Intervenció arqueològica als Camps del Forn del Vidre (La Jonquera, Alt Empordà)

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA ALS CAMPS DEL FORN DEL VIDRE (LA JONQUERA, ALT EMPORDÀ)

Daniel Vazquez Alvarez

Emiliano Hinojo Garcia

anomenats Camps del Forn del Vidre. Aquestes unitats agràries han estat estretament lligades a la vida del mas de Sant Martí del Forn del Vidre.

INTRODUCCIÓ Aquesta intervenció arqueològica ha estat motivada per la detecció de diferents estructures i elements d'interès arqueològic durant la fase de seguiment de les obres de construcció de la Unia d'Alta Velocitat Figueres-Perpinyà, subtram: Boca sud del túnel del Pertús (la Jonquera, Alt Empordà).

Aquests camps de cultiu, es troben ubicats a la plana que hl ha a la riba est del riu Llobregat. Es tracta d'uns terrenys amb una orografia relativament plana que formen part d'una conca de deposició, d'origen al·luvial.

Les restes es van localitzar a l'àrea més al sud dels Camps del Forn del Vidre, fent del tot imprescindible una intervenció que permetés tant la documentació i interpretació de les mateixes, com la comprovació de la potencialitat arqueològica de la zona, afectades indirectament per les obres de construcció del Túnel del Pertús. Aquests terrenys quedaven inclosos dins de zones estipulades com a abocadors, préstecs i instal·lacions auxiliars. Es tracta de llocs on s'havien de realitzar moviments de terra, pas de maquinària pesada, construcció d'instal·lacions annexes a l'obra i, sobretot, acumulació de terres. La intervenció s'ha realitzat entre els dies .25 de setembre i el 1Od'octubre de 2005. Les tasques arqueològiques han estat portades a terme per l'empresa CODEX-Arqueologia i Patrimoni i finançades per Dragados, S.A.

MARC GEOGRÀFIC Els terrenys que s'han vist afectats per la construcció del túnel i de totes les seves instal·lacions auxiliars es troben dins del terme municipal de la Jonquera (Alt Empordà), al nordoest del nucli habitat, molt a prop de la frontera amb França. Es tracta d'una zona d'orografia muntanyosa, on s'alternen boscos i petits camps de cultiu. En un d'aquests camps és on s'ha realitzat la intervenció, concretament, en un dels

METODOLOGIA S'han utilitzat dues metodologies d'excavació diferents segons la cronologia de les restes. Per l'excavació de l'assentament d'època prehistòrica s'ha utilitzat el sistema de registre proposat per Laplace, consistent en coordenar tots i cada un dels efectius materials recuperats per tal de tenirlos correctament ubicats en l'espai. Per una fàcil relació d'aquestes estructures amb la resta d'estructures del jaciment es va complementar aquesta documentació amb la utilització de les mateixes fitxes d'unitats estratigràfiques d'enregistrament, mètode Harris. Per a la resta del jaciment, s'ha utilitzat el mètode d'enregistrament proposat per E. C. Harris, que converteix l'estratificació en estratigrafia. Amb aquest mètode s'han documentat les diferents accions bàsiques que s'han pogut reconèixer, és a dir, les unitats estratigràfiques, (estrats, estructures, retalls o farciments} donant-li a aquestes, números diferencials a partir de la individualització de cadascun dels sectors diferenciats.

DESENVOLUPAMENT DELS TREBALLS Els treballs es poden englobar en tres tipus d'actuacions diferents: La primera ha consistit en netejar amb retroexcavadora tota la part oberta en la fase anterior i que havia quedat afectada

281

per les aportacions derivades de la pluja i l'arrossegament del sediment de les terreres. També s'inclou en aquest apartat el rebaix de la part central del jaciment {zona pròxima al mil·liari que va aparèixer a la fase anterior), i la delimitació de les dues zones de tonalitat més fosca que tenien la presència d'estructures de combustió i petits fragments de ceràmica a ma. El segon tipus d'actuació s'ha cenyit a l'excavació en obert del jaciment, (menys Ja zona prehistòrica, incloent en aquesta actuació, tant l'excavació en obert, com la realització de les rasses i sondejos, tan manuals com mecànics. El tercer tipus d'actuació s'ha centrat en les dues àrees amb estructures prehistòriques, que s'han excavat amb un sistema de quadrícules i coordenant tots els materials.

ZONES NO PREHISTÒRIQUES: Es tractava d'estructures i elements aïllats, que no tenien una relació estratigràfica directe entre elles. Per tant, l'actuació que s'ha portat a terme al jaciment s'ha enfocat cap a llocs puntuals utilitzant tant l'excavació en obert, com sondejos i rases. Base de mil·liari: Durant l'obertura de la part central del jaciment, ha aparegut la base a uns 1Om del mil·liari. Per documentar la estratigrafia que se li associava, es va fer un sondeig de 4m de costat. La seqüència estratigràfica documentada ens transportava a uns nivells de sediment relacionats amb la colmatació progressiva d'un curs d'aigua, fins a la seva amortització definitiva. La base del mil·liari formava part d'aquests nivells de colmatació.

Es pot considerar que almenys un ramal de la Via Augusta (aquesta es bifurcava al passar pels colls de Panissars i el Pertús, tot i que una vegada superats segurament es tornessin a fusionar, ràpidament, en un de sol) segueix a l'altura dels Camps del Forn del Vidre un traçat similar a la carretera Nacional 2. En un moment de l'antiguitat tardana, quan la via ja no tenia un manteniment de les seves infraestructures, les dues parts del mil·liari degueren esllavissar-se, i rodolar fins a

caure en el solc del curs d'aigua que creuava el jaciment. Amb el temps, aquesta riera es va anar colmatant, quedant el mil·liari i la seva base coberts per aquest sediment. La base és un monòlit de gres de 1,25 m d'alt que, morfològicament, es pot dividir en dues parts ben diferenciades: la part superior, que serveix pròpiament de suport al mil·liari, és un tambor circular d'uns 47 cm de diàmetre i uns 32 cm d'alt, amb dos encaixos quadrangulars als laterals, cadascun d'ells de 5 cm de costat; i la part inferior, que fa pròpiament les funcions de basament, és un bloc de fonna rectangular, amb una altura d'uns 90 cm en la part central de cadascuna de les 4 cares, i una mica inferior, uns 83 cm, als vèrtexs d'aquestes. Això es deu al fet que en la part superior de cadascun dels angles de les cares es troba rebaixat. La part inferior del sòcol, que sí té una secció quadrangular, fa uns 67 cm de costat. La base, gràcies al fragment d'inscripció epigràfica conservada al mil·liari, s'ha pogut datar, de forma preliminar1, en època de l'emperador MarcoAurelioAntonio Caracalla (211-217). Rasa mecànica: Aquest sondeig mecànic es va realitzar a la part central del jaciment en la fase anterior. Feia 8 metres de llarg i tallava transversalment la part central del jaciment. En aquesta fase s'ha ampliat fins als 25 metres. L'objectiu pel que s'ha fet aquesta ampliació, es el de conèixer d'una forma més amplia l'estratigrafia geològica del jaciment. Aquest fet, que en alguns jaciments té una importància relativa, en aquest, ha adquirit una major dimensió. Cal tenir en conte que la majoria de les estructures es trobaven aïllades, relacionantse únicament amb els diferents estrats d'origen geològic Murs de Camp: Durant la fase de seguiment arqueològic es va detectar un possible mur. En aquesta fase, hi amb l'ajuda de la retroexcavadora, s'ha tornat a obrir i netejar la part del mur de la que es tenia constància, detectant-se pel seu extrem est, 2,60 metres més d'estructura. També s'ha constatat pel seu

1 L'estudi de la inscripció epigràfica l'està portant a terme la Doctora Isabel Rodà. Preliminarment, considera que la factura d'aquest mil·liari se li pot adjudicar al periode de l'emperador Marco Aurelio Antonio Caracalla (211-217), de la dinastia dels Severs.

282

extrem oest la seva part final, que feia cantonada amb un altre mur que s'ha detectat en aquesta fase i amb el que funcionava coetàniament. Es tracta de dues estructures d'ús agrari, que s'han realitzat utilitzant la tècnica de la pedra seca, amb un aparell irregular de pedres de mida mitjana i petita sense treballar i un únic parament extern. S'han realitzat dos sondejos manuals que han permès veure l'estratigrafia associada a aquests murs constatant fa seva funció originaria. Una vegada finalitzats els sondejos, es pot afirmar que aquests murs de camp es van realitzar en el moment en que es reorganitzava el terreny per ampliar fa superfície cultivable La primera estructura, amb orientació E/W, feia les funcions de mur de contenció, servint a més de límit del camp per la seva part sud, el qual tenia una menor extensió que en l'actualitat. La seva funció hauria estat la d'impedir l'erosió del sediment del camp de cultiu, tallant amb la seva presència l'arrossegament d'aquest amb les pluges. Cal tenir present que tot el camp tenia un lleuger pendent cap al sud-oest, amb el que tot el sediment era arrossegat en aquesta direcció, anant a parar primerament, a la torrentera que hi havia a tocar del camp, i posteriorment al riu. A més de protegir la pèrdua de sediment, amb l'acumulació d'aquestes terres a la banda nord del mur, s'incrementava l'extensió cultivable. Aquest mur també feia la funció de pantalla i canalització de la torrentera que hi havia a tocar, i que encara avui dia funciona, tot i que una mica més al sud. El mur amb orientació nord-sud, era una mica més fràgil. Aquesta estructura tenia la funció de fer de límit del camp, i també de retenir l'erosió del sediment, tot i que com no havia de fer la funció de pantalla que defensés el camp contra una possible crescuda de la torrentera, no va ser necessari que fos tan gruixut com l'altre.

ZONES PREHISTÒRIQUES. L'assentament d'època prehistòrica indeterminada que s'ha localitzat al jaciment dels Camps de Sant Martí del Forn del Vidre constava d'un total de 1 O fogars o estructures de combustió. Aquests tipus d'estructures poden definir-se com un conjunt de clots o cubetes excavades en el terreny natural que es caracteritzaven per un rebliment compost de roques alterades per l'acció del foc barrejades

amb un sediment amb restes de matèria orgànica carbonitzada.

Les estructures estaven agrupades o concentren en dues zones diferents de l'excavació, a una distància aproximada entre elles d'uns 40 m. Per aquest motiu i per facilitar les tasques d'excavació i documentació s'han dividit les acumulacions d'estructures prehistòriques en dues àrees: la primera, on es trobaven 5 cubetes de combustió i 1 foc pla, que s'ha anomenat Àrea prehistòrica 1 i que estava situada a l'extrem nord del jaciment; i la segona, anomenada Àrea prehistòrica 2, que es trobava situada a l'extrem oest de l'excavació, i on s'han documentat 4 cubetes de combustió. A nivell general, les cubetes es trobaven dins d'un context geològic de formació al·luvial. A l'Àrea 1, tallaven un nivell de formació natural compost d'argiles i graves de color negrós i textura compacta, format per processos deposicionals derivats de l'erosió de les zones altes. Com aquest nivell era bastant orgàni,c es va procedir a la realització d'un sondeig de 2 per 2 metres, que va confirmar la formació natural tant d'aquest estrat com dels inferiors, tots ells relacionats amb corrents o cursos d'aigües. Les estructures documentades a l'Àrea prehistòrica 2 es trobaven cobertes per un nivell de formació natural compost d'argiles i graves de tonalitat negre. Aquest estrat presentava alguns fragments de ceràmica, tant a tom com a mà, d'aspecte rodat. Les cubetes de combustió tallaven un nivell inferior de graves de formació al·luvial. Dins d'aquest sector també es van efectuar dos sondejos, realitzats a la campanya anterior, que confirmarien la formació natural dels estrats malgrat la presència de material ceràmic, segurament arrossegats per l'acció de l'aigua. Pel que fa a l'estratigrafia interna de les estructures ha estat molt similar en tots els casos, és a dir, un únic nivell per cubeta compost d'argiles amb graves de color negrós i textura compacta amb gran quantitat de pedres de diferents litologies i dimensions. Només en dos casos s'ha documentat un estrat superior que cof matava l'estructura Finalment, destacar la pràctica inexistència de materials arqueològics, tan sols s'ha recuperat uns pocs fragments de ceràmica a mà informes i part d'una base. D'altra banda, durant les tasques de delimitació de l'Àrea 1 es va localitzar

283

Centre d'Investigacions Catalunya. Arqueològiques de Girona. Girona.

una làmina de sílex retocada. No cal dir que aquests materials no permeten establir una cronologia relativa de l'amortització de les estructures de combustió. També s'han recuperat alguns carbons, petits i fragmentats, que permetran realitzar datacions radiocarbòniques per tal d'obtenir una cronologia absoluta.

CASTELLVÍ, J., et alii., 1997, Voises romaniens du Rhone à l'Èbre, Via Domitia et Via Augusta . Documents d'archeologie française; 61 . Edititons de la Maison des sciences de l'homme. DUPRÉ, N., 1983, La vallee de l'Ebre et les routes transpyreneennes antiques. Actes del col·loqui:

ªLes voies anciennes en Gau/e et dans /e Monde Romain Occidentar (1982). Bulleffn de l'Institut d'Etudes Latines et du Centre de recherches A. Piganio/, num. 18. Universite de Tours. Paris, pp.

Segons la tipologia que Jean Gascó (Gascó 1985) i de Jean Gascó, Jean Guilaine, Jacques Coularou i Jean Vaquer (Guilaine et alii 1993), dins d'aquest conjunt d'estructures es troben els següents tipus: els focs plans i les cubetes de combustió.

393--409.

Un primer tipus és el foc pla, del que solament s'ha documentat un individu. La seva estratigrafia és molt simple: una corona de còdols o rierencs cremats sobre una capa fina de carbons dipositada directament sobre el nivell de formació natural.

GASCÓ, J., 1985, Les installations du quotidien. Structures domestiques en Languedoc du Mésolithique à l' Age du Bronze d'après l'étude des abris de Font-Juvenal et du Roc-de-Dourgne dans l'Aude, Documents d'Archéologíe Française, 1, Paris. GUILAINE, J. et alii, 1993, Dourgne. Derniers

Aquest tipus d'estructura s'interpreta com a focs destinats a Ja il·luminació o l'escalfament d'un àrea reduïda, així mateix també es poden fer servir per a cuinar ja sigui directament sobre la flama o sobre les roques incandescents.

chasseurs-collecteurs et premiers éleveurs de la Haute-Vallée de l'Aude, Centre d'Anthropologie

El segon grup és el de les cubetes de combustió. Dins aquest grup s'han englobant 9 exemplars. La composició interna i l'estratigrafia d'aquests fogars, és força simple: un sediment de color negrós compost d'argiles amb graves barrejades amb blocs de conglomerat, gres, granit, travertí, quars, roques metamòrfiques i còdols de riu o rierencs cremats. S'han pogut documentar una gran variabilitat de litologies, on han predominat bàsicament el conglomerat per a les estructures de grans dimensions, i el rierenc per a les més petites.

UniversitatAutònoma de Barcelona.

des Sociétés Rurales, Toulouse. PALLÍ, F., 1985, La Via Augusta en Cataluña. Col·lecció Faventia Monografies, 3. Bellaterra,

ROLDAN, JM., 1975, Itineraris Hispana: Fuentes

antiguas para el estudio de las vías romanas en la Península lbérica. Departamento de Historia Antigua, Universidad de Valladolid, 1975.

Les funcions a què es destinaven aquestes cubetes de combustió serien bàsicament per a usos diversos com per exemple: per a cuinar els aliments directament sobre els blocs roents o per bullir-los mitjançant un recipient ceràmic.

BIBLIOGRAFIA. CASAS, J., NOLLA, J.M., 1984, Carta Arqueològica de les Comarques de Girona. El poblament d'època romana al Nord-est de

284

·#-.....

e-"·:··,; -~

..

..

,.-:-

·~

__,;,

"··

-··¡•

.····~