Feminitat i individualisme a Infidels. Codificacions de genere i transnacionalitat de les representacions

Aquest article reflexiona entorn de la representació dels rols de gènere i els models de relacions sexuals i afectives oferts per la sèrie de Televisió de Catalunya 'Infidels', unaproducció catalana que segueix l’èxit de formats de sèries per a dones com 'Sex and the City' o 'Desperate Housewive's. La sèrie catalana construeix un discurs de fractura dels ideals de l’amor romàntic a través, sobretot, a través de la infidelitat generalitzada, però també del reclam d’independència dels protagonistes femenins, tot i que a la darrera temporada l’ideal romàntic sembla reconstituir-se com a mòbil principal dels personatges, per bé que només amb l’acceptació del seu revers. En qualsevol cas, la sèrieplanteja una aposta pedagògica en favor de la individualització de les trajectòries vitals femenines i de la inclusió d’una pluralitat de relacions i estructures familiars alternatives a l’heteronormativitat, tot i que manté límits sancionadors amb algunes pràctiques sexuals i relacionals. Així mateix, utilitza estratègies justificadores diferenciades per a explicar la infidelitat masculina i femenina, blindant d’aquesta manera la divisió entre gèneres i l’adscripció d’uns o altres comportaments adequats per a homes i dones. Finalment, Infidels també dibuixa exclusions, fonamentalment basades en la classe social.