Fent servir el DIEC (i II)

Assessorame n t i Term inologia

Autores

Neus Nogué Serr an a

Elvira Riera Gil Sen 'ei d 'Assesson nnent t.ingiïisti«

Fent servir el DIEC (i 11)

Co m dèiem en la presentació de la primera part d 'aquest art icle (LLENGUA I ús, 7), en aq uesta segon a part tractarem princip alment d 'a lgu ns ca nv is (or togràfics, morfològ ics i sintàct ics) qu e trobem en el DlEC en relació amb el Diccionariget/eral de la lleuglia catalana, de Pompeu Fabra (DGLC), la tercera edició de l Diccionar i de la llengua catalana, d'En ciclo pèd ia Catalana (OLC3), i la Proposta per a 1II1 est àndard oral de la Ilenglia catalana (Il. Morfologia), de l'In stitut d' Estudis Catalans (PEü ll).

L'ús del guionet

El nou criteri o rtogràfic d'ú s del guionet , aplicat sistemàti camen t en el DlEC, h a esta t una de les qü estio ns més come n tades des de l'aparició del diccionari, i represen ta un clels canv is més im po rtan ts resp ect e a la no rma fabr ia n a. De fet , en el Dl EC s'a pliq ue n uns criteris d'ú s del guio ne t elabo rats específicame n t pe r a la co n fecció del dicci o nari , qu e l'IEC no va fer públics fin s al març cie 1996 di n s Documents de la Secció Filològica, III (vege u el capítol «L'elaboració del Diccionari de la llengua catalana. Criteris aprovats per la Secció Fllo l ògica»). Però aq uests crite ris no es van publicar co m a nova normativa o rto gràfica d'ús del gu io ne t: la Secció Filològica va aprovar la n ova

norm ativa el mat eix març de 1996, i la va d ifondr e en full s fot ocopiats, amb el títol

L'ús del guionet et/ l'escriptura dels mots (armats per composició o per prefixació. C re ie m qu e aqu es t a circ u m st à n cia - l' ap licació d 'un s crite ris n o p ub licats pr èvi am ent- , su m ada a la qu antitat cie par aul es afectacles pel canvi o rto gràfic, h a estat la causa de l'a larma que han manifestat alguns profession als de la llengu a pels efectes clels nou s criteris d'ús del guio net. I am b l'à n im cie relativitzar aq ues ta alarma fem les co n side racions següents: 1. L'obj ecti u de sim pli fica r i siste matitzar els crite ris d ' ús del gui o net que expressa l' IEC en el preàmb ul cie la n orma s'h a aconseguit en la ma jor ia clels casos sense provoca r problem es cie co m pren sió o pro n unciació dels mot s. La nova n orma h a permès elim inar les vacil-Iacio ns en l'escrip tura cie mo ltes pa raules, espe cialm en t en les for macles am b recursos tan productiu s com la pre fixac ió i la co m posició a la manera cuIta. Si co m pa re m a lg u ne s e n t ra cles d el DGLC, el OLC3 i el DlEC (t aula I ), veurem qu e la supressió sistemàtica clel guio n et facil ita la u n ita t en l' es cri p t ura cie m ot s d 'aquest tipus, tant si són al diccionari co m si no (preinscripci ó, socioeconòmic...), i també simplifica la transm issió d id àct lca cie la n o rma.

Taula 1

22

DGLC

DLC3

DIEC

allioli col-i-flor

allioli col-i-flo r

allioli coliflor

preh istòria postpalatal pre -ro mà sots-de legat

prehistòria pre -palatal postpalatal pre -ro mà sots-delegat -ada

subdelegat

subdelegat-ada

prehistò ria pre pa latal postpalatal preromà sotsde legat [s. v. sots-] subdelegat subdelegada

ca rdiopatia cà rdio-vascu lar sociolingü ístic

cardio patia ca rdiovascu lar socioling üístic

2. El guionet és un eleme n t q ue permet di stingir els co m po n en ts qu e for m en els m ots , i per tant dó na informació als parlants sobre el signi ficat i la pronunciació de les paraules. La su pressió del guio net pot provocar, doncs, difi cultat s d' ídent ífícací ó i de pronunc iac ió d ' al gun es pa ra u les . Aqu est tipus de difi cultat s ja ex ist ien amb la norma anterior (vegeu antiràbic-a, dinosm/re} eradicació o ornitorinc al DGLC), però poden augmentar am b l'elim inació de guio nets . Pel qu e fa a la ide ntifi cació dels m ot s, en s sembla qu e es tra cta en gran part d'una qüestió d'hàbit: en s hem d'acostuma r a la forma nova d 'al gunes paraul es, i si les ut ilitzem sovint de seguida de ixara n de so rprendre'ns (és el cas de vistiplau). En el cas dels compostos a la ma nera culta , hi pot haver paraules més llargu es d el q ue és habitual (juridicoadmin ístratiuï; però ca l ten ir en compte qu e molt rarame nt es fan com p osto s de m é s de dos ele me n ts (com otorinolaringologia), perquè la llen gu a té altr es mecanismes de coordinació (no diriem , per exemple, acte academi colitemriomu sical, sinó acte acadèmic literationutsícat o bé acte acadèmic literari i musical). D'a lt ra banda, el problema de les possibl es am bigüitats derivades de la su pressió del guio ne t (p. e., entre hispanoamericà am b el sign ificat de ' relat iu a Espany a i Amèrica' i de 'relatiu a Hispanoamèrica'; o bé entre exportador de blat i exportador de la sida) ens sembla més aviat te òri c. La llengu a té m oltes formes amb div ersos sign ifica ts que poden resultar am bigües i, qu an ho só n, l'ambigüitat la resol el co n text o la mateix a situació comunicat iva. Si l'amb igüitat la provoca la supressió d'un gu ione t, probablement es resoldrà pels mecanismes habituals, tot i que també es pot recórr er, si ca l, a l'ús discrecional del gu ionet q ue la norma preveu per a mots o expressio ns creat s per la pràctica co m un icativa. Pel que fa a la pronunciaci ó, la falta del guionet pot accelerar el procés de lexi calització dels mots co m postos o prefixats, ja que el parlant perd la consciència dels elements que els formen , i això pot provocar la pèrdua de l'accent secunda ri de les formes prefixades (cQm/tor) i vacil-lacio ns en la pronunciació de r i s (preromànic, coresponsable, sotsarrendatari...). Les vac il-lacio ns augmentaran a m esura qu e avanci la lexi calització del m ot , segons que sigui culte o popular, que s'utilitzi freqüentm ent o no, que se senti sovint als m it jans de comunicac ió o no, et c. El qu e és in nega ble és qu e,

am b la desapa rició del guio ne t, augmenta la distància en t re l'or tografia i la pronunciació d'aq ues ts m o ts. Creiem qu e, si les vaci l-Iacio ns qu e es produeixen són prou importants, l'I EC es pod ria replantejar l'e scriptura de les paraul es afectades, ta nt si só n el resu lt at d e l'aplicació de la nova norma (coreferent} presocràtic) com si ja tenien aq ues t problema ante riorment (dino-

saure, eradicar} ornitorinc). 3. Dels prefixos qu e intervenen en la for maci ó de m ots, co ns ide re m convenient co me n ta r-ne algu n s: • El prefix 110, segons es des prèn de la nor m a, s' ha d'escriure amb guio net q uan va seguit de su bstanti u (la no-vi ol ència), per ò s'esc riu co m un mot independen t quan va segu it d'ad jectiu , encara qu e l'adj ectiu estigu i su bsta ntivat (les nacions no violentes,

els 110 violents, els 110 catalanoparlants, els 110 fumadors, els 110 creients...). • El prefix CU-, am b el sign ificat de 'acció co n jun ta ', si ent ra en co ntacte am b un m ot començat per r- no fa duplicar aq uesta consonant (coregent} coreligionari, cotesponsabilitat fiscal, etc.) . (En casos com corresponsal, co- t é un a ltre se n ti t. ) Seg ueix, doncs, la norma general, i en aq ue st aspecte el DIEC rectifica el DGLC, q ue co nsigna va amb -rr- tots els mots d'a q uest tip us co me nça ts pe r co-, in de pe nden tment del sign ificat d'aquest prefix. • El prefix ex-, qu e és m olt produ ctiu, proporciona diversos exemples de com es pot aplicar l'ús discrecional del guio net en casos de co ntactes gràfics co m els de ex-xofer (o ex-xoter¡ i ex-Iugoslàvia.' En el primer cas, el con tacte co n so nà n tic és estrany al català, fet qu e justifica el gu ione t; en el segon, la necessitat de mantenir la m ajúscul a del nom pro pi o bliga a utilitzar-lo. Aq ues t prefi x pot det erminar tot un sin tagma: exdirectora general, exprimer ministre, exalt càrrec. En aquests casos sembla q ue l'ús del gui onet tampoc serv eix per marcar que el prefi x afecta el sintagm a sencer i no sols el primer elem en t (escriure ex-primer ministre n o ho resol); per tant, creiem q ue podem escriure aquests sin tagmes tal co m els hem reproduït, i aix ò és el qu e fan els pri ncipals mitjans de co m un icació. Potser caldri a valorar si caso s co m aquests jus t ificari en qu e, en lloc d 'un prefi x , ex fos considerat un adjectiu i an és separa t de les paraules o els sin tagmes qu e co m plernenta. 2 23

• Un cas semblant és el del prefix nnrl-, tam bé mo lt pro d uctiu, qu e en alguns casos funciona com una pre pos ició, tot i qu e el diccionari només l'en t ra co m a p re fix (a diferència de pro, qu e ent ra co m a prefix i preposició) . Així, pode m escriure campanya pro OTAN, però hem d'escriure campanya al/ti-OTAN; o bé campanya pro normalització lingiiística, però campanya antin ormalització ung úistica. 4. Finalment, volem co me nta r el cas de ls

anomenats co mpostos sinà ptics o sin tag mes travat s form ats per dos sub stantius (bar restaurant, bergant! guieta, conferència culloqui, escula taller, decret llei, gmp classe...), perq uè es tr act a també d 'una estructura molt productiva qu e, a més, pro voca dubtes d 'escri ptura. Aquests sin tagmes n o són reco llits per la normativa sobre l'ús del guionet, però sí qu e apa reixen als crite ris per a l'elabor ació del diccionari. Segons aquests criteris , qua n els dos substa n tius formen un compost pro p i s'escri ue n so lda ts (compravetuta, centredreta, centreesquetta s, però q uan for me n un co m post sinàpti c s'esc riuen separats (escula taller); no hi ha, don cs, l'opci ó de fer servi r el gu ionet. El criteri per diferen ciar el co m post propi de l sinà ptic està relacionat am b el grau de lexicalització de l'estructura, ja que els elements d el p rimer for me n un a unitat morfològica, men tre qu e els del sego n mantenen no més un a relació sintà ctic a. Així, l'escriptura compravenda obliga a fer un plural compravel/des (igua l co m l'escriptura capgròs ob liga al plural capgrossos), am b la ma rca de plural en el sego n elem ent; en canvi, en els co mpostos sinàptics el primer elemen t manté la flexió de plural i hi ha vacíl-Iacíons en la flexió del sego n (bars restaurant o bars restauranis, alcaldes president o alcaldes presidents, conferències col -loqui o conterències cot-toquis, magistrats jutge o magistrats jutges, llars residència o llars resid ènciesï, Com a norm a pràctica es pot considerar que aques ts co m pos tos s'es criuen junts només quan els recull així el diccionari , i que q ua n no hi apa reixen és mill or escr iure ' ls sepa rats. D'a ltra band a, cal diferen ciar d'aquestes les estr uctures en q uè s' usa un guionet preposi ti u o sin tàc tic: relació metge-pacient, autopista Barcetona-Matarà, guerralran-lrak.: Aquí el gu ione t perm et eliminar preposicions i articles, i simplificar estruc tures més com plexes. La norm a de l'IEC n o en parla pe rq uè n om és tr act a de la formació de mots. 24

L'a ddició o no de 'e ·' epentètica davant 's·' líquida ini c ial

El DIEC apli ca també sistemà ticament la nor m a «eSobre la grafia dels co mpostos i derivat s de mo ts que presenten etimològ icame nt una essa inicial seguida de co nso na nt ", pu blicada als Documents de la Secció Filològica, li, el 1993. Aquesta norma, qu e en genera l desen volupa la que era implícita en el OGLC, és contrad ictòria amb els criteris que s' h an aplicat en obres lex icogràfiques posterio rs (la GEC, el OLC, el Diccionarí enciclopèdic de mediclna, el Grall La rousse català, el Diccionari m anuat ... ) per a en trades qu e el OGLC n o co nte n ia; per posar com a exe mple els casos més habituals, en el DlEC trobem autoescola, infraestructura i potiespottiu, men tre qu e en les altres ob res citades aquestes for mes sur ten sense la e- epentètica . D'alt ra banda, rem arquem que l'apl icació siste m àtica de la nova norm a por ta a rectifica r el OGLC en alguns casos , com reescriure, reescalfar, sobreescriure, sobreescalfar i sotaescriure, qu e en el DGLC apareixien sense la e- epen tètica.

Altres ca nvis or togràfics

Cal destacar també alt res ca nv is o rto gràfics qu e introdueix el DlEC, co m la grafia ún ica amb -e de rere i els seus compostos: darrere, el/rere, reietons, rereguarda, etc. Des del DGLC fins al DLC2, la forma preferen t era rera; però tant els criteris etimològics com els dialectals co n due ixen a les form es amb e, que el DLC3 ja en tra com a preferen ts. Des de l'aparició del nou dic cionari nor mat iu només són correctes aqu estes formes amb e. Un a altra norma que s'a plica en el DlEC és la d 'escriure acabats am b -es els noms d 'origen grec, llatí o hebreu co m àlies, atles, galimaties, mecenes o messies. Aquesta norma , publicad a l'an y 1990 en els Documents de la Secció Filològica, t, també afecta n om s prop is com Elies, lsaies, Maties, etc. Hi ha, d 'altra banda, algu ns canv is d 'accen tuació, co m el del sufix -fàgia de mots com antropotàgia, que en el OGLC apareixia sense accent gràfic (-fagia); o bé el de n om s de formes geo mè t riques com holoedre o holòedre (el DlEC adme t les due s forme s), qu e el OGLC entrava no més co m a esdrúixo les. Altres dobles poss ibilita ts d'accentuació qu e admet el DlEC só n: fotòlit o fotolit (però, en canv i, només mOl/òlit); perit -a o perit -a; i xofer -a o xifet -a.

Informació morfològica

De les novetats del DlEC relatives a la morfo logia , volem dest acar les següen ts: 1. Com a norma general, les en trades del di ccio na ri n o m és co n ten en info rma ció mo rfològica sob re la formació de l plural i sobre la flexió verbal qu an es t racta de formes irregulars. Les formes regu lars s'ex pliqu en a les «In struccio ns per al man eig del d iccion ari». Un exemple sign ificati u és el de les d obles formes cie plural cie no ms co m IJOSC

(boscs/ boscos), text (texts/t extos ), passeig (passeigs/passejos) i desig (desigs/desitjos). Només es fa co nstar explícita men t la du plicitat clel plural en els casos en qu è adopta la form a -tios, co m és el cas de desig: «[pl. -igs o -itjosl». En els alt res tres, la duplicitat s'e x plica a l' apa rtat 7 de les «In struccío ns ... » . Un exe m ple sim ilar, referit a la flexió verbal, és el que s'e xplica a l'apa rtat 8.4 de les «Ins tr uccions... »: "El fet que un verb en -ir no pren gu i l'increment -t'Íx- és indicat, en el diccion ari, posa nt en tre clau dà to rs la forma 3 clel presen t d'indicat iu . Així: "dotmir [ind . pr. 3

geix pel crite ri de la co he rèn cia formal del text (vegeu l'ap art at "Va ria n ts geo gràfiqu es», a la prime ra part d 'aquest article). Per tant, sigut i estat no més poden aparèixer en un ma teix text si el primer és el participi de ésser/ser i el segon, de estar. En un a frase com "Les interven cions del matí h an estat molt interessants, però les de la tarda han s igu t m és avorrid es », s' h a u ria d e su bstituir l'alternança d 'aquests dos pa rticipis per l'ús d 'un dels dos. 4. Amb les for mes tindre i vindre de l'i n finitiu del s verbs tenir i venir pass a una cosa sem b la n t: no s' h aur ien d 'alterna r en un mateix text. En aq uests casos, a més, observem qu e la dobl e forma no s' ha fet extensi va als derivats (vegeu contenir, intervenit, etc.). Quan s' ha volgut in dicar que un a va rian t fo rma l d 'un m ot prim iti u afe cta també els deri vat s, això s' ha fet co n star explícita men t a l'entrad a del m ot pri mitiu (vegeu, per exe m ple, les en t rades carbassa i cargol).

El DIEC i la 'Propost a per a un e s tàndard oral de la llengua catalana'

doril/ ]".»

Igualment, l'entrada d'u n verb com con èixer, que pren l'incr em ent -t'Íx- en tot es les persones men ys la pr imera del singular, conté la informació següe n t: «i n d . pr. I conec, 2 coneixes», D'altra banda, tot i qu e la prim era edició del DlEC nom és contenia la flexió verbal del catal à cen tral en els mod els de co njugació cie les esmentades «Instruccíons...-. a partir de la pr imera reim pressió ja hi trobem la dels altr es grans dialectes. Per exemple, en el mod el I tro bem cal/to / cant, cm/te, canti (ind . pr. 1). 2. Com és sabut, el DlEC ha in cor porat tan t en femen í co m en masculí els no ms d 'oficis, professions, càrrecs, etc. que són Vigents act u a lme n t i qu e n o es ta n rest ringi ts institucionalme n t a un dels dos sexes. 3. Les du es entrades co rrespone nts al verb

ésser/ser mereix en algu ns come n ta ris. La in formació morfològica qu e co nte ne n és la mat eixa, tr et de la qu e fa referèn cia a la forma del gerundi: a ésser hi correspon essent i a ser, sent. D'altra banda, hi apareixen com a novetats du es variants for mals del participi: sigut, al costa t de estat, i set, am b la marca "en algune s co ntrades». Reco rdem que l'ús de variants for ma ls es re-

En s ha sem blat in teressan t veur e qu in tractam ent reben en el DlEC les formes qu e apareixen en la Proposta per a l/l/ est àndard

oral de la ll engua catalana ll, Morfologia (PEOII), del mateix Institut. En primer lloc, pod em dir qu e, tal co m era pr evisibl e, les formes qu e es co ns ideren no recomanables en l'es tà n dard oral tampoc a pareix en en el n ou d iccion ar i normatiu . És el cas, per exem ple, de l'ú s d 'adje ctiu s co m COII/ IÍ i gris co m si fossin inva riab les pel qu e fa al gène re; de l'ús de lis co m a plural de li, i dels in fin it ius i gerun di s a m b l' arrel vela ritzada (caiguent, estiguent, nasquem, po guer, poguent, etc. ). En sego n lloc, en el DlEC t rob em u n tractamen t desigual cie les form es qu e en la PEOII es co ns ide ren pròpi es de l'àmbit restr ing it o de registres infor ma ls, o admi ssibles en l'àmbit gen era l. Algu ne s h i sur ten sense cap marca, com el part icipi sigut del verb ésser/ser. D'altr es hi ap arei xen am b algu n tipu s de marca valor ativa, co m ara l'article salat, les formes lo i los de l'articl e masculí i el participi set del verb ésser/ser: l'article salat es considera propi del bale àric i del parl ar salat, en registres inf ormals; les form es lo i los es cons ideren pròpies d'al gunes co n trades, també en regist res infor mal s, i el participi set, com ja h em dit més 25

amunt, és introduït per l'expressió «en algunes contrades». Finalmen t, hi ha altres form es d'aq uest tipus que no sur ten en el DI EC, co m ara e ls femenin s basta nta bastantes; la forma som (baleàric) de la primer a persona del presen t d 'indicatiu, del verb ésser/ser; la form a eres (valencià) de la segona persona de l prese n t d'indicatiu del mateix verb; i els participis despert i frit (baleàric) dels verbs despertar i fregir, respecti vame nt. En tercer lloc, la gran majoria de les formes qu e es consideren prò pies de l'à mbit gen eral en la PEüll apareixen en el DIEC sense cap marca . És el cas de les for me s femenines d 'oficis i professions, i del parti cipi estat del verb ésser/ ça. Però hi ha alguns casos en què aqu esta cor respondè ncia lògica no es dóna. En tre aq uests, destaquen un grup de quinze participis que en la PEüll apareixe n amb du es varian ts, totes d ues considerades d 'àmbit general, de les quals onze no surten en el DIEC (cogut, fenyut,

[us, oferit, plangut, pertangut, ras, reblit, rost, sofrit i suplit) i tres (complit, establit i omplit) hi surt en amb l'expr essió «en algunes contrad es». Només en un cas (matat/mort) hi trobem les dues variants sens e cap marca valorativa. Finalmen t, trobem esporàdicamen t alguna forma en el DIEC que no apareix en la PEüll , com ara la forma só de la primera per sona de l present d 'i ndicatiu del verb ésser/ser, la forma sigués de la tercera persona singular de l'imperfet de sub juntiu del ma teix verb i les formes so i sos de l'ar ticle salat. En cas de di screpància entre aq uestes dues obr es, co nsiderem qu e en l'estàndard oral els crite ris de la PEü ll han de preva ldre per sobre de ls del DIEC, perquè aq uesta proposta ha estat elabor ada per codif icar específicament els usos orals de la llengua, i perq uè conté informació molt útil sobre l'àmbit geogràfic i o rien tacions sobre registres forma ls i informals. Aquest criteri general no seria vàlid en casos co m els del pa ràgraf anterior, en què el DIEC am plia la PEül1.

Informació sintàctica

El DlEC ha introduït alguns canvis respecte al DGLC (i a vegades tam bé respecte al DLC3) en la informac ió sobre els complements qu e poden po rta r els verbs . Així, hi ha un bon no mbre de verbs considerats pronominals pel DGLC als q uals 26

s' ha afegit com a catego ria bàsica la de verb transitiu (col·legiar, descuidar, encavallar, engatar, etc.) o, en algu n cas escadusser, la d 'int ransit iu (xalar). En altres verbs s'ha n afegit usos preposicionals als usos trans itiu i absol ut recollits pel DGLC (aprofundir, dimitir) . Així, a més de construccions com «aprofu ndir u n assumpte» i «dimiti r un càrrec» (o, simpl ement, «d imitir»), el DIEC també n 'admet d 'a ltres com «aprofundir en un assu mpte » i «d im itir d'u n càrrec ». I inversament: en alguns casos tcutminar, dictaminar, obviar), el DIEC afegeix als usos intransitius tradi cionals (