Intervenció arqueològica al convent de Sant Francesc de Morella. Un avanç dels resultats

HISUN

Revista del Castillo de Morella Nº1 Año 2005

Nuevo Parador Nacional · Museo de las Guerras Carlistas · Estudios geotécnicos · Actuaciones arqueológicas Ramón Cabrera y el Castillo de Morella por Javier Urcelay · Entrevista a Manuel Salvador Gaspar

INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CONVENT DE SANT FRANCESC DE MORELLA. UN AVANÇ DELS RESULTATS Introducció La construcció del futur Parador Nacional en Morella, en l’espai ocupat pels Convents de les Agustines i de Sant Francesc, aprofitarà un espai la major part del qual en els últims anys havia estat degradant-se fins el present estat de ruïna. Aquest projecte de recuperació ha provocat la intervenció prèvia del Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló, per tal de delimitar l’abast de les restes arqueològiques en un espai on es construirà el futur Parador Nacional i que ha estat protagonista en els esdeveniments històrics ocorreguts en la història de la població. En un marc de col· laboració entre la Diputació de Castelló i Paradors Nacionals els treballs s’estan desenvolupant des del novembre de l’any passat; en un procés que encara no s’ha finalitzat i que es va plantejar com a continuació de la tasca duta a terme pels treballs arqueològics previs encarregats per la mateixa diputació durant el 2002 i 2003. L’actual fase de construcció del parador té prevista la restauració definitiva del claustre del convent i la consolidació de les restes arquitectòniques del refectori, situat dins del mateix conjunt conventual. Els treballs arqueològics La intervenció realitzada per nosaltres ha consistit en la excavació de 3 cales distribuïdes al llarg de tot l’ambient situat al sud de l’anomenat pati d’Instrucció (Figura 1 i 2), amb l’objectiu de documentar les successives transformacions d’aquest espai anteriors a les restes que romanen en l’actualitat, i que pertanyen al quarter d’Infanteria de la “Comandancia General del Maestrazgo”. Aquest ambient, presumiblement els dormitoris del soldats, està construït en la 2ª meitat del s. XIX i

ACTUACIONES

42

es conserva l’empedrat original de la planta baixa. (foto1) Aquesta zona del convent és, en principi, aliena al espai ocupat en època medieval. O més exactament, és un sector del qual no tenim noticies de la seva funció quant es va construir el nucli del convent i les posteriors ampliacions fins el segle XV. Aquest nucli principal del convent està constituït pel complex gòtic de l’església (restaurada en l’actualitat) i el claustre, acabats al s.XIV. Ja al segle XV es finalitza el conjunt amb la construcció de la sala capitular i el refectori. Al l’oest del claustre i fins el tram de muralla que baixa del castell des de la Torre de la Pardala, podem deduir la existència d’algunes dependències o espais l’ús dels quals estarien aprofitats per la comunitat de frares, donat que la sala capitular i el refectori tanquen al nord el convent. Al sud, el carrer de l’hospital, seria el límit imposat per la topografia antiga de tot el complex conventual als peus del castell. No tenim noticies documentals de com estava distribuït aquest espai, i fins la nostra actuació tampoc teníem constància de cap construcció en aquesta zona. Tenim que esperar al segle XVIII i XIX per trobar més informació sobre l’àrea que ocuparà el quarter d’Infanteria una volta acabada la primera guerra carlista.

0

48 metres

Figura 1 Ambient on s’ha realizat la intervenció

Pati d’Instrucció

Cala 3 Ambient 1 Cala 2

0

Cala 1

Figura 2

12,75 metres

De l’espai religiós a l’espai militar: els inicis del segle XIX Al llarg de la primera meitat del segle XIX la fisonomia del cinturó de construccions eclesiàstiques, que, als peus del castell, formen un línia clarament diferenciada de la resta de la població, es transforma radicalment per causes que tenen a veure amb l’interès estratègic que assoleix aquest conjunt arquitectònic. Els esdeveniments polítics a l’Estat Espanyol

Foto 1

43

HISUN

amb les seves conseqüències bèl· liques tenen un ressò clar en una Vila com es la de Morella, situada estratègicament en la confluència de les terres d’Aragó, Catalunya i València. Ja al segle XVIII i en la Guerra de Successió el seu castell va tenir un especial protagonisme en els enfrontaments dels dos pretendents a la Corona. En la guerra de la Independència l’exercit francès també va ocupar la plaça, i destacarem pel que fa a l’àrea que estudiem que s’en adonen ràpidament de la importància estratègica, dins dels murs de la vila, dels convents de Sant Francesc i les Agustines. Aquestos van estar ocupats pels francesos en les seves estades intermitents a Morella, no sense escàndol per als morellans, que veuen com es profanen els convents religiosos, utilitzant-se, com narra Segura y Barreda, algunes capelles de l’església de Sant Francesc com a quadres per als animals.Al 1813, quant els francesos deixen Morella, l’església de les Agustines està pràcticament enderrocada amb el convent desocupat (1809). El Convent de Sant Francesc mantindrà la congregació però amb greus desperfectes en les seves construccions, ja que, a partir d’aleshores i en les futures batalles serà una zona clau per a les bateries que assetjaran Morella des del Carraixet. Quines restes arqueològiques coneixem d’aquesta època, prèvia a la invasió napoleònica, en la zona que va del claustre fins la muralla de ponent? En les nostres excavacions (figura 2), concretament en la cala 1 hem pogut documentar la existència de dos murs construïts amb maçoneria de bona factura, fonamentats en el nivell natural, i que formarien part d’un edifici de certa entitat donades les seves mesures (foto 2). En rigor tan sols podem afirmar que son testimoni d’un edifici que, possiblement, siga el que apareix en diversos gravats de la època de la guerra de successió que ja han estat publicats per Salvador. En ells, i no sense dificultat, s’aprecia la existència de diverses construccions que

Foto 2

Foto 3

ACTUACIONES

44

no estan unides al convent i que podrien ser edificis associats a les activitats del franciscans. No hem trobat noticies escrites sobre aquestos edificis, però tot fa pensar en un ús exclusiu del frares, ja que en tota aquesta àrea delimitada pel carrer de l’Hospital no pareix probable la existència d’espais del comú o de subjectes privats. La data de la construcció de ambdós murs es difícil precisar-la en l’estat actual de les nostres excavacions, i tan sols la excavació de tot l’àrea faria més fàcil assignar-li una cronologia correcta i el seu ús específic. El que si es cert es que aquest edifici és enderrocat en la fase de reorganització de l’espai que transformarà aquesta zona en un espai militar. Fase que començaria una volta encetats els primers enfrontaments de la guerra carlista. Però d’aquesta primera fase, situada en època moderna de forma genèrica, també han aparegut restes en la cala nº 3; restes significatives pel que fa a la estructura urbanística de aquesta àrea. Concretament han aparegut els fonaments d’un altre edifici, enderrocat en la mateixa reorganització de l’espai de l’edifici que descrivíem en anterioritat, i que ens mostren sense dubte l’anterior orientació que portava el carrer de l’Hospital (foto 3). Les restes en concret, aparegudes en l’extrem oest de l’ambient on hem treballat, assenyalen la antiga línia de carrer, ja que podem apreciar els signes d’una porta a la qual s’accediria des del mateix carrer de l’Hospital que després canviarà d’orientació (foto 4). La segona fase arquitectònica es pot situar inicialment en els enfrontaments entre el bàndol isabelí i els carlistes, que tindran, a banda de la seva dimensió humana, diverses conseqüències a nivell urbanístic en l’espai religiós que conformaven els convents i l’Arxiprestal al llarg del carrer de l’hospital; espai que des d’aleshores s’unirà a l’espai militar per excel·lència de la vila, que era el castell. La necessitat de poder establir una línia de defensa entre els soldats i la població ja va fer

que els francesos es feren forts en els dos convents, situats en una línia defensiva inclòs topogràficament parlant. Durant la guerra del set anys, bona part de la defensa també es plantejà cara a la població. L’exèrcit isabelí, probablement, no refiant-se de les inclinacions polítiques dels ciutadans de Morella, va fer construir, cap al 1834, el mur amb troneres de sardinell que va des la muralla est (pràcticament des de l’anomenada Porta Ferrissa) fins al límit entre el convent de Sant Francesc i el de les Agustines. Just en aquest límit s’acondicionarà l’accés a aquesta estructura avançada del castell mitjançant un rampa empedrada que es va posar a la llum en una de les nombroses intervencions arqueològiques no publicades efectuades en aquesta zona: l’accés al castell per aquesta banda s’efectuaria per la placeta de Sant Francesc, ja que ambdós convents no estaven units. En l’actualitat, l’enderroc de l’anomenada seu de la “Comandancia General del Maestrazgo” (construcció del 1869), situada al costat dret de l’atri d’entrada a l’església ens pot donar una perspectiva d’aquest accés. Probablement en l’àrea on hem actuat nosaltres també es donarien alguns canvis, però no els hem pogut confirmar. Per tant pensem que serà a partir de la ocupació efectiva de la vila per el bàndol Carlí, en 1838, quant s’inicia el canvi radical de la nostra àrea d’estudi. Segons Segura y Barreda des d’aleshores el que no està destruït és ocupat per la tropa. Quin és l’abast d’aquesta destrucció? És possible pensar que el convent ja fora quarter? Ens fem aquestes preguntes per que hi ha una certa discrepància en la data d’abandonament del convent per part de la comunitat eclesiàstica: algunes fonts esmenten que en el convent es manté la comunitat fins el 1840 (Segura y Barreda), mentre que altres afirmen que es a partir de 1838 (Salvador) quan els franciscans abandonen definitivament el seu convent, establint-se a Castelló. El que si es cert es que en 1839 es reforça

Foto 4

BIBLIOGRAFIA SEGURA Y BARREDA, J.J. (1868): Morella y sus aldeas. Geografía, Estadística, Historia, Tradiciones, Costumbres, Industria,Varones Ilustres, etcétera, de esta antigua población y de las que fueron sus aldeas; Morella,Tomo I; p.114116. SALVADOR GASPAR, Manuel (199697): “El Castillo de Morella. Datos sobre su evolución”; Estudis castellonencs, nº7; Diputació de Castelló; p.669-696. SEGURA Y BARREDA, J. J.; op. cit. p.114-116

45

HISUN

la façana del convent i que ja en 1840, quant les tropes d’Espartero entren en la vila, l’alçament d’un plànol que mostra l’estat de la vila després de l’intens bombardeig ens mostra com des de l’atri de l’església i al llarg de tot el carrer de l’hospital fins pràcticament arribar a la muralla oest, s’alça un mur, que bàsicament es el que es conserva en l’actualitat, i que delinea un espai tancat al nord pel refectori i cuines del convent i a l’oest amb un tram de mur que l’uneix amb el dit mur que segueix el carrer de l’Hospital. A aquesta reforma associem en la nostra excavació l’enderroc del edificis trobats, que son utilitzats en part com a cimentació dels murs que formaran el gran pati, sense pavimentar i amb pis de terra (per el que hem excavat nosaltres), i que ja es clarament d’ús militar. El mateix Segura y Barreda afirma pel que fa a la ocupació del convent pels carlistes “...aprovecharon una tercera parte para la maestranza, talleres y hornos de fundición”. La fi de la guerra carlista suposa per al conjunt de l’estat la fi de la penúltima crisi provocada per les pervivències de l’Antic Règim; la revolució burgesa i les forces alliberadores del liberalisme polític i econòmic formaran les bases per al nou estat contemporani en un procés que ja no té marxa enrera; es consolida la base del nou estat, no sense crisis puntuals. L’exercit també ix reforçat, i els nous aires també arriben a l’estament militar i la seva organització, que, com no, canviarà les coses també en Morella, com ho relata anecdòticament Segura y Barreda: “concluida la guerra, conociendo las autoridades militar y política los perjuicios que ocasionaba a la población el estar la tropa alojada en casas de los particulares, no sólo por los gastos e incomodidades, si que también porque la mucha familiaridad con los vecinos relajaba la moral y la disciplina, y temerosos no se encendiera de nuevo el fuego de la guerra civil, que de vez en cuando levantaba alguna llamarada, concibieron el pensamiento de utilizar el convento de Franciscanos para

Foto 5

Foto 6

ACTUACIONES

46

acuartelar la tropa, y de hecho en 1843 pudo estar la guarnición reunida en el cuartel de S. Francisco, que desde entonces ocupan las tropas” El quarter d’Infanteria i Cavalleria de Morella La definitiva ocupació pels contingents militars dels convents morellans dona pas a una etapa que, a nivell constructiu, ha estat documentada àmpliament per les nostres excavacions. Aquest període va del 1840 fins aproximadament el primer decenni del segle XX, quan les tropes abandonen les instal·lacions. Cap al 1850 es crea a Morella la “Comandancia General del Maestrazgo” sota la “Capitania Militar de València”, que veu ampliat els territoris sobre els que té autoritat militar. Fruit probablement de la creació d’aquesta comandància es projecten unes obres que apareixen en un plànol alçat pel cos d’enginyers de l’exercit al 1855; i en el que es dona a conéixer la distribució i adequació de les instal· lacions per a usos militars en la seva primera fase d’utilització. Pel que fa a la nostra àrea d’estudi veiem com, pujant pel carrer de l’hospital i des de la entrada a l’església fins a la muralla de ponent existixen dos entrades: hem pogut documentar la primera en l’excavació (foto 5), una costa empedrada, i que donava accés des del carrer a l’interior de l’ampli pati situat a l’oest del claustre salvant el desnivell existent. Aquest pati, en el que tan sols apreciem construccions pròximes al refectori i cuines del convent, continuaria sent de terra, sense pavimentar. Amb una data incerta, però posterior al 1855, una sèrie successiva de reformes van configurant l’espai fins adquirir l’estat que coneixem en l’actualitat. En primer lloc s’inutilitza l’accés empedrat al pati i s’adequa l’eixida d’aigües des del glacis del castell amb la construcció del clavegueram, del qual hem pogut documentar un tram (foto 6). L’ample pati continua amb la seva funció general; un espai ampli de terra

amb diverses construccions habilitades com a magatzems. La última fase, de la qual, per fotografies podem apreciar que està feta abans del 1874 consistix en la construcció de l’ambient on hem treballat nosaltres; delimitant-se al nord el que coneixerem com a Pati d’Instrucció, amb diversos magatzems i el nou edifici, al sud i destinat a dormitoris de la tropa. La claveguera documentada en la fase anterior es anul· lada i el nou edifici, amb una planta baixa amb un paviment empedrat, i un pis superior amb teulada a dos aigües configurarà tot el límit del quarter militar pel carrer de l’Hospital, inutilitzant les entrades existents i establint una nova orientació a tota aquesta àrea a l’oest del claustre del convent (foto 7). Aquest estat es manté fins que cap als voltants de 1810 s’abandona el quarter. Des d’aleshores ençà, el procés de degradació de les estructures és general i s’accelerà una volta Morella va perdent la importància estratègica i militar que havia tingut en els temps passats. Apunt final: les primeres fases d’ocupació de l’ambient estudiat La major part de les fases documentades han estat, com hem vist, les associades al període que va des del segle XVIII, i fonamentalment tot el període del segle XIX. Però en el transcurs de la nostra excavació hem pogut documentar ocupacions que al menys es remunten al període del segle XIII i XIV. I diem almenys perquè en l’estat actual de les nostres investigacions no podem valorar cronològicament l’enterrament trobat en la cala 2 i que està en vies d’estudi per definir les seves característiques antropològiques i cronològiques. En aquesta cala (de 3 x 3 metres), abans de la construcció de l’espai militar, no hem trobat estructures. Fins el nivell natural, configurat per marges verdoses a una profunditat mitja de 1’23 metres, hem documentat una estratificació composada

per diferents aportacions de terres amb restes ceràmiques molt fragmentades d’una ampla cronologia, des d’un moment indeterminat de l’Edat del Ferro, passant per l’ibèric fins aplegar a produccions baixmedievals i modernes; evidències clares de antigues ocupacions del glacis del castell. La fase més antiga trobada en aquesta cala es la inhumació, en el terreny natural, en un fosa simple d’un cos de cronologia indeterminada. La posició de l’esquelet és decúbit supí amb les mans sobre la pelvis sense estar creuades amb una orientació est-oest (foto 8). L’estat del ossos ha sofert una degradació constant degut a les característiques de l’estrat on ha estat dipositat, i al mateix temps per la remoció de la part superior de la fossa en èpoques posteriors (fonamentalment per la trinxera de construcció del mur que limita amb el carrer de l’Hospital). El tret més important constatat per nosaltres és la manca dels metatarsians i falanges dels peus de l’esquelet una volta excavada tota la fossa. La valoració prèvia que fem és la possibilitat que es tractés d’un enterrament dels segles XIII o XIV, ja que els nivells arqueològics a sobre són clarament post-medievals. Donat que no sembla una inhumació musulmana, població assentada des del segle IX o X a la localitat de Morella, apreciem que pot estar vinculada a la primera ocupació cristiana del castell de mitjans del XIII. El sediment que omplia les restes tampoc ha donat indicis de la cronologia al no haver-se trobat cap tipus d’aixovar associat. No hem trobat tampoc indicis d’altres inhumacions però no descartem la possibilitat que es tractés d’una zona d’enterrament prèvia a la consolidació de l’establiment cristià que ocuparà altres zones de la població com cementiris (que ja han estat documentats en les fonts o en diverses excavacions).

Foto 7

Ferran Falomir Granell Servei d’Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació de Castelló Foto 8

47

HISUN