Intercambios y competencia intercultural: NUEVOS ENFOQUES Y CONTEXTOS EN LA DIDÁCTICA DE LENGUA EXTRANJERA Serrador Almudéver, R. XV SEDLL, Noviembre 2014, Valencia. UniversOtat de Valencia y Universitat Politécnica de Valencia. Grupo de invesOgación ELCiS.
Intercambios y competencia intercultural: NUEVOS ENFOQUES Y CONTEXTOS EN LA DIDÁCTICA DE LENGUA EXTRANJERA
INDICE 1. Tema: Los intercambios internacionales como propuesta didácOca y metodológica para la mejora de la competencia comunicaOva y el desarrollo de la competencia intercultural. 2. Jus,ficación teórica : Los intercambios y el desarrollo de la dimensión intercultural en la enseñanza de lenguas. 3. Propuesta: Experiencia en programas de intercambio internacional integrados en la programación de lenguas extranjeras. 4. Inves,gación: el desarrollo de la competencia intercultural en alumnado de Secundaria en cooperaOvas de enseñanza plurilingüe que parOcipan en programas de intercambio . El caso de La Nostra Escola Comarcal.
1. Tema: Los intercambios internacionales como propuesta didácOca
•
Los intercambios internacionales y su inclusión en el currículum conforman, desde un punto de vista holísOco, un programa integral que facilita y promueven la mejora de la competencia comunica,va en lenguas extranjeras y el desarrollo de la competencia intercultural.
•
La mo,vación del alumnado y el enfoque pragmá,co e intercultural son elementos clave en el aprendizaje/enseñanza de la L2/L3.
•
Los intercambios se desarrollan a lo largo de un curso académico como hilo conductor del área de lengua extranjera , se integra transversalmente con otras áreas lingüísOcas (valenciano, castellano) y no meramente lingüísOca.
•
Los intercambios incorporan y vertebran programa de ac,vidades, técnicas, métodos y enfoques como el comunica,vo, nocio-‐funcional, el Aprendizaje Integrado de Lengua y Contenido (AICLE/CLIL), el aprendizaje por competencias, trabajo por proyectos, aprendizaje coopera,vo y complementos didácOcos como programas plurilingües, el PorMolio Europeo de las lenguas, la autobiograNa de encuentros interculturales, la autoevaluación y pruebas de evaluación externa.
•
En los intercambios se uOlizan las TIC como herramientas de comunicación, interacción y concienciación de la interculturalidad.
2. Jus,ficación teórica: La dimensión intercultural y los intercambios en la clase de lengua extranjera.
•
Competencia intercultural: la habilidad de un aprendiente de una lengua extranjera para desenvolverse en situaciones y contextos plurilingües y pluriculturales.
•
Según M. Byram (1995; 2001), la competencia sociolingüísOca, la competencia estratégica y la competencia sociocultural, descritas por J. Van Ek (1986) en su modelo de los componentes de la competencia comunicaOva, son las antecesoras del concepto de competencia intercultural.
•
La competencia intercultural remite a la adquisición y el desarrollo de conocimientos, ac,tudes (moOvación, curiosidad, empaka…), destrezas (lingüísOcas y comunicaOvas) y valores (tolerancia, cooperación, respeto…).
•
En el aprendizaje experiencial se desarrolla el saber, saber hacer, saber aprender, saber comprender y el saber estar. En un intercambio, el “shock cultural”, hace que el aspecto afecOvo de la experiencia sea el más importante (las costumbres, los senOmientos, las emociones, las convenciones sociales –saludos-‐).
•
“Hacer lo familiar desconocido y lo desconocido familiar” Interpretar y comprender nuevos entornos y reinterpretar y redescubrir nuestra idenOdad. M. Byram, B. Grybkova, H. Starkey
•
En la interculturalidad se desarrollan acciones : la INTERACCIÓN, la COMUNICACIÓN y la NEGOCIACIÓN para ACEPTAR a los “otros” (Palekh Eu. Project, 2006). Todas se aplican en disOntas fases de un intercambio también.
2. Jus,ficación teórica: La dimensión intercultural y los intercambios en la clase de lengua extranjera. En las tres fases de un intercambio (la previa, la de trabajo de campo, la posterior) se desarrolla la prácOca de la lengua, la interacción, la exposición de inputs reales y, con la aplicación de las TIC la exposición a inputs y producción de outputs mulOmodales. Además de otros aspectos relacionados con la convivencia en grupo, la autonomía personal, el conocimiento del “otro”,, la reafirmación de la idenOdad propia….
ENFOQUE COMUNICATIVO INTERCULURAL
MÉTODOS COOPERATIVOS AUTOEVALUATIVOS ECLÉCTICOS
TÉCNICAS DE APRENDIZAJE/ ENSEÑANZA DE LE
ACTIVIDADES DE DESARROLLO DE LAS 5 DESTREZAS LINGÜÍSTICAS
PROGRAMA DE INTERCAMBIO DIMENSIÓN PLURILINGÜE E INTERCULTURAL
3. Propuesta: Experiencia en programas de intercambio internacional integrados en la programación de lenguas extranjeras.
ObjeOvos de los programas de intercambio •
Mo,var al alumnado en su aprendizaje y prác,ca de LLEE.
•
Mejorar la competencia comunica,va y lingüís,ca en LLEE.
•
Ac,var el uso de la LE, el vocabulario, la gramáOca, y el la (éxitos comunicaOvos reales después de años de aprendizaje), mediante enfoques pragmáOco y nocio-‐funcionales.
•
Promover la reflexión sobre el plurilingüismo y la mul,culturalidad.
• •
Desarrollar la competencia intercultural del alumnado.
• • • • • •
•
Aumentar el conocimiento de la iden,dad propia y el principio de alteridad, conocimiento del “otro”. Complementar y enriquecer el desarrollo personal del alumnado. Despertar y desarrollar el espíritu crí,co del alumnado, Romper los estereo,pos establecidos de otros países y culturas representados por la influencia mediáOca adquirida. Proporcionar la movilidad de los estudiantes por diferentes países y culturas. Cooperar en crear nuevos lazos y relaciones entre estudiantes de diferentes países. Fomentar la coordinación de diferentes áreas (lenguas extranjeras, lenguas ambientales, inglés prácOco) y otras no meramente lingüísOcas vía CLIL (sociales, EF, PlásOca, MatemáOcas, Biología…). Así como responsables de área pedagógica, coordinación, equipo direcOvo y PAD. Potenciar la dimensión internacional de los centros en un marco mulOlingüe y mulOculturales.
3. Propuesta: Experiencia en programas de intercambio internacional integrados en la programación de lenguas extranjeras.
Proceso y fases de desarrollo del intercambio 3r ESO ANGLÉS You Are What You Eat Nº 1 TEMPORALITZACIÓ: Primer trimestre (octubre): 10 sessions de 55 minuts. 1. JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT: En aquesta unitat l’alumne revisa i contrasta alguns temps verbals en anglès com el Present Simple i el Present Continuous, utilitza quantificadors i el determinants. Parla d’hàbits, expressa gustos i preferències, aprèn a escriure una crítica sobre un restaurant i identifica i produeix els sons /s/ i /z/. 2. OBJECTIUS DIDÀCTICS: • Contrastar l’ús del Present Simple i el Present Continuous. • Utilitzar correctament els quantificadors i els determinants. • Llegir de forma comprensiva i autònoma un article sobre els hàbits alimentaris més adients per a la salut i un qüestionari sobre el tipus de xocolata que agrada segons la personalitat de cadascú. • Escoltar de manera comprensiva un concurs de ràdio i una comanda de menjar telefònic. • Parlar d’hàbits. • Expressar gustos i preferències. • Utilitzar correctament el llenguatge per demanar menjar. • Escriure una crítica sobre un restaurant. • Saber demanar menjar en un restaurant en el país de destinació de l’intercanvi. • Identificar i produir sons d’especial dificultat: /s/ i /z/. 3. CONTINGUTS: Lèxic / Vocabulari • Conceptuals: • Vocabulari relacionat amb la nutrició. • Adjectius per descriure el menjar. • False Friends. • Word Builder: adjectius acabats en -y, -ing i -ed. • Identificació, ús i valoració de les estratègies d’aprenentatge adients. Estructura i funcions de la llengua • Diferenciació entre fets habituals i els que tenen lloc en el moment en què es parla: el Present Simple i Present Continuous. • Fórmules per expressar quantitat: quantificadors. • Els determinants: a/an, some i any. • Fórmules per parlar d’hàbits. • Expressió de gustos i preferències. • Fórmules per demanar menjar. Fonètica • Pronunciació de sons d’especial dificultat: /s/ i /z/. • Procedimentals: • Aplicació d’estratègies bàsiques per organitzar, adquirir, recordar i utilitzar lèxic. • Organització i ús, cada vegada més autònom, de recursos per a l’aprenentatge, com glossaris, apèndixs gramaticals i ortogràfics, guia d’escriptura, biblioteques o tecnologies de la informació i la comunicació. • Inducció de les regles gramaticals a partir de l’observació. 4. METODOLOGIA: • Ús la terminologia adient als continguts. Ens basem en una metodologia: reflexió sobre l’ús idirecte, el significat de diferents formes • d’instrucció directa, •aAnàlisi travési del comandament fonamentalment per a lagramaticals informaciómitjançant a l’alumnat comparació i contrast amb les llengües que coneix. de normes, condicions i tipus d’activitats i propostes que hauran de realitzar. • Organització del sèrie treball a estratègia per pautes progressar • De descobriment guiat, a través d’una de personal propostes com de tasques lliures amb com aeneix l’aprenentatge. d’aprenentatge. • Interès aprofitar les oportunitats d’aprenentatge creades encompanys. el context dins i fora • de grup, com a mètode per aaadquirir nous coneixements amb l’ajuda dels propis de l’aula. • Participació en intercanvis internacionals amb els que els treballa amb contextos de comunicació real. • Participació activa en activitats de classe. 5. AVALUACIÓ: • Confiança i iniciativa per expressar-se públic i per escrit. Criteris • Participar en converses i simulacions breus en amb els companys/es relatives a situacions • Consciència a saber comunicar-se amb gent d’altres països. d’Avaluació habituals o d’interèsintercultural personal i per amb finalitats comunicatives diferents sobre els hàbits Al Workbook: : alimentaris i situacions per demanar menjar, utilitzant les convencions pròpies de la • Secció Check yourque Progress o les ampliar els coneixements de la unitat. conversa i les estratègies calguinper perafiançar resoldre dificultats durant la interacció. Una secció de Self-Evaluation. • Ús de •fórmules característiques del llenguatge informal per expressar gustos i preferències Atenció ien participació activa. orals i escrites. • Actitudinals:i parlar- d’hàbits les comunicacions - Realització degeneral treball ai casa i a classe. • Comprendre la idea informacions específiques, la idea principal i alguns detalls - Puntualitat a les rellevants de textosa l’entrada orals sobre unclasses. concurs de ràdio sobre nutrició i un diàleg en què un • - Respecte als companys i professors. client farà una comanda de menjar per telèfon. • Respecte a les cultures i tradicions d’altres països.escrits Saberd’un estar. • Comprendre la informació general i específica de textos article sobre els hàbits alimentaris més adients per a la salut, un qüestionari sobre el tipus de xocolata que li agrada a cadascú segons la seva personalitat, així com un text sobre la procedència d’alguns aliments d’ús quotidià i, un altre, sobre les rutes comercials d’alguns productes als segles XV-XIII, i reconèixer la seva intenció comunicativa. • Elaborar de forma semicontrolada una crítica d’un restaurant, tenint cura del registre, el lèxic, les estructures, i alguns elements de cohesió i coherència per marcar la relació entre idees i fer-los entenedors als destinataris o destinatàries. • Utilitzar els coneixements adquirits sobre l’ús del Present Simple, Present Continuous i els quantificadors i els determinants, i la pronunciació de sons d’especial dificultat /s/, /z/, etc., com a instrument d’autoaprenentatge i d’autocorrecció de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre les produccions dels altres. • Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autònoma per buscar informació, produir textos a partir de models i per establir relacions personals orals i escrites, i mostrar interès pel seu ús. • Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents a la pròpia pel que fa als hàbits alimentaris, gustos i preferències per al menjar i els països d’origen d’alguns aliments presentats a la unitat. • Participar en l’autocorrecció i l’avaluació de les produccions pròpies i les dels altres, i mostrar una actitud activa i de confiança en la capacitat d’aprenentatge de llengües. • Participar activament en el treball col·laboratiu. • Saber comportar-se degudament en un intercanvi. Saber estar. Criteris de Conceptes i procediments: 80 %. qualificació: Actituds: 20 %. Procés i - Proves orals i escrites. instruments - Treballs i activitats a classe. d’avaluació: - Deure a casa. - Treballs d’investigació. - Projectes de recerca. - Pla lector. - Activitats orals. - Activitats de comprensió audiovisual. 6. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: Per a aquell alumnat que ho necessite es proporcionarà material complementari atenent a les característiques individuals: Fitxes complementàries de reforç., Activitats d’ampliació. Activitats d’adaptació curricular. 7. RECURSOS: • Llibre de text. Real English 3. Student’s book, Language Builder i Workbook. Burlington. • Material de reforç. • Programació d’aula • Fitxes d’adaptació curricular i complementàries • Material audiovisual: CDs, DVD, Internet... • Recursos Web 2.0: Google, Youtube, pàgines web, wikipèdia, blogs, Skype...
organitzatiu a l’hora de presentar un treball escrit. 7 Competència en el coneixement i interacció amb el món físic - Vocabulary i Listening, SB, p. 10 i Reading, SB, p. 11: interès a ampliar els seus coneixements sobre nutrició. Importància de seguir una dieta adient per a la salut. 8 Competència social i ciutadana - Speaking, SB, p. 10, Reading, SB, p. 11, Grammar, SB, p. 12 i secció Putting It Together, SB, p. 15 i Vocabulary, a la secció Real English, SB, p. 16: respecte pels hàbits alimentaris i les preferències alimentàries dels altres. - Vocabulary, SB, p. 10 i Reading, SB, p. 14: actitud crítica davant la informació que es presenta en un qüestionari sobre nutrició i un altre sobre el tipus de xocolata que agrada segons la personalitat de cadascú. - Listening i Speaking, a la secció Real English, SB, p. 16-17 i Real Life, SB, p. 19: actitud crítica davant la informació sobre la manera de demanar menjar per telèfon i a un restaurant. - 9. Competència intercultural: - Capacitat de comunicar-se i relacionar-se amb gent d’altres països en contextos plurilingües. Situacions que es donen als intercanvis amb gent d’altres països. 9. BIBLIOGRAFIA: Llibre de text. Real English. Student’s book i Workbook. Burlington. Grammar in Use. Elemental. Cambridge. www.wordreference.com
ObjeOvo de pracOcar la LE en contextos reales.
Planteamiento y decisión de realizar un intercambio como proyecto de etapa y de centro al equipo direcOvo.
AcOvidades post-‐ intercambio: valoración, autoevaluación lingüísOca e intercultural.
Definición del intercambio: búsqueda centro extranjero con un perfil definido según los objeOvos del intercambio: país, Opo de centro, edad del y etapa educaOva del alumnado, medios de comunicación, lenguas vehiculares y ambientales, logísOca (fechas, alojamiento y perfil familias, vuelos, acOvidades…).
Intercambio en si: viaje al centro extranjero y visita del alumnado extranjero.
AcOvidades pre-‐ intercambio. Preparación lingüísOca e intercultural.
Integración en la programación de aula y en las unidades didácOcas. Definición y desarrollo del programa didácOco Visitas preparatorias al centro extranjero y reuniones con profesorado implicado. Preparación logísOca.
Presentación a familias y alumnado.
PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA PER ÀREES: ANGLÈS 1R- 4T D’ESO OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA D’ANGLÉS EN L’ESO 1.1 OBJECTIUS GENERALS L’ensenyança de la llengua estrangera en aquesta etapa tindrà com objectiu el desenvolupament de les capacitats següents: 1.Comprendre informació general i específica de textos orals en situacions comunicatives variades. 2.Expressar-se i interactuar oralment en situacions habituals de comunicació, dins i fora de l’aula, de manera eficaç, adequada i amb un cert nivell d’autonomia. 3. Llegir i comprendre de forma autònoma diferents tipus de textos escrits, a fi d’extraure informació general i específica i d’utilitzar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’altres cultures. (…) 11. Ser capaç de relacionar-se en voltants plurilingües i pluriculturals amb gent d’altres cultures i llengües entenent la seua realitat, comprenent la realitat i la cultura de “l’altre”.
ACTIVIDADES (algunos ejemplos). Desarrollo de las 5 destrezas: leer, escuchar, interactuar, hablar y escribir) Pre-exchange 1. Personal introductions and matching form from an intercultural perspective. ACTIV (writing). IDADE S)DEL) INTER CAMB IO:)DE STREZ 2. ICT communication: e-mail, Facebook, Whatsapp… (audio-visual writing AS,)AC TITUD ES,)CO MPET ENCIA interaction) S,)REC URSO S)TIC) 3. Diary Entry structure and development (writing). 4. Travel Arrangements mini-project (speaking, writing and interaction), 5. Videoconference with Skype (audio-visual interaction). 6. Expectations poster o Glogster. (Writing, speaking, interaction). 7. Real situations simulations (“sitcoms”) (speaking and oral interaction). 8. Travel literature readings (reading). 9. Guide for foreign partners (wrtiing, speaking). 9. Interculturality and multilinguism questionnaires (reading). !
!
!
ACTIV 1.!Des IDAD) cr match ipción!perso in nal!y! D (Descr g! Expres ESTREZAS) ibing!m ión!or yself)! 2.!Des al!y!esc cu ! rita! (Disco briendo!el!d ve es ! Conoci ACTITUDES new!c ry!a!new!cou tino! ) m ulture Compr ! ntry,!a Volunt iento!person )! ensión ! ad!com al COMPE ,!oral,! audiov ! Autoe unicat ! TENCI es Comun is stima! crita,! 3.!Exp ual! iva! AS) ic ectativ F In te Auton ativa! rés!y!cu as impres omía!p ri iones, ,!primeras! A os co idad!p nocer. ersona Digita !ideas, sentim Proces or ! l! l! ! ! Co TIC) ie S ador!d Empa mpren Comun emocio ntos,!sensa e!text tía!y!r si ón econ ic os!(W oral!y!e !y!e ciones E!!!!!! nes! del!otr ord)! Cienci ativa! !y! scrita,!a xpresión! (Expec o!(Alte ocimiento! as!soc tations !!!! udiovi ridad) A ce ia D rc le )! sual! .! igital! 4.!Com s! am Intern ! et,!You parand descon iento!a!lo! Interc elabor tube,!W o!cultu ocido. ul tu ! ación! ra ! In ra ikiped s:! terés! l! Comun de!dife entre! ia,!! por!co rencia ic Expres cu !! Empa nocer. s! Cienci ativa! ió horari lturas:!com tía ! as os id expres n!escrita!y! P del!otr !y!reconocim Digita !sociales! ión!or (compa ,!ropa,!!costu a,! o!(Alte Public iento! l! al! R acione rative! mbres ridad) A ce A rc utonom .! culture …! s! 5.!Vid am eoconf E s)! ía!per descon iento!a!lo! Interc erenci sonal! ocido. ultu a! V! ! Interé Comun ral! s!por!co icativa! I! Intera Empa nocer. cción! Ci tía en ! !y cias !recon audiov A) del!otr isual! Digita !sociales! 6.!Situ o!(Alte ocimiento! Proces l! ac ridad) ador!d Abierta Auton .! simulad iones!comun e! electr !y!com omía!p ónicos textos!(Wor icativas as! Empa unicat ersona Interc ! tía.! d),!for iva.! ! ul l! tu Expres mular ! Comun ral! ios! ión!es crita!y ic !oral.! Digita ativa! l! Co no A utonom cimient 9.!Cue Skype! stiona o! ía Vo pe !p luntad ersona rs Interc rios!sob interc co! !comun onal! ultu l! ultura Autoe o!en!blan icativa! lidad! re! Comun ral! Cuadern stima. ic Compr ! Cienci ativa! ensión ativa! as !escrita Comunic ciales! Digita !sociales! !so .! ias Foncto l! Cie copias Acercam a! Aut!on !y!mat Artístic omía!p erial!im rial! descon iento!a!lo! !escrita! ersona Interc preso. es,!mate Digital! onal! ocido. ultu l! ! ráficos,!imágen Ex!presión mía!pers Interé Autono Comun ral! io!,! s!por! Mapas,!g l! al! iar ur e!d icativa! conoce ción!d Empa Intercult va! diovisua Ci au r. .!Redac ra! tía en ! 10 co ati !y!rec cias ) o!de!bitádel!o Comunic ciales! Digita !sociales! cuadern tro!(A onocimient b!book! FormCie ) ncias!so l! lterida k)!o!scra o! ular (logboo d).! Auton ! ) la!lengDigitaiol! s!en!laers n!física! omía!p ngal! ua!vehmía!p !leon ducació ita!y! ersona ) iculal!ar!d ua!materna rial!de!e Autono sión!escrIntercultu ren Mate l! mp ur !L Co el!inte ral! ) l! Intercult va! ua rcambi 1!o!en! ! vis !de dio ati au iento o!L2! ) ra! Comunic onocim tu ec lec .!R a,! ! 12 fic !
!
!
During the exchange 11. Diary or Logbook (writing) 12. Language lessons: English, German, Dutch, Polish. 13. History and Geography 14. Arts & Crafts CLIL 15. Sports CLIL 16. Drama CLIL 17. Cultural visits & excursions. CLIL 18. Guided tour by students. CLIL 19. Mini-Project on: storytelling The Bremen Town Musicians, sciences, sports…
) n!geográ ! situació !lengua !L2! ) ! os!en!la de!plan ercambio ! ) r!del!int sión!oral vehicula Compren ) ! ! IL) ucación F) (CL ios!de!ed cic jer A) 14.!E ! r!del! S) física ngua!vehicula ! !le LIL)! E) en!la ral!y! bio!L2!(C rensión!o intercam ) !! Comp ión!oral.! amática expres ) tación!dr el! ! en ! ón res ep r!d Interacci !y! D 15.!R !vehicula sión!oral !lengua Compren !(CLIL)! U en!la !oral.!! ambio!L2 tas,! expresión .! R) interc !camise ! !de ño !3D ón ise ones ! Interacci A 13.!D mposici 9bis el! icos,!co .!C ! N aban hicular!d ! interc uestion ngua!ve LIL)! en!la!le !y! a T F !(C sión!oral interc ulturalid rios!sobreE)! intercambio!L2 Compren ad!p A!! am b ! ! !oral.!! !la ost_ io! presión !guía!de ex !de ! ión Cxpolic S .! lar ac eracción a!vehicu 17.!E mpre en sigun!(CLIL)!o!en! Int n!la!ln E!!!!!! !escri ciudad!e mbio!óL2 19.!R ! ca ta.! ! e del!inter !y! los! audio presenta !! ! sión!oral rigida!a! ! Amp ercambio cion visua la!L1!di int ceren Co el! rcam s!d ! al.!! es! ero !orie les! P compañ !museos!en!la! deprscesión ex n to ! .! !a!lo occi noón .!Visita!a l! cid ! O Exp16 InIntteera ! re ó a!vehicular!de )! rés!p o.! LIL n!esc !(C S o exprelensigu Em p ri!L2 ambio atía!y r!conoce 20.!M ta,!y sióerc int n
I O R!
T E R!
expe ural!exp ecta rienc tivas! ia! y!
!oral!
Post-exchange 8bis. Interculturality and multilinguism questionnaires (reading). 20. Visual representations: experiences (writing and speaking). 21. Experiences poster or glogster (Writing, speaking, interaction). 22. e-ELP: self-assessment checklist: A2, intercultural and plurilingulism. (reading). !
!
21.!R e expo dacción !d si la!ex tivos!e!i e!textos! p n posi eriencia formes! so tivos! :! y!ne aspectos! bre! gativ os.!
!
!
Expre expre sión!escri ta!y! Intera sión!ora cción l.!! .!
Expre
sión
!escri
!
ta.! !
del!o
tro!(
va Deporti …! ,!atrezzo Digital! onal! nografía mía!pers l!de!esce Autono Materia ural! Intercult va! !artís ati lástica!y Comunic a!personal! cación!p mí l!de!edu Autono Materia ural! Intercult va! ati Comunic a! Artístic Digital! onal! mía!pers Autono ! ural! Intercult va! ati Comunic ciales! !so Ciencias l! ita al! Dig on mía!pers Autono ! ural! Intercult va! ati Comunic ciales! !so ias nc Cie l! ita Dig onal! mía!pers Autono ural! Intercult
Com u Cien nicativa ! cia Digit s!socia les! a Auto l! Form n u Interc omía!pe la!le larios!e rson ngua n u al! Com ltural! !veh !la!lengu icula unic a r!del! a!matern Cien cias! tiva! interc a!L socia Digit amb 1!o!en! les! a io!L2 Auto l! ! P o wer! n Poin Interc omía!pe t,!Pre rson u zi,!m al! Com ltural! ateri unic a a l!aud Cien iovis cia tiva! ual.! Digit s!socia les! a Auto l! Pape n l,!pin Interc omía!pe (m tu ra ural! rson u digit s,!fotos, al! Com ltural! m ateri a u al!so !con!imá !imágen Cien nicativa es, noro gene ! c ).! s,!vid !Glogste Digit ias!socia r! eos, les! a ! Auto l! ! nom ía!pe Interc ultura rsona l! l!
r.! !reco Alte nocimien ridad to! ).!
CaracterísOcas técnicas de algunos intercambios. Modelo de 8 días con países con lenguas maternas disOntas a la lengua vehicular del intercambio.
4. Inves,gación: Experiencia de intercambios en alumnos de Secundaria de cooperaOvas de enseñanza plurilingüe. TESIS: Consiste en demostrar que el alumnado de Secundaria de las cooperaOvas de enseñanza plurilingüe, con programas plurilingües (de la algunas de la línea en valenciano) que parOcipan en programas de intercambio internacionales mejoran su competencia comunicaOva en lengua extranjera y desarrollan con éxito su competencia intercultural, lengua y cultura, como elementos indisociables.
MARCO INVESTIGACIÓN: COOPERATIVAS DE ENSEÑANZA PLURILINGÜE EN VALENCIA Las CCEE creadas en los años 70 se caracterizan por ser escuelas democrá,cas, de par,cipación ac,va y muy implicadas en el proceso de aprendizaje del alumnado, su entorno y su iden,dad cultural (Freinet, Montessori, Freire). Su filosoza desde un punto de vista social, pedagógico y didácOco hacen que sean escenarios idóneos para la realización de programas de intercambio y para el estudio y desarrollo de la competencia intercultural de su alumnado.
Las cooperaOvas de enseñanza apuestan por la diversidad lingüísOca y cultural destacando las virtudes de una sociedad bilingüe como la valenciana y su potencial y proyección hacia el plurilingüsimo. 2ª Declaración EducaOva de la UCEV (Unió de CooperaOves d’Ensenyament Valencianes), La societat necessita una escola plurilingüe.. Febrero 2011.
“En una sociedad plurilingüe los individuos se interrelacionan hablando lenguas diversas con fluidez. La escuela plurilingüe ofrece más posibilidades de desarrollo personal y cultural a todos los que la integran, docentes y alumnado”. UCEV. Febrero 2011.
“Saber vivir las influencias mulOculturales diversas y defender la propia idenOdad son un único objeOvo en el que nos jugamos la capacidad de ser y crecer”. UCEV. Febrero 2011.
4. Inves,gación: Experiencia de intercambios en alumnos de Secundaria de cooperaOvas de enseñanza plurilingüe.
• El estudio se está realizando en él ámbito de las cooperaOvas valencianas de enseñanza plurilingüe de AKOE Educació. cooperaOva de segundo grado formada por 9 cooperaOvas, 12 centros educaOvos en total con diferente planteamiento lingüísOco: centros de la línea en valenciano, bilingües; y con todas las etapas educaOvas: de 0 a 3 años a estudios universitarios. • El estudio se centra en el alumnado de Secundaria que parOcipa en intercambios internacionales. • En general es un alumnado sensibilizado con las lenguas y la cultura valencianista. Un perfil y contexto idóneos para la aplicación de este Opo de programas. • Durante los dos úlOmos años se han facilitado e incorporado acOvidades orientadas a la concienciación y desarrollo de la competencia intercultural y se han integrado en la programación del aula. • Se han realizado test basados en el e-‐PEL sobre interculturalidad y plurilingüismo pre-‐ y post-‐ intercambios. Se está realizando la lectura e interpretación de los resultados y paralelamente se está trabajando en el corpus teórico del estudio. • Los resultados están demostrando que, en efecto, con variantes, hay una mejora en la competencia lingüísOca, del inglés por ejemplo, y sobre todo destrezas como el habla (speaking) y el desarrollo de la competencia intercultural en contextos plurilingües y pluriculturales.
!
!
E LA RIA DE MENT D CUNDÀ VOLUPA MNES DE SE DESEN BRE EL URAL EN ALUILINGÜE SO I R UR ! S ONA CULT RCANVI QÜESTI NCIA INTER NYAMENT PL INTE E TÈ SE COMPE ATIVES D’EN OGRAMES D València R PR a Sud, PLUR ILING de L’Hort COOPE TICIPEN EN rca ma ÜI co SME R assent, manya. Nota: QUE PA
, Pic , Ale Bremen 11he MARCAL ey . M,’in teress COLA CO yhe, W Data: a STRA ES HE, Kirchwe ESO escoltar la EY : LA NO meua Curs: 4t valencià KGS KIRCHW lleng Centre er: ua pa Sexe: 12. M estrang rlada ’inte Centre alumne: per pe gnoms Edat: ressa sent rsones 14 ir /20 Nom i co altres amb /12 distin lleng /2014-01 /11 t acce üe 24 s, en nt. cara 13. Si ercanvi: qu fa Dates int : Alemanya e no 0 simila ig un via les en ció 1 rs en tge, 2 te Destina
!
m’inte 3 snga. re 4 del pa ssa pode 5 us valor ís. r sadels me panyol ludar, dona r les 4 50 1 2 gràcie 3 3 s i ut ra 1 2 re un 4 ltu ilit 0 cu za a 5 r lleng ntitat ua en meu algunes expr 15. El meua ide cara fet de essio ltura), el 0 n qutra nt de la e socu ns que en ls la e participe 1 2 conscie utor (d’al cada 1. Soc 3 interloc s persones quparlen poqu país u ha 4 l me es pe 5 re ja s, culturals. unaalt lturals de ofessor 5 rsones. lleng cu 16. lor s 4 Parla ua di pr 3 ferent 2 0 r la llefamília, i elstrava tat di 1 ua 1 nti cio ng no se ide ns 0 2 és un nt de la res de la , etc.). ua d’altra ge prob s, la 3 4 5 lemtiu nt em conscie rcanvi, memb a per s fes 2. Soc perm a mi. 17. M guda, die et co y/a d’inte mjar, be ’intere 0 compan nvi. la. ssa ap ra (men prendre millo 5 14 ca 2 rend meua cultu r la2se 3 3 en l’inter re un la e ua 4 br a cultu nova 5 en so 0 1 ra (lite lleng existeix ta, etc.) ua en ratura us que18. Pe cara l, la fes , cinem r, la nsbo e qu fut que so tereotip a, e conè (el me0nja1 2 lsna bous, el c els es siga ixer m otidia 3 qu 3. Cone les falles, els pe a és d’ r 54 5 a pode unaco a, m la vid r ente4 lleng 3 s, re migdiad 2 ltu ua ndre 19. Ap cu m’aju -la o rendts d’altres 0 1 0 da a lle re gi rita una no apre 1 rndre 2 particula va lle 3 altres. ngua per les 4 etc.). em pe 5 eresse tius, etc.). rmet història, 4. M’int 20. So fes 5 vore oblació, da, dies 0 3 4 intèrp c capaç ltures (p el món d’al de tra ret. INTERCANVI begu 1 12 2 3 ltres cu tra m0 duird’a an nts textos era. 4 lleva d’una 5 sa visite dades re lleng n quan 21. So per les ua a c capa es done altra eresse i/o so , els que 0 1 5. M’int ç de 2 treba 4 5 exemplec capa d’ac 3 llad’altres 25. Pense que realitzar intercanvi amb alumnes països en altres r am ra, per em permet çparlar 2 34 5 tuar 1 b docu ltu al cu ltra gu 0 ments na ve llengües i conèixer altres cultures. 22. So cions d’a que co gada del cica conven 0 com ltura ntenen a os altra paç de eunus 21 2 3sobre4 la cu 5a te0 xtos 1 percebr ersa. llengua. parlar en pú en diua cultura 3 4 6. Puc me ferents blic o 5 la conv dava lleng en en la 23. So ües. ntedeexisteix algú o en ya). an qu co em c Al 26. Participar en un intercanvimútem motiva per a ter parlar altra llengua. mpada ca 0 4 5 eotipus nys, i 1 uamen paç de pa lan 2 3 he tra 2 rticipes t. perar els rança, Ho duït o 0 13 4 arca ennvi (F resum 5 és per su de un inter converses it el qu inter ts5punts 24. Ese realitze 0 1 2 3 4 en di en e 7. Tinc er he qu dif fe rents us dit en 0 b el colte prog 1 pel se lleng país am rames ües i ta cultura 2 3 de te 4 5 amb distin 4 3 levis pe de s rs 5 2 ió en ne cultura. ones 27. Participar en un intercanvi em motiva per a conèixer altra perso els qu que0se 1 e podi os entre s’ent 0 a canv enien malentes 1 vista. iar de 2 Comp lucionar punt de 5 3 lleng0 etè so m ua pr 1 s 2 del se43u 5 4 interc 8. Sé! co ncraia ls ultura ant no l en int coseocsurde ltu 4 5 cu les erc ta e perd an ur vis vis en 2 3 re el 1 0 coop ltre i ve l’a fil. erative 1 0 de c 28. Pense que desprès d’un intercanvi soc capaç d’entendre millor a altres persones d’altres 2 d’ens 3 en el sllo enya ment 4 t ètic i sar-me plurilin 5 cultures. gü encimen ç de po la lle
UL INTERC
TURALI
TAT
14. M
ngua
cià i/o es nalen va apre nd l com a ereix
la pe
!
!
e · Ra ül Se opi conv rrado r Alm 0udiaéverde 1l meu2 pr 3 4 5 4 5 nc · Unive 2 3 ependè rsitat de Va amb ind 0. 1 lència cultura, ra alt . b 29. Considere que després d’un intercanvi València 2 erant ampuc entendre i valorar més aspectes de la meua rsitat de tol ive r Un se · udéver pròpia cultura. 10. Puc dor Alm ül Serra moral. 0rilingüe1· Ra 2 3 4 5
9. Soc
capa
Competè
ncia inte
rcultural
en interca
nvis en
cooperativ
es d’ense
plu nyament
! COOPERATIVA D’ENSENYAMENT PLURILINGÜE 30. El fet d’haver estudiat des dels 2 anys en un centre d’ensenyament plurilingüe com aquest em permet aprendre altres llengües amb més facilitat. 0 1 2 3 4 5 31. Haver estudiat en una cooperativa d’ensenyament actiu, democràtic i participatiu, m’ajuda a saber escoltar, saber estar i saber ser en situacions interculturals. 0
1
2
3
4
5
1
32. Estudiar matèries no merament lingüístiques en altres llengües (CLIL/AICLE ) m’ha servit per a poder entendre millor a persones d’altres cultures. 0 1 2 3 4 5 33. Desprès de realitzar un intercanvi soc capaç d’ampliar el meu vocabulari en diferents llengües. 0 1 2 3 4
5
1
•
• •
• •
•
CONCLUSIONES Los intercambios internacionales y su integración en la programación de LLEE es un proyecto que supone enormes beneficios para el alumnado de Secundaria en sus dos ver,entes, académica y personal. Promueven no sólo su rendimiento académico sino también el desarrollo personal del alumnado, su criOcal thinking “espíritu críOco” y su mirada intercultural. La mo,vación del alumnado (el viaje, conocer gente y lugares), la necesidad del uso de la lengua extranjera LE y la interacción con personas reales en un contexto real son elementos clave para el aprendizaje de una lengua extranjera. Los intercambios vertebran enfoques (comunicaOvo, intercultural, nocio-‐funcional, AICLE), metodologías (eclécOcas, aprendizaje cooperaOvo, discurso dialógico, competencias, trabajos por proyectos, talleres o workshops, autoevaluación), técnicas y ac,vidades (colaboraOvas, individuales, propias de la didácOca de LE, uso de TICs (Youtube, Facebook, Skype, Google, Publisher, Prezi/Power Point, Glogster, Edmodo…). Integran a sus vez todas las ac,vidades complementarias en la enseñanza/aprendizaje de la LE: programas plurilingües, Por•olio Europeo de las Lenguas, programas europeos, pruebas de evaluación externa. Las valoraciones por parte de alumnado, profesorado, colecOvo y dirección del centro son muy posi,vas pese al esfuerzo que supone superar todas las vicisitudes y obstáculos propios de la acOvidad. Según el alumnado: desde la concienciación y el cambio de acOtud hacia la LE, hasta la seguridad aumento de la autoesOma; Desde la desinhibición personal a la fluidez comunicaOva (resultado de las pruebas A2 en speaking). El apoyo del equipo direc,vo del resto del colec,vo del centro, facilitan la realización de esta acOvidad como proyecto de etapa y/o de centros y facilitan el desarrollo e implementación por parte de la Administración local, estatal. Desde Europa promueve con programas como Erasmus+.
CONCLUSIONES • • • • •
• •
Agulló, M. C. y Payà, A. (2012) Les coopera9ves d’ensenyament al País Valencià i la renovació pedagógica (1968-‐1976). PUV. Universitat de València. Byram, M. (1997). Teaching and Assessing Intercultural Comunica9ve Competence. MulOlingual Maƒers. Clevedon. Consejo de Europa (2001) Marco común europeo de referencia para las lenguas: aprendizaje, enseñanza, evaluación. (2002). Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, InsOtuto Cervantes, Anaya (2003). InsOtuto Cervantes. “Competencia intercultural”. hƒp://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/diccionario/compintercult.htm [20/11/14]. Lang, P. (2011) Intercultural competence. Concepts, Challenges, Evalua9ons. Arnd Wiƒe and Theo Harden Eds. ISFLL Vol. 10. Pascual, V. (2006) El tractament de les llengües en un model d’educació plurilingüe per al sistema educa9u valencià. Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura, Educació i Esport. València. UCEV (2011) La societat necessita una escola plurilingüe. 2ª Declaració EducaOva. València.
Intercambios y competencia intercultural: NUEVOS ENFOQUES Y CONTEXTOS EN LA DIDÁCTICA DE LENGUA EXTRANJERA
Gràcies! Thank you!
Merci!
¡Gracias! Danke!
Dziękuję!
[email protected]