Excavaciones arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2008. Mpc 08. Memòria del Patrimoni Cultural

August 23, 2017 | Autor: M. Chávez-Álvarez | Categoría: Balearic Archaeology
Share Embed


Descripción

A.1. ARQUEOLOGIA DE SUBSÒL. Excavacions programades. 0007

EXCAVACIONES ARQUEOLÓGICAS EN POLLENTIA (ALCUDIA, MALLORCA) Campaña 2008 Mª ESTHER CHÁVEZ MIGUEL ANGEL CAU MARGARITA ORFILA

DIPÒSIT LEGAL / PM 601-210 ISBN / 13:978-84-693-1181-3

EXCAVACIONES ARQUEOLÓGICAS EN POLLENTIA (ALCUDIA, MALLORCA) Campaña 2008

Mª ESTHER CHÁVEZ Profesora Contratada Doctor de Arqueología, Universidad de La Laguna MIGUEL ANGEL CAU Research Professor, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, ICREA/Universitat de Barcelona MARGARITA ORFILA Catedrática de Arqueología, Universidad de Granada (Coordinadores)

INDICE Introducción

3

Mª E. Chávez, M.A. Cau, M. Orfila 1. Memoria de la intervención realizada al este del Capitolio del Foro de

6

Pollentia. Cuadros H-9, I-9 Mª J. Rivas, C. Mas., M. A. Cau, Mª E. Chávez, M. Orfila 2. Memòria de la intervenció a l’est del Fòrum de la ciutat romana de Pollentia. Quadres G5, G6, G7, H5, H6, H7, I5, I6 i I7

61

S. Munar, M. A. Sastre, A. Puig, Mª E. Chávez, M. A. Cau, M. Orfila 3. Bibliografía

162

-2-

INTRODUCCIÓN Mª Esther Chávez, Miguel Àngel Cau, Margarita Orfila La campaña de excavaciones de 2008 en la ciudad romana de Pollentia (Alcudia, Mallorca), subvencionada por Consorci de Pol·lèntia formado por el Ajuntament d’Alcúdia, Consell de Mallorca i Govern Balear, se desarrolló entre el 7 de julio y 11 de agosto, si bien este año no acogió el tradicional Curso de Arqueología Antonio Arribas Palau, que ya ha llegado a su décimo primera edición. La razón fundamental de ello fue que la sede que nos acoge durante el curso, Can Doménech, debía cerrarse para su reforma. Por tanto, para el 2008 se planteó una campaña alternativa en la que la intervención arqueológica se redujera sólo a aquellas tareas indispensables para resolver algunas de las incógnitas planteadas por la investigación, contando para ello con un pequeño grupo de estudiantes. Por otro lado, el inminente desalojo de Can Doménech aconsejaba dejar listo para su traslado todo el material almacenado en la casa, tanto la documentación generada por las campañas de excavación como los materiales arqueológicos y los fondos de la Biblioteca. Por último, pretendíamos desarrollar dos aspectos contenidos en el Plan de Investigación de Pollentia: realizar comprobaciones topográficas de las cajas de los edificios y evaluar las posibilidades de un estudio geomorfológico sobre los puertos de Pollentia. Así, los objetivos de esta campaña pueden resumirse de la forma siguiente: -

Ordenar los materiales antiguos depositados en Can Domènech para su desalojo. Continuar con el escaneo de la documentación antigua y embalarla, dejándola lista para su traslado. Vaciar la Biblioteca de Can Doménech y embalar los fondos para su traslado al Archivo Histórico de Alcudia. Resituar topográficamente las cajas de los edificios de la ciudad con GPS diferencial. Trabajo realizado por el técnico J.Mª Puche, del Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC). Iniciar la evaluación de un posible estudio específico sobre los puertos de la ciudad romana. Para ellos se invitó al Prof. Ch. Morhange (CNRS). Intervenir de forma puntual en el llamado sector al este del foro. En las últimas campañas la investigación en esta zona ha estado dirigida a delimitar el lado este de la plaza pública de la ciudad, intentando comprender su planificación y evolución urbana. Como resultado, la excavación ha permitido localizar numerosas inhumaciones, muchas con cubierta de losas, de la necrópolis que ocupó el solar del foro durante la Antigüedad tardía. Asimismo se han exhumado restos de un edificio de grandes proporciones y un precioso pavimento de opus sectile que combina hexágonos de pizarra (en negro) y triángulos de mármol (en blanco). Cabe destacar también, el hallazgo de parte del muro este del Capitolio, una canalización de cerámica para la conducción de agua y el enlosado las losas original que cubrió la plaza pública. La estratigrafía en esta zona muestra la presencia de diversos pavimentos y estratos que ofrecen una secuencia amplia desde el siglo I d.C. hasta mediados del siglo VII d.C. Asimismo, en otro sector excavado, se han documentado estructuras y estratos republicanos, bien fechados en torno al 70 a.C. Por tanto, los objetivos específicos de excavación fueron: CUADROS H9, I9  Continuar con la excavación de los estratos e intentar averiguar el momento en el cual la plaza del foro dejó de funcionar como espacio público y se reutilizó como necrópolis.

-3-

 Datar las sepulturas y averiguar el terminus post quem de la necrópolis.  Establecer si existen patrones de enterramiento en las sepulturas identificadas, tales como orientaciones, tipos de sepultura, deposiciones de los esqueletos, etc., para después analizar las posibles fases o momentos del recinto funerario. CUADROS G5, G6, G7, H5, H6, H7, I5, I6, I7  Continuar con la excavación de los niveles estratigráficos identificados en la campaña anterior, especialmente terminar de vaciar el relleno de la trinchera medieval (UE 6677) que cortaba un nivel de destrucción (UE 6561), de color naranja, con gran acumulación de tégulas.  Ampliar el área excavada hacia el noroeste para acabar de definir una construcción de planta circular de grandes dimensiones (UE 6711), descubierta parcialmente en los últimos días de la campaña anterior y que se metía por debajo de los límites del Cuadro G7.  Terminar con un pequeño testigo que había quedado en el sector oriental de la habitación republicana excavada en campañas anteriores en el cuadro G6. Los trabajos han estado dirigidos y coordinados por Margarita Orfila, Catedrática de Arqueología de Universidad de Granada, Miguel A. Cau, Research Professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, ICREA/Equip de Recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAUB) y Mª Esther Chávez, Profesora Contratada Doctora de Arqueología de Universidad de La Laguna. Se ha contado además con los técnicos arqueólogos Mª José Rivas, Lcda. por la Universidad de Granada; Catalina Mas, Lcda. por la Universidad de Barcelona y Sebastià Munar y Miquel A. Sastre, Lcdos. por la Universidad de las Islas Baleares. Durante la primera quincena se contó también con Antoni Puig (Arqueólogo y Doctor por la Universidad de Barcelona). Como colaboradores de excavación se ha contado con el apoyo de: Bartomeu Vallori (becario FPI de la Universidad de Barcelona), Francisca Cardona y Elena Sánchez (Lcdas. por la Universidad de Granada) y Gema Pérez (Lcda. por la Universidad de La Laguna). Como alumnos invitados, hemos contado con la participación de Patricia Murrieta (Ph.D. student, Department of Archaeology, University of Southampton); Diego Romero (Universidad de Sevilla); Carlos Alonso y Mario Gutiérrez (Universidad de Granada); Jaume Servera, Yerai Viedma y Natalia Gordo (Universitat de Barcelona); Marta Melero, Javier Hernández, Adrián Hernández y Ariadna Garcia, (Universidad de La Laguna), Ignacio Fiz (ICAC) y Pedro Cózar (estudiante de secundaria). En la campaña ha participado también un grupo de estudiantes americanos que llegan mediante la iniciativa de la ONG ArqueoSpain por quinto año consecutivo. Por el grupo de ArcheoSpain han participado como monitores: Unai Aurrekoetxea y Juan José Fuldain. Los alumnos fueron los siguientes: - Chris Meagher (Pawling High School, New York) - Erik Federman (Germantown Friends School, Pennsylvania) - Carly Olenick (La Costa Canyon High School, California) - Anne Benda (The Spence School, New York) - Bryant Foster (North Pennsylvania High School, Pennsylvania) - Madeline Holland (Northside College Preparatory High School, Illinois) - Marshall Schurtz (Westlake High School, California) - Daniel Derman (Lewisburgh Area High School, Pennsylvania) - Julia Hurley (The Spence School, New York)

-4-

Las tareas de campo estuvieron supervisadas desde el Consell de Mallorca por el técnico de patrimonio, Jaume Cardell, como cada año. El desarrollo de la excavación se llevó a cabo a través de la coordinación de los trabajos entre la dirección, los técnicos encargados de catas, sus colaboradoresayudantes, los alumnos invitados y el grupo de estudiantes de ArcheoSpain. El trabajo de campo se realizó de lunes a viernes desde las 7’30 de la mañana hasta las 13 horas, excavando, fotografiando, dibujando las estructuras que se van identificando y realizando las secciones que sean necesarias en cada una de las catas. Por la tarde, de 16,30 a 19 horas, se realizaron tareas de limpieza de los materiales muebles recuperados, el inventario de los mismos, así como su signado y clasificación preliminar. Además, estos trabajos se compaginaron con la realización de dos talleres dirigidos por los técnicos-arqueólogos, uno en el que se enseña a los alumnos las técnicas de dibujo de piezas cerámicas, tanto a lápiz como su tratamiento a través del programa Free-Hand 10, y otro en el que se les dan una nociones sobre la aplicación del programa AutoCAD en las excavaciones de Pollentia. Como clausura de la campaña y aprovechando la presencia del Prof. Ch. Morhange (CNRS-Aix-France), éste dio una conferencia en la Biblioteca Can Torró de Alcudia, titulada Ancient Mediterranean Harbors. Finalmente, en cuanto a la metodología de excavación empleada, ha sido la habitual, siguiendo el método Harris con las adaptaciones particulares de Pollentia, donde además de trabajar con unidades estratigráficas, se utiliza el concepto de estructura. Todas las unidades estratigráficas se documentaron en las fichas generadas por el software específico para la gestión y registro de la excavación (Pròleg StratiGraph), programa que permite una gestión más ágil del registro de excavación, así como el control de posibles incompatibilidades en las relaciones físicas de las diferentes unidades definidas. El programa permite además gestionar la documentación gráfica generada de cada unidad, tanto a nivel de fotografías como de plantas y secciones generadas con AutoCAD. Asimismo el dibujo arqueológico sobre el yacimiento ha pasado a ser controlado mediante estación total y mediante plataforma CAD, en concreto con el software Autocad. En cuanto al dibujo de material arqueológico se ha realizado según los procedimientos habituales, digitalizando los dibujos y tratándolos con el programa Free-Hand 10 de Macromedia. Por último, como cada año, el material exhumado ha sido convenientemente lavado, signado e inventariado durante la propia campaña de excavaciones, utilizando la sigla de identificación facilitada desde el Museo de Mallorca: DA08/16.

-5-

1. MEMORIA DE LA INTERVENCIÓN REALIZADA AL ESTE DEL CAPITOLIO DEL FORO DE POLLENTIA. CUADROS H9, I9 María José Rivas, Catalina Mas, Miguel Ángel Cau, Mª Esther Chávez, Margarita Orfila 1.1. OBJETIVOS En esta campaña de excavación se ha continuado con los objetivos marcados en los años anteriores dentro de las directrices previstas en el área de trabajo situada al este del Capitolio y entre los Templete I y II. La zona de trabajo que nos ocupa forma parte de la necrópolis que se extiende por toda el área este del foro, donde es primordial poder aclarar los siguientes puntos: 1) Averiguar el momento en el cual la plaza del foro dejó de funcionar como espacio público y se reutilizó como necrópolis. 2) Datar las sepulturas, así como el terminus post quem de la necrópolis. 3) Establecer si existen patrones de enterramiento en las sepulturas identificadas, tales como orientaciones, tipos de sepultura, deposiciones de los esqueletos, etc., para después analizar las posibles fases o momentos del recinto funerario. 1.2. EQUIPO DE TRABAJO Las tareas de excavación se han desarrollado entre los días 7 de julio y 1 de agosto. El equipo de trabajo estaba compuesto por los técnicos María José Rivas, Licenciada por la Universidad de Granada y Catalina Mas, Licenciada por la Universidad de Barcelona. Los colaboradores han sido los siguientes: Bartomeu Vallorí (becario FPI de la Universidad de Barcelona), Patricia Murrieta (Ph.D. student, Department of Archaeology, University of Southampton), Marta Melero Bandrés y Javier Hernández Súarez, (alumnos de la Universidad de La Laguna). Desde aquí queremos agradecer todo el esfuerzo realizado en esta campaña de excavación. Por parte de la ONG Archeospain han colaborado los alumnos: Madeline Holland (Northside College Preparatory High School, Illinois), Marshall Schurtz (Westlake High School, California), Daniel Derman (Lewisburgh Area High School, Pennsylvania) y Julia Hurley (The Spence School, New York). 1.3. ANTECEDENTES DE LA EXCAVACIÓN Durante los últimos seis años el proyecto de investigación de la ciudad romana de Pollentia ha permitido intervenir de forma extensiva y programada en el área situada entre la pared este del Capitolio y la franja de tierra que quedaba entre los Templetes I y II. De esta zona podríamos destacar, en primer lugar, la secuencia estratigráfica documentada durante la campaña de 2005, de gran interés para el conocimiento de la evolución de la ciudad, en especial para aquellos periodos, hasta el momento menos conocidos, como es el caso de la Antigüedad Tardía, con una cronología que abarca desde el S. IV hasta mediados del S. VIII d.C. (fechas pendientes de revisión). Por debajo de esta secuencia estratigráfica se localizó una sucesión de pavimentos, cuya técnica constructiva y material asociado, nos indicaba una secuencia cronológica que abarca desde finales del S. I d.C. hasta el S. III. Esto confirmaría que nos encontramos ante un espacio abierto y zona de paso del foro durante un amplio margen de tiempo. Toda esta área que se extiende por la zona al este y sur del Capitolio ya había sido documentada como parte de la denominada necrópolis tardía (Arribas y Tarradell, 1987: 134) que cubre el foro. En esta zona, tras la intervención de la campaña de 2005 (Rivas et al., 2005), se identificaron siete sepulturas con la misma orientación (esteoeste), cuyo número de estructuras es el siguiente: E-244, E-245, E-246, E-269, E270, E-271 y E-272. Excepto la E-245, el resto responde a enterramientos en cista,

-6-

aunque en buena parte de ellas han desaparecido las losas que cubrían las tumbas, por lo que el material cerámico recuperado en sus rellenos apareció bastante mezclado y contaminado por el de los estratos superiores; e incluso hay tumbas que han sido expoliadas (E-270 y E-272), por lo cual la cronología que podrían haber aportado no es fiable. Posteriormente, en la campaña de 2006 (Rivas et al., 2006) se localizaron otras diez tumbas, seis de ellas en cista (E-283, E-284, E-285, E-288, E-293 y E-295), mientras el resto eran de estructura en fosa simple con forma ovoidal (E-282, E-286, E-289 y E-294). Todas ellas, salvo la E-288, estaban bastante deterioradas. El trabajo de 2007 (Rivas et al., 2007) se puede definir como de transición, ya que se continuó con la tarea de documentación de sepulturas y excavación de la secuencia estratigráfica de la zona. Los únicos estratos que se localizaron el año pasado con conjuntos de cerámica homogéneos son la UE 6698 y 6723. En esta última, la UE 6723, el material más representativo fue el norteafricano, especialmente las ánforas y la cocina. Un primer análisis de las piezas nos llevó a dar al estrato una cronología de finales del siglo II. La otra unidad que nos dio una cronología fiable fue la UE 6698, también un estrato indeterminado localizado en la parte este de la cata, de cuyo material cerámico inventariado cabe destacar las sigillatas africanas, cerámica Lucente, cocina norteafricana, ánforas, cocina tardía y común norteafricana. Todo esto nos lleva a dar un postquem al estrato de mediados del siglo IV, fecha aportada por la pieza P`07/6698/15/9, una escudilla Hayes 59 con una cronología del 350-450, apoyada por las siguientes piezas: P`07/6698/15/8 borde de TSAA1 de la forma Hayes 58B, con una cronología a partir del 290 y P`07/6698/16/1, un borde de una pieza de Lucente clasificada como LUIS 37a, con una cronología desde el 280 hasta el 350. La documentación de estos estratos nos deja vislumbrar el principio de una estratigrafía que este año hemos seguido excavando para poder relacionarla con la identificada en la campaña de 2005. 1.4. DESARROLLO DE LA EXCAVACIÓN Como ya se ha dicho anteriormente, en esta campaña la cata no se ha ampliado y sigue con las medidas de años anteriores (ver Fig. 1.1). Una vez delimitada por el lado este, el resto de los límites quedan adscritos a los perfiles de las excavaciones antiguas realizadas en los años 80 en el área del Templete I. Por tanto, la zona excavada tiene forma de L, siendo más ancha la parte este. Sus medidas son las siguientes: longitud 7,4 m. y 2,93 m. (dirección este-oeste) y una anchura de 7,83 m. y 2,73 m. (dirección norte-sur). Se continuaron con las secciones de los años anteriores: dos longitudinales (este-oeste) y dos transversales (norte-sur).

Figura 1.1. Croquis de la cata Al este del Capitolio, Cuadros H9, I9

-7-

Los trabajos de esta campaña se iniciaron retirando la UE 6741, estrato identificado el año anterior. Se trata de una capa de tierra de color anaranjado con tendencia al marrón, de textura arenosa y compacta. Esta UE estaba recortada por las siguientes negativas, UES 6567, 6534, 6626, 6574, 6671 y 6531 (fosas de sepulturas excavadas durante las campañas anteriores), y cubierta por las UES 6698, 6723 y 6691. La capa se extiende a partir de la mitad de la cata hacia el este alcanzando en algunos lugares una potencia de más de 40 cm. (en la parte norte de la cata), presentando además bastantes inclusiones de material de construcción y cerámicas. Dentro de este último grupo destacan las cerámicas comunes, de cocina norteafricana y las ánforas, así como una importante presencia de sigillata africana A y D (Ver láminas 1.5). La cronología en la cual se puede enmarcar este estrato es de final del siglo IV o principios del V, por la datación de las siguientes piezas: DA08/16/6741/25/3, un borde de cocina norteafricana, de la forma Ostia IV, con una cronología de final del S. IV hasta inicios del V (Atlante, 1981: 215); DA08/16/6741/15/1, borde de TSAD., de la forma Lamboglia 51, con un cronología del 320-400 (Atlante, 1981:83); y DA08/16/6741/15/3, borde de TSAD, de la forma Waagé 1948, con una cronología del 325-450 (Atlante, 1981: 88). La UE 6724 también se identificó en 2007, ubicada en el centro de la cata y extendiéndose hasta los límites este y sur de la misma. Este año pudimos ver que este estrato iba por debajo de la UE 6741. Se trata de una capa de tierra de color marrón muy oscuro mezclada con pequeños nódulos de arcilla, que cuenta con abundantes inclusiones de cerámica y restos de fauna. En el apartado de la cerámica cabe resaltar la abundancia de fragmentos de Sigillata africana, cerámica común, cocina norteafricana, ánforas y cocina tardía. La cronología aportada por los materiales es de finales del siglo IV, apoyándonos en las siguientes piezas: DA08/16/6724/15/7, borde de TSAD, de la forma Hayes 59, con una cronología de 320-400/420 (Atlante, 1981: 82); DA08/16/6724/15/12, borde de mortero de TSAD, de la forma Holwerda 1936, con una cronología de final del siglo IV principio del siglo V; DA08/16/6724/16/1, borde de bol de Lucente, de la forma Lamboglia 1/3 B, con una cronología del S. IV (Atlante, 1981: 5); DA08/16/6724/25/31, borde de cocina norteafricana de la forma Ostia IV, con una cronología de final del S. IV hasta inicios del V (Atlante, 1981: 215). También se recuperaron tres monedas (DA08/16/6724/1/1, DA08/16/6724/1/2 y DA08/16/6724/1/3) y una pesa de telar (DA08/16/6724/1/4). Por otro lado, cabe señalar la pieza DA08/16/6724/35/1, una llave de metal de pequeñas dimensiones, con una media luna en la empuñadura de la misma. En la parte oeste de la cata se identificó un recorte (UE 6745), en forma de semicírculo, que cortaba la UE 6742 y estaba por debajo de UE 6723, siendo su relleno la UE 6744, una tierra de color blanquecino, de poca compacidad, textura arenosa y con escasas inclusiones de material cerámico, pero con abundante restos de fauna. Dentro de los fragmentos cerámicos recuperados se han clasificado los fragmentos: DA08/16/6744/15/1, borde de plato de TSAA, de la forma Salomonson AI, con una cronología del 60 al 90 (Atlante, 1981: 25).y DA08/16/6744/25/1, borde de cazuela de cocina norteafricana, de la forma Lamboglia 10 variante B, con una cronología de la segunda mitad del siglo II hasta el siglo III (Atlante, 1981: 217). La naturaleza de este recorte se desconoce, además de no verlo en toda su extensión ya que está sesgado en el límite noroeste de la cata. Por debajo de la UE 6741 se identificaron otras dos UES: la UE 6749, localizada en la parte meridional de la cata y quedando enmarcada en el límite este de la misma y la UE 6768, que se ubica en el extremo noreste. La primera, la UE 6749, era un estrato conformado por piedras de marés de pequeño y mediano tamaño, entremezclado con tierra de color marrón oscuro y escasos restos de material cerámico y fauna. La segunda, la UE 6768, era un estrato conformado por piedras de mediano tamaño de marés, de compacidad fuerte, con escasas inclusiones de material cerámico, estando presentes cerámica común romana y ánforas. A medida que los estratos se fueron excavando, se pudo apreciar que la UE 6749 iba por debajo de la UE 6768. La cronología de esta última se basa en dos fragmentos de cocina

-8-

norteafricana: DA08/16/6768/25/1, borde de plato-tapadera de cocina norteafricana de la forma Ostia I, con una cronología que va desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981: 212) y DA08/16/6768/25/2, borde de cazuela de cocina norteafricana de la forma Lamboglia 10 variante A, con una cronología de la segunda mitad del siglo II hasta el III (Atlante, 1981: 217). Al excavar la UE 6724 y la UE 6741 se delimitó por debajo de ellas la UE 6750, ubicada en el extremo sureste de la cata. Se trata de una capa de tierra de color marrón muy oscuro con tendencia al negro, de poca compacidad, con una potencia cercana a los 20 cm., textura arenosa y con abundantes inclusiones cerámicas, restos de fauna y material de construcción, habiéndose recuperado también 4 monedas. Las clases cerámicas representadas más profusamente son cerámica común, sigillata africana, cocina norteafricana y ánforas. La cronología de este estrato se basa en las siguientes piezas: DA08/16/6750/15/1, 2, 3 y 4, bordes de escudillas de TSAD, de la forma Lamboglia 51, con una cronología del 320-400/420 (Atlante, 1981: 82); los fragmentos DA08/16/6750/15/6, 7 y 8, bordes de TSAD, de la forma Lamboglia 52 variante C, con una cronología de final del siglo IV hasta inicios del V (Atlante, 1981: 82); DA08/16/6750/15/12, borde de TSAD, de la forma Lamboglia 54 bis (Hayes 61), con una cronología del 325-450 (Atlante, 1981: 84). Se han recuperado también varios fragmentos de cerámica Lucente (Ver lámina 1.10), entre los que destaca la pieza DA08/16/6750/16/9, perfil completo de un bol con decoración incisa en la parte central, de la forma: Lamboglia 1/3 B, con una cronología que se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981: 5). De la cocina norteafricana cabe señalar los siguientes fragmentos: DA08/16/6750/25/41 y 51, bordes de platos de la forma Ostia IV, con una cronología de final del S. IV hasta principio del V (Atlante, 1981: 215). Por tanto, como conclusión, podemos enmarcar la cronología de esta UE, entre finales de IV y principios de V. En la esquina sureste de la cata por debajo de la UE 6750 se documentó la UE 6776, tierra de color marrón oscuro de poca compacidad, textura arenosa, con inclusiones de material cerámico, material de construcción y restos de fauna. Entre los materiales cerámicos destacan dos fragmentos de ánfora: DA08/16/6776/28/1, borde de la forma Keay XXXI, con una cronología de entre final del siglo IV hasta mediados del V (Keay 1984: Fig. 29).y DA08/16/6776/28/2, borde de ánfora de la forma Keay XXVII, con una cronología de entre inicios del siglo IV hasta mediados del VI (Keay 1984: Fig. 26). Por debajo de la UE 6776 se identificó un recorte indeterminado (UE 6782), rellenado por la UE 6781, una tierra de color naranja, de textura arenosa, poca compacidad y escasas inclusiones. La UE 6782 recorta al estrato 6783 y a la estructura 6846. La cronología del relleno la podemos apoyar en los siguientes fragmentos cerámicos: DA08/16/6781/15/1, borde de plato de TSAA, de la forma Lamboglia 3 variante b2, con una cronología de final del siglo II hasta inicios del III (Atlante, 1981: 33) y DA08/16/6781/25/1, borde de plato-tapadera de cocina norteafricana, de la forma Ostia I, con una cronología que va desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981: 215). Por debajo de las UES 6723, 6741, 6749 y 6750, se documentó la UE 6742, un estrato de color marrón, de compacidad media, textura arenosa y con abundantes inclusiones de restos de fauna, material cerámico y de construcción. Este estrato estaba recortado por las UE’s 6745 y 6448 (negativa de la trinchera documentada en la campaña de 2004). Será en esta ocasión la cocina norteafricana la que nos aporte la datación de este estrato, con la pieza DA08/16/6742/25/5, borde de la forma Ostia IV, con una cronología de final del siglo IV hasta principios del V (Atlante, 1981: 215) y DA08/16/6742/25/10, borde de cazuela de la forma “Atlante”, con una cronología que va desde el 360 hasta 440 (Atlante, 1981: 219). Cuando se terminó de excavar la UE 6742, se localizó la UE 6790, una capa de tierra de color marrón oscuro con tendencia al negro, muy compacta, textura arenosa, con inclusiones de cerámica y restos de fauna. Entre las clases cerámicas más representativas se encuentran la cerámica común, la cocina norteafricana y el ánfora

-9-

romana, habiéndose recuperado en este estrato 10 monedas (ver Fig. 1.2), actualmente en proceso de limpieza y clasificación. La cronología de este estrato estaría enmarcada dentro del siglo IV, basándonos en los siguientes fragmentos: DA08/16/6790/16/1, borde de bol de cerámica Lucente de la forma Lamboglia 1/3 B, con una cronología que se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981: 5) y DA08/16/6790/25/3, 4 y 6, bordes de cocina norteafricana de la forma Ostia IV, con una cronología que va desde el año 320 hasta el 440 (Atlante, 1981: 215).

Figura 1.2. Planta de distribución de monedas en la UE 6790 Por debajo de la UE 6790, se identificó la UE 6826, una capa de tierra marrón oscura, de compacidad fuerte y textura arenosa, cuya composición cuenta con inclusiones de material cerámico, de construcción y restos de fauna. Al no poder acabar de excavar esta UE en esta campaña, no se ha podido realizar el inventario de la misma, pero en ella se han recuperado hasta el momento 12 monedas. En los últimos días de campaña, se pudo documentar bajo la UE 6726, restos de un pavimento de opus signimum (UE 6846), muy deteriorado. Habrá que esperar a la próxima campaña para poder verlo en extensión y tratar de dar una interpretación a su construcción y uso. En el extremo noreste de la cata, por debajo de las UE’s 6768 y 6749, se identificó la UE 6791 (ver Fig. 1.3), un pavimento hecho con losas de marés, colocadas de forma plana y trabadas con una argamasa hecha con marés y cal, de muy mala calidad. En algunas zonas el pavimento ha desaparecido dejando a la vista su preparación. El material cerámico recuperado no es muy profuso, además de encontrarse muy rodado. Por debajo de este pavimento (UE 6791), se pudo localizar su preparación UE 6817, una capa de tierra de color naranja, de textura arenosa, fuerte compacidad, con escasas inclusiones de material cerámico y restos de fauna. La datación que podemos dar a la construcción y uso de este pavimento es del siglo IV, basándonos en los fragmentos: DA08/16/6791/25/4 y DA08/16/6817/25/ 4, bordes de cocina norteafricana de la forma Ostia IV, cuya cronología va desde el año 320 hasta el 440 (Atlante, 1981: 215).

- 10 -

Figura 1.3. Restos del pavimento de marés, UE 6791 En esta zona de la cata la UE 6817 fue el último estrato excavado. Por debajo de ella se identificaron: la UE 6819, pavimento de losas de marés de mediano tamaño que queda dentro del límite noreste de la cata; la UE 6849, capa de tierra de color marrón oscuro y de textura arcillosa y la UE 6848, estrato situado en la esquina noreste de la cata, de color blanquecino y textura arcillosa, con inclusiones de nódulos de cal (ver Fig.1.4). La zona este de la cata se cubrió con geotextil para evitar que las inclemencias meteorológicas dañen los restos de pavimentos (de marés y opus signimun), documentados en los últimos días de la intervención.

Figura 1.4. Foto final de la campaña de 2008

1.5. CONCLUSIONES La intervención realizada se localiza al este del Capitolio, más concretamente entre los Templetes I y II y la pared este del templo capitolino. Sus límites norte, sur y

- 11 -

oeste están determinados por los perfiles de las excavaciones antiguas realizadas en los años 80 en el área del Templete I. Estamos pues, ante un espacio abierto en el foro de la ciudad de Pollentia, más concretamente, dentro de la plaza pública, eje de la vida en la ciudad romana. Todo ello podemos apoyarlo por los resultados de intervenciones que se vienen llevando a cabo en la zona desde 2003, ya que se ha documentado una secuencia estratigráfica con una cronología que abarca desde el S. IV hasta mediados del S. VIII, y por debajo de ella, una sucesión de pavimentos con diferentes técnicas constructivas y una cronología que va desde finales del S. I hasta el S. IV. Los trabajos desarrollados durante el año 2008 han tenido como objetivo seguir excavando los estratos de nivelación que se dispusieron en esta área para usar la plaza del foro como un lugar apto para el transito. Además de estas capas de tierra, se identificaron restos de antiguos pavimentos (UES 6791 y 6819), en muy mal estado de conservación, de los cuales tenemos que constatar si por su sistema constructivo y material recuperado podrían forman parte de los ya documentados en 2004 y 2005. Hay que destacar que en los días finales de la intervención se identificó la UE 6846, restos de un opus signimum muy deteriorado, que podría formar parte de un pavimento o de una reparación del mismo, si bien estás hipótesis se tendrán que verificar cuando se termine de excavar en campañas venideras. Los resultados de esta campaña nos muestran una serie de estratos indeterminados, de los cuales desconocemos su naturaleza, aunque podríamos sugerir la hipótesis de que fueron acarreados y depositados para nivelar esta zona del foro. Serían los estratos: UE’s 6724, 6741, 6742, 6750, 6768, 6766 y 6790. El material recuperado en cada una de ellas nos da una cronología de final del siglo IV-principios del siglo V. La cerámica identificada en los estratos es muy homogénea, repitiéndose clases y formas cerámicas en cada uno de ellos, caso de los boles de cerámica Lucente de la forma Lamboglia 1/3 B, que se atestiguan principalmente en el siglo IV (Atlante, 1981: 5) y de las de cocina norteafricana de la forma Ostia IV, cuya cronología va desde el 320 hasta el 440 (Atlante, 1981: 212). La segmentación que hemos llevado a cabo en la documentación de cada uno de los estratos identificados, se enfrenta a la similitud del material clasificado, por lo que es difícil dar una explicación a esta secuencia estratigráfica, si bien queda patente un gran movimiento de tierras que se llevó a cabo a finales del siglo IV. Después de las labores de inventariado y clasificación de material, estamos en disposición de rectificar parcialmente los resultados de la campaña de 2007, concretamente en la cronología dada al estrato UE 6723, que se fijó en el siglo II. En esta campaña se excavó la UE 6742, estrato que se encontraba por debajo de la UE 6723 y cuya datación es de final del siglo IV. Esta datación se apoya en las piezas: DA08/16/6742/25/5, borde de la forma Ostia IV, con una cronología de final del siglo IV hasta principios del siglo V (Atlante, 1981: 215) y DA08/16/6742/25/10, borde de cazuela de la forma “Atlante”, con una cronología que va desde el 360 hasta 440 (Atlante, 1981: 219). En consecuencia, hemos revisado el material de la UE 6723 y se han podido volver a clasificar las ánforas, P`07-6723-25-1, borde de ánfora norteafricana del tipo Keay XXX Bis, que tiene una cronología de finales del IV-V y P`07-6723-25-2, borde de ánfora norteafricana del tipo Keay IV, con una cronología de entre final del siglo III e inicios del siglo IV. Con respecto a los restos de pavimento que se han documentado en esta campaña (UES 6791 y 6819), cabe resaltar que no existe relación física con los documentados en 2005. La datación que podemos dar a la construcción del pavimento (UE 6791) es del siglo IV, basándonos en los fragmentos DA08/16/6791/25/4 y DA08/16/6817/25/4, bordes de cocina norteafricana de la forma Ostia IV, cuya cronología va desde el 320 hasta el 440 (Atlante, 1981: 212).

- 12 -

Figura 1.5. A la izq. pavimento UE 6791 y a la dcha. pavimento UE 6254 (documentado en 2005) Al revisar la memoria de la campaña de 2005 (Rivas et al., 2005), podemos ver que al noroeste del Templete II se documentó la UE 6254, un pavimento de losas de marés de pequeño tamaño y con un pobre sistema constructivo. Tanto el pavimento como su preparación (UE 6310), están datados en el siglo IV. Al no tener relación física entre ambos pavimentos (UE 6791 y UE 6254) (ver Fig 1.5), no se puede afirmar que se trate del mismo, pero estos hallazgos vienen a sostener la idea de encontrarnos ante una zona del foro que durante el siglo IV sufrió sucesivas pavimentaciones para mantener la plaza pública de la ciudad en perfectas condiciones para su uso. Otro de los pavimentos documentado en esta campaña es la UE 6819, compuesto por una hilada de piedras de marés de tamaño regular dispuesta de forma plana, que no puede verse en extensión al meterse dentro del límite este de la cata (ver Fig. 1.6). La revisión de la documentación de 2005 (Rivas et al., 2005), nos ha permitido poner en relación la UE 6467 con las UES 6723, 6742 y 6790 excavadas en estos últimos años. Se trata de estratos de diferente composición pero de una gran homogeneidad en cuanto al material recuperado. La UE 6467 también está datada en el siglo IV, como prueban las piezas: P`05-6467-4-1, borde de TSAC, de la forma Hayes 57 (Atlante, 1981: 66) y P`05-6467-4-1, posible listel de motero de TSAD, de la forma Hayes 91 (Atlante, 1981: 91). La relación física de estos estratos quedó rota por una trinchera de época contemporánea (UE 6448, negativa y UE 6449, relleno) documentada en 2005 (ver Fig. 1.10), pero la clasificación del material recuperado en ellos nos da una cronología similar, lo que evidencia una vez más la homogeneidad que se da en toda esta zona del foro. Como en años anteriores, la ausencia de estructuras y la documentación de numerosos pavimentos y estratos que parecen ser de nivelación, en algunos casos, nos hace plantear la hipótesis de que esta área fue usada siempre como zona de paso, quedando después amortizada por la necrópolis que se extiende por todo el sur y este del foro, de la cual también en esta área se han excavado numerosas sepulturas en las campañas de 2005, 2006 y 2007.

- 13 -

Anexo 1.I. Plantas y secciones

Figura 1.6. Planta final de la cata Al Este del Capitolio

14

Figura 1.7. Sección Norte-Sur (A-A')

15

Figura 1.8. Sección Norte-Sur (B-B')

16

Figura 1.9. Sección Este-Oeste (C-C')

17

Figura 1.10. Sección Este-Oeste (D-D')

18

Anexo 1.II. Listado de Unidades Estratigráficas UE 6724 Definición Interpretación Observaciones

Color: Compacidad: Composición:

Estrato indeterminado Se comenzó con este estrato la campaña de excavación de 2008 Marrón oscuro Fuerte Tierra con algunos nódulos de arcilla, y con gran cantidad de material cerámico, restos óseos y material de construcción. Indeterminada Arcillosa

Geometría: Textura: ________________ Cortado por (Negativa) 6567-6534-6626-6574-6671-6531 Cubierto por (Estrato) 6698-6723-6691-6741 _________________ Cubre a (Estrato) 6724-6749-6742-6768-6750 _________________________ UE 6741 Definición Interpretación Observaciones

Color: Compacidad: Composición:

Estrato Indeterminado Se comenzó con este estrato la campaña de excavación de 2008 Anaranjado Regular Piedras de marés de mediano y pequeño tamaño junto con tierra Indeterminada Arenosa

Geometría: Textura: ________________ Cortado por (Negativa) 6567-6534-6626-6574-6671-6531 Cubierto por (Estrato) 6698-6723-6691 _________________ Cubre a (Estrato) 6724-6749-6742-6768-6750 _________________________ UE 6742 Definición Interpretación

Estrato Indeterminado

Color: Marrón Compacidad: Media Composición: Capa de tierra con inclusiones de cerámica, material de construcción y pequeñas piedras de marés. Geometría: Textura: Arenosa _________________ Cubierto por (Estrato) 6749-6723-6741-6750 Cortado por (Negativa) 6745 19

_________________ Cubre a (Estrato) 6789-6790-6826 Cubre a (Estructura) 6891-6817-6791 ____________________________________

UE 6744 Definición Interpretación

Relleno

Color: Compacidad: Composición:

Blaquecino Poca Tierra de color blanquecino inclusiones de material cerámico Semicircular Arenosa

con

escasas

Geometría: Textura: _____________________ Cubierto por (Estrato) 6723 _________________ Rellena a (Negativa) 6745 ____________________________________ UE 6745 Definición Interpretación

Recorte indeterminado

Anchura: 50 cm. Cota inferior: -1`99 m. Cota superior: -1`73 m. Forma: Semicircular Longitud: Profundidad: 20 cm. _________________ Rellena (Estrato) 6744 Cubierto por (Estrato) 6723 _________________ Corta a (Estrato) 6742 ____________________________________ UE 6749 Definición Interpretación

Estrato Indeterminado

Color: Compacidad: Composición: Geometría: Textura: ___________________ Cubierto por (Estrato) _________________ Cubre a (Estrato) Cubre a (Estructura) Cubre a (Negativa)

Anaranjado Fuerte Estrato conformado por piedras de marés de pequeño y mediano tamaño Arenosa 6750-6768-6741 6742 6791-6891-6817 6751

20

____________________________________ UE 6750 Definición Interpretación Color: Compacidad: Composición:

Estrato Indeterminado

Marrón muy oscuro casi negro Poca compacidad Tierra con abundantes inclusiones cerámicas, material de construcción y restos óseos.

Geometría: Textura: Arenoso _________________ Cubierto por (Estrato) 6741-6724 _________________ Cubre a (Estrato) 6762-6776-6826-6742-6749 Cubre a (Estructura) 6846 ____________________________________ UE 6762 Definición Interpretación Color: Compacidad: Composición:

Estrato Indeterminado

Marrón muy oscuro con tendencia al gris y manchas marrones en algunos lugares. Poca Capa de tierra formada por escasas inclusiones de material cerámico y restos óseos

Geometría: Textura: Arenosa ________________ Cubierto por (Estrato) 6750 _________________ Cubierto por (Estrato) 6826 ____________________________________ UE 6768 Definición Interpretación

Estrato Indeterminado

Color: Anaranjado Compacidad: Fuerte Composición: Piedras de mediano tamaño de marés Geometría: Textura: _________________ Cubierto por (Estrato) 6741 _________________ Cubre a (Estrato) 6749 Cubre a (Estructura) 6791 Cubre a (Negativa) 6751 ____________________________________ UE 6776 Definición

Estrato Indeterminado

21

Interpretación Color: Marrón oscuro Compacidad: Poca Composición: Pequeñas piedras de marés Geometría: Textura: Granulosa __________________ Cubierto por (Estrato) 6750 _________________ Cubre a (Estrato) 6826-6781 Cubre a (Estructura) 6846 ____________________________________ UE 6781 Definición Interpretación Color: Compacidad: Composición:

Relleno

Marrón anaranjado Poca Con inclusiones de material de construcción y restos de cerámica

Geometría: Textura: Arenosa _________________ Cubierto por (Estrato) 6776 _________________ Rellena a (Negativa) 6782 ____________________________________ UE 6782 Definición Interpretación

Recorte indeterminado

Anchura: Cota inferior: Cota superior: -1,82 m Forma: Triangular Longitud: Profundidad: 25 cm. ____________________ La rellena (Estrato) 6781 _________________ Corta a (Estrato) 6783 Corta a (Estructura) 6846 ____________________________________ UE 6783 Definición Interpretación Color: Compacidad: Composición:

Estrato Indeterminado

Marrón con tendencia al naranja Mucha Trozos de cerámica con argamasa que hacen que su composición sea muy fuerte.

22

Geometría: Textura: ______________________ Cortado por (Negativa) 6782 ____________________________________ UE 6789 Definición Interpretación

Estrato Indeterminado

Color: Blanquecino Compacidad: Floja Composición: Trozos muy compactos de cal con arena Geometría: Textura: Arenosa Cubierto por (Estrato) 6742 _________________ Cubre a (Estrato) 6790 ____________________________________ UE 6790 Definición Interpretación Color: Compacidad: Composición:

Estrato Indeterminado

Marrón oscuro Poca Tierra de color marrón, con inclusiones de cerámica y material de construcción

Geometría: Textura: Arenosa _________________ Cubierto por (Estrato) 6742-6789 _________________ Cubre a (Estructura) 6791 Cubre a (Estrato) 6826 ____________________________________ UE 6791 Definición Interpretación Altura: Anchura: Longitud: Materiales:

Pavimento de marés

Piedras de marés y argamasa hecha con marés y

cal. Técnica: _________________ Cubierto por (Estrato) 6749-6768 Cortado por (Negativa) _________________ Se asienta en (Negativa) 6823 ____________________________________ UE 6817

23

Definición Interpretación

Preparación del pavimento

Altura: Anchura: Longitud: Materiales: Inclusiones de material cerámico y restos óseos Técnica: ________________ Cubierto por (Estrato) 6742-6749 Se le asienta (Estructura) 6891 _________________ Se asienta en (Negativa) 6823 ____________________________________ UE 6819 Definición Interpretación

Pavimento de marés

Altura: Anchura: Longitud: Materiales: Losas de marés y marés machacado Técnica: Losas de marés y marés machacado ______________________ Cubierto por (Estrato) 6742-6749 _________________ Se asienta en (Estructura) 6817 ___________________ Cortado por (Negativa) 6823 ____________________________________

UE 6823 Definición Interpretación

Interfacie

Anchura: Cota Inferior: Cota Superior: Forma: Longitud: Profundidad: ___________________ Se le asienta (Estructura) 6817-6791 _________________ Talla a (Estructura) 6819 ____________________________________ UE 6826 Definición Interpretación Color:

Estrato Indeterminado

Marrón oscuro.

24

Compacidad: Composición:

Fuerte Inclusiones de material cerámico, restos óseos, material de construcción.

Geometría: Textura: Arenosa _____________________ Cubierta por (Estrato) 6762-6776-6750-6742-6790 _________________ Cubre a (Estrato) 6848-6849 Cubre a (Estructura) 6846 ____________________________________ UE 6846 Definición Interpretación

Opus Signinum

Altura: Anchura: Longitud: Materiales:

Cerámica y restos de piedras de pequeño tamaño trabado con cal.

Técnica _________________ Cubierto por (Estrato) 6750-6776-6826 Cortado por (Negativa) 6782 ____________________________________ UE 6847 Definición Interpretación Observaciones

Estrato Indeterminado Se excavará en las próximas campañas. Ubicado en la esquina suroeste de la cata.

Color: Anaranjado Compacidad: Composición: Geometría: Textura: __________________ Cubierto por (Estrato) 6862 ____________________________________ UE 6848 Definición Interpretación Observaciones

Estrato Indeterminado Se excavará en la siguiente campaña. Ubicado en la esquina noreste de la cata.

Color: Compacidad: Composición: Geometría: Textura: _______________ Cubierto por (Estrato)

Blaquecino Argamasa

6826

25

_________________ Cubre a (Estrato) 6849 ____________________________________ UE 6849 Definición Interpretación Observaciones

Estrato Indeterminado Estrato que se excavará en la campaña siguiente.

Color: Compacidad: Composición: Geometría: Textura: __________________ Cubierto por (Estrato)

Marrón muy oscuro. Inclusiones escasas Arcillosa 6826-6848

26

Anexo 1.III. Inventario de materiales

UE 6724 nº inventario DA08/16/6724/1 DA08/16/6724/1 DA08/16/6724/1 DA08/16/6724/1 DA08/16/6724/6 DA08/16/6724/14 DA08/16/6724/15

DA08/16/6724/16 DA08/16/6724/21 DA08/16/6724/22 DA08/16/6724/25 DA08/16/6724/28

DA08/16/6724/33 DA08/16/6724/35

DA08/16/6724/36/1-352 DA08/16/6724/35 DA08/16/6724/41 DA08/16/6724/43 DA08/16/6724/47 DA08/16/6724/48

UE 6741 nº inventario DA08/16/6741/1 DA08/16/6741/2 DA08/16/6741/6 DA08/16/6741/14 DA08/16/6741/15

tipo de material Moneda Moneda Moneda Pesa de telar Barniz Negro Sigillata Clásica Sigillata Africana T.S.A.A (23 bordes) T.S.A.C (7 bordes y 6 bases) T.S.A.D (6 bordes) Sigillata lucente (2 bordes y 2 bases) Común romana (30 bordes, 1 base y 4 asas) Cerámica de cocina romana (2 bordes y 1 asa) Cocina norteafricana (67 bordes, 7 bases y 2 asas) Ánfora Ánfora indeterminada(2 bordes, 3 bases y 1 asa) Ánfora norteafricana (1 asa) Vidrio Metal Bronce (1 fíbula y 1 llave) Plomo (1 anilla) Hierro Fauna terrestre (+320 esquirlas) Fauna marina Objeto constructivo: mármol Muestra de carbón Cocina tardía (5 bordes, 2 asas y 1 mamelón) Común norteafricana (1 bordes y 2 asas)

tipo de material Moneda Cerámica talayótica Barniz negro Sigillata clásica Sigillata africana

27

nº fragmentos 1 1 1 1 1 1 80 27 18 35 17 328 23 205 360 291 69 19 18 5 1 11 627 2 4 40 23

nº fragmentos 1 1 1 1 24

DA08/16/6741/16 DA08/16/6741/21 DA08/16/6741/22 DA08/16/6741/25 DA08/16/6741/28 DA08/16/6741/33 DA08/16/6741/36/1-26 DA08/16/6741/37 DA08/16/6741/40 DA08/16/6741/41 DA08/16/6741/47 DA08/16/6741/48

UE 6742 nº inventario DA08/16/6742/1 DA08/16/6742/9 DA08/16/6742/14 DA08/16/6742/15

DA08/16/6742/16 DA08/16/6742/21

DA08/16/6742/22 DA08/16/6742/25 DA08/16/6742/28

T.S.A.A (4 bordes y 1 base) T.S.A.C T.S.A.D (3 bordes) Sigillata lucente C. común romana ( 2 bordes, 2 bases y 2 asas) C. cocina romana C. cocina norteafricana (15 bordes, 2 bases) Ánfora romana ( 3 bordes y 1 asa) Vidrio romano (1 borde, 3 bases y 1 asa) Fauna terrestre Fauna marina Objetos constructivos: cerámica Objetos constructivos: piedra (1 frag. piedra moldurada y 1 frag. Mármol) Cocina tardía C. común norteafricana

tipo de material Moneda Lucerna ( 1 asa) Sigillata clásica Sigillata africana T.S.A.A (2 bordes) T.S.A.C T.S.A.D (1 bordes y 1 fondo) Sigillata lucente (1 borde) C. común romana Pasta calcárea (2 bordes y 4 asas) Tardía Pintada Romana (1 borde y 1 asa) Ebusitana (2 bordes y 1 asa) C. cocina romana C. cocina norteafricana (18 bordes) Ánfora Ánfora indeterminada (1 borde, 2 bases y 6 asas) Ánfora norteafricana Ánfora tarraconense ( 1 borde)

28

11 2 8 2 60 3 41 108 10 26 1 11 2 3 16

nº fragmentos 6 1 2 58 9 16 33 3 140 98 2 1 24 15 5 89 224 177 36 4

DA08/16/6742/33 DA08/16/6742/35 DA08/16/6742/36/1-82 DA08/16/6742/37 DA08/16/6742/40 DA08/16/6742/41 DA08/16/6742/47 DA08/16/6742/48 UE 6744 nº inventario DA08/16/6744/9 DA08/16/6744/15 DA08/16/6744/21

DA08/16/6744/25 DA08/16/6744/28

DA08/16/6744/33 DA08/16/6744/35 DA08/16/6744/36/1-68 DA08/16/6744/37 DA08/16/6744/48 UE 6749 nº inventario DA08/16/6749/16 DA08/16/6749/21

DA08/16/6749/25 DA08/16/6749/28 DA08/16/6749/33 DA08/16/6749/36/1-3 DA08/16/6749/48 UE 6750 nº inventario DA08/16/6750/1 DA08/16/6750/1

Ánfora ebusitana Vidrio romano (1 borde) Metal (9 clavos) Fauna terrestre (+35 esquirlas) Fauna marina Objetos constructivos: cerámica (Tegulas y mat. construcción) Objetos constructivos: piedra (tesela) Cocina tardía (3 bordes) C. común norteafricana (2 bordes y 1 fondo)

7 23 10 117 3 80 2 17 31

tipo de material Lucerna T.S.A.A (1 borde) C. común romana Pasta calcárea (1 borde) No calcárea (1 asa) Cocina norteafricana (1 borde) Ánfora Ánfora Indeterminada Norteafricana Ebusitana Vidrio Metal (1 clavo) Fauna terrestres (+172 esquirlas) Fauna marina Común norteafricana

nº fragmentos

tipo de material Sigillata lucente C. común romana Romana Pasta calcárea Ebusitana C. cocina norteafricana (1 borde y 1 asa) Ánfora Vidrio Fauna terrestre Común norteafricana (2 bordes)

nº fragmentos

tipo de material Moneda Moneda

29

1 15 9 3 7 4 11 8 2 1 1 3 240 3 2

1 16 8 5 3 2 4 1 3 6

nº fragmentos 1 1

DA08/16/6750/1 DA08/16/6750/1 DA08/16/6750/2 DA08/16/6750/4 DA08/16/6750/8 DA08/16/6750/9 DA08/16/6750/15

DA08/16/6750/16 DA08/16/6750/21

DA08/16/6750/22 DA08/16/6750/25 DA08/16/6750/28

DA08/16/6750/33 DA08/16/6750/35 DA08/16/6750/36/1-441 DA08/16/6750/37 DA08/16/6750/40 DA08/16/6750/41 DA08/16/6750/43 DA08/16/6750/47 DA08/16/6750/48 DA08/16/6750/49 UE 6762 nº inventario DA08/16/6762/15 DA08/16/6762/21 DA08/16/6762/25 DA08/16/6762/28 DA08/16/6762/33 DA08/16/6762/36/1-5

Moneda Moneda Cerámica talayótica C. púnico-ebusitana Ungüentarios Lucernas Sigillata africana T.S.A.A (15 bordes, 1 fondo y 1 asa) T.S.A.C (9 bordes) T.S.A.D (12 bordes) Sigillata lucente (7 bordes y 2 bases) C. común romana Romana (2 bordes, 2 bases y 11 asas) Pasta calcárea (16 bordes, 29 bases y 5 asas) Pasta micácea C. cocina romana (1 borde) C. cocina norteafricana (76 bordes y 21 fondo) Ánfora Ánfora indeterminada (5 borde y 4 asas) Ánfora romano-ebusitana Ánfora palestina (1 borde) Ánfora sudhispánica Vidrio romano Metal Fauna terrestre (+302 esquirlas) Fauna marina Objetos constructivos: cerámica (Tegulas y mat. construcción) Objetos constructivos: piedra (mármol) Sedimentos de carbón Cocina tardía (9 bordes y 1 fondo) C. común norteafricana (1 borde, 2 fondos y 3 asas) C. Indeterminada (1 borde)

tipo de material Sigillata africana C. común romana C. cocina norteafricana (1 borde) Ánfora romana Vidrio Fauna terrestre

30

1 1 1 53 4 7 124 52 39 33 25 320 240 75 5 23 388 315 264 7 16 28 24 13 734 7 103 1 65 71 252

nº fragmentos 3 12 5 10 1 5

DA08/16/6762/40 UE 6768 nº inventario DA08/16/6768/15 DA08/16/6768/21 DA08/16/6768/22 DA08/16/6768/25 DA08/16/6768/27 DA08/16/6768/28

DA08/16/6768/33 DA08/16/6768/36/1-17 DA08/16/6768/37 DA08/16/6768/40 UE 6776 nº inventario DA08/16/6776/9 DA08/16/6776/15 DA08/16/6776/21 DA08/16/6776/25 DA08/16/6776/28 DA08/16/6776/33 DA08/16/6776/36/1-99 DA08/16/6776/38 DA08/16/6776/40 DA08/16/6776/47 DA08/16/6776/48 UE 6781 nº inventario DA08/16/6781/15 DA08/16/6781/21 DA08/16/6781/25 DA08/16/6781/28

DA08/16/6781/36/1-32

Objetos constructivos: cerámica (tégulas)

7

tipo de material T.S.A.D (2 bases) C. común romana (1 base) C. cocina romana C. cocina norteafricana (2 bordes) Ánfora ebusitana Ánfora Ánfora indeterminada (1 borde y 1 pivote) Ánfora norteafricana Vidrio (1 base y 1 asa) Fauna terrestre Fauna marina Objetos constructivos: cerámica (tégulas y opus signinum)

nº fragmentos

tipo de material Lucerna Sigillata africana (2 bordes y 1 base) C. común romana (5 bordes, 2 fondos y 1 asa) C. cocina norteafricana (9 bordes y 1 base)) Ánfora romana ( 3 bordes y 2 asas) Vidrio (1 base) Fauna terrestre (+18 esquirlas) Fauna marina: murex Objetos constructivos: cerámica (tégulas y opus signinum) Cocina tardía C. Indeterminada

nº fragmentos

tipo de material Sigillata africana (1 borde) C. común romana Cocina norteafricana (2 bordes y asa) Ánfora Ánfora romana Ánfora itálica Ánfora tarraconense (1 borde) Fauna terrestre

UE 6790

31

8 36 1 8 1 29 25 4 2 17 5 13

1 4 43 24 70 7 118 1 14 2 1

nº fragmentos 2 9 4 15 5 8 2 36

nº inventario DA08/16/6790/1 DA08/16/6790/1 DA08/16/6790/1 DA08/16/6790/1 DA08/16/6790/1 DA08/16/6790/1 DA08/16/6790/1 DA08/16/6790/1 DA08/16/6790/1 DA08/16/6790/1 DA08/16/6790/15

DA08/16/6790/21

DA08/16/6790/25 DA08/16/6790/28

DA08/16/6790/33 DA08/16/6790/35 DA08/16/6790/36/1-157 DA08/16/6790/37 DA08/16/6790/40 DA08/16/6790/41 DA08/16/6790/47 DA08/16/6790/49 UE 6791 nº inventario DA08/16/6791/2 DA08/16/6791/14 DA08/16/6791/15

DA08/16/6791/16 DA08/16/6791/21

tipo de material Moneda Moneda Moneda Moneda Moneda Moneda Moneda Moneda Moneda Moneda Sigillata africana T.S.A.A ( 6 bordes y 2 bases) T.S.A.C ( 2 bordes y 2 bases) T.S.A.D C. común romana Pasta calcárea (4 bordes, 3 bases y 10 asas) Decorada Norteafricana Cocina norteafricana (43 bordes, 3 fondos y 1 asa) Ánfora Ánfora indeterminada (1 fondo y 1 asa) Ánfora ebusitana Ánfora africana (1 asa) Vidrio Metal (1 llave, 1 alfiler y 3 clavos) Fauna terrestre (+56 esquirlas) Fauna marina Objeto constructivo: estuco Objeto constructivo: mármol Cocina tardía C. Indeterminada

nº fragmentos

tipo de material Cerámica talayótica Sigillata clásica Sigillata africana T.S.A.A (3 bordes) T.S.A.C (3 bordes) T.S.A.D (1 bordes) Sigillata lucente C. común romana ( 2 bordes, 2 bases y 2 asas) Pasta calcárea (1 borde, 2 bases y 3 asas)

nº fragmentos

32

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 47 15 13 19 149 131 3 15 129 223 159 7 57 4 12 213 17 1 1 3 2

1 1 25 7 8 10 1 47 36

DA08/16/6791/22 DA08/16/6791/25 DA08/16/6791/28

DA08/16/6791/33 DA08/16/6791/36/1-67 DA08/16/6791/40 DA08/16/6791/47 UE 6817 nº inventario DA08/16/6817/15

DA08/16/6817/16 DA08/16/6817/21

DA08/16/6817/22 DA08/16/6817/25 DA08/16/6817/28

DA08/16/6817/33 DA08/16/6817/35 DA08/16/6817/36/1-64 DA08/16/6817/39 DA08/16/6817/40 DA08/16/6817/41 DA08/16/6817/42

Norteafricana C. cocina romana (1 borde) C. cocina norteafricana (6 bordes) Ánfora Ánfora indeterminada (1 fondo y 1 asa) Ánfora ebusitana Ánfora tarraconense Ánfora itálica Vidrio romano Fauna terrestre (+20 esquirlas) Objetos constructivos: cerámica (tégulas) Cocina tardía (1 borde)

tipo de material Sigillata africana T.S.A.A (1 borde) T.S.A.C (1 borde) Sigillata lucente (1 borde) C. común romana Pasta calcárea (6 bordes y 4 asas) Ebusitana Norteafricana C. cocina romana (2 bordes) C. cocina norteafricana (23 bordes, 1 fondo y 2 asas) Ánfora Ánfora indeterminada ( 2 asas y 1 tapa) Ánfora romano-ebusitana (1 borde y 1 asa) Ánfora Norteafricana Ánfora bética (1 asa) Vidrio romano Metal Fauna terrestre (+56 esquirlas) Hueso trabajado Objetos constructivos: cerámica (Tegulas y mat. construcción) Objetos constructivos: piedra (mármol) Cocina tardía (2 bordes y 1 asa)

33

11 5 27 116 108 5 2 1 11 87 8 6

nº fragmentos 21 7 14 2 87 61 8 18 2 63 128 93 2 11 22 1 3 120 1 4 4 6

Anexo 1.IV. Láminas de dibujo de materiales Lámina 1.1 DA08/16/6724/15/4. Fragmento de base de pie anular de T.S.A.A. Forma: indeterminada. DA08/16/6724/15/6. Fragmento de base de pie anular de T.S.A.A. Forma: indeterminada. DA08/16/6724/15/7. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Hayes 59. Cronología: 320-400/420 (Atlante, 1981:82). DA08/16/6724/15/8. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Hayes 52 variante C. Cronología: final del siglo IV principio del siglo V (Atlante, 1981:80). DA08/16/6724/15/9. Fragmento de listel de T.S.A.D. Forma: indeterminada. DA08/16/6724/15/12. Fragmento de borde de mortero de T.S.A.D. Forma: Holwerda 1936. Cronología: Final del siglo IV hasta principio del siglo V. DA08/16/6724/15/14. Fragmento de borde de plato de T.S.A.A. Forma: Lamboglia 3 c1. Cronología: Segunda mitad del siglo II hasta la primera mitad del siglo III. (Atlante, 1981:32). DA08/16/6724/15/20. Fragmento de borde de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6724/15/25. Fragmento de listel de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6724/15/26. Fragmento de borde de copa carenada de T.S.A.A. Forma: Lamboglia 3 variante b1 Cronología: Mitad del siglo III (Atlante, 1981:83). DA08/16/6724/15/32. Fragmento de borde de T.S.A.A. Forma: Salomonson A 24 Cronología: Indeterminada. (Atlante, 1981:86). Lámina 1.2 DA08/16/6724/15/37. Fragmento de borde de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6724/15/39. Fragmento de borde de T.S.A.A. Forma: Hayes 31. Cronología: Primera mitad del siglo III. (Atlante, 1981:54). DA08/16/6724/15/44. Fragmento de borde de T.S.A.C. Forma: Hayes 50. Cronología: 230/40-325 (Atlante, 1981:65). DA08/16/6724/15/47. Fragmento de borde de T.S.A.C. Forma: Ostia I. Cronología: Primera mitad del siglo III (Atlante, 1981:64). DA08/16/6724/16/1. Fragmento de borde de jarra de cerámica Lucente. Forma: Lamboglia14. Cronología: Se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981:5). DA08/16/6724/16/2. Fragmento de borde de bol de cerámica Lucente. Forma: Lamboglia 1/3 B. Cronología: Se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981:5). DA08/16/6724/16/3. Fragmento de pie anular de bol de cerámica Lucente. Forma: Indeterminada. DA08/16/6724/16/4. Fragmento de pie anular de bol de cerámica Lucente. Forma: Indeterminada. DA08/16/6724/25/17+24. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: Desde el final de la época flavia hasta la primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:221). DA08/16/6724/25/22. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: Desde el final de la época flavia hasta la primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:221). Lámina 1.3 DA08/16/6724/25/28+29. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Lamboglia 10 variante B. Cronología: Segunda mitad del siglo II hasta el siglo III (Atlante, 1981:217). DA08/16/6724/25/30. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Lamboglia 10 variante B. Cronología: Segunda mitad del siglo II hasta el siglo III (Atlante, 1981:217). 34

DA08/16/6724/25/31. Fragmento de borde de plato de cocina norteafricana. Forma: Ostia IV. Cronología: 320-440 (Atlante, 1981:212). DA08/16/6724/25/40. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia II. Cronología: Desde época flavia hasta la mitad siglo II (Atlante, 1981:219). DA08/16/6724/25/67. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6724/25/81+82. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). Lámina 1.4 DA08/16/6724/28/1. Fragmento de asa de ánfora. Forma: Indeterminada. DA08/16/6724/47/1. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Forma: Indeterminada. DA08/16/6724/47/2. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Forma: Indeterminada. DA08/16/6724/47/3. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Forma: Indeterminada. DA08/16/6724/47/4. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Forma: Indeterminada DA08/16/6724/47/7. Fragmento de fondo de cocina tardía. Forma: Indeterminada. Lámina 1.5 DA08/16/6741/15/1. Fragmento de borde de plato de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6741/15/3. Fragmento de borde de plato de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6741/15/4. Fragmento de pie anular de plato de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6741/15/5. Fragmento de borde de plato de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6741/15/1. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Lamboglia 51. Cronología: 320-400/420 (Atlante, 1981:83). DA08/16/6741/15/2. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Indeterminada. DA08/16/6741/15/3. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Waagé 1948. Cronología: 325-450 (Atlante, 1981:88). DA08/16/6741/25/1. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia II. Cronología: final del siglo I a.C. hasta segunda mitad del siglo II (Atlante, 1981:212). DA08/16/6741/25/2. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia IV. Cronología: 320-440 (Atlante, 1981:212). DA08/16/6741/25/3. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia IV. Cronología: 320-440 (Atlante, 1981:212). DA08/16/6741/25/4. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: Desde el final de la época flavia hasta la primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:221). DA08/16/6741/25/5. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). Lámina 1.6 DA08/16/6742/15/1. Fragmento de borde de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6742/15/2. Fragmento de borde de copa de T.S.A.A. Forma: Lamboglia 7 variante A. Cronología: Época flavia hasta finales inicio del II (Atlante, 1981:26). DA08/16/6742/15/13. Fragmento de borde de copa de T.S.A.A. Forma: Lamboglia 35. Cronología: Mitad del siglo III hasta el final del siglo III (Atlante, 1981:34). DA08/16/6742/15/1. Fragmento amorfo de T.S.A.D. Forma: Indeterminada.

35

DA08/16/6742/15/2. Fragmento de base de T.S.A.D. Forma: Indeterminada. DA08/16/6742/15/3. Fragmento de base de T.S.A.D. Forma: Indeterminada. DA08/16/6742/15/4. Fragmento de base de T.S.A.D. Forma: Indeterminada. DA08/16/6742/25/1. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6742/25/2. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6742/25/3. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6742/25/4. Fragmento de fondo de pie anular de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6742/25/5. Fragmento de borde de cocina norteafricana. Forma: Ostia IV. Cronología: Final del siglo IV hasta principios del siglo V (Atlante, 1981:215). DA08/16/6742/25/6. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: Desde el final de la época flavia hasta la primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:221). Lámina 1.7 DA08/16/6742/25/7. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6742/25/8. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Lamboglia 10 variante B. Cronología: Segunda mitad del siglo II hasta el siglo III (Atlante, 1981:217). DA08/16/6742/25/9. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6742/25/10. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: “Atlante” .Cronología: 360-440 (Atlante, 1981:219). DA08/16/6742/25/11. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Indeterminada. DA08/16/6742/47/1. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Forma: Indeterminada. DA08/16/6742/47/2. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Forma: Indeterminada. DA08/16/6742/47/3. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Forma: Indeterminada. DA08/16/6742/48/1. Fragmento de borde de común norteafricana. Forma: Indeterminada. DA08/16/6742/48/2. Fragmento de borde de común norteafricana. Forma: Indeterminada. DA08/16/6742/48/3. Fragmento de base de común norteafricana. Forma: Indeterminada.

Lámina 1.8 DA08/16/6744/15/1. Fragmento de borde de plato de T.S.A.A. Forma: Salomonson AI. Cronología: 60-90 (Atlante, 1981:24). DA08/16/6744/25/1. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Lamboglia 10 variante B. Cronología: Segunda mitad del siglo II hasta el siglo III (Atlante, 1981:217).

36

DA08/16/6749/25/1. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Primera mitad del siglo del siglo III hasta inicios del siglo V (Atlante, 1981:213). DA08/16/6749/25/2. Fragmento de asa de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Indeterminada. DA08/16/6749/48/1. Fragmento de borde de jarra de común norteafricana. Forma: Indeterminada. DA08/16/6749/48/2. Fragmento de borde de jarra de común norteafricana. Forma: Indeterminada. Lámina 1.9 DA08/16/6750/15/1. Fragmento de borde de copa carenada de T.S.A.A. Forma: Lamboglia 3 variante b2. Cronología: Final del siglo II hasta inicio del siglo III (Atlante, 1981:33). DA08/16/6750/15/2. Fragmento de borde de copa de T.S.A.A. Forma: Lamboglia 3 variante A. Cronología: Final del siglo II hasta inicio del siglo III (Atlante, 1981:32). DA08/16/6750/15/3. Fragmento de listel de plato de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6750/15/1. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Lamboglia 51. Cronología: 320-400/420 (Atlante, 1981:82). DA08/16/6750/15/2. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Lamboglia 51. Cronología: 320-400/420 (Atlante, 1981:82). DA08/16/6750/15/3. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Lamboglia 51. Cronología: 320-400/420 (Atlante, 1981:82). DA08/16/6750/15/4. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Lamboglia 51. Cronología: 320-400/420 (Atlante, 1981:82). DA08/16/6750/15/5. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Indeterminada. DA08/16/6750/15/6. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Lamboglia 52 variante C. Cronología: Final del siglo IV hasta inicios del S. V (Atlante, 1981:81). DA08/16/6750/15/7. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Lamboglia 52 variante C. Cronología: Final del siglo IV hasta inicios del S. V (Atlante, 1981:81). DA08/16/6750/15/8. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Lamboglia 52 variante C. Cronología: Final del siglo IV hasta inicios del S. V (Atlante, 1981:81). DA08/16/6750/15/9. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Indeterminada. DA08/16/6750/15/10. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Indeterminado. DA08/16/6750/15/12. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Lamboglia 54 bis (Hayes 61). Cronología: 325-450 (Atlante, 1981:84). Lámina 1.10 DA08/16/6750/16/1. Fragmento de borde de bol de cerámica Lucente. Forma: Lamboglia 1/3 B. Cronología: Se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981:5). DA08/16/6750/16/2. Fragmento de borde de bol de cerámica Lucente. Forma: Lamboglia 1/3 B. Cronología: Se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981:5). DA08/16/6750/16/3. Fragmento de borde de bol de cerámica Lucente. Forma: Lamboglia 19. Cronología: Se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981:5). DA08/16/6750/16/4. Fragmento de borde de bol de cerámica Lucente. Forma: Lamboglia 1/3 B. Cronología: Se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981:5). DA08/16/6750/16/5. Fragmento de pie anular de bol de cerámica Lucente. Forma: Indeterminada. DA08/16/6750/16/6. Fragmento de pie anular de bol de cerámica Lucente. Forma: Indeterminada. DA08/16/6750/16/7. Fragmento de borde de bol de cerámica Lucente. Forma: Lamboglia 3/8. Cronología: Se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981:5). DA08/16/6750/16/8. Fragmento de borde de jarra de cerámica Lucente. Forma: Lamboglia 14. Cronología: Se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981:5).

37

DA08/16/6750/16/9. Perfil completo de bol de cerámica Lucente. Forma: Lamboglia 1/3 B. Cronología: Se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981:5). DA08/16/6750/25/3: Fragmento de borde plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Indeterminado. DA08/16/6750/25/16: Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6750/25/17: Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6750/25/20. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). Lámina 1.11 DA08/16/6750/25/22: Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6750/25/25: Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6750/25/31: Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6750/25/35: Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6750/25/38. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6750/25/40. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Lamboglia 10 variante A. Cronología: Segunda mitad del siglo II hasta el siglo III (Atlante, 1981:217). DA08/16/6750/25/41. Fragmento de borde de plato de cocina norteafricana. Forma: Ostia IV. Cronología: 320-440 (Atlante, 1981:212). DA08/16/6750/25/43. Fragmento de borde de plato de cocina norteafricana. Forma: Lamboglia 9 variante A. Cronología: Final del siglo II hasta el inicio del siglo V (Atlante, 1981:215). Lámina 1.12 DA08/16/6750/25/51. Fragmento de borde de plato de cocina norteafricana. Forma: Ostia IV. Cronología: 320-440 (Atlante, 1981:212). DA08/16/6750/25/55. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Primera mitad del siglo III (Atlante, 1981:221). DA08/16/6750/25/60. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Lamboglia 10 variante A. Cronología: Segunda mitad del siglo II hasta el siglo III (Atlante, 1981:217). DA08/16/6750/25/63. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: Desde el final de la época flavia hasta la primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:221). DA08/16/6750/25/95. Fragmento de pie anular de borde de planto-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6750/25/96. Fragmento de fondo de mortero de cocina norteafricana. Forma: Indeterminada.

38

DA08/16/6750/25/109. Fragmento de pie anular de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6750/28/1. Fragmento de borde de ánfora palestina. Forma: Indeterminada.

Lámina 1.13 DA08/16/6750/28/2. Fragmento amorfo de ánfora. Forma: Indeterminada DA08/16/6750/47/1. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Indeterminada. DA08/16/6750/47/2. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Indeterminada. DA08/16/6750/47/4. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Indeterminada. DA08/16/6750/47/5. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Indeterminada. DA08/16/6750/47/6. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Indeterminada. DA08/16/6750/47/7. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Indeterminada. DA08/16/6750/47/8. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Indeterminada. DA08/16/6750/47/9. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Indeterminada. DA08/16/6750/47/10. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Indeterminada. DA08/16/6750/48/1. Fragmento de borde de común norteafricana. Indeterminada.

Forma: Forma: Forma: Forma: Forma: Forma: Forma: Forma: Forma: Forma:

Lámina 1.14 DA08/16/6768/15/1. Fragmento de base de plato de T.S.A.D. Forma: Indeterminada DA08/16/6768/15/2. Fragmento de base de plato de T.S.A.D. Forma: Indeterminada. DA08/16/6768/25/1. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6768/25/2. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Lamboglia 10 variante A. Cronología: Segunda mitad del siglo II hasta el siglo III (Atlante, 1981:217). DA08/16/6776/25/1. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6776/25/4. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Hayes 183.Cronología: Indeterminada (Atlante, 1981:223). DA08/16/6776/25/9. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: Desde el final de la época flavia hasta la primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:221). DA08/16/6776/28/1. Fragmento de borde de ánfora. Forma: XXXI. Cronología: Entre final del siglo IV hasta mediados del siglo V (Keay 1984: Fig. 29). DA08/16/6776/28/2. Fragmento de borde de ánfora. Forma: XXVII. Cronología: Entre inicios del siglo IV hasta mediados del siglo VI (Keay 1984: Fig. 26). DA08/16/6776/28/4. Fragmento de borde de ánfora. Lámina 1.15

39

DA08/16/6781/15/1. Fragmento de borde de plato de T.S.A.A. Forma: Lamboglia 3 variante b2. Cronología: Final del siglo II hasta inicios del siglo III (Atlante, 1981:33). DA08/16/6781/25/1. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6781/25/2. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: Desde el final de la época flavia hasta la primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:221). DA08/16/6781/25/3. Fragmento de fondo de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Lamboglia 10 variante B. Cronología: Primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:217). DA08/16/6790/15/1. Fragmento de borde de T.S.A.A. Forma: Lamboglia 3 variante A. Cronología: Desde mitad del siglo II hasta el siglo III (Atlante, 1981:32). DA08/16/6790/15/2. Fragmento de borde de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6790/15/3. Fragmento de borde de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6790/15/4. Fragmento de borde de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6790/15/5. Fragmento de borde de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6790/15/6. Fragmento de borde de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6790/15/7. Fragmento de pie anular de T.S.A.A. Forma: Indeterminada. DA08/16/6790/15/1. Fragmento de amorfo de T.S.A.D. Forma: Indeterminada DA08/16/6790/16/1. Fragmento de borde de bol de cerámica Lucente. Forma: Lamboglia 1/3 B. Cronología: Se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981:5). Lámina 1.16 DA08/16/6790/25/1. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: Desde el final de la época flavia hasta la primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:221). DA08/16/6790/25/2. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: Desde el final de la época flavia hasta la primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:221). DA08/16/6790/25/3. Fragmento de borde de plato de cocina norteafricana. Forma: Ostia IV. Cronología: 320-440 (Atlante, 1981:212). DA08/16/6790/25/4. Fragmento de borde de plato de cocina norteafricana. Forma: Ostia IV. Cronología: 320-440 (Atlante, 1981:212). DA08/16/6790/25/5. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma. Indeterminada. DA08/16/6790/25/6. Fragmento de borde de plato de cocina norteafricana. Forma: Ostia IV. Cronología: 320-440 (Atlante, 1981:212). DA08/16/6790/25/7. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Lamboglia 10 variante A. Cronología: Segunda mitad del siglo II hasta el siglo III (Atlante, 1981:217). DA08/16/6790/25/8. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6790/25/9. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6790/25/10. Fragmento de borde plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia IV. Cronología: 320-440 (Atlante, 1981:212). DA08/16/6790/25/11. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: Desde el final de la época flavia hasta la primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:221). DA08/16/6790/25/12. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212).

40

DA08/16/6790/25/13. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). Lámina 1.17 DA08/16/6790/28/1.Fragmento de asa de ánfora. Forma: Indeterminada. DA08/16/6790/28/2.Fragmento de asa de ánfora. Forma: Indeterminada. DA08/16/6790/28/3. Fragmento de cuerpo con asa de ánfora. Forma: Indeterminada. Lámina 1.18 DA08/16/6791/15/3. Fragmento de borde de plato de T.S.A.A. Forma: Lamboglia 3 variante B2. Cronología: Desde el siglo II hasta inicio del siglo III? (Atlante, 1981:33). DA08/16/6791/15/1. Fragmento de borde de plato de T.S.A.C. Forma: Indeterminada. DA08/16/6791/15/4. Fragmento de base de plato de T.S.A.C. Forma: Indeterminada. DA08/16/6791/25/1. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: Desde el final de la época flavia hasta la primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:221). DA08/16/6791/25/2. Fragmento de borde plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Indeterminada. DA08/16/6791/25/3. Fragmento de borde plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: atestiguada en la época traianeo-adrienea a la segunda mitas del siglo II (Atlante, 1981:212). DA08/16/6791/25/4. Fragmento de borde de plato de cocina norteafricana. Forma: Ostia IV. Cronología: 320-440 (Atlante, 1981:212). DA08/16/6791/47/1. Fragmento de cazuela de cocina tardía. Forma: Indeterminada. Lámina 1.19 DA08/16/6817/15/1. Fragmento de borde de T.S.A.C. Forma: Indeterminada. DA08/16/6817/15/2. Fragmento de borde de T.S.A.D. Forma: Indeterminada. DA08/16/6817/16/1. Fragmento de borde de bol de cerámica Lucente. Forma: Lamboglia 1/3 B. Cronología: Se atestigua sobre todo en el siglo IV (Atlante, 1981:5). DA08/16/6817/25/1. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6817/25/2. Fragmento de borde de plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia I. Cronología: Desde época antonina hasta final del siglo IV (Atlante, 1981:212). DA08/16/6817/25/3. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: Desde el final de la época flavia hasta la primera mitad del siglo II (Atlante, 1981:221). DA08/16/6817/25/4. Fragmento de borde de plato de cocina norteafricana. Forma: Ostia IV. Cronología: 320-440 (Atlante, 1981:212). DA08/16/6817/25/5. Fragmento de borde de cazuela de cocina norteafricana. Forma: Lamboglia 10 variante A. Cronología: Segunda mitad del siglo II hasta el siglo III (Atlante, 1981:217). DA08/16/6817/25/6. Fragmento de borde plato-tapadera de cocina norteafricana. Forma: Ostia III. Cronología: atestiguada en la época traianeo-adrienea a la segunda mitad del siglo II (Atlante, 1981:212). DA08/16/6817/47/1. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Forma: Indeterminada. DA08/16/6817/47/2. Fragmento de asa de cocina tardía. Forma: Indeterminada. DA08/16/6817/47/3. Fragmento de borde de cazuela de cocina tardía. Forma: Indeterminada.

41

42

43

44

45

46

47

48

49

50

51

52

53

54

55

56

57

58

59

60

2. MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ A L’EST DEL FÒRUM DE LA CIUTAT ROMANA DE POLLENTIA. QUADRES G5, G6, G7, H5, H6, H7, I5, I6 i I7 Sebastià Munar, Miquel Àngel Sastre, Antoni Puig, Mª Esther Chávez, Miguel A. Cau, Margarita Orfila 2.1. INTRODUCCIÓ Durant els darrers anys l’equip d’arqueòlegs que treballen a l’est del fòrum de Pollentia han concentrat els seus esforços en la localització dels límits orientals de la plaça pública amb l’objectiu de comprendre la planificació i l’evolució urbana de la ciutat. A més a més, s’ha realitzat l’excavació en extensió de la necròpolis d’època tardana per intentar obtenir una visió general del conjunt funerari, però també, una datació estratigràfica precisa que ens ajudi a conèixer quan es deixa d’utilitzar la plaça com espai públic per convertir-se en cementeri. Progressivament comencen a arribarnos els resultats preliminars d’aquesta investigació que ens permet ampliar els nostres coneixements sobre el funcionament de la ciutat en aquesta zona concreta del jaciment. A partir d’aquets plantejaments inicials els responsables dels treballs arqueològics continuaren l’excavació dels nivells estratigràfics que s’identificaren durant les campanyes anteriors. D’aquesta manera s’establí com a prioritat l’excavació del rebliment de la trinxera d’època medieval (UE 6677) que retallava un nivell de destrucció (UE 6561), de color taronja amb una gran acumulació de teules que van aparèixer concentrades entre els murs UE 6112 i UE 6650. També, es va presentar la possibilitat d’ampliar l’àrea excavada cap al nord-oest per acabar de definir una construcció de planta circular de grans dimensions (UE 6711) que s’amagava per davall dels límits del quadre G7. 2.2. EQUIP DE TREBALL Els tècnics Sebastià Munar i Miquel Àngel Sastre, llicenciats per la Universitat de les Illes Balears i amb el Graduat Superior en Arqueologia per la Universitat de Barcelona, foren els responsables dels treballs arqueològics que es dugueren a terme a l’est del fòrum de Pollentia. Durant la primera quinzena de l’excavació també disposaren de la col·laboració de l’arqueòleg Antoni Puig (Arqueòleg i Doctor per la Universitat de Barcelona). A més a més, volem agrair l’esforç de les col·laboradores Gema Pérez (Llicenciada en Història per la Universidad de La Laguna) i Elena Sánchez (Llicenciada en Història per la Universidad de Granada), i l’interès que demostraren els estudiants Diego Romero (Universidad de Sevilla), Carlos Alonso y Mario Gutiérrez (Universidad de Granada), Jaume Servera, Yerai Viedma y Natalia Gordo (Universitat de Barcelona), Adrián Hernández y Ariadna Garcia, (Universidad de La Laguna), Ignacio Fiz (ICAC) i Pedro Cozar (estudiante de secundaria). Igualment, a través de la ONG Archaeospain, van intervenir cinc estudiants nortamericans, Cris Meagher (Pawling High School, New York), Erik Federman (Germantown Friends School, Pennsylvania), Carly Olenick (La Costa Canyon High School, California), Anne Benda (The Spence School, New York) i Bryant Foster (North Pennsylvania High School, Pennsylvania), coordinats per Unai Aurrekoetxea i Juan José Fuldain. Per acabar, també volem agrair a Francisca Cardona, llicenciada en Història per la Universitat de Granada, la seva col·laboració per l’estudi antropològic de les restes humanes. 2.3. L’EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA AL SECTOR ORIENTAL DE LA CALA. QUADRES G5, G6, H5, H6, I5 i I6

61

En aquesta campanya continuàrem l’excavació arqueològica als quadres G5, G6, H5, H6, I5 i I6 (Fig. 2.1). En primer lloc, ens fixàrem com a objectiu l’excavació del rebliment d’una possible trinxera medieval (UE 6677) que retallava un nivell de destrucció amb teules i restes de toves roges (UE 6561), delimitades entre els murs UE 6112 i UE 6650. Al mateix temps, també decidírem retirar un petit testimoni a l’interior de la habitació d’època republicana del quadre G6 que s’havia començat a excavar entre les campanyes de 2004 i 2006.

Figura 2.1. Croquis de situació de la cala Així doncs, per començar continuàrem l’excavació de la trinxera d’espoli d’època medieval (UE 6713), d’uns 10 m d’allargada, 3.30 m d’amplada i 1.25 m de profunditat, que va quedar parcialment delimitada l’any anterior. La rasa travessava de sud a nord els quadres G5, H5 i I5, tot i així, sembla que les dimensions de la trinxera eren bastant més grans, ja que la unitat estratigràfica encara continuava per davall del Camí Vell de Santa Anna (Fig. 2.4). Durant l’excavació del rebliment (UE 6677), documentàrem un nivell molt heterogeni de color marró, textura granular i poca duresa, amb restes de calç, moltes pedres i material de construcció, especialment mitjans de marès amb argamassa de color blanc, trossos d’opus signinum, tègules i ímbrex. També cal destacar la troballa d’una possible cornisa rectangular de marès que encara conservava decoracions motllurades (DA08/16/6677/1/4) (Fig. 2.2). A més a més va localitzar-se un fragment d’una inscripció de petites dimensions gravada en un suport de marbre blanc amb restes d’argamassa (DA08/16/6677/1/1) (Fig. 2.3). Amb tota seguritat, formava part d’una làpida funerària que trobàrem l’any passat en aquest mateix sector. L’exemplar tan sols conservava dues grafies escrites amb lletra capital quadrada majúscula. A la part superior s’observava el començament d’un cognomen amb la lletra M– (tipus Maxima), en canvi, a la darrera línea apareixia una fulla d’heura decorativa col·locada a mitja alçada al costat de la lletra H, que gairebé amb tota seguretat, correspon a la fórmula abreujada Hic Situs Est.

62

Figura 2.2. Cornisa de marès (DA08/16/6677/1/4), dibuix realitzat per J.J. Fuldain)

Figura 2.3. Làpida funerària (DA08/16/6677/1/1)

63

Aquesta troballa confirmaria que la inscripció és una làpida funerària reutilitzada en un moment posterior com a material de construcció (Munar et al., 2007). La transcripció de la peça seria la següent: [---3]ONIA [---] F(ilia) M[---1]XIMA H(ic) [S(itus)] E(st) Antònia Màxima, filla de [---], aquí descansa. D’altra banda, en el rebliment de la trinxera també va aparèixer una quantitat considerable de restes humanes sense connexió anatòmica, fauna terrestre i fragments de ceràmica d’èpoques diverses, entre les quals cal destacar la troballa d’un nombre significatiu de fragments d’origen islàmic (Annex 2.III). Per desgràcia, tan sols s’han identificat produccions de ceràmica comuna de pasta gris amb un desgreixant blanquinós bastant groller que ens ofereixen una cronologia poc precisa (DA08/16/6677/30). També s’han localitzat alguns fragments informes amb vidrats de color verd oliva, tot i així, no hem de descartar la possibilitat que aquestes peces corresponguin a produccions cristianes (DA08/16/6677/31). Així doncs, tot sembla indicar que el conjunt de materials recuperats al rebliment de la trinxera ens aporta un arc cronològic que tal volta podria situar-se entre els segles XII i XIII. És bastant temptador pensar que aquesta rasa d’excavació s’utilitzà per saquejar (UE 6813) els mitjans dels edificis romans i aprofitar-los com a materials de construcció. Entre les estructures saquejades per la trinxera hi havia un mur (UE 6820), orientat de nord a sud d’uns 3 m de llarg per 60 cm d’ample, construït amb petites pedres rectangulars de marès que s’assentaven al damunt del nivell de sauló (UE 6795). Sembla que aquest parament podria ser el mur de tancament oriental dels edificis de planta rectangular que van localitzar-se no fa gaire als quadres G6 i H6 (UE 6094, UE 6112 i UE 6650) (Fig. 2.4). La trinxera d’espoli també va afectar la conservació d’un basament cuadrangular d’uns 90 cm de llarg per 90 cm d’ample, que encara conservava restes d’argamassa de color blanc i decoracions motllurades als quatre costats (UE 6746). En la mateixa zona trobàrem un bloc rectangular de grans dimensions d’aproximadament 90 cm d’allargada per 60 cm d’amplada (UE 6747), amb una argamassa semblant a la que trobàrem adherida al basament anterior. Les dues construccions s’assentaven directament al damunt del terreny natural de sauló blanc (UE 6795). De moment, encara desconeixem la cronologia i la funcionalitat d’aquestes estructures, ja que el registre estratigràfic va aparèixer completament alterat per la trinxera UE 6713 (Fig. 2.4).

64

Figura 2.4. Vista general de la possible trinxera medieval La rasa d’espoli travessava la cala de nord a sud retallant tota la seqüència estratigràfica fins arribar al nivell geològic (UE 6795). La trinxera va afectar un nivell de destrucció del segle III d.C. (UE 6561) i algunes tombes de la necròpolis tardana, entre les quals hi havia una sepultura que va ja quedar parcialment delimitada durant la campanya de l’any anterior (E-305). En aquesta ocasió documentàrem una fosa en forma de banyera d’uns 1.45 m de llarg per 35 cm d’ample (UE 6788), que estava coberta amb dues lloses rectangulars de marès (UE 6752). Per davall de la coberta va aparèixer un rebliment de color marró bastant heterogeni i molt compacte amb restes de fauna animal i alguns fragments de ceràmica romana de diverses cronologies que no ens van aportar cap tipus d’informació cronològica significativa per poder datar el conjunt funerari amb més precisió (UE 6753). L’esquelet estava col·locat decúbit supí amb les extremitats inferiors estirades i les superiors arreplegades al damunt del tòrax (UE 6772). Cal assenyalar que la inhumació va aparèixer en un estat de conservació bastant dolent per la pressió dels sediments superficials, però sobretot amb molta probabilitat per l’excavació de la trinxera medieval que va seccionar les cames de l’individu a l’alçada dels fèmurs (Fig. 2.5).

Figura 2.5. Inhumació excavada al quadre H6 (E-305) La tomba E-305 retallava un estrat de color taronja amb una gran acumulació de tègules i ímbrex (UE 6561), que segurament s’originà per l’enfonsament dels murs i el sostre de l’edifici. Des del començament observàrem com l’escampadissa de teules s’amuntegava a la meitat oriental de l’edifici, tot i així, la unitat estratigràfica va quedar perfectament delimitada pel mur UE 6650 al nord, el mur UE 6112 al sud, la trinxera d’espoli medieval UE 6713 a l’est i els retalls UE 6559 i UE 6709 a l’oest (Fig. 2.6).

65

Figura 2.6. Vista general del nivell de destrucció UE 6561. Durant l’excavació del nivell de destrucció documentàrem una gran quantitat de materials de construcció, sobretot tègules i ímbrex de la teulada, alguns dels quals van aparèixer gairebé sencers. També trobàrem restes de calç, trossos d’estuc de color blanc procedent del referit de les parets, alguns metalls (especialment claus de ferro de secció piramidal bastant concrecionats de les bigues de fusta de l’edifici), restes de fauna animal amb marques de tall i una gran quantitat de fragments de ceràmica de diverses tipologies (Annex 2.III). En un primer moment, pensàvem que aquest estrat podria ser un nivell d’època republicana coetani a la seqüència estratigràfica que documentàrem a l’excavació de l’edifici del quadre G-6, però així com anava avançant l’excavació començàrem a trobar materials del segle III d.C que ens va fer descartar aquesta possibilitat. Entre el conjunt de materials destaca la presència d’alguns fragments de vaixella de vernís negre que varen sortir fora de context, ceràmica comuna, cuina nord-africana, o fins i tot, algunes llumetes que encara conserven marques d’us (Annex 2.IV). Les cassoles i els plats-tapadora de cuina nordafricana del tipus Hayes 197, Hayes 185 i Lamboglia 9A ens ofereixen una cronologia que podria oscil·lar entre el segle III i IV d.C. (Annex 2.IV, Làmina 2.2.). Per davall de la UE 6561 començàrem a entreveure un estrat obscur amb cendres i carbons (unitat estratigràfica encara sense definir). Ara per ara, és molt temptador pensar que aquest nivell d’incendi va provocar la destrucció de l’edifici a finals del segle III, tal i com també s’ha documentat a l’insula de tabernes que hi ha a l’oest del fòrum (Orfila, 2000). No obstant això, tampoc hem descartat la possibilitat de trobar nivells de destrucció del segle I a.C. semblants als que s’excavaren al quadre G6 (Munar et al., 2004). Malauradament, la manca de temps i l’aparició d’una gran quantitat de materials arqueològics va obligar a paralitzar l’excavació de la UE 6561 fins la pròxima campanya. Els responsables de la intervenció arqueològica decidiren segellar aquesta unitat estratigràfica amb un geotèxtil que va tapar-se amb una capa de pedres i terra per protegir els nivells fèrtils de les inclemències del temps. La trinxera d’espoli UE 6713 no tan sols va afectar el nivell de destrucció del segle III (UE 6561), sinó que també retallà una petita seqüència estratigràfica d’època republicana d’uns 2.50 m de llarg, 1 m d’ample i 80 cm de grossor, que s’havia deixat sense excavar al nord de l’edifici del quadre G6 (Fig. 2.7). Per davall del nivell superficial (UE 6091), va aparèixer un forat d’arbre de planta circular d’uns 1.25 m de diàmetre i 26 cm de profunditat (UE 6417), que retallava l’estratigrafia republicana i la trinxera medieval. Durant l’excavació del farciment (UE 6690), documentàrem un nivell bastant heterogeni de poca duresa, amb 66

restes de fauna animal i alguns fragments de ceràmica vidriada d’època moderna. També trobàrem algunes arrels de l’arbre entre els estrats romans que van alterar lleugerament el registre arqueològic (UE 6225). El forat d’arbre retallava un estrat d’argiles roges (UE 6108), de textura granular i poca duresa que cobria el mur UE 6112. Durant l’excavació del nivell van aparèixer restes de fauna animal i algunes produccions de ceràmica romana, entre les quals cal destacar la presència de cuina nordafricana. Sembla que aquesta unitat estratigràfica és la mateixa que excavàrem als quadres H5 i H6 (UE 6561), tot i així, decidírem separar-les per qüestions de seguretat, ja que de moment, era més prudent associar-la als estrats delimitats al quadre G6. A continuació excavàrem una petita seqüència estratigràfica que estava definida per les unitats UE 6111, UE 6200 i UE 6208. Cal assenyalar que aquesta estratigrafia és equivalent als nivells que van documentar-se durant les campanyes de l’any 2004 i 2005 (Munar et al., 2005). En primer lloc, localitzàrem un estrat homogeni de color blanquinós, poca duresa i textura lleugerament plàstica (UE 6111) que cobria un nivell granular de tonalitat ataronjada provocat per la caiguda dels alçats de toves de les parets (UE 6200). Per davall de la UE 6200, va aparèixer un nivell d’incendi d’uns 10 cm de potència sedimentària (UE 6208). La intervenció d’aquest petit testimoni va certificar que la UE 6208 cobria el trespol de lloses de marès (UE 6223). De moment, no coneixem la funcionalitat d’aquesta estructura, no obstant això, s’han documentat construccions semblants en altres indrets de la ciutat que s’han interpretat com a possibles zones de pas o replans ubicats a les entrades dels edificis. Així doncs, és bastant probable que l’accés a l’habitació estigués situat a la cantonada sudoest de l’edifici, per desgràcia, la destrucció del mur de tancament oriental provocat per l’espoli de la trinxera medieval no ens ha permès comprovar aquesta interpretació. L’equip responsable dels treballs va decidir aixecar les lloses per continuar documentant el registre estratigràfic d’aquesta habitació. Per davall del marès delimitàrem un nivell estèril d’argiles bastant homogènies de color taronja d’uns 8 cm de grossor, que segurament s’utilitzà com a preparació del replà de marès (UE 6770). A continuació va aparèixer un nivell marró molt heterogeni amb algunes inclusions de sauló (UE 6268). L’estrat contenia alguns fragments de vernís negre (Lamboglia 5-7/ Morell 2250), parets fines, ceràmica gris de la costa catalana, cuina itàlica (cassola del tipus Vegas 14), àmfores itàliques i àmfores de tradició púnica (Mañá C). Sembla que aquesta unitat estratigràfica estava retallada per una trinxera (UE 6777), d’uns 35 cm d’ample i 15 cm de profunditat que va quedar delimitada paral·lelament al mur UE 6094. A l’excavació del farciment (UE 6774), va documentar-se un nivell de color marró amb restes de cendres, carbons i alguns fragments de ceràmica talaiòtica, vernís negre (Lamboglia 5-7), àmfores púnicoebussitanes i àmfores itàliques del tipus Dressel I. Tot i que no s’observà cap tipus de connexió estratigràfica, és possible que aquesta rasa fos la continuació de la trinxera fundacional (UE 6620), de la cimentació del mur UE 6094 (Munar et al., 2006). La UE 6268 també s’adossava a la fonamentació del mur UE 6112. Aquesta estructura (UE 6816), es va construir amb una única filada de petites pedres rectangulars de marès d’uns 8 a 10 cm d’alçada, que estaven col·locades per davall del sòcol de la paret. Sembla que la fonamentació del mur s’assentava a sobre d’un paviment (UE 6779), molt compacte de sauló blanc d’uns 5 cm de potència que apareixia de manera intermitent al nord del tall. Per davall de la UE 6268 i el paviment UE 6779, s’identificaren dues noves unitats estratigràfiques (UE 6784 i 6827). A la cantonada sud-est delimitàrem un nivell molt heterogeni (UE 6784), d’argiles marrons amb algunes inclusions de carbons, restes de sauló blanc i alguns fragments de ceràmica, entre els quals, cal destacar la troballa de ceràmica talaiòtica, vernís negre, parets fines, àmfora itàlica i àmfora punicoebusitana. Es va documentar també una rasa (UE 6824), d’aproximadament 75 cm d’amplada, 95 cm d’allargada i 45 cm de profunditat situada al costat del mur UE 6094. Aquesta rasa estava reblerta de terra granular de color marró amb aportacions

67

de sauló blanc (UE 6825). Al començament pensàvem que era la continuació del retall d’una trinxera de grans dimensions que s’excavà al quadre G6 (UE 6616), però així com anava avançant l’excavació decidírem separar les dues unitats estratigràfiques, ja que la relació física que hi havia entre aquests estrats no s’acabava de veure amb claredat. També s’observà com el mur UE 6094 s’assentava a sobre del farciment UE 6825. Per aquesta raó, hem arribat a la conclusió que tal volta seria més lògic associar-lo amb el retall de la trinxera fundacional del parament (UE 6620), tot i així, ara per ara és impossible assegurar-ho amb absoluta certesa. La UE 6784 s’assentava al damunt d’una preparació bastant homogènia d’argiles marrons molt compactes (UE 6827). Sembla que la UE 6827 també estava associada a diversos nivells estratigràfics que localitzàrem en altres indrets de la cala, com per exemple la UE 6333, la UE 6583 i la UE 6755. Aquesta unitat estratigràfica de grans dimensions que s’estén per tot el sector occidental del fòrum s’ha interpretat com una possible anivellació prèvia per adequar el terreny abans de la construcció dels primers edificis de la ciutat (Munar et al. 2006).

Figura 2.7. Seqüència estratigràfica dels nivells del quadre G6 retallats per la trinxera medieval (UE 6713) El nivell d’argiles UE 6827 estava retallat per una trinxera (UE 6792), d’uns 2.50 m de llarg, 20 cm d’ample i 33 cm de profunditat, que va aparèixer perpendicularment als murs UE 6112 i UE 6094. Al farciment de la fosa (UE 6793), s’excavà un nivell bastant heterogeni de color marró, textura granular i poca duresa, amb alguns fragments de diverses tipologies, entre els quals cal destacar la base d’una ceràmica comuna que no ens va aportar cap dada significativa per poder datar l’estructura (DA08/16/6793/21/1). Al rebliment també va aparèixer una filada de pedres irregulars (UE 6852), que amb tota probabilitat, van funcionar com a fonamentació del mur de tancament est de l’edifici localitzat entre els quadres G5, G6, H5 i H6. Malgrat que la fosa fundacional UE 6792 també va patir de les conseqüències de la trinxera medieval UE 6713, sembla bastant probable que aquesta estructura podria ser la continuació de la fonamentació del mur UE 6820. En definitiva, amb l’excavació d’aquesta petita seqüència estratigràfica s’ha completat la intervenció arqueològica a l’edifici de planta rectangular que va delimitarse en el quadre G6 i part dels quadres G5, H5 i H6. La intervenció va ajudar-nos a comprovar que es repeteix la mateixa estratigrafia, que havíem documentat anys enrere, però sobretot ens va permetre localitzar el possible mur de tancament a l’est de l’habitació. El conjunt de materials recuperats al testimoni del quadre G6 són bastant homogenis. Malgrat que no s’han trobat peces significatives hem de destacar la presència de produccions de ceràmica de tradició indígena, vernís negre, cuina itàlica, parets fines, ceràmica gris de la costa catalana, àmfores itàliques i àmfores

68

púnicoebussitanes, que ens ofereixen una cronologia del 80 al 40 a.C. (Annex 2.III i 2.IV). 2.4. L’EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA ALS QUADRES H7, I7, H8 i I8 Com hem comentat, enguany es decidí obrir una nova àrea d’excavació, al nord-oest de la cala ja iniciada els darrers anys, amb uns 6 m de longitud i 6 m de llargària, i per tant uns 36 m² d’àrea a excavar. Aquesta àrea es trobava conformada pels quadres H7-I7 en la seva totalitat, i a l’oest, per part dels quadres H8-I8. Esmentar que els quadres adjacents G7 i H6 ja havien estat en part excavats, i s’hauria de tenir molt en compte l’estratigrafia que hi havia aparegut els anys anteriors. Els objectius plantejats des de l’inici en aquest nou sector foren intentar trobar la continuació de les estructures ja aparegudes durant altres campanyes, als quadres G5-G6-G7-H5 i H6 (Munar et al., 2004, 2005, 2006 i 2007). Entre aquestes, interessava especialment acabar de definir una construcció de planta circular de grans dimensions que s’amagava per davall dels límits del quadre G7 (UE 6711), i de la qual encara no sabíem la seva funcionalitat exacta. Així, les tasques començaren plantejant els límits de la cala, i ubicant les seccions que ens permetrien obtenir una lectura estratigràfica de tota la intervenció. Així, es decidí allargar les seccions existents dels anys anteriors. Per tant, s’allargaren les seccions G-G’ i H-H’ en direcció Est-Oest, i la E-E’ en direcció Nord-Sud (veure Annex 2.1). Un cop plantejada la cala, començàrem amb l’excavació de la capa superficial que s’estenia a tots els quadres (UE 6523), i que, a part d’una mescla de ceràmiques de gairebé tots els períodes cronològics i fauna terrestre diversa, ens proporcionà tres monedes de bronze romanes (DA08/16/6523/1/1, DA08/16/6523/1/2, DA08/16/6523/1/3). A mesura que s’anava eliminant aquest estrat, començaren a aparèixer tot un seguit d’elements estructurals i estrats que ja semblaven força antics. Així i tot, seguint metodologia estratigràfica, el següent pas era la documentació i excavació d’una sèrie de retalls moderns, part dels quals havien estat ja excavats en campanyes anteriors. Molts d’ells semblaven possibles forats d’arbres, algun d’ells d’ametller, ja que era circular, tot i que n’hi havia que eren més allargats i en forma de possible trinxera, mentre a d’altres no els podíem adscriure a cap dels dos grups (veure planta Annex 2.I). Com a possibles forats d’arbre teníem la UE 6559 i la UE 6760. El primer retall, UE 6559, es trobava reblit per la UE 6558. Aquest, que tenia forma circular, havia estat pràcticament excavat en anys anteriors, tot i que enguany n’acabàrem l’eliminació de la part que havia quedat dins el quadre H7. Sense cap dubte, es tractava d’un forat d’ametller, donada la seva alineació amb els altres arbres existents al solar, i per les arrels que hi aparegueren al seu interior. Aquest retall sembla que havia afectat un mur en direcció E-W que s’observa al pefil del tall (UE 6650 i UE 6828). Per altra part, a l’est del quadre H7 teníem el retall UE 6760, amb el seu rebliment UE 6761. Aquest retall també tenia forma circular, i per tant, probablement fou excavat per sembrar un arbre en èpoques recents. A més havia afectat una tomba (E-304) i un paviment d’opus signinum, possiblement d’ocupació del segle III d.C. (UE 6754); així i tot, podria tractar-se d’un clot d’arbre més antic que el d’ametller documentat anteriorment, ja que aquest es trobava alhora modificat per un retall indeterminat més modern (UE 6709). Pel que fa a retalls possiblement d’espoli, cal destacar la UE 6369, trinxera de forma allargada entre els quadres G7 i H7, d’uns 4 m a la seva part més llarga en direcció E-W i que es trobava reblida per un estrat de color marró clar i de gran duresa (UE 6247). Possiblement del mateix moment, i per davall l’anterior, teníem un retall més petit i de forma més circular, amb devers 1.60 m de diàmetre (UE 6710), que es trobava farcit per un estrat de color marró i poca duresa (UE 6689). Podríem afirmar, que es tractava d’una sèrie de retalls d’espoli, que havien arribat als nivells d’època

69

republicana, i que ja s’havien excavat en part en campanyes anteriors. En aquesta campanya els acabàrem d’excavar, i un cop realitzada aquesta tasca, poguérem acabar de documentar una nova estructura, els maresos de la qual eren possiblement el material recercat en realitzar-se l’espoli (UE 6711). Es tractava de un pou construït amb blocs de marès, amb un coll d’un metre de diàmetre, i que segurament era d’època republicana, ja que es trobava per davall l’habitació documentada. Aquest hauria estat espoliat en algun moment posterior a la datació de la necròpolis, ja que a l’interior dels retalls hi trobàrem ossos humans. Així i tot, encara no podíem precisar la datació exacta d’aquest espoli, ja que al rebliment del primer retall (UE 6247) havien aparegut algunes ceràmiques vidriades modernes poc significaves, a part d’unes quantes islàmiques, mentre que al rebliment del segon retall (UE 6689), només n’aparegueren unes quantes d’islàmiques. Tota la resta d’elements eren d’època romana, destacant amb més d’un 50% del material recuperat, ceràmica comuna romana (Veure Annex 2.III), possiblement relacionada amb el moment d’us del pou. Després d’analitzar totes aquestes dades no podem assegurar que els materials moderns existents no siguin intrusions durant el procés d’excavació. Per manca de temps deixàrem la continuació del rebliment de dins el pou (UE 6689) sense acabar d’excavar, pendent de properes campanyes. Un altre grup de retalls són aquells que no hem pogut associar a cap funcionalitat coneguda. D’aquests tenim el petit retall de forma aproximadament rectangular en direcció Nord-Sud (UE 6315), que acabàrem d’excavar enguany. Just a devora teníem un altre retall de forma irregular i allargada (UE 6709), que havia estat afectat i modificat per l’anterior, i que alhora retallava un possible forat d’arbre més antic (UE 6760). No gaire lluny, al sudest del quadre H7, hi excavàrem part d’un petit retall circular (UE 6778), de 1.60 m, reblit d’un estrat de pedres (UE 6316), que havia afectat a tot un seguit d’estructures romanes (Mur UE 6803 i paviment d’opus signinum UE 6754). I per acabar amb els retalls, el darrer que documentàrem fou una possible trinxera allargada de devers 1.80 m en direcció Nord-Sud, i uns 0.90 m en direcció EstOest (UE 6785), que tot i no tenir gaire profunditat, retallava una sèrie d’estrats del segle III d.C. (UE 6787, UE 6801, UE 6821 i UE 6822) de dins una petita habitació quadrada (Fig. 2.12) En un altre ordre de coses, l’eliminació de l’estrat superficial (UE 6523), també permeté documentar tot un seguit de tombes, totes elles en forma de banyera i en direcció E-W. Aquestes cal posar-les en relació amb la necròpolis tardana existent a gairebé tota la meitat oriental del Fòrum. La seva datació concreta és avui en dia encara incerta, tot i que podem assegurar amb tota certesa que és posterior als segles III-IV d.C, ja que les tombes solen retallar estrats i elements estructurals d’aquest període; i anterior a l’època islàmica, com demostra la tomba del quadres H5-H6 (E305), retallada per una trinxera datada al període islàmic (UE 6713). No obstant això, tot i que les tombes es troben ubicades amb la mateixa orientació i seguint un patró molt similar, s’intueix certa diversitat tipològica, ja que en tenim per exemple de cobertes per lloses i d’altres simplement excavades a la terra. Pel que fa als quadres H7-H8-I7-I8, hi documentàrem tres sepultures (veure Annex 2.I):  Estructura 302 (Fig. 2.8). Es tracta d’una tomba en direcció E-W al quadre I7, formada pel retall UE 6797, el rebliment UE 6798, les lloses UE 6799 i l’esquelet UE 6800. És, per tant, una tomba en forma de banyera, coberta per lloses, i amb un esquelet en posició decúbit supí possiblement d’una dona major de 30 anys, i que presentava la peculiaritat de tenir els braços flexionats a damunt el tòrax. Com en totes les altres tombes de la necròpolis de l’est del Fòrum, al seu rebliment tampoc hi aparegué aixovar, ni ceràmica que ens permetés una datació més concreta, tot i que la sepultura retallava un estrat de destrucció datat al segle III d.C. (UE 6796) i afectava part d’un paviment d’opus signinum (UE 6818).  Estructura 303 (Fig. 2.8). Aquesta tomba, també en direcció E-W i ubicada a l’oest del quadre I7, es trobava en molt mal estat, ja que fou trobada a una cota molt 70

superficial. L’esquelet (UE 6758), del qual només es conservava la meitat superior de forma parcial, era d’un individu jove d’entre 16 i 20 anys.  Estructura 304 (Fig. 2.8). Com les altres, la tercera tomba documentada tenia una orientació E-W, es trobava ubicada enmig del quadre H7, i estava formada pel retall UE 6764, el rebliment UE 6765, les lloses UE 6766 i l’esquelet UE 6767. Aquesta tomba havia afectat tot un seguit d’estrats de destrucció (UE 6787 i UE 6822), dos paviments d’opus signinum (UE 6754 i UE 6818), i un mur (6802). A més, al retall interior de la tomba s’hi observaven tot un seguit d’estrats i estructures més antigues que els paviments i murs superiors, i que possiblement caldria ubicar dins l’època republicana. L’esquelet de l’interior de la tomba es trobava en posició decúbit supí, amb els braços estesos al costat del cos, i es tractava possiblement d’una dona major de 30 anys. Per acabar, recordar que per la datació d’aquestes tombes només podíem tenir com a referència els estrats que aquestes retallaven (UE 6796, UE 6787, UE 6801 i UE 6822) i que ens donaven una cronologia post quem del segle III d.C.

Figura 2.8. L’esquelet UE 6800 de l’estructura 302 (esquerra); l’esquelet UE 6758 de l’estructura 303 (enmig); i l’esquelet UE 6767 de l’estructura 304 (dreta)

Després de la intervenció a les tombes, i seguint un ordre cronoestratigràfic, començàrem amb la documentació i excavació de l’estratigrafia antiga. Concretament, es tractava d’un grup d’estrats de destrucció que ens donaven una datació cronològica similar, i aproximada de finals del segle III d.C. Aquests havien estat en part afectats per les sepultures, i alhora s’associaven a tot un seguit d’estructures, tan murs com paviments d’opus signinum. Al cantó oest de la cala, dins el quadre H8, i just per davall l’estrat superficial aparegué un petit estrat blanquinós de toves en descomposició, amb restes d’argamassa i estuc de color vermell (UE6815). Aquest estrat, cobria en part la UE 6796 també de destrucció, tot i que ambdues cal ubicar-les segurament a un moment contemporani. A més, el fet que es recolzàs en el mur (UE 6804) de l’habitació, i la presència d’alguns materials com per exemple una forma Hayes 197 de ceràmica de cuina nordafricana (DA08/16/6815/25/1), ens du a pensar que aquest estrat fós produït per la caiguda i destrucció d’aquest mateix mur. Per acabar, esmentar que un cop acabat d’excavar l’estrat, poguérem documentar un paviment d’opus signinum (UE 6832), que continuava per davall el perfil oest de la cala (Fig. 2.10). Per altra part, a gairebé més de la meitat de la cala, al nord del quadre H7 i part del quadre I7, s’excavà un estrat de color taronja de toves en descomposició (UE 6796), i que per tant es tractava també dels murs caiguts en el moment de destrucció

71

de les edificacions properes existents. De totes formes, no es conservava gaire potència (entre 15 i 20 centímetres) i per això la quantitat i qualitat de materials recuperats no fou tanta com l’esperada en un principi. D’entre aquests materials (veure làmines 2.6 i 2.7) cal destacar una moneda de bronze, una gran quantitat de ceràmica comuna romana (DA08/16/6796/21/1, DA08/16/6796/21/2) i molts fragments de fauna terrestre. Així i tot, altres ceràmiques eren les que ens donaven llum sobre la possible datació de l’estrat. D’entre elles cal esmentar un fragment de vora de TSAC del tipus Hayes 45b/Salomonson C3 (DA08/16/6796/15/1), datada entre el 230 d.C. i el 320 d.C.; a més calia destacar una gran varietat de formes de ceràmiques de cuina nordafricana (DA08/16/6796/25/1 a 18); i per acabar altra ceràmica provinent del nord d’Àfrica, tant ceràmica comuna com àmfora. Tots aquests materials, tot i que no ens concretaven gaire la datació, ens acostaven a un arc cronològic proper a finals del S.III d.C. Aquesta datació ens quadraria amb altres d’estrats similars documentats al fòrum de Pollentia durant altres campanyes d’excavació. Aquest estrat va aparèixer associat a diverses unitats estratigràfiques estructurals, entre les quals cal destacar un paviment d’opus signinum (UE 6818) en bon estat de conservació que aparegué un cop excavat l’estrat i un mur perpendicular al parament UE 6650 construït amb tres grans carreus de marès (UE 6805). També es recolzava en el mur de l’habitació del quadre H7 (UE 6804). A més, al límit nord de la cala, al quadre I7 cal destacar la troballa d’una estructura indeterminada de planta lleugerament hexagonal, comformada pels possibles murs UE 6837 i UE 6838. (Fig. 2.10, Fig. 2.13). De totes formes, caldria esperar a posteriors intervencions per saber la veritable funcionalitat d’aquesta estructura. En un altre ordre de coses, a dins l’àmbit o habitació formada per les estructures UE 6802, UE6803 i UE 6804, al bell mig del quadre H7, just per davall la capa superficial (UE 6523), i afectat com hem vist per una sèrie de retalls, hi documentàrem tot un seguit d’estrats, probablement també d’una cronologia molt similar als anteriors, de finals del segle III d.C. De totes formes, la manca de ceràmiques o elements de datació més concrets, no ens permetia assegurar-ho amb total certesa. Així, teníem dos estrats que tot i no estar en contacte entre ells a causa d’un retall modern (UE 6785) tenien la mateixa composició, i els podíem tractar en conjunt. La UE 6787 era un estrat de color blanquinós, que ocupava la meitat est de l’habitació, mentre que la UE 6801, també de color blanc ocupava la meitat oest (Fig. 2.9). No obstant, la poca potència conservada no permeté que els materials recuperats fossin gaire abundants, ni que fossin concloents pel que fa a la seva datació. Així i tot, destacar la troballa d’alguns fragments de ceràmica de cuina nordafricana (veure Làmina 2.5).

Figura 2.9. L’habitació amb l’estratigrafia inicial del seu interior, la UE 6801 i la UE 6787

72

Més informació ens donaren els estrats que apareixien just per davall les dues capes de destrucció de color blanquinós. Així documentàrem dos nous nivells, amb tampoc no gaire potència, però amb una composició sedimentària diferent, ja que presentaven una matriu de color marró clar i una textura molt fina i molt poc compacte. Es tractava de la UE 6821 i la UE 6822 (Làmina 2.5). La UE 6821, que es trobava just per davall la UE 6801, no tengué gaire materials al seu interior donat el seu petit tamany i la seva poca potència. No obstant, la UE 6822, que aparegué just per davall la UE 6787 ens aportà troballes més importants. Així, apart de trobar gran quantitat de fauna terrestre i ceràmica comuna, també trobàrem un dau de joc tallat en os, i un seguit d’espines de peix, molt difícils de documentar en els contexts arqueològics. A més, destacaven com a elements datadors de l’estrat, una vora de TSAA possiblement de la forma Hayes 31, datada a principis del segle III d.C. (DA08/16/6822/15/1) i una base de TSAC, de la qual no pogueren determinar la forma (DA08/16/6822/15/2). Tot això s’afegia a tot un seguit de formes de ceràmica de cuina nordafricana, com una Hayes 197 (DA08/16/6822/25) i algunes ceràmiques comunes també nordafricanes. En acabar d’excavar tota aquesta estratigrafia, es deixà al descobert el paviment d’opus signinum (UE 6754) d’aquesta habitació rectangular que feia uns 3.25 m de llarg en direcció E-W per 3.00 m d’ample (conservats) en direcció N-S; a més, es documentaren una sèrie de reformes posteriors, com el possible mur (UE 6829) i la modificació del rodapeu amb una espècie d’estucat al cantó nordest (UE 6836) (Fig. 2.10). Per tant, després de l’excavació de la capa superficial, els rebliments dels diferents retalls, les tombes i l’estratigrafia antiga, ja podíem fer una petita interpretació i anàlisi dels paviments i les estructures aparegudes, que sense cap dubte havien estat en funcionament poc abans del moment de la seva destrucció, que ens marcaven els estrats excavats (Fig. 2.10 i Fig. 2.13). Teníem, per tant, tres paviments d’opus signinum, alguns en millor estat que els altres, tot i que els tres es trobaven a cotes similars i possiblement foren usats en moments contemporanis. El paviment de l’habitació del quadre H7, i part del seu exterior a l’est (UE 6754), era el que millor es conservava, i tenia una longitud màxima en direcció E-W d’uns 3.30 m, per una amplària de 2.34 m conservats en direcció N-S. Així i tot, al seu costat sud havia estat retallat per la trinxera d’espoli (UE 6369) i per tant no en podíem saber la seva longitud original; i al seu costat est, just al lloc on s’intuïa l’accés a l’habitació, també havia estat modificat pel retall de tomba (UE 6764), i per un retall possiblement d’arbre (UE 6760). A més, enmig de l’habitació es trobava parcialment enfonsat en uns 6/7 cm amb una forma rectangular, que tal vegada ens mostrava que a sota hi havia algun element que havia cedit, que potser hauria de relacionar-se amb el pou (UE 6711). Un altre paviment (UE 6818), ubicat entre els quadres H7 i I7 conservava una màxima longitud d’uns 3.70 m en direcció N-S, i amplària de 3.50 m en direcció E-W. Estava mol desgastat, i es recolzava en tot un seguit d’estructures, com el mur UE 6805, el pilar UE 6806, l’estructura indeterminada (UE 6837 i UE 6838), i el mur nord de l’habitació del quadre H7 (UE 6804). A més, es trobava retallat a la seva part nord pel retall d’una tomba (UE 6797). Per acabar, teníem un petit paviment d’uns 0.70 m per 0.55 m al límit oest de la cala i dins el quadre I7 (UE 6832), que es recolzava en el mur de l’habitació (UE 6804), i que també havia estat retallat per la trinxera d’espoli (UE 6369) (Fig. 2.10). Pel que fa a les estructures, les podíem agrupar en tres conjunts. Un primer conjunt estaria format pel mur de carreus UE 6805, el pilar UE 6806 i el fragment de mur UE 6828. El mur UE 6805 anava en direcció Nord-Sud, conservava uns 2.10 m de llargària (fins el perfil nord), era format per tres grans carreus de marès i es relacionava amb el paviment d’opus signinum UE 6818. A més, perpendicular a aquest i en direcció E-W, teníem un fragment de mur (UE 6828), del qual només se’n conservaven uns 72 cm, i que es trobava separat de la seva possible continuació dins

73

el quadre H6 (UE 6650) pel forat d’ametller (UE 6559). Aquests dos murs, es connectaven entre ells a través d’un pilar quadrat d’uns 60 cm de costat amb un revestiment parcial d’estuc de color blanc (UE 6842), i del qual només es veia un bloc de marès (UE 6806). Sense cap dubte aquests elements formarien una mateixa unitat estructural, tot i que encara és molt complicat atribuir-los una funcionalitat concreta (façana de pòrtic?façana d’insula?), i s’haurà d’esperar a futures intervencions per obtenir més informació (Fig. 2.10).

Figura 2.10. Les estructures documentades als quadres H7-I7-H8-I8 durant la campanya del 2008

Un altre conjunt estava format per les estructures indeterminades UE 6837 i UE 6838, que havien aparegut just per davall la UE 6796. Així, la UE 6837, anava en direcció E-W, tenia devers 1.90 m de longitud amb uns 56 cm d’amplada, i als seus costats E i W, acabava en forma de “V”, otorgant-li una forma bastant peculiar. A més, aquesta estructura estava en relació amb una altra en direcció N-S, que conservava uns 1.35 m de longitud fins el perfil. Si observàvem les dues d’una forma conjunta, teníem un complexe estructural del qual se’n veien quatre costats, tot i que no es descartava que apareguessin més cares, un cop excavada la zona que es ficava per davall el perfil nord de la cala. A dia d’avui tampoc podíem concretar la funcionalitat exacta d’aquest conjunt, i hauríem d’esperar també a posteriors intervencions (Fig. 2.10). I un tercer i darrer conjunt, estaria format pels murs de la UE 6803 i UE 6804, que conformaven una habitació d’uns 3.25 m de llarg en direcció E-W per 3.00 m d’ample (conservats) en direcció N-S. Aquesta habitació estava pavimentada amb l’opus signinum UE 6754, es relacionava a la seva part exterior del nordest amb el paviment UE 6818, i a l’exterior del costat oest amb paviment UE 6832. Com hem vist, aquesta habitació es trobava modificada per una trinxera d’espoli del pou republicà (UE 6711) de sota, que havia modificat i eliminat tot el seu costat sud. A més, al seu costat Est, i coincidint amb una possible zona d’accés al recinte, hi havíem documentat una tomba amb el seu retall, que havia modificat part del paviment de l’habitació (UE 6764). Per això, a dia d’avui no podíem tenir una visió completa de dit conjunt estructural. 74

A més dels elements principals que conformaven l’habitació, havíem pogut documentar tres altres estructures que formarien part d’una reforma posterior al moment de la construcció de l’habitació: la UE 6802, eren les restes d’un possible mur entre els altres murs UE 6803 i UE 6804, del qual només es conservava una pedra que s’assentava damunt l’opus signinum (UE 6754). Possiblement era un tancament posterior d’un lloc d’accés a l’habitació. A més, probablement aquesta estructura es relacionava amb la UE 6829, una llosa també ubicada damunt l’opus signinum (UE 6754), just devora la zona d’accés a l’habitació. Per acabar, teníem el revestiment o enlluït del rodapeu, que tot i el seu mal estat, es conservava parcialment al cantó nordoest de l’habitació (Fig. 2.10 i 2.11).

Figura 2.11. L’habitació formada pels murs UE 6803 i UE 6804, amb les reformes posteriors, i el pou UE 6711 just per davall

Després de la documentació de tot aquest conjunt, l’únic que tal vegada podíem afirmar amb seguretat era que l’habitació havia estat en ús fins possiblement finals del segle III d.C., quan amb tota probabilitat s’havia produït la seva destrucció i enderroc. I després, d’aquest enderroc, els murs i el paviment havien estat afectats per la construcció de la tomba esmentada (Estructura 304), i ja en un moment més modern, per una trinxera d’espoli (UE 6369). Apart d’aquests tres conjunts estructurals, d’un període més antic, cal destacar el pou documentat un cop excavats els rebliments de les trinxeres d’espoli (UE 6369 i UE 6710), que també havien afectat l’estructura. Es tractava d’un pou de planta circular, construït amb blocs de marès, amb cara irregular a la part exterior, però ben tallats i regulars al seu interior, i amb un diàmetre interior d’aproximadament un metre a la part del coll conservada. Els materials ceràmics que es trobaren durant l’excavació de la rasa fundacional durant la campanya del 2007 (UE 6727) demostraven que es tractava d’una estructura construïda al segle I a.C., la funcionalitat del qual encara no era gaire clara, tot i que possiblement es tractava d’un pou d’aigua per beure, donada la importància de la infraestructura i la inversió de temps que fou necessària per la construcció d’un element tan ben realitzat com aquest. De totes formes, a causa de la finalització de la campanya no es pogué acabar de demostrar amb certesa, ja que no es començà a excavar el rebliment interior del pou, i es deixà per una propera campanya (Fig. 2.11). Per acabar, destacar que tan al perfil del retall UE 6369, com al de la tomba amb retall UE 6764, per davall l’habitació del quadre H7 s’observaven altres estructures i estrats possiblement d’època republicana, entre els quals destacava un

75

possible enllosat de pedra i l’anivellació de blanquet UE 6004. Aquestes per tant haurien quedat amortitzades durant l’època imperial amb la construcció d’un edifici o habitació amb el paviment d’opus signinum (UE 6803, UE 6804 i UE 6754). Així i tot, caldria seguir excavant per obtenir més informació. En resum, podem dir, que en aquest nou àmbit d’excavació obert a la campanya del 2008, després d’eliminar estrats moderns i rebliments de retalls també recents, havíem documentat una necròpolis, amb restes de tres tombes que retallaven estrats, paviments i estructures, algunes d’elles probablement del segle III d.C. D’aquestes estructures, només teníem clar que havíem documentat una petita edificació quadrangular, i just per davall d’aquesta, un pou possiblement d’època republicana, que havia estat espoliat en èpoques posteriors. De les altres estructures, no podíem afirmar res en concret, només destacar-ne la seva abundància en un espai tan reduït. S’hauria d’esperar a posteriors intervencions per aportar una mica més de llum, pel que fa al seu paper i funcionalitat, i per relacionar-les amb la resta d’estructures de la zona est del fòrum de Pollentia. 2.5. CONCLUSIONS L’excavació en extensió a l’est del fòrum de Pollentia comença a oferir-nos una visió general del conjunt arqueològic i permet extreure progressivament les primeres conclusions sobre l’evolució de la ciutat en aquest sector: 1) Clots d’arbre i nivells d’espoli d’època medieval fins l’actualitat Per davall del nivell superficial s’ha localitzat un conjunt de retalls i rebliments amb unes característiques bastant heterogènies, que estan concentrats a la zona central de la cala. Sembla que la majoria d’aquets forats s’utilitzaren com a clots d’arbre (UE 6559, UE 6690 i UE 6760). Tot i així, pareix que també hi havia rases d’espoli que van realitzar-se per saquejar les estructures de l’antiga ciutat romana, entre les quals, destaca la troballa d’una possible trinxera d’època medieval islàmica (UE 6713) i un forat que, amb tota probabilitat, s’excavà per desmuntar els mitjans de marès d’un pou tardorepublicà de planta circular (UE 6369). Malgrat tot, en altres ocasions trobam retalls amb una funcionalitat desconeguda (UE 6315, UE 6778, UE 6709 i UE 6785). Per desgràcia els materials recuperats durant la intervenció tampoc ens han ajudat a datar-los amb precisió, tot i que en la majoria dels casos apareix ceràmica comuna vidriada d’època moderna i contemporània. 2) La necròpolis de l’Antiguitat tardana Per davall del nivell superficial també comencen a aparèixer els primers enterraments de la necròpolis tardana que s’estén per gairebé tota la meitat oriental del fòrum. Fins aquest moment, s’han excavat més de 20 inhumacions repartides per la cala. Les sepultures apareixen alineades una a la vora de l’altre, amb carrers o petits espais de circulació entre les tombes. Els cossos estan col·locats decúbit supí, amb les extremitats inferiors i superiors estirades, tot i que en alguna ocasió podem trobar individus amb els braços arreplegats al damunt de la pelvis, o fins i tot, a sobre del tòrax i les espatlles. Els esquelets apareixen amb una orientació d’oest a est i sense cap tipus d’aixovar funerari. Tot i així, sembla que existeix una lleugera diversitat tipològica en els enterraments. Normalment es documenten tombes simples amb forma de banyera que retallen els nivells d’època romana més antics, tot i que en algunes ocasions, podem trobar cistes i sepultures cobertes amb lloses rectangulars de marès. Aquesta varietat també queda manifestada lleugerament en alguns punts de la seqüència estratigràfica de la ciutat, per aquesta raó, es bastant temptador pensar que la necròpolis travessà per vàries fases cronològiques. Malauradament l’absència d’aixovar obstaculitza la datació precisa dels enterraments, no obstant això, de mica

76

en mica s’obtenen dades estratigràfiques que ens proporcionen una cronologia relativa del conjunt funerari. Ara per ara podem assegurar que algunes tombes d’aquesta necròpoli, en este sector, són posteriors als nivells del segle III-IV d.C. i anteriors a la trinxera d’espoli d’època medieval islàmica UE 6713. 3) Els nivells del segle III d.C. Cal assenyalar que fins aquest moment no s’havien documentat nivells amb aquestes característiques a l’excavació dels quadres G6, G7 i G8. L’ampliació de la cala cap el nord (quadres H6 i H7) ha fet possible la localització d’un edifici de planta rectangular que, tot i que segurament està construït al segle I a.C., va amortitzar-se al segle III d.C. Prova d’això, és que entre els murs UE 6112 i UE 6650 (quadre H6) identificàrem el sostre de teules de l’edifici ensorrat (UE 6561). En un primer moment, pensàvem que era un nivell de destrucció associat a les unitats estratigràfiques del segle I a.C. que documentàrem a l’habitació del quadre G6 (UE 6111, UE 6200 i 6208), però així com anava avançant l’excavació i l’estudi dels materials comprovàrem que en realitat es tractava d’un nivell baiximperial. Els estrats d’amortització del segle III d.C., ens han ajudat a completar la seqüència cronoestratigràfica en aquest punt concret del jaciment. Hem d’apuntar que encara s’ha d’acabar d’excavar el nivell de destrucció UE 6561; no obstant això, serà interessant analitzar la relació d’aquesta unitat estratigràfica amb la seqüència tardorepublicana i la resta d’estructures descobertes als quadres G6 i H6. De totes maneres, haurem d’esperar que l’excavació en extensió ens ofereixi una visió global de tot l’edifici per poder conèixer l’evolució i la funcionalitat d’aquest conjunt estructural. Al quadre H7 també s’excavà un nivell de color taronja amb materials baiximperials (UE 6796) que va aparèixer associat a diverses unitats estratigràfiques, entre les quals destaca un paviment d’opus signinum en bon estat de conservació (UE 6818), un mur perpendicular al parament UE 6650 que està construït amb tres grans carreus de marès (UE 6805), una estructura indeterminada de planta lleugerament hexagonal (UE 6837 i UE 6838) i una habitació rectangular d’uns 3.25 m de llarg per 3.00 m d’ample (UE 6803 i UE 6804). A l’interior d’aquesta darrera estructura trobàrem una petita seqüència estratigràfica composta per diversos nivells de finals del segle III d.C. (UE 6787, UE6801, UE 6821 i UE 6822) que van trobar-se seccionats per un forat d’època posterior (UE 6785). Tot i l’escassa potència d’aquets estrats detectàrem algunes reformes arquitectòniques a l’accés del recinte. Concretament s’han identificat dues estructures de petites dimensions a cada banda de l’entrada que estaven assentades directament al damunt del paviment original de l’habitació (UE 6802 i UE 6829). Per desgràcia, bona part d’aquestes remodelacions han arribat molt emmascarades per la rasa de la tomba E-304. Ara per ara és bastant temptador pensar que a l’època imperial es produeix una reorganització en profunditat a l’est del fòrum de la ciutat que modificà les característiques originals de la plaça. Aquesta dinàmica ha quedat perfectament reflectida al tall estratigràfic de la cala, ja que podem observar com els estrats baiximperials s’assenten directament al damunt d’estructures i nivells més antics, tal volta d’època tardorepublicana (entre aquestes unitats estratigràfiques anteriors destaca la troballa d’un possible enllosat de pedres, un pou d’aigua i l’anivellació de sauló UE 6004). Així doncs, no queda altre remei que esperar l’excavació en extensió i en profunditat d’aquest sector per completar la seqüència estratigràfica i conèixer la funcionalitat de les estructures.

4) Els nivells tardorepublicans (segona meitat del segle I a.C.) En aquesta campanya s’ha acabat d’excavar un petit testimoni que hi havia a l’interior de l’habitació del quadre G6. L’excavació ens ha permès comprovar que es

77

repeteix la mateixa seqüència estratigràfica documentada durant les campanyes de l’any 2004 i 2005 (UE 6111, UE 6200 i UE 6208). D’aquesta manera pareix confirmarse l’existència d’un edifici construït al segle I a.C., que possiblement va quedar destruït per les flames d’un incendi. Fins ara sabíem que l’habitació estava delimitada pels murs UE 6112 al nord, UE 6094 al sud i UE 6148 a l’oest. En aquesta campanya hem pogut localitzar el mur de tancament a l’est de l’habitació (UE 6820). Per desgràcia va aparèixer molt afectat per la trinxera d’espoli medieval UE 6713, tot i així, encara conservava una part de la rasa fundacional de la paret (UE 6792 i UE 6852). De moment, desconeixem la funcionalitat de les lloses de marès UE 6223 situades a la cantonada sud-est del recinte, tot i que podrien haver funcionat com el replà d’accés a l’habitació. Sembla que l’edifici també va passar per vàries fases constructives, manifestades per la troballa d’una trinxera de grans dimensions que travessa tota la cala per davall de les estructures de l’edifici (UE 6616), però sobretot, per la reforma del mur UE 6094. Amb tota probabilitat, aquesta habitació forma part d’un edifici de majors dimensions, que segurament està associat amb els paraments que s’han localitzats al quadre H6 (UE 6650 UE 6806, UE 6820 i UE 6828). L’existència d’aquet conjunt d’estructures podria indicar-nos que no ens queda gaire temps per acabar de definir d’una vegada per totes els límits orientals de la plaça del fòrum. D’altra banda, al quadre H7 delimitàrem un pou de planta circular (UE 6711) que va aparèixer bastant alterat per una trinxera d’espoli (UE 6369). Ara bé, el sistema de construcció de la paret del pou, però sobretot, els materials ceràmics que trobàrem durant l’excavació de la rasa fundacional (UE 6727) demostren que es tracta d’una estructura construïda al segle I a.C. Tot i que encara no hem acabat d’excavar el farciment interior (UE 6689), podem assegurar que és la primera estructura d’aquestes característiques que s’ha documentat en aquest indret de la ciutat. De moment, encara desconeixem la funcionalitat exacta de l’estructura, fins i tot, no sabem si és una construcció que formà part de la plaça del fòrum o estava associada a un altre edifici. De totes maneres, sembla que el coll del pou i la resta d’unitats estratigràfiques tardorepublicanes, entre les quals destaca un possible enllosat de pedra i l’anivellació de blanquet UE 6004, van quedar amortitzades a l’època imperial per la construcció d’un edifici amb un paviment d’opus signinum (UE 6803, UE 6804 i UE 6754). En definitiva, encara caldrà esperar el resultat de les futures intervencions arqueològiques en extensió per obtenir una visió general del conjunt i comprovar les relacions físiques que existeixen entre les diferents estructures de la cala, amb l’objectiu d’elaborar una seqüència cronoestratigràfica completa a l’est del fòrum de la ciutat.

78

Annex 2.I. Plantes i seccions

Figura 2.12. Planta dels retalls i necròpolis del fòrum

79

Figura 2.13. Planta final

80

Figura 2.14. Secció A-A’

81

Figura 2.15. Seccions C-C’ i D-D’

82

Figura 2.16. Seccions E-E’ i I-I’

83

Figura 2.17. Seccions G-G’ i H-H’ 84

Annex 2.II. Llistat d’unitats estratigràfiques

UE 6004 Definició Interpretació

Indeterminado Nivelación arcillosa de color blanco y textura plástica documentada en los sectores G7 y G8. En esta unidad estratigráfica se han recuperado abundantes fragmentos de cerámicas de época republicana (ánforas itálicas, barniz negro, cocina itálica, paredes finas, cerámica talayótica, etc), así como restos de fauna animal.

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Blanco Poca Cerámica, fauna animal, cenizas Capa Plastica

Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa)

6137-6154 6318-6249-6332-6547-6308-6369-6140-64876315-6252-6549-6152-6488-6489-6854 6686-6083-6010-6451

Se li assenta (Estructura) _________________ Es recolza en (Estructura) 6171-6454-6494-6172-6266-6495 Cobreix a (Estrat) 6529-6607-6581 Cobreix a (Estructura) 6584 ____________________________________

UE 6083 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Muro Posible lienzo de pared, construido a partir de pequeños trozos de marès machacados muy compactados. La estructura se pierde por debajo del perfil norte del cuadro G8.

0,51 1,30 Marès machacado

Se li recolza (Estrat) 6154 Tallat per (Negativa) 6369-6854 _________________ S'assenta en (Estrat) 6004 ____________________________________

UE6091 Definició Interpretació

Nivel superficial Nivel superficial donde aparecen abundantes fragmentos de cerámica de diversa cronología y restos de fauna animal.

85

Esta unidad estratigráfica aparece asociada a la UE 5964 (2003) i UE 5772 (2002) Color Compacidad Composición Geometría Textura Tallat per (Negativa) Igual a _________________ Cobreix a (Estrat)

6854 6093 6108-6552-6107-6106-6312-6690-6118-6677-

6157 Cobreix a (Estructura) 6094 Cobreix a (Negativa) 6856 ____________________________________

UE 6094 Definició Interpretació

Muro Muro de pequeños bloques rectangulares de marès ligados con argamasa de color blanco que cruza longitudinalmente el cuadro G6. El paramento se asienta en cima de una banqueta de cimentación excavada en el terreno natural. Todo parece indicar que el muro sufrió una importante remodelación con el objetivo de unirlo al basamento rectangular del pilar UE 6173.

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica pequeños

0,46 0.58 3,77 Marès Muro de dos hiladas, construido a partir de bloques de marès

Cobert per (Estrat) Se li adosa (Estructura) Se li recolza (Estrat)

6091 6268-6223-6296 6619-6104-6774-6585-6105-6111-6208-61086199-6200 6713-6813-6383-6158-6853

Tallat per (Negativa) _________________ S'assenta en (Estructura) 6612 S'assenta en (Estrat) 6825-6784 ____________________________________

UE 6111 Definició Interpretació

Color

Indeterminado Mancha de color blanquecino situada en el N-W de la cata, muy similar a la UE 6105. Blanco

86

Compacidad Composición Geometria Textura

Floja Argilar de blanquet Cuña Fina

Cobert per (Estrat) 6108 Tallat per (Negativa) 6709-6813-6146-6417-6713 Se li assenta (Estructura) 6123 _________________ Es recolza en (Estructura) 6094-6112 Cobreix a (Estrat) 6199-6200 ____________________________________

UE6112 Definició Interpretació

Muro Muro construido a partir de pequeños bloques rectangulares de marès unidos con argamasa de color blanco y sin ningún tipo de banqueta o cimentación. El paramento cruza longitudinalmente el norte del cuadro G6, en paralelo al muro 6094. Todavía conserva entre dos y tres hiladas de altura.

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica bloques de

0,46 0,43 4.15 Marés Muro de dos hiladas construido con pequeños marés ligados con mortero

Se li recolza (Estrat) 6199-6111-6176-6208-6200 Se li adosa (Estructura) 6328-6268-6297-6296-6174 Tallat per (Negativa) 6713-6813-6844 _________________ S'assenta en (Estructura) 6816-6333 ____________________________________

UE6123 Definició Interpretació

Preparación de pavimento Preparación de pequeños mareses irregulares, de un pavimento de Opus Signinum que aparece a lo largo del cuadro G7-H7

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

0.10 1.35 3.20 Pequeños bloques irregulares de marés Piedras de marés trabadas

Cobert per (Estrat) Se li assenta (Estructura)

6108-6523 6754

87

Tallat per (Negativa) 6764-6854-6369-6315-6760-6152 _________________ S'assenta en (Estrat) 6200-6111-6137 S'assenta en (Estructura) 6148 S'adosa en (Estructura) 6803 ____________________________________

UE 6148 Definició Interpretació

Muro Muro localizado al oeste del cuadro G6 (E-238), se encuentra cortado por las tumbas E-222, E-240 y el agujero de árbol UE-6315. El paramento fue construido a partir de dos hiladas de pequeños bloques irregulares de marès que se asientan en el interior de una zanja de cimentación recortada en la UE-6004.

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

59 cm. 43 cm. 1´90 cm. Marés Muro de dos hiladas construido con bloques irregulares de marés

Cobert per (Estrat) 6108 Se li recolza (Estrat) 6137-6307-6208-6200 Tallat per (Negativa) 6152-6146-6315 Se li assenta (Estructura) 6123 _________________ Omple a (Negativa) 6308 ____________________________________

UE 6200 Definició Interpretació

Nivel de destrucción Nivel de destrucción documentado en el edificio del cuadro G6, donde aparecen adobes de color naranja en descomposición, carbones y cenizas. En el interior también se han encontrado abundantes fragmentos de cerámica y restos de fauna animal.

Color Compacidad Composición cerámica,

Marrón claro y naranja Muy floja Restos de marès en descomposición, tegulas,

Geometria Textura

fauna, material de construcción. Capa Granular

Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa)

6199-6111-6108 6175-6709-6146-6813-6713-6225-6152-6315-

Se li assenta (Estructura)

6123

6417

88

_________________ Es recolza en (Estructura) 6112-6094-6617-6212-6148-6173 Cobreix a (Estrat) 6208 Cobreix a (Estructura) 6174-6268-6297 ____________________________________

UE 6208 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición grandes Geometria Textura

Nivel de destrucción Nivel de incendio documentado en el edificio del cuadro G6. El estrato está compuesto por cenizas y carbones que le otorgan una fuerte tonalidad oscura. En esta unidad estratigráfica también se ha recuperado un importante conjunto cerámico de época republicana que nos ofrece una datación cronológica que oscila entre el 70 y el 40 aC. Blaco y negro Muy floja Cenizas, carbones, tégulas, fauna animal y cantidades de cerámica republicana Capa Fina

Cobert per (Estrat) 6200 Tallat per (Negativa) 6146-6315-6152-6417-6175-6225-6813-6713 Se li assenta (Estructura) 6174 Igual a 6113 _________________ Es recolza en (Estructura) 6094-6148-6173-6112-6617-6212 Cobreix a (Estrat) 6346-6307-6770-6269-6319-6321 Cobreix a (Estructura) 6297-6268-6223 Cobreix a (Negativa) 6657 ____________________________________

UE6223 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica grandes

Pavimento de marés Pavimento de grandes losas rectangulares de marès ubicado al este del cuadro G6. Este nivel, que aparece por debajo del nivel de destrucción (UE 6208) también se adosa al muro UE 6094. 0.07 1.12 1.50 Marés Pavimento de marés construido a partir de tres losas rectangulares

89

Cobert per (Estrat) 6208 Tallat per (Negativa) 6417-6813-6713 _________________ S'adosa en (Estructura) 6094 S'assenta en (Estructura) 6268 S'assenta en (Estrat) 6770-6288-6774 ____________________________________

UE6225 Definició Interpretació

Vacío raíz Nivel de remoción de poca dureza y tonalidad oscura originado por la actividad erosiva de la raíz de un árbol. La unidad estratigráfica ha contaminado la secuencia estratigráfica de destrucción documentada en el interior de la construcción del cuadro G6.

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Talla a (Estrat) 6690-6200-6208 ____________________________________

UE 6247 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometría Textura

Relleno trinchera de expolio Relleno de color marrón claro y de extraordinaria dureza, que podría formar parte de una posible trinchera de expolio localizada en eje norte del cuadro G7. En su interior se han recuperado algunos fragmentos de cerámica cristiana y abundante cerámica común romana. Marrón claro Muy dura Abundancia de cerámica común romana Artesa Granular

Cobert per (Estrat) 6523 Tallat per (Negativa) 6778-6854 _________________ Rebleix a (Negativa) 6369 ____________________________________

90

UE6268 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Pavimento Pavimento de tierra batida y cal, de color marrón y fuerte dureza, situado en la mitad occidental de la habitación republicana entre los muros E-218 i la E-236 (Cuadro G6), y por debajo del nivel de destrucción del edificio (UE-6208). 0,14 2,50 3,00 Argila, cal, cerámica Pavimento de tierra batida

Cobert per (Estrat) 6288-6208-6770-6200 Se li assenta (Estructura) 6223 Tallat per (Negativa) 6270-6320-6417-6813-6777-6713 _________________ S'adosa en (Estructura) 6094-6816-6212-6112-6296 S'assenta en (Negativa) 6620 S'assenta en (Estrat) 6784-6793-6585 S'assenta en (Estructura) 6827-6333-6779 ____________________________________

UE 6312 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Relleno de agujero de árbol Relleno de arcilla de color marrón y poca dureza que ha sido interpretado como un posible agujero de almendro situado en la esquina N-W del cuadro G6. Marrón Floja Tierra, gravas, argilas, cerámica Artesa Granular

Cobert per (Estrat) 6091 _________________ Rebleix a (Negativa) 6315 ____________________________________

UE 6315 Definició Interpretació

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud

Agujero de árbol Unidad estratigráfica negativa del agujero de árbol al S-W del cuadro G6, que recorta la tumba E-242, los niveles republicanos del edificio del siglo I aC y el muro UE-6148 0,62 1,73 1,22 Circular 1,11

91

Profundidad

0,51

La rebleix (Estrat) _________________ Talla a (Estrat)

6312 6176-6307-6561-6108-6004-6154-6200-6137-

6208 Talla a (Negativa) 6308 Talla a (Estructura) 6297-6285-6148-6123-6333-6328 ____________________________________

UE6316 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometría Textura

Estrato Indeterminado Acumulación de piedras de mediano tamaño muy compactos, localizadas en el interior del recorte situado en el eje norte del cuadro G7 Gris Mediana Piedras irregulares, Ceràmica Artesa Granular

Cobert per (Estrat) 6523 Tallat per (Negativa) 6854 _________________ Rebleix a (Negativa) 6778 ____________________________________

UE6333 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Preparación de pavimento Nivel homogéneo de tierra batida de color marrón oscuro y de extraordinaria dureza, donde se asienta el pavimento de tierra batida (UE-6297), y que tan sólo aparece al oeste del edificio documentado en el cuadro G6. En su interior aparece abundante cerámica de tradición indígena. 0.62

Arcilla, tierra batida, ceramica talayotica Nivel de tierra batida muy endurecida

Se li assenta (Estructura) 6112-6328-6268 Tallat per (Negativa) 6616-6315-6332-6308-6347-6322 _________________ S'assenta en (Estrat) 6640-6641 ____________________________________

92

UE 6369 Definició Interpretació

Trinchera de excavación Unidad estratigráfica negativa de la trinchera de expolio que cruza longitudinalmente el lateral norte del cuadro G7.

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

1,32 1,67 1,39 Alargada 3,46 0,28

La rebleix (Estrat) Tallat per (Negativa) _________________ Talla a (Estructura) Talla a (Negativa) Talla a (Estrat)

6247 6778-6854 6584-6083-6832-6754-6804-6123 6833-6809-6835 6801-6689-6004-6688-6787-6821-6822-6815-

6154 ____________________________________

UE6417 Definició Interpretació

Agujero de árbol Agujero de árbol de planta circular que recorta los niveles de incendio y las losas de marés documentados en el interior de la habitación republicana del cuadro G6.

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma

1.25 1.52 1.21 Circular

Longitud Profundidad

1.25 0.31

La rebleix (Estrat) 6690 _________________ Talla a (Estructura) 6223-6268 Talla a (Estrat) 6763-6677-6200-6208-6770-6199-6111-6561 Talla a (Negativa) 6851-6713-6813 ____________________________________

UE6523 Definició Interpretació

Color Compacidad

Nivel superficial Nivel superficial de color marrón claro, textura granular i poca dureza, que aparece a lo largo del cuadro H6 marrón dura

93

Composición animal Geometría Textura

arcillas, gravas, gravillas, cerámica, fauna capa granular

Tallat per (Negativa) _________________ Es recolza en (Estructura) Cobreix a (Estrat)

6854

6672 6677-6560-6786-6815-6600-6561-6247-67576316-6708-6773-6558 Cobreix a (Estructura) 6799-6752-6766-6123 Rebleix a (Negativa) 6807 Cobreix a (Negativa) 6808-6809-6811 ____________________________________

UE 6558 Definició Interpretació

Relleno de agujero de árbol Nivel de color marrón muy blando que rellena un agujero circular situado al oeste de la cata H6.

Color Compacidad Composición animal Geometria Textura

marrón blando argilas, gravas, gravillas, cerámica, fauna circular granular

Cobert per (Estrat) 6523 _________________ Rebleix a (Negativa) 6559 Cobreix a (Negativa) 6830 ____________________________________

UE 6559 Definició Interpretació

agujero de árbol Agujero de árbol circular de 1,33m de profundidad y dos metros de diámetro, situado al oeste del cuadro H6.

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

1,80 2,54 1,21 circular 2,06 1,33

La rebleix (Estrat) _________________ Talla a (Estrat) Talla a (Estructura)

6558 6573-6561-6560 6828-6650

94

Talla a (Negativa) 6843-6830 ____________________________________

UE 6560 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Indeterminado Bolsada de tierra y piedras de mediano tamaño, situada al norte del cuadro H6. grisaceo blanda piedras, material de construcción, cerámica, fauna animal bolsada arenosa

Cobert per (Estrat) 6523 Tallat per (Negativa) 6559 _________________ Cobreix a (Estrat) 6573 Cobreix a (Estructura) 6799 ____________________________________

UE 6561 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Nivel de destrucción Nivel de destrucción de color naranja con restos de cal y materiales de construcción (tegulas y imbrex), situado en la mitad sur del cuadro H6. anaranjado mediana materiales de construcción, tejas, cerámica, fauna animal capa arcilosa

Cobert per (Estrat) 6523 Tallat per (Negativa) 6559-6417-6601-6760-6315-6788-6709-6713 _________________ Cobreix a (Negativa) 6844-6843 ____________________________________

UE 6573 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición

Indeterminado Unidad estratigráfica de composición homogénea, bastante dureza y tonalidad rojiza que aparece por debajo de la UE 6560 en la mitad norte del cuadro H6. rojo duro cerámica, fauna animal

95

Geometria Textura

rojizo argilosa

Cobert per (Estrat) 6560 Tallat per (Negativa) 6559 _________________ Es recolza en (Estructura) 6650-6805 ____________________________________

UE 6584 Definició Interpretació

Pavimento de marés Posible pavimento de marès machacado que ha aparecido por debajo de la UE-6004. Este nivel de color amarillento y fuerte compacidad se ha documentado a lo largo de los cuadros G7 y G8. Sin embargo, no aparece de forma homogénea por toda la cata, ja que en algunos puntos determinados se encentra bastante desgastado.

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

5,00 5,00 10,50 Marés, arenisca Nivelación de marés machacado

Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa)

6004 6549-6608-6487-6582-6152-6308-6369-61406489-6547-6488-6528-6332

_________________ S'adosa en (Estructura) 6495-6454-6494-6266 ____________________________________

UE6585 Definició Interpretació

Indeterminado Unidad estratigráfica de color blanquecino con algunas aportaciones de cal y argilas de color marrón, que ha aparecido rellenando una trinchera alargada de aproximadamente dos metros de ancho, que cruza transversalmente la habitación republicana documentada en el cuadro G6.

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Blanco con aportaciones de acillas marrones Blanda Cerámica, fauna, material de construcción Capa Arcillosa

Tallat per (Negativa) Se li assenta (Estructura) _________________ Es recolza en (Estructura)

6270-6320 6268-6816-6296 6612-6094

96

Cobreix a (Estrat) 6619-6621 Rebleix a (Negativa) 6616 ____________________________________

UE6612 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Cimiento Banqueta de cimentación donde se asienta el muro UE-6094. Para su construcción se utilizaron tres hiladas de grandes bloques irregulares de piedra, colocadas uno encima de de la otra, en el interior de una zanja de cimentación de aproximadamente 40 cm de ancho, excavada hasta el terreno natural. 0,41 0,21 2,30 Bloques irregulares de piedras y marès Opus quadratum

Se li assenta (Estructura) 6094 Se li recolza (Estrat) 6585-6619 _________________ S'assenta en (Negativa) 6620 ____________________________________

UE 6616 Definició Interpretació

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Trinchera indeterminada Trinchera de 2,57 metros de largo y 2,67 metros de ancho que cruza transversalmente el cuadro G6, hasta alcanzar el terreno natural.

2,67 2,19 1,66 Alargada 2,54 0,96

La rebleix (Estrat) 6585-6621 Tallat per (Negativa) 6637 _________________ Talla a (Estructura) 6333-6827 Talla a (Estrat) 6641-6640 ____________________________________

UE 6619 Definició Interpretació

Relleno trinchera de cimentación Unidad estratigráfica de color marrón con algunas aportaciones de materiales de construcción, que se utilizó

97

para rellenar la trinchera de fundación utilizada para asentar los cimientos del muro UE-6094 Color Compacidad Composición construcción Geometria Textura

Marron Media Arcillas, gravas, gravillas, material de Artesa Arcillosa

Cobert per (Estrat) 6585 _________________ Es recolza en (Estructura) 6094-6612 Rebleix a (Negativa) 6620 ____________________________________

UE 6620 Definició Interpretació

Trinchera de cimentación Recorte de la trinchera de fundación de la banqueta de cimentación del muro UE-6094

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

0,38 2,16 2,09 Alargada 3,36 0,08

Se li assenta (Estructura) 6268-6612 La rebleix (Estrat) 6619 _________________ Talla a (Estrat) 6640-6621 ____________________________________

UE 6621 Definició Interpretació

Relleno Unidad estratigráfica de color blanco y poca dureza que rellena la trinchera que cruza transversalmente el cuadro G6. En su interior se han documentado cerámicas de época tardorepublicana, restos de fauna animal y abundantes desechos de material de construcción.

Color Compacidad Composición Geometría Textura

Blanco Blanda Cerámica, fauna, material de construcción Artesa Arcillosa

Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa)

6585 6620

98

_________________ Rebleix a (Negativa) 6616 Cobreix a (Estrat) 6640-6636 ____________________________________

UE6640 Definició Interpretació

Terreno natural Nivel estéril de textura arcillosa y color rojo, donde ya aparece la roca natural.

Color Compacidad Composición Geometría

Rojo Dura Arcilla, roca natural Cuña

Textura

Arcillosa

Se li assenta (Estructura) 6333 Cobert per (Estrat) 6621 Tallat per (Negativa) 6620-6616 _________________ Cobreix a (Estrat) 6641 ____________________________________

UE 6641 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometría Textura

Terreno natural Terreno natural de color blanco (blanquet), de textura arcillosa y de mucha dureza, que aparece por debajo del nivel estéril de tonalidad rojiza Blanco Dura Arcillas Capa Arcillosa, plastica

Se li assenta (Estructura) 6333 Tallat per (Negativa) 6616-6637 Cobert per (Estrat) 6640 ____________________________________

UE 6650 Definició Interpretació

Muro Muro construido a partir de bloques rectangulares de marés (opus cuadratum) unidos con argamasa blanca. El paramento cruza longitudinalmente el cuadro H6, en paralelo con los lienzos UE 6094 i UE 6112. Se encuentra recortado por el agujero de árbol documentado durante la campañaa de excavación del 2006 (UE 6559).

99

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

0,60 4.13 Marés, argamasa blanca, enlucido Opus cuadratum

Tallat per (Negativa) 6559-6843-6713 Se li recolza (Estrat) 6573 _________________ S'adosa en (Estructura) 6820 ____________________________________

UE6677 Definició Interpretació

Relleno de trinchera Nivel de tierra de color marrón oscuro y mucha dureza que ha aparecido en el lateral NE del cuadro I6 y H6. La unidad estratigráfica estaba compuesto por un nivel de tierra granular de mucha dureza con bastantes inclusiones de piedras con restos de argamasa, cerámica y fauna animal.

Color Compacidad Composición materiales de

marron oscura blanda piedras, cerámica, fauna, restos humanos, construcción bolsada granular

Geometria Textura

Cobert per (Estrat) 6108-6523-6091 Tallat per (Negativa) 6417 Se li assenta (Estructura) 6672 Igual a 6687 _________________ Rebleix a (Negativa) 6813 ____________________________________

UE6688 Definició Interpretació

Relleno Relleno del recorte UE 6714 situado en el lateral longitudinal del cuadro G7. El estrato está compuesto por un nivel de blanquet bastante compacto de textura plástica.

Color Compacidad Composición Geometría Textura

marrón media arcillas, cerámica común, fauna, 2 fragmentos de cerámica con grafitti, 1 moneda artesa granular

Tallat per (Negativa)

6710-6369

100

_________________ Cobreix a (Estructura) 6726 Cobreix a (Estrat) 6727 ____________________________________

UE6689 Definició Interpretació

Relleno Relleno arcilloso de color marrón y poca dureza que aparece en el interior del recorte UE 6710. Durante la excavación del estrato ha aparecido una concentración de cerámica común romana. Además se ha encontrado una inscripción en la carena exterior de una pieza de cerámica común y una moneda de bronce.

Color Compacidad Composición Geometría Textura

Blanco Media Arcillas, cerámica Artesa Plástica

Tallat per (Negativa) 6369 _________________ Rebleix a (Negativa) 6725-6710 Cobreix a (Estructura) 6726-6711 ____________________________________

UE6690 Definició Interpretació

Relleno de agujero de árbol Relleno de agujero de árbol de planta circular que posee una matriz de color oscuro de poca dureza y textura granular. Rellena la unidad estratigráfica negativa UE 6417.

Color Compacidad Composición

marron artesa ceramica, fauna animal, materia organica en descomposición blanda granular

Geometria Textura

Cobert per (Estrat) 6091 Tallat per (Negativa) 6225 Igual a 6748 _________________ Rebleix a (Negativa) 6417 ____________________________________

UE6708 Definició

Relleno

101

Interpretació

Color Compacidad Composición metal, vidrio, Geometría Textura

Relleno del recorte circular UE 6709 que está situado al oeste del cuadro H6 (junto al agujero del árbol excavado en 2006). La unidad estratigráfica está compuesta por un estrato marrón de textura granular y poca dureza. Marrón claro Blanda Ceramica, fauna animal, restos humanos, material de construcción Artesa Granular

Cobert per (Estrat) 6523 _________________ Rebleix a (Negativa) 6709 ____________________________________

UE 6709 Definició Interpretació

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad

Recorte indeterminado Recorte semicircular situado al Sur-oeste del cuadro H6 (junto al agujero de árbol documentado en la campaña de 2006). La unidad estratigráfica negativa recorta el nivel de destrucción naranja documentado en el ámbito estructural del cuadro H6. 1.02 1.51 1.24 Semicircular 1.42 0.27

La rebleix (Estrat) 6708 _________________ Talla a (Estrat) 6111-6561-6200-6761-6730 Talla a (Estructura) 6754-6731 Talla a (Negativa) 6760-6729-6833 ____________________________________

UE 6710 Definició Interpretació

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud

Recorte indeterminado Recorte rectangular situado en el eje longitudinal norte del cuadro G7. La unidad estratigráfica negativa está rellenada por la UE 6689 y está recorta el nivel de blanquet 6688. 1.44 2.12 1.70 Rectangular 0.70

102

Profundidad

0.42

La rebleix (Estrat) 6689 _________________ Talla a (Estrat) 6688 Talla a (Negativa) 6725 ____________________________________

UE 6711 Definició Interpretació

Muro Losas de marés documentadas en el interior del recorte rectangular UE 6710.

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

0.54 0.59 0.59 Arenisca Muro circular construido con grandes lajas de marés colocadas horizontalmente una encima de la otra

Cobert per (Estrat) 6689-6727 _________________ Omple a (Negativa) 6725 ____________________________________

UE 6713 Definició Interpretació

Trinchera de expolio Recorte de la trinchera que ha aparecido en el lateral transversal de los cuadros I6 y G6. La trinchera recorta el nivel de destrucción naranja UE 6561. Está rellenada por la UE 6687.

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad

2.84 2.84 1.04 Alargada 10 0.80

Tallat per (Negativa) _________________ Talla a (Estrat)

6813-6417

6208-6753-6795-6793-6784-6770-6561-62006111-6763 Talla a (Estructura) 6827-6112-6747-6820-6752-6650-6094-67726755-6746-6223-6268 Talla a (Negativa) 6856-6853-6845-6792-6844-6843-6788 ____________________________________

103

UE6725 Definició Interpretació

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad

Recorte indeterminado Recorte semicircular que ha aparecido en el límite norte del cuadro G7. La unidad estratigráfica recorta la preparación de arcilla UE 6333. El agujero está rellenado por una secuencia estratigráfica compuesta por tres niveles (UE 6689, UE 6627 y 6727) 1.12 1.61 1.80 Semicircular 2.81 0.81

Tallat per (Negativa) 6710 L'omple la (Estructura) 6711-6726 La rebleix (Estrat) 6727-6689 ____________________________________

UE 6726 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Pavimento de marés Pavimento muy fino de arenisca amarillenta y poca dureza documentado en el interior del recorte UE 6725. La unidad estratigráfica ha aparecido concentrada en la mitad oriental del agujero. 0.08 1.37 1.07 Arenisca machacasa, cerámica Capa de arenisca de color amarillo

Cobert per (Estrat) 6688-6689 _________________ Omple a (Negativa) 6725 S'assenta en (Estrat) 6727 ____________________________________

UE 6727 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometria

Indeterminado Capa de tierra blanquecina con algunas aportaciones de arcillas de color marrón. La matriz posee una composición homogénea y una textura plástica. La unidad estratigráfica se asienta encima de una estructura compuesta por grandes losas de marés. Gris Blanda Cerámica, blanquet Capa

104

Textura

Plástica

Cobert per (Estrat) 6688 Se li assenta (Estructura) 6726 _________________ Cobreix a (Estructura) 6711 Rebleix a (Negativa) 6725 ____________________________________

UE6746 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Material Técnica

Base de Columna Base rectangular de columna de aproximadamente 90 cm de largo por 90cm de largo que está situado al SE de la trinchera medieval. La estructura está moldurada por los cuatro costados. También se ha documentado restos de argamasa de color blanco. Se asienta sobre el terreno natural de blanquet (UE 6795) 0.35 0.90 0.90 marés Bloque de marés con molduras y restos de argamasa blanca que se asienta encima del "blanquet"

Tallat per (Negativa) 6813-6713 _________________ S'assenta en (Estrat) 6795 ____________________________________

UE 6747 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Muro Bloque rectangular de aproximadamente 90 cm largo por 60 cm de ancho que está situado al norte de la trinchera medieval (UE 6713). La estructura conserva restos de argamasa de color blanco y se asienta encima del nivel de blanquet natural UE 6795 0.25 0.60 0.90 marés bloque de marés que se asienta encima del terreno natural

Tallat per (Negativa) 6813-6713 _________________ S'assenta en (Estrat) 6795 ____________________________________

105

UE6748 Definició Interpretació

Igual a

UE6754 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Relleno de agujero de árbol Relleno de un agujero de árbol de planta circular unos 1,25 cm de diámetro que está situado al SE del cuadro G6. El estrato es el mismo que se documentó durante la excavación de los niveles de destrucción del edificio del cuadro G6. La unidad estratigráfica conserva una matriz de color marrón claro, textura granular i poca dureza. Recorta los niveles de destrucción UE 6111, 6200, UE 6208 y la estructura de marés UE 6225

6690

Opus Signinum Pavimento de ocupación aproximada del siglo III, ya que está cubierto por los estratos de destrucción UE 6821 i UE 6822. Opus Signinum, situado al este del cuadro H7 y afectado por diferentes recortes, entre ellos por la tumba UE 6764, y por los recortes UE 6778, UE 6760, UE 6709, UE 6315 y UE 6369. Relacionado con los muros UE 6804 i UE 6803. El Opus Signinum va desde el exterior hasta el interior de la habitación (muros UE 6803 y UE 6804). 0.05 2.34 3.30 Cerámica, piedras, mortero Opus Signinum

Tallat per (Negativa) 6778-6764-6833-6760-6709-6369 _________________ S'adosa en (Estructura) 6803-6804 S'assenta en (Estructura) 6123 ____________________________________

UE6755 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Preparación de pavimento Nivel homogéneo de arcillas rojas, textura muy fina y bastante compacidad, que aparece recortado por la trinchera de expolio medieval. Esta unidad estratigráfica podría asociarse con la preparación de pavimento UE 6333 y la UE que se excavó en los cuadros G6, G7 i G8.

ceramica, arcilla roja

106

Tallat per (Negativa) 6792-6713 _________________ S'assenta en (Estrat) 6795 ____________________________________

UE6759 Definició Interpretació

Opus Signinum Opus Signinum en mal estado de conservación que aparece en el SE del cuadro G6. Parece que la estructura está cubierta por la UE 6104 i recortada por la negativa UE 6851.

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Cobert per (Estrat) 6104 Tallat per (Negativa) 6851 ____________________________________

UE 6760 Definició Interpretació

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad

Recorte indeterminado Posible agujero de árbol? Más antiguo que los recortes UE 6315 y UE 6708. Recorte indeterminado de forma circular en la esquina Este del cuadro H7, justo por debajo del relleno UE 6708, y que se encuentra rellenado por la UE 6761 1.60 1.87 1.40 Circular 1.60 0.45

Tallat per (Negativa) 6709 La rebleix (Estrat) 6761 _________________ Talla a (Estructura) 6766-6754-6767-6123 Talla a (Estrat) 6765-6561 Talla a (Negativa) 6833-6764 ____________________________________

UE 6761 Definició Interpretació Color

Relleno Indeterminado Agujero de árbol? Marrón claro

107

Compacidad Composición Geometría Textura

Blando Cerámica, fauna terrestre,... Artesa Granular

Tallat per (Negativa) 6709 _________________ Rebleix a (Negativa) 6760 ____________________________________

UE 6763 Definició Interpretació

Relleno Indeterminado Nivel de color marrón claro que rellena un posible recorte de época antigua situado en el extremo SW de la trinchera medieval UE 6677. El estrato tiene una matriz granular de poca dureza. Durante la excavación de la unidad estratigráfica han aparecido restos de fauna animal, metales y restos de cerámica (especialmente sigillata clásica i metales). Es posible que este nivel corresponda a un nivel de relleno de época romana que está recortado por la trinchera medieval. Hay que ampliar la excavación para poder observar las relaciones estratigráficas com mayor claridad.

Color Compacidad Composición

marron blanda ceramica, fauna animal, metales, material de construcción artesa granular

Geometría Textura

Cobert per (Estrat) 6108 Tallat per (Negativa) 6417-6713-6714 _________________ Rebleix a (Negativa) 6851 ____________________________________

UE6769 Definició Interpretació

Rotura de muro

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Tallat per (Negativa)

6549-6854-6550

108

_________________ Talla a (Estructura) 5840 ____________________________________

UE6770 Definició Interpretació

Estrato Indeterminado Capa bastante homogénea de pequeñas dimensiones compuesta por arcillas marrones de textura fina que aparece por debajo de la UE 6208 y del enlosado UE 6223 del cuadro G6.

Color Compacidad Composición Geometría Textura

naranja compacta esteril cuña arcillosa

Cobert per (Estrat) Se li assenta (Estructura) Tallat per (Negativa) _________________

6208 6223 6713-6417

Cobreix a (Estructura) 6268 ____________________________________

UE6771 Definició Interpretació

Rotura de muro

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Tallat per (Negativa) 6854 _________________ Talla a (Estructura) 6010 ____________________________________

UE 6773 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición

Estrato Indeterminado Posiblemente forma parte del estrato superficial, aunque lo separamos por seguridad. Estrato de color marrón oscuro que cubre una de las losas de la tumba. Marrón Blando Cerámica, Fauna Terrestre

109

Geometría Textura

Capa Granular

Cobert per (Estrat) 6523 _________________ Cobreix a (Estructura) 6766 ____________________________________

UE6774 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometría Textura

Relleno Indeterminado Relleno de tierra marrón con algunas inclusiones de ceniza que transcurre paralelo al muro UE 6094 y que ha aparecido por debajo del enlosado de marés UE 223. Rellena el recorte UE 6777. marron media ceramica, fauna, carbones artesa granular

Se li assenta (Estructura) 6223 _________________ Es recolza en (Estructura) 6094 Rebleix a (Negativa) 6777 ____________________________________

UE6777 Definició Interpretació

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad

Recorte indeterminado Recorte de morfología irregular situado al S-E del edificio del cuadro G6. Rellenado por la UE 6774. Funcionalidad desconocida. 0.35 1.50 1.65 alargado 0.98 0.15

La rebleix (Estrat) 6774 _________________ Talla a (Estructura) 6268 ____________________________________

UE 6778 Definició

Recorte indeterminado

110

Interpretació

Recorte Indeterminado. Recorte en el lado sur del cuadro H7, rellenado por la UE 6316 de piedras. En años anteriores no se había podido documentar este recorte.

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad

1.50 1.57 1.26 Circular 1.63 0.31

La rebleix (Estrat) 6316 Tallat per (Negativa) 6854 _________________ Talla a (Estrat) 6154-6247 Talla a (Negativa) 6369-6833-6808 Talla a (Estructura) 6803-6754 ____________________________________

UE6779 Definició Interpretació

Pavimento Pavimento homogéneo de color blanco de aproximadamente 3cm de potencia que aparece por debajo de la secuencia estratigráfica de destrucción documentada en la habitación del cuadro G6. La estructura está recortada por

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

0.05 0.46 1.99 ceramica, blanquet pavimento compacto de arcillas blancas

Tallat per (Negativa) 6792 Se li assenta (Estructura) 6816-6268 _________________ S'assenta en (Estructura) 6827 ____________________________________

UE6780 Definició Interpretació

Rotura de muro

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Tallat per (Negativa)

6550-6854

111

_________________ Talla a (Estructura) 6454 ____________________________________

UE 6784 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición terrestre Geometría Textura

Estrato Indeterminado Nivel muy heterogéneo de arcillas marrones con algunas inclusiones de carbones y nódulos de "blanquet", que aparece concentrado por debajo del pavimento UE 6779 y las losas de mares UE 6223 gris flojo carbones, blanquet, arcillas, ceramica, fauna capa plastica

Se li assenta (Estructura) 6094-6268 Tallat per (Negativa) 6792-6713 _________________ Cobreix a (Estrat) 6825 Cobreix a (Estructura) 6827 ____________________________________

UE6785 Definició Interpretació

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad

Recorte indeterminado Trinchera de expolio. Recorte en dirección Norte-Sur, en medio del cuadro , que recorta el nivel blanquecino de destrucción UE 6787 y el estrato 6801. Llega al Opus Signinum UE 6754, aunque parece que no lo recorta. 0.90 1.49 1.31 Alargada 1.80 0.18

La rebleix (Estrat) 6786 _________________ Talla a (Estrat) 6822-6787-6821-6801 ____________________________________

UE 6786 Definició Interpretació

Relleno Indeterminado Relleno de trinchera de expolio? Relleno del recorte UE 6785, de color oscuro y bastante compacto

112

Color Compacidad Composición Geometría Textura

Marrón oscuro Alta Cerámica, Fauna Terrestre, Vidrio Capa Granular

Cobert per (Estrat) 6523 _________________ Rebleix a (Negativa) 6785 ____________________________________

UE 6787 Definició Interpretació

Nivel de destrucción Estrato de destrucción de la habitación adyacente. Estrato blanquecino, posibles restos de los adobes caídos de los muros de la habitación ubicada en medio del cuadro H7, formada por los muros UE 6804 y UE 6803. En el lado Este de la habitación

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Blanco Mediana Cerámica, Fauna Terrestre, Tegulas, Vidrio Capa Plástica

Tallat per (Negativa) 6785-6369-6764 _________________ Cobreix a (Estrat) 6822 Es recolza en (Estructura) 6804-6802-6803 ____________________________________

UE 6792 Definició Interpretació

Trinchera de cimentación Trinchera de aproximadamente 20 cm de ancho que aparece en el NE del edificio del cuadro G6. Posible fosa fundacional del muro de cierre de la habitación. La unidad estratigráfica está recortada por la trinchera medieval UE 6713.

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

0.28 1.90 1.55 alargada 2.45 0.35

Tallat per (Negativa) La rebleix (Estrat) Se li assenta (Estructura) _________________

6813-6713 6793 6852

113

Talla a (Negativa) 6824 Talla a (Estrat) 6825-6784 Talla a (Estructura) 6827-6755-6779 ____________________________________

UE 6793 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Relleno trinchera de cimentación Relleno de la trinchera de cimentación UE 6792. Durante la excavación del nivel se ha documentado un nivel bastante heterogéneo de color marrón, textura granular y poca dureza, con algunas inclusiones de pequeños nódulos de blanquet. marron media ceramica, piedras de la cimentación alargada granular

Se li assenta (Estructura) 6268 Tallat per (Negativa) 6713-6813 _________________ Rebleix a (Negativa) 6792 Cobreix a (Estructura) 6852 ____________________________________

UE6794 Definició Interpretació

Rotura de muro

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

La cobreix(Estrat) 6108 Tallat per (Negativa) 6140 _________________ Talla a (Estructura) 6266 ____________________________________

UE 6795 Definició Interpretació

Terreno natural Nivel muy homogéneo de arcillas de color blanco muy compactas y textura muy fina (sauló) que aparece recortada por la trinchera medieval. Posible nivel natural que podría ser el mismo que se documentó durante la excavación del cuado G6.

114

Color Compacidad Composición Geometría Textura

blanco dura arcillas de color blanco, esteril capa plastica

Tallat per (Negativa) 6813-6713 Se li assenta (Estructura) 6755-6747-6746-6827 ____________________________________

UE 6796 Definició Interpretació

Nivel de destrucción Destrucción de los muros de adobes adyacentes. Estrato de color naranja que aparece en el norte de la cata, similar a la UE 6573 del cuadro I6, y que cubre el Opus Signinum UE 6754

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Naranja Mediana Cerámica, Fauna Terrestre, Tegulae,... Capa Granular

Tallat per (Negativa) 6756-6797 Cobert per (Estrat) 6815 _________________ Es recolza en (Estructura) 6804-6806 Cobreix a (Estructura) 6818 Cobreix a (Negativa) 6810-6840-6839-6835-6834 Cobreix a (Estrat) 6812-6841 ____________________________________

UE 6801 Definició Interpretació

Nivel de destrucción Lo que queda del nivel de destrucción de los muros de la habitación del cuadro H7. Estrato blanquecino dentro de la habitación del cuadro H7, y que está recortado por la UE 6785. Similar/Igual a UE 6796. En el lado Oeste de la habitación

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Blanco Mediana Cerámica, Fauna Terrestre, Vidrio Capa Plástica

Tallat per (Negativa) _________________ Cobreix a (Estrat)

6785-6369 6821

115

Es recolza en (Estructura) 6804 ____________________________________

UE 6802 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Muro Reforma de la habitación del cuadro H7. Restos de un muro en medio del cuadro H7, que se asienta sobre el Opus Signinum (UE 6754). Parece que sólo se conserva una piedra. Sigue la alineación del muro UE 6803 (Norte-Sur). Posiblemente en relación con la estructura UE 6829. 0.11 0.32 0.40 Piedras de marés Piedras trabadas con argamassa

Se li recolza (Estrat) 6787-6822 Tallat per (Negativa) 6807-6764 _________________ S'assenta en (Negativa) 6833 ____________________________________

UE 6803 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Muro Muro de habitación junto a la UE 6804. Muro de marés, en dirección Norte-Sur, del que sólo se conservan unos 80 cm. de longitud, y que junto con el muro UE 6804 forma una habitación de apariencia cuadrada. Relacionado con el Opus Signinum UE 6754 0.03 0.56 0.90 Piedras de marés Piedras trabadas con argamasa

Se li adosa (Estructura) 6754-6123 Se li recolza (Estrat) 6822-6787 Tallat per (Negativa) 6778-6808 ____________________________________

UE 6804 Definició Interpretació

Muro Muro de Habitación, junto con la UE 6803. Muro de marés de unos 56 cm. de anchura, en medio del cuadro H7, y que junto con la UE 6803 forma una habitación cuadrada. Se

116

conservan tres tramos: uno en dirección Norte-Sur con unos 80 cm. de longitud; otro en dirección Este-Oeste, con unos 3.25 m de longitud; y otro también en dirección Norte-Sur, con unos 2.40 m. de longitud conservados Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

0.18 0.56 0.80; 3.25; 2.40 Piedras de marés Piedras trabadas con argamasa

Tallat per (Negativa) 6369-6809 Se li adosa (Estructura) 6818-6754-6832-6836 Se li recolza (Estrat) 6815-6801-6787-6822-6796-6841-6821 ____________________________________

UE6805 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Muro Muro de Pórtico? Muro de cierre de habitación? Muro de marés de unos 56cm de anchura, en dirección Norte-Sur, del que se conservan unos 2.10 m. de longitud (hasta el perfil), y que se asocia con el pilar UE 6806. Se encuentra en el límite entre los cuadros I6-I7. 0.04 0.56 2.10 Piedras de Marés Piedras trabadas con argamasa

Se li recolza (Estrat) 6573 Se li adosa (Estructura) 6818 Tallat per (Negativa) 6810 _________________ S'adosa en (Estructura) 6806 ____________________________________

UE6806 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Pilar Pilar de pórtico? Pilar de forma cuadrada, de unos 60 cm. de anchura y longitud, al que se le adosan los muros UE 6828 y UE 6805. Está enlucido con el estuco UE 6842. Presenta recortes en sus esquinas sureste y suroeste 0.26 0.60 0.60 Bloques de marés Bloques trabados con argamasa

117

Se li recolza (Estrat) 6796 Se li adosa (Estructura) 6805-6828-6818-6842 Tallat per (Negativa) 6811 ____________________________________

UE6807 Definició Interpretació

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Rotura de muro Ausencia de parte del Muro UE 6802. Interfacie negativa de destrucción del muro UE 6802

0.32 1.22 1.21 0.40 0.01

La rebleix (Estrat) 6523 Tallat per (Negativa) 6764 _________________ Talla a (Estructura) 6802 ____________________________________

UE6808 Definició Interpretació

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Rotura de muro Ausencia de parte del muro UE 6803. Interfacie de destrucción del Muro UE 6803 0.56 1.30 1.23 0.90 0.07

La cobreix(Estrat) 6523 Tallat per (Negativa) 6778 _________________ Talla a (Estructura) 6803 ____________________________________

UE6809 Definició Interpretació

Anchura Cota Inferior Cota Superior

Rotura de muro Ausencia de parte del muro UE 6804. Interfacie negativa de destrucción del Muro UE 6804 0.56 1.42 1.18

118

Forma Longitud Profundidad

0.80; 3.25; 2.40 0.24

Tallat per (Negativa) 6369 La cobreix(Estrat) 6523 _________________ Talla a (Estructura) 6804 ____________________________________

UE6810 Definició Interpretació

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Rotura de muro Ausencia del muro UE 6805. Interfacie negativa de destrucción del muro UE 6805

0.56 1.30 1.23 2.10 0.07

La cobreix(Estrat) 6796 _________________ Talla a (Estructura) 6805 ____________________________________

UE 6811 Definició Interpretació

Anchura Cota Inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad

Rotura de pilar Ausencia de parte del pilar UE 6806. Interfacie negativa de destrucción del pilar UE 6806 0.60 1.11 1.06 0.60 0.05

La cobreix(Estrat) 6523 _________________ Talla a (Estructura) 6806-6842 ____________________________________

UE6812 Definició

Nivel de cenizas

119

Interpretació

Estrato de color negro, de carbones y cenizas, que aparece debajo la UE 6796, también de destrucción, y por encima del Opus Signinum UE 6754. Se encuentra en el cuadro I7, al lado del muro UE 6804

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Negro-Gris Blando Carbones, cenizas Capa Polvorosa

Cobert per (Estrat) 6796 _________________ Cobreix a (Estructura) 6818 Cobreix a (Negativa) 6834 ____________________________________

UE 6813 Definició Interpretació

Interfacie de estrato Interfacie negativa de expolio de la trinchera medieval UE 6713

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad

3.30 2.12 1.04 alargada 8.28 1.08

Tallat per (Negativa) La rebleix (Estrat) _________________ Talla a (Estrat) Talla a (Estructura)

6417 6677 6200-6208-6795-6111-6793-6753 6746-6094-6772-6820-6747-6112-6752-6223-

6268 Talla a (Negativa) 6788-6845-6792-6713-6844-6853 ____________________________________

UE6814 Definició Interpretació Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Tallat per (Negativa)

6854-6488

120

_________________ Talla a (Estructura) 6494 ____________________________________

UE6815 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Nivel de destrucción Nivel de destrucción de los muros adyacentes. Nivel de color blanquecino, con restos de argamasa y estuco de color rojo que se encuentra situado al sur del cuadro H7. El estrato aparece por encima del nivel UE 6796, i se adosa al muro UE 6804 Blanco Media Cerámica, Fauna Terrestre,... Capa Plástica

Tallat per (Negativa) 6369 Cobert per (Estrat) 6523 _________________ Es recolza en (Estructura) 6804 Cobreix a (Estrat) 6796 Cobreix a (Negativa) 6835 ____________________________________

UE 6816 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Cimiento Cimentación del muro UE 6112. Para la construcción de la estructura se utilizaron pequeñas piedras de marés encajadas por debajo del muro. Durante la excavación de este sector se documentaron algunos fragmentos de cocina itálica. 0.08 0.07 0.82 marés pequeños bloques rectangulares de marés

Se li assenta (Estructura) 6112 Se li adosa (Estructura) 6268 _________________ S'assenta en (Estrat) 6585 S'assenta en (Estructura) 6779 ____________________________________

UE 6818 Definició

Opus Signinum

121

Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales mortero Técnica

Pavimento de Opus Signinum, de ocupación durante el siglo III d.c. Pavimento de Opus Signinum en el cuadro I7, justo al lado del muro UE 6804, y justo por debajo de la UE 6796. Similar al pavimento UE 6754. Se adosa a los muros UE 6804, UE 6805 y a la estructura indeterminada UE 6837 0.05 3.50 3.73 Cerámica, piedras de pequeño tamaño, Opus Signinum

Cobert per (Estrat) 6812-6796 Tallat per (Negativa) 6834-6797 _________________ S'adosa en (Estructura) 6805-6804-6806-6837 ____________________________________

UE 6820 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica ningun tipo de

Muro Muro construido con piedras rectangulares de marés que aparece recortado por la trinchera medieval UE 6713. Tan solo se conserva una parte de la estructura, el resto ha sido destruido por la trinchera. Posible muro de cierre de los edificios localizados entre los cuadros G6-H6-I6. Expoliado por la trinchera medieval UE 6713 i la interfacie UE 6813 0.51 0.63 3.37 marés Pequeñas piedras de mares colocadas sin argamasa

Se li adosa (Estructura) 6650 Tallat per (Negativa) 6813-6845-6713 ____________________________________

UE 6821 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometria

Nivel de destrucción Estrato del momento de destrucción de los muros adyacentes. Nivel de color marrón claro y de textura muy fina, debajo del estrato blanquecino UE 6801, y justo por encima del Opus Signinum UE 6754. Similar a la UE 6822. Marrón claro Poca Cerámica, Fauna Terrestre Capa

122

Textura

Fina

Tallat per (Negativa) 6785-6369 Cobert per (Estrat) 6801 _________________ Es recolza en (Estructura) 6804 Cobreix a (Negativa) 6833 ____________________________________

UE 6822 Definició Interpretació

Nivel de destrucción Nivel de destrucción de los muros adyacentes. Estrato de textura de color marrón claro, similar a la UE 6821, justo por debajo la UE blanquecina 6787, y encima del Opus Signinum UE 6754.

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Marrón Claro Poca Cerámica, Fauna Terrestre Capa Fina

Cobert per (Estrat) 6787 Tallat per (Negativa) 6785-6764-6369 _________________ Es recolza en (Estructura) 6829-6802-6804-6803 Cobreix a (Estructura) 6836 Cobreix a (Negativa) 6831-6833 ____________________________________

UE 6824 Definició Interpretació

Recorte indeterminado Recorte indeterminado que aparece al S-E del G5. Inicialmente pensábamos que era el mismo recorte que la trinchera que apareció en el interior del edificio G6 (UE 6616), sin embargo, se ha decidido separarlos porque no se ha documentado ninguna conexión estratigráfica con claridad.

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad

0.75 1.86 1.55 alargada 0.97 0.31

Tallat per (Negativa) La rebleix (Estrat) _________________

6792 6825

123

Talla a (Estructura) 6827 ____________________________________

UE 6825 Definició Interpretació

Relleno Indeterminado Relleno heterogéneo de tierra granular de color marrón con algunas inclusiones de blanquet que aparece en el interior de la trinchera UE 6824. Parece que continua por debajo del muro UE 6094. El relleno parece que continua por debajo del muro UE 6094

Color Compacidad Composición Geometría Textura

marron blanda ceramicar, blanquet, carbones artesa granular

Se li assenta (Estructura) 6094 Tallat per (Negativa) 6792 Cobert per (Estrat) 6784 _________________ Rebleix a (Negativa) 6824 ____________________________________

UE 6827 Definició Interpretació

Preparación de pavimento Nivel de tonalidad marrón que aparece por debajo de toda la estratigrafía del edificio del cuadro G6. La matriz esta compuesta por un nivel de arcillas homogéneas de color marrón. Posible nivelación del solar antes de la construcción de los primeros edificios de la ciudad. Igual que UE 6333 y 6755.

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

0.82 2.46 ceramica, arcilla marron capa de arcilla homogenia de color marrón y textura muy fina bastante compacta

Se li assenta (Estructura) 6268-6779 Tallat per (Negativa) 6616-6713-6824-6792 Cobert per (Estrat) 6784 _________________ S'assenta en (Estrat) 6795 ____________________________________

UE 6828 Definició

Muro

124

Interpretació

Muro de habitación?. Continúa el muro UE 6650. Muro en dirección Este-Oeste, justo al lado del pilar UE 6806 y perpendicular al muro UE 6805. Sigue la misma orientación que el muro UE 6650

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

0.56 0.56 0.60 Piedras de marés Piedras de marés trabadas con argamasa

Tallat per (Negativa) 6559-6830 _________________ S'adosa en (Estructura) 6806 ____________________________________

UE 6829 Definició Interpretació

Estructura Indeterminada Reforma de la habitación del cuadro H7. Losa de marés, justo por encima del Opus Signinum UE 6754, posiblemente fruto de una reforma posterior de la habitación, junto con la UE 6802

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

0.05 0.25 0.38 Losa de Marés

Se li recolza (Estrat) 6822 Tallat per (Negativa) 6831-6764 _________________ S'assenta en (Negativa) 6833 ____________________________________

UE 6830 Definició Interpretació

Rotura de muro Ausencia de parte del Muro UE 6828, posiblemente en relación al agujero de almendro UE 6559. Interfacie negativa de destrucción del muro UE 6828

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

La cobreix(Estrat) Tallat per (Negativa)

0.56 1.30 0.60

6558 6559

125

_________________ Talla a (Estructura) 6828 ____________________________________

UE 6831 Definició Interpretació

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Elemento Interfacial Indeterminado Ausencia de parte de la estructura UE 6829. Interfacie negativa de destrucción de la estructura UE 6829 0.25 1.33 1.32 0.38 0.01

Tallat per (Negativa) 6764 La cobreix(Estrat) 6822 _________________ Talla a (Estructura) 6829 ____________________________________

UE6832 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Opus Signinum Pavimento de Uso, posiblemente del Siglo III d.c. Pavimento de Opus Signinum en el lado Oeste de la cata, justo al lado del muro UE 6804. Similar a UE 6754 y a UE 6818 0.05 0.55 0.70 Ceràmica, piedras pequeñas, mortero Opus Signinum

Tallat per (Negativa) 6369-6835 _________________ S'adosa en (Estructura) 6804 ____________________________________

UE 6833 Definició Interpretació

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Desgaste de pavimento Desgaste del pavimento por uso. Interfacie de uso del pavimento UE 6754 2.34 1.48 1.28 3.30 0.20

126

La cobreix(Estrat) 6821-6822 Se li assenta (Estructura) 6802-6829-6836 Tallat per (Negativa) 6778-6764-6369-6709-6760 _________________ Talla a (Estructura) 6754 ____________________________________

UE 6834 Definició Interpretació

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Desgaste de pavimento Desgaste de uso del pavimento UE 6818. Interfacie de uso del pavimento UE 6818 3.50 1.34 1.25 3.73 0.09

La cobreix(Estrat) 6796-6812 Tallat per (Negativa) 6797 _________________ Talla a (Estructura) 6818 ____________________________________

UE 6835 Definició Interpretació

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Desgaste de pavimento Desgaste de uso del pavimento UE 6832. Interfacie de uso del pavimento UE 6832 0.55 1.40 1.31 0.70 0.09

Tallat per (Negativa) 6369 La cobreix(Estrat) 6796-6815 _________________ Talla a (Estructura) 6832 ____________________________________

UE 6836 Definició Interpretació

Enlucido Reforma posterior del muro y el pavimento de Opus Signinum. Revestimiento en la esquina noroeste de la

127

habitación del cuadro H7, que afecta al muro UE 6804 i al Opus Signinum UE 6754. Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

0.04 0.25 1.25 Mortero de cal Enlucido

Cobert per (Estrat) 6822 _________________ S'adosa en (Estructura) 6804 S'assenta en (Negativa) 6833 ____________________________________

UE 6837 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Estructura Indeterminada Estructura indeterminada en el cuadro I7, en dirección EsteOeste, con unos 1.90 metros de longitud. En relación a la estructura UE 6838. Presenta un recorta diagonal en su extremo Este. 0.03 0.56 1.90 Piedras de marés Piedras de marés trabadas con argamasa

Se li adosa (Estructura) 6818 Tallat per (Negativa) 6839 Se li recolza (Estrat) 6841 ____________________________________

UE 6838 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Estructura Indeterminada Estructura Indeterminada en el cuadro I7, en dirección Norte-Sur, de unos 1.35 m. de longitud hasta el perfil, justo por debajo la UE 6796, y en relación con la estructura UE 6837 0.03 0.56 1.35 Piedras de marés Piedras trabadas con argamasa

Tallat per (Negativa) 6840 Se li recolza (Estrat) 6841 ____________________________________

128

UE 6839 Definició Interpretació

Elemento Interfacial Indeterminado Ausencia de parte de la UE 6837. Interfacie negativa de la estructura UE 6837

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

0.56 1.35 1.33 1.90 0.02

La cobreix(Estrat) 6796 _________________ Talla a (Estructura) 6837 ____________________________________

UE 6840 Definició Interpretació

Elemento Interfacial Indeterminado Ausencia de parte de la estructura UE 6838. Interfacie negativa de la estructura UE 6838

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

0.56 1.40 1.38 1.35 0.02

La cobreix(Estrat) 6796 _________________ Talla a (Estructura) 6838 ____________________________________

UE 6841 Definició Interpretació

Estrato Indeterminado Estrato de color naranja, muy compacto con manchas blanquecinas en su esquina noroeste del cuadro I7, justo por debajo de la UE 6796. Posiblemente se podrían diferenciar dos unidades diferentes. No se podrá comprobar hasta el año 2009.

Color Compacidad Composición Geometría Textura

Naranja Dura Cerámica, Tegulas Capa Granular

Cobert per (Estrat)

6796

129

_________________ Es recolza en (Estructura) 6838-6837-6804 ____________________________________

UE 6842 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

Enlucido Revestimiento del pilar UE 6806. Estuco de color blanquecino, adosado al pilar UE 6806. Se conserva parte de estuco en su cara Este, Sur, y en el recorte de la esquina suroeste del pilar 0.10 0.01 0.45 Mortero de cal, pigmentos Estuco

Tallat per (Negativa) 6811 _________________ S'adosa en (Estructura) 6806 ____________________________________

UE 6843 Definició Interpretació Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Rotura de muro Interfacie de destrucción del muro UE 6650 0.60 1.27 1.39 4.13

La cobreix(Estrat) 6561 Tallat per (Negativa) 6713-6788-6559 _________________ Talla a (Estructura) 6650 ____________________________________

UE 6844 Definició Interpretació Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud

Rotura de muro Interfacie de destrucción del muro UE 6112 0.43 1.44 1.16 alargada 4.15

130

Profundidad

0.28

La cobreix(Estrat) 6108-6561 Tallat per (Negativa) 6713-6813 _________________ Talla a (Estructura) 6112 ____________________________________

UE 6845 Definició Interpretació Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Rotura de muro Interfacie de destrucción del muro UE 6820 0.63 1.71 1.29 alargada 3.37 0.42

Tallat per (Negativa) 6713-6788-6813 _________________ Talla a (Estructura) 6820 ____________________________________

UE 6851 Definició Interpretació

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad

Recorte indeterminado Recorte de un posible agujero que se ha documentado en la esquina NE del cuadro G6. En un primer momento pensamos que era parte de la trinchera medieval, aunque parece que podría ser un recorte diferente, tal vez de época antigua. 0.95 1.85 1.22 circular 1.65 0.53

Tallat per (Negativa) 6417 La rebleix (Estrat) 6763 _________________ Talla a (Estrat) 6104 Talla a (Estructura) 6759 ____________________________________

UE 6852 Definició Interpretació

Cimiento Piedras irregulares de marés de tamaño medio, que rellenan la trinchera fundacional del posible muro de cierre de la

131

habitación del cuadro G5 i G6. La estructura está recortada parcialmente por la trinchera medieval UE 6713. Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

0.35 0.25 2.43 piedras de marés piedras irregulares de marés colocadas en el interior de una trinchera de fundación alargada

Cobert per (Estrat) 6793 _________________ S'assenta en (Negativa) 6792 ____________________________________

UE 6853 Definició Interpretació Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Rotura de muro Interfacie de destrucción del muro UE 6094 0.58 1.31 1.15 alargada 3.77 0.16

La cobreix(Estrat) 6108 Tallat per (Negativa) 6158-6713-6813 _________________ Talla a (Estructura) 6094 ____________________________________

UE 6854 Definició Interpretació

Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad

Trinchera de excavación Negativa de la excavación arqueológica realizada en la campaña de 2003 (Rafa Turatti) 5.00

rectangular alargada 15.00

Talla a (Estrat)

6523-6139-6251-6091-6178-6154-6108-63166317-6004-6247 Talla a (Estructura) 6548-6083-6452-6123-6451-6453-5840 Talla a (Negativa) 6769-6778-6857-6780-6369-6771-6549-68566550-6814-6855 ____________________________________

132

UE6752 Definició Interpretació

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica la tumba

Cubierta de losas Dos losas rectangulares de marés utilizadas como cubierta de una tumba que se ha localizado en el NW del cuadro H6. La estructura se encuentra recortada por la trinchera de saqueo medieval. 0.18 0.56 0.90 Marés Dos losas rectangulares de mares que cubren

Cobert per (Estrat) 6523 Tallat per (Negativa) 6813-6713 _________________ S'assenta en (Estrat) 6753 ____________________________________

UE 6753 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Relleno de fosa Relleno heterogéneo de color marrón claro, poca dureza y textura granular. La UE está cubierta por las losas UE 6752 y recortada por la trinchera de expolio UE 6713 marron flojo ceramica, fauna animal, restos humanos artesa granular

Tallat per (Negativa) 6813-6713 Se li assenta (Estructura) 6752 _________________ Cobreix a (Estructura) 6772 Rebleix a (Negativa) 6788 ____________________________________

UE 6772 Definició Interpretació

Esqueleto Restos humanos en estado de conservación regular que aparece en el interior de la fosa UE 6753. El esqueleto aparece decúbito supino con las extremidades estiradas y con una orientación W-E. La estructura se encuentra recortada por la trinchera medieval UE 6713.

Altura Anchura

133

Conservación Deposición Edad Grado de Flexión Longitud Materiales Orientación Patologías Pos. Ext. Inf. Derecha Pos. Ext. Inf. Izquierda Pos. Ext. Sup. Derecha Pos. Ext. Sup. Izquierda Posición Cráneo Sexo Técnica

mala decubito supino indeterminada estirado 0.88 oeste-este no se observan estirada estirada flexionada en torax flexionada en torax central indeterminada

Tallat per (Negativa) 6713-6813 Cobert per (Estrat) 6753 _________________ Omple a (Negativa) 6788 ____________________________________

UE 6788 Definició Interpretació

Fosa Recorte de una tumba en forma de bañera que está cubierta por las losas UE 6752 y por el relleno UE 6753. La fosa está situada en el NE del cuadro H5-H6. Recorta los niveles de destrucción del siglo III (UE 6561).

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Número de individuos Profundidad

0.43 1.41 1.17 bañera 1.45 1 0.24

Tallat per (Negativa) 6713-6813 La rebleix (Estrat) 6753 L'omple la (Estructura) 6772 _________________ Talla a (Estrat) 6561 Talla a (Negativa) 6843-6845 ____________________________________

UE6756 Definició Interpretació

Fosa Tumba en dirección Este-Oeste. Posterior a UE 6796 de destrucción de los muros. Recorte de tumba, casi imperceptible, en dirección Este-Oeste, ubicado en la esquina noroeste de los cuadros H7-I7. Prácticamente desaparecido

134

en su lado Este, al estar en una cota muy alta y próxima al nivel superficial. Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Número de individuos Profundidad

0.43 1.33 1.30 Alargada 1.46 1 0.03

Se li assenta (Estructura) 6758 La rebleix (Estrat) 6757 _________________ Talla a (Estrat) 6796 ____________________________________

UE 6757 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Relleno de fosa Relleno de tumba. Relleno de color marrón del recorte de tumba UE 6756 Marrón Media Cerámica, Fauna Terrestre, Tierra,... Artesa Granular

Cobert per (Estrat) 6523 _________________ Rebleix a (Negativa) 6756 Cobreix a (Estructura) 6758 ____________________________________

UE 6758 Definició Interpretació

Altura Anchura Conservación Deposición Edad Grado de Flexión Longitud

Esqueleto Esqueleto dentro de tumba UE 6756. Esqueleto en dirección Este-Oeste, parcialmente ausente y dentro de la tumba con recorte UE 6756. Sólo se conserva fragmentariamente la parte superior del cuerpo. El esqueleto se encontraba muy arrasado, ya que estaba a unos 5 cm. Del nivel superficial. Posiblemente fue estuvo afectado por el rebaje de los terrenos de los años 80.

Mal estado Decúbito Supino 16-20 años Inapreciable

135

Materiales Orientación Patologías Pos. Ext. Inf. Derecha Pos. Ext. Inf. Izquierda Pos. Ext. Sup. Derecha Pos. Ext. Sup. Izquierda Posición Cráneo Sexo Técnica

Este-Oeste Ausente Ausente Flexionado sobre la pelvis Flexionado sobre la pelvis Indeterminado

Cobert per (Estrat) 6757 _________________ S'assenta en (Negativa) 6756 ____________________________________

UE 6764 Definició Interpretació

Fosa Tumba posterior al pavimento del signinum y al momento de destrucción de los muros de la habitación. Recorte de tumba de forma alargada y en dirección Este-Oeste, que afecta al Opus Signinum 6754 y a los estratos UE 6787 y 6822

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Número de individuos Profundidad

0.60 1.70 1.30 Alargada 1.40 1 0.45

Tallat per (Negativa) 6760 La rebleix (Estrat) 6765 Se li assenta (Estructura) 6767 _________________ Talla a (Estrat) 6787-6822 Talla a (Estructura) 6829-6802-6754-6123 Talla a (Negativa) 6831-6807-6833 ____________________________________

UE 6765 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Relleno de fosa Rebliment de tomba. Relleno de color marrón oscuro, por debajo de las losas UE 6766 Marrón Oscuro Blando Cerámica, Fauna Terrestre Artesa Granular

136

Tallat per (Negativa) 6760 Se li assenta (Estructura) 6766 _________________ Rebleix a (Negativa) 6764 Cobreix a (Estructura) 6767 ____________________________________

UE 6766 Definició Interpretació

Cubierta de losas Losas que cubren la tumba con recorte UE 6764. Las losas de la mitad este se encuentran hundidas sobre el esqueleto, y las de la mitad Oeste están en su posición original

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

0.09 0.40 1.20 Marés Losas sin mortero

Tallat per (Negativa) 6760 Cobert per (Estrat) 6773-6523 _________________ S'assenta en (Estrat) 6765 ____________________________________

UE 6767 Definició Interpretació

Esqueleto Esqueleto de mujer adulta. Esqueleto dentro de la tumba con recorte UE 6764

Altura Anchura Conservación Deposición Edad Grado de Flexión Longitud Materiales Orientación Patologías Pos. Ext. Inf. Derecha Pos. Ext. Inf. Izquierda Pos. Ext. Sup. Derecha Pos. Ext. Sup. Izquierda Posición Cráneo Sexo Técnica

Tallat per (Negativa) Cobert per (Estrat)

Buena Decúbito Supino Más de 30 años Extremidades inferiores levemente arqueadas

Este-Oeste Levemente arqueada Levemente arqueada Extendido a lo largo del cuerpo Extendido a lo largo del cuerpo Girado al norte Femenino

6760 6765

137

_________________ S'assenta en (Negativa) 6764 ____________________________________

UE 6797 Definició Interpretació

Fosa Tumba posterior al nivel de destrucción UE 6796. Recorte de tumba en dirección Este-Oeste en el lado norte del cuadro I7.

Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Número de individuos Profundidad

0.35 1.60 1.30 Alargada 2.00 1 0.30

Se li assenta (Estructura) 6800 La rebleix (Estrat) 6798 _________________ Talla a (Estrat) 6796 Talla a (Estructura) 6818 Talla a (Negativa) 6834 ____________________________________

UE 6798 Definició Interpretació

Color Compacidad Composición Geometria Textura

Relleno de fosa Relleno de Tumba. Relleno de color marrón de la tumba con recorte UE 6797 Marrón Blando Cerámica, Fauna Terrestre Artesa Granular

Se li assenta (Estructura) 6799 _________________ Rebleix a (Negativa) 6797 Cobreix a (Estructura) 6800 ____________________________________

UE 6799 Definició Interpretació

Cubierta de losas Losas de sellado de la tumba. Losas planas encima del relleno UE 6798 de la tumba con recorte UE 6797

138

Altura Anchura Longitud Materiales Técnica

0.09 0.60 1.00 Marés Losas sin mortero

Cobert per (Estrat) 6523-6560 _________________ S'assenta en (Estrat) 6798 ____________________________________

UE 6800 Definició Interpretació

Esqueleto Esqueleto de mujer adulta. Esqueleto en posición de decúbito supino dentro de la tumba con recorte UE 6797, i que se encuentra en dirección Este Oeste

Altura Anchura Conservación Deposición Edad Grado de Flexión Longitud Materiales Orientación Patologías Pos. Ext. Inf. Derecha Pos. Ext. Inf. Izquierda Pos. Ext. Sup. Derecha Pos. Ext. Sup. Izquierda Posición Cráneo Sexo Técnica

Medio-Mala Decúbito Supino Más de 30 años Totalmente Estirado

Este-Oeste Extendida con pie hacia dentro Extendida Flexionada sobre el torso Flexionada sobre el torso Femenino

Cobert per (Estrat) 6798 _________________ S'assenta en (Negativa) 6797 ____________________________________

139

Annex 2.III. Inventari de materials

UE 6108 Nº inventari DA08/16/6108/15 DA08/16/6108/21 DA08/16/6108/22 DA08/16/6108/25 DA08/16/6108/33 DA08/16/6108/35 DA08/16/6108/36/171 DA08/16/6108/37

Tipus de material T.S.A.C C. comuna romana C. cuina romana C. Cuina nordafricana (3 vores) Vidre Metalls Fauna terrestre Fauna marina (1 múrex)

Nº fragments 1 3 2 8 1 3 71 2

UE 6200 Nº inventari DA08/16/6200/6 DA08/16/6200/21 DA08/16/6200/23 DA08/16/6200/28 DA08/16/6200/36/17

Tipus de material C. vernís negre C. comuna romana C. cuina romana republicana Àmfora romana (1 vora)

Nº fragments 1 1 2 5

Fauna terrestre (1 esquerda)

8

UE 6208 Nº inventari DA08/16/6208/21 DA08/16/6208/22 DA08/16/6208/28 DA08/16/6208/35 DA08/16/6208/36/12 DA08/16/6208/40

Tipus de material C. Comuna romana C. Cuina romana (1 base) Àmfora Romana (1 vora) Metalls (1 bronze, 4 ferro)

Nº fragments 2 4 4 5

Fauna terrestre Objecte constructiu: ceràmica amb morter

2 3

UE 6247 Nº inventari DA08/16/6247/1/1 DA08/16/6247/6 DA08/16/6247/14 DA08/16/6247/15 DA08/16/6247/21 DA08/16/6247/23 DA08/16/6247/25 DA08/16/6247/28

DA08/16/6247/30 DA08/16/6247/31 DA08/16/6247/32

Tipus de material Moneda C. Vernís negre (1 base) Sigillata Clàssica sudgàlica Sigillata africana C. Comuna romana (8 vores, 28 bases, 9 nanses) C. Cuina romana republicana C. Cuina nordafricana (5 vores, 3 bases) Àmfora romana Àmfora indeterminada (1 vora, 1 pivot, 1 nansa) Àmfora africana C. Islàmica C. Medieval cristiana C. Moderna 140

Nº fragments 1 1 1 2 476 1 10 92 87 5 3 1 3

DA08/16/6247/33 DA08/16/6247/35 DA08/16/6247/36/1126 DA08/16/6247/37 DA08/16/6247/40 DA08/16/6247/40 DA08/16/6247/41 DA08/16/6247/41 DA08/16/6247/48 DA08/16/6247/49 DA08/16/6247/50

Vidre Metall: ferro

2 1

Fauna terrestre (40 esquerdes) Fauna marina Objectes constructius: teules Objectes constructius: ceràmica amb morter Objectes constructius: Opus Signinum Pissarra C. Comuna nordafricana C. Indeterminada (2 bases, 1 nansa) Ossos humans

166 2 98 19 9 1 11 38 22

UE 6268 Nº inventari DA08/16/6268/3 DA08/16/6268/4 DA08/16/6268/6

DA08/16/6268/11 DA08/16/6268/12 DA08/16/6268/21 DA08/16/6268/23 DA08/16/6268/27 DA08/16/6268/28

DA08/16/6268/36/1-6

Tipus de material C. Tradició indígena (1 vora) C. Púnico-ebussitana C. Vernís negre Vernís Negre A Vernís Negre B (1 vora) C. Parets fines C. Gris de la costa catalana C. Comuna romana C. Cuina romana republicana (1 base) Àmfora púnica (1 vora de Maña C) Àmfora romana Àmfora indeterminada Àmfora itàlica Fauna terrestre

Nº fragments 2 2 3 2 1 1 1 3 1 4 5 2 3 6

UE 6312 Nº inventari DA08/16/6312/6 DA08/16/6312/11 DA08/16/6312/21 DA08/16/6312/22 DA08/16/6312/25 DA08/16/6312/28 DA08/16/6312/35 DA08/16/6312/36/1-9 DA08/16/6312/40

Tipus de material C. Vernís negre C. Parets fines C. Comuna romana C. Cuina romana (1 vora) C. Cuina nordafricana (2 vores, 1 base) Àmfora romana (1 vora) Metalls Fauna terrestre Objectes constructius: teules

Nº fragments 1 1 14 1 11 10 1 9 2

UE 6316 Nº inventari DA08/16/6316/6 DA08/16/6316/15

DA08/16/6316/21 DA08/16/6316/25 DA08/16/6316/28

Tipus de material C. Vernís negre A Sigillata Africana T.S.A.A T.S.A.C C. Comuna romana (3 bases) C. Cuina nordafricana (1 vora) Àmfora romana 141

Nº fragments 1 2 1 1 29 3 12

DA08/16/6316/30 DA08/16/6316/36/1-3 DA08/16/6316/40 DA08/16/6316/40 DA08/16/6316/41 DA08/16/6316/49

Àmfora romana indeterminada Àmfora nordafricana C. Islàmica Fauna terrestre Objectes constructius: teules (6 imbrexs, 2 tegulae) Objectes constructius: ceràmica amb morter Objectes constructius: pedra, pissarra C. Indeterminada

10 2 1 3 8 1 10 14

UE 6523 Nº inventari DA08/16/6523/1/1 DA08/16/6523/1/2 DA08/16/6523/1/3 DA08/16/6523/6

DA08/16/6523/9 DA08/16/6523/14 DA08/16/6523/15 DA08/16/6523/21 DA08/16/6523/22 DA08/16/6523/23 DA08/16/6523/25 DA08/16/6523/26 DA08/16/6523/27 DA08/16/6523/28 DA08/16/6523/30 DA08/16/6523/32 DA08/16/6523/33 DA08/16/6523/35 DA08/16/6523/36/1540 DA08/16/6523/37 DA08/16/6523/39 DA08/16/6523/40 DA08/16/6523/40 DA08/16/6523/41 DA08/16/6523/41 DA08/16/6523/42 DA08/16/6523/42 DA08/16/6523/48 DA08/16/6523/49

Nº Tipus de material fragments Moneda 1 Moneda 1 Moneda 1 C. Vernís Negre 2 Vernís Negre A 1 Vernís Negre B 1 Llumeta (1 base) 1 Sigillata Clàssica Sudgàlica 1 Sigillata Africana (3 vores) 21 C. Comuna romana (15 vores, 11 bases, 19 nanses, 1 tapadora) 367 C. Cuina romana 3 C. Cuina republicana 2 C cuina nordafricana (61 vores, 25 bases) 159 C. Vidriada romana (1 vora) 1 Àmfora punico-ebusitana 15 Àmfora romana (11 vores, 3 pivots, 18 nanses) 282 C. Islàmica 1 C. Moderna (2 vores, 2 bases) 17 Vidre 15 Metalls (1 clau) 4 Fauna terrestre (427 esquerdes) Fauna marina Os treballat (agulla) Objectes constructius: ceràmica amb morter Objectes constructius: teules Objectes constructius: marbre Objectes constructius: tesseles Objectes varis (silex) Objectes varis (fitxa d'anell) C. Comuna nordafricana C. Indeterminada (3 vores, 2 bases)

967 20 1 5 92 2 4 1 1 4 85

UE 6558 Nº inventari DA08/16/6558/15

Tipus de material T.S.A.A (4 vores) 142

Nº fragments 5

DA08/16/6558/21 DA08/16/6558/23 DA08/16/6558/25 DA08/16/6558/32 DA08/16/6558/33 DA08/16/6558/36/1-25

C. Comuna romana (1 vora) C. Cuina republiacana (1 vora) C. Cuina nordafricana (4 vores) C. Moderna Vidre Fauna terrestre (42 esquerdes)

6 1 5 1 1 67

UE 6560 Nº inventari DA08/16/6560/9 DA08/16/6560/14 DA08/16/6560/21 DA08/16/6560/25 DA08/16/6560/28 DA08/16/6560/35 DA08/16/6560/36/1-40 DA08/16/6560/37 DA08/16/6560/40 DA08/16/6560/42 DA08/16/6560/49

Tipus de material Llumeta (1 nansa) Sigillata clàssica (1 base) C. Comuna romana C. Cuina nordafricana Àmfora romana (1 nansa) Metall Fauna terrestre Fauna marina Objectes constructius: teules Objectes varis: morter romà C. Indeterminada

Nº fragments 1 2 13 14 15 1 40 3 2 1 3

UE 6561 Nº inventari DA08/16/6561/2 DA08/16/6561/6 DA08/16/6561/9 DA08/16/6561/12 DA08/16/6561/14

DA08/16/6561/15

DA08/16/6561/16 DA08/16/6561/21 DA08/16/6561/25 DA08/16/6561/27 DA08/16/6561/28

DA08/16/6561/33 DA08/16/6561/35 DA08/16/6561/35 DA08/16/6561/36/1459 DA08/16/6561/37 DA08/16/6561/40 DA08/16/6561/41 DA08/16/6561/41

Nº Tipus de material fragments C. Talaiòtica (1 nansa) 4 C. Vernís negre A 3 Llumeta (2 becs, 1 nansa) 3 C. Gris 4 Sigillata clàssica 3 Sigillata clàssica itàlica 1 Sigillata clàssica sudgàlica (2 vores) 2 Sigillata Africana 6 T.S.A.A 4 T.S.A.C (1 vora) 2 Sigillata Lucente 1 C. Comuna romana (3 vores, 2 bases, 2 nanses) 147 C. Cuina nordafricana (25 vores, 4 bases) 87 Àmfora punico-ebusitana 4 Àmfora romana 91 Àmfora romana indeterminada (1 nansa) 52 Àmfora nordafricana 39 Vidre romà (3 vores, 1 base) 32 Metalls: bronze 1 Metalls: ferro (11 claus) 15 Fauna terrestre (1017 esquerdes) Fauna marina Objectes constructius: teules Objectes constructius: estuc (blanc i groc) Objecte constructiu: ceràmica amb morter 143

1476 10 78 816 90

DA08/16/6561/48

C. Comuna nordafricana

7

UE 6581 Nº inventari DA08/16/6581/21 DA08/16/6581/28 DA08/16/6581/36

Tipus de material C. Comuna romana Àmfora romana itàlica Fauna terrestre

Nº fragments 1 1 4

UE 6672 Nº inventari DA08/16/6672/1 DA08/16/6672/21 DA08/16/6672/28 DA08/16/6672/32 DA08/16/6672/42 DA08/16/6672/48 DA08/16/6672/49

Tipus de material Marbre C.comuna romana Àmfora romana ( 3 pivots, 4 nanses) C. Moderna Objectes varis: "piedra pomez" C. Comuna nordafricana (1 vora) C. Indeterminada

Nº fragments 1 2 11 2 1 1 1

UE 6677 Nº inventari DA08/16/6677/1/1 DA08/16/6677/1/2 DA08/16/6677/1/3 DA08/16/6677/1/4 DA08/16/6677/2 DA08/16/6677/6

DA08/16/6677/9 DA08/16/6677/11 DA08/16/6677/14 DA08/16/6677/15

DA08/16/6677/21 DA08/16/6677/22 DA08/16/6677/25 DA08/16/6677/28 DA08/16/6677/30 DA08/16/6677/31 DA08/16/6677/33 DA08/16/6677/35 DA08/16/6677/36/1137 DA08/16/6677/37 DA08/16/6677/40 DA08/16/6677/41 DA08/16/6677/48 DA08/16/6677/49

Tipus de material Inscripció Fragment escultura Pedra d'esmolar Part superior de columna C. Talaiòtica C. Vernís negre Vernís Negre A (1 base) Vernís Negre B (1 vora, 1 base) Llumeta C. Parets fines (2 bases, 1 nansa) Sigillata clàssica itàlica (1 base) Sigillata Africana T.S.A.A (5 vores, 3 bases) T.S.A.C (1 vora) C. Comuna romana (3 vores, 7 bases, 2 nanses) C. Cuina romana C. Cuina nordafricana (30 vores, 8 bases) Àmfora romana (1 vora, 7 pivots, 3 nanses) C. Islàmica (1 nansa) C. Medieval cristiana (2 bases) Vidre Metalls Fauna terrestre (43 esquerdes) Fauna marina Objectes constructius: Teules Objectes constructius: Opus Signinum C. Comuna nordafricana (1 vora) C. Indeterminada (3 vores, 1 base, 1 144

Nº fragments 2 1 1 1 2 5 1 4 4 25 6 19 11 8 143 2 88 162 21 2 3 8 180 7 255 15 3 23

nansa) UE 6677 (neteja perfils) Nº inventari DA08/16/6677/3 DA08/16/6677/6 DA08/16/6677/21 DA08/16/6677/25 DA08/16/6677/28 DA08/16/6677/33 DA08/16/6677/36

Tipus de material C. Tradició indígena C. Vernís negre C. Comuna romana C. Cuina nordafricana Àmfora romana Vidre Fauna terrestre

Nº fragments 3 6 4 8 7 1 14

UE 6689 Nº Tipus de material fragments Llumeta (1 nansa) 1 Sigillata Clàssica 1 Sigillata Africana 5 Sigillata Africana indeterminada 3 T.S.A.A (1 base) 2 C. Comuna romana (7 vores, 15 bases, DA08/16/6689/21 3 nanses) 451 DA08/16/6689/25 C. Cuina nordafricana (2 vores, 2 bases) 11 DA08/16/6689/27 Àmfora Ebusitana 1 DA08/16/6689/28 Àmfora romana 80 Àmfora romana indeterminada (1 vora, 3 nanses) 74 Àmfora africana 6 DA08/16/6689/30 C. Islàmica (1 base) 3 DA08/16/6689/33 Vidre (1 base) 6 DA08/16/6689/35 Metall: plom 1 DA08/16/6689/36/1-79 Fauna terrestre (30 esquerdes) 79 DA08/16/6689/37 Fauna marina 1 Objectes constructius: ceràmica amb DA08/16/6689/40 morter 10 DA08/16/6689/40 Objectes constructius: Teules 75 DA08/16/6689/41 Objectes constructius: marbre 1 DA08/16/6689/48 C. Comuna nordafricana 18 DA08/16/6689/49 C. Indeterminada 30 DA08/16/6689/50 Ossos humans 25 Nº inventari DA08/16/6689/9 DA08/16/6689/14 DA08/16/6689/15

UE 6690 Nº inventari DA08/16/6690/6 DA08/16/6690/12 DA08/16/6690/21

DA08/16/6690/25 DA08/16/6690/28 DA08/16/6690/32 DA08/16/6690/35

Tipus de material C. Vernís negre C. Gris de la costa catalana (1 vora, 1 base) C. Comuna romana C. Comuna romana indeterminada C. Comuna romana tardana C. Cuina nordafricana (2 vores, 1 base) Àmfora romana C. Moderna Metalls 145

Nº fragments 1 6 8 7 1 7 13 2 4

DA08/16/6690/36/1-32 Fauna terrestre DA08/16/6690/40 Objectes constructius: teules

32 5

UE 6708 Nº inventari DA08/16/6708/14 DA08/16/6708/15

Tipus de material Sigillata clàssica sudgàlica Sigillata Africana T.S.A.A T.S.A.C DA08/16/6708/21 C. Comuna romana (1 vora, 2 nanses) DA08/16/6708/22 C. Cuina romana DA08/16/6708/25 C. Cuina nordafricana (56vores, 1 base) DA08/16/6708/28 Àmfora romana (1 nansa) DA08/16/6708/30 C. Islàmica DA08/16/6708/32 C. Moderna (2 vores, 1 nansa) DA08/16/6708/33 Vidre romà DA08/16/6708/36/1-27 Fauna terrestre DA08/16/6708/37 Fauna marina DA08/16/6708/40 Objectes constructius: teules Objectes constructius: ceràmica amb DA08/16/6708/40 morter Objectes constructius: estuc (6 blanc, 1 DA08/16/6708/41 vermell) DA08/16/6708/41 Objectes constructius: marbre

Nº fragments 1 3 2 1 41 1 28 9 3 3 1 27 2 3 3 7 1

UE 6753 Nº inventari DA08/16/6753/21 DA08/16/6753/22 DA08/16/6753/25 DA08/16/6753/28 DA08/16/6753/35 DA08/16/6753/36/1130 DA08/16/6753/40 DA08/16/6753/41 DA08/16/6753/48 DA08/16/6753/49

Tipus de material C. Comuna romana (2 bases, 1 nansa) C. Cuina romana C. Cuina nordafricana (1 vora) Àmfora romana Metall Fauna terrestre (121 esquerdes) Objectes constructius: teules Objectes constructius: estuc C. Comuna nordafricana C. Indeterminada

Nº fragments 3 1 8 13 1 251 18 33 1 10

UE 6755 Nº inventari DA08/16/6755/21 DA08/16/6755/28

DA08/16/6755/36 DA08/16/6755/40

Tipus de material C. Comuna romana Àmfora romana Àmfora romana tarraconense Àmfora romana africana Fauna terrestre Objectes constructius: teules

Nº fragments 1 2 1 1 1 2

UE 6757 Nº inventari DA08/16/6757/9

Tipus de material Llumeta (1 nansa) 146

Nº fragments 1

DA08/16/6757/11 DA08/16/6757/21 DA08/16/6757/25 DA08/16/6757/28 DA08/16/6757/33 DA08/16/6757/36/1-27

C. Parets fines C. Comuna romana (2 vores) C. Cuina nordafricana (1 vora) Àmfora romana Vidre romà Fauna terrestre (40 esquerdes)

1 4 1 5 1 67

UE 6761 Nº inventari DA08/16/6761/6

Tipus de material C. Vernís negre Vernís negre A Vernís negre B DA08/16/6761/15 Sigillata Africana T.S.A.A T.S.A.C DA08/16/6761/21 C. Comuna romana (1 base, 1 nansa) DA08/16/6761/23 C. Cuina romana republicana DA08/16/6761/25 C. Cuina nordafricana DA08/16/6761/27 Àmfora ebusitana DA08/16/6761/28 Àmfora romana Àmfora itàlica (1 nansa) Àmfora nordafricana (1 pivot) DA08/16/6761/30 C. Islàmica (1 nansa) DA08/16/6761/36/1-15 Fauna terrestre DA08/16/6761/40 Objectes constructius: teules DA08/16/6761/41 Objectes constructius: pedra DA08/16/6761/49 C. Indeterminada

Nº fragments 2 1 1 2 1 1 12 1 9 1 5 1 4 2 15 2 5 2

UE 6763 Nº inventari DA08/16/6763/11 DA08/16/6763/12 DA08/16/6763/14

Tipus de material C. Parets fines C. Gris de la costa catalana Sigillata clàssica Sigillata clàssica itàlica (1 vora, 1 base) Sigillata clàssica sudgàlica DA08/16/6763/21 C. Comuna romana (2 bases, 2 nanses) DA08/16/6763/25 C. Cuina nordafricana (4 vores) DA08/16/6763/28 Àmfora romana (1 vora) DA08/16/6763/30 C. Islàmica (1 vora) DA08/16/6763/33 Vidre DA08/16/6763/35 Metall DA08/16/6763/36/1-25 Fauna terrestre DA08/16/6763/37 Fauna marina DA08/16/6763/40 Objectes constructius: teules DA08/16/6763/49 C. Indeterminada (1 base)

Nº fragments 2 6 5 4 1 18 6 25 2 1 6 25 1 2 8

UE 6765 Nº inventari DA08/16/6765/15 DA08/16/6765/21 DA08/16/6765/22

Tipus de material Sigillata Africana (1 vora) C. Comuna romana ( 1 base) C. Cuina romana

147

Nº fragments 2 3 1

DA08/16/6765/28 DA08/16/6765/36 DA08/16/6765/40

Àmfora romana Fauna terrestre Objectes cinstructius: ceràmica amb morter

3 5 1

UE 6773 Nº inventari DA08/16/6773/21 DA08/16/6773/25 DA08/16/6773/28 DA08/16/6773/35 DA08/16/6773/36/1-6 DA08/16/6773/37 DA08/16/6773/40 DA08/16/6773/40

Tipus de material C. Comuna romana (1 nansa) C. Cuina nordafricana (1 base) Àmfora romana tarraconense (1 pivot) Metalls Fauna terrestre Fauna marina Objectes constructius: àmfora itàlica reutilitzada Objectes constructius: teules

Nº fragments 3 3 1 1 7 1 1 1

UE 6774 Nº inventari DA08/16/6774/2 DA08/16/6774/4 DA08/16/6774/6

Tipus de material C.talaiòtica C. Punicoebusitana C. Vernís negre Vernís negre A Vernís negre B (1 vora, 1 base) DA08/16/6774/21 C. Comuna romana (1 base) DA08/16/6774/27 Àmfora ebusitana DA08/16/6774/28 Àmfora romana Àmfora indeterminada (1 vora) Àmfora itàlica (1 vora, 1 nansa) DA08/16/6774/36/1-13 Fauna terrestre (11 esquerdes) DA08/16/6774/37 Fauna marina DA08/16/6774/49 C. Indeterminada

Nº fragments 2 1 8 3 5 13 3 20 5 15 24 2 3

UE 6779 Nº inventari DA08/16/6779/3 DA08/16/6779/21 DA08/16/6779/22 DA08/16/6779/27 DA08/16/6779/28 DA08/16/6779/36/1-2

Tipus de material C. Tradició indígena C. Comuna romana C. Cuina romana Àmfora ebusitana Àmfora itàlica (1 vora Dressel 1) Fauna terrestre

Nº fragments 1 3 1 3 2 2

UE 6784 Nº inventari DA08/16/6784/3 DA08/16/6784/4 DA08/16/6784/6

DA08/16/6784/11 DA08/16/6784/21

Tipus de material C. Tradició indígena C. Punicoebusitana C. Vernís negre Vernís negre A (1 vora) Vernís negre B C. Parets fines C. Comuna romana 148

Nº fragments 4 10 7 3 4 2 2

DA08/16/6784/22 DA08/16/6784/27 DA08/16/6784/28

DA08/16/6784/36/1-7

C. Cuina romana Àmfora punicoebusitana Àmfora romana Àmfora indeterminada Àmfora itàlica (1 vora) Fauna terrestre

1 7 16 6 10 7

UE 6787 Nº inventari DA08/16/6787/12 DA08/16/6787/21 DA08/16/6787/25 DA08/16/6787/28 DA08/16/6787/35 DA08/16/6787/36/1-64 DA08/16/6787/40 DA08/16/6787/41 DA08/16/6787/48 DA08/16/6787/49

Nº Tipus de material fragments C. Gris de la costa catalana 2 C. Comuna romana (3 vores, 5 nanses) 99 C. Cuina nordafricana (2 vores, 3 bases) 11 Àmfora romana 10 Metalls: 1 clau 1 Fauna terrestre (22 esquerdes) 86 Objectes constructius: teules 4 Objectes constructius: estuc 1 C. Comuna nordafricana (1 vora, 1 nansa) 3 C. Indeterminada 32

UE 6793 Nº inventari DA08/16/6793/6 DA08/16/6793/21 DA08/16/6793/28 DA08/16/6793/40

Tipus de material C. Vernís negre B C. Comuna romana Àmfora romana Objectes constructius: teula

Nº fragments 1 3 3 1

UE 6796 Nº inventari DA08/16/6796/1 DA08/16/6796/9 DA08/16/6796/14 DA08/16/6796/15

DA08/16/6796/21 DA08/16/6796/25 DA08/16/6796/27 DA08/16/6796/28

DA08/16/6796/33 DA08/16/6796/36 DA08/16/6796/37 DA08/16/6796/39 DA08/16/6796/40 DA08/16/6796/48 DA08/16/6796/49

Tipus de material Moneda Llumeta (1 vora) Sigillata clàssica Sigillata Africana T.S.A. Indeterminada (3 vores) T.S.A.C (1 vora) C. Comuna romana (12 vores, 2 bases, 1 nansa) C. Cuina nordafricana (18 vores, 5 bases) Àmfora punicoebusitana Àmfora romana Àmfora indeterminada (3 nanses) Àmfora nordafricana Vidre romà Fauna terrestre Fauna marina Os treballat Objectes contructius: teules (22 teules, 10 imbrex) C. Comuna nordafricana C. Indeterminada (2 vores, 3 nanses) 149

Nº fragments 1 1 1 13 12 1 232 51 2 40 33 7 8 572 3 1 32 9 51

UE 6798 Nº inventari DA08/16/6798/6

Tipus de material C.Vernís Negre Vernís negre A Vernís negre C (1 vora) DA08/16/6798/21 C. Comuna romana (1 vora) DA08/16/6798/25 C. Cuina nordafricana (1 vora, 1 base) DA08/16/6798/27 Àmfora punicoebusitana DA08/16/6798/28 Àmfora romana DA08/16/6798/36/1-27 Fauna terrestre (13 esquerdes) Objectes constructius: ceràmica amb DA08/16/6798/40 morter DA08/16/6798/49 C. Indeterminada

Nº fragments 2 1 1 3 4 2 9 40 3 1

UE 6801 Nº inventari DA08/16/6801/21 DA08/16/6801/28 DA08/16/6801/36 DA08/16/6801/49

Tipus de material C. Comuna romana (1vora) Àmfora romana Fauna terrestre C. Indeterminada

DA08/16/6812/21 DA08/16/6812/25 DA08/16/6812/28 DA08/16/6812/35 DA08/16/6812/36/1-55

C. Comuna romana (1 vora) C. Cuina nordafricana Àmfora romana Metalls: ferro Fauna terrestre (110 esquerdes) Objectes constructius: ceràmica amb morter Objectes constructius: teules

DA08/16/6812/40 DA08/16/6812/40

Nº fragments 10 3 1 1 16 2 5 4 165 1 3

UE 6815 Nº inventari DA08/16/6815/6 DA08/16/6815/21 DA08/16/6815/25 DA08/16/6815/28 DA08/16/6815/35 DA08/16/6815/36/1-4 DA08/16/6815/41

Tipus de material C. Vernís negre C. Comuna romana C. Cuina nordafricana (2 vores) Àmfora romana Metall Fauna terrestre Objectes constructius: estuc

Nº fragments 1 29 3 1 2 4 2

UE 6821 Nº inventari DA08/16/6821/21 DA08/16/6821/28 DA08/16/6821/36 DA08/16/6821/37 DA08/16/6821/41

Tipus de material C. Comuna romana (1 vora) Àmfora romana Fauna terrestre Fauna marina Objectes constructius: fragments de morter

150

Nº fragments 6 1 10 4 8

UE 6822 Nº inventari DA08/16/6822/9 DA08/16/6822/15

DA08/16/6822/21 DA08/16/6822/25 DA08/16/6822/28 DA08/16/6822/33 DA08/16/6822/36/1159 DA08/16/6822/37 DA08/16/6822/38 DA08/16/6822/39 DA08/16/6822/48 DA08/16/6822/49

Tipus de material Llumeta Sigillata Africana T.S.A.A (1 vora) T.S.A.C (1 base) C. Comuna romana (6 vores, 2 bases) C. Cuina nordafricana (4 vores, 1 base) Àmfora romana Vidre romà (1 vora) Fauna terrestre (351 esquerdes) Fauna marina: copinyes Fauna marina: espines de peix Os treballat: dau C. Comuna nordafricana (1 nansa) C. Indeterminada

Nº fragments 1 4 3 1 150 34 8 9 510 5 90 1 6

UE 6825 Nº inventari DA08/16/6825/3 DA08/16/6825/6 DA08/16/6825/11 DA08/16/6825/21 DA08/16/6825/22 DA08/16/6825/28

DA08/16/6825/36/1-2

Tipus de material Ceràmica de tradició indígena C. Vernís negre C. Parets fines C. Comuna romana (1 base) C. Cuina romana (1 vora) Àmfora romana Àmfora indeterminada Àmfora itàlica Fauna terrestre (mandíbula?)

Nº fragments 2 2 7 3 3 5 4 1 2

UE 6827 Nº inventari DA08/16/6827/21 DA08/16/6827/27

Tipus de material C. Comuna romana (1 base) Àmfora punicoebusitana

151

Nº fragments 2 2

Annex 2.IV. Làmines de dibuix dels materials

Làmina 1.1 DA08/16/6561/6/1. Fragment de vora de vernís negre. Forma Lamboglia 31. Cronologia: contextos del 80 a.C al 40 a.C (Sanmartí, J., et al., 1996). DA08/16/6561/15/1. Fragment de vora de sigillata clàssica decorada DA08/16/6561/15/1.1 Fragment de vora de sigillata clàssica decorada DA08/16/6561/15/2. Fragment de vora de sigillata clàssica DA08/16/6561/21/1. Fragment de vora de ceràmica comuna. DA08/16/6561/21/3. Base de ceràmica comuna. DA08/16/6561/21/7. Fragment de vora de ceràmica comuna. Làmina 2.2 DA08/16/6561/25/1. Fragment de vora de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6561/25/4. Fragment de vora de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6561/25/8. Fragment de vora de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6561/25/11. Fragment de vora de cassola de cuina nordafricana. DA08/16/6561/25/15. Fragment de vora de cuina nordafricana. Forma: Ostia I, fig. 15/Hayes 181, nn. 2, 12-13. Cronologia: primera meitat del II a finals del IV principis del V (Atlante, 1981: pàg. 215) DA08/16/6561/25/17. Fragment de vora de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6561/25/18. Fragment de vora de cuina nordafricana. Forma Forma: Lamboglia 9A. Cronologia: Contextos de finals del s.II d.C. inicis del s.III d.C fins a finals del segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 215) Làmina 2.3 DA08/16/6561/25/2. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma Ostia III fig. 332/Hayes 196. Cronologia del segle II d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6561/25/5. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia I, fig.262. Cronologia: 2ª ½ segle II d.C. a finals segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 213 DA08/16/6561/25/6. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia I fig. 20/Hayes 185. Cronologia: primera meitat del segle III d.C (Atlante, 1981: pàg. 212). DA08/16/6561/25/7. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia I fig. 20/Hayes 185. Cronologia: primera meitat del segle III d.C (Atlante, 1981: pàg. 212). DA08/16/6561/25/10. Fragment de vora de plat tapadora de cuina nordafricana. DA08/16/6561/25/13. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia I fig. 20/Hayes 185. Cronologia: primera meitat del segle III d.C (Atlante, 1981: pàg. 212). DA08/16/6561/25/14. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia I fig. 20/Hayes 185. Cronologia: primera meitat del segle III d.C (Atlante, 1981: pàg. 212).

152

DA08/16/6561/25/19. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma Ostia III fig. 332/Hayes 196. Cronologia del segle II d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6561/25/20. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia I fig. 20/Hayes 185. Cronologia: primera meitat del segle III d.C (Atlante, 1981: pàg. 212). Làmina 2.4 DA08/16/6208/22/1. Fragment de base de ceràmica de cuina romana. DA08/16/6268/6/1. Fragment de vora de vernís negre. Forma Lamboglia 5-7/Morel 2250. Cronologia: contextos del 90 a.C a 40 a.C (Sanmartí, J., et al., 1996). DA08/16/6268/23/1. Fragment de base de cuina itàlica. Forma Vegas 14. Cronologia: contextos de finals del segle I a.C. a inicis del segle I a.C (Vegas, 1973). DA08/16/6268/27/1. Fragment de vora d’àmfora púnica. Forma Maña C. Cronologia: contextos del s. II a.c i I d.C. DA08/16/6774/6/1. Fragment de vora de vernís negre. Forma Lamboglia 5-7/Morel 2250. Cronologia: contextos del 90 a.C a 40 a.C (Sanmartí, J., et al., 1996). DA08/16/6774/6/2. Fragment de base de vernís negre. Forma Lamboglia 5-7. Cronologia: contextos del 90 a.C a 40 a.C (Sanmartí, J., et al., 1996). DA08/16/6774/21/1. Fragment de base de ceràmica comuna romana. DA08/16/6774/28/1. Fragment de vora d’àmfora romana. Forma: Dressel 1A. Cronologia: Contextos de finals del segle II a.C. i segle I a.C. DA08/16/6774/28/3. Fragment de vora d’àmfora romana. DA08/16/6779/28/1. Fragment de vora d’àmfora romana. DA08/16/6825/21/1. Fragment de base de ceràmica comuna romana. DA08/16/6825/22/1. Fragment de vora de ceràmica de cuina romana. DA08/16/6827/21/1. Fragment de base de ceràmica comuna romana. Làmina 2.5 DA08/16/6787/21/1. Fragment de vora de ceràmica comuna romana DA08/16/6787/25/1. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia I, fig.262. Cronologia: 2ª ½ segle II d.C. a finals segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 213) DA08/16/6787/25/3. Fragment de vora de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6787/25/4. Fragment de base de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6815/25/1. Fragment de vora de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6822/15/1.Fragment de vora de Terra Sigillata Aficana A. Forma: possible Hayes 31 nn. 2,6. Cronologia: primera meitat del segle III d.C.(Atlante, 1981: pàg. 35). DA08/16/6822/15/2.Fragment de base de Terra Sigillata Africana C. DA08/16/6822/21/2. Fragment de vora de ceràmica comuna romana. DA08/16/6822/21/5. Fragment de vora de ceràmica comuna romana DA08/16/6822/25/1. Fragment de vora de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6822/25/2. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma Ostia III fig. 332/Hayes 196. Cronologia del segle II d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) Làmina 2.6

153

DA08/16/6796/15/1. Fragment de vora de plat de Terra Sigillata Africana A. Forma Salomonson C3/Hayes 45b, nn. 8, 10. Cronologia: del 230 d.C al 320 d.C. (Atlante, 1981: pàg. 63) DA08/16/6796/21/1. Fragment de vora d’olleta de ceràmica comuna romana. DA08/16/6796/21/2. Fragment de vora de ceràmica comuna romana. DA08/16/6796/25/1. Fragment de vora de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6796/25/2-3. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma Ostia III fig. 332/Hayes 196. Cronologia del segle II d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6796/25/4. Fragment de vora de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6796/25/5. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma Ostia III fig. 332/Hayes 196. Cronologia del segle II d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218)

Làmina 2.7 DA08/16/6796/25/6. Fragment de vora de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6796/25/7. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia I, fig.262. Cronologia: 2ª ½ segle II d.C. a finals segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 213 DA08/16/6796/25/8. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma Ostia III fig. 332/Hayes 196. Cronologia del segle II d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218). DA08/16/6796/25/9. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia I fig. 20/Hayes 185. Cronologia: primera meitat del segle III d.C (Atlante, 1981: pàg. 212). DA08/16/6796/25/10. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma Ostia III fig. 332/Hayes 196. Cronologia del segle II d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6796/25/11. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia I fig. 261. Cronologia: meitat del II d.C a finals del segle IV d.C principis del V (Atlante, 1981: pàg. 212) DA08/16/6796/25/12. Fragment de vora de plat tapadora de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia I fig. 20/Hayes 185. Cronologia: primera meitat del segle III d.C (Atlante, 1981: pàg. 212). DA08/16/6796/25/13. Fragment de vora de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6796/25/14. Fragment de vora de cassola de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Ostia III, fig. 267/Hayes 197. Cronologia: Primera meitat del segle II fins al segle IV d.C. (Atlante, 1981: pàg. 218) DA08/16/6796/25/16. Fragment de base de ceràmica de cuina nordafricana. Forma: Possible Ostia I fig. 261. Cronologia: meitat del II d.C a finals del segle IV d.C principis del V (Atlante, 1981: pàg. 212) DA08/16/6796/25/17. Fragment de base de ceràmica de cuina nordafricana. Ostia I fig. 14. Cronologia: primera meitat del segle III d.C (Atlante, 1981: pàg. 215). DA08/16/6796/25/18. Fragment de base de ceràmica de cuina nordafricana.

154

155

156

157

158

159

160

161

3. BIBLIOGRAFÍA A.A.V.V. (1981): Atlante de la forme ceramiche I. Enciclopedia dell´Arte classique e orientale, Roma. ARRIBAS, A., TARRADELL, M., (1987): “El foro de Pollentia. Noticias de las primeras investigaciones” en A.A.V.A., Los foros romanos de las provincias Occidentales, Ministerio de Cultura, Madrid, pp.121-136. KEAY, S. (1984): Late roman amphore in the western Mediterranean, B.A.R. International Series, 196, Oxford. MAS, C., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, E. (2006): “Excavación en los cuadros E7, E8, F7 i F8 del foro de Pollentia: la zona de la necrópolis al este del Templete II” Memoria de excavación de Pollentia, pàg. 78-132, Alcúdia. MUNAR, S., CHÁVEZ, E., CAU, M.A., ORFILA, M. (2007): “Memòria de la intervenció a l’est del fòrum de la ciutat romana de Pollentia. Quadres G6, G7, G8 i H6”. En M.A. Cau, Mª E. Chávez, M. Orfila, (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2007, Alcudia, inédita, pp. 77-127. MUNAR, S., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, E. (2005): “Memòria de la intervenció a l’est del fòrum de la ciutat romana de Pollentia. Quadres G6, G7,G8”. En M. Orfila, M.A. Cau, Mª E. Chávez (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 205, Alcudia, inédita, pp. 115-170. MUNAR, S., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, E. (2006): “Memòria de la intervenció a l’est del fòrum de la ciutat romana de Pollentia. Quadres G6, G7, G8 i H6”. En Mª E. Chávez, M.A. Cau, M. Orfila, (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2006, Alcudia, inédita, pp. 133-210. MUNAR, S., SASTRE, M.A., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, E. (2004): “Memòria de la intervenció a l’est del fòrum de la ciutat romana de Pollentia. Zona necròpolis (quadres G6, G7,G8)”. En M. Orfila, M.A. Cau, Mª E. Chávez (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2004, Alcudia, inédita, pp. 83-115. ORFILA, M. (2000): Memòria de les campanyes d’excavacions realitzades entre els anys 1996 i 1999, Ajuntament d’Alcúdia, Alcúdia. RIVAS, M. J., CAU, M.A., CHÁVEZ, E., ORFILA, M. (2006): “Memoria preliminar de la intervención realizada al este del foro de la ciudad romana de Pollentia, Cata Tramo sur al este del Capitolio”. En M. Mª E. Chávez, M.A. Cau, Orfila, (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2006, Alcudia, inédita, pp. 10-77. RIVAS, M. J., CHÁVEZ, E., CAU, M.A., ORFILA, M. (2007): “Memoria preliminar de la intervención realizada al este del foro de la ciudad romana de Pollentia, Cata Tramo sur al este del Capitolio”. En M.A. Cau, Mª E. Chávez, M. Orfila, (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2007, Alcudia, inédita, pp. 8-38. RIVAS, M. J., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, E. (2004): “Memoria preliminar de la intervención realizada al este del foro de la ciudad romana de Pollentia, Cata Tramo sur al este del Capitolio”. En M. Orfila, M.A. Cau, Mª E. Chávez, (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2004, Alcudia, inédita, pp. 29-57. RIVAS, M. J., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, E. (2005): “Memoria preliminar de la intervención realizada al este del foro de la ciudad romana de Pollentia, Cata Tramo 162

sur al este del Capitolio”. En M. Orfila, M.A. Cau, Mª E. Chávez, (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2005, Alcudia, inédita, pp. 25-114. SANMARTÍ, J., PRINCIPAL, J., TRÍAS, G., ORFILA, M. (1996): Les ceràmiques de vernís negre de Pollentia. The William L. Bryant Foundation 5, Barcelona. TURATTI, R., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, E. (2003): “Memoria preliminar de la intervención realizada al este del foro de la ciudad romana de Pollentia, zona del Templete II, Cuadros G6, G7 y G8”. En M. Orfila, M.A. Cau, Mª E. Chávez, (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2003, Alcudia, inédita, pp. 63-72. VEGAS, M. (1973): Cerámica común romana del Mediterráneo Publicaciones eventuales, núm. 22, Universidad de Barcelona, Barcelona.

163

occidental.

Lihat lebih banyak...

Comentarios

Copyright © 2017 DATOSPDF Inc.