Fins a quin punt és clara i efectiva la política de presentació i/o ensenyament del català amb els estudiants al.lòctons de la facultat de filologia de la UB

7



En el treball s'utilitzarà indistintament el nom d'Universitat de Barcelona i el d'UB.
Vegeu-lo a: http://www.ub.edu/sl/ca/socio/infcat.htm
http://www6.gencat.net/llengcat/liu/41_06.pdf
El document no esmenta per enlloc els possibles usos de l'occità, també anomenat aranès. Llengua oficial a tot Catalunya.
http://www.ub.edu/cpl/usos.htm
Vegeu-lo a: http://www.ub.edu/sl/borsa/activitats/
Un cop més ometen l'oficialitat de l'occità.
www.ub.edu/sl/ca/acollida/
Catalunya, Catalunya del Nord, la Franja, País Valencià, el Carxe, Illes Balears, l'Alguer i Andorra.
Font web estadístiques de la UB: http://www.ub.edu/dades_academiques/estadistiques/graus.php?F=6
Font: Elisenda Vilajoliu d'Acollida Lingüística de la UB: http://www.ub.edu/sl/ca/sl.htm
Podeu escoltar l'entrevista enregistrada a: http://www.goear.com/listen/1717dfa/entrevista-montserrat-lleopart-david-valls (l'entrevista hi serà durant un temps limitat, en acabat serà esborrada). Pot ser que abans de l'entrevista se senti publicitat.
Vegeu carta bilingüe català/italià d'exemple a l'annex.
Vegeu a l'annex informació dels cursos de català oferts per Serveis Lingüístics.
http://www.ub.edu/sl/borsa/activitats/
http://www2.ub.edu/sl/borsa/activitats/
Vegeu-ne el model a l'annex.
http://www.youtube.com/watch?v=MhuTaD-B4qs
http://translate.google.com/#ro"ca"haiducii
http://www6.gencat.net/llengcat/socio/docs/catnord2004.pdf
Vegeu-lo a l'annex. El qüestionari s'ha enviat en anglès, castellà i gallec. Malauradament no se'n va poder fer una versió en alemany i suec.
Els guions de les entrevistes es troben a l'annex al final del treball.
Recordem el que diu el web del qual ja se n'ha parlat: http://www.ub.edu/sl/ca/socio/infcat.htm "En la docència universitària s'utilitzen el català i el castellà", "el professorat i l'alumnat tenen dret d'expressar-se, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin".
http://www.youtube.com/watch?v=h43-krtR_Ts



qwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghopasdfghjklçzxcvbnmàéúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúxcvbnmqwertyàéèçasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfèçnyíghjklzx
qwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghopasdfghjklçzxcvbnmàéúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúqwertyuiopasdfghjklçzxcvbnmàéèíòóúxcvbnmqwertyàéèçasdfghjklzxcvbnmqwertyuiopasdfèçnyíghjklzx

Fins a quin punt és clara i efectiva la política de presentació i/o ensenyament del català amb els estudiants al.lòctons de la facultat de filologia de la UB




Treball de Variació i Política Lingüística

Maig de 2011

David Valls i Botet
niub. 10362052




Contingut


1. Presentació 3
2. Marc i eines d'anàlisi 5
3. Presentació de la institució i contextualització 7
4. Metodologia 30
5. Anàlisi de les dades 32
6. Conclusions 38
7. Bibliografia 41
8. Relació de documents de l'annex 41




1. Presentació

Aquest treball se situa a la facultat de filologia de la Universitat de Barcelona. La temàtica d'aquest treball sorgeix arran de la convivència en aquesta facultat amb estudiants d'arreu. Quan es fa esment a la paraula d'arreu es fa referència a estudiants de l'estat espanyol i de territoris no catalanoparlants, així com també d'estudiants de la resta del món. És per això que el títol del treball fa referència a estudiants al·lòctons, que és la manera d'anomenar aquests estudiants. Es vol fer esment en el fet que els primers encontres casuals amb aquests estudiants, i abans de realitzar l'estudi, van ser estranys. No pas perquè no fossin gent simpàtica, sinó perquè no sabien ni un borrall de català, però a més, i segons explicaven, ni les seves universitats d'origen els havien explicat res sobre la qüestió lingüística, ni segons semblava, la UB tampoc els havia informat de res. Ells afirmaven no saber que s'havia de fer, ni on s'havia d'anar per estudiar el català. Malgrat que aquests encontres van ser amb un grup molt petit de 5 alumnes, el fet és prou revelador i fa reflexionar sobre si havia estat el que es podria definir com una mala coincidència o potser és que allò només era la punta d'un iceberg d'alguna cosa més.
D'altra banda en el terreny més personal, vaig poder assistir en directe com una alumna alçava la mà en una classe per dir que no entenia el català, i demanava per fer la classe en castellà. Tot això en una assignatura que tenia com a llengua lectora enunciada la catalana. El professor va preguntar si algú hi tenia algun inconvenient i ningú va dir res. Només un servidor va alçar la mà per preguntar sobre la normativa de la universitat quant al tema lingüístic i afirmant que si es podien fer excepcions en aquesta normativa, que es contemplés el fet de fer excepcions en d'altres normatives que fan referència a les obligacions dels estudiants.
Aquestes situacions van fer que escrivís una carta al rector de la UB, el senyor Dídac Ramírez i a la vicerectora d'Estudiants i Política Lingüística, la senyora Gemma Fonrodona, exposant els fets i demanant-los quina mena de controls duia a terme la UB i si les situacions exposades eren habituals. De la carta en vaig rebre una resposta que serà comentada en el cos del treball, i que es pot trobar sencera l'annex.
La qüestió de la llengua agafa més dimensió quan es fa referència a la facultat de filologia i lingüística, on se suposa que és un lloc de màxima obertura i tolerància envers el fet lingüístic.
Així doncs, l'assignatura de Variació i Política Lingüística brinda l'oportunitat de poder investigar i saber si tot el que s'acaba d'exposar són un seguit d'excepcions i de coincidències, o si per cas contrari, és més aviat la norma. Tot i això, no és difícil de trobar a les hemeroteques cartes al director i articles de gent explicant situacions semblants a les descrites, com per exemple el següent article que fa referència a la situació de les universitats catalanes en general:
"S'han escrit molts articles i s'han dut a terme diversos estudis sobre la llengua catalana en l'ensenyament universitari. [...] Fer responsables o culpables els altres, ja siguin institucions, persones físiques, administracions públiques, partits polítics, etc., a vegades és una manera d'exculpar-se un mateix. No és la meva intenció. Crec, i les dades ho demostren, que el català a l'ensenyament universitari decau d'una manera preocupant. [...]. El segon factor són els estudiants provinents d'altres territoris, amb beques Sèneca (de l'Estat espanyol) o Erasmus i que no entenen el català (fins i tot, a alguns els costa d'entendre l'espanyol). Davant d'aquest fet, "per educació" (ens expliquen) es fa la classe en espanyol. Cal dir que no és rellevant la quantitat d'alumnes Erasmus que hi pugui haver en una aula, només que n'hi hagi un que no entengui el català la majoria de professors canvien de llengua. Per tant, la situació perquè el català esdevingui la llengua de l'aula ve condicionada pel fet que el professor es cregui competent en aquesta llengua (no cal ser catalanoparlant) i que no hi hagi cap estudiant Erasmus o Sèneca que no entengui o cregui que no entén el català. En aquest món cada cop més globalitzat, en què viatjar és cada cop més fàcil, és estrany que en una aula no hi hagi nouvinguts, estrangers, que vénen a estudiar als Països Catalans. Davant d'aquest fet, on queda la llengua catalana? I la pregunta més important que em faig com a catalanoparlant amb consciència lingüística i amb consciència del retrocés lingüístic de la meva llengua: en quin altre lloc del món puc tenir una classe en català si no és aquí?" (Bosch, 2011: 96-97)

Per aconseguir les dades necessàries per fer aquest treball es treballaran tres fronts:
Saber si les universitats al·lòctones segueixen alguna mena de política lingüística quant al fet de donar informació als estudiants que es traslladen a la Universitat de Barcelona, o si fins i tot ofereixen classes de català.
Saber quina és la política d'Acollida Lingüística de la UB.
Saber les percepcions que tenen aquests estudiants sobre la llengua catalana en origen i un cop arribats a destinació, i preguntar-los quina informació han rebut, tant en origen, com a destinació.
L'obtenció d'aquesta informació es realitzarà a partir d'enquestes via correu electrònic per a les universitats al·lòctones i entrevistes presencials amb els estudiants i el servei d'Acollida Lingüística de la UB.
Per motius de format i de temps el treball s'ha fet sobre un grup reduït d'estudiants i no s'ha anat a repescar els estudiants de les experiències anteriors que s'acaben d'esmentar. Ja s'ha vist, que per la raó que fos, aquests estudiants, en aparença, no estaven prou informats i convé de trobar-ne de nous per desfer possibles prejudicis. S'ha anat a cercar nous estudiants que complementin la informació que de forma involuntària s'havia anat recollint amb les experiències tot just descrites, i que aportin noves dades, aquest cop recollides de forma expressa.

2. Marc i eines d'anàlisi


El marc és la facultat de filologia de la Universitat de Barcelona. És un marc triat en el sentit que els alumnes que hi van tenen un interès més agut envers les llengües i envers el fet lingüístic. S'ha fet aquesta tria tan específica perquè és l'àmbit de la universitat que, en aquest cas, l'investigador coneix millor i a més, és l'àmbit on s'han tingut les experiències que s'han descrit a l'apartat anterior. També cal dir que el treball queda inclòs dins dels estudiants dels nous graus adaptats a Bolonya.
Cal saber si les experiències que s'han detallat són experiències aïllades, construïdes empíricament a partir d'observacions i vivències directes, o si són conceptes sistèmics, és a dir, construïdes a partir d'un raonament abstracte, i caracteritzades per una ruptura amb els prejudicis.
Si hom es quedés amb les experiències viscudes i detallades a la introducció d'aquest treball, es podria establir la hipòtesi que els estudiants al·lòctons que vénen a estudiar a la UB no són informats ni per les seves universitats d'origen, ni per la UB sobre quina és la realitat sobre les llengües de la docència. Per tant, se'n deduiria que arriben sense saber gens de català, sense saber on l'han d'estudiar i ignorant la política i la normativa lingüística de la universitat, com també, ignorant la realitat lingüística de la UB i de Barcelona. Com que es dóna aquest fet, això fa que alguns professors es vegin obligats a passar del català al castellà en algunes classes, i que fins i tot alguns alumnes mostrin rebuig envers la llengua catalana. És per això que d'aquesta experiència vivencial causa de l'atzar, ara, cal anar a cercar la font amb un model d'anàlisi estructurat de manera que se'n puguin obtenir un resultats el màxim objectius possibles. Cal saber si les experiències prèvies viscudes són la norma, o bé, són una percepció subjectiva.
Per poder ser sotmesa a una verificació empírica, una hipòtesi ha de ser falsable. Això vol dir, en primer lloc que s'ha de poder verificar repetidament, i que ha de posseir, per tant, un caràcter de generalitat, i en segon lloc que ha d'admetre uns enunciats alternatius teòricament susceptibles de verificació. (Quivy i Campenhoudt, 1997: 148).
Quan es fa referència a la política lingüística de la UB, o més concretament, a la normativa lingüística de la UB, ens cenyim estrictament el que explica una de les pàgines web de la UB que es titula: "Els usos lingüístics de la universitat de Barcelona", el quals es resumeixen en aquestes poques frases i afirmacions: "El català és la llengua pròpia i oficial de la Universitat de Barcelona", "En la docència universitària s'utilitzen el català i el castellà", "D'altra banda, els professors i els alumnes tenen dret d'expressar-se, oralment o per escrit, en la llengua oficial que prefereixin. Per exemple, els estudiants poden redactar els treballs i contestar els exàmens en qualsevol de les dues llengües oficials, independentment de la que utilitzi el professor." Aquestes frases exemplifiquen de forma molt breu, clara i concisa quins són els drets i els deures dels alumnes i dels professors, quant a dues de les tres llengües oficials que hi ha Catalunya. Del document se'n desprèn d'una forma clara que tant els alumnes com els professors podran fer servir el català com el castellà, indistintament, de forma oral i escrita, independentment de la llengua oficial de docència que es faci servir. Cal fer esment, també, que tot i la diversitat d'orígens dels alumnes al·lòctons de la UB, aquesta pàgina web, a més del català, només es troba disponible en castellà i en anglès. A l'annex es pot trobar un llibret sobre "Els usos lingüístics a la universitat de Barcelona: Normatives i Documents".
El servei d'Acollida Lingüística de la UB és l'encarregat d'ensenyar la llengua catalana als estudiants al·lòctons així com també com ensenyar costums i tradicions catalanes a aquests alumnes. L'acollida es realitza a través de classes d'assistència presencial, però també fent algunes sortides o excursions per anar a veure esdeveniments culturals, com ara una actuació de castellers. A més, hi ha la figura de la parella lingüística, que es promou des del departament d'Acollida Lingüística. Des d'aquest departament mateix tenen un web que informa d'una manera més col·loquial de quins són els usos lingüístics dels estudiants i dels professors. Heus aquí unes afirmacions: "Com ja deus saber, a la UB, com a tot Catalunya, hi ha dues llengües oficials: el català i l'espanyol. A grans trets, això vol dir que tothom coneix les dues llengües i que cada u s'expressa en la que prefereix. Per tant, dins i fora les aules, les sentiràs totes dues! ", "abans de matricular-se en una assignatura, els estudiants de la UB consulten, a la guia de l'estudiant de la seva facultat, en quina llengua s'imparteix. De totes maneres, independentment de la llengua que triïn els professors, pots utilitzar lliurement la llengua oficial que vulguis a l'hora de fer preguntes, presentar treballs o respondre a exàmens."
Cal tenir present que segons informa el mateix web del departament d'Acollida Lingüística, un 60% de les classes ofertes en els graus són en català, i la resta en castellà. Això vol dir que la llibertat d'ús de les dues llengües oficials per part dels professors es decanta cap al català, per tant, hi ha més oferta de classes en català que en castellà. D'aquesta manera la llibertat d'elecció de llengua per part dels estudiants queda supeditada a la llibertat de triar la llengua lectora dels professors.
En aquest treball es defineix el concepte d'al·lòcton com a qualsevol alumne provinent d'un territori de parla no catalana. Per tant, qualsevol alumne que no provingui del que s'anomenen els Països Catalans. Malgrat que les realitats d'origen són molt diferents, i es podria dir que no representa el mateix per a un alumne vingut de Polònia o de la Xina, que per a un alumne vingut de Saragossa –per posar uns exemples a l'atzar–, el fet que un alumne es desplaci a estudiar a una zona de parla i cultura diferent de la seva és un fet força similar entre tots els alumnes al·lòctons. Tindrà les mateixes dificultats un alumne arribat de Salamanca que un alumne arribat de Mèxic. De fet, aquí queda palès el fet que les fronteres polítiques estatals no són vinculants del tot, ja que no implica el mateix, sempre des d'un punt de vista lingüístic, per a alumnes catalanoparlants que puguin venir d'Andorra o de la Catalunya del Nord, que a efectes legals són estrangers, que per a un alumne que pugui venir de Saragossa. És per això aquesta necessitat palesa de classificar els alumnes per origen lingüístic de fora dels Països Catalans, que per origen geogràfic. Quedant per entès que tots els alumnes originals dels Països Catalans tenen un coneixement, com a mínim passiu, de la llengua catalana. Per bé, que si aquesta definició s'ajusta a la realitat o no, aquest tampoc és l'objecte d'estudi d'aquest treball.

3. Presentació de la institució i contextualització

3.1 Dades

Les dades estadístiques són:
Nombre total d'estudiants de graus de la facultat de filologia a 31 de gener de 2011: 1912 alumnes. Aquest alumnes comprenen les següents titulacions:
Grau d'estudis anglesos, grau d'estudis àrabs i hebreus, grau d'estudis francesos, grau d'estudis literaris, grau de filologia catalana, grau de filologia clàssica, grau de filologia hispànica, grau de filologia romànica i grau de llengües i literatures modernes.
D'aquests 1912 alumnes n'hi ha 1682 d'espanyols i 230 d'estrangers.
D'aquests 1682 alumnes espanyols, n'hi ha 96 que no són de territoris de parla catalana.
Dels 230 estrangers, n'hi ha un que és catalanoparlant de Perpinyà, per tant, no és al·lòcton.
Dels 325 estudiants al·lòctons, 42 estan apuntats a Acollida Lingüística, que depèn dels serveis lingüístics de la UB, per aprendre el català.

Vegem aquestes dades en un gràfic amb els percentatges i les xifres descrites dessús:





3.2 Què fa la UB?
La UB té uns Serveis Lingüístics els quals tenen per missió la promoció de la formació en llengua catalana i l'assessorament lingüístic multilingüe per a les activitats acadèmiques, tècniques i administratives de la comunitat universitària. Entre d'altres coses, els Serveis Lingüístics s'ocupen de la plena normalització lingüística del català, i gestionen l'acollida i la iniciació dels alumnes nouvinguts en la comprensió oral i escrita del català, i l'aprenentatge de la llengua catalana, tant en cursos presencials com a través del Campus Virtual per a tots els col·lectius.
És des dels Serveis Lingüístics que s'encarreguen de fer saber als alumnes (en aquest cas els estrangers) nouvinguts, en origen, sobre la realitat lingüística de la UB, així com també, sobre les possibilitats d'aprendre el català un cop siguin a Barcelona i a través dels cursos que la UB ofereix, com a través de recursos en línia (www.parla.cat) per anar fent via des del lloc d'origen. Segons afirma Montserrat Lleopart dels Serveis Lingüístics, aquesta informació és enviada, sense excepció, a tots els alumnes. Abans es feia per correu convencional, i ara es fa per correu electrònic.
Les classes i l'aprenentatge del català no són un requisit per estudiar a la UB, i per tant, les classes de català oferides són voluntàries. Tampoc és un requisit saber el castellà, segons s'informa al mateix web (http://www.ub.edu/sl/ca/socio/infcat.htm) dels Usos Lingüístics de la UB on diu: "Per estudiar a la UB, doncs, no és un requisit conèixer les dues llengües, tot i que és necessari tenir-ne coneixements."
Així mateix, un cop els estudiants són acceptats i arriben a Barcelona, aquests reben una sessió voluntària de benvinguda per part de la UB on, entre d'altres coses, se'ls informa, un cop més, de la realitat lingüística de la UB. La informació lingüística és donada pel personal de Serveis Lingüístics.
Als alumnes se'ls ofereix un curs gratuït de català de 40 hores abans no comencin les classes. I a més, hi ha el servei de Borsa d'Intercanvi de Conversa i d'Acollida Lingüística, que depèn de Serveis Lingüístics. Aquest és un servei que s'ofereix als alumnes nouvinguts perquè puguin practicar amb una parella lingüística que sempre els parlarà en català. Des d'aquest departament s'ocupen de fer parelles lingüístiques, i també, d'organitzar activitats per donar a conèixer la cultura catalana tot practicant la llengua. Algunes de les activitats poden ser com anar a Vilafranca del Penedès a veure una actuació castellera, visitar unes caves a Sant Sadurní d'Anoia o anar a Montserrat. Aquestes activitats queden reflectides en un blog on les parelles lingüístiques poden explicar les seves experiències.
Segons Montserrat Lleopart, no tenen cap constància d'estudiants que, en origen, s'hagin fet enrere en saber sobre l'existència de la llengua catalana, i sobre el fet que a la UB hi ha dues llengües de docència. Com tampoc, des d'aquest departament, porten un control de la percepció sobre la llengua catalana que els estudiants tenen. Tot i això, Montserrat Lleopart confirma que s'informa sobre l'existència de la llengua catalana per molts canals i a diversos temps, pel que és pràcticament impossible que un alumne arribi a la UB sense un coneixement, com a mínim, de la realitat. Per tant, un alumne que accepta estudiar a la UB, és un alumne que accepta, de facto, aquesta realitat. De fet, segons comenta, pel que fa a la resta de l'estat, moltes mares telefonen directament a Serveis Lingüístics o a la UB per preguntar on els seus fills podran estudiar el català, pel que hi ha una bona receptivitat en aquest aspecte.
D'altra banda, la vicerectora d'Estudiants i Política Lingüística de la UB, la Dra. Gemma Fonrodona dóna la següent resposta:
"Sàpigues que a cada centre, i com a element de proximitat, hi ha una comissió de dinamització lingüística, presidida per algun membre de l'equip deganal, [...].
La Universitat de Barcelona té dues llengües oficials: el català, que és la pròpia, i el castellà. Tant els professors com els alumnes tenen llibertat d'ús lingüístic i això a la pràctica comporta que tant els uns com els altres es poden expressar en una de les dues llengües oficials. Ara bé, l'alumne no té el dret de demanar al professor que canviï de llengua perquè no l'entén i si el professor ho fa és per decisió seva, no per imposició de la Universitat. Justament per evitar aquests fets, la llengua d'impartició de les assignatures s'ha de publicar abans de la matriculació perquè l'alumne sàpiga prèviament en quina llengua farà la classe el professor; aquesta informació és vinculant al llarg de tot el semestre i l'estudiant té dret a la seguretat lingüística que comporta.
Has de saber també que es fan nombrosos cursos intensius de llengua catalana abans de l'inici del curs o el semestre, amb l'objectiu que es familiaritzin, els alumnes estrangers, amb la comprensió oral i escrita del català. Això minva el risc de no comprendre els continguts de l'assignatura.
La Universitat de Barcelona té una llarga trajectòria en formació lingüística dels docents i en acreditació de coneixements de llengua catalana. Al ser una universitat molt gran, també és més complexa i s'hi donen més realitats, però des del 1978-79 s'han anat fent sistemàticament plans de formació dels professors.
 [...] 
Els estudiants de programes d'intercanvi i de mobilitat internacional, més ben dit, les seves universitats d'origen, reben informació sobre la situació sociolingüística de la llengua catalana a la Universitat de Barcelona; en concret, els Erasmus reben una carta personalitzada quan han estat admesos en aquesta Universitat, en què se'ls explica que hi ha dues llengües oficials, que, com a romàniques que són, presenten moltes proximitats; quan arriben aquí tenen un pla d'acollida, que pots veure a www.ub.edu/sl/ca/acollida/ i a més se'ls ofereixen cursos i espais d'autoaprententatge, borses d'intercanvi lingüístic i un munt de reforços lingüístics i culturals per fer més conscient la seva estada a Barcelona. [...]"
Segons la Dra. Fonrodona, cada centre, i com a element de proximitat, hi ha una comissió de dinamització lingüística, presidida per algun membre de l'equip del deganat. En el cas de la facultat de filologia la persona que presideix la comissió de dinamització lingüística és la Dra. Meritxell Simó, la qual va ser contactada via correu electrònic i se li van explicar algunes de les experiències detallades en aquest treball a l'apartat 1. La resposta de la Dra. Simó és la següent:
"[...] La segona qüestió té a veure amb la difusió dels cursos de català per a estrangers. M'estranya el que em comentes, atès que em consta que s'hi destinen molts esforços en aquesta tasca de difusió i que hom fa arribar, especialment als Erasmus, la informació sobre els cursos esmentats. Tanmateix, dilluns miraré de verificar si enguany s'han realitzat correctament tots aquests protocols."

3.3 Què diuen els estudiants al·lòctons?

Finalment, el grup d'estudiants de filologia entrevistats és de 6+1. Per què 6+1 i no dir 7 directament? Bé, un dels estudiants és de Perpinyà i catalanoparlant, pel que no és al·lòcton, per bé, que quant a qüestions burocràtiques i oficials és un alumne estranger que ve a través del programa Erasmus i aporta a l'estudi punts de vista prou interessants que són comentats més endavant.
Les entrevistes han estat fetes presencialment i s'han plantejat de forma que fossin preguntes obertes, deixant, així, espai perquè l'estudiant pogués respondre amb tota llibertat, fins i tot, donant opció a no respondre.
Referit als sis estudiants restants tenim que aquests provenen d'Itàlia, de Cadis, de Romania, de Suècia, d'Alemanya i de Santiago de Compostel·la i l'únic que en canviarem són els seus noms de pila.

Bloc de preguntes estadístiques:

Nom: Diego
Edat: 25 anys
Sexe: home
Procedència: Cadis, Universitat de Cadis

Quina és la llengua o llengües que vas aprendre primer?
castellà

Llengües que parla: castellà, anglès, francès i català.
Llengua que ets sents més identificat: Suposo que amb les llengües que entenc i parlo millor. En aquest ordre: castellà, anglès, francès i potser també ara una mica amb el català.

Nom: Emma
Edat: 23 anys
Sexe: dona
Procedència: Suècia, Uppsala Universitet
Llengües que parla: suec, anglès, castellà, anglès, francès i català.
Llengua que ets sents més identificada: suec.

Nom: Karol
Edat: 23 anys
Procedència: Alemanya, Goethe Universität.
Sexe: dona
Quina és la llengua o llengües que vas aprendre primer?
alemany
Llengües que parla: alemany, anglès, castellà, portuguès i una mica de francès.
Llengua que ets sents més identificada: alemany i espanyol.

Nom: Tonino
Edat: 25 anys
Sexe: home
Procedència: Florència, Itàlia. Batxillerat turístic.
Quina és la llengua o llengües que vas aprendre primer?
Florentí, italià
Llengües que parla: florentí, italià, castellà, anglès.
Llengua que ets sents més identificada: italià.

Nom: Haiducii
Edat: 31 anys
Sexe: home
Procedència: Romania
Quina és la llengua o llengües que vas aprendre primer?
Romanès , hongarès.
Llengües que parla: romanès, hongarès, castellà, portuguès, francès, italià, gallec, anglès i català.
Llengua que ets sents més identificat: castellà i portuguès.
Haiducii pertany a la minoria hongaresoparlant de Romania.

Nom: Ana
Edat: 20 anys
Sexe: dona
Procedència: Galícia, Universidade de Santiago de Compostela.
Quina és la llengua o llengües que vas aprendre primer?
Castellà, gallec
Llengües que parla: gallec, castellà, català, francès i alemany.
Llengua que ets sents més identificada: gallec i castellà.

Nom: Guillem
Edat: 28 anys
Sexe: home
Procedència: Perpinyà, Universitat de Perpinyà.
Quina és la llengua o llengües que vas aprendre primer?
Català i francès
Llengües que parla: català, francès, castellà.
Llengua que ets sents més identificat: català.

Bloc de preguntes sobre la UB i sobre Barcelona:

Diego:
Per què vas voler venir a estudiar a la UB?

m' agrada Barcelona i volia anar a estudiar a fora de Cadis.

Quan de temps fa que ets a Catalunya o en alguna zona catalanoparlant?

8 mesos.

Quan de temps fa que ets a la UB?

Des de finals de setembre de 2010.

Quins estudis fas a la UB?

Sóc alumne d'intercanvi de lingüística.

Quan de temps t'estaràs a la UB o en algun territori catalanoparlant?

No ho sé encara, potser un any més, potser alguns mesos més, en realitat no en tinc ni idea.

Emma:
Per què vas voler venir a estudiar a la UB?

M'agrada molt Barcelona.

Quan de temps fa que ets a Catalunya o en alguna zona catalanoparlant?

3 anys.

Quan de temps fa que ets a la UB?

2 anys i mig.

Quins estudis fas a la UB?

Lingüística amb menció en espanyol i francès.

Quan de temps t'estaràs a la UB o en algun territori catalanoparlant?

Fins que acabi els estudis i més...

Karol:

Per què vas voler venir a estudiar a la UB?

Sóc estudiant d'hispàniques i volia venir a Barcelona a continuar els meus estudis.

Quan de temps fa que ets a Catalunya o en alguna zona catalanoparlant?

6 mesos.

Quan de temps fa que ets a la UB?

6 mesos.

Quins estudis fas a la UB?

Filologia hispànica i portuguesa.

Quan de temps t'estaràs a la UB o en algun territori catalanoparlant?

Fins aquest juny.


Tonino:

Per què vas voler venir a estudiar a la UB?

Per tenir més estímuls d'una universitat estrangera.

Quan de temps fa que ets a Catalunya o en alguna zona catalanoparlant?

2 anys.

Quan de temps fa que ets a la UB?

2 anys.

Quins estudis fas a la UB?

Lingüística.

Quan de temps t'estaràs a la UB o en algun territori catalanoparlant?

3 anys més.


Haiducii:
Per què vas voler venir a estudiar a la UB?

M'estava a Andalusia i volia canviar d'aires. Ja havia viscut a Portugal i a Galícia.

Quan de temps fa que ets a Catalunya o en alguna zona catalanoparlant?

3 anys.

Quan de temps fa que ets a la UB?

3 anys.

Quins estudis fas a la UB?

Filologia romànica.

Quan de temps t'estaràs a la UB o en algun territori catalanoparlant?

Suposo que com a màxim dos anys més.

Ana:
Per què vas voler venir a estudiar a la UB?

Volia venir a Barcelona des de feia temps, sempre m'hi havia sentit atreta.

Quan de temps fa que ets a Catalunya o en alguna zona catalanoparlant?

Des de setembre de 2010.

Quan de temps fa que ets a la UB?

Des de setembre de 2010.

Quins estudis fas a la UB?

Lingüística amb menció d'alemany.

Quan de temps t'estaràs a la UB o en algun territori catalanoparlant?

Fins al juny de 2011.


Guillem:
Per què vas voler venir a estudiar a la UB?

Per conèixer Barcelona i per obtenir noves propostes.

Quan de temps fa que ets a Catalunya o en alguna zona catalanoparlant?

Sóc originari de Perpinyà, per tant, des de sempre.

Quan de temps fa que ets a la UB?

Des de febrer de 2011.

Quins estudis fas a la UB?

Filologia catalana i una assignatura d'hispàniques.

Quan de temps t'estaràs a la UB o en algun territori catalanoparlant?

A la UB fins el juny de 2011, per la resta, me'n torni a Perpinyà.

Bloc de preguntes de coneixement de la llengua catalana:

Diego:
En una escala del 0 al 10, com valores la teva comprensió oral del català?

8

En una escala del 0 al 10, com valores la teva expressió oral del català?

7

En una escala del 0 al 10, com valores la teva expressió escrita del català?

6

Si consideres que el teu nivell de català és baix o nul, tens intenció d'aprendre'l?

Tant si dius que sí, com si dius que no a la resposta anterior, justifica-la.

(pregunta no respota)

Coneixies de l'existència de la llengua catalana abans de venir a Barcelona?

Sí, és clar!

Emma:
En una escala del 0 al 10, com valores la teva comprensió oral del català?

9

En una escala del 0 al 10, com valores la teva expressió oral del català?

5

En una escala del 0 al 10, com valores la teva expressió escrita del català?

4

Si consideres que el teu nivell de català és baix o nul, tens intenció d'aprendre'l?

Ja en sé, però crec que l'he de millorar.

Tant si dius que sí, com si dius que no a la resposta anterior, justifica-la.

Tenir una altra llengua va bé, i en aquest cas, dóna més oportunitats laborals.

Coneixies de l'existència de la llengua catalana abans de venir a Barcelona?

La primera vegada que vaig venir pel meu compte no en sabia res.


Karol:
En una escala del 0 al 10, com valores la teva comprensió oral del català?

4

En una escala del 0 al 10, com valores la teva expressió oral del català?

2

En una escala del 0 al 10, com valores la teva expressió escrita del català?

1

Si consideres que el teu nivell de català és baix o nul, tens intenció d'aprendre'l?

He fet unes classes introductòries.

Coneixies de l'existència de la llengua catalana abans de venir a Barcelona?

Sí, a la meva universitat me n'havien parlat.

Tonino:
En una escala del 0 al 10, com valores la teva comprensió oral del català?

8

En una escala del 0 al 10, com valores la teva expressió oral del català?

5

En una escala del 0 al 10, com valores la teva expressió escrita del català?

5

Si consideres que el teu nivell de català és baix o nul, tens intenció d'aprendre'l?

Sí.

Tant si dius que sí, com si dius que no a la resposta anterior, justifica-la.

Penso que si vull viure aquí el català és necessari.

Coneixies de l'existència de la llengua catalana abans de venir a Barcelona?

No.


Haiducii:
En una escala del 0 al 10, com valores la teva comprensió oral del català?

9

En una escala del 0 al 10, com valores la teva expressió oral del català?

9

En una escala del 0 al 10, com valores la teva expressió escrita del català?

8

Si consideres que el teu nivell de català és baix o nul, tens intenció d'aprendre'l?

Tant si dius que sí, com si dius que no a la resposta anterior, justifica-la.

(pregunta no respota)


Coneixies de l'existència de la llengua catalana abans de venir a Barcelona?

Sí, perquè ja feia temps que vivia a Espanya i tenia un cert coneixement de la realitat lingüística.


Ana:
En una escala del 0 al 10, com valores la teva comprensió oral del català?

9

En una escala del 0 al 10, com valores la teva expressió oral del català?

8

En una escala del 0 al 10, com valores la teva expressió escrita del català?

7

Si consideres que el teu nivell de català és baix o nul, tens intenció d'aprendre'l?

Tant si dius que sí, com si dius que no a la resposta anterior, justifica-la.

(pregunta no respota)


Coneixies de l'existència de la llengua catalana abans de venir a Barcelona?

Sí! Sóc gallega!


Guillem:
En aquest cas cal dir que les preguntes no són pertinents, ja que el Guillem és un parlant nadiu del català i que a més, viu en territori catalanoparlant, per bé que sota una altra administració política.

Bloc de preguntes sobre l'entorn universitari:

Diego:
Quan vas decidir d'anar a la UB a Barcelona, la teva universitat d'origen et va donar alguna mena d'informació sobre la llengua catalana?

No.

Et van oferir la possibilitat d'aprendre català a la teva universitat d'origen?

Desafortunadament no.

Quan vas rebre documentació/informació per part de la UB, t'informaven sobre la realitat lingüística de les classes? Quina mena d'informació et donaven (especifica)?

No me'n recordo.

Et van oferir o t'han ofert la possibilitat d'aprendre català a la UB?

Tampoc no em recordo gaire bé perquè jo ja feia temps que tenia clar que volia aprendre català i abans d'arribar a Barcelona vaig cercar cursos a internet i em vaig matricular d'un de nivell B que de fet estic fent ara.

Coneixes la reglamentació lingüística de la UB?

No.

Emma:
Quan vas decidir d'anar a la UB a Barcelona, la teva universitat d'origen et va donar alguna mena d'informació sobre la llengua catalana?

Sí, em van dir que s'hi parlava el català.

Et van oferir la possibilitat d'aprendre català a la teva universitat d'origen?

A la Uppsala Universitet s'hi fan cursos de català, però jo vaig venir a Barcelona pel meu compte.

Quan vas rebre documentació/informació per part de la UB, t'informaven sobre la realitat lingüística de les classes? Quina mena d'informació et donaven (especifica)?

Com que vaig venir pel meu compte, no recordo que m'haguessin enviat res.

Et van oferir o t'han ofert la possibilitat d'aprendre català a la UB?

M'he matriculat pel meu compte i ningú m'ha dit res.

Coneixes la reglamentació lingüística de la UB?

No.

Karol:
Quan vas decidir d'anar a la UB a Barcelona, la teva universitat d'origen et va donar alguna mena d'informació sobre la llengua catalana?

Sí. Hem van dir que Catalunya és bilingüe i que s'hi fan classes en català.

Et van oferir la possibilitat d'aprendre català a la teva universitat d'origen?

Tenen cursos de català i en vaig fer, encara que el professor sempre estava malalt i no vam fer gaires classes.

Quan vas rebre documentació/informació per part de la UB, t'informaven sobre la realitat lingüística de les classes? Quina mena d'informació et donaven (especifica)?

Sí.

Et van oferir o t'han ofert la possibilitat d'aprendre català a la UB?

Sí.

Coneixes la reglamentació lingüística de la UB?

No.

Tonino:
Quan vas decidir d'anar a la UB a Barcelona, la teva universitat d'origen et va donar alguna mena d'informació sobre la llengua catalana?

No.

Et van oferir la possibilitat d'aprendre català a la teva universitat d'origen?

No.

Quan vas rebre documentació/informació per part de la UB, t'informaven sobre la realitat lingüística de les classes? Quina mena d'informació et donaven (especifica)?

No me'n recordo, però no em sona...

Et van oferir o t'han ofert la possibilitat d'aprendre català a la UB?

No.

Coneixes la reglamentació lingüística de la UB?

No.

Haiducii:
Quan vas decidir d'anar a la UB a Barcelona, la teva universitat d'origen et va donar alguna mena d'informació sobre la llengua catalana?

No, perquè vaig apuntar-m'hi per lliure.

Et van oferir la possibilitat d'aprendre català a la teva universitat d'origen?

A l'apuntar-m'hi per lliure, no es va donar el cas.

Quan vas rebre documentació/informació per part de la UB, t'informaven sobre la realitat lingüística de les classes? Quina mena d'informació et donaven (especifica)?

Jo ja ho sabia, però no vaig rebre res d'això.

Et van oferir o t'han ofert la possibilitat d'aprendre català a la UB?

Sí, des del principi vaig fer cursos de llengua catalana al Servei de Normalització Lingüística de la facultat.

Coneixes la reglamentació lingüística de la UB?

No gaire.

Ana:
Quan vas decidir d'anar a la UB a Barcelona, la teva universitat d'origen et va donar alguna mena d'informació sobre la llengua catalana?

Vaig decidir-ho el març de 2010. Estudiava Llengua Catalana a la Universidade de Santiago de Compostela.

Et van oferir la possibilitat d'aprendre català a la teva universitat d'origen?

Sí.

Quan vas rebre documentació/informació per part de la UB, t'informaven sobre la realitat lingüística de les classes? Quina mena d'informació et donaven (especifica)?

No.

Et van oferir o t'han ofert la possibilitat d'aprendre català a la UB?

Sí.

Coneixes la reglamentació lingüística de la UB?

No.


Guillem:
Quan vas decidir d'anar a la UB a Barcelona, la teva universitat d'origen et va donar alguna mena d'informació sobre la llengua catalana?

Jo estudiava filologia catalana, pel que aquesta mena d'informació ja és implícita.

Et van oferir la possibilitat d'aprendre català a la teva universitat d'origen?

Sóc catalanoparlant i estudiava filologia catalana.

Quan vas rebre documentació/informació per part de la UB, t'informaven sobre la realitat lingüística de les classes? Quina mena d'informació et donaven (especifica)?

Em van enviar un correu electrònic en anglès i un llibret en català i francès.

Et van oferir o t'han ofert la possibilitat d'aprendre català a la UB?

Sí, ho deuen fer per complir.

Coneixes la reglamentació lingüística de la UB?

No.


Bloc de preguntes de percepció del català, ús i comentaris lliures:

Diego:
Quina percepció tenies del català quan erets al teu país o regió?

Creia que es tractava d'una llengua molt més similar al castellà.

Quina percepció tens del català, ara?

Podria dir moltes coses depenent del sentit de la pregunta, no sé, és una llengua que m'agrada.

Creus que ha canviat gaire la teva percepció?

Sí, ha canviat sobretot en què m'he adonat que hi ha molta gent que no el parla i també que hi ha molta gent que no té cap problema en canviar al castellà.

Amb quina llengua et relaciones amb la gent del teu entorn? (posa-les per ordre d'ús, de més a menys)

Principalment en castellà. El català el parlo normalment quan la persona amb qui tinc una conversa no canvia al castellà encara que se n'adoni que no sóc parlant nadiu. També parlo català quan se'm dirigeixen en català.

Amb quina llengua se't dirigeix la gent del teu entorn? (posa-les per ordre, de més a menys)

En ambdues llengües, però potser més sovint en castellà, sigui perquè em coneixen i saben que sóc castellanoparlant o, quan parlo amb desconeguts, també més en castellà perquè hi ha molta gent que fa servir el castellà diàriament.

Comentaris: (aquí ets lliure de fer algun comentari, inquietud sobre la qüestió)

(pregunta no resposta)


Emma:
Quina percepció tenies del català quan erets al teu país o regió?

Veia el català com una barreja entre el castellà i el francès.

Quina percepció tens del català, ara?

(es queda mirant-me, arronsa les espatlles i passem al següent tema).

Creus que ha canviat gaire la teva percepció?

No sé que hi puc dir...

Amb quina llengua et relaciones amb la gent del teu entorn? (posa-les per ordre d'ús, de més a menys)

Castellà.

Amb quina llengua se't dirigeix la gent del teu entorn? (posa-les per ordre, de més a menys)

En castellà, potser esporàdicament en català amb algú.

Comentaris: (aquí ets lliure de fer algun comentari, inquietud sobre la qüestió)

(pregunta no resposta)


Karol:
Quina percepció tenies del català quan erets al teu país o regió?

Em pensava que es parlava molt més i que la gent només em parlaria en català. Em pensava que els catalans eren gent orgullosa de la seva llengua i que volien ser independents.

Quina percepció tens del català, ara?
La meva percepció ha canviat. La gent parla castellà amb mi. No tinc problema per entendre el català i per mi no és cap problema que la gent el parli quan jo hi sóc present.

Creus que ha canviat gaire la teva percepció?

(pregunta no contestada)

Amb quina llengua et relaciones amb la gent del teu entorn? (posa-les per ordre d'ús, de més a menys)

Castellà

Amb quina llengua se't dirigeix la gent del teu entorn? (posa-les per ordre, de més a menys)

Gairebé sempre en anglès perquè tinc pinta de "guiri". Sinó en castellà. En català molt poc.

Comentaris: (aquí ets lliure de fer algun comentari, inquietud sobre la qüestió)

Pensava que el català era difícil, però m'agrada escoltar-lo i m'agrada que els meus companys de pis el parlin. Si hagués d'estar-me més temps aquí l'aprendria millor perquè penso que és important per viure-hi i per treballar-hi.

Tonino:
Quina percepció tenies del català quan erets al teu país o regió?

No en tenia cap perquè en desconeixia l'existència.

Quina percepció tens del català, ara?

És útil per treballar.

Creus que ha canviat gaire la teva percepció?

(pregunta no contestada)

Amb quina llengua et relaciones amb la gent del teu entorn? (posa-les per ordre d'ús, de més a menys)

Italià, castellà i català.

Amb quina llengua se't dirigeix la gent del teu entorn? (posa-les per ordre, de més a menys)

Italià, català i castellà.

Comentaris: (aquí ets lliure de fer algun comentari, inquietud sobre la qüestió)

Crec que el bilingüisme a Catalunya és positiu i que cal conservar-lo, com m'agradaria que fos a Itàlia amb l'anglès. Ho veig positiu respecte al català.

Haiducii:
Quina percepció tenies del català quan erets al teu país o regió?

Com que venia de Sevilla tenia uns quants perjudicis, sobretot pel que fa el conflicte lingüístic.

Quina percepció tens del català, ara?

De la llengua en tinc una percepció positiva, de l'ús que se'n fa, negativa. El castellà és una llengua pertany a tothom, no només a una determinada classe política, que es diu nacionalista, o sigui separatista. Això fa que l'opció pel català es tradueixi en una opció política.

Creus que ha canviat gaire la teva percepció?

Òbviament que sí.

Amb quina llengua et relaciones amb la gent del teu entorn? (posa-les per ordre d'ús, de més a menys)

Normalment faig servir el castellà. També depèn de la persona amb la qual em relaciono.

Amb quina llengua se't dirigeix la gent del teu entorn? (posa-les per ordre, de més a menys)

Comencen en català però quan se n'adonen que no sóc d'aquí passen al castellà.

Comentaris: (aquí ets lliure de fer algun comentari, inquietud sobre la qüestió)

(pregunta no resposta)


Ana:
Quina percepció tenies del català quan erets al teu país o regió?

Que era una llengua en una situació més normalitzada que el gallec o el basc, i amb més parlants. Que es feia servir tant a l'àmbit formal com a l'informal.

Quina percepció tens del català, ara?

Que es fa servir fins i tot més del que em pensava per una part de la població, però que també hi ha un gran nombre de persones que no la fan servir. A diferència del gallec, que està en una situació bastant crítica als nuclis urbans, el català té millor salut, però el seu ús està molt dividit: hi ha una part de la població que el fa servir gairebé sempre, i una altra que mai, sigui en pobles o ciutats. Em pensava que els catalanoparlants no canviarien tant de llengua al parlar amb castellanoparlants. M'esperava que hi hagués més convicció de la importància de parlar català sempre.

Creus que ha canviat gaire la teva percepció?

No gaire però sí s'ha fet més realista.

Amb quina llengua et relaciones amb la gent del teu entorn? (posa-les per ordre d'ús, de més a menys)

Amb els catalanoparlants intento fer-ho en català, però moltes vegades canvien. Amb els castellanoparlants, en castellà.



Amb quina llengua se't dirigeix la gent del teu entorn? (posa-les per ordre, de més a menys)

Si parlo en català, en català les primeres vegades, però quan dic que sóc de Galícia moltes vegades canvien. Si començo en castellà, ja és molt difícil que em comencin a parlar en català.

Comentaris: (aquí ets lliure de fer algun comentari, inquietud sobre la qüestió)

Seria necessari que la gent vingués a Catalunya amb coneixements de català, perquè una vegada que hi arriben, com que veuen que no és del tot necessari ja que es poden comunicar en castellà, és difícil que es posin a estudiar-lo a un nivell avançat.


Guillem:
Quina percepció tenies del català quan erets al teu país o regió?

Que no es parlava tan bé com a l'Empordà.

Quina percepció tens del català, ara?

Que té molta varietat.

Creus que ha canviat gaire la teva percepció?

(pregunta no resposta)

Amb quina llengua et relaciones amb la gent del teu entorn? (posa-les per ordre d'ús, de més a menys)

El 80% de vegades en català, la resta en castellà, poquet en francès i anglès.

Amb quina llengua se't dirigeix la gent del teu entorn? posa-les per ordre, de més a menys)

Gairebé sempre en català, però a vegades en castellà.

Comentaris: (aquí ets lliure de fer algun comentari, inquietud sobre la qüestió)

(pregunta no resposta)


Les entrevistes han estat conduïdes en català amb tothom, només amb Karol s'ha hagut d'alternar el català i el castellà perquè no ho entenia bé.
S'han expressat en català Ana, Diego, Guillem i Haiducii. La resta ho han fet en castellà.


3.4. Sobre l'estudiant de Perpinyà

Hi ha un estudiant de Perpinyà, que a la seva ciutat estudiava filologia catalana, i que continua els seus estudis a la UB.
Aquest és un cas especial, ja que com s'ha comentat, no és un estudiant al·lòcton. Aquest estudiant en concret pertany al 6,2% de la població de la Catalunya del Nord que té el català com a primera llengua. Segons manifesta a l'enquesta, té com a primeres llengües el català i el francès, i amb la llengua que se sent més identificat és la catalana, ja que entre d'altres coses és amb la llengua que parla amb la seva àvia. Per tant, és un alumne que té el català com a llengua familiar. Tanmateix, hi ha una frontera estatal que separa la Catalunya del Nord amb la Catalunya del Sud i això converteix aquest estudiant en estranger, per tant, en estudiant d'Erasmus. Així , aquest estudiant va rebre i rep de part de la UB el mateix tracte que la resta d'estudiants Erasmus, això vol dir que en principi aquest estudiant va rebre tot el paquet i protocol de benvinguda descrit en el punt d'aquest treball "Què fa la UB?".


3.5. Què fan les universitats al·lòctones?

Per poder contrastar la informació obtinguda tant per part dels estudiants, com per part de la UB, es va enviar un qüestionari a les universitats d'origen d'aquests mateixos alumnes. Així doncs, es va enviar un qüestionari a la Universidad de Cádiz, a la Uppsala Universtitet, a la Goethe Universität i a la Universidade de Santiago de Compostela.
Universitat de Cadis Contesta el coordinador de Grau en Lingüística i Llengües Aplicades i professor de l'assignatura de Política i Planificació Lingüística. Aquesta persona parla pel que ensenya a la seva classe i contesta lliurement: "mis alumnos de la asignatura comentada sí reciben información sobre las lenguas habitualmente usadas en las universidades de las comunidades bilingües de España pero desconozco la existencia de acciones de carácter general en este sentido en toda la universidad" i "En cuanto a las reacciones de los estudiantes podrían dividirse entre aquellos que no consideran justa la imposibilidad de usar el castellano o español para recibir enseñanza y aquellos otros que comprenden la necesidad y utilidad de conocer las diferentes lenguas cooficiales de una región para formarse en ella." Per tant, del que aquesta persona diu no es pot resoldre si la universitat informa d'una manera oficial als alumnes. D'això només podem deduir que els alumnes que passen per la classe d'aquest professor sí són informats, per bé que segons comenta el professor hi ha alumnes que: "no consideran justa la imposibilidad de usar el castellano o español para recibir enseñanza", un fet que no s'escau a la veritat estricta, ja que a la UB, com a la resta d'universitats catalanes, sí és possible de rebre l'ensenyament en castellà o espanyol. Així queda confirmat a la normativa de la UB.

Uppsala Universtitet En aquest cas es bo de poder observar les preguntes amb les respostes donades per l'oficina de Relacions Internacionals:
"1- Does your university know about Barcelona 's (and Catalonia 's) linguistic reality? 
Yes. 
2- Does your university know in what language(s) are classes offered in the University of Barcelona (or by extension Catalan universities)?
The students are required to check if there are courses that they want to take at the university where they are going. In case of Barcelona they will also check the language of instruction.
3-Does your university inform about the linguistic reality of the University of Barcelona ? (or Catalan universities)
Yes.
4- Does your university offers Catalan language courses for the Erasmus students planning to go Barcelona (or Catalonia )?
No.
5- What are the student's reactions?
They are very fond of Barcelona . They are aware of the linguistic situation and sometimes worried that they may not find courses in Castillano. Not many have ever studied Catalan."
 Universidade de Santiago de Compostela Respon el director del servei de normalització lingüística de la mateixa universitat.
"1-A USC coñece a realidade lingüística da Universidade de Barcelona (e de Cataluña)?
A USC é unha universidade, e como tal composta por un colectivo moi amplo e heteroxéneo de persoas. Algunhas desas persoas coñecerán a realidade lingüística da Universidade de Barcelona e outras non. E aínda así haberá moi diferentes niveis de coñecemento desa realidade. Que é coñecer a relidade lingüística de Cataluña? Imaxino que ninguén ignora que en Cataluña existen, como en Galicia, dúas linguas oficiais. Pero saber cal é a súa distribución social, por exemplo, xa é outra cuestión. É imposible responder con rigor a esta pregunta.

2- A USC coñece a lingua (s) en que son ofrecidos os cursos pola Universidade de Barcelona (ou, por extensión, universidades cataláns)? Que lingua (s)?
Unha vez máis, a USC son moitas persoas. Imaxino que ninguén na USC ignora que en Cataluña, do mesmo xeito que en Galicia, se imparte docencia nas dúas linguas cooficiais... e nalgunha outra.

3- A USC informa sobre a realidade lingüística da Universidade de Barcelona? (Ou universidades de Cataluña) Se a resposta é non, por qué?
Non. A Universidade de Santiago informa sobre a súa propia realidade lingüística. Parece o máis lóxico.

4- A USC ofrece cursos de catalán a os estudantes que queren vir a estudar na Universidade de Barcelona? (Ou de Cataluña) Se a resposta é non, por qué?
A Universidade de Santiago ofrece cursos de catalán a través do seu Centro de Linguas Modernas, para todas aquelas persoas que desexen matricularse (universitarios ou non, vaian ir ou non a estudar a Cataluña) Tamén ofrece exames para obter os Certificats de Català.

5- Cales son as reaccións dos alumnos cando son informados desta realidade?
Non sei responder a esta pregunta."

El qüestionari a la Universidade de Santiago de Compostela no obté les respostes volgudes en el sentit que potser han estat mal formulades, però en aquest cas, sí es pot afirmar que les altres universitats han respost de forma adequada. Potser l'enquesta ha anat a parar al departament equivocat, o l'enquestat no ha entès el context. Cal fer esment que abans de l'enquesta hi ha una breu introducció on es diu: "Necesito información relativa aos estudantes que van estudar na Universidade de Barcelona, e máis especificamente a facultade de lingüística. En caso contrario, se non ten a información específica podes responder en xeral, o sexa, para todos os alumnos que van a Barcelona ou Cataluña, mesmo en calquera universidade." Per tant, si s'entén aquesta introducció, no es poden entendre respostes com les que hi ha a les preguntes 1, 2 i 3.

4. Metodologia

Una de les principals dificultats ha estat accedir als estudiants al·lòctons. Per causa de la llei de protecció de dades, la secretaria de la universitat només facilita dades i estadístiques, però no facilita noms i cognoms d'estudiants. Per tant, s'ha hagut de recórrer a companys de classe que amb certesa se sabia que eren al·lòctons, s'ha hagut de preguntar a companys autòctons, sobre si sabien d'algun estudiant al·lòcton, així mateix, com observant en el campus virtual, a través de les assignatures matriculades i company a company, si hi havia algun company amb alguna informació que denotés que era al·lòcton. Alguns d'aquests companys no assisteixen de forma regular a les classes, pel que el seu contacte ha estat complicat.
Els camps bàsic per aplicar-hi la metodologia d'investigació, i per tant, metodologia per obtenir-ne dades són:
El contacte directe amb els estudiants al·lòctons,
La Universitat de Barcelona quant a estadístiques sobre els estudiants,
Els Serveis Lingüístics de la Universitat de Barcelona,
Les universitats d'origen.

Com que el treball s'ha aplicat sobre un grup molt reduït d'alumnes s'ha pogut aplicar el mètode qualitatiu, com han estat les entrevistes on s'ha pogut veure l'actitud de l'alumne, s'ha pogut escoltar la seva opinió en directe, copsar actituds i comentaris accessoris, així com mantenir-hi una conversa que s'ha allargat més enllà de l'entrevista. Així s'ha fet també amb l'entrevista a Acollida Lingüística. Per exemple, entre aquestes actituds que donen informació afegida a l'enquesta, es podria remarcar el fet que Emma afirmi que sap parlar el català, però que faci tota l'entrevista en castellà perquè segons va dir, li fa vergonya de parlar-lo. O el mateix Guillem que abans de venir a Barcelona, tenia la percepció que el català que s'hi parlava no era tan bo com el de l'Empordà.
Com s'ha dit, alguns alumnes al no venir de forma regular se'ls va intentar contactar per correu electrònic. D'entre aquests alumnes, n'hi ha 2 d'italians, dues noies poloneses, una noia francesa i un noi cors recomanat per Acollida Lingüística i altament interessat en aquests temes, però que no ha respost al correu electrònic. Per tant, s'han desestimat.
Tots els estudiants, a excepció de Guillem, són o han estat companys de classe. Guillem ha estat contactat pel boca orella. Les entrevistes han tingut una durada aproximada d'una mitja hora i s'han realitzat totes en els passadissos de la facultat de filologia, asseguts en un banc. El protocol a seguir ha estat el fet de posar en context a l'estudiant sobre el treball a realitzar i s'ha procedit a l'entrevista en forma de conversa i anar introduint les preguntes dins de la mateixa conversa. A Acollida Lingüística es va anar al departament, al carrer Melcior de Palau de Barcelona, on va tenir lloc l'entrevista enregistrada d'una mitja hora de duració aproximada.
Amb les universitats d'origen s'ha aplicat el mètode qualitatiu, ja que és un grup molt petit d'universitats. S'han cercat les universitats de procedència dels alumnes enquestats a través del Google, i s'ha fet un enviament de l'enquesta via correu electrònic i s'ha esperat la resposta. El problema d'aquest mètode, com s'ha pogut veure, és que des de la Universidade de Santiago de Compostela no s'ha acabat d'entendre el context de l'entrevista. Com també s'han enviat les enquestes pensant amb la bona voluntat que la persona que rebia el correu electrònic la contestés i la passés al departament adient. Com s'ha vist, no totes les universitats han respost. En aquest treball, era del tot impossible poder desplaçar-se a les universitats per mirar d'obtenir informació i respostes de primera mà. Hauria estat una bona font d'informació poder interactuar amb els responsables de la borsa d'intercanvi d'estudiants, per exemple.
El contacte amb la UB quant al fet d'obtenir les dades i les estadístiques ha estat via correu electrònic. Com també va ser via correu electrònic el contacte inicial amb el departament dels Serveis Lingüístics, els quals van ser visitats per fer l'entrevista amb la Montserrat Lleopart, que es va enregistrar. El fet d'enregistrar una entrevista es podria definir com un concepte molt "fresc", en el sentit que aviat, tant l'entrevistador com l'entrevistat, s'obliden de l'enregistradora, la conversa comença a fluir i s'obté un material molt bo.
Una altra dificultat és la implicació. En aquest treball concret, l'investigador passa per ser, també, alumne de la facultat de filologia i en alguns casos company d'alguns dels alumnes entrevistats. Per tant, l'investigador es troba immers dins de l'àmbit d'investigació i aquest fet, a vegades, dificulta el poder tenir una visió objectiva. Un dels preceptes de la investigació científica és que l'objectivitat absoluta no existeix, és impossible no decantar-se, per bé, que l'exposició de les dades i les entrevistes han de ser, i han sigut, sense expressar opinió per part de l'investigador. És a les conclusions on l'investigador fa una interpretació més personal, i per tant subjectiva, de la investigació i de les dades obtingudes. S'han fet esforços per dissenyar una enquesta el màxim de neutre possible, per deixar que fos l'estudiant que respongués lliurement el que volgués i al que volgués. Cal dir que el procés de ruptura ha estat important i s'ha entrat dins del procés d'investigació de forma neta, com quan un arriba en un lloc desconegut per primera vegada.


5. Anàlisi de les dades


Bloc de preguntes estadístiques:

Tots els estudiants van d'edats compreses dels 20 als 31 anys i de procedències força diverses, malgrat que tots són europeus. En aquest apartat caldria comentar el poliglotisme de tots ells, sense excepció. És prou conegut el poliglotisme del sistema educatiu suec, per exemple en el cas d'Emma, però potser aquí caldria afegir-hi el plus del fet que són estudiants de la facultat de filologia i que la majoria d'ells tenen un interès especial en el fet lingüístic, amb el seu màxim exemple Haiducii que parla 9 llengües. Un fet important a destacar en aquest apartat és que no sempre coincideix la primera llengua apresa amb la llengua d'identificació, és per això que en el qüestionari s'hi va introduir expressament aquest matís. Podríem pensar que el "normal" és sentir-se identificat amb la primera llengua apresa, la que anomenaríem llengua materna, però això no és així. Fixem-nos amb les dades que apareixen a partir de la pàgina 11 d'aquest treball. Diego té com a primera llengua la castellana, però ell se sent identificat amb les llengües que durant la vida ha anat incorporant i ha anat dominant en l'àmbit de la comprensió i la parla. Podríem dir que Emma és l'única excepció, ja que coincideix que el suec és la primera llengua que va aprendre i també és amb la que s'hi sent identificada, però tenim casos com el de Haiducii que se sent identificat amb l'espanyol i el portuguès o el cas d'Ana que és de pares castellanoparlants però que afirma sentir-se identificada amb el gallec, un cas semblant al de Guillem, que els seus pares són francòfons, però posa el català com a primera llengua d'identificació.

Bloc de preguntes sobre la UB i sobre Barcelona:

Un denominador comú en aquest bloc de preguntes és que un dels motius principals per venir a Barcelona és l'atracció que tots ells senten per aquesta ciutat. En el cas d'Emma, ella ja hi havia estat i va voler tornar-hi per quedar-s'hi a estudiar.
Els que fa més temps que són a Barcelona són Emma, Tonino i Haducii i a més coincideixen en el fet que són els que s'hi volen quedar més temps. Els altres els podríem considerar com a passavolants, ja que fa molt poc que hi són i no tenen intensió de quedar-s'hi massa temps. El fet de ser un passavolant podria induir a pensar que potser per a ells aprendre el català no és una prioritat pensant en el poc temps que s'estaran a Barcelona, i quant als que fa temps que són aquí i que s'hi volen estar un temps més, pot induir a pensar que és un factor a favor de l'aprenentatge del català, però en aquest cas, aquests arguments no tenen cap mena de base. Emma i Tonino, malgrat que entenen el català i que fa més de dos anys que són a Barcelona, no el parlen, en canvi, Haducii sí que el parla. I per l'altra banda tenim a Ana i Diego que ja van arribar a Barcelona el setembre de 2010 dels seus orígens respectius parlant el català.

Bloc de preguntes de coneixement de la llengua catalana:

Karol és la que manifesta tenir uns nivells de coneixement del català més baixos. Fa poc que és a Barcelona i s'hi estarà només un curs. L'entrevista no es va poder conduir íntegrament en català, ja que ella no seguia la conversa prou bé.
Emma i Tonino manifesten tenir un 5 en expressió oral. Emma considera positiu el fet de tenir una llengua més, tot i això es manté en castellà durant tota l'entrevista ja que afirma tenir vergonya d'utilitzar-lo. A l'entrevista no se li va preguntar si també tenia vergonya d'utilitzar el francès, considerant que el castellà no li feia vergonya, i assumint que el suec, com a llengua materna, tampoc li feia vergonya. Tonino també va mantenir-se en castellà durant tota l'estona per bé que manifesta que vol aprendre el català i de fet mirava d'intercalar alguna paraula en català.


Bloc de preguntes de sobre l'entorn universitari:

Aquí és on hi ha més varietat de respostes. Tenim disparitat de criteris sobre el fet que les universitats d'origen informin sobre la realitat lingüística de Barcelona i més concretament sobre la UB, i també sobre si ofereixen classes de català o no. El fet més rellevant i que interessa més per obtenir una resposta a la pregunta formulada en aquest treball és saber si van rebre alguna mena d'informació de la UB i si un cop arribats a la UB, aquesta els va oferir la possibilitat d'aprendre el català. Així tenim que afirmen no haver rebut aquesta mena d'informació Ema i Tonino. Haiducii i Ana (no van rebre la documentació, però sí se li va oferir d'aprendre català). Tenim Diego que no se'n recorda i, en acabat, Karol i Guillem que sí van rebre la informació i també se'ls va oferir d'aprendre català.
D'alta banda en l'únic punt que coincideixen tots els estudiants és en el fet que cap d'ells coneix la reglamentació lingüística de la universitat. Cal fer esment que part d'aquesta reglamentació és explícitament comentada i explicada en al documentació que des d'Acollida Lingüística s'afirma enviar a tots els alumnes al·lòctons.

Bloc de percepció del català, ús i comentaris lliures:

De forma general cap dels estudiants manifesta rebuig envers la llengua catalana. Tots hi són receptius i no mostren cap signe d'estranyesa pel fet que l'entrevista sigui conduïda tota l'estona en català, independentment de la llengua que ells s'expressin i tenint en compte les dificultats de Karol.
Diego, Karol i Ana tenien la percepció que a Barcelona tothom parlava en català i que tothom els parlaria en català, però aquesta percepció els ha canviat en el fet que s'han adonat que la majoria de gent no tenen cap problema per dirigir-se cap a ells en castellà. D'altra banda, tots afirmen que és el castellà la llengua amb la qual es relacionen la majoria de vegades i amb la qual la gent els parla la majoria de vegades. També afirmen, tots, que els catalanoparlants sempre canvien al castellà quan ells parlen el castellà. A més, segons afirmen Diego i Haiducii, la gent es passa al castellà quan els noten l'accent forà. Guillem és el que afirma tenir un ús del social del català més elevat, encara que cal dir que dels entrevistats és el que denota una actitud més militant envers la llengua. Guillem és català de pares francòfons, que ha recuperat el català a través de la seva àvia que el parla. A més, ja estudiava filologia catalana a Perpinyà, pel que és una persona amb un alt grau de consciència lingüística. Els demés l'únic que fan és adaptar-se a una situació que no han creat i que ja hi era quan ells van arribar.
És podria dir que Tonino entra en una certa contradicció quan afirma relacionar-se amb l'entorn en italià, castellà i català, però quan en canvi manté tota l'entrevista en castellà. Malgrat que sembla ser una persona amb una certa consciència i militància lingüística quan afirma que ell parla florentí i italià. La qüestió de les llengües i els dialetti (molts dels quals són llengües) genera molta polèmica a Itàlia i el fet d'esmentar que ell parla el que a Itàlia en dirien dialetto és significatiu.
Haiducii diu el següent: "De la llengua en tinc una percepció positiva, de l'ús que se'n fa, negativa. Amb la diferència que la llengua [la castellana] pertany a tothom, no només a una determinada classe política, que es diu nacionalista, o sigui separatista. Això fa que l'opció pel català es tradueixi en una opció política". Davant d'una afirmació com aquesta i per mirar d'entendre les paraules de Haiducii caldria plantejar-nos la qüestió sobre llengües anònimes i llengües marcades o autèntiques. Per fer-ho és interessant de llegir el que escriu Woolard sobre la aquesta temàtica: "Comencem amb l'anonimat, que és un fonament ideològic de l'autoritat política del públic modern (Habermas, 1989). En les societats modernes occidentals, el "públic" suposadament inclou tothom, però no com a individus, sinó més aviat com una abstracció. El públic és concebut com una veu general o comuna, que deixa a part les característiques interessades i privades de cada persona (Gal i Woolard, 2001: 6). [...] Les llengües hegemòniques en l'esfera pública moderna sovint basen la seva autoritat lingüística en aquesta mateixa concepció d'anonimat. Idealment, el ciutadà desinteressat que participa en el discurs públic parla amb una "veu des d'enlloc". Aquest parlant com a ciutadà no solament se suposa que és l'home comú (an Everyman); ell (o més difícilment, ella) també se suposa que sona com l'home comú, usant una llengua pública estàndard i comuna. En aquest estàndard públic, no hi sentim els interessos d'un grup social històricament específic. Més aviat, la llengua estàndard es considera una finestra transparent a una ment racional desinteressada (Silverstein, 1987;Woolard, 1989). Dins una ideologia de l'anonimat, l'autoritat lingüística d'una llengua estàndard comuna no és localitzada, sinó desarrelada i universalista. D'acord amb aquest raonament, les llengües públiques poden representar tothom i ser usades igualment per tothom, precisament perquè no pertanyen a ningú en particular. Les llengües públiques es posicionen com a universalment obertes i disponibles per a tothom." (Woolard 2005: 180).
Com a contraposició de tot el que diu, tenim que segons Woolard autenticitat, o llengua marcada és: "Autenticitat s'entén com l'expressió genuïna i essencial d'una entitat o d'un "jo" (self). [...] L'etiqueta de "llengua pròpia" que es dóna a les llengües minoritàries a Espanya expressa en si mateixa aquesta visió del valor de la llengua com a privada i particular, en lloc de pública i genèrica. [...] La parla esdevé no solament un signe indiciari sinó fins i tot una icona d'un tipus particular de persona. Aquesta relació icònica de la llengua a la persona és de fet l'essència de l'autenticitat. Entra dins d'aquesta lògica que l'adquisició d'una segona llengua exigeixi deixar de parlar una primera llengua. [...] En algunes circumstàncies bilingües, de fet, l'ús de la llengua minoritària té, per a alguns interlocutors, exclusivament el valor d'índex social, no el seu valor referencial. [...] La ideologia de l'autenticitat ara s'associa característicament amb llengües minoritàries i varietats no estàndards, les quals tenen un valor altament local. En contrast amb la veu pública i anònima, la veu autèntica és sentida com a profundament arrelada [...]. En contrast amb la els parlants són ben conscients que les varietats minoritàries són "d'algun lloc". Si no es pot identificar com a arrelada en un territori social i geogràfic, li manca valor." (Woolard 2005: 183).
Resumint per a molta gent el fet de parlar català encara va associat a alguna mena d'ideologia, a alguna mena de fet diferencial, a algun rerefons que conté alguna intencionalitat i així es transmet cap als que no el parlen. El català continua sent una llengua marcada en molts àmbits, mentre que el castellà continua sent una llengua no marcada, una llengua universal i de tothom. És evident que una persona que ve de fora, com és el cas de Haiducii, ha adquirit aquesta percepció o discurs d'algun lloc.
També són significatius els comentaris d'Ana quan afirma que "seria necessari que la gent vingués a Catalunya amb coneixements de català, perquè una vegada que hi arriben, com que veuen que no és del tot necessari ja que es poden comunicar en castellà...". Per tant, interpretant aquesta afirmació, el català no és necessari i el millor és aprendre'l abans, sinó el seu aprenentatge serà difícil per l'actitud de canviar de llengua dels catalanoparlants.

Per un altre cantó i segons els Serveis Lingüístics de la UB, com així mateix ho confirma la vicerectora Fonrodona, s'envia a tots els alumnes, sense excepció, informació relativa a la realitat lingüística a origen, com també en arribar, per tant, això és un 100% dels alumnes.
Hi ha dues dades bàsiques que contrasten i es contraposen d'una manera molt radical i és el fet que segons les fonts consultades de la universitat tots els alumnes al·lòctons reben informació sobre les llengües d'ús a les aules, però com s'ha pogut veure, només el 40% dels alumnes enquestats afirmen haver rebut aquesta informació. Per bé, que hi ha un tercer alumne, Diego, que afirma no recordar-ho. El fet de no recordar una cosa com aquest podria ser indicador que bé l'estudiant realment no va rebre cap informació, o bé, que de tanta informació que va rebre, no s'ho va llegir tot. També podria ser que ho rebés, s'ho llegís per sobre i sí, realment se n'ha oblidat. Encara que és estrany aquest oblit, ja que Diego manifesta que ja volia aprendre el català des de Cadis estant. Per tant, se li podria oblidar una cosa com aquesta, davant de l'interès mostrat? En tot cas aquí queda el dubte.
És una dada positiva el fet que la majoria d'universitats al·lòctones enquestades (un 75%) informin sobre les llengües de la docència a la UB.
En el pitjor dels escenaris, tenim que a més de fallar la comunicació a distància amb l'alumne, un 57% dels alumnes enquestats afirmen que quan van arribar presencialment a la UB no se'ls va oferir de fer cursos de català, a més, aquí encara s'hi podria sumar Diego, que no ho recorda, i Haiducii, que pel seu propi compte ja va voler estudiar català. Certament, aquesta dada, com les anteriors, demostren que alguna cosa passa amb el mecanisme sobre els protocols d'admissió. Cal no oblidar que malgrat que en aquest treball no analitzem els alumnes de les experiències prèvies, aquests hi són. És difícil, realment, de cercar un culpable en aquest estadi. Un alumne pot estar més o menys informat a origen, potser el capdavall és responsabilitat de l'alumne mateix el fet d'informar-se de la realitat del lloc on vol anar a passar-hi una temporada, i la informació que pugui facilitar la universitat en aquest sentit, és més aviat accessòria. Al capdavall, els alumnes s'adaptaran, per grat o per desgrat, al que la realitat els imposi i la realitat, segons diuen Ana, Diego i Haiducii és que la gent et parla majoritàriament en castellà. Però a més, com diuen la resta de forma majoritària, és en castellà que tenen les relacions socials.
Tanmateix, tot pot donar peu a moltes interpretacions, però la xifra més cabdal de totes és que només un 13% dels alumnes al·lòctons de la facultat de filologia estan apuntats a cursos de català a Acollida Lingüística. Això és una xifra molt baixa, i aquí caldria poder comparar aquestes xifres amb països o regions similars a Catalunya quant a nombre de parlants. Caldria saber quin percentatge d'alumnes al·lòctons, i en circumstàncies similars a la que s'ha examinat a la UB, estudien el neerlandès a Flandes, o quants alumnes al·lòctons estudien el francès al cantó francès de Suïssa, per posar dos exemples. Per bé que d'entrada la comparativa ja estaria esbiaixada pel fet que l'ús social de les respectives llengües en aquests dos territoris sobrepassa amb avantatge el del català a Catalunya. És un fet constatable que per viure a Catalunya, el català és si més no, relativament necessari, cosa que no passa amb el neerlandès a Flandes, o amb el francès al cantó francòfon de Suïssa.
Com s'ha començat a dir,tot just fa unes línies, el alumnes s'adaptaran a la realitat que visquin, independentment de la informació de la universitat. Independentment del que se'ls pugui explicar, independentment dels cursos que rebin a origen sobre el català i dels que puguin rebre en arribar a la UB. I quina és la realitat? Segons les xifres, un 84% de catalanoparlants es passen al castellà quan algú els el parla. O sigui que només un 16% es manté en català. (Sagarra, 2009: 15). A més, hi ha la percepció generalitzada que davant de gent d'aspecte estranger o de gent que parla el català amb dificultats, la majoria de catalanoparlants apliquen la convergència cap al castellà. Així ho manifesten Haiducii i Diego, que s'expressen en català amb accent. La majoria de persones tendeixen a canviar de llengua, malgrat que els factors històrics que propiciaven aquest comportament ja han desaparegut, i malgrat que no hi ha cap llei escrita o oral, que obligui a aquest comportament. És més, en aquest cas som davant d'alumnes, els autòctons i companys dels entrevistats, que no han viscut la dictadura ni han viscut de manera directa la prohibició del català, que han estudiat en català, i tenen i han tingut durant la seva vida la possibilitat de consumir en català, amb l'afegit que són estudiants de filologia i lingüística. Tot i això l'hàbit de canviar de llengua, s'hereta i s'encomana, són els que s'anomenen els habitus sociomentals els quals un cop instaurats, normes i comportaments de tota mena poden reproduir-se de forma automatitzada sense que ningú no hi vegi la incongruència, ni en demani la seva modificació. (Bastardas, 1996: 86)
Per context cultural i lingüístic, com ja s'ha dit, l'estudiant de Perpinyà és tractat a part. L'estudiant és coneixedor de la realitat lingüística de la Catalunya del sud, com així ho és la Universitat de Perpinyà i a més, mostra una alta consciència lingüística.

6. Conclusions


Sí, la percepció dels estudiants al·lòctons en front del català no és dolenta, no és negativa, però la realitat, un cop arriben aquí, per un cantó els diu que poden estudiar matriculant-se a assignatures en castellà, i per l'altre, és que la majoria d'estudiants i la societat en general els parlaran en castellà. Per tant, davant d'aquests fets, caldria qüestionar fins a quin punt són rellevants i útils els esforços que fa la UB va per donar a conèixer certa realitat lingüística. Caldria qüestionar quina és la realitat de veritat? Quina realitat pesa i incideix més? La realitat que aquest alumnes arribaran i necessitaran el català per a les classes? Què necessitaran el català per fer amics i comunicar-se amb els companys? O la realitat que podran triar de fer classes en castellà? I la realitat que majoria de companys els parlaran en castellà? I que fins i tot, en el cas que s'apuntessin a alguna classe en català, encara podrien alçar la mà i aconseguir que el professor canvies de llengua, sense que ningú a la classe digués res. Malgrat que això últim ja està regulat per la normativa lingüística de la UB i no es pot fer, però la majoria d'alumnes ho desconeixen i els professors no sempre tenen prou recursos per sortir-se'n d'una situació conflictiva com aquesta.
Una altra realitat és el fet que la UB permet als professors impartir les classes, de forma lliure, en qualsevol de les dues llengües, de les tres, llengües oficials qui hi ha a Catalunya. La realitat d'aquesta llibertat és que hi ha alumnes que no els cal saber català per assistir a la UB en el que són les classes regulars de grau. Aquí cal dir que les classes de màster i doctorat són un punt i a part en aquesta qüestió. Però el que és més significatiu d'aquests llibertat lingüística quant als professors, és que darrere d'aquesta llibertat podria amagar-s'hi la qüestió que alguns professors no els cal ser competents en llengua catalana per exercir la docència, si més no en el camp oral. Mentre que els professors catalanoparlants, tots, sí són també plenament competents en llengua castellana. Per tant, amb quina legitimitat es pot demanar als alumnes al·lòctons que aprenguin el català, quan això no és requerit de fer als professors? Que són aquells que se suposa que tenen un coneixement superior, i que han de formar a aquests estudiants. De tot el que s'ha esmentat suara, se'n podria deduir les causes per les quals hi ha un 13% d'alumnes al·lòctons apuntats a classes de català. Els alumnes arriben i fan el que veuen, s'adapten a l'entorn sociolingüístic. Ells no són qui per fer segons que amb la llengua catalana, i menys, una de coses que la majoria d'autòctons no duen a terme.
És ben cert que amb un grup tant petit d'estudiants no se'n pot fer una extrapolació, no es pot generalitzar. Però per bé que un es podria qüestionar si les dades obtingudes – així com els encontres casuals previs–, com ja es qüestiona al principi d'aquest treball, són fruit de l'atzar o si realment hi ha alguna cosa més. Per tant, no es poden treure unes conclusions definitives, ni generalitzables sobre aquest estudi, ja que caldria ampliar les entrevistes que haurien de passar a fer-se a la totalitat dels estudiants al·lòctons, si més, no als de la facultat de filologia.
Com hem vist i comentat en el treball, no tothom se sent identificat amb la llengua de primera adquisició. En el cas de Guillem hi ha un component de consciència lingüística i de "rectificació d'una anomalia" que és la quasi total pèrdua del català a la Catalunya del Nord. Ell diu que primer se sent identificat amb la llengua catalana. Perquè segurament pensa i sap, una persona amb la seva consciència, que és la llengua històrica i a reivindicar d'on ell prové. Així ho va expressar després de l'entrevista. També és possible que algunes identificacions provinguin d'una correlació amb la identificació d'un territori que t'agrada. No seria el cas d'Emma, però sí que ho podria ser el de Haiducii, que durant la conversa va manifestar les seves preferències pels territoris de la península ibèrica i d'aquí la identificació amb les llengües que s'hi parlen. Tot i que cal fixar-se que ell se sent identificat amb les llengües majoritàries, dominants i no marcades, com ara el castellà i el portuguès, però no se sent identificat amb el gallec i el català,que també parla. És clar que ell afirma tenir el romanès (en l'ordre que és escrit, és en l'ordre que ho va dir) com a primera llengua, malgrat que l'hongarès és, de fet, la llengua que va aprendre a casa seva, ja que pertany a la minoria hongaresa de Romania. Caldria indagar si aquest fet té alguna cosa a veure quan fa les afirmacions que fa sobre el fet de dir que el castellà és la llengua de tots i el català no. Aquí no només hi poden influir certs discursos que pretenen presentar la llengua espanyola com una llengua "natural" que abraça a tothom , sinó que pot ser que Haiducii vingui d'un entorn i d'una llengua, l'hongaresa, que estigui altament marcada en una Romania amb unes possibles polítiques lingüístiques de "en romanès només".

Un dels motius d'haver fet aquest treball és la preocupació per l'estat del català. Certament, n'hi ha que veuen el got mig ple, i n'hi ha que el veuen mig buit, però en qualsevol cas, hi ha el fet de coincidir que hi ha una part del got que encara no és plena. El got hauria de ser ple (i a vessar) i no n'és, però no hi ha polítiques ni fórmules miraculoses que puguin garantir que podrem omplir aquest got. En un situació actual que és – i ara no cal entrar en matisos ni dialèctica–, de democràcia i d'un cert autogovern, la responsabilitat del català recau més que mai sobre els seus parlants i sobre els actors socials més immediats, entre els quals hi ha sindicats, ajuntaments, diputacions i Generalitat, i en queden autoexcloses les institucions espanyoles que mai han sentit com a seva la llengua catalana, sinó ben al contrari.
Cal anar vestint un marc jurídic que doni eines de protecció jurídica i de legitimitat al català. Se n'han fet, però en calen més. Per un altre cantó caldria aconseguir que la gent se sentís còmode parlant en català davant d'una persona que no el parla, bo i entenent que incidir en els usos lingüístics interpersonals és complex, arriscat i polèmic, ja que toca les llibertats individuals. Per bé, que cal tenir present que l'acte comunicatiu privat i interpersonal de convergència del català al castellà no és fruit d'un acte comunicatiu lliure. El manteniment de la llengua catalana i la no claudicació a les converses intergrupals i en els actes socials és de vital importància. És la manera principal que tenim per transmetre la llengua als que no la parlen, però també de transmetre el fet que la llengua és necessària, així afirmacions com les d'Ana podran canviar. A més, cal un discurs que tregui etiquetes a la llengua catalana, que la desmarqui, que la faci passar de l'autenticitat a l'anonimat. Cal un discurs i unes polítiques actives justament oposades a les paraules de Haiducii, cal que la gent senti que el català és la llengua de tots sense més matisos.




7. Bibliografia

BASTARDAS i Boada, Albert (1996). Ecologia de les llengües. Medi, contacte i dinàmica
sociolingüística. Editorial Proa, Barcelona.
BOSCH, Jordi (2011). Abans del ressentiment: la responsabilitat. La llengua a la universitat. Dins: VILA i Ros, David et altri. El català em sedueix. Edicions 7dquatre, 2011.
QUIVY, Raymond i VAN CAMPENHOUDT, L. Manual de recerca en ciències
socials. Editorial Herder, Barcelona, 1997.
PALAU, Carles; BOSCH, Jordi; ARNAN, Neus; SAGARRA, Marina (coord.); VILA, David (coord.). De la consciència a la conducta. L'experiència de Tallers per la Llengua. Països Catalans: 7dquatre, 2009.
UNIVERSITAT DE BARCELONA. Els usos lingüístics a la universitat de Barcelona: Normatives i Documents. Edita Vicerectorat d'Estudiants i Política Lingüística. Universitat de Barcelona.
WOOLARD, Kathryn. 2008. Les ideologies lingüístiques: una visió general d'un camp des de l'antropologia lingüística. Pp. 179-199 en Revista de Llengua i Dret, vol. 49.

8. Relació de documents de l'annex

Els documents estan detallats per ordre d'aparició en el treball.

Carta de la vicerectora de política lingüística Dra. Gemma Fonrodona.

Els usos lingüístics a la universitat de Barcelona: Normatives i Documents.

Carta de la Dra. Meritxell Simó.

Carta d'acollida bilingüe en català i italià.

Fulls d'informació de les classes de català.

Qüestionari als estudiants al·lòctons.

Qüestionari a les universitats d'origen. Models en anglès, castellà i gallec.






















Alumnes a la facultat de filologia de la UB (Total: 1912)
1682; 88%
1; 0,05%