Carrova (Amposta, Montsiá)". Ilercavónia, 3. I Jornades d'Arqueologia Ibers a l'Ebre. Recerca i interpretado. Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001. pp 229-250. Barcelona. GRACIA, F.; MUNILLA, G.; PALLARES, R. (1991): Estructuración del poblamiento y sistemas defensivos en el área de la desembocadura del Ebro. Dos casos de estudio: La Moleta del Remei (Alcanar) y el Castellet de Banyoles (Tivissa). Fortificadons. La problemática de I'ibéric pie (segles IV-III a.C.). Manresa, 1990. pp. 67-78. GRACIA, F.; MUNILLA, G. (1993): Estructuración cronoocupacional del poblamiento ibérico en las comarcas del Ebro. Actas del congreso El poblament ibéric a Catalunya, Laietania 8. pp. 207256. LAFUENTE, A. (1992): "La producció de la cerámica ibérica del taller de Fontscaldes (Valls, Alt Camp)". Dossier les cerámiques de técnica ibérica a la Catalunya romana (segles IIa.C.-Id.C). Societat Catalana d'Arqueologia, Barcelona. MALUQUER, J. (1987): Catalunya: Baix Ebre, P.I.P. Universitat de Barcelona. MASCORT, M., SANMARTÍ, J., SANTACANA, J. (1989): Noves aportacions sobre el poblament protohistóric a les comarques del curs inferior de TEbre. Els resultáis de la campanya de prospecció desenvolupada Tany 1988, a La romanització del Pirineu, 8é Col.loqui Internacional d'Arqueologia dePuigcerdá. Puigcerdá, 1990. Pp: 165-171. MAYORAL, F. (1992): "Las necrópolis del Horizonte Ibérico Antiguo del Montsiá-Bajo Maestrazgo". RAP, 2. MUNILLA, G. (1991): Elementos de influencia etrusca en los ajuares de las necrópolis ibéricas. Reme-

288

JORDI DILOLI FONS Y RAMÓN ROQUE SECALL

sal, J.; Musso, O. (coord.). La presencia de matenal etrusco en la Península Ibérica, Barcelona, pp. 107-176. NOGUERA, J. (1999): "Estudi deis materials dipositats en el Museu d'Arqueologia de Catalunya del jaciment ibéric del Castellot de la Roca Roja (Benifallet, Baix Ebre)" Pyrenae, 30.

NOGUERA, J. (2002): Ibers a l'Ebre. CERE, Flix. VILLALBÍ, M. M.; M. C. MONTAÑÉS; FORCADELL, A. (2002): "ElpoblatdelCastelld'Amposta (Montsiá). Un habitat fortificat a la desembocadura de l'Ebre". Ilercavónia, 3. I Jornades d'ArqueologiaIbers a l'Ebre. Recerca i interpretado. Tivissa, 23 i 24 de novembre de 2001. pp 159-170.