Garreta, J., Petreñas, P. & Massana, M. (2015). \"Mercat y societat plural. La immigració a la comarca de La Noguera i els seus impactes\". In Sabaté, F. (Edit.). El mercat de Balaguer: una cruïlla. Balaguer, Ajuntament de Balaguer, pp. 267-283.

El mercat de Balaguer ||267 267

Mercat i societat plural: La immigració a la comarca de la Noguera i els seus impactes JORDI GARRETA, PABLO PETREÑAS I MARTA MASSANA

268| El mercat de Balaguer

La immigració a les terres lleidatanes ha estat molt important en el pas del segle XX al XXI (Fotografia: Jordi Garreta)

El mercat de Balaguer |269

La immigració a Catalunya

L

’increment de la immigració estrangera a Espanya ha estat continuat des de la dècada dels seixanta, tot i que aquells anys es tractava d’un moviment de població tímid i el centre d’atenció de la recerca era la immigració interior (especialment de zones rurals

a urbanes i del sud i sud-oest d’Espanya cap a Catalunya, el País Basc o Madrid). Fou a partir dels anys noranta (el 1992 els estrangers residents a Espanya eren 393.100), però sobretot en la següent dècada (dels 719.647 de 1998 es passà a 4.473.499 el 2008, i a 31 de desembre de 2010 eren 4.926.608),1 quan la presència d’immigrants es manifestà de forma més contundent, ja

que no només s’incrementà el seu nombre, sinó que també es diversificà de forma molt important el seu origen, s’anà modificant el perfil dels immigrats (en edat, gènere, cultura, llengua, religió, etc.) i el fenomen estava cada vegada més present en tot el territori (des de les grans ciutats a les zones rurals).2 Ara bé, la manifestació d’aquest fenomen varia en els diferents territoris. Així, mentre en unes Comunitats Autònomes, comarques i poblacions la seva presència és reduïda, en altres resulta, en comparació, elevada. Catalunya és la Comunitat Autònoma amb major presència de persones d’origen estranger en situació regular (a principis de 2009 representava el 13,4% de la població), seguida d’Andalusia, Madrid i Múrcia, i és a Barcelona i la seva àrea metropolitana on es concreta el major nombre dels que resideixen a Catalunya. Aquesta recent i desigual presència ha tingut diferents impactes en la societat: demogràfics, econòmics, socials, culturals.3 La citada evolució de la immigració a Espanya ha portat a una sedentarització d’una part d’aquesta nova població i la creació d’organitzacions (culturals, religioses...) que els representen.4 De fet la província de Lleida també té una distribució desigual de la presència de població d’origen estranger. D’aquesta forma, com indica la gràfica següent, la mitjana de la província de Lleida a desembre de 2010 seria del 18,3%, superant aquest percentatge 5 comarques i trobant-se per sota la resta. La progressiva arribada de població estrangera ha suposat que s’hagin desenvolupat els discursos multiculturalistes de reconeixement de la diversitat cultural i interculturalistes en el referent al model de futur i, sobretot, a la intervenció socioeducativa que, més enllà de prendre en consideració la diversitat cultural, posa l’èmfasi en la necessitat de que s’imposi la comunicació 1 Vegi’s la pàgina web del Ministerio de Trabajo e Inmigración . 2 Jordi Garreta, La integració en l’estructura social de les minories ètniques a Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida, 1999; Jordi Garreta, La integración en la estructura social de las minorías étnicas, Anthropos, Barcelona, 2003; Jordi Garreta, Sociedad multicultural e integración de la inmigración en Cataluña, Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida, 2009 3 Carlota Solé, El impacto de la inmigarción en la economía y en la sociedad receptora, Anthropos, Barcelona, 2001; Ursula Birsl, Carlota Solé, Renate Bitzan, Migración e interculturalidad en Gran Bretaña, España y Alemania, Anthropos, Barcelona, 2004; Carlota Solé, Antonio Izquierdo, Amado Alarcón, Integraciones diferenciadas: migraciones en Cataluña, Galicia y Andalucía, Anthropos; Barcelona, 2005; Miguel Pajares, Inmigración y mercado de trabajo, Ministerio de Trabajo e Inmigración, Madrid, 2008. 4 Antoni Morell, “El papel de las asociaciones de inmigrantes en la sociedad de acogida: cuestiones teóricas y evidencia empírica”, Revistas Migraciones, 17 (Madrid, 2005), p. 111-142.

270| El mercat de Balaguer

Població estrangera en situació regular a la província de Lleida. Comparació entre comarques (Font: Elaboració pròpia a partir l’IDESCAT 2010 )

intercultural com camí cap a la cohesió social.5 Al mateix temps creixen els discursos de rebuig cap aquesta nova diversitat per la por a la pèrdua de la cultura i identitat de la societat d’acollida, per la competència que suposen els estrangers en el mercat laboral, residencial i dels serveis socials o per la relació que s’estableix entre immigració i inseguretat. Aquest discurs de rebuig sembla donar-se sobretot pel notable increment, en poc temps, de la immigració procedent de determinats orígens i per la resistència aparent a la integració (generalment es pensa en assimilació) de certs immigrats. Com indicava el Colectivo Ioé, la tolerància cap a l’assimilació de l’estranger coexisteix amb una mínima receptivitat a la idea d’una societat pluricultural.6 El primer informe de l’Observatori Permanent de la Immigració (OPI) de les comarques de Lleida7 posava de manifest com en aquestes comarques, així com en altres indrets de Catalunya i Espanya, s’ha viscut l’increment de la presència d’estrangers i, alhora, una diversificació dels seus orígens. Ambdós fets comporten que el fenomen interessi i, fins i tot preocupi, polítics, tècnics, ciutadans i, també els mateixos estrangers. Tal i com observem, a partir d’un treball empíric,8 gairebé una tercera part dels estrangers residents a la comarca de la Segarra considera que hi ha un volum massa gran d’estrangers, a causa de la competència mútua que s’estableix per accedir al mercat laboral o a l’habitatge. Catalunya davant aquest fenomen ha anat evolucionant en la presa de consciència d’aquesta 5 Per ampliar aquesta qüestió, veure: Jordi Garreta, Soceidad multicultural e integración de los inmigrantes... 6 Colectivo Ioé, “La inmigración magrebí en España”, España-Magreb, siglo XXI, el porvenir de una vecindad, Bernabé López García, ed., Mapfre, Madrid, 1992, p. 233-247 7 Jordi Garreta, ed., Els impactes de l’emigració al Senegal, Editorial Icària, Barcelona, 2011. 8 Lluis Samper, Jordi Garreta, “Identidad e inmigración. Discursos sobre identidades y alteridades”, Tempora. Segunda época, 9 ( La Laguna, 2006) p. 13-33.

El mercat de Balaguer |271

Gran part de la població que ha immigrat a les comarques lleidatanes, procedeix del continent africà (Fotografia: Jordi Garreta)

nova realitat i en la intervenció respecte a la mateixa. Han passat uns anys des de la sorpresa i la inactivitat davant el fenomen fins a convertir-lo en un tema prioritari per a l’administració, pel canvi demogràfic, social, econòmic, cultural, identitari i polític. Aquesta presa de consciència es posa de manifest en la documentació de la Generalitat de Catalunya i en els discursos de polítics, tècnics dels diferents nivells de l’administració i de la ciutadania en general. Des dels primers textos de la Generalitat de Catalunya als actuals plans, el camí ha estat important tot i que no suficient. L’etapa primera, fins la creació de la Secretaria per a la Immigració (Decret 293/2000, de 31 d’agost), la definim9 com d’observació del fenomen i de les actuacions que s’anaven realitzant des d’institucions i entitats de forma poc coordinada, intentant donar resposta a les necessitats que apareixien. Es tracta d’una etapa en que no es percep la immigració com un fenomen important i voluminós tot i que se li dediquin alguns esforços. És també el moment en que els investigadors són reclamats per explicar qui són aquests nouvinguts, d’on vénen i per què vénen. A partir de la creació de la Secretaria es va incrementant la consciència de que cal una major definició, una acció més decidida i una major coordinació intra i interdepartamental entre els diferents nivells de l’administració de Catalunya, el que caracteritzaríem com una etapa d’observació/organització. En aquesta etapa apareixen els primers plans, que 9 Per ampliar vegeu: Jordi Garreta, Sociedad multicultural e integración de los inmigrantes en Cataluña, Universitat de Lleida, Lleida, 2009.

272| El mercat de Balaguer el que fan és recollir les actuacions diverses que realitzen els Departaments de la Generalitat sense prioritzar massa les actuacions, definir el model a seguir i coordinar-se. Aquesta situació es reprodueix en els altres nivells, tot i que ja s’inicia un treball rellevant des dels Consells Comarcals que iniciaren plans propis per gestionar el que ja es percep com un fenomen creixent i més preocupant. La darrera etapa, que caldrà veure com evoluciona actualment, seria la d’observació/organització/intervenció, és a dir, a partir del Pla de Ciutadania i Immigració 2005-2008, que posa en evidència la desconnexió i l’aïllament existent entre programes i objectius polítics i la necessitat de dedicar-se molt més a la intervenció a través de plans i programes específics, s’aposta per dotar econòmicament (no sense evidents limitacions) el desplegament d’aquests objectius. Sense desmerèixer el fet fins aquell moment, que ha permès assentar les bases de la nova situació, aparentment es pren més consciència de la necessitat de coordinar la intervenció i donar més protagonisme als ajuntaments i consells comarcals. El citat informe de l’OPI de les comarques de Lleida (2011) indica que l’augment notable d’immigrants, sobretot a partir de l’any 2000, ha tingut impacte en molts serveis públics, ja que s’atenen molts més usuaris sense haver incrementat, en la mateixa proporció, els recursos necessaris. Hi ha mancances notables, especialment en els camps de l’educació, la sanitat, els serveis socials i l’habitatge. L’atenció de les necessitats no es reparteix partint de drets universals o de la igualtat d’oportunitats entre els ciutadans perquè s’assegurin la compensació dels desavantatges per sota d’un determinat nivell de renda, sinó que es fa sobre la base del repartiment dels escassos recursos que s’hi destinen entre els nivells de renda inferiors. És per això doncs, que sembla que aquest repartiment afavoreix les famílies estrangeres, algunes de les quals es troben entre les de renda més baixa. Els recursos són escassos i, per aquesta raó, els pressupostos no contemplen la satisfacció de totes les necessitats.

La immigració a la comarca de La Noguera Els moviments demogràfics a la Noguera, referits a la presència d’estrangers, segueixen la mateixa tendència que els observats a la província i a la pròpia Comunitat Autònoma. Hi ha un increment continu des de l’any 2000 fins al 2010; no obstant això, els valors percentuals que s’assoleixen a l’any 2010 difereixen segons l’àmbit estudiat; mentre que a la comarca s’arriba al 17% de la població i a la província al 18,8%, la Comunitat Autònoma té un percentatge de persones immigrades del 15,95%. Aquestes diferències restarien dins de la mitjana, però serien significatives respecte a altres comarques on la immigració té més o menys pes. Si observem les dades de la següent gràfica tenim que a la comarca de la Noguera s’ha produït un creixement continu i sostingut durant tot el període enregistrat; no obstant, s’observa que, a partir de l’any

El mercat de Balaguer |273

Evolució de la presència d’estrangers a la comarca de la Noguera (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT)

2004, el percentatge de l’increment passa de 2 punts per any a quasi tres punts, si bé en els darrers anys s’ha produït una ralentització i al final del període el creixement s’ha reduït al 0,2 %, produint-se un estancament entre els anys 2009-2010. Més concretament, la següent gràfica ens mostra l’evolució del perfil de la població estrangera.

Evolució de la presència d’estrangers a la comarca de la Noguera, per orígens (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’IDESCAT)

274| El mercat de Balaguer

Presència d’estrangers a la Noguera per països d’origen (països amb un percentatge superior a l’1,5% de la població estrangera) (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’IDESCAT)

Evolució de la presència d’estrangers a la ciutat de Balaguer (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’IDESCAT)

S’observa que durant el període estudiat hi ha una canvi important en el pes relatiu dels orígens presents a la comarca. Així, a l’any 2000, la major presència és dels procedents del continent africà (magrebins i subsaharians), i en canvi a l’any 2010 els més nombrosos són els procedents dels països de la Unió Europea. Amb les dades que ens mostra la gràfica podem afirmar que un percentatge elevat dels estrangers de la Unió Europea presents a la comarca són d’origen romanès i búlgar.10 Amb aquesta variació els estrangers de països europeus que 10 Cal dir que durant l’any 2007 es produeix un transvasament de dades estadístiques en el moment que Romania i Bulgària són admesos com a membres de la Unió i els seus ciutadans passen a comptabilitzar-se dins dels ciutadans de la Unió.

El mercat de Balaguer |275

no són membres de la Unió és mantenen entorn del 4%. Els estrangers d’origen africà, que eren el més nombrosos, han passat de ser el 62% dels estrangers empadronats a l’any 2000 a tenir una representativitat del 35,1% a l’any 2010. Per altra banda, els estrangers procedents de Sud-Amèrica i Centre-Amèrica és el tercer origen en nombre, amb una tendència decreixent des de l’any 2000, passant d’un 16,7% a l’esmentat any fins al 12,5% a l’any 2010. Finalment, els d’origen asiàtic, majoritàriament ciutadans xinesos, presenten força estabilitat al llarg del període, al voltant del 2 % de tots els estrangers presents a la comarca. Detallant per països, destaca com a més nombrosos els procedents de Romania (2330 persones), de Marroc (1442), Senegal (408), Bulgària (315) Brasil (258), Gàmbia (200), etc. Pel que fa a la ciutat de Balaguer, les dades demogràfiques ens mostren la següent evolució en la gràfica i la conclusió que la capital de la comarca té un percentatge superior a la mitjana de la població estrangera resident a la comarca. Com es pot observar, hi ha un creixement continu de la població d’origen estranger des de l’any 2000, que va des d’uns valors percentuals inicials de l’1,8% de la població de la ciutat fins al 22,8% l’any 2010. Cal remarcar que durant els anys 2004-2007 es produeix un increment molt significatiu, per a, tot seguit, iniciar un creixement moderat i sostingut durant els

Evolució de la població a la ciutat de Balaguer. Diferenciació autòctons-estrangers (Font: Elaboració pròpia)

Evolució de la presència d’estrangers a la ciutat de Balaguer, per orígens (Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’IDESCAT)

276| El mercat de Balaguer següents anys i arribar a assolir, durant els anys 2009–2010, un percentatge del 22,8% que és el màxim assolit a la ciutat. En nombres absoluts, la població de persones d’origen estranger en situació regular és: La distribució d’estrangers a la ciutat, segons els seus orígens, ens la mostra la següent gràfica. S’observa, en línies generals, que al llarg del període estudiat, s’ha produït un canvi significatiu quant a la presència relativa d’estrangers. Durant els primers anys el major nombre d’estrangers procedien d’Àfrica (magrebins i subsaharians) amb un percentatge del 68,1%, seguit del col·lectiu d’estrangers sud i centreamericans amb un percentatge menor, el 14,9%. La resta d’orígens decreixen encara més: els procedents de la Unió Europea 12,3%, o quasi testimonials com els estrangers de la resta de països europeus no membres de la Unió Europea, 3,0%, i d’Àsia (majoritàriament xinesos) que representaven només l’1,7%. A partir de l’any 2005 s’observa un canvi de tendència molt marcat i ara els majoritaris continuen sent els estrangers d’origen africà, però amb percentatge del 44,2% i el segon origen són els procedents de països de la Unió Europea que assoleixen un 41,0% en percentatge; els estrangers sud i centreamericans redueixen la seva presència i es queden en un 8,9%; finalment, els procedents d’altres països europeus són el 2,5% i els asiàtics el 3,4%, amb un petit creixement respecte a l’any 2000; ambdós orígens es poden considerar testimonials. Si comparem les dades entre la comarca de la Noguera i la seva capital, Balaguer, trobem diferències significatives pel que fa al total d’estrangers resi-

Les costes africanes han fornit gran part de la immigració arribada a Lleida a inicis del segle XXI (Fotografies: Jordi Garreta)

El mercat de Balaguer |277

dents. Així, a la comarca el percentatge d’estrangers representa el 17% de la població i en canvi a la ciutat s’assoleix un percentatge del 22,8%, cinc coma vuit punts més. Cal remarcar, també, que aquests percentatges es troben per sobre de la mitja de la Comunitat Autònoma (15,95%) i representen uns valors que se’n desvien molt, sobretot, en el cas de la ciutat de Balaguer. Quant als orígens dels estrangers de la comarca i de la ciutat de Balaguer també trobem diferències que tot seguit s’enumeren: 1. A la comarca els estrangers procedents dels països de la Unió Europea són els més nombrosos, mentre que a la ciutat són els d’origen africà, això sí, amb poca diferència percentual. 2. En nombre relatiu el percentatge d’estrangers de la Unió Europea és, a la comarca, del 45,1% i en la ciutat, del 41%. En canvi, al referir-se als estrangers d’origen africà s’aprecia una diferència significativa; a la comarca representen el 35,1% i a la ciutat de Balaguer el 44,2%. 3. Entre els estrangers d’origen americà també es detecten diferències significatives entre la comarca (12,5%) i la ciutat (8,9%).

La immigració ha enriquit la presència al mercat de Balaguer (Fotografia: Joan Bové, 2000-2005)

278| El mercat de Balaguer 4. Entre els procedents de països europeus que no pertanyen a la Unió s’aprecia també una diferència entre el percentatge a la comarca (4,7%) i el percentatge a la ciutat de Balaguer (2,5%). 5. Finalment, pel que fa als d’origen asiàtic s’observa que el percentatge a la comarca suposa el 2,5% de tots els estrangers i en canvi a la ciutat el percentatge és del 3,4%.

Els impactes socioeducatius de la immigració a la comarca de la Noguera Per analitzar els impactes socioeducatius de la immigració a La Noguera i a Balaguer, utilitzarem l’estudi de l’Observatori Permanent de la Immigració de les Comarques de Lleida11 en el qual es realitzaren 9 entrevistes en profunditat a representants de diferents sectors. Concretament, a finals de 2009 i inicis de 2010 es realitzaren dues entrevistes a representants de l’administració local i comarcal, dues a representants de Centres Escolars d’educació infantil i primària, dues a representants d’instituts, dues a associacions d’estrangers i una a un representant d’un Centre d’Atenció Primària. A continuació presentarem els principals resultats en referència a com es viu l’increment de la presència de població estrangera des del punt de vista de l’administració, els serveis educatius, els serveis de salut i el tercer sector. Aquesta extensa comarca, territorialment parlant, compta amb tres nuclis importants de població que són, alhora, els nuclis amb un nombre major de població estrangera: Balaguer, Artesa de Segre i Ponts; tot i que en els darrers anys, els entrevistats posen de manifest que la comarca ha enregistrat un estancament en quant al nombre de població estrangera, motivat, es creu, per la davallada de nouvinguts a rel de l’actual situació econòmica del país en el seu conjunt. Pel que fa a la gestió de les polítiques respecte els estrangers, aquesta es duu a terme d’una banda des del Consell Comarcal de la Noguera que dóna cobertura a Balaguer i la resta de municipis de la comarca, i d’una altra, des del mateix ajuntament de Balaguer, on es disposa de tècnic propi en aquesta matèria. Tanmateix, des de la resta d’institucions de caràcter públic, així com des de les entitats del tercer sector, es duu a terme, de forma coordinada, una àmplia tasca en matèria d’immigració.12 Fer front a les necessitats econòmiques i socials bàsiques de la població estrangera, juntament amb l’assessorament legal en matèria d’estrangeria, la formació laboral, el coneixement de la llengua i l’entorn i el foment de la convivència, s’assenyalen 11 Jordi Garreta, dir., Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a la Noguera, Observatori Permanent de la Inmigració, Lleida, 2011. 12 Encara que els entrevistats manifesten que en els darrers anys hi ha hagut un descens en la capacitat organitzativa i institucional de les associacions, sobretot d’immigrants, motivat en bona part per l’actual situació de crisi econòmica que ha comportat una reducció dels ajuts i subvencions així com de la capacitat de recolzar econòmicament les associacions dels propis immigrants.

El mercat de Balaguer |279 El mercat de Balaguer ofereix treball al sector immigrant (Fotografia: Joan Bové, 2000-2005)

per part dels professionals entrevistats com els temes clau sobre el que s’han de basar la major part de les actuacions en matèria de gestió de la immigració a la comarca. L’administració i els estrangers La població d’origen estranger a la comarca de la Noguera es concentra de forma majoritària, d’acord amb els entrevistats, en els municipis de Balaguer, Ponts i Artesa de Segre, als quals es dóna cobertura en la gestió de les polítiques migratòries des del Consell Comarcal. Tanmateix, el municipi de Balaguer i capital de la comarca, disposa d’un tècnic municipal propi en matèria de polítiques migratòries. Malgrat la diferenciació en quant a l’àmbit territorial competencial en matèria d’immigració, els tècnics comarcal i municipal treballen de manera conjunta a nivell d’informació i coordinació d’activitats amb l’objectiu de poder disposar d’informació necessària i alhora evitar la duplicitat de serveis i recursos. Les diferents administracions públiques realitzen un treball continu de coordinació amb la resta d’entitats i institucions de la comarca pel que fa a la gestió del fet migratori, malgrat que encara es pot millorar. Encara que, segons els entrevistats, la comarca està dotada d’un important teixit associatiu que treballa de manera activa amb la població d’origen estranger, es denota que en els darrers anys hi ha hagut un descens en la capacitat organitzativa i institucional de les associacions, sobretot d’estrangers, motivat en bona part per l’actual situació de crisi econòmica que ha comportat una reducció dels ajuts i subvencions, així com de la capacitat de dedicar-hi diners dels associats. Pel que fa als programes establerts en matèria d’intervenció socioeducativa, aquests estan es-

280| El mercat de Balaguer

El mercat de Balaguer continua aplegant la diversitat cultural (Fotografia: Joan Bové, 2000-2005)

tructurats al voltant de l’acollida i el coneixement de l’entorn, el foment de la interculturalitat des de diferents àmbits (escolar, sanitari, social), la sensibilització i la informació sobre temàtiques diverses; a més de la informació i tramitació administrativa específica en matèria d’estrangeria. En relació a l’assessorament en matèria d’estrangeria, els entrevistats coincideixen en assenyalar la situació d’irregularitat en que es troba una part d’estrangers, que és una de les principals problemàtiques a resoldre en matèria social, ja que aquesta situació comporta un augment de les dificultats d’accés al mercat de treball. En determinats municipis, i sobretot a la capital de la comarca, s’observa la presència de persones d’un mateix origen en un mateix barri o zona, normalment caracteritzada per un preu de l’habitatge més baix i amb condicions més precàries. Aquest fenomen, però, es dóna en major o menor intensitat, segons els entrevistats, en funció de l’origen. Aquest fet, al seu parer, produiria un fenomen de sobrerepresentació i visibilització d’uns en detriment d’altres, que comporta la percepció errònia per part de la població autòctona sobre la representació real dels diferents orígens estrangers.

El mercat de Balaguer |281

Salut i població estrangera D’acord amb el que es coincideix a afirmar també des d’altres àmbits, es destaca cert estancament en l’arribada del nombre de nouvinguts a la comarca, i per tant en l’increment del percentatge de nous usuaris d’origen estranger en els CAPs. Des dels centres de salut d’atenció primària de la comarca, malgrat seguir protocols de caràcter unitari quant a l’atenció de les persones tant d’origen estranger com autòcton, es duen a terme determinades accions concretes per als nouvinguts. Així, encara que el funcionament dels centres d’atenció primària és igual per a tots els seus usuaris, en el cas dels nouvinguts es duu a terme un procediment d’acollida específic en l’àmbit sanitari convocant-los a una reunió informativa sobre l’ús dels serveis públics de salut i el funcionament dels CAP. A nivell d’intervenció socioeducativa també, a més a més a de l’assistència social prestada des de l’àmbit sanitari, es duen a terme programes d’actuació en diferents àmbits i en coordinació amb altres entitats i institucions encaminats sobretot a la prevenció i la informació de la població immigrant. D’altra banda, i en relació al funcionament del servei, els professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la importància del treball de coordinació dut a terme entre el personal intern dels CAPs, així com amb altres entitats, sobretot del tercer sector, presents a la comarca. L’educació i els estrangers A nivell comarcal, els entrevistats afirmen que hi ha hagut, en comparació amb anys precedents, una lleugera davallada del nombre d’alumnat nouvingut a les aules dels centres escolars.13 En el referent a la integració de l’alumnat d’origen estranger, s’apunta l’entorn escolar com un espai clau per a la cohesió i la integració social, observant importants diferències entre l’alumnat estranger escolaritzat a Catalunya des de l’etapa escolar inicial i el que s’ha incorporat en etapes superiors. Tot i això, entre els entrevistats s’expressa un cert descontentament amb l’actual política de distribució de l’alumnat d’origen estranger en els centres escolars; ja que es creu que perpetua i incrementa les diferències entre els diferents tipus de centres educatius, alhora que suposa una dificultat per al foment de la convivència i cohesió social. D’altra banda, pel que fa al treball dels centres educatius amb altres entitats i institucions de la comarca, els nostres interlocutors destaquen l’esforç de col·laboració i coordinació que s’intenta dur a terme entre els diferents agents socials. Una de les principals preocupacions que tenen els docents entrevistats és el baix percentatge d’alumnes d’origen estranger que continuen els estudis després de l’educació obligatòria.14 13 Jordi Garreta, dir., Informe sociodemogràfic de la població estrangera resident a la Noguera... 14 Per ampliar aquesta temàtica a nivell de Catalunya es pot consultar: Carles Serra, Josep Miquel Palaudàrias, Continuar o abandonar. L’alumnat estranger a l’educació secundària, Fundació Jaume Bofill, Barcelona, 2010.

282| El mercat de Balaguer S’observa, per part dels entrevistats, que aquest fet, associat també a l’èxit escolar dels alumnes, manté una estreta vinculació amb l’origen i nivell d’estudis dels progenitors. El tercer sector i els estrangers El tercer sector a la comarca de la Noguera, conformat tant per associacions d’immigrants com per altres entitats moltes de les quals treballen amb la població estrangera, està duent a terme una important tasca d’atenció bàsica a les persones que ho necessiten, d’assessorament legal en matèria d’estrangeria, així com de sensibilització i foment de la integració i la cohesió social. Les diverses activitats i serveis que s’ofereixen s’acostumen a fer de manera coordinada o en col·laboració ja sigui entre elles i/o amb altres institucions de caràcter públic i privat que treballen a la comarca. El seu treball es caracteritza per la constant interrelació entre l’administració pública local i comarcal i la resta d’entitats i institucions que treballen de manera directa o indirecta amb aquesta població. A més a més, cal fer esment de la posada en marxa a nivell de Balaguer del “Pla de Desenvolupament Comunitari”, on hi participen la major part d’entitats del tercer sector així com les diferents administracions. L’actual context social i econòmic tant global com local, planteja també, en el cas de la comarca de la Noguera, la necessitat, d’acord amb els entrevistats, d’actuar amb l’objectiu de pal·liar les necessitats bàsiques de la població estrangera i fomentar la cohesió social. D’altra banda, s’alerta a través dels entrevistats la permanència de tòpics i actituds racistes en el si de la societat i sobre les quals cal treballar.

Conclusions A la Comarca de la Noguera i a la ciutat de Balaguer s’observa, com a la resta de Catalunya, un notable increment de la població d’origen estranger durant la primera dècada dels dos mil. Aquest fenomen, de distribució desigual en el territori com indiquen les dades de la mateixa comarca, no només té un impacte numèric/demogràfic sinó també social i cultural ja que no impacta de la mateixa forma en el territori segons el nombre i el perfil dels nouvinguts (per sexe, edat, religió, cultura d’origen, nivell escolar/educatiu, etc.). Aquests impactes són visibles a tot Catalunya i també a La Noguera. D’aquesta forma, les polítiques de la Generalitat han evolucionat des de moments en que el fenomen s’observava a altres actuals en que a més es posa l’èmfasi en la intervenció. Enmig hi ha hagut i encara hi ha un esforç important per organitzar l’actuació que realitzen les diferents institucions i entitats que treballen en el territori sobre aquesta població d’origen estranger o sobre el conjunt de la població per sensibilitzar i millorar les relacions interculturals.

El mercat de Balaguer |283

Les mencionades etapes han dut a intervenir per a integrar d’una forma no conflictiva una arribada nombrosa de persones de fora, però això no sempre és fàcil, i encara menys en moments en que els recursos i les oportunitats laborals minven. De les entrevistes realitzades a la comarca, i a Balaguer, es detecta l’important esforç dut a terme per tots els agents implicats per millorar el dia a dia de tots els residents. Però també és cert que hi ha qüestions a treballar encara més i entre elles apareix la necessitat de coordinar millor els recursos que s’hi dediquen, així com també en determinats camps incrementar-los, sobretot per la situació de crisi econòmica, que sembla apuntar una davallada de vinguda de persones estrangeres que representa més dificultats per trobar feina i increment de les situacions de precarietat i pobresa. Alhora és preocupant la percepció de que l’escolarització d’una part d’aquests nouvinguts no superarà l’educació obligatòria tot i l’esforç que es fa. En síntesi, malgrat tots els esforços realitzats, els propers anys caldrà incrementar-los per mantenir la cohesió social i la integració de les persones nouvingudes (i no només aquestes). Però no es tracta exclusivament d’augmentar els recursos que s’hi dediquen, que segurament no serà possible, sinó que cal ser més eficients en tot el que es faci i coordinar millor tot el que ja s’està fent des de les administracions i entitats del tercer sector.