«Fes el que et diuen, menja el que et donen i procura no fer-te mal»: l’esclavitud a l’antiga Roma (I)
Descripción
Ab Origine Magazine - www.aboriginemag.com
Ab Origine Magazine Número 17 Gener de 2017
El protestantisme i l’ensorrament del model feudal Jordi Zimmer Guirado Resum: Aquest treball pretén enllaçar de forma coherent la sintonia que tingué la confessió protestant amb la gènesi del mode de producció capitalista al llarg dels segles XVI i XVII, tot citant detalls teològics com conflictes concrets que serveixen per exemplificar la tesi de l'article. Paraules clau: anabaptistes, Beruf, calvinistes, ethos, Guerres Camperoles Alemanyes, hugonots, Martí Luter, Puritans, Revolució Gloriosa, Thomas Müntzer
Adolf Hitler, el líder indiscutit (II) Martí Ratatösk Resum: Després de 1921, Adolf Hitler era el líder de l'NSDAP. Però ho era en aquells moments i no era indiscutible, ja que com veurem no van faltar les veus que posteriorment el van qüestionar. Sí que és cert que quan Hitler abandona el Partit, en una jugada a una carta conscient del seu poder –o a causa de la fúria i el seu caràcter explosiu--, retorna amb condicions dictatorials. Però això no treu que sorgissin veus crítiques: van existir disputes internes al Partit, els membres contraris a Hitler l’atacaven i van aconseguir expulsar Hermann Esser, un dels seus homes més fidels. I és just en aquest moment, 1921, i després de desplaçar Drexler, que el Partit inicia una modificació per ser un partit de Führer: havien de canviar-se els estatuts perquè el pes de les decisions recaigués únicament i exclusiva en Hitler i no pas en la força de la majoria. Per tant, no podem parlar de lideratge indiscutible si alguns sectors interns de l’NSDAP li plataven cara i el Partit tot just començava un procés de modificació per poder adaptar-se a un líder dictatorial. És per això que hem de seguir estudiant aquest procés que el va dur al lideratge insdiscutible i perpetu del Partit. Fins ara hem vist un Hitler convertit en polític en el moment en què s'adona de la seva habilitat retòrica i va prenent una posició important dins el partit. Paraules clau: Alemanya, Erich Ludendorff, Ernst Röhm, Gregor Strasser, història contemporània, Hitler, nazisme, NSDAP, Operació Colibrí, Ultraderta
1
Ab Origine Magazine - www.aboriginemag.com
Béns i institucions comunals i comunitat pagesa a la Catalunya Moderna Arnau Barquer Cerdà Resum: Actualment la paraula “comuns” és a la boca de força gent. Evidentment, no és perquè s’hagi aconseguit socialitzar un tòpic que ha tingut un fort pes en els estudis d’història econòmica i social, sinó perquè en l’ús del mot s’hi ha destinat un conjunt de significants polítics que s’han considerat dignes de reivindicar i explorar. La breu contribució d’aquest treball s’escapa força d’aquest eix central (la significació i replantejament dels “comuns” en el moment polític present) i es vol centrar en contextualitzar històricament el que han sigut “els comuns” a la Catalunya preindustrial, amb principal èmfasi en les conjuntures dels segles XVII i XVIII. Sovint, en els debats entorn els comuns es fa referència al període preindustrial, on aquests van tenir un paper rector en l’organització social i econòmica de les comunitats pageses del feudalisme tardà. Així doncs, una tasca que ens marquem és, per una banda, intentar definir què van ser els béns i usos comunals a la Catalunya moderna o preindustrial i, per l’altra, caracteritzar la comunitat pagesa des de finals del segle XVI fins als inicis del XVIII. Paraules clau: comunals, diferenciació pagesa, època moderna, lluita de classes, universitats
Littera est vox: Escriptura i llibertat femenina a l’Edat Mitjana Helena Casas Resum: L’existència de l’escriptura femenina és un debat que m’acompanya des de fa molt de temps. Per què no provar de resoldre’l a partir de les nostres avantpassades? És més, per què no provar de recuperar els espais de llibertat femenina a l’Època Medieval? Escriptura i feminitat són dos conceptes que s’uniren en harmonia durant l’Edat Mitjana i que tingueren la força de crear espais de subjectivitat i de transmissió de genealogies entre dones. Quan la paraula era de signe masculí, l’escriptura d’algunes dones florí en l’experiència de la lliure interpretació de la diferència sexual. La llibertat femenina en la història és un fet, identificar-la és només una qüestió d’interpretació. Paraules clau: dissidència, dones, Edat Mitjana, escriptura, llibertat, Medieval
«Fes el que et diuen, menja el que et donen i procura no fer-te mal»: l’esclavitud a l’antiga Roma (I) Sabina Batlle Baró Resum: L’esclau romà ha estat una figura a voltes obviada, a voltes idealitzada. Amb l’objectiu de revisar la realitat de la servitud antiga, en aquest article comencem per abordar la situació dels esclaus dins la societat romana, posant l’atenció en el concepte d’esclavitud, el paper de les classes servils i l’origen dels servents en època de l’Imperi. Paraules clau: Civilització romana, Edat Antiga, Esclaus, Esclavitud, Roma, Vida quotidiana
2
Lihat lebih banyak...
Comentarios
