Filosofia elegant per al millor dels mons possibles

INTRODUCCIÓ Filosofia elegant per al millor dels mons possibles Maria Medina-Vicent i Patrici Calvo

Filosofar, com va afirmar José Ortega y Gasset en la seua obra ¿Qué es la filosofía? (1929), és una actitud humana front a allò que ens ve donat, una forma de vida, un quefer amb l’objectiu principal de “(…) buscar al mundo su integridad, completarlo en Universo y a la parte construirle un todo donde se aloje y descanse” (Ortega y Gasset, 1929: 333). Entre altres coses, perquè eixe món que s’obre front als sentits, “(…) es un objeto insuficiente y fragmentado, un objeto fundado en algo que no es él, que no es lo dado. Ese algo tiene, pues, una misión sensu stricto fundamentadora, es el ser fundamental” (1930: 333). Per aquesta raó, el paper de la filosofia no és mostrar la realitat física, sinó la realitat radical, la humana, la que procedeix de la coexistència de cadascun amb el món. Perquè com éssers humans, no ens adaptem al que ens ve donat d’avantmà. La nostra vulnerabilitat ens obliga a transformar la naturalesa per poder sobreviure (Gracia, 2016: 23-24), i la nostra capacitat de pensar i projectar el millor dels mons possibles (Roldán, 2015), eixe “art de preferir lo preferible” (Ortega y Gasset, 1947: 378), ens exigeix emprendre la tasca transformadora de la realitat en el marc del món pensat; és a dir, triant bé i orientant l'acció perquè aquesta esdevingui. I és precisament en tot aquest procés on un saber com la filosofia pot ajudar a fer-ho elegantment, de manera íntegra, intel·ligent i amb sentit (Ortega y Gasset, 1951: 622), perquè elegant és la persona “que ni hace ni dice cualquier cosa, sino que hace lo que hay que hacer y dice lo que hay que decir” (Ortega y Gasset, 1943: 349). En aquest sentit, estructurat al voltant de vuit blocs temàtics -Educació, Realitat, Coneixement, Llenguatge, Literatura, Política, Comportament i Ciència-, el present llibre recull les aportacions de diferents investigadors/es de les quatre grans àrees de la filosofia -Filosofia, Lògica i Filosofia de la Ciència, Metafísica i Teoria del Coneixement, i Filosofia Moral i Política- amb el principal objectiu de promoure el cultiu de la filosofia i de la seua didàctica, així com contribuir modestament al coneixement, desenvolupament i esdevenir d'un món millor, més elegant, intel·ligent i desitjable.

VII

Maria Medina-Vicent i Patrici Calvo. Filosofia elegant per al millor dels mons possibles.

El bloc Filosofia i Educació es troba conformat per tres reflexions crítiques sobre el paper de l'ensenyament universitari, el fonament de l'educació i les disjuntives de la segregació per sexes a l'aula. D'una banda, trobem “Filosofar a la altura, y a la basura, de los tiempos. Ortega y Gasset y la cuestión universitaria”, on Paolo Scotton aprofundeix en el pensament orteguià per destacar el paper de l'ensenyament universitari tant en la seva obra com en la seva pròpia vida, arribant fins i tot a proposar que aquesta determina el concepte que Ortega té de la missió de l'acadèmic a la societat, així com la seua relació amb contextos sociopolítics diferents. Per un altre costat, en “El fundamento ético-filosófico de la educación”, Javier Gracia Calandín analitza quin és i quin ha de ser el fonament de l'educació, proposant que davant la contínua incertesa política, s'aprofundeixi seriosament en dita qüestió a través de la reflexió filosòfica, ja que aquesta visió pot contribuir a llençar llum sobre el tema i orientar racionalment el quefer educatiu. Finalment, “Neurofilosofía y educación segregada por sexos” de Sonia Reverter Bañón, proposa criticar i enriquir el tradicional debat sobre el benefici o no de separar nens i nenes a les aules a través de les últimes aportacions provinents dels estudis neurocientífics i filosòfics. El bloc Filosofia i Realitat es compon de dues contribucions sobre realisme escolàstic i teoria general de la imitació. D'una banda, tenim “El realismo escolástico extremo de Peirce: un caso que elude el argumento de la indispensabilidad”, on Mª Uxía Rivas Monroy aborda la consideració peirciana dels generals per introduir el seu enfocament pragmàtic en la reflexió actual sobre les entitats abstractes, la qual cosa permetria desenvolupar dita qüestió a través de nous elements de reflexió. D'altra banda, Ricardo Gutiérrez Aguilar ens presenta “Pragmática y metafísica general de lo ejemplar en Javier Gomá. Una aproximación crítica”, on analitza les bases d'una teoria general de la imitació, identificant els principis generals o postulats sobre la qual s'erigeix, així com mostrant la seva raó suficient i els seus límits aparents. El bloc Filosofia i Coneixement consta de tres aportacions que reflexionen al voltant de la responsabilitat epistèmica, la transparència dels estats mentals, el discurs històric i la memòria col·lectiva. Por un costat, “La responsabilitat epistèmica i el seu abast. Una reflexió a través de l’holisme semàntic” on Lurdes Valls Crespo proposa la possibilitat de relativitzar l'atribució de la responsabilitat epistèmica, en tant que justificació de la implicació de creences a través de demostrar un ús adequat i suficient d'evidències. D'altra banda, tenim l’aportació titulada “La transparencia de la creencia: ¿Puede aplicarse también a deseos e intenciones?”, on l’autor Jesús López Campillo, després de mostrar que l'explicació tradicional de la transparència dels estats mentals es basa en una noció reificada dels estats mentals, ofereix una reinterpretació de la transparència que permeti

VIII

Maria Medina-Vicent i Patrici Calvo. Filosofia elegant per al millor dels mons possibles.

la seva aplicació tant a creences com a desitjos o intencions. Finalment, “El discurso histórico y la memoria colectiva en el siglo XX”, de Rafael Pérez Baquero, proposa una caracterització dels pressupostos, condicions i dinàmiques relacionades amb el discurs històric i la memòria col·lectiva, dos instruments que permeten als grups humans recompondre i donar sentit al seu passat. El bloc Filosofia i Llenguatge es compon de cinc contribucions sobre teoria de l'acció, teoria de la redistribució, origen del llenguatge i concepció del llenguatge. Per un costat, en “Volicionismo y Disyuntivismo en Teoría de la Acción. Hacia una explicación naturalizada de los ‘actos de la voluntad’”, Carlos Jaén Solanes mostra que, a nivell teòric, resulta més beneficiós utilitzar que rebutjar la noció d'intent o acte de la voluntat realitzada per defensors del volicionisme. D’altra banda, Guillem Llop i Forcada en “La polèmica entre Hamann i Herder sobre l’origen del llenguatge”, compara dues concepcions diferents sobre l'origen del llenguatge: la de Johann Georg Hamann, que accepta la intervenció divina en la creació de les condicions que fan possible el llenguatge, i la de Johann Gottfried Herder, que defensa la completa autonomia de la raó i el llenguatge enfront de Déu. En aquest sentit, Mª del Carmen Avendaño i María Janovich analitzen la concepció del llenguatge i l'ús de l'al·legoria a través dels contes de Jorge Luis Borges i Walter Benjamin, al llarg de la seua aportació “Los pliegues del lenguaje”. De la mateixa manera, “El rol de la lengua en la conceptualización”, permet a Marina Ortega-Andrés mostrar com la teoria de la redescripció de representacions explica els resultats empírics, així com els mecanismes que utilitza el llenguatge natural per influir en la cognició dels/les parlants. Finalment, “Los lugares del habla. Deconstrucción y teología negativa”, de Juan Evaristo Valls Boix, proposa a través de Derrida, una original concepció del llenguatge, en tant que topologia de la parla, on els discursos queden oberts a l'alteritat. El bloc Filosofia i Literatura conté sis aportacions en poesia, literatura i art cinematogràfic. Per un costat, “La mecánica erótica en la poesía de Juan de Yepes”, de Vicente Ordóñez Roig, aprofundeix en els conceptes d'amor i balbucejar en la poesia mística de Joan de Yepes. Per l’altre costat, tenim “El diálogo en Paul Celan”, on Pablo L. Sánchez Gómez realitza una aproximació hermenèutica a la poesia de Celan per revelar els interlocutors vàlids que li són subjacents i mostrar tota la seva obra com a expressió d'un diàleg de la paraula amb sí mateixa. En la mateixa línia trobem “La paraula trencada: representació i testimoni en la poesia de Paul Celan”, on Raimon Ribera reconstrueix l'horitzó de sentit en la poesia de Celan a través de l'anàlisi dels procediments literaris que utilitza l'autor, i del paper del silenci i la metàfora en la seva obra. El capítol “Peligros de escribir sobre la escritura. Beginnings de Edward Said y Sade, Fourier, Loyola de Roland

IX

Maria Medina-Vicent i Patrici Calvo. Filosofia elegant per al millor dels mons possibles.

Barthes”, de Pau Ferrandis Ferrer, compara dos textos de Edward Said i Roland Barthes amb l’objectiu de mostrar les limitacions existents tant en els plantejaments com en les seves formes de comprensió. D'altra banda, tenim “Viure per testimoniar. L’exemple de Primo Levi”, en el que Ana Lucía Batalla reflexiona sobre el naixement de la vocació literària de Primo Levi, a través de la seva experiència a Auschwitz, i la universalitat de la seva obra. Finalment, Lorena Rivera León analitza la influència de les obres Crimen y castigo i Los hermanos Karamázov de Fiódor Dostoievski en l'ancoratge ètic del llargmetratge Delitos y Faltas de Woody Allen a través del seu capítol titulat “¿Crimen sin castigo? Sobre la primera incursión de Woody Allen en el universo moral de Dostoievski”. El bloc Filosofia i Política s'estructura al voltant de quatre treballs que aborden el pensament polític de Nietzsche, Habermas, Hayek, Burckhardt i Marx entre d'altres. D'una banda, trobem el capítol sobre “Nietzsche y el Estado griego: un estudio contextualista, en particular sobre la recepción de Jacob Burckhardt”, en el que Francisco Arenas-Dolz analitza l’obra El Estado griego de Friedrich Nietzsche per remarcar la seva importància i relació amb la resta de la seva obra i criticar la visió apolítica que tradicionalment s'ha tingut d'aquest pensador. Per l’altre costat, trobem “Nietzsche y las leyes de Manú en perspectiva eugenésica”, en el qual Marina García-Granero Gascó compara les lleis de Manú amb les idees polítiques de Nietzsche per mostrar similituds i diferències. També tenim “Un nou camí de servitud. La política sense ideologia”, en el que José F. Gómez mostra, a través del pensament polític de Francis Fukuyama i Friedrich Hayek entre d’altres, analitza com el triomf del liberalisme després de la caiguda del Mur de Berlín ha produït una nova política basada en dades i no en ideologia, de la qual es desprèn una nova forma de servitud mitjançant l'objectivació i atomització de la ciutadania. Finalment, César Ortega Esquembre analitza críticament les postures de Jürgen Habermas i Albrecht Wellmer amb relació a la filosofia marxiana de la història al llarg del capítol “Jürgen Habermas, Albrecht Wellmer y el concepto de praxis emancipadora en el pensamiento de Marx”. El bloc Filosofia i Comportament es compon de tres estudis sobre els reptes ètics de la comunicació, la violència consubstancial en humans i la conspiració del silenci en la vellesa. D'una banda, trobem el treball de Virginia Ballesteros, “El papel de los medios de comunicación en la ceguera moral andersiana: el caso de Internet”, en el qual l’autora examina el punt de vista de Günther Anders sobre els mitjans de comunicació tradicionals i proposa que els reptes epistemològics i morals subjacents als mitjans tradicionals són molt similars als que avui en dia suposa Internet. D'altra banda, el títol “Sobre els problemes humans actuals i les seues solucions: la violència”, permet a Ismael Vallès i

X

Maria Medina-Vicent i Patrici Calvo. Filosofia elegant per al millor dels mons possibles.

Sanchis analitzar el problema de la violència i proposar el concepte de democràcia agonista i el dret internacional com a forma plausible de resoldre dita problemàtica. En últim lloc, està “La vejez, ese estupor desolado”, on Irene Gaytán González analitza la conspiració del silenci com mecanisme d’ocultació de la persona en edat provecta, un dels tabús del segle XX, i proposa abraçar la vulnerabilitat com una cosa consubstancial a la condició humana per restituir a la persona en edat avançada a la seva condició humana, la seva dignitat. Per a acabar, el bloc Filosofia i Ciència presenta quatre reflexions sobre el mètode nomològic-deductiu, el concepte de substància, l’emergentisme, i la computabilitat enumerable del nivell zero. D'una banda, es disposa el títol “Hempel, la explicación científica y el asta de bandera”, on Saúl Pérez analitza i avalua el mètode nomològicdeductiu proposat per Hempel com a model d'explicació científica, especialment si la cobertura legal del mateix és condició suficient per explicar un fet. Per l’altra banda, trobem “El “giro bruniano” de la concepción de sustancia: el objeto verdadero de la ciencia aristotélica”, en el qual Diana María Murguía Monsalvo mostra que la radical oposició de Giordano Bruno a la filosofia aristotèlica es basa en una inversió del sentit original de les seves concepcions bàsiques. També tenim “Emergentisme Splunge”, on Òscar Llorens i Garcia defensa el dualisme psicològic, que col·loca la consciència com una realitat fonamental del sistema metafísic humà, i ontològic com a solució plausible per millorar la resolució dels problemes derivats de l’emergentisme naturalista. Finalment, disposem del títol “Jerarquía de Grzegorczyk: nivel 0 es computablemente enumerable”, en el que Joaquín Díaz Boils i José P. Úbeda Rives demostren que el nivell zero de la jerarquia que estableix Andrzej Grzegorzcyk és comptablement enumerable. En definitiva, Mirades intersubjectives en la filosofia actual és un treball que, des de diferents perspectives de la filosofia, s'introdueix en la difícil tasca de pensar el món actual per seguir avançant en el disseny i implementació del millor dels mons possibles. Maria Medina-Vicent i Patrici Calvo Universitat Jaume I de Castelló UJI-A2016-04

Bibliografia Gracia, D. (2015): “Mejoramiento humano: ¿De qué estamos hablando?”, en Ortega, César, Richard, Andrés, Páramo, Víctor y Ruíz, Christian (eds.), El mejoramiento humano.

XI

Maria Medina-Vicent i Patrici Calvo. Filosofia elegant per al millor dels mons possibles.

Avances, investigaciones y reflexiones éticas y políticas, Granada, Comares, pp. 21-30. Roldán, C. (2015): Leibniz. En el mejor de los mundos posibles, Barcelona: Bonalletra Alcompas. Ortega y Gasset, J.(1929): ¿Qué es la filosofía? en (1969), Obras Completas, Tomo VII, Madrid, Revista Occidente. — (1943): Origen y epílogo de la filosofía, en (1969), Obras Completas, Tomo IX, Madrid, Revista Occidente. — (1951): El mito del hombre allende la técnica, en (1969), Obras Completas, Tomo IX, Madrid, Revista Occidente. — (1984): “Elegancia”, en La idea de principio en Leibniz. Madrid, Revista Occidente.

XII