LA CATEDRAL DE TARRAGONA. OBRES DE RESTAURACIÓ I TREBALL ARQUEOLÒGIC (2002)

AMICS DE L'ART

touÀNrc

Filial de I'INSTITUT D'ESTUDIS CATAIANS

I-AÀ{BARD Estudis d'art medieval

Volum Y'Il'r - 2001-2002

BARCELONA Institut d'Estudis Catalans 2002

AMICS DE L'ART ROMÂNIC Filial de I'INSTITUT D'ESTUDIS CÄT.{IÁNS

LAMBARD Estudis d'art medieval

VolumXfV - 200L-20A2

ffi

[.v - rçÉ

Íxonx AruuE

r.'Arr Ro,vÀNtc:

MEsR PERAL cuRS

VII Oor..r.oeur: CoNsglvRRI ñ1. 'l'ulrrs,q

RESTAURAR:

200I-2002

Anqurorocu

...

I ARQUITECTURA..

....

7 9

I3

M¡r¡.s t BLaNx,qnr: Introd.ucció

Mr\Nr.lir. Iltu t Rru: De I'excøvøció d'ørgènciø ø lø restøurøció d'el ,u()rnrrncnt: l'exenople d.el cøaell

d'e

Møtøplønø

.

.

17

AN'rrrNl (ìcxzÁlrz t Mor.¡,No-NAVARRo: Lørestøurøció

d'e

l'ønt'ic

Bergøed.à

33 ,tt()rrcstir de Sønt Llorenç prop Bøgà, ø Guørd.iolø d'e l\¡,lurtll l,órsz Murron I Àrv¡¡. CruxAL MATA: Resultøts dels d.ørrers trebølls d'crcøl,øció øl rnonestir d.e Sønt Llorenç prop Bøgà (Gøørdiolø de Bcrgøed.à) 47 It lrrN

lirc;ur,roI-A MESTRE, loaN GevertÀ Bon¡r,s r Jonn MrNcuoN BES: d.e restøørøció i trebøll ørqøeològic ' .

Ln cøted.røI ile Tørrøgonø. Obres lr

l,tN-At.nr:nr

Arslr

L'øntic monestir

r Gts¡Enr t tLe

Sønt Pere

75

EluRnl Rru-B¡lrntn¡: d'e Rod.es.

Arqueologiø i

restñ.urnció

I'tirui lìrrr.:lxAs I CAMps r losrp M. Nolm I BnurRu: Geofísicø i ørqøeologiø. Ln cøtedrøl rowànicø d.e Gironø ø lø vistø r¡N-Iì. CR¡¡sr¡r.rv t Fotr: Conclusions lr Mriivtilt¡.trr t>'AcTtvt.ra:rs DEL cuRS

2000-2001

109

l+7 L73

l8l

LA CÄTEDRAT DE TARRAGONA. OBRES DE RESTAURACIO I

TREBALL ARQUEOLOGIC

Jo¡N FIcusRor¡ Mp,srru, i JonN Gnv¡luÀ Bon¡ssÌ Io,A.N ME Nc ttoN B ES, I¡¡ tvtRcul-¡.oR TgIxEI-t- N,wAttRo, ANon¡u Muñoz M¡lc,rni Iossp M. M.qchs SoLÉ2

l.

Introd.wcció

La catedral de Tarragona) com element arquitectònic d'nna gran envcrgadura successives, des del segle xrr eu conjunt, un arnpli misAporten, fins ara. romà) saglat (sobre restes del recinte de cada molrent constrllctius i de sisten-res satge cultrtral, de formes estilístiques (Reial ordre de A.r'tístic històric. El conjunt té la categoria de Monument Històric 3 d'abril de 1905, Gøcetø d.e Mød.rid.cle 12 d'abril de f905)i la ciutat de Tarragona és Conjunt Històric A.r-tístic des de 19óó (Decret 652/1966, de 10 de

i d'una llarga història, presenta etapes de construcció

març, BOE de22 de març de 1966). En I'arrel de I'evolució de la seu hi ha dos factors fonamentals: el primer és l'adequació de les diferents parts de l'edifìci a notls usos, canvis etl les celebracions litúrgiques de la catedral i necessitats funcionals de nous espais de culte i serveis auxiliars; el segon és la resposta tecnològica i artística de cada època a aquestes necessitats ftincionals, utilitzant els materials i els sistenes constructius adequats i propis de cada ftinció i moment històric. La bona conservació de la fàbrica i les seves estrlrctures per a esmenar el deteriorament dels materials pel pas del temps, han obligat a cant'is i reformes qtte

I 2

.

Alouitcctes redactors del Pla dircctor cle la catedral de Tarragona' Equip arqueològic de la catedral de Tarragona.

7(¡

JOAN FIGUEROLA

MESTRE - JOAN GAUALDA BORDES

er1 el restllt¿rt fòrn¿rl de I'edifìci' afectat elements de la fàbrica i har-r inciclit avtti . un exer.rlple excepcion'll d'atal com podem obscrr,¿rr en colltelnplar-lo per accious bòl'liques esdc'inoLrest cleteroralnent el te'ri'-r en les inutilacio's gu.1es al llarg de la història d'e Tarragor.ra' cotlstrlrctills diversos i difèAquest procés edilici i l-lo contillu, ¿rmb sistemes dc Ytrri¿rdes solucions estmctll rents naterials r-rtilitzrrts, ens ofbreix ltn repertori cle clifcrerrts èpoqtres arr.rb âbriqtres rals i estilístiqtres per .'-'.oi*"l. entfe S1, d'nna f-or'r¿r delirealitzades ..ions i ròtr,rlcs.r-r n .rrr,,,oltes, cor'ises i pilasti'es, clcll, brr-tscll i brilllrlt' segons el crs' i e's ofèreix una lliçó de Tot això dór-ra sr'g'laì'itat a la cateclral cle Tarrago'a tot entenent el creixemeut comhem de llegir i reinterpretar un edifici històric, continu en el teups i sense els excessius e L'esquema cor-npositiu i estructural li dó tenclèrrcics, cstils i proporciotrs rt'qttitcct' dels espais no li ha fet perdre personali'

h..-rn

transformacions i ampliacions it-t-tportant L'estructura basilical en planta i eì t< septe) sense excessives conc segtr irrt I'csq ttcnta t'otrtàttic, entre contraforts una divers de la història, estils i volutl-ts qLle cotl\/ltle Els nurs, entre tfarrrs de volta, de I

temps cap a l'exterior des entre coltraf'orts

reduï espais de culte malgrat les dimensions cle cliferents estils i I pilast,es cle les naus, tot creallt capelles

ftì

u

go"r'1't

ploporcions, se golls cada lnolnelrt' Esnecessarrtenlrpresentaqtlestagrarrriqtresamollumentalerrqualsel,olinarquitectònica d'alguna de les tervenció cle reforma, ampliació i ,'.st".tració cortant des del punt de vista de la con-rprensió parts

i

elements .onrtit.rti.tr,

ná.q.r"d"me't ies obres .ecessàries en recta de l,edifìci com per a portar a terl'l1e de Tarragona' qualsevol edifìci en ús, com és ei de la catedral i de n'ìar]tenimer-ìt de l,edifìci Cal tenir present que l,actir,itat de restatrració les obres qlle es facin ara s'enquadren ha estat constant at llarg de la història i tedral' i aporclins clel procés continuit de transfo grans dimentcn els plantejaments cttlturals, est sior-rs de

tot el con;uut catedraiici,

t'es

i instal'la-

i la projecció els Valors artlltelen en qlre cirrtrrclirna (capítol esglésiir diocesana, lnstitllcions tttrístics' agents i c1e 1a cultttra, t¡rrirccr>. Dlcwnentsd'ArqueologiøClàss.icø fTarragona],nírm. I (1993). MnNcHoN, J. De Tàrrøco ø Tørrøgonø (segles XII-XilI), Especwløtions øl pol-

tønt rl.e I'u'bønistne noedievøl sobreposøt øl roruà.VI lomades d'A.r-qr-reologia Medieval a Catalr.rnya (3-4-5 junv 1993). Barcelona: [r. t-r.], [s. a.]. Mt-;NCuoN, J.; Macns, ]. M.; Muñoz, A.