Història de l\'interior de Menorca a través del cinema al segle XX

NDEX 1

1. INTRODUCCIÓ 1.1. 1.2. 1.3.

2

El cinema com a fenomen social a la modernitat Estat de la qüestió a Menorca El cas del terme des Mercadal

2 3 4

2. METEDOLOGIA 2.1.

2.2. 2.3. 2.4.

Anàlisi bibliogràfic interdisciplinar: revisió de dades i sincronització de la història local i la història general Recerca d’arxiu tal com les investigacions de Martín Jiménez i Pau Salort Fons orals i documentals: generar dades a partir de la participació ciutadana Realització d’un blog divulgatiu en xarxa

6

6 10 11 12

3. CONCLUSIÓ A L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ: OBJECTIUS CONCRETS

13

4. BIBLIOGRAFIA

15

5. MEMBRES DEL PROJECTE

22

2

1. INTRODUCCIÓ Aquest projecte d'investigació es proposa investigar i analitzar la història del terme des Mercadal al voltant del cinema. Ens agrada el cinema i no només com una inquietud personal sinó que també estem convençuts de que el desenvolupament del cinema en el si de les nostres societats va estretament lligat a la vida interior, a la cultura popular i a la mentalitat col·lectiva de les societats que l’engendren i el consumeixen. Des del nostre punt de vista, a Menorca són molt nombrosos els treballs sobre cultura popular i tradicions, no obstant, pel cinema aquest panorama resulta desolador. No només perquè una cultura popular del segle XX sense el cinema resultaria incompleta sinó perquè també ens sembla un contrapunt interessant a lo popular i menorquí, és a dir, un indicador sociocultural per valorar el grau de modernitat -influència de lo urbà- de les societats menorquines del segle passat.

Per això, tractar de resoldre preguntes com: -Com s’acull el cinematògraf a

l’interior de l’Illa, i en quin grau es desenvolupa i influeix el cinema a l’interior de Menorca? A més, el cas des Mercadal ha d’ésser molt interessant. Per una banda, perquè durant el segle XX, el terme des Mercadal ha mantingut una estructura social clarament vinculada al món rural, contràriament a l’evolució que han pres altres municipis de l’Illa. Per altra, perquè Es Mercadal és un espai on la cultura popular i les costums d’arrel pròpia han tingut molta presència i encara avui en dia estan molt vives. -No podrien ser tal vegada aquests motius pels quals Es Mercadal va deixar de tenir cinema tan prest? En cas contrari, què va motivar la seva desaparició?

1.1. El cinema com a fenomen social a la modernitat L'objecte d'estudi és el cinema, però el cinema com un fenomen social estretament lligat a amplis processos històrics de la modernitat. No només ens sembla fonamental una mirada socialitzadora en l'estudi del cinema sinó que aquesta és, en certa manera, innovadora, ja que la historiografia del cinema espanyol és en la seva gran majoria abonada per la Història de l'Art i

3

la teoria i crítica de l'Art. Dit d'una altra manera, la majoria d'estudis sobre Cinema i Història es dediquen a la Història del Cinema entesa com Història Fílmica del Cinema. És més, la Història del Cinema es confon habitualment amb aquest model, quan la realitat del medi cinematogràfic és molt més abastador. D'acord amb les noves aportacions historiogràfiques a la història del cinema, aquest és una font històrica de gran importància, sobretot pel que fa al segle XX. És en el transcurs d'aquest segle on el cinema ha omplert gran part del temps lliure de la societat ; on s'ha constituït com a element de la cultura popular i mitjà de comunicació de masses, en un procés de globalització que a la fi, ha traspassat fronteres culturals i geogràfiques: és per això que és inqüestionable el seu valor històric. La validesa dels discursos visuals del cinema no només és la pròpia d'un artefacte estètic, sinó que també és la del context i la dimensió en que es visiona. El cinema, per tant, és un fenomen social tan en la seva pràctica col·lectiva com per la seva capacitat suggestiva en quant a pensaments i ideologies o en quant a inserir amb models i formes de vida a la gent del carrer. És aquí on es dedueix important el paper d'aquestes noves aportacions a la història del cinema.

1.2. Estat de la qüestió a Menorca Entès el cinema també com un fenomen social, l'illa de Menorca no n’ha estat aliena. La d’anar al cinema no és una pràctica de la que no tinguem testimoniatges i fonts documentals en els nostres pobles. Tanmateix, sembla que a dia d'avui les pràctiques al voltant del cinema hagin evolucionat per l'empenta de les noves tecnologies i lo d’ara no tengui res a veure amb lo d'abans. A alguns llocs de Menorca s'ha tractat de rescatar de la memòria les sales de projecció i les pràctiques socials al seu voltant. La principal motivació fou el centenari del cinematògraf a Espanya, a partir de 1996, quan es varen realitzar algunes obres d’investigació sobre aquesta temàtica: la primera i més destacable pel seu contingut és sobre les quatre primeres dècades de cinema a Maó1; hi ha una segona obra sobre el naixement del cinema a Alaior 2, i pel que fa a la 1

MARTÍN JIMÉNEZ. I.: El espectáculo cinematográfico en Maó, 1897-1942. Institut Menorquí d’Estudis, Maó, 1997. Del cas maonès també se’n fa ressò CASTELLO, S.: Cineclub Ateneu de Maó, 40 anys de bon cine (1964-2004), Institut Menorquí d’Estudis, 2006.

4

resta de l'Illa no hi ha altra publicació, només un article del mateix autor/investigador del cas maonès on se'ns serveixen algunes dades poc precises sobre els altres pobles de l'Illa 3. Entenem que els dos autors fan una rigorosa tasca arxivística i en alguns aspectes s'ocupen d'interpretar el seu efecte sobre els pobladors. Tot i així, ambdós casos -Maó i Alaior- són propis de societats que als anys XX disposaven d' estructures socials urbanes i de població adaptada a noves formes de temps lliure i ritmes de treball desvinculats del camp en el marc insular. Ens sorprèn, alhora que ens encoratja, el poc interès que hi ha hagut d'altres municipis a l’hora de tractar el tema del cinema i la seva influència en el mode de viure i pensar de la societat, ja que -de moment- és part del record viu de molts dels seus habitants. A altres llocs de la Península sí que s’ha tingut molt més en compte.

1.3. El cas del terme des Mercadal Avui dia, el que coneixem sobre l’inici del cinema a Es Mercadal és que aquest podia haver començat de la mà de De Nicolás i Conesa, qui l'any 1903 surt des de Ciutadella amb el seu espectacle ambulant per anar cap a Maó: sembla que va exhibir el seu espectacle per vàries localitats com Alaior4, -es va aturar a Es Mercadal?-. Més endavant, cap a l’any 1909, ja podem trobar referències bibliogràfiques sobre el cinema a

l’article de Martín Jiménez El

espectáculo cinematográfico en Menorca ( 1897-1950). A partir d’aquí, i gràcies a la prèvia informació de testimonis orals del poble 5, podem dir que al terme municipal des Mercadal va arribar a haver-hi cinc cinemes, tot contant les poblacions de Fornells i Es Migjorn Gran, que formà part del municipi fins al 1989.

2 SALORT, P.: “Notícies sobre el naixement del cinematògraf i el seu desenvolupament a Alaior” a Programa de Festes de Sant Llorenç, Alaior, 1998. 3 MARTÍN JIMÉNEZ, I.: “El espectáculo cinematográfico en Menorca (1897-1950)” a Revista de Menorca, 1997, I, pp. 159-190. 4 SALORT, P.: “Notícies sobre el naixement del cinematògraf i el seu desenvolupament a Alaior” a Programa de Festes de Sant Llorenç, Alaior, 1998. pp.22. 5 Testimonis orals del poble recollits durant la realització del taller DocMèdit “Es Mercadal de Cine”, 2014.

5

El primer d’aquests cinemes el trobem referenciat a l’article de Martín Jiménez i podem constatar ja l'any 1909 la presència d’un aparell cinematogràfic establert en un magatzem d’una fàbrica de formatges. L’empresa estava gestionada per l’omnipresent Diego Nicolás i López, qui ja disposava de cinemes a Mao i Alaior. És la primera referència del cinema que tenim des Mercadal. Ubicat a l’actual carrer Mestre Garbí nombre 4 trobem el que fou el Salón Cine Joventud, El Cisne o més popularment Can Serra durant els seus darrers anys. Tenim constància segons fonts orals de que el cinema s’inaugurà el 1919 de la mà d’un tal Xisco Tudurí. Després passà a mans de Domingo Carulla Guiu i Guillermo Coll que crearen una empresa de cinema al 1944. Ja quan el senyor Carulla regentava el cinema, apareix la figura d’en Joan Serra, qui començà d’operari i acabà com a propietari del cinema el 1945 fins al 1977. El cinematògraf Patronato de las enseñanzas Católicas o als seus darrers anys conegut popularment com a “Casino des Centro”, va ser un local que des dels seus inicis, l’any 1916, estava lligat a l’Església pel capellà Vanrell i Pons. Tot i que d’aquest inicis no en coneixem gran cosa, gràcies a les fonts orals sabem que va funcionar entre els anys 1930 i 1953 com a cinema mut. Als anys 1945 va ser llogat al capellà Damià, en aquests temps el cinema va adquirir unes màquines de 16mm, i després es van canviar aquestes per unes grans màquines de carbó entre els anys 1954-55. Testimonis com la senyora Aguedet Vadell, qui fou portera del casino durant molts anys, recorda com la seva família va llogar a Acción Catòlica el saló del casino per a poder fer-hi cinema i espectacles. Finalment, als anys 80, el Casino va anar a mans d’en Bartomeu Enrich amb qui finalitzà el cinema. ●

El cas de Fornells i Sant Cristòfol Pel que fa a la presència del cinema a Fornells en tenim poc coneixement. Tot just sabem, i gràcies a les fonts orals, que durant els anys que en Joan Serra 6 va regentar el cinema a Mercadal, ell mateix s’encarregava de dur els rotlles de pel·lícula a Fornells, on els projectava en una sala coneguda com a ‘Penya Gris’, que pel que ens han contat,

6

Conèixem aquesta informació per una entrevista realitzada al mateix Joan Serra a TVE, 1996.

6

“estava plena de goteres i la gent hi anava fins i tot amb paraigües”. No sabem d’activitats relacionades amb el cinema a Fornells anteriors a Joan Serra. Si tenim present que el poble des Migjorn Gran -Sant Cristòfol- va formar part del terme municipal des Mercadal fins al Juliol de 1989, creiem oportú fer referència a la sala de cinema que hi havia a l'Auxiliadora Mútua. Aquesta sala de cinema va ser tancada repetides vegades pel seu estat, essent clausurat provisionalment el juny de 1912. Tot i això, segons l’obra de Martín Jiménez de 1997 hi ha constància del cinematògraf ja pels anys 1921.

2. METODOLOGIA Combinació de diferents tasques: anàlisi bibliogràfic, arxivístic, fonts orals i documentals, i difusió a mode de narració transmedia del procés de realització del projecte.

2.1. Anàlisi bibliogràfic interdisciplinar: revisió de dades i sincronització de la història local i la història general. Des del final de la II Guerra Mundial, i amb un renovat interès des de la sociologia pel fenomen cinematogràfic diversos autors han teoritzat sobre el paper del cinema en les societats modernes. És de referència obligada, l’obra de S. Kracauer sobre el cinema alemany i el dramàtic ascens de Hitler al poder. Influït per l’Escola de Frankfurt, Kracauer és ferm defensor del fet que el cinema produït per una societat és el cinema que aquesta societat vol veure i que per tant representa els desitjos i fins i tot els estrats més profunds de la psicologia col·lectiva. A partir de l’obra d’aquest historiador de l’art i d’altres teòrics revisionistes s’ha desenvolupat tot un debat al voltant de la societat i la cultura dels pobles, que s’institucionalitza als departaments d’Antropologia Cultural de les universitats nord-americanes com a Estudis Culturals. Avui en dia ha plogut molt i les tesis de Kracauer han evolucionat cap a postures més moderades però disposades a tractar el cinema i les seves pràctiques socials com una eina d’anàlisi històric, i sobretot, pel que aquí ens interessa, d’aprofundiment a la cultura, la societat, la vida quotidiana i els canvis de mentalitat del segle passat.

7

Els teòrics de la història del cinema Allen i D. Gomery7 proposen quatre qüestions que ens resulten claus per a realitzar la nostra investigació: - Qui veu les pel·lícules, com i per què? - Què es veu, com i per què? - Com s’avalua el fenomen cinematogràfic, quins discursos hi ha al voltant del cine? - Quina relació tenen les institucions amb el cinema i quin ús en fa d’ell?

Com ja hem destacat abans, aquest estudi és d’àmbit històric però pretén ésser interdiciplinar, de la mateixa manera que ho han estat les noves aportacions historiogràfiques derivades de la Història Social, la Història Social de la Comunicació, Història de la Cultura o de l’Oci. Els continguts d’aquestes disciplines estan associats a altres disciplines emmarcades dins la Sociologia -Sociologia del Cinema-, la Antropologia Cultural -Estudis Culturals, la Història de l’Art -teoria i crítica del cinema- o també dins amplis debats de caire humanístic com podrien ésser les visualitats contemporànies i l’estètica contemporània. ●

Sociologia i Cinema: En primer lloc, s’ha de destacar l’obra de Pierre Sorlin i Ian Jarvie. P. Sorlin és notable, així ens ho fa saber el Prof. Caparrós Lera, pel que fa a sociologia del cinema i públic europeu: Sociología del cine: la apertura para la historia de mañana y Cines europeos, sociedades europeas (1939-1990). Mentrestant, de Ian Jarvie és d’on prenem les preguntes essencials que abans apuntàvem a la metodologia: -Qui veu les pel·lícules, com i per què?-, -Què es veu, com i per què?-, -Com s’avalua el fenomen cinematogràfic, quins discursos hi ha al voltant del cine?- i -Quina relació tenen les institucions amb el cinema i quin ús se’n fa d’ell?-. Cal dir, que la última no la prenem de Jarvie sinó dels mateixos autors Allen i Gomery.

7

ALLEN R. C; i GOMERY D.: Teoría y práctica de la historia del cine. Paidós, Barcelona, 1995. Cap.”Historia Social del cine”. Pp 199-241.

8

Tornant a P. Sorlin, és convenient saber que ha realitzat diverses col·laboracions a Espanya. La seva participació a les Jornades sobre Cine i Història que organitza anualment el Dept. d’Història Social de la Comunicació de la UCM s’ha materialitzat en dues obres col·lectives de referència per la Història Social del Cinema: Ver cine. Los públicos cinematográficos en el siglo XX o Por el precio de una entrada. Estudios sobre Historia Social del cine. Ambdues s’han de tenir en compte per estar al dia sobre les investigacions dutes a terme Espanya -M. A. Paz, J. Montoro, en la matèria que tractem aquí: aproximacions al públic i incidència del cinema sobre la societat espanyola. En paral·lel, cal tenir en compte el que surt dels Seminaris sobre els antecedents i els orígens del cinema, que organitzats per la Universitat de Girona i el Museu del Cinema de la mateixa ciutat s’imparteixen cada dos anys. En ells podem constatar l’existència de nombrosos estudis regionals i de joves investigadors que ens semblen un bon referent: La constitució d’un públic popular: el cas del Paral·lel de Mª Luisa Suárez és un bon exemple. Finalment, ens interessa, principalment pel que fa a la seva metodologia i anàlisi de factors determinants, a nivell estatal, la tasca realitzada per E. Diez Puertas. La seva obra, articulada en el volum Historia social del cine en España és un grapat d’articles de diversa temàtica que van de 1995 a 2002 i on cadascú d’ells s’ocupa de diverses matèries relacionades amb la història social i el cinema utilitzant diversitat de metodologies estadístiques, paràmetres de popularitat, normatives i legislació o continguts fílmics- per aproximar-se a l’ objectiu -tot i lo bé que sona el títol, no assolit- d’una Història Social del Cinema. ●

Estudis culturals i de l’oci: Els Estudis Culturals són cosa nova a Espanya, encara que a partir dels anys 90, la Història Social espanyola, moguda per autors francesos com Roger Chartier o Serge Salaün, s’ha començat a interessar per l’evolució de la cultura popular en el segle XX: la incorporació de les indústries culturals i mercantilitzades; les associacions i societats recreatives i els rols de cada gènere o de les elits en l’oci i la cultura. Dins aquest pobre panorama historiogràfic, ens interessen els processos associats a societats agrícoles, processos que són de llarga durada i que compten amb la sòlida

9

presència d’agents que són resistents a la inclusió de nous hàbits de consum i noves formes d’oci com és ara el cinema. Aquests processos estan molt treballats des dels anys 90 per J. Uría en obres de caràcter micro-històric com Una historia social del ocio: Asturias 1898-1914, obres d’àmbit estatal com La España Liberal: 1868-1917. Cultura y vida cotidiana, finalment en obres de caràcter col·lectiu com La cultura popular en la España contemporánea: doce estudios del 2003. ●

Teoria i història del cinema: En aquest àmbit hem pres com a llibres de capçalera -com n’haguéssim pogut escollir d’altres- el volum de R. Stam Teorías del Cine. Una Introducción perquè és assequible si el que pretenem és ubicar el fenomen cinematogràfic en diferents períodes. Teoría y práctica de la historia del cine d’Allen i Gomery perquè inclou un capítol íntegrament dedicat a la Història Social del Cinema i finalment Tecnicas del observador: visión y modernidad en el siglo XIX de J. Crary per l’anàlisi de canvis en matèria de cultura visual. El títol es refereix al segle XIX, però els ritmes d’evolució de la modernitat són relatius a cada lloc, per tant és aplicable al segle que a nosaltres ens ocupa. A nivell espanyol, hem de tenir en compte molts d’autors. Aquí només apuntarem els noms d’alguns que poden reflectir perfectament el nostre interès en les matèries que tractem: Porter i Moix, Roman Gubern, V.J. Benet, J. M. Caparrós o Palmira Gonzalez ens poden servir d’ajuda. Cada un d’ells ha treballat cronologies diferents, però tots han entès el cinema com alguna cosa més que un bé estètic o artístic.

●

Història del cinema a Balears: Pel que fa a la història del cinema balear és imprescindible a dia d’avui tenir en compte la perspectiva socioeconòmica de l’obra general de Cristofol M. Sbert El cinema a les Balears des de 1896. Sobre el cinema del franquisme és molt interessant l’obra de Pujals i Mas - Santana i Morro Classificació 3R: el cinema a Mallorca. De forma paral·lela, hi ha articles sobre el cinema balear a la revista Temps Moderns

promoguda per la

Universitat de les Illes Balears i Sa Nostra.

10

●

Historiografia a Menorca: La bibliografia dedicada exclusivament al cinema de Menorca parteix amb un article a Retrospectivas de Deseado Mercadal als anys 60; però des de llavors no es realitza cap obra acadèmica fins la de Martín Jiménez que ja hem esmentat anteriorment. Pel que fa a obres històriques generals haurem d’utilitzar molt habitualment l’Enciclopèdia de Menorca -toms d’Antropologia- i d’altres obres més especialitzades però també de capçalera per l’estudi de la història contemporània

de Menorca amb l’objectiu de

contextualitzar i sincronitzar el nostre treball amb la Història de l’Illa.

2.2. Recerca d'arxiu tal com les investigacions de Martín Jiménez i Pau Salort Arxius que es preveuen consultar: ●

Arxiu Delegació del Govern: permisos d’obertura, normatives, multes,

registres i

supervisions de les instal·lacions. ●

Arxiu Municipal des Mercadal i Arxius de les parròquies: material d’exhibició, dades sobre el control i supervisió de la moral per part de l’Església.

●

Biblioteca de Maó (hemeroteca): El Bien Público, La Voz de Menorca, Diari Menorca, etc.

●

Publicacions locals: El Noticiero Popular, Grano de Arena, El Vigía, o El Iris entre d’altres.

●

Arxius privats: Aquí podem fer referència a la documentació dels germans Pito i Biel Serra, nebots del que fou propietari de Can Serra (Joan Serra Camps), i on podem trobar multes, incidències, sancions, reformes del local, factures de compra de maquinària, etc. Un altre exemple d’arxiu privat a consultar és el den Biel Mascaró, antigament vinculat al cinema del Casino Es Centro, que entre d’altres moltes coses disposa d’una col·lecció de “pesquins”, els cartells de les pel·lícules dels cinemes de Can Serra i Es Centro. Finalment, una altra classe de material que podem trobar als arxius privats són les pròpies pel·lícules familiars o amateurs dels propis mercadalencs, així com imatges de

11

l’època, com poden ser els arxius privats de n’Àngel Guirao, el fotògraf Josep Sintes Abril i d’altres.

2.3. Fonts orals i documentals: generar dades a partir de la participació ciutadana. Complementar la matèria amb fonts orals car la seva naturalesa subjectiva. Volem treballar amb profunditat les fonts orals, és important fomentar la participació del poble de diverses maneres per tal de recuperar la memòria col·lectiva. Per açò portarem a terme un seguit d’entrevistes temàtiques col·lectives, i entrevistes personals a actors destacats, ja sigui per la seva implicació en el cinema del moment o per la seva rellevància com a tal. Hem de recordar que la principal aportació de les fonts orals és la possibilitat de reconstruir la memòria recuperant els fets amb el valor afegit de la subjectivitat de les persones que els relaten, i aquest és el seu risc més important, que es pot contrarestar mitjançant la rigorosa aplicació dels criteris de verificació que la metodologia científica exigeix a totes les fonts. Quan tractem amb fonts orals, hem de ser totalment conscients que la memòria és selectiva, limitada i fràgil, pel que aquesta és afectada per l’erosió del temps, l’acumulació d’experiències i per l’acció del present sobre el passat. Així, en el tractament de les fonts orals hem de ser igual de rigorosos que amb les fonts documentals, i qüestionar-nos aspectes com la seva cronologia, alteració dels fets i manipulació. ●

Fonts orals: entrevistes i trobades col·lectives.

Quan treballem amb fonts orals, un dels problemes més importants que hem d’afrontar és la selecció dels nostres personatges. En la temàtica que tractam, ens serà interessant realitzar un seguit d’entrevistes als següents perfils: - Empresaris o propietaris del cinema, és a dir, persones que ens poden informar de quan i com s’obrí el cinema, dels permisos que es necessitaven, etc. - Operaris, maquinistes, porters, venedors, és a dir, treballadors del local que ens donaran una visió del caràcter humà i social del cinema, on podrem veure quines pel·lícules van tenir més èxit, com es comportava la gent en els cinemes, quins eren els problemes tècnics de l’activitat i com ho solucionaven.

12

-Espectadors anònims, és a dir, la pròpia gent del carrer que anava al cinema. Aquí podrem veure com cadascú recorda el seu record personal en l’experiència del cinema i aporta nova informació. Testimonis que ens xerraran de dins i fora del cinema, de com aquest es vivia a la sala però també al carrer. -Productors, actors, aficionats a l’audiovisual (pel·lícules o fotografies), és a dir, gent que realitzava pel·lícules o fotografies per interès personal, i d’on podem treure una visió de com la gent del poble veia el poble. Aquí és interessant contactar amb gent que tingués interès a fer gravacions familiars, dels esdeveniments del poble com pot ser una inauguració o un partit de futbol, així com fotògrafs, actors de teatre, músics, és a dir, gent interessada en la cultura. ●

Fonts documentals: recollida i inventariat de fotografies i filmacions: - Arxiu d’Imatge i So de Menorca. - Arxiu Municipal des Mercadal i Fornells. - Arxius privats: persones del poble que han fet pel·lícules o fotografies.

2.4. Realització d’un blog divulgatiu en xarxa Amb el fi de

fer un treball innovador, volem incorporar nous recursos com la narració

transmedia, és a dir, proposem la realització d’un blog en xarxa i divulgatiu en paral·lel a tot el procés d’investigació i interpretació de dades. Fer públiques les dades i continguts de la nostra recerca col·labora a aproximar el problema al públic general, creant opinió pública i fomentant l’autorevisió de la memòria dels subjectes. En el blog es podrien difondre: entrevistes a testimonis, dades curioses obtingudes durant la recerca arxivística, documents fílmics o fotogràfics, pel·lícules més populars, etc. D’aquesta manera i durant el temps que duri el projecte el públic interessat tindrà la possibilitat d’intervenir amb opinions, declaracions o qüestions.

13

Tot plegat, creiem que és interessant pel municipi i els seus ciutadants introduir aquests tipus de recursos.

3. CONCLUSIÓ A L’ESTAT DE LA QÜESTIÓ: OBJECTIUS CONCRETS

El treball d'investigació que proposem aquí pretén treballar el cinema al terme municipal des Mercadal -poblacions des Mercadal, Es Migjorn -independent a partir del 1989- i Fornells- des de les primeres referències d’espectacles ambulants i la primera sala de projeccions documentada el 1909 fins al tancament definitiu de l'últim cinema al terme municipal. En conseqüència: Primer: d'acord amb la bibliografia general, és imprescindible una revisió de les dades de les quals disposem, ja que l'aportació de Martín Jiménez sobre el terme des Mercadal és reconegudament provisional. Segon: contrastar i sincronitzar les històries generals amb les dades locals i micro-històriques, tot i les dificultats que adverteixen els especialistes. La història local i la història general han d’estar en constant diàleg, tractant de trobar un equilibri, per tal d’embolcallar de forma coherent la nostra història amb els processos històrics generals. Tercer: amb la intenció de documentar una història completa i rigorosa de l’evolució del cinema al terme municipal des Mercadal hem d’ articular les nostres expectatives en períodes que a priori poden ser-nos útils. ●

Abans de 1909 Les alternatives d’oci a Es Mercadal abans de 1909. Esclarir si hi hauria alguna presa de contacte amb el cinematògraf ambulant de Nicolas i Conesa.

●

La Restauració Borbònica i la República: orígens i consolidació del cinema com a principal alternativa d’oci.

14

Revisar i validar les dades que ens aporta Martín Jiménez. Caracteritzar els perfils sociològics dels primers empresaris i operadors cinematogràfics. Determinar amb exactitud les relacions d’aquests primers cinemes amb les autoritats, l’Església i sindicats: proselitisme i politització. Determinar la relació del cinema amb altres espectacles com les varietés o els jocs de màgia. Aprofundir i caracteritzar els públics per edats, gèneres, oficis i classe social. Percentatges de població que freqüentarien el cinema. Crear models d’espectadors: nivell adquisitiu, temps d’oci i alternatives d’oci. Comportament dels públics. Estructura, situació i organització dels cinemes: preus d’entrada, sessions diàries o setmanals, i normatives. Pel·lícules visionades: relació de films amb el context històric i social. Avaluar l’impacte d’aquesta nova forma d’oci amb l’estructura social del terme, l’analfabetisme, les desigualtats socials i les reticències conservadores i tradicionalistes. Valorar l’evolució de la societat arran del cinema: mitjà de comunicació, abandó de formes tradicionals d’oci, canvis de mentalitat, socialització de les classes subalternes, recepció de les classes mitjanes i altes o mitjà d’alfabetització. ●

Guerra Civil: el cinema propagandístic, mitjà d’evasió: neix la generació més cinèfila de totes. Relacionar la situació del terme durant la conjuntura bèl·lica amb l’oci del poble: el cinema i la vida quotidiana.

Determinar quin fou el paper del cinema: mitjà

d’entreteniment, d’evasió o de propaganda. Interrupcions o alteracions. Pel·lícules que s’exhibien, politització del cinema i proselitisme. Caracterització dels públics: fillets i dones. Avaluar si el cinema adquireix o no protagonisme amb el conflicte bèl·lic. ●

Franquisme: cinema és sinònim d’oci. El paper de les autoritats franquistes enfront el cinema. Els censors i la censura, el NoDo i l’imaginari franquista. El cinema com a únic espai de socialització lliure: formes d’anar al cinema. Lenta represa cultural i maquillatge de la dictadura. Les pel·lícules, actors i directors que més han marcat al poble: recuperació de la memòria col·lectiva. El

15

cinema amateur i els principals protagonistes del cinema a Es Mercadal: filmacions sobre Es Mercadal. Avaluar la influència del cinema sobre el poble durant la dictadura com un espai de socialització i comunicació. ●

La transició: baixa la popularitat del cinema. Transformacions socials, noves dinàmiques culturals: -què succeeix amb el cinema?-. Recuperació de les llibertats: noves alternatives d’oci i formes d’expressió. Caràcter i mentalitat de la ciutadania: democràcia i llibertats. Pel·lícules que s’exhibeixen i context històric i social de Menorca i Es Mercadal. Els darrers cinemes al terme d’Es Mercadal: estructura,

situació i organització. Preus d’entrada, sessions i normatives. Cinema

Amateur i filmacions realitzades a Es Mercadal.

Òbviament aquesta estructura respon d’alguna manera a allò que esperem documentar a partir de la investigació detallada de la documentació a cada període. Durant el procés de realització és clar que hi haurà variacions. Esperem seguir un mètode similar a cada període, certament les variacions vindran donades pel tipus de font històrica i període que treballem.

4. BIBLIOGRAFIA ●

Teoria, història del cinema general:

ALLEN, R. C; GOMERY. D.: Teoría y práctica de la Historia del Cine. Paidós Comunicación, Barcelona, 1995. CRARY, J.: Las técnicas del observador: visión y modernidad en el siglo XIX. Cendeac, Murcia, 2008.

16

KRACAUER, S.: De Caligari a Hitler. Una historia psicológica del cine alemán. Paidós Comunicación, Barcelona, 2013 (1era ed. 1947). STAM, R.: Teorías del cine. Una Introducción. Paidós Comunicación, Barcelona, 2001 SORLIN, P.: Cines europeos, sociedades europeas (1939-1990), Paidós, Barcelona, 1996. SORLIN, P.: Sociología del cine: la apertura para la historia de mañana, Fondo de Cultura Económica, Mexic, 1985.

●

Història social del cinema i la comunicació a Espanya:

DIEZ PUERTAS, E.: Historia social del cine en España. Ed. Fundamentos, Madrid, 2003. PAZ, M. A; i MONTERO, J.: El cine informativo: 1895-1945: creando la realidad, Ariel, Barcelona, 2002. PELAZ LOPEZ, J. V; RUEDA LAFFOND, J. C; SORLIN, P.; Ver cine: los públicos cinematográficos en el siglo XX. Rialp, Madrid, 2002.

MINGUET BATLLORI, J. M.: “L'Église et les intellectuels espagnols contre le cinéma” a COSANDEY, R.; GAUDREAULT, A.; i GUNNING, T. (eds.). Una invention du diable? Cinéma des premiers temps et religion/ An invention of the devil? Religion and Early Cinema. Université de Laval/Payot Lausanne, Sainte Foy/Laussane (Quebec), 1992. MONTERO, J; CABEZA, S. D. J (eds.).; Por el precio de una entrada: estudios sobre historia social del cine. Rialp, Madrid, 2005. SUÁREZ CARMONA, L.: El cinema i la construcció d'un públic popular a Barcelona. El cas del Paral.lel. Tesi doctoral, Dept. Historia de l'Art de la Universitat de Girona, 2011.

17

●

Història general del cinema a Espanya:

CAPARRÓS LERA, J. M.: Historia crítica del cine español: desde 1897 hasta hoy. Ariel, Barcelona, 1999. CAPARRÓS LERA, J. M (coord.): Cine español: una historia por autonomías. Film-film història, Universitat de Barcelona, Barcelona, 1996. GUBERN, R.: Historia del cine español. Cátedra, Madrid, 2009.

●

Història local, fonts orals, cultura popular i vida quotidiana:

FERNANDEZ DIEZ, A.; Los espacios de sociabilidad en Logroño a comienzos de siglo XX. Una aproximación a la historia del ocio. Ed. Instituto de Estudios Riojanos, Logroño, 2004. FRASER, R.: Recuérdalo tú y recuérdalo a otros. Historia oral de la Guerra Civil Española. Crítica, Barcelona, 1979. JOUTARD, P.: Las voces que nos llegan del pasado, Fondo de Cultura Económica, México, 1986 JUÁREZ GALLEGO, M.: “La cultura del ocio y su función de cambio social hacia el final del siglo XX”. Revista Complutense de Educacion, Vol. 4 (1), 29-52, Ed. Universidad Complutense, 1993. PAZ, M. A.: “El cine para la història urbana: Madrid (1896-1936)” a Historia Contemporània nº22, Universitat del País Basc, 2001. pp. 179-213. PORTELLI, A.: “Historia y memoria. La muerte de Luigi Trastulli”. Historia y Fuente Oral, n.1, 1989, pàg. 5-32. URÍA, J.: “Cultura popular y actividades recreativas: La Restauración” a URIA, J. (coord.) La cultura popular en la España contemporánea: doce estudios. Madrid, Biblioteca Nueva, 2003. pp. 91-95.

18

URÍA, J.: La España Liberal: 1868-1917. Cultura y vida cotidiana. Sintesis, Madrid, 2008. VILANOVA, M.: “La historia presente y la historia oral. Relaciones, balances y perspectivas”. Cuadernos de Historia Contemporánea, 1998, núm. 20, 61-70. ●

Cinema i cultura a Espanya:

BENET, V. J.: El cine español: una historia cultural. Paidós, Barcelona, 2012. BERTHIER N; SEGUIN, J. C.(coord.); Cine, nación y nacionalidades en España. Casa Velázquez, Madrid, 2007. GÓMEZ GÓMEZ, A; i POYATO SÁNCHEZ, P.: Profundidad de campo: más de un siglo de cine rural en España. Luces de Gálibo, Malaga, 2010. GUBERN, R.: Cultura audiovisual: escritos. 1981-2011. Cátedra, Madrid, 2013. MINGUET i BATLLORI, J. M.: Paisaje(s) del cine mudo en España. Ed. de la Filmoteca, València, 2008. MINGUET I BATLLORI, J. M; i GONZALEZ LÓPEZ, P.: El pensament cinematògrafic a Catalunya, 1896-1939: intel.lectuals i corrents culturals enfront del cinema. Universitat de Barcelona, 1998.

●

Primers temps del cinema a Espanya o per autonomies:

DE LA MADRID, J. C. (coord.); Primeros tiempos del cinematógrafo en España. Oviedo, 1997. LETAMENDI, J.: Aportaciones a los orígenes del cine español. Royal Books, Barcelona, 1996. LETAMENDI, J.; i SEGUIN J. C.: “La llegada del cinematógrafo a España (1896-1897): Metodología y esbozo” a Secuencias: Revista de historia del cine, nº 28, 2008, pp. 18.

19

Los orígenes del cine en España a num. monogràfic col·lectiu d'Artigrama nº16, Dept. Hist. Art, Universitat de Zaragoza, Zaragoza, 2001. QUINTANA, A. (coord.): La construcció del públic dels primers espectacles cinematogràfics. Fundació del Cinema i Ajuntament de Girona, Girona, 2003. MONTERO, J; PAZ, M. A; ARANDA, J. J. S.: La imagen pública de la monarquía. Alfonso XIII en la prensa escrita y cinematográfica. Ariel Comunicación, Barcelona, 2001.

●

Cinema durant el franquisme:

CRUSELLS, M.: La Guerra Civil Española: cine y propaganda. Ariel, 2003. GUBERN, R; i FONT, D .: Un cine para el cadalso. 40 años de censura cinematográfica en España. Ed. Euros, Barcelona, 1975.

●

Cinema a les Balears i Menorca:

CASTELLO, S.: Cineclub Ateneu de Maó, 40 anys de bon cine (1964-2004), Institut Menorquí d’Estudis, 2006. MAS I PUJALS, M; i SANTANA i MORRO, M: Classificació 3R: el cinema a Mallorca. Documenta Balear, Palma, 1999. MAS I PUJALS, M; i MORRO, M. S.: “El cinema a Mallorca durant el primer franquisme (19361950)”. Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, 2001, no 12, p. 107-134. MARTÍN JIMÉNEZ, I.:El espectáculo cinematográfico en Maó 1897-1942. Institut Menorquí d'Estudis, Maó, 1997.

20

MARTIN JIMÉNEZ, I.: El espectáculo cinematográfico en Menorca (1897-1950) a Revista de Menorca, 1997, I, Ateneu Científic Literari i Artístic de Maó - Institut Menorquí d'Estudis. Maó, 1997. pp. 159-190. MERCADAL BAGUR, D.: La inaguración del cinematografo en Mahón (Diari Menorca, 1961) a Menorca retrospectiva II. Separatas de “Menorca” - 4. Ed.Menorca, Maó, 1985, pp.143-148. SALORT, P.: Notícies sobre el naixement del cinematògraf i el seu desenvolupament a Alaior. Programa de festes de Sant Llorenç, Alaior, 1998. SBERT, C. M.: El cinema a les Balears des de 1896. Ed. Documenta Balear, Palma, 2001. VV.AA.: Cent anys de cinema a les illes. Sa Nostra, Palma de Mallorca, 1995. VV.AA.: “Imatge i Turisme” a Estudis Balearics num.94-95 de 2008/2009, Institut d’Estudis Baleàrics, Mallorca, 2009.

●

Bibliografia de Menorca i local:

ARXIU D’IMATGE I SO DE MENORCA: Imatges. La vida a Menorca durant la transició 19731983. Consell Insular de Menorca i Sa Nostra, 2002. BARBER VILLALONGA, C; i PONS i SEGUI, S.: Es Mercadal: instants d’un segle: cent anys de memòria en imatges. Ajuntament des Mercadal, 2004. BARBER, C; PONS i SEGUI, S.: Històries des Mercadal. 101 Testimonis en primera persona. Ed. Xerra i Xala, 2011. CASASNOVAS CAMPS, M. À.: Història de Menorca. Moll, Palma de Mallorca, 1995. CASANOVAS CAMPS, M. À.: L’economia menorquina en el segle XIX. Documenta Balear, Palma de Mallorca, 2001.

21

CASASNOVAS CAMPS, M. À; i FLORIT, M. P.: Una societat pagesa en una època de transició. Estructura demogràfica des Mercadal (1785-1845). Institut Menorquí d’Estudis, Maó, 1997. QUINTANA PETRUS, J. M.: Menorca, segle XX: de la Monarquia a la república. Moll, 1976. MARTÍN JIMÉNEZ, I.: Aportaciones a la historia de la Guerra Civil en Menorca. Ciutadella, 2000. MURILLO TUDURÍ, A.: “Una introducció a la Guerra Civil a Menorca (1936-1939). a Revista de Menorca, 1989. MURILLO TUDURÍ, A.: La Guerra Civil a Menorca (1936-1939). Documenta Balear, Palma de Mallorca, 1997.

SALORT, J. P.: Vides del camp: història rural del camp de Menorca. Amics del Museu de Menorca, Maó, 2005. VV.AA.: El segle XX a les Illes Balears. Estudis i cronologia. Cort, Palma de Mallorca, 2000. VV.AA.: “Els anys 20 a les Illes Balears” a XVII Jornades d’Estudis Històrics Locals, Institut d’Estudis Baleàrics, Palma, 1999. VV.AA.: “El segle XX a Menorca” a Revista Estudis Baleàrics, num. 100/101, 2011, Institut d’Estudis Baleàrics, Mallorca, 2011. VIDAL HERNÁNDEZ, J.M. (dir.): Enciclopèdia de Menorca. Antropologia I. (tom. XIV). Obra Cultural Menorca, Ciutadella, 1999. VIDAL HERNÁNDEZ, J.M. (dir.): Enciclopèdia de Menorca. Antropologia II. (tom. XVI). Obra Cultural Menorca, Ciutadella, 1999.

22