Intercambios y competencia intercultural. Nuevos enfoques y contextos en la didáctica de lengua extranjera

Share Embed


Descripción

Intercambios  y  competencia  intercultural:   NUEVOS  ENFOQUES  Y  CONTEXTOS  EN  LA  DIDÁCTICA  DE  LENGUA  EXTRANJERA    Serrador  Almudéver,  R. XV  SEDLL,  Noviembre  2014,  Valencia.  UniversOtat  de  Valencia  y  Universitat  Politécnica  de  Valencia.  Grupo  de  invesOgación  ELCiS.  

Intercambios  y  competencia  intercultural:   NUEVOS  ENFOQUES  Y  CONTEXTOS  EN  LA  DIDÁCTICA  DE  LENGUA  EXTRANJERA    

INDICE   1.   Tema:   Los   intercambios   internacionales   como   propuesta   didácOca   y   metodológica  para  la  mejora  de  la  competencia  comunicaOva  y  el  desarrollo   de  la  competencia  intercultural.     2.  Jus,ficación  teórica  :  Los  intercambios  y  el  desarrollo  de  la  dimensión   intercultural  en  la  enseñanza  de  lenguas.     3.   Propuesta:   Experiencia   en   programas   de   intercambio   internacional   integrados  en  la  programación  de  lenguas  extranjeras.     4.  Inves,gación:  el  desarrollo  de  la  competencia  intercultural  en  alumnado   de   Secundaria   en   cooperaOvas   de   enseñanza   plurilingüe   que   parOcipan   en   programas  de  intercambio  .  El  caso  de  La  Nostra  Escola  Comarcal.  

1.  Tema:  Los  intercambios  internacionales  como  propuesta  didácOca      

• 

Los   intercambios   internacionales   y   su   inclusión   en   el   currículum   conforman,   desde   un   punto   de   vista   holísOco,   un   programa   integral     que   facilita   y   promueven  la  mejora  de  la  competencia  comunica,va  en  lenguas  extranjeras  y   el  desarrollo  de  la  competencia  intercultural.  

• 

La   mo,vación   del   alumnado   y   el   enfoque   pragmá,co   e   intercultural   son   elementos  clave  en  el  aprendizaje/enseñanza  de  la  L2/L3.  

• 

Los   intercambios   se   desarrollan   a   lo   largo   de   un   curso   académico   como   hilo   conductor  del  área  de  lengua  extranjera  ,  se  integra  transversalmente  con  otras   áreas  lingüísOcas  (valenciano,  castellano)  y  no  meramente  lingüísOca.  

• 

Los   intercambios   incorporan   y   vertebran   programa   de   ac,vidades,   técnicas,   métodos     y   enfoques   como   el   comunica,vo,   nocio-­‐funcional,   el   Aprendizaje   Integrado  de  Lengua  y  Contenido  (AICLE/CLIL),  el  aprendizaje  por  competencias,   trabajo   por   proyectos,   aprendizaje   coopera,vo     y   complementos   didácOcos   como   programas   plurilingües,   el   PorMolio   Europeo   de   las   lenguas,   la   autobiograNa   de   encuentros   interculturales,   la   autoevaluación   y   pruebas   de   evaluación  externa.  

• 

En   los   intercambios   se   uOlizan   las   TIC   como   herramientas   de   comunicación,   interacción  y  concienciación  de  la  interculturalidad.  

2.  Jus,ficación  teórica:  La  dimensión  intercultural  y  los  intercambios   en  la  clase  de  lengua  extranjera.    

 

• 

Competencia   intercultural:   la   habilidad   de   un   aprendiente   de   una   lengua   extranjera   para   desenvolverse  en  situaciones  y  contextos  plurilingües  y  pluriculturales.    

 

• 

Según   M.   Byram   (1995;   2001),   la   competencia   sociolingüísOca,   la   competencia   estratégica   y   la   competencia   sociocultural,   descritas   por   J.   Van   Ek   (1986)   en   su   modelo   de   los   componentes   de   la   competencia   comunicaOva,   son   las   antecesoras   del   concepto   de   competencia  intercultural.  

• 

La   competencia   intercultural   remite   a   la   adquisición   y   el   desarrollo   de   conocimientos,   ac,tudes   (moOvación,   curiosidad,   empaka…),   destrezas   (lingüísOcas   y   comunicaOvas)   y   valores  (tolerancia,  cooperación,  respeto…).  

• 

En   el   aprendizaje   experiencial   se   desarrolla   el   saber,   saber   hacer,   saber   aprender,   saber   comprender   y   el   saber   estar.   En   un   intercambio,   el   “shock   cultural”,   hace   que   el   aspecto   afecOvo   de   la   experiencia   sea   el   más   importante   (las   costumbres,   los   senOmientos,   las   emociones,  las  convenciones  sociales  –saludos-­‐).    

• 

“Hacer  lo  familiar  desconocido  y  lo  desconocido  familiar”  Interpretar  y  comprender  nuevos   entornos  y  reinterpretar  y  redescubrir  nuestra  idenOdad.  M.  Byram,  B.  Grybkova,  H.  Starkey  

  • 

En  la  interculturalidad  se  desarrollan  acciones  :  la  INTERACCIÓN,  la  COMUNICACIÓN  y  la   NEGOCIACIÓN  para  ACEPTAR  a  los  “otros”  (Palekh  Eu.  Project,  2006).  Todas  se  aplican  en   disOntas  fases  de  un  intercambio  también.  

2.  Jus,ficación  teórica:  La  dimensión  intercultural  y  los  intercambios   en  la  clase  de  lengua  extranjera.     En   las   tres   fases   de   un   intercambio   (la   previa,   la   de   trabajo   de   campo,   la   posterior)   se   desarrolla   la  prácOca  de  la  lengua,  la  interacción,  la  exposición    de  inputs  reales  y,  con  la  aplicación  de  las   TIC   la   exposición   a   inputs   y   producción   de   outputs   mulOmodales.   Además   de   otros   aspectos   relacionados  con  la  convivencia  en  grupo,  la  autonomía  personal,  el  conocimiento  del  “otro”,,  la   reafirmación  de  la  idenOdad  propia….  

ENFOQUE   COMUNICATIVO   INTERCULURAL  

MÉTODOS   COOPERATIVOS   AUTOEVALUATIVOS   ECLÉCTICOS  

TÉCNICAS  DE   APRENDIZAJE/ ENSEÑANZA  DE  LE  

ACTIVIDADES  DE   DESARROLLO  DE   LAS  5  DESTREZAS   LINGÜÍSTICAS  

PROGRAMA DE INTERCAMBIO DIMENSIÓN PLURILINGÜE E INTERCULTURAL

  3.  Propuesta:  Experiencia  en  programas  de  intercambio  internacional   integrados  en  la  programación  de  lenguas  extranjeras.      

ObjeOvos  de  los  programas  de  intercambio     • 

Mo,var  al  alumnado  en  su  aprendizaje  y  prác,ca  de  LLEE.  

• 

Mejorar  la  competencia  comunica,va  y  lingüís,ca  en  LLEE.    

• 

Ac,var   el   uso   de   la   LE,   el   vocabulario,   la   gramáOca,   y   el   la   (éxitos   comunicaOvos   reales   después   de   años   de   aprendizaje),   mediante   enfoques  pragmáOco  y  nocio-­‐funcionales.  

• 

Promover  la  reflexión  sobre  el  plurilingüismo  y  la  mul,culturalidad.  

•    • 

Desarrollar  la  competencia  intercultural  del  alumnado.    

  •    •  •    •    •    • 

• 

Aumentar   el   conocimiento   de   la   iden,dad   propia   y   el   principio   de   alteridad,  conocimiento  del  “otro”.   Complementar  y  enriquecer  el  desarrollo  personal  del  alumnado.   Despertar  y  desarrollar  el  espíritu  crí,co  del  alumnado,     Romper   los   estereo,pos   establecidos   de   otros   países   y   culturas   representados  por  la  influencia  mediáOca  adquirida.     Proporcionar   la   movilidad   de   los   estudiantes   por   diferentes   países   y   culturas.     Cooperar   en   crear   nuevos   lazos   y   relaciones   entre   estudiantes   de   diferentes  países.     Fomentar   la   coordinación   de   diferentes   áreas   (lenguas   extranjeras,   lenguas   ambientales,   inglés   prácOco)   y   otras   no   meramente   lingüísOcas   vía   CLIL   (sociales,   EF,   PlásOca,   MatemáOcas,   Biología…).   Así   como   responsables  de  área  pedagógica,  coordinación,  equipo  direcOvo  y  PAD.   Potenciar   la   dimensión   internacional   de   los   centros   en   un   marco   mulOlingüe  y  mulOculturales.  

  3.  Propuesta:  Experiencia  en  programas  de  intercambio  internacional   integrados  en  la  programación  de  lenguas  extranjeras.      

Proceso  y  fases  de  desarrollo   del  intercambio     3r ESO ANGLÉS You Are What You Eat Nº 1 TEMPORALITZACIÓ: Primer trimestre (octubre): 10 sessions de 55 minuts. 1. JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT: En aquesta unitat l’alumne revisa i contrasta alguns temps verbals en anglès com el Present Simple i el Present Continuous, utilitza quantificadors i el determinants. Parla d’hàbits, expressa gustos i preferències, aprèn a escriure una crítica sobre un restaurant i identifica i produeix els sons /s/ i /z/. 2. OBJECTIUS DIDÀCTICS: • Contrastar l’ús del Present Simple i el Present Continuous. • Utilitzar correctament els quantificadors i els determinants. • Llegir de forma comprensiva i autònoma un article sobre els hàbits alimentaris més adients per a la salut i un qüestionari sobre el tipus de xocolata que agrada segons la personalitat de cadascú. • Escoltar de manera comprensiva un concurs de ràdio i una comanda de menjar telefònic. • Parlar d’hàbits. • Expressar gustos i preferències. • Utilitzar correctament el llenguatge per demanar menjar. • Escriure una crítica sobre un restaurant. • Saber demanar menjar en un restaurant en el país de destinació de l’intercanvi. • Identificar i produir sons d’especial dificultat: /s/ i /z/. 3. CONTINGUTS: Lèxic / Vocabulari • Conceptuals: • Vocabulari relacionat amb la nutrició. • Adjectius per descriure el menjar. • False Friends. • Word Builder: adjectius acabats en -y, -ing i -ed. • Identificació, ús i valoració de les estratègies d’aprenentatge adients. Estructura i funcions de la llengua • Diferenciació entre fets habituals i els que tenen lloc en el moment en què es parla: el Present Simple i Present Continuous. • Fórmules per expressar quantitat: quantificadors. • Els determinants: a/an, some i any. • Fórmules per parlar d’hàbits. • Expressió de gustos i preferències. • Fórmules per demanar menjar. Fonètica • Pronunciació de sons d’especial dificultat: /s/ i /z/. • Procedimentals: • Aplicació d’estratègies bàsiques per organitzar, adquirir, recordar i utilitzar lèxic. • Organització i ús, cada vegada més autònom, de recursos per a l’aprenentatge, com glossaris, apèndixs gramaticals i ortogràfics, guia d’escriptura, biblioteques o tecnologies de la informació i la comunicació. • Inducció de les regles gramaticals a partir de l’observació. 4. METODOLOGIA: • Ús la terminologia adient als continguts. Ens basem en una metodologia: reflexió sobre l’ús idirecte, el significat de diferents formes • d’instrucció directa, •aAnàlisi travési del comandament fonamentalment per a lagramaticals informaciómitjançant a l’alumnat comparació i contrast amb les llengües que coneix. de normes, condicions i tipus d’activitats i propostes que hauran de realitzar. • Organització del sèrie treball a estratègia per pautes progressar • De descobriment guiat, a través d’una de personal propostes com de tasques lliures amb com aeneix l’aprenentatge. d’aprenentatge. • Interès aprofitar les oportunitats d’aprenentatge creades encompanys. el context dins i fora • de grup, com a mètode per aaadquirir nous coneixements amb l’ajuda dels propis de l’aula. • Participació en intercanvis internacionals amb els que els treballa amb contextos de comunicació real. • Participació activa en activitats de classe. 5. AVALUACIÓ: • Confiança i iniciativa per expressar-se públic i per escrit. Criteris • Participar en converses i simulacions breus en amb els companys/es relatives a situacions • Consciència a saber comunicar-se amb gent d’altres països. d’Avaluació habituals o d’interèsintercultural personal i per amb finalitats comunicatives diferents sobre els hàbits Al Workbook: : alimentaris i situacions per demanar menjar, utilitzant les convencions pròpies de la • Secció Check yourque Progress o les ampliar els coneixements de la unitat. conversa i les estratègies calguinper perafiançar resoldre dificultats durant la interacció. Una secció de Self-Evaluation. • Ús de •fórmules característiques del llenguatge informal per expressar gustos i preferències Atenció ien participació activa. orals i escrites. • Actitudinals:i parlar- d’hàbits les comunicacions - Realització degeneral treball ai casa i a classe. • Comprendre la idea informacions específiques, la idea principal i alguns detalls - Puntualitat a les rellevants de textosa l’entrada orals sobre unclasses. concurs de ràdio sobre nutrició i un diàleg en què un • - Respecte als companys i professors. client farà una comanda de menjar per telèfon. • Respecte a les cultures i tradicions d’altres països.escrits Saberd’un estar. • Comprendre la informació general i específica de textos article sobre els hàbits alimentaris més adients per a la salut, un qüestionari sobre el tipus de xocolata que li agrada a cadascú segons la seva personalitat, així com un text sobre la procedència d’alguns aliments d’ús quotidià i, un altre, sobre les rutes comercials d’alguns productes als segles XV-XIII, i reconèixer la seva intenció comunicativa. • Elaborar de forma semicontrolada una crítica d’un restaurant, tenint cura del registre, el lèxic, les estructures, i alguns elements de cohesió i coherència per marcar la relació entre idees i fer-los entenedors als destinataris o destinatàries. • Utilitzar els coneixements adquirits sobre l’ús del Present Simple, Present Continuous i els quantificadors i els determinants, i la pronunciació de sons d’especial dificultat /s/, /z/, etc., com a instrument d’autoaprenentatge i d’autocorrecció de les produccions pròpies orals i escrites i per comprendre les produccions dels altres. • Utilitzar els recursos de les TIC de forma progressivament autònoma per buscar informació, produir textos a partir de models i per establir relacions personals orals i escrites, i mostrar interès pel seu ús. • Mostrar una actitud respectuosa, d’interès i de descoberta envers la cultura i formes de vida diferents a la pròpia pel que fa als hàbits alimentaris, gustos i preferències per al menjar i els països d’origen d’alguns aliments presentats a la unitat. • Participar en l’autocorrecció i l’avaluació de les produccions pròpies i les dels altres, i mostrar una actitud activa i de confiança en la capacitat d’aprenentatge de llengües. • Participar activament en el treball col·laboratiu. • Saber comportar-se degudament en un intercanvi. Saber estar. Criteris de Conceptes i procediments: 80 %. qualificació: Actituds: 20 %. Procés i - Proves orals i escrites. instruments - Treballs i activitats a classe. d’avaluació: - Deure a casa. - Treballs d’investigació. - Projectes de recerca. - Pla lector. - Activitats orals. - Activitats de comprensió audiovisual. 6. ATENCIÓ A LA DIVERSITAT: Per a aquell alumnat que ho necessite es proporcionarà material complementari atenent a les característiques individuals: Fitxes complementàries de reforç., Activitats d’ampliació. Activitats d’adaptació curricular. 7. RECURSOS: • Llibre de text. Real English 3. Student’s book, Language Builder i Workbook. Burlington. • Material de reforç. • Programació d’aula • Fitxes d’adaptació curricular i complementàries • Material audiovisual: CDs, DVD, Internet... • Recursos Web 2.0: Google, Youtube, pàgines web, wikipèdia, blogs, Skype...

organitzatiu a l’hora de presentar un treball escrit. 7 Competència en el coneixement i interacció amb el món físic - Vocabulary i Listening, SB, p. 10 i Reading, SB, p. 11: interès a ampliar els seus coneixements sobre nutrició. Importància de seguir una dieta adient per a la salut. 8 Competència social i ciutadana - Speaking, SB, p. 10, Reading, SB, p. 11, Grammar, SB, p. 12 i secció Putting It Together, SB, p. 15 i Vocabulary, a la secció Real English, SB, p. 16: respecte pels hàbits alimentaris i les preferències alimentàries dels altres. - Vocabulary, SB, p. 10 i Reading, SB, p. 14: actitud crítica davant la informació que es presenta en un qüestionari sobre nutrició i un altre sobre el tipus de xocolata que agrada segons la personalitat de cadascú. - Listening i Speaking, a la secció Real English, SB, p. 16-17 i Real Life, SB, p. 19: actitud crítica davant la informació sobre la manera de demanar menjar per telèfon i a un restaurant. - 9. Competència intercultural: - Capacitat de comunicar-se i relacionar-se amb gent d’altres països en contextos plurilingües. Situacions que es donen als intercanvis amb gent d’altres països. 9. BIBLIOGRAFIA: Llibre de text. Real English. Student’s book i Workbook. Burlington. Grammar in Use. Elemental. Cambridge. www.wordreference.com

ObjeOvo  de  pracOcar   la  LE  en  contextos   reales.  

Planteamiento  y  decisión   de  realizar  un  intercambio   como  proyecto  de  etapa  y   de  centro  al  equipo   direcOvo.  

AcOvidades  post-­‐ intercambio:  valoración,   autoevaluación  lingüísOca   e  intercultural.  

Definición  del     intercambio:   búsqueda  centro   extranjero  con  un   perfil  definido  según   los  objeOvos  del   intercambio:  país,   Opo  de  centro,  edad   del  y  etapa  educaOva   del  alumnado,   medios  de   comunicación,   lenguas  vehiculares  y   ambientales,  logísOca   (fechas,  alojamiento   y  perfil  familias,   vuelos,  acOvidades…).  

Intercambio  en  si:  viaje  al   centro  extranjero  y  visita   del  alumnado  extranjero.  

AcOvidades  pre-­‐ intercambio.  Preparación   lingüísOca  e  intercultural.  

Integración  en  la   programación  de  aula  y  en   las  unidades  didácOcas.    Definición  y  desarrollo  del   programa  didácOco   Visitas  preparatorias  al   centro  extranjero  y   reuniones  con   profesorado  implicado.   Preparación  logísOca.  

Presentación  a  familias  y   alumnado.  

PROGRAMACIÓ DIDÀCTICA PER ÀREES: ANGLÈS 1R- 4T D’ESO OBJECTIUS GENERALS DE L’ÀREA D’ANGLÉS EN L’ESO 1.1 OBJECTIUS GENERALS L’ensenyança de la llengua estrangera en aquesta etapa tindrà com objectiu el desenvolupament de les capacitats següents: 1.Comprendre informació general i específica de textos orals en situacions comunicatives variades. 2.Expressar-se i interactuar oralment en situacions habituals de comunicació, dins i fora de l’aula, de manera eficaç, adequada i amb un cert nivell d’autonomia. 3. Llegir i comprendre de forma autònoma diferents tipus de textos escrits, a fi d’extraure informació general i específica i d’utilitzar la lectura com a font de plaer, d’enriquiment personal i de coneixement d’altres cultures. (…) 11. Ser capaç de relacionar-se en voltants plurilingües i pluriculturals amb gent d’altres cultures i llengües entenent la seua realitat, comprenent la realitat i la cultura de “l’altre”.

ACTIVIDADES  (algunos  ejemplos).     Desarrollo  de  las  5  destrezas:    leer,  escuchar,  interactuar,  hablar  y  escribir)   Pre-exchange 1.  Personal introductions and matching form from an intercultural perspective. ACTIV (writing). IDADE S)DEL) INTER CAMB IO:)DE STREZ 2.  ICT communication: e-mail, Facebook, Whatsapp… (audio-visual writing AS,)AC TITUD ES,)CO MPET ENCIA interaction) S,)REC URSO S)TIC) 3. Diary Entry structure and development (writing). 4. Travel Arrangements mini-project (speaking, writing and interaction), 5. Videoconference with Skype (audio-visual interaction). 6. Expectations poster o Glogster. (Writing, speaking, interaction). 7. Real situations simulations (“sitcoms”) (speaking and oral interaction). 8. Travel literature readings (reading). 9. Guide for foreign partners (wrtiing, speaking). 9. Interculturality and multilinguism questionnaires (reading). !

!

!

ACTIV 1.!Des IDAD) cr match ipción!perso in nal!y! D (Descr g! Expres ESTREZAS) ibing!m ión!or yself)! 2.!Des al!y!esc cu ! rita! (Disco briendo!el!d ve es ! Conoci ACTITUDES new!c ry!a!new!cou tino! ) m ulture Compr ! ntry,!a Volunt iento!person )! ensión ! ad!com al COMPE ,!oral,! audiov ! Autoe unicat ! TENCI es Comun is stima! crita,! 3.!Exp ual! iva! AS) ic ectativ F In te Auton ativa! rés!y!cu as impres omía!p ri iones, ,!primeras! A os co idad!p nocer. ersona Digita !ideas, sentim Proces or ! l! l! ! ! Co TIC) ie S ador!d Empa mpren Comun emocio ntos,!sensa e!text tía!y!r si ón econ ic os!(W oral!y!e !y!e ciones E!!!!!! nes! del!otr ord)! Cienci ativa! !y! scrita,!a xpresión! (Expec o!(Alte ocimiento! as!soc tations !!!! udiovi ridad) A ce ia D rc le )! sual! .! igital! 4.!Com s! am Intern ! et,!You parand descon iento!a!lo! Interc elabor tube,!W o!cultu ocido. ul tu ! ación! ra ! In ra ikiped s:! terés! l! Comun de!dife entre! ia,!! por!co rencia ic Expres cu !! Empa nocer. s! Cienci ativa! ió horari lturas:!com tía ! as os id expres n!escrita!y! P del!otr !y!reconocim Digita !sociales! ión!or (compa ,!ropa,!!costu a,! o!(Alte Public iento! l! al! R acione rative! mbres ridad) A ce A rc utonom .! culture …! s! 5.!Vid am eoconf E s)! ía!per descon iento!a!lo! Interc erenci sonal! ocido. ultu a! V! ! Interé Comun ral! s!por!co icativa! I! Intera Empa nocer. cción! Ci tía en ! !y cias !recon audiov A) del!otr isual! Digita !sociales! 6.!Situ o!(Alte ocimiento! Proces l! ac ridad) ador!d Abierta Auton .! simulad iones!comun e! electr !y!com omía!p ónicos textos!(Wor icativas as! Empa unicat ersona Interc ! tía.! d),!for iva.! ! ul l! tu Expres mular ! Comun ral! ios! ión!es crita!y ic !oral.! Digita ativa! l! Co no A utonom cimient 9.!Cue Skype! stiona o! ía Vo pe !p luntad ersona rs Interc rios!sob interc co! !comun onal! ultu l! ultura Autoe o!en!blan icativa! lidad! re! Comun ral! Cuadern stima. ic Compr ! Cienci ativa! ensión ativa! as !escrita Comunic ciales! Digita !sociales! !so .! ias Foncto l! Cie copias Acercam a! Aut!on !y!mat Artístic omía!p erial!im rial! descon iento!a!lo! !escrita! ersona Interc preso. es,!mate Digital! onal! ocido. ultu l! ! ráficos,!imágen Ex!presión mía!pers Interé Autono Comun ral! io!,! s!por! Mapas,!g l! al! iar ur e!d icativa! conoce ción!d Empa Intercult va! diovisua Ci au r. .!Redac ra! tía en ! 10 co ati !y!rec cias ) o!de!bitádel!o Comunic ciales! Digita !sociales! cuadern tro!(A onocimient b!book! FormCie ) ncias!so l! lterida k)!o!scra o! ular (logboo d).! Auton ! ) la!lengDigitaiol! s!en!laers n!física! omía!p ngal! ua!vehmía!p !leon ducació ita!y! ersona ) iculal!ar!d ua!materna rial!de!e Autono sión!escrIntercultu ren Mate l! mp ur !L Co el!inte ral! ) l! Intercult va! ua rcambi 1!o!en! ! vis !de dio ati au iento o!L2! ) ra! Comunic onocim tu ec lec .!R a,! ! 12 fic !

!

!

During the exchange 11. Diary or Logbook (writing) 12. Language lessons: English, German, Dutch, Polish. 13. History and Geography 14. Arts & Crafts CLIL 15. Sports CLIL 16. Drama CLIL 17. Cultural visits & excursions. CLIL 18. Guided tour by students. CLIL 19. Mini-Project on: storytelling The Bremen Town Musicians, sciences, sports…

) n!geográ ! situació !lengua !L2! ) ! os!en!la de!plan ercambio ! ) r!del!int sión!oral vehicula Compren ) ! ! IL) ucación F) (CL ios!de!ed cic jer A) 14.!E ! r!del! S) física ngua!vehicula ! !le LIL)! E) en!la ral!y! bio!L2!(C rensión!o intercam ) !! Comp ión!oral.! amática expres ) tación!dr el! ! en ! ón res ep r!d Interacci !y! D 15.!R !vehicula sión!oral !lengua Compren !(CLIL)! U en!la !oral.!! ambio!L2 tas,! expresión .! R) interc !camise ! !de ño !3D ón ise ones ! Interacci A 13.!D mposici 9bis el! icos,!co .!C ! N aban hicular!d ! interc uestion ngua!ve LIL)! en!la!le !y! a T F !(C sión!oral interc ulturalid rios!sobreE)! intercambio!L2 Compren ad!p A!! am b ! ! !oral.!! !la ost_ io! presión !guía!de ex !de ! ión Cxpolic S .! lar ac eracción a!vehicu 17.!E mpre en sigun!(CLIL)!o!en! Int n!la!ln E!!!!!! !escri ciudad!e mbio!óL2 19.!R ! ca ta.! ! e del!inter !y! los! audio presenta !! ! sión!oral rigida!a! ! Amp ercambio cion visua la!L1!di int ceren Co el! rcam s!d ! al.!! es! ero !orie les! P compañ !museos!en!la! deprscesión ex n to ! .! !a!lo occi noón .!Visita!a l! cid ! O Exp16 InIntteera ! re ó a!vehicular!de )! rés!p o.! LIL n!esc !(C S o exprelensigu Em p ri!L2 ambio atía!y r!conoce 20.!M ta,!y sióerc int n

I O R!

T E R!

expe ural!exp ecta rienc tivas! ia! y!

!oral!

Post-exchange 8bis. Interculturality and multilinguism questionnaires (reading). 20. Visual representations: experiences (writing and speaking). 21. Experiences poster or glogster (Writing, speaking, interaction). 22. e-ELP: self-assessment checklist: A2, intercultural and plurilingulism. (reading). !

!

21.!R e expo dacción !d si la!ex tivos!e!i e!textos! p n posi eriencia formes! so tivos! :! y!ne aspectos! bre! gativ os.!

!

!

Expre expre sión!escri ta!y! Intera sión!ora cción l.!! .!

Expre

sión

!escri

!

ta.! !

del!o

tro!(

va Deporti …! ,!atrezzo Digital! onal! nografía mía!pers l!de!esce Autono Materia ural! Intercult va! !artís ati lástica!y Comunic a!personal! cación!p mí l!de!edu Autono Materia ural! Intercult va! ati Comunic a! Artístic Digital! onal! mía!pers Autono ! ural! Intercult va! ati Comunic ciales! !so Ciencias l! ita al! Dig on mía!pers Autono ! ural! Intercult va! ati Comunic ciales! !so ias nc Cie l! ita Dig onal! mía!pers Autono ural! Intercult

Com u Cien nicativa ! cia Digit s!socia les! a Auto l! Form n u Interc omía!pe la!le larios!e rson ngua n u al! Com ltural! !veh !la!lengu icula unic a r!del! a!matern Cien cias! tiva! interc a!L socia Digit amb 1!o!en! les! a io!L2 Auto l! ! P o wer! n Poin Interc omía!pe t,!Pre rson u zi,!m al! Com ltural! ateri unic a a l!aud Cien iovis cia tiva! ual.! Digit s!socia les! a Auto l! Pape n l,!pin Interc omía!pe (m tu ra ural! rson u digit s,!fotos, al! Com ltural! m ateri a u al!so !con!imá !imágen Cien nicativa es, noro gene ! c ).! s,!vid !Glogste Digit ias!socia r! eos, les! a ! Auto l! ! nom ía!pe Interc ultura rsona l! l!

r.! !reco Alte nocimien ridad to! ).!

CaracterísOcas  técnicas  de  algunos  intercambios.     Modelo  de  8  días  con  países  con  lenguas  maternas  disOntas  a  la  lengua   vehicular  del  intercambio.        

  4.  Inves,gación:  Experiencia  de  intercambios  en  alumnos  de   Secundaria  de  cooperaOvas  de  enseñanza  plurilingüe.         TESIS:   Consiste   en   demostrar   que   el   alumnado   de   Secundaria   de   las   cooperaOvas   de   enseñanza   plurilingüe,   con   programas   plurilingües   (de   la   algunas   de   la   línea   en   valenciano)   que   parOcipan   en   programas  de  intercambio  internacionales  mejoran  su  competencia  comunicaOva  en  lengua  extranjera  y   desarrollan  con  éxito  su  competencia  intercultural,  lengua  y  cultura,  como  elementos  indisociables.      

MARCO  INVESTIGACIÓN:    COOPERATIVAS  DE  ENSEÑANZA  PLURILINGÜE  EN  VALENCIA   Las  CCEE  creadas  en  los  años  70  se  caracterizan  por  ser  escuelas  democrá,cas,  de  par,cipación  ac,va  y   muy  implicadas  en  el  proceso  de  aprendizaje  del  alumnado,  su  entorno  y  su  iden,dad  cultural  (Freinet,   Montessori,  Freire).  Su  filosoza  desde  un  punto  de  vista  social,  pedagógico  y  didácOco  hacen  que  sean   escenarios  idóneos  para  la  realización  de  programas  de  intercambio  y  para  el  estudio  y  desarrollo  de  la   competencia  intercultural  de  su  alumnado.    

Las  cooperaOvas  de  enseñanza  apuestan  por  la  diversidad  lingüísOca  y  cultural  destacando  las  virtudes   de   una   sociedad   bilingüe   como   la   valenciana   y   su   potencial   y   proyección   hacia   el   plurilingüsimo.   2ª   Declaración   EducaOva   de   la   UCEV   (Unió   de   CooperaOves   d’Ensenyament   Valencianes),   La   societat   necessita  una  escola  plurilingüe..  Febrero  2011.    

“En  una  sociedad  plurilingüe  los  individuos  se  interrelacionan  hablando  lenguas  diversas  con  fluidez.  La   escuela  plurilingüe  ofrece  más  posibilidades  de  desarrollo  personal  y  cultural  a  todos  los  que  la  integran,   docentes  y  alumnado”.  UCEV.  Febrero  2011.    

“Saber  vivir  las  influencias  mulOculturales  diversas  y  defender  la  propia  idenOdad  son  un  único  objeOvo   en  el  que  nos  jugamos  la  capacidad  de  ser  y  crecer”.  UCEV.  Febrero  2011.    

 

 

  4.  Inves,gación:  Experiencia  de  intercambios  en  alumnos  de   Secundaria  de  cooperaOvas  de  enseñanza  plurilingüe.      

•  El  estudio  se  está  realizando  en  él  ámbito  de  las  cooperaOvas  valencianas   de   enseñanza   plurilingüe   de   AKOE   Educació.   cooperaOva   de   segundo   grado     formada   por   9   cooperaOvas,   12   centros   educaOvos   en   total   con   diferente   planteamiento   lingüísOco:   centros   de   la   línea   en   valenciano,   bilingües;   y   con  todas  las  etapas  educaOvas:  de  0  a  3  años    a  estudios  universitarios.   •  El   estudio   se   centra   en   el   alumnado   de   Secundaria   que   parOcipa   en   intercambios  internacionales.         •  En   general   es   un   alumnado     sensibilizado   con   las   lenguas   y   la   cultura   valencianista.   Un   perfil   y   contexto   idóneos   para   la   aplicación   de   este   Opo   de  programas.       •  Durante   los   dos   úlOmos   años   se   han   facilitado   e   incorporado   acOvidades   orientadas  a  la  concienciación  y  desarrollo  de  la  competencia  intercultural   y  se  han  integrado  en  la  programación  del  aula.   •  Se   han   realizado   test   basados   en   el   e-­‐PEL   sobre   interculturalidad   y   plurilingüismo   pre-­‐   y   post-­‐   intercambios.   Se   está   realizando   la   lectura   e   interpretación   de   los   resultados   y   paralelamente   se   está   trabajando   en   el   corpus  teórico  del  estudio.     •  Los   resultados   están   demostrando   que,   en   efecto,   con   variantes,   hay   una   mejora  en  la  competencia  lingüísOca,  del  inglés  por  ejemplo,  y  sobre  todo   destrezas   como   el   habla   (speaking)   y   el   desarrollo   de   la   competencia   intercultural  en  contextos  plurilingües  y  pluriculturales.  

!

!

E LA RIA DE MENT D CUNDÀ VOLUPA MNES DE SE DESEN BRE EL URAL EN ALUILINGÜE SO I R UR ! S ONA CULT RCANVI QÜESTI NCIA INTER NYAMENT PL INTE E TÈ SE COMPE ATIVES D’EN OGRAMES D València R PR a Sud, PLUR ILING de L’Hort COOPE TICIPEN EN rca ma ÜI co SME R assent, manya. Nota: QUE PA

, Pic , Ale Bremen 11he MARCAL ey . M,’in teress COLA CO yhe, W Data: a STRA ES HE, Kirchwe ESO escoltar la EY : LA NO meua Curs: 4t valencià KGS KIRCHW lleng Centre er: ua pa Sexe: 12. M estrang rlada ’inte Centre alumne: per pe gnoms Edat: ressa sent rsones 14 ir /20 Nom i co altres amb /12 distin lleng /2014-01 /11 t acce üe 24 s, en nt. cara 13. Si ercanvi: qu fa Dates int : Alemanya e no 0 simila ig un via les en ció 1 rs en tge, 2 te Destina

!

m’inte 3 snga. re 4 del pa ssa pode 5 us valor ís. r sadels me panyol ludar, dona r les 4 50 1 2 gràcie 3 3 s i ut ra 1 2 re un 4 ltu ilit 0 cu za a 5 r lleng ntitat ua en meu algunes expr 15. El meua ide cara fet de essio ltura), el 0 n qutra nt de la e socu ns que en ls la e participe 1 2 conscie utor (d’al cada 1. Soc 3 interloc s persones quparlen poqu país u ha 4 l me es pe 5 re ja s, culturals. unaalt lturals de ofessor 5 rsones. lleng cu 16. lor s 4 Parla ua di pr 3 ferent 2 0 r la llefamília, i elstrava tat di 1 ua 1 nti cio ng no se ide ns 0 2 és un nt de la res de la , etc.). ua d’altra ge prob s, la 3 4 5 lemtiu nt em conscie rcanvi, memb a per s fes 2. Soc perm a mi. 17. M guda, die et co y/a d’inte mjar, be ’intere 0 compan nvi. la. ssa ap ra (men prendre millo 5 14 ca 2 rend meua cultu r la2se 3 3 en l’inter re un la e ua 4 br a cultu nova 5 en so 0 1 ra (lite lleng existeix ta, etc.) ua en ratura us que18. Pe cara l, la fes , cinem r, la nsbo e qu fut que so tereotip a, e conè (el me0nja1 2 lsna bous, el c els es siga ixer m otidia 3 qu 3. Cone les falles, els pe a és d’ r 54 5 a pode unaco a, m la vid r ente4 lleng 3 s, re migdiad 2 ltu ua ndre 19. Ap cu m’aju -la o rendts d’altres 0 1 0 da a lle re gi rita una no apre 1 rndre 2 particula va lle 3 altres. ngua per les 4 etc.). em pe 5 eresse tius, etc.). rmet història, 4. M’int 20. So fes 5 vore oblació, da, dies 0 3 4 intèrp c capaç ltures (p el món d’al de tra ret. INTERCANVI begu 1 12 2 3 ltres cu tra m0 duird’a an nts textos era. 4 lleva d’una 5 sa visite dades re lleng n quan 21. So per les ua a c capa es done altra eresse i/o so , els que 0 1 5. M’int ç de 2 treba 4 5 exemplec capa d’ac 3 llad’altres 25. Pense que realitzar intercanvi amb alumnes països en altres r am ra, per em permet çparlar 2 34 5 tuar 1 b docu ltu al cu ltra gu 0 ments na ve llengües i conèixer altres cultures. 22. So cions d’a que co gada del cica conven 0 com ltura ntenen a os altra paç de eunus 21 2 3sobre4 la cu 5a te0 xtos 1 percebr ersa. llengua. parlar en pú en diua cultura 3 4 6. Puc me ferents blic o 5 la conv dava lleng en en la 23. So ües. ntedeexisteix algú o en ya). an qu co em c Al 26. Participar en un intercanvimútem motiva per a ter parlar altra llengua. mpada ca 0 4 5 eotipus nys, i 1 uamen paç de pa lan 2 3 he tra 2 rticipes t. perar els rança, Ho duït o 0 13 4 arca ennvi (F resum 5 és per su de un inter converses it el qu inter ts5punts 24. Ese realitze 0 1 2 3 4 en di en e 7. Tinc er he qu dif fe rents us dit en 0 b el colte prog 1 pel se lleng país am rames ües i ta cultura 2 3 de te 4 5 amb distin 4 3 levis pe de s rs 5 2 ió en ne cultura. ones 27. Participar en un intercanvi em motiva per a conèixer altra perso els qu que0se 1 e podi os entre s’ent 0 a canv enien malentes 1 vista. iar de 2 Comp lucionar punt de 5 3 lleng0 etè so m ua pr 1 s 2 del se43u 5 4 interc 8. Sé! co ncraia ls ultura ant no l en int coseocsurde ltu 4 5 cu les erc ta e perd an ur vis vis en 2 3 re el 1 0 coop ltre i ve l’a fil. erative 1 0 de c 28. Pense que desprès d’un intercanvi soc capaç d’entendre millor a altres persones d’altres 2 d’ens 3 en el sllo enya ment 4 t ètic i sar-me plurilin 5 cultures. gü encimen ç de po la lle

UL INTERC

TURALI

TAT

14. M

ngua

cià i/o es nalen va apre nd l com a ereix

la pe

!

!

e · Ra ül Se opi conv rrado r Alm 0udiaéverde 1l meu2 pr 3 4 5 4 5 nc · Unive 2 3 ependè rsitat de Va amb ind 0. 1 lència cultura, ra alt . b 29. Considere que després d’un intercanvi València 2 erant ampuc entendre i valorar més aspectes de la meua rsitat de tol ive r Un se · udéver pròpia cultura. 10. Puc dor Alm ül Serra moral. 0rilingüe1· Ra 2 3 4 5

9. Soc

capa

Competè

ncia inte

rcultural

en interca

nvis en

cooperativ

es d’ense

plu nyament

! COOPERATIVA D’ENSENYAMENT PLURILINGÜE 30. El fet d’haver estudiat des dels 2 anys en un centre d’ensenyament plurilingüe com aquest em permet aprendre altres llengües amb més facilitat. 0 1 2 3 4 5 31. Haver estudiat en una cooperativa d’ensenyament actiu, democràtic i participatiu, m’ajuda a saber escoltar, saber estar i saber ser en situacions interculturals. 0

1

2

3

4

5

1

32. Estudiar matèries no merament lingüístiques en altres llengües (CLIL/AICLE ) m’ha servit per a poder entendre millor a persones d’altres cultures. 0 1 2 3 4 5 33. Desprès de realitzar un intercanvi soc capaç d’ampliar el meu vocabulari en diferents llengües. 0 1 2 3 4

5

1

 

• 

  •    • 

•    • 

• 

CONCLUSIONES   Los  intercambios  internacionales  y  su  integración  en  la  programación  de  LLEE  es  un  proyecto  que   supone  enormes  beneficios  para  el  alumnado  de  Secundaria  en  sus  dos  ver,entes,  académica  y   personal.   Promueven   no   sólo   su   rendimiento   académico   sino   también   el   desarrollo   personal   del   alumnado,  su  criOcal  thinking  “espíritu  críOco”  y  su  mirada  intercultural.   La  mo,vación  del  alumnado  (el  viaje,  conocer  gente  y  lugares),  la  necesidad  del  uso  de  la  lengua   extranjera   LE   y   la   interacción   con   personas   reales   en   un   contexto   real   son   elementos   clave   para   el   aprendizaje  de  una  lengua  extranjera.     Los   intercambios   vertebran   enfoques   (comunicaOvo,   intercultural,   nocio-­‐funcional,   AICLE),   metodologías  (eclécOcas,  aprendizaje  cooperaOvo,  discurso  dialógico,  competencias,  trabajos  por   proyectos,   talleres   o   workshops,   autoevaluación),   técnicas   y   ac,vidades   (colaboraOvas,   individuales,   propias   de   la   didácOca   de   LE,   uso   de   TICs   (Youtube,   Facebook,   Skype,   Google,   Publisher,  Prezi/Power  Point,  Glogster,  Edmodo…).     Integran   a   sus   vez   todas   las   ac,vidades   complementarias   en   la   enseñanza/aprendizaje   de   la   LE:   programas   plurilingües,   Por•olio   Europeo   de   las   Lenguas,   programas   europeos,   pruebas   de   evaluación  externa.   Las   valoraciones   por   parte   de   alumnado,   profesorado,   colecOvo   y   dirección   del   centro   son   muy   posi,vas   pese   al   esfuerzo   que   supone   superar   todas   las   vicisitudes   y   obstáculos   propios   de   la   acOvidad.  Según  el  alumnado:  desde  la  concienciación  y  el  cambio  de  acOtud  hacia  la  LE,  hasta  la   seguridad   aumento   de   la   autoesOma;     Desde   la   desinhibición   personal   a   la   fluidez   comunicaOva   (resultado  de  las  pruebas  A2  en  speaking).   El   apoyo   del   equipo   direc,vo   del   resto   del   colec,vo   del   centro,   facilitan   la   realización   de   esta   acOvidad   como   proyecto   de   etapa   y/o   de   centros   y   facilitan   el   desarrollo   e   implementación   por   parte  de  la  Administración  local,  estatal.  Desde  Europa  promueve  con  programas  como  Erasmus+.  

CONCLUSIONES     •    •    •    •    • 

•      • 

Agulló,  M.  C.  y  Payà,  A.  (2012)  Les  coopera9ves  d’ensenyament  al  País  Valencià  i  la  renovació  pedagógica   (1968-­‐1976).  PUV.  Universitat  de  València.     Byram,  M.  (1997).  Teaching  and  Assessing  Intercultural  Comunica9ve  Competence.  MulOlingual  Maƒers.   Clevedon.   Consejo  de  Europa  (2001)  Marco  común  europeo  de  referencia  para  las  lenguas:  aprendizaje,  enseñanza,   evaluación.  (2002).  Madrid:  Ministerio  de  Educación,  Cultura  y  Deporte,  InsOtuto  Cervantes,  Anaya  (2003).   InsOtuto  Cervantes.  “Competencia  intercultural”.   hƒp://cvc.cervantes.es/ensenanza/biblioteca_ele/diccio_ele/diccionario/compintercult.htm  [20/11/14].   Lang,  P.  (2011)  Intercultural  competence.  Concepts,  Challenges,  Evalua9ons.  Arnd  Wiƒe  and  Theo  Harden   Eds.  ISFLL  Vol.  10.     Pascual,  V.  (2006)  El  tractament  de  les  llengües  en  un  model  d’educació  plurilingüe  per  al  sistema  educa9u   valencià.  Generalitat  Valenciana.  Conselleria  de  Cultura,  Educació  i  Esport.  València.   UCEV  (2011)  La  societat  necessita  una  escola  plurilingüe.  2ª  Declaració  EducaOva.  València.    

Intercambios  y  competencia  intercultural:   NUEVOS  ENFOQUES  Y  CONTEXTOS  EN  LA  DIDÁCTICA  DE  LENGUA  EXTRANJERA    

Gràcies! Thank you!

Merci!

¡Gracias! Danke!

Dziękuję!

[email protected]

Lihat lebih banyak...

Comentarios

Copyright © 2017 DATOSPDF Inc.