La cartografia literària del mal i de l\'horror: a propòsit de Roberto Bolaño

Jordi Chumillas i Ricard Giramé (eds.)

Amb el suport de:

Servei de Publicacions Institucionals UVic-UCC

Per vells carrers de poble. Territori, marca, educació i patrimoni

Aquesta monografia és un compendi sobre diverses experiències que entronquen la literatura, la comunicació i el patrimoni, així com també les possibilitats pedagògiques que es desprenen d’aquest vincle. El llibre presenta les reflexions que han fet especialistes de l’àmbit literari, pedagògic i de la comunicació de diverses institucions catalanes, espanyoles i internacionals. D’una banda, hi podem trobar textos que ens parlen de les marques territorials, la promoció patrimonial i com el desenvolupament d’unitats territorials pot fer aflorar marques literàries. D’altra banda, inclou aportacions a l’entorn dels universos literaris i la literatura i la cultura com a eines de vertebració del territori. Per últim, també recull propostes i experiències didàctiques que inclouen el disseny i desplegament de seqüències didàctiques a partir de rutes literàries i sortides escolars relacionades amb el territori, per a qualsevol nivell educatiu.

Per vells carrers de poble Territori, marca, educació i patrimoni Jordi Chumillas i Ricard Giramé (eds.)

Servei de Publicacions Institucionals UVic-UCC

Per vells carrers de poble Territori, marca, educació i patrimoni

Edició a cura de Jordi Chumillas Ricard Giramé

Servei de Publicacions Institucionals Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya 2014

Amb el suport de:





© d’aquesta edició: Servei de Publicacions Institucionals Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya Desembre de 2014 ISBN 978-84-941644-9-1 Aquesta publicació no pot ser reproduïda, ni totalment ni parcialment, ni enregistrada en, o tramesa per, un sistema de recuperació d’informació, en cap forma ni per cap mitjà, sigui fotomecànica, fotoquímic, electrònic, per fotocòpia o per qualsevol altres, sense el permís previ dels editors. Correcció lingüística: Llorenç Soldevila Maquetació i coberta: Victòria López Fotografia de la coberta: Jordi Molet (Servei d’Audiovisuals de la UVic-UCC) Servei de Publicacions Institucionals de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya C. Sagrada Família, 7. 08500 Vic www.uvic.cat Aquest volum s’ha realitzat dins la línia de recerca Literatura i territori del Grup de Recerca Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció (TEXLICO) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya.

PRÒLEG Aquest compendi, que aplega materials didàctics i reflexions sobre la importància patrimonial de la literatura lligada al paisatge, reprèn els objectius proposats en el volum editat per Alexandre Bataller i Héctor H. Gassó (Un amor, uns carrers: cap a una didàctica de les geografies literàries), publicat l’abril de 2014 en el marc de les recerques del Grup d’Innovació Docent “Geografies Literàries” de la Universitat de València, amb l’objectiu de compartir reflexions i experiències que vinculessin la literatura amb el patrimoni i, alhora, d’explorar les possibilitats pedagògiques que es poden generar a partir d’aquest vincle. Continuadora d’aquesta mateixa línia de recerca, la present monografia se centra en els tres eixos temàtics següents: a) Marques territorials i promoció territorial i turística; b) Universos literaris: la literatura i la vertebració del territori: i c) Propostes i experiències didàctiques. La iniciativa de la publicació sorgeix dels treballs d’investigació duts a terme per la línia de recerca «Literatura i territori» del Grup de Recerca Textos Literaris Contemporanis: estudi, edició i traducció (2014 SGR 1380), i compta amb el suport del Departament de Filologia i Didàctica de la Llengua i la Literatura de la Facultat d’Educació, Traducció i Ciències Humanes, la Càtedra Verdaguer d’Estudis Literaris de la Universitat de Vic, la Societat Catalana de Llengua i Literatura (IEC), la Fundació Jacint Verdaguer, l’Ajuntament de Folgueroles, l’Oficina de Turisme de l’Ajuntament de Vic i la Conselleria de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La revisió dels originals ha anat a càrrec d’un consell assessor format per professionals i investigadors de solvència reconeguda integrat per les següents persones: Enric Bou (Universitat de Venècia); Monique Güell (Universitat de la Sorbona); Johannes Kabatek (Universitat de Tubinga); Jordi Larios (Universitat de Londres – Queen Mary); Xavier Macià (Universitat de Lleida); Ramon Pinyol (Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya); Anna Sawicka (Universitat de Cracòvia); Miquela Valls (Universitat de Perpinyà); Caterina Valriu (Universitat de les Illes Balears); Maria Àngela Vilallonga (Universitat de Girona) i Francesc Codina (Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, president del consell assessor). El lector jutjarà sobre el valor de les diverses aportacions recollides en aquest volum, de l’edició del qual han tingut cura Jordi Chumillas i Ricard Giramé. En tot cas, el que es pot dir –des de la modèstia obligada dels qui han estat a la cuina de l’obra– és que el conjunt d’aquestes reflexions, recerques i propostes persegueixen el noble objectiu de contribuir a una major valoració social de la literatura i, per ella, també de la llengua. El lligam de la paraula literària amb el patrimoni i amb els paisatges i territoris que tots nosaltres trepitgem, admirem, patim i estimem, s’ha de fer més patent; entre altres raons, perquè és un factor de primer ordre en l’imaginari col·lectiu i en la creació de consciència, tant de comunitat com d’entitat nacional. La millor manera de tancar aquesta presentació és anunciant que aquestes inquietuds aquí plasmades tornaran a prendre cos en el III Congrés Internacional Geografies Literàries, que ja té data i lloc. Serà el 2016, a la Universitat de Barcelona. Francesc Codina i Valls

SUMARI Pròleg ..................................................................................................................

5

Joan Nogué. Geografia, literatura i viatge ...........................................................

7

Gaspar Valero i Martí. Geografies literàries de Mallorca ....................................

11

Glòria Bordons. Joan Brossa, una mirada cap a Europa . ...................................

57

Jordi de San Eugenio Vela. Territoris, marques i literatura: a la recerca de la promoció perduda ..........................................................................................

75

J. Miquel Albert, Joan Gregori, Adolf Fenollós, Marta Puig, Noemí Ruiz, Dolors Guiral, Mariví Basallo, Rosa Arqué, Tomeu Abrines i Teresa Tort. Projecte “Viure la literatura a través de les TIC” ........................................

83

Ignasi Aldomà. Josep Vallverdú i les terres de Ponent. Geografies literàries que s’entrecreuen amb la literatura geogràfica ...................................................

117

Arnau Alemany Ballester i Roser Micó Garcia. Laguar i Gallinera: dues valls de llegenda . ...................................................................................................

125

Albert Álvarez Borràs. Estrella Damm i Catalunya. El cas d’un territori portat a la globalitat . ...............................................................................................

135

Josep Ballester Roca i Noèlia Ibarra Rius. La cartografia literària del mal i de l’horror. A propòsit de 2666 de Roberto Bolaño ..........................................

143

Judit Barnés. Pels camins de Joan Brossa . .........................................................

153

Alexandre Bataller Català. Les marques i els llocs literaris com a elements de transposició didàctica: el cas d’Ausiàs March .............................................

163

Paula Beneito Mollà i Adrià Martí i Badia. Ruta Estellés per l’horta de Burjassot: una proposta didàctica ..................................................................................

175

Josep Camps Arbós i Francesc Foguet i Boreu. Una proposta de rutes literàries pel Pla d’Urgell .............................................................................................

185

José Cantó Doménech, Juan Carlos Colomer Rubio, Amparo Hurtado Soler i Ricard Camil Torres Fabra. Ruta literaria por la molinería valenciana: una propuesta didáctica para el Conocimiento del Medio ...........................

195

Manuela Casanova Ávalos i Santiago Fortuño Llorens. El paisaje literario castellonense y su evocación histórica .........................................................

201

Isabel Castro, Beatriz Comella y Laura Rodríguez. Luciérnagas de Ana María Matute: Ruta literaria por Barcelona (propuesta de actividad para bachillerato) ..................................................................................................

211

Josep-Sebastià Cid i Català. Del castell templer a la torre nuclear ....................

219

8

Anna M. Devís Arbona i Joan Torró Soriano. Ramon Llull: Ora et labora ........

227

Ana Díaz-Plaja Taboada i Margarida Prats Ripoll. Una ruta amb futurs mestres en el centenari de dues escriptores: Aurora Díaz Plaja i Joana Raspall . ....

237

Nina Ferrer Juan. Cercant l’ideal d’illa: Eivissa, 1867-1919 ..............................

247

Vicent Lluís Fontelles Rodríguez. Jazz i barri del Carme de València tot seguint l’estel de la novel·la Secrets Inconfessables . ................................................

257

J. A. García López. Els grups geogràfics de la Nova poesia gallega: temptatives de classificació . ............................................................................................

267

Montse Gatell Pérez. Cicle del Pallars: tres novel·les i un univers literari .........

275

Vicent Grande Roig i Irene Klein Fariza. Rutes literàries per València: l’experiència de l’Octubre .............................................................................

283

Àngels Gregori. La poètica urbana de Marta Pessarrodona com a configuració d’una identitat pròpia ....................................................................................

291

Paula Guimarães. Landscape as Language: Discussing Margaret Drabble’s A Writer’s Britain. Landscape i Literature, of 1979 ......................................

297

Isilda Leitão. Luso-Bussaco (Portugal) en el siglo XX e XXI: territorios literarios y artísticos, territorios de exilio, territorios turísticos ..................

309

Adrià Martí i Badia. Ruta Estellés de Burjassot: la configuració d’una marca territorial per a la promoció del patrimoni ...................................................

327

Antonio Martín Ezpeleta. Manuales escolares del pasado. Literatura castellana. Los grupos geográficos y la unidad literaria de Valbuena Prat . ..................

337

Fina Masdéu i Dolors Requena. La Mussara (Baix Camp) a través de la novel·la Al cor de la muntanya, de Josep Cornudella . ...............................................

345

Anna M. Moreno-Bedmar. La Fundació Pedrolo, a La Segarra. Un món dins un castell . ...........................................................................................................

355

Mireia Munmany Muntal. Espais Escrits com a vertebració literària i territorial

363

Jordi Oviedo Seguer. “‘Oh vella, oh trista Europa’. Mirades a Europa en l’obra de Vicent Andrés Estellés” . ...........................................................................

371

Josep Lluís Roig Sala. Les comarques centrals valencianes: literatura (juvenil) i política ........................................................................................................

383

Cristina Sendra Mocholí i David Parra Monserrat. Sentir el medi per aprendre’l. Una proposta adreçada a mestres en formació d’Educació Infantil . ...........

391

Pol Serrabassa i Puntí. Vic i la Plana de Vic a través de la poesia del vuit-cents d’autor osonenc (1860-1880) ........................................................................

401

Ana Rita Gonçalves Soares. Representações espaciais na literatura infantojuvenil. A temática do “Caminho de Santiago” nas obras de Ana Saldanha e Concha López .............................................................................................

417

Sumari

9

Llorenç Soldevila i Balart. Barcelona: marca literària / Les Barcelones literàries 425 Magí Sunyer. La presència inquietant. Literatura de por i de terror en el paisatge tarragoní ........................................................................................................

431

Carme Torrents Buxó. Del carrer al núvol. La presència social d’un escriptor com Verdaguer ...............................................................................................

441

Caterina Valriu. El llegendari lul·lià a Randa ......................................................

447

Tomàs Vibot Railakari. Llegenda i devoció lul·lianes a la Ciutat de Mallorca ...

459

Laura Vilardell Domènech. El comte de Cedillo, excursionista i difusor de Canigó, de Jacint Verdaguer . ........................................................................

469

La cartografia literària del mal i de l’horror. A propòsit de 2666 de Roberto Bolaño Josep Ballester Roca i Noèlia Ibarra Rius Universitat de València

Unes anotacions sobre Roberto Bolaño El 2003, l’escriptor Roberto Bolaño mor als cinquanta anys a Blanes, on s’havia instal·lat feia uns anys. Nascut a Santiago de Xile, ciutat que va abandonar d’adolescent perquè va emigrar a Mèxic amb els pares; el 1973 quan va tornar per primera volta al seu país, fou detingut pels militars. Després va ser alliberat i s’exilià. Va tornar a Mèxic on amb el poeta Mario Santiago Papasquiaro va fundar el moviment poètic infrarrealista. Després de voltar per Europa i Amèrica Llatina s’instal·la definitivament a Catalunya, on pot dedicar-se, encara que amb moltes penúries econòmiques i de salut, a l’escriptura. En l’actualitat se li considera un dels novel·listes més influents de llengua espanyola. A Blanes, existeix una ruta literària de l’escriptor de gran èxit1. 2666 Novel·la pòstuma de Bolaño que ha rebut diversos premis i molt bones crítiques: entre altres el Premi Ciutat de Barcelona o el Premi Salambó. Quan es va comercialitzar als USA, va tenir grans elogis de la crítica especialitzada. El diari The New York Times la ubicà en el primer lloc dels deu llibres de ficció més importants de 2008. Se li va concedir el National Book Critics Circle Award, entre altres guardons. Aquesta obra torrencial de més de mil cent pàgines d’excel·lent literatura, estructurada en cinc parts, que podrien llegir-se per separat, ens suggereix un univers de personatges, mapamundis artístics de tota mena, obsessions, enigmes, pèrdues, brutalitats, històries dins d’altres històries, foscors i llums de la realitat que, s’hi teixeixen i s’hi relacionen tot construint una galàxia narrativa ben complexa. Rodrigo Fresán ens diu, “un colosal motor novelístico de movimiento perpetuo alimentado con el combustible de incontables relatos. Un inagotable mural mitad El Bosco y mitad Diego Rivera” (Fresán, 2004). L’obra, com dèiem, està dividida en cinc parts:

1. Blanes recorda l’escriptor amb un itinerari guiat que recorre els espais vitals i d’obra. La Ruta Bolaño naix per donar resposta a l’interés dels visitants sobre la presència de l’escriptor al municipi. La iniciativa sorgeix amb motiu del desè aniversari de la mort de Bolaño i està formada per disset punts, que compten amb informació en català, castellà, anglés i francés. La ruta arranca de l’estació de tren que va veure arribar l’escriptor el 1985.

144

Josep Ballester i Noèlia Ibarra

La parte de los críticos Els personatges principals són quatre professors universitaris de literatura: el francès Jean-Claude Pelletier, l’italià Piero Morini, l’espanyol Manuel Espinoza i l’anglesa Liz Norton. A través d’una desfilada de viatges d’investigació i congressos especialitzats, tots quatre emprenen la recerca de l’escriptor alemany Benno von Archimboldi, autor semblant a Salinger en el sentit del quasi total desconeixement al voltant de la seua vida, al mateix temps que cusen i descusen les seues relacions personals. La parte de Amalfitano Aquesta part gira al voltant del personatge d’Óscar Amalfitano, professor xilé de filosofia que fa classe a la Universitat de Santa Teresa, ciutat a la qual es va traslladar a viure amb la seua filla Rosa. La mare de Rosa i ex dona d’Amalfitano els va abandonar als dos anys de nàixer la filla, amb el pretext d’anar a visitar el seu poeta favorit, ingressat al manicomi de Mondragón. La parte de Fate En aquesta part, Quincy Williams, periodista amb el malnom de Fate, amb motiu de la mort d’un company, es trasllada a Santa Teresa per cobrir un combat de boxa. Una de les característiques d’aquesta part rau en el joc d’identitats, però també, en el preludi d’informació de la que serà la part següent, amb la introducció de la desaparició i els assassinats d’algunes dones de Santa Teresa. La parte de los crímenes Sense cap dubte, una de les parts més esfereïdores de la novel·la tant per la tècnica de composició, per l’estil o per l’esgarrifós tema que concentra de forma obsessiva i reiterada totes les pàgines. Aquesta part es centra en els assassinats de dones que recorren Santa Teresa, trassumpte de Ciudad Juárez amb la descripció de la violència i les tortures en cada mort amb d’altres històries que s’entrellacen. La parte de Archimboldi Part final de la novel·la en la qual s’explica la infantessa i les aventures de Hans Reiter, personatge que després descobrirem com l’escriptor Benno von Archimboldi. Així mateix, la seua germana provarà de traure el seu fill de la presó de Sant Teresa, personatge que ha aparegut sense l’explicació de la seua relació familiar, en la quarta part. Els dos grans eixos que filen cadascuna de les costures de la novel·la són, d’una banda, el fet creatiu i els satèl·lits que el volten i, de l’altra banda, la cartografia o l’espai de la destrucció i de la mort, representada per la ciutat de Santa Teresa i imatge d’altres geografies de l’horror contemporànies. En el nostre estudi intentarem fer una primera aproximació analítica d’aquest complex, dens i ric univers creatiu a través dels múltiples escenaris que ens dibuixa Bolaño en aquest cúmul vast de territoris (deserts, recorreguts vitals d’Europa i Amèrica dels personatges que acaben tots atrets com un imant, d’una

La cartografia literària del mal i de l’horror...

145

manera o d’una altra, a la ciutat frontera mexicana). Però de les cinc parts, ens centrem especialment en “La parte de los crímenes”.

Coberta de Roberto Bolaño: 2666. Anagrama.

A poc a poc comencen a trobar-se les peces, a coincidir i percebre’s l’esbós que va perfilant-se, reapareixen alguns personatges y algunes històries localitzen el seu passat i, fins i tot el seu futur. Un dels motius que ens sorprén com a lectors és l’espai geogràfic en el qual coincideixen cadascuna de les parts, per molt impensable que podríem pensar que resulte aquest fet, el mecanisme de rellotgeria que construeix Bolaño funciona i encaixen cadascuna de les peces del trencaclosques: l’espai geogràfic del nord de Mèxic, ben a prop de la frontera, la ciutat de Santa Teresa és l’epicentre que arrossega inevitablement als protagonistes de tot pelatge de la història. La parte de los crímenes La part on s’hi narra d’una manera ben detallada l’aparició de cent déu dones mortes, de manera violenta i en circumstàncies semblants, on al mateix temps s’intercalen altres històries de personatges que s’hi veuen atrapats per aquests esdeveniments (el judicial Juan de Dios Martínez i la directora del psiquiàtric Elvira Campos; el misteriós Harry Magaño, sheriff de Huntville; Lalo Cura o altres nombrosos personatges que poblen aquest espai de la barbàrie). Cal recordar que Bolaño quan escrivia la novel·la va establir una estreta correspondència amb el periodista mexicà Sergio González Rodríguez, qui l’any 2001 va donar a conèixer una investigació que ha tingut una gran repercussió internacional que venia realitzant des del 1996, Huesos del desierto. Els feminicidis de Santa Teresa ens colpegen d’una manera profunda, un darrere de l’altre i ens mostra així, la irracionalitat i la institucionalització de la violència en una ciutat

146

Josep Ballester i Noèlia Ibarra

de frontera. Cent déu casos descrits, un per un, per un narrador a la manera d’informe forense. Un to, deliberadament neutre de tota mena de detalls. Tant en l’espai on s’han trobat les víctimes com en la descripció detallada de l’estat dels cossos. Aquesta llista interminable de mortes amb violència crea en el lector una tensió, un estrany cansament, una visió terrible d’agonia de la mateixa barbàrie, un degotim sense fi d’una espècie d’apocalipsis. No hi ha cap eixida. Aquest vòmit ben detallat de l’horror i de la violència provoca l’exasperació del lector. Hi ha una intenció manifesta de mostrar-nos el femer no sols d’aquesta ciutat fronterera, com tampoc el femer d’Amèrica Llatina, sinó el femer de morts i genocidis del món. En ser preguntat Bolaño com seria per a ell l’infern, respon: “Como Ciudad Juárez, que es nuestra maldición y nuestro espejo, el espejo desasosegado de nuestras frustraciones y de nuestra infame interpretación de la libertad y de nuestros deseos” (Bolaño, 2004b: 339). La manera, més o menys igual o molt semblant, de com es troba una dona assassinada i de la causa de la mort que la veu en off d’un equip mèdic per a un informe forense, es repeteix una i una altra vegada en les més tres-centes pàgines d’aquesta part del llibre. La sèrie s’inicia l’any 1993 i és com comença la quarta part de la novel·la: “La muerta apareció en un pequeño descampado en la colonia Las Flores. Vestía camiseta blanca de mango larga y falda de color amarillo hasta las rodillas, de una talla superior. [...] El descampado daba a la calle Peláez y a la calle Hermanos Chacón y luego se perdía en una acequia tras la cual se levantaban los muros de una lechería abandonada y ya en ruinas. [...] A partir de esta muerta comenzaron a contarse los asesinatos de mujeres. Pero es probable que antes hubiera otras. La primera muerta se llamaba Esperanza Gómez Saldaña y tenía trece años. [...] Aunque seguramente en 1992 murieron otras. Otras que quedaron fuera de la lista o que jamás nadie las encontró, enterradas en fosas comunes en el desierto o esparcidas sus cenizas en medio de la noche [...] Había sido violada vaginal y analmente, probablemente más de una vez, pues ambos conductos presentaban desgarros y escoriaciones por los que había sangrado profusamente” (443-444)

I acaba cap a finals de l’any 1997 amb dos casos que van ser tancats, com molts altres, un parell de dies després, davant la indiferència oficial: “El último caso del año 1997 fue bastante similar al penúltimo, solo que en lugar de encontrar la bolsa con el cadáver en el extremo oeste de la Ciudad, la bolsa fue encontrada en el extremo este, en la carretera de terracería que corre, digamos, paralela a la línea fronteriza y que luego se bifurca y se pierde al llegar a las primeras montañas y a los primeros desfiladeros. [...] De edad aproximada a los dieciocho años, medía entre metro cincuentaiocho y metro sesenta. El cuerpo estaba desnudo, pero en el interior de la bolsa se encontraron un par de zapatos de tacón alto, de cuero, de buena calidad, por lo que se pensó que podía tratarse de una puta. También se encontraron unas bragas blancas, tipo tanga. Tanto este caso como el anterior fueron cerrados al cabo de tres días de investigaciones más bien desganadas.” (790-791)

Santa Teresa amb tots el problemes que comporta (el narcotràfic, la migració, les condicions de vida d’una part important de la població, les maquiladoras i la seua explotació....): “En la misma colonia Lomas del Toro, un mes más tarde, encontraron el cadáver de Rebeca Fernández de Hoyos, de treintaitrés años, morena, de pelo largo hasta

La cartografia literària del mal i de l’horror...

147

la cintura, que trabajaba de mesera en el bar El Catrín, sito en la calle Xalapa, en la vecina colonia Rubén Darío, y que antes había sido obrera de las maquiladoras Holmes&West y Aiwo, de donde había sido despedida por querer organizar un sindicato. […] y también intentó sin éxito la vida en los Estados Unidos, de donde la migra la devolvió a México en cuatro ocasiones.”(516). És una imatge no sols d’una ciutat fronterera, sinó de bastants urbs d’Amèrica Llatina on si produeix i s’ha generat aquesta atmosfera de por. On aquesta boira que impregna les ciutats es transforma en motor de bastants urbs contemporànies2. Abans les ciutats estaven relacionades amb un certa imatge d’ordre i d’estabilitat. Pensem en ciutats com Ciudad de Mèxic, Buenos Aires, Rio de Janeiro, Recife, Santiago de Xile... on s’hi pot percebre de manera nítida la por. Ara sembla que ja no hi ha límits. I sobretot, els barris perifèrics prop de la natura s’evoca un perill eminent, en el cas concret de les dones quan recorren l’espai entre el seu lloc de feina i la seua residència, l’espai d’anada i de tornada de casa a l’escola... És el moment en el qual desapareixen o són segrestades. S’han transformat en geografies, en espais on la por volta per cada racó. Cathy Fourez apunta que “la transgresión de lo prohibido se opera en zonas desestructuradas y descontroladas, pero controladas y gobernadas por órdenes y formas de poder arbitrario, que gozan de la violencia como de una libertad absoluta. La defensa y la preservación de sus privilegios las empujan a afincarse en una cultura del miedo y del terror” (Fourez 2006: 35). Àmbits on les normes i els límits han desaparegut, millor, s’han esberlat. Ara campa la infàmia i la violència més irracional. Tot aquest còctel ben barrejat i filtrat per la ficcionalització i per la creació d’un univers literari que fa un intent de novel·la total.

No nos cabe tanta muerte, de Paula Valverde. 2. Vegeu Lindón Alicia (2006). “Del suburbio como paraíso a la espacialidad periférica del miedo”. Lugares e imaginarios en la metrópolis. Eds. Lindón Alicia, Aguilar Miguel Ángel, Hiernaux Daniel. Barcelona: Anthropos Editorial/UAM Iztapalapa, p. 85-106.

148

Josep Ballester i Noèlia Ibarra

Els espais i la geografia on s’hi troben les víctimes són ben diversos: els moltíssims femers, els “lotes baldíos”, les cunetes de les carreteres, els escampats, els terrenys abandonats de fabriques i de “las maquiladoras”, també barris com El Obelisco…: “Al mes siguiente, en mayo, se encontró a una mujer muerta en un basurero situado entre la colonia Las Flores y el parque industrial General Sepúlveda. En el polígono se levantaban los edificios de cuatro maquiladoras dedicadas al ensamblaje de piezas de Electrodomésticos” (449). Tot lluny del centre de la ciutat i ben a prop del desert, àmbit per excel·lència del buit que encara implica més amenaça i més desolació. Però en aquest univers de la cultura de la por, com hem comprovat, no sols es limita a aquests espais lluny de la “civilització”, a Santa Teresa, imatge de l’horror, qualsevol àmbit es transforma en una zona o geografia de la violència. En qualsevol espai es transgredeix els drets humans. No hi ha cap mirament des d’aquest punt de vista. Fa igual que siga la comissaria, on s’obtenen ben sovint declaracions sota pressió o sota tortura o maltractaments (“Los judiciales interrogaron durante tres horas al director de la escuela y al parecer se les fue la mano en el interrogatorio, por lo que el abogado del director interpuso una demanda por malos tratos. La demanda no prosperó pero ambos se hicieron merecedores de una amonestación del delegado y jefe de la policía” (530), o per trobar un dels cadàvers i ser un immigrant et pot costar ben car (“Un emigrante salvadoreño encontró el cuerpo detrás de la escuela Francisco I, en Madero, cerca de la colonia Álamos. [...] El salvadoreño fue acusado del homicidio y permaneció en los calabozos de la comisaría nº 3 durante dos semanas, al cabo de las cuales les soltaron. Salió con la salud quebrantada. Poco después un pollero lo hizo cruzar la frontera. [...] Pasó un día en los calabozos del sheriff y luego fue enviado a un hospital, en donde ya solo podía morir en paz, que es lo que hizo” (491), inclús en algun moment s’arriba a la violació massiva per part de la policia d’un grup de prostitutes que estaven a la presó (“En las otras celdas los policías estaban violando a las putas de La Riviera. Quíhuboles, Lalito, dijo Epifanio, ¿le entras a la pira? No, dijo Lalo Cura, ¿y tu? Yo tampoco, dijo Epifanio. Cuando se cansaron de mirar ambos salieron a tomar el fresco a la calle. ¿Qué hicieron esas putas?, dijo Lalo. Parece que se madrugaron a una compañera, dijo Epifanio.” (502) acusades d’un assassinat. Les cases de les dones tampoc no es salven de l’assassinat per part del marit, el nuvi, l’amant: “En una cafetería Lalo Cura se encontró con unos policías jóvenes, de entre diecinueve y veinte años, que comentaban el caso. ¿Cómo es posible, dijo uno de ellos, que Llanos la violara si era su marido? Los demás se rieron, pero Lalo Cura se tomó la pregunta en serio. La violó porque la forzó, porque la obligó a hacer algo que ella no quería, dijo. De lo contrario, no sería violación” (548-549). Un altre espai profanat per la violència són les esglésies, on un malalt mental s’hi dedica a matar sacerdots i a realitzar les seues necessitats, per exemple. D’aquesta manera es confirma que el terror no sols abasta aquells indrets que semblaven àmbit de conreu dels delinqüents, espais oberts i allunyats, sinó que envaeix qualsevol àmbit, ja siga una comissaria, ja siga la llar de qualsevol persona. La barbàrie penetra i s’esmuny per cada racó. Sovint ataca i destrueix els més dèbils.

La cartografia literària del mal i de l’horror...

149

Treballs de Cintia Bolio i Silvana Ávila, respectivament.

La galeria de cadàvers que omplin les pàgines d’aquesta part de la novel·la són dones que tenen entre nou i trenta-cinc anys, que després d’haver estat brutalment colpejades, violades, estrangulades i, així mateix, torturades amb algun coltell fins a la mort, són traslladades a algun lloc prop de Santa Teresa, on aquests cossos són abandonats. Quan s’hi descobreix la víctima o les víctimes, s’hi fa una descripció detallada de les condicions com són trobades (l’espai, el color del cabell, la roba que porta, la posició en la que s’hi troba la víctima...). Detalls i descripcions que arriben a l’exasperació. Encara que els assassinats tenen signatures de diversos autors i procediments, hi ha determinades constants que podem constatar. De primer, s’intenta negar la humanitat de la víctima, com si no fossen persones, menys que persones. Així la violència i la irracionalitat arriba a graus extrems. Hi ha una fórmula que es repeteix una darrere de l’altra: violació + tortura + estrangulament. Aquesta reiteració constant, aquest procediment evidencia la crueltat dels actors com podem llegir en aquests casos tots seguits: “La siguiente muerta fue encontrada entre la carretera a Casas Negras y una vaguada sin nombre en donde abundaban los matorrales y las flores silvestres. Fue la primera muerta encontrada en marzo de 1996, mes funesto en el que se encontrarían cinco cadáveres más […] La muerta tenía diez años, aproximadamente. Su estatura era de un metro y veintisiete centímetros.[…] En el cuerpo se apreciaron ocho heridas de cuchillo, tres a la altura del corazón. […] Nadie fue a reclamarla. Según declaró oficialmente al policía, no vivía en Santa Teresa. […] Sus datos fueron enviados por fax a varias comisarías del país. De la investigación se encargó el judicial Ángel Fernández y el caso pronto se cerró. (627)” “Pocos días después, a la misma altura de la vagada pero en el otro lado de la carretera a Casas Negras, fue encontrado el cadáver de otra niña, ésta de aproximadamente trece

150

Josep Ballester i Noèlia Ibarra años de edad, muerta por estrangulamiento. Como la anterior víctima, tampoco llevaba encima ningún papel que ayudara a identificarla. Iba vestida con pantalones cortos, de color blanco, y una sudadera gris con el distintivo de un equipo de fútbol americano. […] el primer cadáver en el otro lado de la carretera, es decir cerca del poblado llamado El Obelisco, que ni era propiamente un poblado ni tampoco llegaba a colonia de Santa Teresa y que era más bien un refugio de los más miserables entre los miserables que cada día llegaban del sur de la república y que allí pasaban las noches e incluso morían, en casuchas que no consideraban sus casas sino una estación más en el camino hacia algo distinto o que al menos los alimentara. Alguno no lo llamaban El Obelisco sino El Moridero. Y en parte tenían razón, porque allí no había ningún obelisco y en cambio la gente se moría mucho más rápido que en otros lugares.[…] La elección de El Obelisco, entonces, adquiría otra luz, otros contornos. ¿Pretendían los asesinos que la policía desviara sus sospechas hacia los habitantes de aquel lago de casas de papel? […] ¿Y por qué no pensar que ambas niñas, acaso, vivían en El Obelisco? ¿En qué otro lugar de Santa Teresa podía haber niñas que nadie reclamara?[…] El caso lo llevó el judicial Ángel Fernández, quien realizó una redada en El Obelisco y detuvo a veinte personas. Cuatro de ellas ingresaron en prisión por delitos de robo comprobado. Otra murió en los calabozos de la comisaría nº 2, según el forense, debido a una tuberculosis. Nadie se quiso inculpar de ninguna de las dos muertes.” (628-629). “Una semana después del hallazgo de la niña de trece años, fue hallado el cuerpo sin vida de una muchacha de aproximadamente dieciséis años a un lado de la carretera a Cananea. […] Sólo tenía una herida de arma blanca, en el abdomen, profunda, que literalmente le había atravesado el cuerpo. Pero la muerte, según el dictamen del forense, se produjo por estrangulamiento y rotura del hueso hioides. Desde el sitio donde se encontró el cadáver se podía ver una sucesión de lomas bajas y casas desperdigadas de color amarillo o blanco, de techos bajos, y algún que otro galapón industrial en donde las maquiladoras guardaban sus componentes de reserva, y caminos que salían de la carretera y que se deshacían como sueños, sin motivo ni causa. La víctima, según la policía, probablemente era una autoestopista que se dirigía a Santa Teresa y a la que habían violado. Vanos fueron todos los intentos de identificarla y el caso se cerró.” (630)

Coda Final Igual que hi ha una geografia literària de la cultura, del patrimoni, de la civilització o del coneixement en el sentit més profund del concepte, també, hi ha una geografia literària de la infàmia, de la violència, de l’aniquilació o del terror que ha provocat l’ésser humà. I aquesta la podem trobar d’un mode ben clar a l’obra 2666. Així el Locus amoenus, lloc idíl·lic, un espai idealitzat, normalment una geografia literària de paisatges oberts i amb connotacions del paradís, en el nostre cas, ha passat a ser un Locus terribilis o horribilis, una geografia de la violència i la barbàrie que queda en la memòria i en l’inconscient col·lectiu. El desert és l’escenari, és la geografia literària que aplega les cinc parts de la novel·la i que ja des de la cita de Baudelaire que inicia la història ens mostra una peça més del vast puzle que ens dibuixa aquesta narració total: “Un oasis del horror en medio de/un desierto de aburrimiento”. Una visió crítica i terrible de la civilització abocada a un penya-segat fosc, una reflexió des de la ficció sobre la irracionalitat i sobre la instrumentalització de la

La cartografia literària del mal i de l’horror...

151

violència sempre cap els més dèbils. Aquest univers es converteix en una pintura o mosaic de la història contemporània de l’ésser humà, on la literatura, sols acaba sent un simulacre més, però darrere de tot, s’amaga el buit més cru. El desert més inhòspit. L’esbós de la geografia literària de la barbàrie i del mal, de la fi dels temps. El darrer atzucat que ha creat l’ésser humà. Referències bibliogràfiques Ballester, Josep. Sobre l’horrible perill de la lectura. València: Perifèric, 2011. Bolaño, Roberto. 2666. Barcelona: Anagrama, 2004a. Bolaño, Roberto. Entre paréntesis. Barcelona: Anagrama, 2004b. Candia Cáceres, Alexis. “Todos los males el mal. La estética de la aniquilación en la narrativa de Roberto Bolaño”, Revista Chilena de Literatura, 76,43-70, 2010. http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0718-2295201000010000 3&lng=es&tlng=es.10.4067/S0718-22952010000100003. [Consulta: 17 d’abril de 2014] Fourez, Cathy.“Entre transfiguración y transgresión: el escenario espacial de Santa Teresa en la novela de Roberto Bolaño, 2666”. Debate Feminista abril 2006, vol.33, p. 21-45. Fresán, Rodrigo. “El último caso del detective salvaje.” Página 12, domingo 14 de noviembre de 2004. URL: http://www.pagina12.com.ar [Consulta: 12 d’ abril de 2014] González Rodríguez, Sergio. 2003. Trois cents crimes parfaits, tueurs de femmes à Ciudad Juárez. Le monde diplomatique, agosto 2003. URL :http://www.mondediplomatique.fr/2003/08/GONZALEZ_RODRIGUEZ/10315 [Consulta: 17 d’abril de 2014] Westphal, Bernard. La Géocritique: réel, fiction, espace. París: Ed. De Minuit, 2007. Lindón, Alicia. “Del suburbio como paraíso a la espacialidad periférica del miedo”. Lugares e imaginarios en la metrópolis. Eds. Lindón Alicia, Aguilar Miguel Ángel, Hiernaux Daniel. Barcelona: Anthropos Editorial/UAM Iztapalapa, 2006, p. 85-106.