Inventari dels Tosquers i Llosers d\'Andorra

TURU, V. i BERTRAN, R.M. (1995) lnventari deis tosquers i llosers d'Andorra; ACTES DEL TERCER CURS D'ARQUEOLOGIA D'ANDORRA: LA VIDA MEDIEVAL ALS DOS VESSANTS DEL PIRINEU; Patrimoni Cultural d'Andorra (Eds.), 246-262

VALENTÍ TURU / Col-laborador del Servei d'Arqueologia del Patrimoni Cultural d'Andorra ROSA MARIA BERTRAN / Laboratori del Patrimoni Cultural d' Andorra

lnventari deis Tosquers

1

Actes del 3r curs d'arqueologia d'Andorra 1991

i Llosers d 1Andorra

La vida medieval als dos vessants del Pirineu 1 lntroducció

Primer s'ha realitzat un recull bibliogriífic sobre el tema i una recerca de topon ímia relacionada,

L'home, des de sempre ha mirar d'aprofitar els

di recta i indirectament, amb activitars exrracri-

recursos del seu entorn, transformant i alterant

ves i material explotar.

el medí natural peral seu benefici.

Després s'ha contrastar aq uesta informació amb

L'explotació més o menys acurada d'aquests

el context geologic i pedologic (en el cas deis tos-

recursos naturals, ja siguin minerals, arids, llo-

quers), ja q ue el lligam és directe.

sa o tosca, ha deixat un registre documental,

La urilització de la memoria oral ha estat del tot

oral, toponímic i material gracies al qua! hom

necessaria per poder concretar i caracteritzar

pot reconstru'ir com ha estat aq uesta activitat en

encara més les diferents arees d' extracció.

temps preterits. Depenent de la seva magnitud,

Finalment, s'ha procedit a la localització exac-

les antigues explotacions es poden traba r o

ta sobre el terreny i sobre una base cartogriífi-

int uir en el paisatge teni nt en compre criteris

ca, a escala 1:10.000, deis !loes explotats.

litologics, geomorfologics, geobotanics, etc. D'acord amb aquests criteris s'han localitzat diferents explotacions que, en el cas deis llosers, han deixat una empremra permanent en el pai-

3 Els tosquers a Andorra

satge, facilment identificable. La tosca és una pedra calcaría porosa cel·lular, que rambé rep el nom de tova calca ria. Els seus jaciments fo rmen cossos d'extensió variable,

2 Metodologia

anomenars travertins. En !'apartar següenr es donaran unes nocions de com es desenvolupa

?-.;.:.'"'...t-noni Culrural d'Andorra

Sc::rfti de Recerca Histórica

Per realítzar aquesr inventari de localitats explo-

un tosquer, les característiques inherents i el per-

ta des i localitats susceptibles d' ha ver estat

que de la seva formació en els sistemes naturals.

explotades, s'ha seguir la metodologia de prospecció següent:

246

Actes del 3r curs d'arqueologia d'Andorra 246 / 262

3.1 La pedra tosca, formació

carbonar cálcic es dissol segons:

solubilitat del carbonar calcic en l'a igua, ja que

3.3 Els tosquers i la pedogcnesi

CaC03 + 1-1+ => Ca+2 + H C03(2)

el C02, com qualsevol gas, és menys soluble en

Aquesta reacció ens indica que l'i ó H+ agafa

aigua ca lenta que en aigua freda. Aquest fet ens

La formac tó de la rosca, com anreriorment s'ha

Els travertins són resu ltat de la precipitació del

C03-2 i el separa del Ca+2 per formar un ácid

indica que a l'hivern la dinam ica sera de diso-

vist, influeix molt ambla degradació d' un subs-

carbonar d. lcic (CaC03) portar en solució per

débi l, el HC03-. Així, dones, la solubilitat del

lució de carbonar d.lcic, mentre que a l'estiu la

tracte calcari, en el C02 produ'it per 1' activitat

CaC03 depén del pH del medi. En un sistema

dina mica sera de precipitació, formant-se tosca.

organica i en els sois ben desenvol upats.

des del punt de vista gcoquímic

aigües saturades en aquestes sals, que són producte de l'alteració meteórica d 'un massís car-

natural, les condicio ns d' alteració meteórica del

La p ressió atmosfé rica influeix directament

Així, dones, els sois renen unes caracterísriques

bonatic. Geo logicament p arlant, a Andorra

carbonar calcic es produeixen sobretot per acids

sohre la solubilitat del carbonar citlcic, ésa dir,

conc retes sego ns el seu estar evoluriu. A grans

aquests massissos són d 'edat devon iana (SOLÉ,

débils, més que per acids forts .

els moments anticiclonics (aires pressions) afa-

trets els sois ben desenvolupats presenten un per-

L. , 1947) i les litologies calcaries pertanyen a la

Quan el carbonar calcic s'altera a acid carbonic,

voreixen la dissolució de carbonar citlcic, men-

fil típic de tres horitzons: ABC. L' horitzó A se

formació Casamanya ( HARTEVELT, L.,

tot el procés es por resumir en l'equació:

tre que les baixes pressions afavoreixen la pre-

subdivideix normalmenr en Al i A2. El primer

1970).

CaC03 + H2C03 = Ca+2 + 2H C03-(3)

cipitació de tosca.

és més ríe en matéria organica, mentre que el

Aquesta formació és present en diferents indrets

Hom p o t veure que les dues mo lecu les de

La concentració de C02 en l'atm osfera infl ueix

segon es caracreritza per una perdua d' argiles i

d' Andorra, i té una orientació preferenr est-oest.

H C03- vénen de diferents fonrs, una és simple-

directament sobre la dissolució del carbonar de

d'üxids de ferro i oxids d'alumini. L'horitzó B

Es troba, en genera l, al n ucli de les zones sincli-

menr producre de la d issociació del H2C03, i

citlcic, ja que es produeix un

de

representa gene ra lment una acumu lac ió de

l'altra és formada per la reacció de l'ió J-1+ de

l'equ ilibri químic de l'equació (2) cap a la dre-

material mineral de la lixiviació de l'horitzó A.

l'acid amb la molécula de carbo nat citlcic, igual

ra, fer que implica que en l'equació (3) també hi

Sovint s'hi traba una elevada concenrració en

que en l'equació (2).

hagi un despla.;;ament de l'equi li bri cap a ladre-

argiles, oxids de fe rro, oxids d' alumini, i mate-

La molécula de carbonar d.lcic es torna sol uble

En l'equació (3) tenim la reacció essencial per

ta. Aquest fet es dóna en arees molt loca Is (zones

ria organica (humus). D' aquesta manera acos-

en solució aquosa en unes determinades condi-

entend re l'alteració deis carbonats a la natura

urbanes, incendis, etc.) i provoca també el feno-

tuma a ser menys fragil que l'horitzó A, i pot ser

(KRAUSKOPH, K.B., 1979).

men de la pluja acida.

un estrat dens, resistent i moltes vegades hi ha

produeix un equilibri q uímic juntament amb el

L'activitat organica produ'ida pels sois desenvo-

acosruma a ha be r-hi cimentacio ns . L últim

C02 atmosféric. El C02 de !'aire es disso l en

3.2 Geoquímica i sistemes naturals

lupats en forma cions ca r bonatiques influeix

horitzó (C ) és una capa de rego li ta, es a dir sedi-

molt en l'alteració d'aquests. Aquesta activitat

ment roeós 'de la roca ma re, que en el cas deis

l'atmosfera, de manera que s'estableix un balan