Excavaciones arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2007. Mpc 08. Memòria del Patrimoni Cultural
Descripción
B.1. ARQUEOLOGIA DE SUBSÒL. Excavacions programades. 0182
EXCAVACIONES ARQUEOLÓGICAS EN POLLENTIA (ALCUDIA, MALLORCA) Campaña 2007 MIGUEL ANGEL CAU Mª ESTHER CHÁVEZ MARGARITA ORFILA
DIPÒSIT LEGAL / PM 601-210 ISBN / 13:978-84-693-1181-3
EXCAVACIONES ARQUEOLÓGICAS EN POLLENTIA (ALCUDIA, MALLORCA) Campaña 2007
MIGUEL ANGEL CAU Research Professor, Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, ICREA/Universitat de Barcelona Mª ESTHER CHÁVEZ Profesora Contratada Doctor de Arqueología, Universidad de La Laguna MARGARITA ORFILA Catedrática de Arqueología, Universidad de Granada (Coordinadores)
INDICE
Introducción
5
M.A. Cau, Mª E. Chávez, M. Orfila 1. Memoria de la intervención realizada al este del Capitolio del Foro de
11
Pollentia. Cuadros H-9, I-9 Mª J. Rivas, Mª E. Chávez, M. A. Cau, M. Orfila 2. Memoria de la intervención en el Foro de Pollentia. Cuadros F8, F7,
45
E8, E7 C. Mas, M. A. Cau, Mª E. Chávez, M. Orfila con la colaboración de F. Cardona 3. Memòria de la intervenció a l’est del Fòrum de la ciutat romana de
85
Pollentia. Quadres G-5, G-6, G-7, G-8, G-9, H-5, H-6, I-5 i I-6 S. Munar, Mª E. Chávez, M. A. Cau, M. Orfila con la colaboración d’E. Sánchez 4. Memòria de la intervenció arqueològica al camí del Camp den França,
137
ciutat romana de Pollentia M. A. Sastre, M. A. Cau, Mª E. Chávez, M. Orfila con la colaboración de F. Cardona 5. Memòria de la intervenció en el cantó nord-est del Templet I del Fòrum de la ciutat romana de Pollentia B. Vallori, M. A. Cau, Mª E. Chávez, M. Orfila
-2-
195
INTRODUCCIÓN
Miguel Àngel Cau, Mª Esther Chávez, Margarita Orfila
La campaña de excavaciones en la ciudad romana de Pollentia (Alcudia, Mallorca) de 2007, subvencionada por el Consorci de Pol·lèntia formado por el Ajuntament d’Alcúdia, Consell de Mallorca y Govern Balear, se ha desarrollado entre el 10 de julio y 5 de agosto, unida a la edición anual del curso de arqueología romana: XI Curso de Arqueología Antonio Arribas Palau. Los objetivos para esta campaña de excavaciones arqueológicas en Pollentia estaban dirigidos a continuar los trabajos iniciados en campañas anteriores en la zona este del foro y en el camino de Santa Ana, pudiéndose resumir de la siguiente forma: - Zona este del Foro: Continuar con la excavación de la necrópolis tardía sobre el foro en el sector este. El objetivo en esta zona es, por un lado, intentar datar el momento en que la plaza del foro deja de funcionar como espacio público y comienza a ser utilizado como necrópolis, y por otro, intentar conseguir una secuencia estratigráfica que ayude a datar las sepulturas de esta necrópolis. Continuar con el intento de definir el límite este de la plaza del foro, para comprender mejor el diseño urbanístico de la ciudad. Continuar definiendo los límites del gran edificio que aparece en la zona este del foro, cuadros E8 y F8. Delimitar en extensión las estructuras del siglo I a. C. localizadas en los últimos años en la zona este del foro, cuadros G6 y H6, para lo que se amplió la zona de excavación hacia el camino viejo de Santa Ana, desmontando un trozo de la pared seca que lo separaba de la zona este del foro. - Templete I Definir las estructuras que conforman la esquina noreste del Templete I, tratando de determinar si había sido expoliada. Revisar su cronología.
- Camino del Camp den França Continuar con la excavación en la misma cala abierta el año anterior, que ahora se ampliará para comprobar dentro del objetivo general de comprender la planificación o diseño urbano de la ciudad y sus ínsulas.
-3-
Los trabajos han estado dirigidos y coordinados por Margarita Orfila, Catedrática de Arqueología de Universidad de Granada, Miguel A. Cau, Research Professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, ICREA/Equip de recerca Arqueomètrica de la Universitat de Barcelona (ERAUB) y Mª Esther Chávez, Profesora Contratada Doctora de Arqueología de Universidad de La Laguna. Se ha contado además con la participación como técnicos de los arqueólogos Mª José Rivas, Catalina Mas, Sebastià Munar, Miquel A. Sastre y Bartomeu Vallori. Éstos han contado, a su vez, con varios ayudantes: Magdalena Sastre, Francisca Cardona y Alejandro Valenzuela, así como con la colaboradora de excavación Elena Sánchez. Durante el desarrollo del curso de arqueología romana han participado alumnos procedentes de diversas universidades españolas y extranjeras, así como un grupo de estudiantes americanos que llegan mediante la iniciativa de la ONG ArqueoSpain por cuarto año consecutivo. Los alumnos del XI Curso de Arqueología Antonio Arribas Palau fueron los siguientes: - Adrián Hernández Hernández (Universidad de La Laguna) - Antonio López García (Universidad de Granada) - Ariadna García (Universidad de la Laguna) - Christian Hovland (Estudiante noruego de Secundaria) - Cristina Yufera (Universidat de Barcelona) - Elsa Duval (Universidad de Alemania) - Francisca Farriols (Master de Arqueología de la Universidad de Barcelona) - Jaume Servera Bibiloni (Universitat de Barcelona) - Lucca Desibio (Universidad de Roma III) - Maria Francisca Ambrós Pol (Universitat de les Illes Balears) - Marta Melero Bandrés (Universidad de la Laguna) - Michela Rossi (Universidad de Roma III) - Natalia Gordo (Master de Arqueología de la Universidad de Barcelona) - Santiago Antonio García García (Universidad de la Laguna) - Valeri Aguiar (Universidad de La Laguna) - Yeray Viedma (Universidad de La Laguna) Por el grupo de ArcheoSpain han participado: Monitores: - Jaime González-Ocaña - Sara Sevilla - Unai Aurrekoetxea
-4-
- Rachel King (Stanford University, California) Alumnos: - Chris Meaghen (Pawling High School, New York) - Isobel Walter (Moses Brown High School, Road Island) - Julia Chunglo (Horseheads High School, New York) - Nadia Paerrehamburt (Evanston Township High School, Illinois) - Sarah Kelleher (Notre Dame High Shool, Califòrnia) - Talia Hughes (The Pringry School, New Jersey) - Tamara Evan, (Tamalpais High School, California) - Zoe Lewis (Brookline High School, Massachussetts) En total, han llegado a colaborar en el yacimiento un total de unas 40 personas, a las que habría que añadir la colaboración esporádica de otros estudiantes, conocidos de los que trabajan en esta campaña.
Las tareas de campo han estado supervisadas como cada año desde el Consell de Mallorca por el técnico de patrimonio, Jaume Cardell. El desarrollo de la excavación se lleva a cabo a través de la coordinación de los trabajos entre la dirección, los encargados de catas, sus ayudantes, los alumnos del XI Curso de Arqueología y los de ArcheoSpain. En total la media de cada uno de los grupos fue de unas 10 personas. El trabajo de campo se realiza de lunes a viernes desde las 7’30 de la mañana hasta las 13 horas, excavando, dibujando las estructuras que se van identificando y realizando las secciones que sean necesarias en cada una de las catas. Por la tarde, el trabajo con estudiantes es de 16,30 a 19 horas, realizándose tareas de limpieza de los materiales muebles recuperados, el inventario de los mismos, así como una clasificación preliminar. A estas tareas se les añade la realización de dos talleres dirigidos por los técnicos-arqueólogos, uno en el que se enseña a los alumnos las técnicas de dibujo de piezas cerámicas, tanto a lápiz como su tratamiento a través del programa Free-Hand 10, y otro en el que se les dan una nociones sobre la aplicación del programa AutoCAD en las excavaciones de Pollentia. Paralelamente, se organizaron, dentro del Curso de Arqueología, una serie conferencias que tuvieron lugar por las tardes, en el marco del edificio Can Doménech, sede del Consorci de Pol·lèntia y casa donde se alojan los estudiantes del XI Curso de Arqueología, además del equipo de dirección y colaboradores. Las conferencias se iniciaron con el tradicional paseo por la ciudad romana y la visita al Museu Monogràfic de Pol·lèntia, a cargo de M.Orfila y Mª E. Chávez, durante la mañana del 10 de julio.
-5-
En cuanto a las conferencias impartidas durante las tardes fueron las siguientes: 1.- Historia de las investigaciones en Pollentia, por M. Orfila, Catedrática de Arqueología, Universidad de Granada 2.- Pollentia republicana e imperial a la luz de los nuevos resultados, por Mª E. Chávez, Profesora Contratada Doctora de Arqueología, Universidad de La Laguna 3.- Pollentia durante la Antigüedad Tardía, por M. A. Cau, Research Professor de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, ICREA/Universitat de Barcelona Finalmente, gracias al esfuerzo realizado por el Consorcio de la ciudad, este año hemos podido contar con Dña. Gisela Ripoll, Profesora Titular de Arqueología de la Universitat de Barcelona y especialista en Antigüedad Tardía, que presentó la conferencia titulada: Barcino: la transformación de una ciudad romana. Además, los alumnos han podido realizar durante los sábados dos excursiones, una a la ciudad de Palma y Museo de Mallorca y otra en la que pudieron visitar los yacimientos de Son Fornés (Montuïri) y Hospitalet (Manacor), además de su museo.
Finalmente, en cuanto a la metodología de excavación empleada, ha sido la habitual, siguiendo el método Harris con las adaptaciones particulares de Pollentia, donde además de trabajar con unidades estratigráficas, se utiliza el concepto de estructura. Todas las unidades estratigráficas se documentaron en las fichas generadas por el software de registro Stratigraph de Pròleg SL, que permite una gestión más ágil del registro de excavación, así como el control de posibles incompatibilidades en las relaciones físicas de las diferentes unidades definidas. El programa permite además gestionar la documentación gráfica generada de cada unidad, tanto a nivel de fotografías como de plantas y secciones generadas con AutoCAD. El dibujo arqueológico de las estructuras exhumadas se ha efectuado a partir de fotografías cenitales, con puntos de referencia de dibujo situados por triangulación a partir de puntos topográficos fijos tomados con estación total. Estas fotografías han sido tratadas con el software AutoCAD e insertadas en la topografía general de Pollentia. En cuanto al dibujo de material arqueológico se ha realizado según los procedimientos habituales, digitalizando los dibujos y tratándolos con el programa Free-Hand 10 de Macromedia.
-6-
1. MEMORIA DE LA INTERVENCIÓN REALIZADA AL ESTE DEL CAPITOLIO DEL FORO DE POLLENTIA. CUADROS H-9, I-9 María José Rivas, Mª Esther Chávez, Miguel Ángel Cau, Margarita Orfila 1.1. OBJETIVOS En esta campaña de excavación se ha continuado con los objetivos marcados en los años anteriores dentro de las directrices previstas en el área de trabajo situada al este del Capitolio y entre los Templete I y II. La zona de trabajo que nos ocupa forma parte de la necrópolis que se extiende por toda el área este foro, donde es primordial poder aclarar los siguientes puntos: 1) Averiguar el momento en el cual la plaza del foro dejó de funcionar como espacio público y se reutilizó como necrópolis. 2) Datar las sepulturas, así como el terminus post quem de la necrópolis. 3) Establecer si existen patrones de enterramiento en las sepulturas identificadas, tales como orientaciones, tipos de sepultura, deposiciones de los esqueletos, etc., para después analizar las posibles las fases o momentos del recinto funerario.
1.2. EQUIPO DE TRABAJO Las tareas de excavación se han desarrollado entre los días 11 de julio y 4 de agosto dentro del XI Curso de Arqueología Antoni Arribas Palau. El equipo de trabajo estaba compuesto por la técnico María José Rivas, Licenciada por la Universidad de Granada, así como por los alumnos Santiago Antonio García García y Marta Melero Bandrés, de la Universidad de la Laguna, Antonio López García, de la Universidad de Granada y Michela Rossi de la Universidad Roma III (Roma, Italia). Por parte de la ONG Archeospain han colaborado las alumnas Isobel Walter del Moses Brown High School (Road Island) y Tamara Evan del Tamalpais High School (California). Todo el trabajo estuvo supervisado por los directores de la excavación, las Dras. Margarita Orfila, de la Universidad de Granada, y Mª Esther Chávez, de la Universidad de La Laguna, y el Dr. Miguel Ángel Cau, de la Universidad de Barcelona. Para acabar, queremos agradecer la ayuda prestada por parte de los técnicos Catalina Mas y Miquel Ángel Sastre en la digitalización de las plantas y secciones.
-7-
1.3. ANTECEDENTES DE LA EXCAVACIÓN Durante los últimos cinco años el proyecto de investigación de la ciudad romana de Pollentia ha permitido intervenir de forma extensiva y programada en el área situada entre la pared este del Capitolio y la franja de tierra que quedaba entre los Templetes I y II. De esta zona podríamos destacar, en primer lugar, la secuencia estratigráfica documentada durante la campaña de 2005, de gran interés para el conocimiento de la evolución de la ciudad, en especial para aquellos periodos, hasta el momento menos conocidos, como es el caso de la Antigüedad tardía, con una cronología que abarca desde el S. IV hasta mediados del S. VIII d. C. (fechas pendientes de revisión). Por debajo de esta secuencia estratigráfica se localizó una sucesión de pavimentos, cuya técnica constructiva y material asociado, nos indicaba una secuencia cronológica que abarca desde el S. III hasta final del S. IV d. C. Esto confirmaría que nos encontramos ante un espacio abierto y zona de paso del foro durante un amplio margen de tiempo. Toda esta área que se extiende por la zona al este y sur del Capitolio ya había sido documentada como parte de la denominada necrópolis tardía (Arribas y Tarradell, 1987: 134) que cubre el foro. En esta zona, tras la intervención de la campaña de 2005 (Rivas et al., 2005), se identificaron siete sepulturas con la misma orientación (esteoeste), cuyo número de estructuras es el siguiente: E-244, E-245, E-246, E-269, E270, E-271 y E-272. Excepto la E-245, el resto responde a enterramientos en cista, aunque en buena parte de ellas han desaparecido las losas que cubrían las tumbas, por lo que el material cerámico recuperado en sus rellenos apareció bastante mezclado y contaminado por el de los estratos superiores; e incluso hay tumbas que han sido expoliadas (E-270 y E-272), por lo cual la cronología que podrían haber aportado no es fiable. Posteriormente, en la campaña de 2006 se localizaron otras diez tumbas, seis de ellas en cista (E-283, E-284, E-285, E-288, E-293 y E-295), mientras el resto eran de estructura en fosa simple con forma ovoidal (E-282, E-286, E-289 y E-294). Todas ellas, salvo la E-288, estaban bastante deterioradas. El trabajo realizado durante la campaña de este año consistió en la delimitación de nuevas sepulturas, la documentación de las mismas, el levantamiento de los restos óseos y la limpieza de las fosas.
1.4. DESARROLLO DE LA EXCAVACIÓN Como ya se ha dicho anteriormente, en esta campaña la cata no se ha ampliado y sigue con las medidas del año anterior (Ver Fig. 1.1). Una vez delimitada por el lado
-8-
este, el resto de los límites quedan adscritos a los perfiles de las excavaciones antiguas realizadas en los años 80 en el área del Templete I. Por tanto, la zona excavada tiene forma de L, siendo más ancha la parte este. Sus medidas son las siguientes: longitud 7,4 m. y 2,93 m. (dirección este-oeste) y una anchura de 7,83 m. y 2,73 m. (dirección norte-sur). Se continuaron con las secciones del año anterior: dos longitudinales (este-oeste) y dos transversales (norte-sur)1.
3m
7, 8
0m
7,4
3m
2, 9
N
6m
5, 0
2m
4,3
3m
2, 7
Figura 1.1. Croquis del área
Los trabajos de esta campaña se iniciaron retirando la UE 6572, estrato que quedó sin excavar el año pasado. Se trata de un estrato de color gris con tendencia al marrón, de textura arenosa y muy compacta, donde están recortadas las negativas de todas las sepulturas excavadas durante esta campaña y la anterior de 2006. Esta capa se extiende de forma uniforme por la superficie de toda la cata, alcanzando en algunos lugares una potencia de más de 30 cm. Presenta además bastantes inclusiones de material de construcción y cerámicos. Dentro de este último grupo destacan las cerámicas comunes, de cocina norteafricana y las ánforas, así como una importante presencia de cerámica islámica y moderna. Esta variedad de clases cerámicas nos lleva a la determinar una contaminación de esta unidad estratigráfica por el estrato superior (UE 6514), excavado en la campaña de 2006 e identificado como nivel superficial.
1
La secuencia estratigráfica que se ha excavado durante esta campaña puede verse en el Anexo 1.I, en las secciones: A-A’, B-B’, C-C’ y D- D’. -9-
A medida que se fue retirando la UE 6572, se identificaron en el lateral sureste, tres grandes losas de marés de forma rectangular que formaban parte de la cubierta de una sepultura en cista, la E-297. Se trata de un enterramiento con cubierta de losas (UE 6668) y orientación oeste-este. En su interior, por debajo del relleno de la fosa (UE 6670), apareció un individuo adulto (UE 6681), en posición de decúbito supino, con la cabeza situada en el oeste mirando hacia el este. La fosa (UE 6671) de este enterramiento se encuentra a cotas más bajas que las sepulturas documentadas en la campaña anterior y está recortando varios estratos (UE 6691, 6698, 6724, 6723 y 6741). Por otro lado, esta estructura (E-297) se encuentra recortada por la UE 6609, negativa del hoyo realizado para plantar uno de los almendros que se plantaron en esta finca en el siglo pasado. Esta acción hizo que la losa de cubierta de la cabecera no se encontrase in situ, mientras que la del extremo inferior o más oriental se encontraba por debajo de la cota en la cual aparecieron las tres centrales. El relleno de esta sepultura (UE 6670), está compuesto por tierra de color marrón oscuro, de poca compacidad, textura suelta y con abundantes inclusiones de material cerámico, entre los que cabe destacar la sigillata africana (25 frags.), cerámica común romana (70 frags.), cocina norteafricana (77 frags.), ánforas (98 frags.) y común norteafricna (13 frags.). En cuanto a los restos óseos (UE 6681), se trata de un individuo adulto cuyo estado de conservación es bueno, aunque en la zona del cráneo y del tórax algunos huesos están removidos debido a la presión ejercida por las raíces del almendro comentado. Parte de las extremidades inferiores también están bastante deterioradas (Ver Fig. 1.2). El individuo se encuentra en posición de decúbito supino, con la extremidad derecha extendida y ligeramente dispuesta sobre la pelvis, mientras la izquierda se extiende en paralelo al tórax. La cabeza situada al oeste aparece ligeramente inclinada mirando hacia el norte.
Figura 1.2. Restos óseos de la E-297
- 10 -
Una vez finalizado el proceso de excavación de la sepultura E-297 y el estrato UE 6572, se identificó por debajo de éste, la UE 6691. Se trata de un nivel que se extiende en dirección este-oeste por la franja sur de la cata, alcanzando una potencia máxima de unos 36 cm. Este estrato indeterminado presenta color marrón anaranjado, poca compacidad, textura arenosa y abundantes inclusiones de piedras de marés de pequeño tamaño, material de construcción y cerámica. El estrato está recortado por las negativas (UE 6534, 6574, 6567, 6626 y 6671) de las sepulturas E-286, E-287, E288, E-295 y E-297 respectivamente, ésta última identificada durante la campaña de este año. En el apartado de material cabe destacar que en este estrato se han recuperado dos monedas: P`07-6691-1-1 a una profundidad de -1,40 m y P`07-66911-2 a una profundidad de -1,50 m, mientras que las clases cerámicas más abundantes son las sigillatas africanas, cocina norteafricana, ánforas y común norteafricana; también se han localizado fragmentos de cerámica islámica y moderna. En el extremo suroeste de la cata y por debajo de la UE 6691, se identificó la UE 6723, concretamente por la parte oeste. Se trata de un estrato indeterminado de color marrón oscuro, poca compacidad, textura arenosa y con abundantes inclusiones de material de construcción, restos óseos y cerámica. Este estrato aparece recortado por las negativas (UE 6671 y 6567) correspondientes a las sepulturas (E-288 y E-297) y está cubriendo al estrato UE 6741 y a la estructura UE 6742 (pavimento de tierra batida), siendo esta última situación estratigráfica en la que concluimos el trabajo de esta campaña en esta zona de la cata. Entre el material recuperado en la UE 6723, hay que destacar el hallazgo de siete monedas: P`07-6723-1-1 con una profundidad de -1,78 m., P`07-6723-1-2 con una profundidad de -1,73 m, P`07-6723-1-3 con una profundidad de -1,70 m., P`07-6723-1-4 con una profundidad de -1,70 m., P`07-67231-5 con una profundidad de -1,67 m., P`07-6723-1-6 con una profundidad -1,67 m., P`07-6723-1 -7 con una profundidad de -1,47 m. Todas son de diferente tamaño y están muy alteradas, por lo que habrá que esperar a su limpieza para que nos puedan aportar datos cronológicos. En cuanto al material cerámico destaca la abundancia del material norteafricano (Ver Anexo 1.IV, Lám. 1.1 y 1.2). Por otro lado, desde la mitad de la cata hasta su límite en el lateral este, por debajo de la UE 6691 se documentó la UE 6698. Se trata de un estrato indeterminado de color marrón oscuro, muy compacto, textura arenosa y con abundantes inclusiones de material cerámico y de construcción, así como restos óseos. Esta unidad esta recortada por las negativas (UE 6574, 6536, 6567 y 6671) de las respectivas
- 11 -
sepulturas (E-283, E-287, E-288 y E-297) y cubre a la UE 6724, unidad donde concluye el trabajo de excavación en esta campaña. Entre el abundante material recuperado, cabe destacar el hallazgo de cinco monedas: P`07-6698-1-1 con una profundidad de -1,64 m., P`07-6698-1-2 con una profundidad de -1,52 m, P`07-6698-13 con una profundidad de -1,47 m., P`07-6698-1-4 con una profundidad de -1,47 m., P`07-6698-1-5 con una profundidad de -1,46 m., en idénticas condiciones que las del estrato anterior. Del material cerámico habría que destacar los numerosos fragmentos de sigillata africana, lucente, cocina norteafricana, ánforas, cocina tardía y común norteafricana. (Ver Anexo 1.IV, Lám. 1.3, 1.4 y 1.5). Por último, hay que señalar que al limpiar bien la zona entre las sepulturas E283 y E-285, en el lateral noreste de la cata, se han podido ver unas losas de marés de mediano tamaño, UE 6728, que parece puedan corresponder a la cubierta de una nueva estructura funeraria, pero esta hipótesis no se podrá confirmar hasta la próxima campaña pues por motivos de tiempo no se ha podido continuar excavando.
1.5. CONCLUSIONES El trabajo de esta campaña se puede definir como de transición, al seguir con la tarea de documentación de sepulturas y comenzar a retirar la secuencia estratigráfica de la zona. Como ya hemos dicho anteriormente, comenzamos retirando el estrato UE 6572, que había quedado al descubierto la campaña pasada, el cual estaba recortado por las negativas de las diez sepulturas identificadas en la campaña anterior (E-282, E-283, E284, E-285, E-286, E-288, E-289, E-293, E-294 y E-295). Al ir eliminándolo se documentó una nueva estructura sepulcral, la E-297. Esta sepultura se enmarcaría dentro de la tipología de fosa simple de forma ovoidal con cubierta de grandes losas de marés. Los restos óseos recuperados presentan los rasgos comunes a los ya documentados en campañas anteriores: orientados en dirección oeste-este, en posición de decúbito supino y con las piernas extendidas. Como en el resto de las sepulturas tampoco se ha recuperado ajuar funerario alguno. Por la cota a la cual se ha documentado esta sepultura podría tratarse de una más antigua que las ya identificadas, pero el hecho de estar contaminado su relleno (UE 6670) al haber sido alterado por la negativa del hueco realizado para colocar un almendro (UE 6609), no se puede tomar el material cerámico recuperado como un referente cronológico fiable. La cata “Tramo sur al este del Capitolio” estaba documentada como parte de la necrópolis tardía (Arribas y Tarradell, 1987: 134). En total las sepulturas identificadas en esta área entre las catas “Tramo sur al este del Capitolio” y “Al este del Capitolio”
- 12 -
durante las campañas 2004, 2005, 2006 y 2007 asciende a 20. La ubicación de las sepulturas en esta área no sigue unas pautas de ordenación concretas y las zonas de circulación entre ellas es bastante estrecha e incluso en algunas partes se hace bastante difícil el paso. En cuanto a la estratigrafía documentada en esta campaña, comparándola con la identificada en la campaña del año 2005, vemos como se puede correlacionar el estrato indeterminado, UE 6572 -nivel con material de época islámica y moderna-, con la UE 6397, localizada en la parte excavada en el año 2005 (zona al oeste de la cata actual, ver sección D-D`), también con inclusiones de cerámica de época medieval y moderna. En estos dos estratos (UE 6397 y 6572) se encuentran recortadas varias de las sepulturas identificadas en años anteriores, la E-270 en el primero, y las E-288, E289 y E-295 en el segundo. Además, este último (UE 6572) cubre a la sepultura (E297) localizada esta campaña. La heterogeneidad del material documentado en ambos estratos y las malas condiciones en las cuales se han encontrado varias de las sepulturas, sugieren una contaminación desde los estratos superiores, inclusiones producidas por raíces y producto de los numerosos expolios de tumbas documentados en las sepulturas de esta cata. La secuencia estratigráfica identificada por debajo de la UE 6572 nos lleva a la UE 6691, un estrato indeterminado, recortado por las negativas (UE 6534, 6574, 6567, 6626, y 6671) de las respectivas sepulturas E-286, E-287, E-288, E-295 y E-297. Sin embargo, este estrato tampoco aporta una cronología concreta al contener entre el material inventariado cerámicas islámicas y modernas. Este estrato podría correlacionarse con la UE 6399 documentada en la campaña de 2005 en la zona oeste de la cata y a la misma cota de la UE 6691 (Ver sección D-D`). La presencia aquí también de material medieval (islámico y cristiano) y contemporáneo, nos lleva a pensar que ambos estratos (UE 6691 y 6399) podrían interpretarse como los del párrafo anterior. No puede olvidarse que la zona excavada en 2005 estaba alterada por las inclusiones de tres trincheras de cronología contemporánea, las cuales afectaban a la mayoría de los estratos superficiales. Los únicos estratos que se han localizado este año con contextos de cerámica más homogéneos son la UE 6698 y 6723. Esta última, la UE 6723, apareció por debajo de la UE 6691, en el extremo más al oeste de la cata. Se trata de un estrato indeterminado recortado por las negativas (UE 6567 y 6671) de las respectivas sepulturas E-288 y E-297. El material más representativo es el norteafricano, especialmente las ánforas y la cocina. Un primer análisis de las piezas nos lleva a dar al estrato una cronología de finales del siglo II, es el caso de la pieza P`07-6723-28-2, un borde de ánfora africana (A-AFR 1a) con una cronología entre el 180-380. Las
- 13 -
piezas de cocina identificadas son, la cazuela del tipo AF-CIU-197 (175-250) y las tapaderas AF-CIU-196 (70-250) y AF-CIU-182 (150-250). El conjunto se completa con un borde de T.S.A.A del tipo CLAIR-A 14b con una cronología del 150-200 (Ver Anexo 1.IV, Lám. 1.1 y 1.2). La otra unidad que nos da una cronología homogénea es la UE 6698, también un estrato indeterminado localizado en la parte este de la cata. Esta unidad esta recortada por las negativas (UE 6536, 6574, 6567 y 6671) de las correspondientes sepulturas E-283, E-287, E-288 y E-297, y cubre a la UE 6724, nivel donde se concluyó el trabajo de campo en esta campaña. Del material cerámico inventariado cabe destacar las piezas que se han dibujado por su importancia a la hora de aportar datos cronológicos (Ver Anexo 1.IV, Lám. 1.3, 1.4 y 1.5). Es el caso de las sigillatas africanas, lucentes, cocina norteafricana, ánforas, cocina tardía y común norteafricana. Todo esto nos lleva a dar un postquem al estrato de mediados del siglo IV, fecha aportada por la pieza P`07-6698-15-9, una escudilla Hayes 59 con una cronología del 350-450, apoyada por las siguientes piezas: P`07-6698-15-8 borde de T.S.A.A.1 de la forma Hayes 58B, con una cronología a partir del 290 y P`07-6698-16-1, un borde de una pieza de lucente clasificada como LUIS 37a, con una cronología desde el 280 hasta el 350. La documentación de estos últimos estratos nos deja vislumbrar el principio de una estratigrafía que habrá que poner en relación con la identificada en la campaña de 2005. Por tanto, el trabajo de la campaña de este año ha supuesto haber concluido la eliminación de los niveles superficiales y contaminados, dejando la cata preparada para iniciar la excavación de los niveles cerrados.
1.6. BIBLIOGRAFIA A.AV.V. (1981): Atlante de la forme ceramiche I. Enciclopedia dell´Arte classique e orientale, Roma. ARRIBAS, A., TARRADELL, M. (1987): “El foro de Pollentia. Noticias de las primeras investigaciones”.
En
A.A.V.V.,
Los
foros
romanos
de
las
provincias
Occidentales. Ministerio de Cultura, Madrid, pp. 121-136. RAYNAUD, C. (1993): “Céramique africane de cuisine”, Lattara, 6, Mélanges d`histoire et d’árchéologie de Lattes, Edition de l`Association pour la Recherche Archélogique en Languedoc Oriental, pp. 87-89, Lattes. RAYNAUD, C., BONIFAY, M. (1993): “Anfores africaines”, Lattara, 6, Mélanges d`histoire et dárchéologie de Lattes, Edition de l`Association pour la Recherche Archélogique en Languedoc Oriental, pp. 15-22, Lattes.
- 14 -
RIVAS, Mª J., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, Mª E. (2004): “Memoria del tramo sur de la pared este del capitolio del foro del Pollentia (Cuadros G11, G12, F11, F12)”. En M. Orfila, M.A. Cau y Mª E. Chávez (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2004, Alcudia, inédita, pp. 29-57. RIVAS, Mª J., CAU, M.A., CHÁVEZ, Mª E., ORFILA, M. (2005): “Memoria de la excavación del tramo sur de la pared este del capitolio, Cuadros H-12/11, F12/11”. En M. Orfila, M.A. Cau y Mª E. Chávez (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2005, Alcudia, inédita, pp. 25-114. RIVAS, Mª J., CAU, M.A., CHÁVEZ, Mª E., ORFILA, M. (2006): “Memoria de la intervención realizada al este del capitolio de la ciudad romana de Pollentia, Cuadros H-9, I-9”. En Mª E. Chávez, M.A. Cau y M. Orfila, (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2006, Alcudia, inédita, pp. 10-77.
- 15 -
ANEXO1.I. Plantas y Secciones
Figura 1.3. Planta final de la campaña de 2007
- 16 -
POLLENTIA 2007, FORO Al este del Capitolio Cuadros H-9, I-9 Sección A-A´ N-S S 3m
N 0m
UE6514
UE6572
UE6572 E-295 UE6691 E-297
UE6691 UE6698
UE6698
2m
Figura 1.4. Sección A-A` (norte-sur)
17
POLLENTIA 2007, FORO Al este del Capitolio Cuadros H-9, I-9 Sección B-B´ N-S S 11 m.
N 0
UE6514 E-288
E-289
E-286
E-285
2 m.
Figura 1.5. Sección B-B` (norte-sur)
18
E-283
POLLENTIA 2007, FORO Al este del Capitolio Cuadros G-9,I-9 Sección C-C` E-W
E 0m
W 13 m
UE6514 UE6364
UE6572
UE6374
UE6610
UE6397
UE6691
E-288
UE6723
UE6691
E-270
UE6411
UE6723
E-297
UE6399
UE6380 E-249
UE6449
E-272
UE6450 U E6479
UE6217
3m
Figura 1.6. Sección C-C` (este-oeste)
POLLENTIA 2007, FORO Al este del Capitolio Cuadros G-9,I-9 Sección D-D` E-W
E 0m
W 13 m
UE6514 UE6572 E-289
UE6364
UE6572
E-295
UE6374 UE6397
UE6691
UE6399
UE6723
UE6449
UE6411
UE6467 UE6470 UE6217
UE6380
UE6214
3m
Figura. 1.7. Sección D-D` (este-oeste)
19
ANEXO 1.II. Listado de Unidades Estratigráficas
UE 6572 Definición Interpretación Observaciones Datación Arqueólogo
Estrato Indeterminado
María José Rivas
Color Gris con tendencia al marrón Compacidad Mucha Composición Tierra de compacidad fuerte con muchas inclusiones de material cerámico y de construcción. Geometría Indeterminada Textura Arenosa Cubierto por (Estrato) Cortado por (Negativa)
6514 6609-6626-6624-6536-6567-6534-6531-66046525-6540-6574
Cubre a (Estructura) Cubre a (Estrato)
6668 6691
UE 6668 Definición Interpretación Observaciones
Datación Arqueólogo
Losa de cubierta de cista. Las losas de los extremos de las tumbas no aparecieron “in situ” sino desplazadas varios centímetros más abajo de la zona original. María José Rivas
Altura Anchura Composición Longitud Técnica
40 cm. 77 cm. Marés 1,23 m. Losas de marés sin trabar
Cubierto por (Estrato)
6572
Se asienta en (Estrato)
6670
UE 6670 Definición Interpretación Observaciones Datación Arqueólogo
Relleno tumba
María José Rivas
20
Color Compacidad Composición Geometría Textura
Marrón oscuro Poca Arenosa con muchas inclusiones de cerámica Rectangular Granulosa
Se le asienta (Estructura)
6668
Cubre a (Estructura) Rellena a (Negativa)
6681 6671
UE 6671 Definición Interpretación Observaciones Datación Arqueólogo
Fosa
María José Rivas
Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Número de individuos Profundidad
64 cm. 1,80 m. 1,60 m. Rectangular con los extremos ovalados 1,92 m. 1 37 cm.
La rellena la (Estructura) La rellena el (Estrato)
6681 6670
Corta a (Estrato)
6723-6741-6691-6698-6724
UE 6681 Definición Interpretación Observaciones Datación Arqueólogo
Esqueleto
María José Rivas
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica Cubierto por (Estrato)
6670
Rellena a (Negativa)
6671
UE 6691
21
Definición Interpretación Observaciones Datación Arqueólogo
Estrato Indeterminado
María José Rivas
Color Compacidad Composición Geometría Textura
Marrón anaranjado Poco Tierra con inclusiones de piedras de marés, material de construcción y cerámica. Indeterminada Arenosa
Cubierto por (Estrato) Cotado por (Negativa)
6572 6574-6626-6567-6671-6534
Cubre a (Estrato)
6723-6724-6741-6698
UE 6698 Definición Interpretación Observaciones Datación Arqueólogo
Estrato Indeterminado
María José Rivas
Color Compacidad Composición
Geometría Textura
Marrón oscuro Mucha Tierra con muchas inclusiones de mat. cerámico, restos óseos y material de construcción. Indeterminada. Arenosa
Cortado por (Negativa) Cubierto por (Estrato)
6574-6536-6567-6671 6691
Cubre a (Estrato)
6724
UE 6723 Definición Interpretación Observaciones Datación Arqueólogo
Estrato Indeterminado
María José Rivas
Color Compacidad Composición
Marrón oscuro Poca Tierra con inclusiones de cerámica y material
Geometría
construcción. Indeterminada
de
22
Textura
Arenosa
Cortado por (Negativa) Cubierto por (Estrato)
6671-6567 6691
Cubre a (Estrato) Cubre a (Estructura)
6741 6742
UE 6724 Definición Interpretación Observaciones Datación Arqueólogo
María José Rivas
Cortado por (Negativa) Cubierto por (Estrato)
6567-6671 6691-6698
UE 6741 Definición Interpretación Observaciones Datación Arqueólogo
Estrato Indeterminado
María José Rivas
Color Compacidad Composición Geometría Textura
Anaranjado Regular Piedras de marés de mediano y pequeño tamaño junto con tierra Indeterminado Arenosa
Cortado por (Negativa) Cubierto por (Estrato)
6671 6723-6691
Cubre a (Estructura)
6742
UE 6742 Definición Interpretación Observaciones Datación Arqueólogo
Pavimento Suelo realizado con barro apelmazado hasta conseguir una superficie uniforme. María José Rivas
Altura Anchura
23
Longitud Materiales Técnica
Barro Tierra batida
Cubierto por (Estrato)
6741-6723
24
ANEXO 1.III. Inventario de Materiales
UE 6572 Nº de Fragmentos
Nº Inventario
Tipo de Material
P-06-6572-1 P-06-6572-9 P-06-6572-11
Moneda Lucernas Paredes finas Sigillata Clásica Sudgálica T.S.A.A Lucente Común romana Pasta Calcárea Rojo Pompeyano Cocina Norteafricana Ánfora Cerámica islámica Cerámica moderna Vidrio Metal Fauna terrestre Fauna marina: conchas Hueso Trabajado Material de construcción Mat, const. Teselas Mat. Cons. Escultura Cocina Tardía Cocina Tardía: Próximo Oriente Común norteafricana Cerámica indeterminada
P-06-6572-14 P-06-6572-15 P-06-6572-16 P-06-6572-21 P-06-6572-21 P-06-6572-24 P-06-6572-25 P-06-6572-28 P-06-6572-30 P-06-6572-32 P-06-6572-33 P-06-6572-35 P-06-6572-36 P-06-6572-37 P-06-6572-39 P-06-6572-40 P-06-6572-41 P-06-6572-41 P-06-6572-47 P-06-6572-47 P-06-6572-48 P-06-6572-49
Nº de Bordes
Nº de Bases
1 2 2
Nº de Asas
Nº de Cuellos
1
6 73 3 127 227 1
12 1 6 8
10
57 3 3 2
16
40 26 1 18
5
1
14
1
280 418 27 30 48 10 672
1 7 1
2 8
2 9 1
4
28 2
28
2
247
UE 6670 Nº Inventario P-06-6670-2 P-06-6670-15 T.S.A.A T.S.A.C T.S.A.D P-06-6670-16 P-06-6670-21 P-06-6670-22 P-06-6670-25 P-06-6670-28
Tipo de Material Cerámica talayótica
Lucente Común romana Cocina romana Cocina Norteafricana Ánfora
Nº de Fragmentos
Nº de Bordes
Nº de Bases
Nº de Asas
Nº de Cuellos
1 25
2 70 1 77 98
25
4 1 2 1 2
1 2
21
1
1
P-06-6670-31 P-06-6670-33 P-06-6670-35 P-06-6670-36 P-06-6670-37 P-06-6670-47 P-06-6670-48 P-06-6670-49 P-06-6670-50
Cerámica moderna Vidrio Metal Fauna terrestre Fauna marina: conchas Cocina Tardía Común norteafricana Cerámica indeterminada Restos humanos
1 2 1 78 2 2 48 42 50
UE 6691
Nº Inventario P-06-6691-1 P-06-6691-1 P-06-6691-9 P-06-6691-11 P-06-6691-14 P-06-6691-15 T.S.A.D. T.S.A.C. P-06-6691-16 P-06-6691-21 P-06-6691-21 P-06-6691-25 P-06-6691-28 P-06-6691-30 P-06-6691-32 P-06-6691-33 P-06-6691-35 P-06-6691-36 P-06-6691-37 P-06-6691-40 P-06-6691-41 P-06-6691-47 P-06-6691-47 P-06-6691-48 P-06-6691-48
Tipo de Material Moneda Moneda Lucernas Paredes finas Sigillata Clásica T.S.A.A
Nº de Fragmentos
Lucente Común romana Pasta Calcárea Cocina Norteafricana Ánfora Cerámica islámica Cerámica moderna Vidrio Metal Fauna terrestre Fauna marina: conchas Material de construcción Mat, const. Teselas Cocina Tardía Cocina Oriental Común norteafricana Cerámica indeterminada
Nº de Bordes
Nº de Cuellos
Nº de Asas
1 1 3 1 2 26 7 17 1 71 180
1 15
3 6
3 9
231 341
6
3
6
4 2
2 7 25 7 359 8 32 12 19 4 45 123
26
Nº de Bases
5
UE 6698 Nº Inventario P-06-6698-1 P-06-6698-1 P-06-6698-1 P-06-6698-1 P-06-6698-1 P-06-6698-4 P-06-6698-6 P-06-6698-9 P-06-6698-14 P-06-6698-15 T.S.A.A1 T.S.A.A.2 T.S.A.C. T.S.A.D. P.06-6698-16 P-06-6698-21 P-06-6698-21 P-06-6698-22
Tipo de Material Moneda Moneda Moneda Moneda Moneda Ebusitana Tardía Barniz Negro Lucernas Sigillata Clásica T .S. A.
Nº de Fragmentos
Lucente Común romana Común pasta calcárea Cocina romana Cocina norteafricana Vidriada romana Ánfora
P-06-6698-25 P-06-6698-26 P-06-6698-28 Anf. Republica Anf. Indeterminada Anf. Tarraconense Anf. Ebusitana Anf. Norteafricana P-06-6698-32 Cerámica moderna P-06-6698-33 Vidrio romano P-06-6698-35 P-06-6698-36 P-06-6698-37 P-06-6698-40
P-06-6698-41
P-06-6698-41 P-06-6698-42 P-06-6698-47 P-06-6698-48 P-06-6698-49
Metal Fauna terrestre Fauna marina: conchas Objetos constructivos Objetos constructivos: teselas Objetos constructivos: mármol Cuentas de collar Cocina tardía Común norteafricana Cerámica tardía
Nº de Bordes
Nº de Bases
Nº de Asas
Nº de Cuellos
1 1 1 1 1 11 1 2 1 46 8 10 14 23 27 63
3
2
4 2 1 1 5 10
8
1
122 21
16 5
12
5
247 1 318 2 190 13 54 49 1 23 1
55
10
4 1 1 1
1 2 1
1
Aguja 598 20 36
3
27
6 2 39
5
53 205
3 2
1 1
UE 6723 Nº Inventario P-06-6723-1 P-06-6723-1 P-06-6723-1 P-06-6723-1 P-06-6723-1 P-06-6723-1 P-06-6723-1 P-06-6723-4 P-06-6723-14 P-06-6723-15 T.S.A.A. T.S.A.C. T.S.A.D. P-06-6723-16 P-06-6723-21 P-06-6723-21 P-06-6723-22 P-06-6723-25
Tipo de Material Moneda Moneda Moneda Moneda Moneda Moneda Moneda Púnico-ebusitana Sigillata Clásica T.S.A
Nº de Fragmentos
Nº de Bordes
1 1 1 1 1 1 1 6 1 21 12 5 4 3 35
Lucente Común romana Común de pasta calcárea Cocina romana Cocina Norteafricana Cerámica vidriada romana Ánfora
P-06-6723-26 P-06-6723-28 Anf. Republica Anf. Indeterminada Anf. Tarraconense Anf. Ebusitana Anf. Norteafricana P-06-6723-32 Vidriada Moderna P-06-6723-33 Vidrio P-06-6723-35 Metal P-06-6723-36 Fauna terrestre Fauna marina: P-06-6723-37 conchas Objetos constructivos: P-06-6723-40 cerámica Objetos P-06-6723-41 constructivos: piedra Teselas Mármol P-06-6723-47 Cocina Tardía P-06-6723-48 Común norteafricana Cerámica P-06-6723-49 indeterminada
1
103
30
48 39 17 22 6 17 41
Nº de Cuellos
6
3
1
Nº de Asas
1
64 6
1 132 6 80 9 7 36 1 3 3 115
28
Nº de Bases
7
2
3 1
1
ANEXO 1.IV. Láminas de material cerámico
Lámina 1.1 COCINA NORTEAFRICANA P`07-6723-25-1, borde de tapadera. Forma AF-CUI.196 P`07-6723-25-2, borde de tapadera. Forma AF-CUI.196 P`07-6723-25-3 borde de tapadera. Forma AF-CUI.196. P`07-6723-25-4, borde de tapadera. Forma AF-CUI.196. P`07-6723-25-5, borde de tapadera. Forma AF-CUI.182. P`07-6723-25-6 borde de tapadera. Forma AF-CUI.196 P`07-6723-25-7, borde de tapadera. P`07-6723-25-8, borde de tapadera. Forma AF-CUI. 182. P`07-6723-25-9, borde de cazuela. Forma AF-CUI 197. P`07-6723-25-10, borde de cazuela. Forma AF-CUI 197. P`07-6723-25-11, borde de cazuela. Forma AF-CUI 197. P`07-6723-25-42, borde.
Lámina 1.2 ANFORA P`07-6723-28-1, borde de ánfora. P`07-6723-28-2, borde de ánfora. Forma A-AFR 1 a P`07-6723-28-3, borde de ánfora. T.S.A.A P`07-6723-15-1, borde de copa. Forma CLAIR-14 b.
Lámina 1.3 T.S.A.A P`07-6698-15-1, borde de copa. Forma Hayes 3 A. P`07-6698-15-2, borde de copa carenada. Forma Lamb 3. P`07-6698-15-3, borde de copa carenada Hayes 10. P`07-6698-15-4, borde de copa carenada Hayes 10 (Sin dibujar). P`07-6698-15-5, borde de copa carenada Hayes 10 (Sin dibujar). P`07-6698-15-6, borde de copa carenada Hayes 3A. P`07-6698-15-7, borde indeterminado. P`07-6698-15-8, borde de copa carenada. Forma Hayes 58 B T.S.A.D P`07-6698-15-9, borde de escudilla Hayes 59.
29
LUCENTE P`07-6698-16-1, borde de copa carenada. Forma LUIS 37 a. P`07-6698-16-2, borde indeterminado
Lámina 1.4 COCINA ROMANA P`07-6698-22-1, perfil completo de cazuela. P`07-6698-22-2, borde de tapadera. P`07-6698-22-3, borde de cazuela. ANFORA P`07-6698-28-1, borde de ánfora norteafricana. Forma posible A-AFR Dr 30? COCINA TARDÍA P`07-6723-47-1, borde de cazuela (Sin dibujar). P`07-6723-47-2, borde de cazuela. P`07-6723-47-3, borde de cazuela.
Lámina 1.5 COCINA NORTEAFRICANA P`07-6698-25-1, borde de cazuela. Forma AF-CUI.197 P`07-6698-25-2, borde de cazuela. Forma AF-CUI.197 P`07-6698-25-3 borde de cazuela. Forma AF-CUI.197. P`07-6698-25-4, borde de cazuela. Forma AF-CUI.23 B. P`07-6698-25-5, borde de tapadera. Forma AF-CUI.196. P`07-6698-25-6 borde de cazuela. Forma AF-CUI.183
30
P`07-6723-25-1
P`07-6723-25-2
P`07-6723-25-3
P`07-6723-25-4
P`07-6723-25-5
P`07-6723-25-6 P`07-6723-25-7
P`07-6723-25-8
P`07-6723-25-9
P`07-6723-25-10
P`07-6723-25-11
P`07-6723-25-42
Lámina 1.1
31
P`07-6723-28-1
P`07-6723-28-2
P`07-6723-28-3
P`07-6723-15-1
Lámina 1.2
32
P`07-6698-15-1
P`07-6698-15-2 P`07-6698-15-3
P`07-6698-15-6 P`07-6698-15-7 P`07-6698-15-8
P`07-6698-15-9
P`07-6698-16-2 P`07-6698-16-1
Lámina 1.3
33
P`07-6698-22-2
P`07-6698-47-1 P`07-6698-22-1
P`07-6698-22-3
P`07-6698-47-2
P`07-6698-47-3
P`06-6698-28-1
Lámina 1.4
34
P`06-6698-25-1
P`06-6698-25-2
P`06-6698-25-4 P`06-6698-25-3
P`07-6698-25-5
P`07-6698-25-6
Lámina 1.5
35
2. MEMORIA DE LA INTERVENCIÓN EN EL FORO DE POLLENTIA, CUADROS F8, F7, E8, E7 Catalina Mas, Miguel Ángel Cau, Esther Chávez, Margarita Orfila
2.1. INTRODUCCIÓN Los trabajos en la zona de la necrópolis al este del templete II (cuadros F8, F7, E8, E7), se han centrado durante la campaña de 2007 en los cuadros F7 y E7 (Fig. 2.1). Los objetivos fundamentales fueron terminar de eliminar los restos de los diferentes enterramientos que no pudieron ser excavados en el año 2005, momento en el que se exhumaron la mayoría de las estructuras funerarias documentadas en este sector (véase Mas et al., 2005), y la excavación de las UE’s 6428 y 6429 documentadas en la misma campaña de 2005. Estas dos UE’s podrían responder a niveles de destrucción del edificio que se encontraría en este área. La excavación realizada en los cuadros F8 y E8 durante la campaña 2006, permitió descubrir toda una serie de estructuras, así como un pavimento de opus sectile (UE 6439), que parecen indicar la existencia, en esta zona, de un edificio de gran envergadura (Mas et al., 2006). La excavación de los cuadros F7 y E7 nos tenía que
F-7
E-7
permitir documentar parte de las estructuras localizadas durante la
-8 E F-8
campaña
pasada
tener
continuidad
su
que
parecen en
estos
cuadros, así como la aparición de nuevos
elementos
pudieran
ayudar
a
que
nos
comprender
mejor la configuración de esta zona. Figura 2.1. Plano con la situación de la zona de trabajo.
36
El equipo de trabajo estuvo a cargo de la técnico Catalina Mas, licenciada en Historia y Graduada Superior en Arqueología por la Universidad de Barcelona. Además contó con la colaboración de Magdalena Sastre, licenciada en Historia por la misma universidad. Como estudiantes del XI Curso de Arqueología Antonio Arribas Palau, contamos con la participación de Francisca Farriols y Natalia Gordo, estudiantes del Master de Arqueología de la Universidad de Barcelona, Yeray Viedma y Valeri Aguiar estudiantes de Historia de la Universidad de La Laguna y Elsa Duval, estudiante de Historia en Alemania. Además se ha contado con la participación de las estudiantes americanas de la ONG Archaeospain, Zoe Lewis del Brookline High School (Massachussetts) y Julia Chunglo del Horseheads High School (New York). 2.2. DESARROLLO DE LA INTERVENCIÓN Las tareas de excavación se iniciaron con los trabajos de limpieza de la zona. Posteriormente se procedió a terminar de excavar la UE 6168 que no se había podido finalizar durante la campaña 2005. Se trataba de un nivel de color marrón oscuro muy duro y arcilloso que cubría la mayoría de las tumbas de los cuadros F7 y E7. Probablemente, este estrato se habría creado con posterioridad a los años 70 del siglo XX, momento en el que se vendieron tierras en el solar del foro. Entonces, las máquinas que realizaron la labor de retirada de tierras debieron llegar hasta el nivel donde se encuentran la mayoría de los enterramientos. Esto explicaría el gran número de hallazgos contemporáneos localizados en los niveles que los cubren, ya que en la campaña 2005 pudimos documentar la presencia de cerámicas contemporáneas, así como trozos de plásticos. Durante la campaña 2005 se había documentado, por debajo de la UE 6168, la UE 6429 en la mayoría del cuadro F7, mientras en la zona del cuadro E7 aparecía la UE 6428. Hay que destacar que sobre estas dos UE’s se encontraban recortadas la mayor parte de las tumbas documentadas en este sector. También en la zona norte del cuadro F7, por debajo de la UE 6168, apareció la UE 6443 que correspondería posiblemente de los restos de una estructura de mares en un estado de conservación muy precario. Asimismo en la zona noreste del cuadro F7, también se identificaron los restos de un muro con dirección este-oeste (UE 6499). Una vez terminados de excavar los restos de la UE 6168, se procedió a la rebajar la UE 6443. Así se pudo comprobar que esta UE se trataba todavía de parte del relleno de la trinchera UE 6391, documentada y excavada en la campaña 2005. La trinchera cruzaría el centro de la cata en sentido longitudinal y su forma dibujaría una
37
especie de T, en la zona norte de los cuadros F8 y F7 (véase Fig. 2.12). La UE 6443 estaba compuesta por abundantes piedras de mediano y gran tamaño, fragmentos de tegula y numerosos restos humanos. La gran presencia de restos humanos se debería a que la trinchera debió seccionar y destruir algunos de los enterramientos que se encontraban en esta zona. Por debajo de la UE 6443, en la zona norte del cuadro F7, han continuado apareciendo los restos de grandes bloques de piedra, UE 6706, que ya se habían empezado a documentar en la zona norte del cuadro F8 durante la campaña pasada (Fig. 2.2). El gran tamaño de los bloques de piedra podría indicarnos que
nos
encontramos
ante
los
cimientos
de
una
estructura
de
gran
envergadura.
Figura 2.2. Fotografía de la UE 6706
Paralelamente se terminaron de delimitar tres enterramientos -ya descubiertos durante la campaña 2005-. Estos son: la E-261, situada en la zona más meridional del cuadro E7, entre las E-260 y E-262; la E-301, en la zona sureste del cuadro E7; y la E300 localizada en la zona norte del cuadro F7, cerca de la E-262 y de la trinchera UE 6391 (véase Fig. 2.12). Además se han localizado unas losas de marés (UE 6732), cerca del lado sur de la UE 6499, que posiblemente corresponden a una nueva estructura funeraria, si bien, cabe destacar que este posible enterramiento no ha sido excavado por falta de tiempo. La E-261 se encontraba orientada en sentido oeste-este, y presentaba una cubierta compuesta por 4 losas de mares (UE 6292) (Fig. 2.3). Por debajo de las losas, se documentó el relleno (UE 6662) de la fosa que se trataba de un nivel color marrón muy claro con abundantes fragmentos cerámicos, pequeñas piedras, marés y
38
restos de fauna. Por debajo de la UE 6662, apareció un solo individuo (UE 6675) en posición de decúbito supino y con la cabeza situada al oeste mirando hacia el este (véase apartado 2.3). La fosa de enterramiento (UE 6678) se encontraba recortando la UE 6428.
Figura 2.3. Imagen de la UE 6292
La E-301 presentaba una orientación oeste-este y se trataba de un enterramiento con cubierta de losas (UE 6683) y túmulo (Fig. 2.4). El túmulo (UE 6682) estaba formado por diversos fragmentos de losas de marés reutilizadas y fragmentos de piedra de diversos tamaños. Uno de los fragmentos de losas de mares que conformaban el túmulo presentaba una inscripción con letras árabes, aunque ésta no tendría ninguna trascripción conocida2. Por debajo de las losas apareció un estrato marrón muy suelto que se trataba del relleno de la fosa, UE 6685. El individuo perteneciente a la E- 301 (UE 6704) apareció en posición de decúbito supino con la cabeza situada al oeste mirando hacia el este y en muy buen estado de conservación (véase apartado 3.3). La fosa de enterramiento (UE 6719) se encuentra recortada también sobre la UE 6428.
Figura 2.4. Imagen del túmulo y la cubierta de losas de la E-301
2
Agradecemos a Guillermo Rosselló los comentarios hechos sobre la inscripción. 39
Asimismo la UE 6719 se encontraba recortando un bloque de piedra de forma cuadrangular (UE 6737) que posiblemente se trate de los restos de un sillar de una estructura pre-existente (Fig. 2.5). Los restos de este sillar se encontraban cubiertos en parte por un estrato (UE 6720) que rellenaba una trinchera (UE 6738), que podría haber sido realizada para saquear la estructura UE 6737.
Figura 2.5. Fotografía de la UE 6737
La E-300, seccionada en buena parte por la trinchera UE 6391, corresponde a una fosa simple (UE 6697) excavada en la tierra. En su interior, bajo el relleno (UE 6680), se pudo documentar un individuo (UE 6679) en muy mal estado de conservación (véase apartado 3.3). También por debajo de la UE 6168, en la zona este del cuadro F7, se documentó un muro con orientación norte-sur (UE 6716). Se trata de un muro formado por piedras de diferentes tamaños ligadas con argamasa (Fig. 2.6). Parece que el muro podría tener alguna relación con la UE 6499 que tiene una orientación esteoeste.
40
Figura 2.6. Imagen de la UE 6716
Posteriormente se procedió a la excavación de un nivel de color marrón oscuro muy arcilloso (UE 6676), situado en la zona sureste del cuadro F7, y que parece adosarse a la UE 6429. Se trata de un estrato de muy pequeñas dimensiones debido a que habría sido cortado por la trinchera UE 6391. La excavación de este estrato nos ha permitido descubrir en su totalidad un bloque de piedra (UE 6705) de tamaño rectangular situado en el centro de la cata entre los cuadros F8 y F7 (véase Fig. 2.13). A continuación, se procedió a la excavación de la UE 6428 que se extendía en la totalidad del cuadro F7 y parte de la zona norte del cuadro E7. Se trataba de un nivel de color marrón oscuro, compuesto por arcillas, numerosas piedras de diferentes tamaños y fragmentos de tégulas. Como ya se ha dicho, pensamos que se trate posiblemente de un nivel de destrucción. Por debajo de la UE 6428, apareció el resto de la UE 6429 que ya había aparecido en el cuadro E7 durante la campaña 2005. Asimismo, también por debajo de la UE 6428, se documentó en la zona noreste del cuadro E7 un muro con dirección este-oeste (UE 6715) (Fig. 2.7).
41
Figura 2.7. Fotografía de la UE 6715
Una vez eliminada la UE 6428, se llevó a cabo la excavación de la UE 6429, un nivel de color blanco-amarillo, que contiene numerosos fragmentos de cerámica y material de construcción. Tanto este estrato como la UE 6428 podrían corresponder a un nivel de derrumbe. La excavación de la UE 6429 nos permitió descubrir la totalidad del muro UE 6499 (Fig. 2.8). Asimismo, también por debajo de la UE 6429, ha aparecido un estrato de color gris-marrón (UE 6736) situado en el cuadro F7, mientras en el cuadro E7 se documentó un nivel estrato muy compacto y liso que podría tratarse de un posible nivel de uso (UE 6740).
Figura 2.8. Imagen de la UE
Finalmente se excavó la UE 6261 (estructura documentada en el año 2005), situada
42
en la zona sur del cuadro E7, que corresponde a un estrato de color amarillo posiblemente de marés descompuesto que, tal vez, procede de una estructura en muy mal estado de conservación. Por debajo de esta UE ha aparecido también la UE 6740. 2.3 DESCRIPCIÓN DE LOS INDIVIDUOS DE LAS ESTRUCTURAS E-261, E-300 Y E-301 (Por Francisca Cardona) UE 6704 (Fig. 2.9) La deposición del individuo, UE 6704, es decúbito supino. Su posición es extendida y el cráneo se encuentra situado al oeste mirando hacia el este. La extremidad superior derecha se aparece extendida a lo largo del cuerpo y la izquierda flexionada y con el antebrazo apoyado
sobre
la
pelvis.
Los
carpos,
metacarpos y las falanges están, en su mayor parte, en posición original. Las extremidades Figura 2.9. Fotografía del individuo UE 6704
inferiores
se
sitúan
prácticamente rectas y con un ángulo de 180º
respecto
al
cuerpo.
Los
tarsos,
metatarsos y dedos han aparecido también en su posición original. El estado de conservación del individuo es muy óptimo. Esto es debido a que la fosa se encontraba protegida por grandes losas de piedra y, en gran medida también por la extraordinaria robustez del individuo. Las extremidades superiores han aparecido completas y sin fracturas. El cráneo se ha podido recuperar intacto, sin fracturas y conservando todas las piezas dentales. Tan sólo se ha apreciado un leve desplazamiento del maxilar inferior hacia atrás pero sin ninguna rotura, debido a la estrechez de la tumba en contraste con el tamaño del esqueleto, lo que ha ocasionado además un encogimiento del tórax en su práctica totalidad y el desplazamiento de las clavículas hasta situarlas en posición totalmente vertical, pero también conservándose en perfecto estado. En cuanto a las costillas y el esternón, sus grandes dimensiones han hecho posible que, a pesar de su fragilidad, se hayan conservado con fracturas pero perfectamente reconocibles y cuantificables. La columna vertebral se ha recuperado de forma
43
excelente desde las vértebras cervicales hasta el cóccix. En cuanto a la pelvis, la sínfisis pubiana está rota y el coxal izquierdo fracturado por dos veces. Las extremidades inferiores también se han conservado bien, salvo una fractura en los fémures de ambas extremidades. Las rótulas han aparecido intactas, al igual que las tibias, peronés y los pies. No se ha podido examinar el ángulo subpúbico para determinar el sexo, pero la gran robustez de todos los huesos, la inclinación del frontal, el saliente de los arcos superciliares y la magnitud de la apófisis mastoides parecen dar muestras de encontrarnos frente a un individuo masculino. En cuanto a la edad, debido al buen estado de las piezas dentales podría tratarse con mucha seguridad de un individuo adulto. UE 6675 (Fig. 2.10) La deposición del individuo, UE 6675, es decúbito supino, su posición es extendida y el cráneo está situado al oeste mirando hacia el este. El estado de conservación del individuo en general es bastante bueno. Las extremidades superiores están ligeramente flexionadas con los antebrazos apoyados sobre la pelvis, encontrándose el izquierdo más alto que el derecho. Los carpos, metacarpos y las falanges de la mano derecha se han conservado en su posición original, mientras que los de la mano izquierda han quedado desplazados en el interior de la caja torácica. Las extremidades inferiores están prácticamente rectas y con un ángulo respecto al cuerpo de 180º. Los tarsos, metatarsos y dedos están prácticamente todos en su posición original, a excepción de las falangetas que estaban muy revueltas con la tierra. El lado izquierdo del cráneo se ha encontrado en parte fracturado al igual que la mandíbula en este lado; la espina nasal y la cavidad orbitaria izquierda tienen un ligero aplastamiento debido a la acción del tiempo. Las extremidades superiores se encuentran fracturadas en el radio y cúbito. Las costillas están bastante fracturadas y el esternón no ha aparecido. En cuanto a las vértebras, en general, se han conservado muy bien, al igual que las clavículas y los omoplatos. La pelvis ha aparecido casi completa exceptuando la parte inferior del cóccix y la sínfisis pubiana que, al ser huesos más frágiles, están muy deteriorados. De las extremidades inferiores han aparecido completos el fémur, la tibia y el peroné. Además, los huesos del pie, presentan un grave deterioro de las falangetas. Las rótulas no han aparecido.
44
Figura 2.10. Fotografía de la UE 6675
Por la forma de las apófisis mastoides y la gran dimensión de la parte posterior del neurocráneo, además de una pelvis a simple vista con más altura que anchura, podría tratarse de un individuo masculino. Otro dato importante para hacer tal afirmación sería la gran robustez y longitud de las extremidades inferiores, aunque este dato no descarte un individuo femenino de complexión fuerte. En cuanto a la edad, no se encuentran a simple vista indicios claros para lograr una aproximación, un estudio más pormenorizado en un laboratorio de las piezas dentales y otras características podrían dar una respuesta. UE 6679 (Fig. 2.11) La deposición del individuo, UE 6679, es decúbito supino. Su posición es extendida y el cráneo está situado al oeste mirando hacia el este. Al no encontrarse los húmeros es difícil
45 Figura 2.11. Imagen de la UE 6679
determinar la posición de las extremidades superiores, aunque por la posición de una porción del cúbito derecho, y por el resto de enterramientos localizados en el yacimiento podría situarse el izquierdo extendido y el derecho ligeramente flexionado sobre la pelvis. Los huesos de ambas manos no se han localizado, salvo algunos del carpo pero sin poder asegurar de que mano son. Las extremidades inferiores están rectas y con un ángulo de 180º respecto al cuerpo. El pie izquierdo se ha conservado en su posición original. El estado de conservación es malo en general. El cráneo, por su porción frontal y lateral derecha está roto, y el esplacnocráneo muy erosionado. Hay que destacar además que el maxilar superior está ausente en su totalidad y sólo se han recuperado dos dientes. No se han conservado los húmeros ni los radios, tampoco parte de las manos, ni el pie derecho ni el esternón. La parte superior de los dos fémures se encuentran fracturadas y la del fémur izquierdo ha desaparecido. La tibia derecha, por su parte inferior está totalmente fracturada también en láminas pequeñas. Los huesos correspondientes al pie derecho no se han encontrado, y los del izquierdo están en muy mal estado. La zona de la caja torácica, vértebras y pelvis están muy arrasadas. La determinación de la edad y el sexo teniendo en cuenta el mal estado de conservación de los restos óseos es muy difícil de determinar.
46
2.4. CONSIDERACIONES FINALES En las 4 campañas de excavación que se han llevado a cabo en este sector (campañas 2004-2007), se han podido documentar un total de 27 estructuras funerarias de las cuales se han excavado, por el momento, 25. Como norma general, podemos destacar que en el interior de cada enterramiento se ha documentado un único individuo. Como ya se ha señalado en diferentes ocasiones, la orientación de los enterramientos es siempre oeste-este, con la cabeza al oeste mirando hacia el este. La tipología de las tumbas es diversa pudiéndose documentar desde fosas simples excavadas en el terreno, enterramientos con cubiertas de losas, sepulturas tipo cista y, aunque de forma excepcional, enterramientos con cubierta de losas que presentan túmulo (véase Fig. 2.12). Mayoritariamente los enterramientos documentados son de personas adultas, si bien sorprende el elevado número de individuos infantiles que se han podido localizar en esta área en campañas anteriores. Por lo que se refiere a la cronología de la necrópolis, al igual que en campañas anteriores, no se ha conseguido documentar una secuencia estratigráfica completa que nos permita proponer una fechación más o menos precisa. Nosotros proponemos una posible datación del complejo funerario durante los momentos finales de la Antigüedad, basándonos en la presencia de algunos fragmentos de TSAD, fechables durante el siglo VI e inicios del siglo VII, en los estratos donde se encontraban recortadas algunas de las tumbas, tanto en la zona de la necrópolis al este del templete II como en la zona al este del capitolio, aunque no descartamos la posibilidad de que la necrópolis pueda tener diferentes fases y que algunos de los enterramientos puedan pertenecer a época medieval cristiana e incluso ser posteriores. Este hecho sería corroborado por la presencia de una posible inscripción árabe en una de las losas que conformaban el túmulo de la E-301, aunque tan solo análisis como los de C14 nos podrán permitir precisar la cronología. La excavación de los niveles de destrucción UE’s 6428 y 6429 han permitido descubrir toda una serie de muros y estructuras, UE 6499, UE 6715, UE 6716, UE 6737. Los materiales documentados en la UE 6429 (véase Lám. 2.1. y 2.2) nos permiten proponer que tanto las UE’s 6499, 6716 y 6715 son, por lo menos, anteriores a finales del siglo II. Por lo que se refiere a la U 6737 parece ser anterior si tenemos en cuenta la posición estratigráfica.
47
Una fase anterior se detecta con las estructuras UE 6706 y UE 6705 que corresponden a grandes bloques de piedra que se encuentran en la zona más profunda de la cata y que no pueden ser todavía fechados con precisión, hasta que no avance la excavación, pero que parecen corresponder, sin genero de dudas, a estructuras de época republicana si tenemos en cuenta su posición estratigráfica. Lo excavado hasta el momento no permite poner en relación la estratigrafía de la zona oriental de los cuadros excavados con la zona occidental debido a que la trinchera UE 6391 divide todo el sector cortando la estratigrafía en dos partes diferenciadas que no parecen tener relación .Si en la parte occidental de la cata, encontrábamos niveles de derrumbe asociados al edificio relacionado con el mosaico y su reforma posterior, sobre algunos niveles de posible ocupación e interfacies de uso, en el sector oriental, por debajo de la necrópolis exhumada, aparecen algunos muros en mampostería de factura poco cuidada y de cronología imprecisa anterior por lo menos a finales del siglo II, y niveles de naturaleza incierta, tal vez de abandono, pero que no son los mismos que se encuentran en la zona occidental. Todo ello nos lleva a pensar que aunque la trinchera corte la estratigrafía del área es muy posible que ya en origen la formación estratigráfica del sector excavado fuera diferente. Por lo que se refiere a la trinchera que corta todo el sector UE 6391, es posible que corresponda a una trinchera de saqueo o expolio de un posible muro que discurriese en sentido norte-sur. La existencia de este muro explicaría y justificaría la diferente naturaleza estratigráfica de ambos lados. No obstante cabe decir que las consideraciones sobre este sector deben ser tenidas en cuenta como parciales puesto que el proceso de excavación todavía no ha finalizado. 2.5. BIBLIOGRAFIA BONIFAY, B. (2004) : Etudes sur la céramique romaine tardive d’Afrique, BAR International Series, 1301, Oxford. MAS, C., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, Mª E. (2005): “Intervención realizada en la zona de la necrópolis al este del templete II (Cuadros E7, E8, F7 y F8)”. En M. Orfila, M.A. Cau y Mª E. Chávez (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2005, Alcudia, inédita, pp. 171-231. MAS, C., CAU, M.A., CHÁVEZ, Mª E., ORFILA, M. (2006): “Excavación en los cuadros E7, E8, F7, F8 del foro de Pollentia: la zona de la necrópolis al este del templete II”. En Mª E. Chávez, M.A. Cau y M. Orfila, (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2006, Alcudia, inédita, pp. 78-132.
48
RAMÓN, J. (1995): Las Ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo Central y Occidental. Instrumenta, 2, Universitat de Barcelona, Barcelona.
49
ANEXO 2.I. Plantas y secciones
1. 89
1.49
7 1.8 1.37
1. 44 1. 91
9 1.4
0 1.6
5 1.3
5 1.6
1.40
1. 36
1.69 2 1.5
1. 57 1. 35
5 1.4
1. 40
1.44 8 1.4
1. 40
4 1.5
0 1.7
1 1.5
2 1.5
1.38
8 1.4
2 1.7
1 1.1
1 1.2 1. 21
1. 31
2. 24 1.69
1. 53
1. 73
1.45 1. 62
1. 22
4 1.3
2. 13
9 1.7 4 1.3
1.90 5 2.2
2 1.3
9 1.6
1 1.7
9 1.5
1. 76
7 1.3
3 2.1
1. 91
1. 34 1. 31
1. 90
3 2.3
1. 55 2. 00 1. 81
1.69 8 1.7 8 2.1 1 2.3
1.33
2. 00
1. 53
6 1.7
1. 90
1. 31 1. 25
0 2.2
2. 00 1. 78
0 2.1
1. 74
1. 90
2. 00
1.59
3 1.3 5 1.7 4 1.6
2.15
0 1.9
1. 58
1. 80
5 2 1.4 1.5
5 1.4
4 1.8
6 1.7
1 1.8
1. 46
1. 92
3 1.4
8 1.4
75 4 1. 1.6
1. 57
8 1.6
1.41 0 2.2
5 1.8 6 66 1.6 1. 1.55
2. 20
1. 1. 71
1. 63
1.76
5 1.5
1.76
1. 50
70
1. 77 1.80 1 1.6
1. 66 1. 70
1 61 .661 1 1. 1. 1. 61 1. 75
1. 61 2. 20
1 1.7
1.71
1. 57
1. 76
1. 65 9 1.5
6 1.7
1. 66
2 1.9
0 1.6
0 1.8
1. 89
1. 90
4 1.6
1. 70
1.47 1.65
3 1.6
1. 47
1. 60
1. 60
1. 94 1. 96 1. 69
8 1.6 9 1.5
9 1.6 1. 61
9 .999 11.
1. 60
1. 67 2 1.6 1. 56
7 0 1.9 2.0
POLLENTIA 2007, FORO Necrópolis al este del Templete II Cuadros F8, F7, E8, E7
1.59
Figura 2.12. Planta de las estructuras funerarias
50
E -7 F-7 - 8 E F- 8
0 1.6
1.60
5 1.5
1 1.3 0 1.4
8 1.4
5 1.2
9 1.4 1.30
6 1.2
2 1.4
5 1.4
4 1.3
1.27
3 1.3
2 1.6
7 1.4
5 1.6
9 1.3
9 1.3
4 2.2
3 1.5 5 1.4
2 1.4
8 1.3
1 1.5
4 1.5
9 1.4
4 1.5
1 1.5
0 1.5
4 1.3 5 2.2 2 1.3
4 1.5
3 1.5 8 1.4
0 1.4
3 1.3
2 1.5
5 1.6
7 1.3
0 1.9
0 1.6 7 1.5
5 1.5
1 1.9
4 1.3 1 1.3
1.90
3 2.3 2 1.5
8 1.5
8 2.1 0 2.0
1 2.3
3 1.3
0 1.9
4 1.6
1 1.3 5 1.2
0 2.0
3 1.3
0 1.9
0 2.0 8 1.7
5 2.1
0 2.1
0 1.9
0 1.8
1.46 5 2 1.4 1.5
2 1.9
3 1.4
8 1.4 1 1.4 0 2.2
1 1.8 5 1.5
0 2.2
0 1.8
0 2.2
1 1.6
1 1.8
1 1.7
1 1.7 5 1.6 6 1.6
E-7 F-7 -8 E F-8
POLLENTIA 2007, FORO Necrópolis al este del Templete II Cuadros F8, F7, E8, E7
Figura 2.13. Planta con las estructuras de época romana
51
POLLENTIA 2007, FORO Necrópolis al este del Templete II Cuadros F8, F7, E8, E7 Sección A-A' N-S N 0
S 10m
3m
A' A
Figura 2.14. Sección A-A’
52
POLLENTIA 2007, FORO Necrópolis al estedel templete II Cuadros F8, F7, E8, E7 Sección B-B' N-S N 0
S 10m
4m
B' E-7 7 F B E-8 F-8
Figura 2.15. Sección B-B’
53
POLLENTIA 2007, FORO Necrópolis al este del templete II Cuadros F8, F7, E8, E7 Sección C-C' W-E W 0
E 10m
UE 6086 UE 6131 UE 6213 UE 6348
UE 6103 UE 6263
E 247 UE 6460
UE 6379
3m
C'
C
Figura 2.16. Sección C-C’
54
POLLENTIA 2007, FORO Necrópolis al este del templete II Cuadros F8, F7, E8, E7 Sección D-D' W-E W 0
E 10m
3m
D'
E-7 F-7 -8 E F-8 D
Figura 2.17. Sección D-D’
55
POLLENTIA 2007, FORO Necrópolis al este del templete II Cuadros, F8, F7, E8 y E7 Sección E-E' W-E E 10m
W 0
UE 6101 UE 6138 UE 6348 UE 6438
3m
UE 6086 UE 6167 UE 6438
UE 6131
UE 6103
UE 6168
UE 6294
UE 6204
UE 6379
UE 6580
E'
E
Figura 2.18. Sección E-E’
56
POLLENTIA 2007, FORO Necrópolis al este del templete II Cuadros F8, F7, E8, E7 Sección F-F' N-S N 0
S 10m
2m
F' F
Figura 2.19. Sección F-F’
57
ANEXO 2.II. Listado de unidades estratigráficas
UE 6168 Definición Estrato Indeterminado Interpretación Observaciones Unidad excavada en las campañas 2004, 2005 y 2007 Color Marrón oscuro Compacidad Muy Suelto Composición Geometría Textura Arcillosa Igual a 6130 ____________________________________ UE6261 Definición Interpretación Observaciones
Estructura de mares Parece marés descompuesto. Tiene unas medidas aproximadamente de 7, 47m de largo por 3, 80 de ancho.
Cubierto por (Estrato) 6130 Se le apoya (Estrato) 6429-6428 Cortado por (Negativa) 6719-6738-6391-6424 _________________ Se asienta en (Estructura) 6740-6425 ____________________________________ UE6292 Definición Interpretación Observaciones Dataciones Arqueòleg Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
Cubierta de losas Cubierta de losas de la tumba de la E. 261 Cati Mas 0.70 m 10 cm 1.92 m Mares
Cubierto por (Estrato) 6130 _________________ Se asienta en (Estrato) 6662 ____________________________________ UE 6428 Definición Interpretación Observaciones Color Compacidad Composición
Nivel de destrucción No esta excavado. Posible nivel de adobes Marrón oscuro
58
Geometría Textura Arcillosa Cubierto por (Estrato) 6130 Cortado por (Negativa) 6391-6427-6678-6719-6426-6424-6738 _________________ Se apoya en (Estructura) 6261 Cubre a (Estrato) 6429 Cubre a (Estructura) 6715 ____________________________________ UE 6429 Definición Nivel de destrucción Interpretación Observaciones Excavado en el 2007 Color Blanco-amarillo-gris Compacidad Composición Contiene numerosos fragmentos cerámicos Geometría Textura Cortado por (Negativa) 6455-6739-6642-6391-6643-6738-6697 Cubierto por (Estrato) 6676-6428-6280-6130 _________________ Cubre a (Estrato) 6736 Cubre a (Estructura) 6732 Se apoya en (Estructura) 6715-6499-6740-6261-6716 ____________________________________ UE 6438 Definición Interpretación Observaciones
Nivel de destrucción En el Estrato de momento hemos encontrado un fragmento de estatua y el pedestal también de una estatua. Naranja Dura Grandes piedras, opus signinum.
Color Compacidad Composición Geometría Textura Cubierto por (Estrato) Cortado por (Negativa)
Granulosa 6348 6382-6595-6391-6476-6437-6325-6477-62076475-6474-6435-6447-6512 6392 6630
Se le asienta (Estructura) Igual a _________________ Cubre a (Negativa) 6233-6656 Se apoya en (Estructura) 6234-6481-6460-6500-6227-6501 Cubre a (Estructura) 6655-6580-6439 ____________________________________ UE 6439 Definición Interpretación
Opus Sectile Pavimento de Opus Sectile en blanco y negro que combina hexágonos de pizarra (negra) con triángulos de mármol (blanco). Es muy posible que forme parte del edificio que se empieza a definir con los muros 6226.
59
Cubierto por (Estrato) 6438 Cortado por (Negativa) 6653-6595-6391 _________________ Se asienta en (Estructura) 6602 ____________________________________
UE 6460 Definición Observaciones
Estructura indeterminada Estructura situada en la zona norte de la cata. No se sabemos de que se trata se podría tratar de una tumba.
Cubierto por (Estrato) 6348 Cortado por (Negativa) 6391 Se le asienta (Estructura) 6330 Se le apoya (Estrato) 6438 Se le adosa (Estructura) 6618 ____________________________________ UE6481 Definición Observaciones
Muro Muro de piedra con dirección norte sur. Esta compuesto por sillares bien trabajados. Tiene una anchura de unos 49 cm. Posiblemente tenga relación con la UE 6226.
Cubierto por (Estrato) 6348 Cortado por (Negativa) 6437-6207 Se le apoya (Estrato) 6438 ____________________________________ UE649 Definición Observaciones
Muro de mares muro de mares con dirección norte-sur que aparece al norte del cuadro F7. Compuesto por piedras irregulares de tamaño medio. Tiene un ancho de 48 cm.
Cubierto por (Estrato) 6213 Cortado por (Negativa) 6381 ____________________________________ UE6497 Definición Observaciones
Estructura de marés estructura de marés con forma indeterminada y restos de argamasa, situada al norte F7. Tiene unas medidas aproximadas de 94.72 cm. Aún no se ha excavado.
Cubierto por (Estrato) 6103 Se le apoya (Estrato) 6130 ____________________________________ UE 6498 Definición Estructura Indeterminada Observaciones Estructura de piedra con una forma más o menos cuadrangular situada al este del cuadro F7
60
Cubierto por (Estrato) 6130 ____________________________________ UE 6499 Definición Observaciones
Muro de marés Posible muro de marés con dirección este -oeste, situado en la zona este de la cata entre los cuadros E8 y E7.
Cubierto por (Estrato) 6130 Se le apoya (Estrato) 6429 Cortado por (Negativa) 6643 ____________________________________ UE 6502 Definición Interpretación Observaciones
Estructura Indeterminada Bloque de piedra o posible muro de piedra situado en la zona sur de los cuadros F8 y F7. Aproximadamente tiene unas medidas de 95 cm. de largo por 49 cm. de ancho.
Cubierto por (Estrato) 6379 Cortado por (Negativa) 6447 ____________________________________ UE 6644 Definición Estructura Indeterminada Observaciones Estructura de marés cuadrangular situadas en la zona norte de la cata, en el cuadro F8. Se le asienta (Estructura) 6618 Se le adosa (Estructura) 6647-6646 _________________ Se asienta en (Negativa) 6649 ____________________________________ UE6645 Definición Observaciones
Estructura Indeterminada Bloques de piedra de gran tamaño. Posiblemente se trate de la banqueta de un muro. Se encuentra situado en la zona norte del cuadro F7.
Cortado por (Negativa) 6391 Cubierto por (Estrato) 6379 Se le asienta (Estructura) 6647 ____________________________________ UE 6662 Definición Interpretación Observaciones Dataciones Arqueòleg
Relleno de fosa Abundantes fragmentos cerámicos y en menor medida de fauna. Relleno de fosa perteneciente a la E.261 Magdalena Sastre
61
Color Compacidad parte este Composición Numerosos
Marrón claro Muy compacto en la parte oeste y suelto en la Pequeños fragmentos de piedra y marés. fragmentos de material de construccion
Geometría Textura
Granulosa
Se le asienta (Estructura) 6292 _________________ Cubre a (Estructura) 6675 Rellena a (Negativa) 6678 ____________________________________ UE 6675 Definición Interpretación Observaciones Dataciones Arqueòleg
Esqueleto humano Esqueleto humano perteneciente a la E. 261 Magdalena Sastre
Cubierto por (Estrato) 6662 _________________ Rellena a (Negativa) 6678 ____________________________________ UE6676 Definición Interpretación Observaciones Dataciones
Indeterminado
Color Compacidad Composición Geometría Textura
Marron oscuro Media Escasos fragmentos cerámicos Arcillosa
Cubierto por (Estrato) 6130 Cortado por (Negativa) 6391 _________________ Cubre a (Estrato) 6429 ____________________________________ UE 6678 Definición Interpretación Observaciones Dataciones Arqueòleg Anchura Cota inferior
Fosa Fosa de enterremiento de la E. 261
64-52 cm 1,70
62
Cota superior Forma Longitud Número de individuos Profundidad
134 m Ovalada 1.90 m 1
La rellena (Estrato) 6662 La rellena la (Estructura) 6675 _________________ Corta a (Estrato) 6428 Corta a (Estructura) 6740 ____________________________________ UE6682 Definición Observaciones
Túmulo de tumba Estructura Funeraria 301. El túmulo se encuentra compuesto por fragmentos de marés y piedras de mediano tamaño. Uno de los fragmentos de mares se trataba de una losa reaprovechada recortada en forma triangular y presenta un grabado.
Altura 24 cm Anchura 16-63 cm Longitud 92 cm Materiales Mares y Piedra Técnica Ligazón con argamasa Cubierto por (Estrato) 6130 _________________ Se asienta en (Estructura) 6683 ____________________________________ UE 6683 Definición Observaciones
Cubierta de losas Estructura Funeraria 301 84 cm. (losa situada más al oeste) 83 cm. (losa situada más al este) 46 cm. (losa situada más al oeste) 43 cm. (losa situada más al este).
Altura Anchura Longitud Materiales UE 6697 Definición Interpretación Observaciones Dataciones
10 cm. 46-43 cm. 85-83 cm. Mares
Fosa Fosa de enterramiento de la E 300
L'omple la (Estructura) La rellena (Estrato) _________________ Corta a (Estrato) Corta a (Negativa) Corta a (Estructura)
6679 6680 6735-6718-6736-6429 6739 6716
63
____________________________________ UE6716 Definición Observaciones
Muro Muro con orientación norte sur situado en la zona este del cuadro F7. Parece tener contacto con la UE 6499. Cubierto por (Estrato) 6130 Se le apoya (Estrato) 6429 Cortado por (Negativa) 6643-6697 ____________________________________
UE6718 Definición Observaciones cuadro F7.
Estrato Indeterminado Estrato color gris-blanco, situado en la zona noreste del
Color Gris-Blanco Compacidad Suelto Composición Cenizas, cerámica, fauna. Geometría Textura Arenoso Cubierto por (Estrato) 6130 Cortado por (Negativa) 6697 _________________ Rellena a (Negativa) 6739 ____________________________________ UE 6719 Definición Observaciones
Fosa Fosa de enterramiento perteneciente a la E.301
La rellena (Estrato) 6685 La rellena la (Estructura) 6704 Cortado por (Negativa) 6738 _________________ Corta a (Estrato) 6428 Corta a (Estructura) 6740-6737-6261 ____________________________________ UE 6720 Definición Observaciones
Relleno trinchera de expolio Estrato gris oscuro situado en la zona sur del cuadro E7. Posible relleno de una trinchera. Marrón oscuro Suelta Cerámica, fauna, tegulas.
Color Compacidad Composición Geometría Textura Arenosa Cubierto por (Estrato) 6130 _________________ Rellena a (Negativa) 6738 ____________________________________ UE6732 Definición
Cubierta de losas
64
Observaciones
Losas de mares posiblemente de una estructura funeraria. Situada entre las UE's 6499 y 6715. Falta rellenar la ficha. La relación física entre la UE 6429 no esta muy clara. Tal vez esta UE. no cubra las losas. Igual no hemos visto el recorte de la tumba.
Cortado por (Negativa) 6391 Cubierto por (Estrato) 6429 ____________________________________ UE 6735 Definición Observaciones
Indeterminado Estrato color marrón oscuro muy parecido a la UE 6631
Color Marrón oscuro Compacidad Muy duro Composición Pocos fragmentos cerámicos Geometría Textura Arcilloso Cortado por (Negativa) 6391-6643-6455-6739-6697 Cubierto por (Estrato) 6736 ____________________________________ UE6736 Definición Estrato Indeterminado Observaciones Estrato color gris-marrón situado por debajo de la UE 6429 en el cuadro F7. Color gris-marrón Compacidad compacto Composición escasos fragmentos cerámicos Geometría Textura arcillosa Cubierto por (Estrato) 6429 Cortado por (Negativa) 6643-6391-6455-6739-6697 _________________ Cubre a (Estrato) 6735 ____________________________________ UE6737 Definición Estructura indeterminada Observaciones Bloque de piedra con forma cuadrangular situado en la zona sureste del cuadro del cuadro E7. Falta dibujar la planta simple. Cortado por (Negativa) 6738-6719 ____________________________________ UE 6738 Definición Observaciones
Trinchera de expolio Trinchera de expolio de la UE 6737
La rellena (Estrato) _________________ Corta a (Estrato) Corta a (Estructura) Corta a (Negativa)
6720 6428-6429 6737-6261 6719
65
____________________________________ UE 6739 Definición Observaciones
Negativa indeterminada Negativa rellenada por la UE 6718
Cortado por (Negativa) 6697 La rellena (Estrato) 6718 _________________ Corta a (Estrato) 6429-6736-6735 ____________________________________ UE 6740 Definición Observaciones esta
Nivel de circulación Posible nivel de circulación documentado en el cuadro E7. No excavado.
Se le asienta (Estructura) Cortado por (Negativa) Se le apoya (Estrato)
6261 6424-6719-6427-6678-6426 6429
66
ANEXO 2.III. Listado de Estructuras E-261
E-300
E-301
Estructura funeraria con orientación oeste-este, situada en el cuadro F7, entre las E-260 y E-262. La estructura se encuentra formada por 4 losas de marés (UE 6292), el relleno de la fosa (UE 6662), el esqueleto (UE 6675) y la fosa de enterramiento (UE 6678). Estructura funeraria con orientación oeste-este, situada en la zona norte del cuadro F7 cerca de la E-262 y de la trinchera UE 6391. Se trata de una tumba excavada en el terreno. La estructura se encuentra conformada por el relleno de la fosa (UE 6680), el esqueleto (UE 6679) y la fosa de enterramiento (UE 6697). Estructura funeraria con orientación oeste-este, situada en la zona sureste del cuadro E7. La estructura se encuentra formada por losas de marés (UE 6683), un túmulo (6682), el relleno de la fosa (UE 6685), el esqueleto (UE 6704) y la fosa de enterramiento (UE 6719).
67
ANEXO 2.IV. Inventario de los materiales UE 6168 nº inventario tipo de material P07-6168-1 P07-6168-2 P07-6168-6 P07-6168-10 P07-6168-11 P07-6168-14 P07-6168-15 P07-6168-21 P07-6168-22 P07-6168-23 P07-6168-25 P07-6168-28 P07-6168-30 P07-6168-36 P07-6168-37 P07-6168-39 P07-6168-40 P07-6168-41 P07-6168-50
nº fragmentos 2 2 2 4 7 3 4 1base): 54
Moneda Cerámica talayótica Barniz negro Cerámica Romana: Ebusitana Cerámica Paredes finas (2bordes) Sigilata clásica (1borde) Sigilata africana A (1base) Cerámica común romana(51)-(1asa, común Norte Africana(3) Cerámica de cocina romana Cerámica de cocina republicana (1borde) Cocina Norte Africana (4bordes,1carena, 1asa) Ánfora romana: romana (67)-(1borde,1base) Itálicas (11)Norte Africana (3) Cerámica islámica Fauna terrestre Fauna marina Hueso trabajado Material construcción: tégulas Material construcción Cerámica indeterminada
UE 6261 nº inventario tipo de material P07-6261-2 P07-6261-21 P07-6261-25 P07-6261-28 P07-6261-36 P07-6261-41 P07-6261-48
Cerámica talayótica Cerámica común romana Cocina Norte Africana Ánfora romana (1borde) Fauna terrestre Material de construcción:mares Cerámica común Norte Africana
UE 6428 nº inventario Tipo de material P07-6428-2 P07-6428-6 P07-6428-11 P07-6428-14 P07-6428-21 P07-6428-23 P07-6428-25 P07-6428-28
P07-6428-49
2 1 15
4 87 18 2 10 4 29
nº fragmentos 2 3 1 7 5 1 1
nº fragmentos Cerámica talayótica 4 Cerámica Barniz negro 8 Cerámica Paredes finas 6 Cerámica TSI (2 bases, 1Borde) 5 Cerámica Común Romana: Calcárea (15)-(1base, 25 1borde), No Calcárea (7) Norte Africana (3) Cerámica cocina republicana (1borde) 5 Cerámica cocina Norte Africana (2 bordes) 2 Ánfora Romana: Itálica (9)-(1borde, 1asa) 70 Tarraconense (6)-(1borde) Ebusitana (5) Indeterminada (50)-(arranque asa, 1asa) Cerámica indeterminada 10
68
P07-6428-41 P07-6428-36 P07-6428-37
Materia orgánica: Estalactita (reutilizado) Fauna terrestre Fauna Marina
1 73 6
UE 6429 nºinventario P07-6429-2 P07-6429-6 P07-6429-11 P07-6429-14 P07-6429-21 P07-6429-25 P07-6429-22
tipo de material nº fragmentos Cerámica talayotica 19 Barniz negro 3 Paredes Finas (2 bases) 2 Sigilata itálica (1 borde) 4 Cerámica común romana (1 borde) 41 Cocina Norte Africana (1borde) 1 Cocina romana 11 Áfora romana (103)-(2 bordes, 2 asas): Itálica (58)P07-6429-28 (4 bordes, 2 bases)Ebusitana (1 pivote) 177 Cerámica islamica (1base) P07-6429-30 7 P07-6429-36 Fauna terrestre 117 P07-6429-37 Fauna marina 1 P07-6429-23 Cocina Republicana 6 P07-6429-35 Metal (1 peso) 1
UE 6443 nº inventario tipo de materias P07-6443-2 P07-6443-6 P07-6443-21 P07-6443-23 P07-6443-25 P07-6443-28 P07-6443-30 P07-6443-31 P07-6443-35 P07-6443-36 P07-6443-37 P07-6443-40 P07-6443-41 P07-6443-49 P07-6443-50
nº fragmentos 2 1 4bases, 49
Cerámica Talayótica Cerámica Barniz Negra Cerámica común romana: (5bordes, 2asas) Cerámica Cocina Itálica Cerámica Norte Africana (1carena, 16 bordes) Ánfora Romana: (5bordes, 1pivote, 1asa) Cerámica islámica: (1base, 1borde, 1asa) Cerámica medieval cristiana Metal: Escoria de metal Fauna terrestre Fauna Marina Materia de construcción Materia de construcción: teselas (2), pizarra (145), mármol (22) Cerámica indeterminada Huesos humanos
UE 6618 nº inventario tipo de material P07-6618-25 P07-6618-28
3 37 112 11 1 1 15 31 51 169 22 535
nº fragmentos 3 1
Cocina norteafricana Ánfora romana
69
UE 6662 nº inventario tipo de material P07-6662-6 P07-6662-9 P07-6662-12 P07-6662-14 P07-6662-21 P07-6662-23 P07-6662-25 P07-6662-22 P07-6662-28 P07-6662-30 P07-6662-36 P07-6662-37 P07-6662-49
nº fragmentos Barniz negro 3 Lucernas 3 Cerámica gris 2 Sigilata itálica 1 Cerámica común romana (2bordes) 17 Cocina republicana 2 Cocina Norte Africana (1borde) 7 Cocina romana 1 Ánfora romana (33)-(1borde, 1asa): Itálica (3) 37 Ebusitana (1) Cerámica islámica (1base) 7 Fauna terrestre 8 Fauna marina 10 Cerámica indeterminada 8
UE 6676 nº inventario tipo de material P07-6676-28 P07-6676-30 P07-6676-40
Ánfora romana Cerámica islámica Material de construcción: tégula
UE 6680 nº inventario tipo de material P07-6680-11 P07-6680-21 P07-6680-25 P07-6680-28
nº fragmentos 1 3 2 5
Cerámica de paredes finas Común romana Cocina Norteafricana Ánfora romana
UE 6682 nº inventario tipo de material P07-6682-1 P07-6682-6 P07-6682-15 P07-6682-21 P07-6682-28 P07-6682-30 P07-6682-41 P07-6682-48 P07-6682-50
nº fragmentos 9 1 2
losa de mares con inscripción Barniz negro T.S.A A Común romana Ánfora romana Cerámica islámica Piedra: Marmol Común Norteafricana Huesos humanos
UE 6685 nº inventario tipo de material
nº fragmentos 1 1 2 4 8 1 2 1 7
nº fragmentos
70
P07-6685-2 P07-6685-6 P07-6685-11 P07-6685-15 P07-6685-21 P07-6685-22 P07-6685-24 P07-6685-25 P07-6685-28 P07-6685-23 P07-6685-36 P07-6685-40 P07.6685-49
Cerámica talayótica Barniz negro Paredes finas T.S.A A Común romana (1borde) Cocina romana Rojo pompeyano Cocina Norteafricana (1asa) Ánfora romana: ebusitana indeterminada(11) Cocina republicana Fauna Terrestre Material construcción: tégula Cerámica Indeterminada
UE 6718 nº inventario tipo de material P07-6718-2 P07-6718-12 P07-6718-15 P07-6718-21 P07-6718-22 P07-6718-23 P07-6718-25 P07-6718-28 P07-6718-30 P07-6718-32 P07-6718-36
Cerámica talayótica Cerámica gris T.S.A. D (1borde) Común romana Cocina romana Cocina Itálica Cocina Norteafricana (1borde) Ánfora romana Cerámica islámica Cerámica moderna Fauna terrestre
UE 6720 nº inventario tipo de material P07-6720-21 P07-6720-28 P07-6720-40 P07.6720-42
itálica
3 47 9 1
nº fragmentos 1 1 1 5 1 2 6 9 2 1 10
nº fragmentos 1 3 1 4
Común romana Ánfora romana Cerámica indeterminada Material de construcción
UE 6736 nº inventario tipo de material P07-6736-2 P07-6736-21 P07-6736-25 P07-6736-28
(11)
4 2 3 2 22 1 2 9 (1) 44
nº fragmentos 1 1 1 2
Cerámica talayótica Común romana Cocina Norteafricana Ánfora romana
71
ANEXO 2.V. Láminas de material cerámico
Lámina 2.1 P’07-4029-28-2. Fragmento de borde de ánfora ebusitana, Forma: P14. Cronología: primera mitad del siglo I d. C. (Ramón, 1996: 126). P’07-4029-28- 3. Fragmento de borde de ánfora ebusitana. Forma: Indeterminada. Lámina 2.2 P’07-4029-28-1. Fragmento de borde de ánfora ebusitana. Forma: P 17? P’07-4029-14-2. Fragmento de borde de TSI. Forma 7.2. Cronología: 40 a. C-10 d. C. P’07-4028-25-1. Fragmento de base de cocina norte africana P’07-4028-25-2. Fragmento de borde de plato tapadera de cocina norteafricana. Forma: Hayes 185 variante C. Cronología: Se encuentra en contextos de finales del siglo II hasta mitad del siglo III (Bonifay, 2004: 221). P’07-4028-14-1. Fragmento de base de TS. Forma 7.2. Cronología: 40 a. C.-10 d. C.
72
Lámina 2.1. Materiales cerámicos de la UE 6429.
73
Lámina 2.2. Materiales cerámicos de las UE’s 6428 y 6429
74
3. MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ A L’EST DEL FÒRUM DE LA CIUTAT ROMANA DE POLLENTIA. QUADRES G5, G6, G7, G8, G9, H5, H6, I5 i I6
Sebastià Munar, Esther Chávez, Miquel A. Cau, Margarita Orfila
Amb la col·laboració d’Elena Sánchez
3.1. INTRODUCCIÓ Des de l’any 2003 s’ha dut a terme l’excavació en extensió d’un sector situat a l’est del fòrum de la ciutat romana de Pollentia. Les darreres campanyes d’intervenció arqueològica als quadres G6, G7 i G8 van permetre ampliar els nostres coneixements sobre la necròpolis tardana que s’estén per la meitat oriental de la plaça, però també ens ajudaren a descobrir un conjunt d’estructures republicanes que són fonamentals per comprendre l’evolució urbana de Pollentia durant els primers anys de vida de la ciutat. La direcció de l’excavació va plantejar els següents objectius per aquesta campanya: 1) Ampliar la cala cap a l’oest per delimitar en extensió les estructures del segle I a.C. que s’han localitzat als darrers anys. Cal assenyalar que desmuntàrem un tram de la paret de pedra en sec del camí vell de Santa Anna per realitzar aquesta operació. 2) Continuar l’excavació arqueològica de la necròpolis tardana del fòrum per delimitar-la geogràficament i aconseguir una seqüència estratigràfica que ens ajudi a datar els enterraments. La intervenció ha de proporcionar-nos els coneixements suficients per esbrinar quan es deixa d’utilitzar la plaça com espai públic per convertir-se en necròpolis. 3) Definir els límits orientals del fòrum i comprendre l’evolució urbana de la ciutat romana de Pollentia.
3.2. EQUIP DE TREBALL El tècnic Sebastià Munar Llabrés, llicenciat per la Universitat de les Illes Balears i Graduat Superior en Arqueologia per la Universitat de Barcelona, fou el responsable dels treballs arqueològics que es dugueren a terme a l’est del fòrum de Pollentia. A més a més, s’encarregà de coordinar els alumnes del XI Curs d’Arqueologia Antoni Arribas Palou, que foren assignats a aquesta mateixa cala. Així dons, volem agrair l’esforç de la col·laboradora Elena Sànchez (Llicenciada en Història
75
per la Universitat de Granada), i l’interès dels estudiants Ariadna García (Universidad de la Laguna), Cristina Yufera (Universidat de Barcelona), Lucca Desibio (Universidad de Roma III) i Christian Hovland (estudiant noruec de secundària). Igualment, a través de la ONG Archaeospain, van intervenir dos estudiants nortamericans, Talia Hughes (The Pringry School, New Jersey) i Sarah Kelleher (Notre Dame High Shool, Califòrnia), coordinats per Unai Aurrekoetxea, Sara Sevilla i Jaime González-Ocaña. Per acabar, també volem agrair a Tomeu Vallori, llicenciat en Història per la Universitat de Barcelona, la seva col·laboració en l’estudi epigràfic de les inscripcions. Els treballs arqueològics foren controlats en tot moment per l’equip directiu, encapçalat per Margarita Orfila de la Universidad de Granada (UGR), Esther Chávez de la Universidad de La Laguna (ULL) i Miquel Àngel Cau, research professor de l’ICREA, adscrit a la Universitat de Barcelona (UB).
3. 3. L’EXCAVACIÓ ARQUEOLÒGICA Abans de començar l’excavació arqueològica retiràrem el geotèxtil que havíem col·locat l’any passat per protegir els nivells estratigràfics més interessants. També eliminàrem la vegetació i els sediments arrossegats per l’aigua que s’havien acumulat a diferents indrets de la cala, especialment a l’interior de les unitats estratigràfiques negatives i a l’edifici republicà del quadre G6. Les pluges hivernals esbucaren el parament interior del mur UE 6112, tot i així, recollírem els carreus de la paret per si era necessari tornar a reconstruir el mur en un futur immediat. La direcció de l’excavació va decidir ampliar la cala cap el camí vell de Santa Anna per intentar delimitar en extensió el conjunt d’estructures republicanes que s’havien descobert durant les darreres campanyes arqueològiques. L’any 2006 l’Ajuntament d’Alcúdia va tancar els camins públics que creuaven la ciutat romana per intentar homogeneïtzar el jaciment i facilitar l’excavació del fòrum de Pollentia. Aquesta circumstància va facilitar que es dugués a terme l’ampliació de l’excavació arqueològica al camí vell de Santa Anna, tal i com ja s’havia fet l’any passat amb la intervenció al camí del Camp d’en França (Sastre et al., 2006). Concretament, ampliàrem una zona d’uns 10 metres d’amplada per 6,75 metres d’allargada (quadres G5, H5 i I5), d’aquesta manera, el límit oriental de l’excavació quedava establert per la paret seca de la tanca d’en Tous i Can Basser (Fig. 3.1). L’ampliació també va obligarnos a prolongar les quatre seccions longitudinals de les campanyes anteriors per continuar amb la documentació del registre estratigràfic.
76
G5 I5
H5 G6 I6
H6 G7
G8
TEMPLET II
G9
TEMPLET I
CAPITOLI
Figura 3.1. Situació general de la cala al Fòrum de Pollentia
Una màquina retroexcavadora amb el braç retràctil va ajudar-nos a desmuntar un tram d’uns 20 metres de la paret de Can Reiners i retirà les terreres antigues que s’havien acumulat durant els darrers anys al damunt del fòrum. El marge de pedra en sec, d’aproximadament 1,30 metres d’alt per 1 metre d’ample, estava lleugerament atalussat per ambdós costats (UE 6672). Durant la demolició observàrem que els fonaments de la paret s’assentaren directament al damunt del camí, almenys, en aquesta ocasió, no documentàrem cap trinxera fundacional. Com és natural, per la construcció dels marges s’aprofitaren els carreus escairats dels edificis d’època romana. En el rebliment interior de la paret també aparegueren ceràmiques vidriades modernes, alguns fragments d’àmfora romana i materials de construcció (tegulae romanes, opus signinum, elements decoratius de marbre, etc.), que ens ofereixen una datació cronològica de l’estructura bastant imprecisa. El camí vell de Santa Anna apareix documentat per primera vegada al plànol que elaborà Juan Ballester entre els anys 1753 i 1754 (Picornell et al., 1991). Sembla que la part superior dels marges van
77
patir algunes remodelacions considerables, sobretot a finals del segle passat, amb la coberta d’un revestiment de formigó i la col·locació d’una reixa metàl·lica per tancar tota la parcel·la (Sastre et al., 2006) Una vegada enderrocat el marge de pedra en sec, decidírem paralitzar momentàniament la intervenció al camí vell de Santa Anna i començàrem l’excavació arqueològica dels nivells superficials que hi havia entre la paret seca de Can Reyners (UE 6672) i el límit est dels quadres G6, H6 i I6 (quadres G5, H5 i I5) (Fig. 3.1). L’objectiu d’aquest canvi d’estratègia era anivellar estratigràficament el terreny i delimitar els nivells de destrucció documentats durant les campanyes d’excavació dels anys anteriors (Munar et al., 2006). En primer lloc excavàrem la unitat estratigràfica superficial, composta per un sediment bastant heterogeni de textura granular i poca duresa, amb abundants ceràmiques de diverses cronologies, restes de fauna animal, materials de construcció i metalls (UE 6523). Durant la neteja del perfil estratigràfic de l’eix oriental trobàrem la meitat d’una inscripció funerària rectangular gravada en un suport de marbre blanc d’uns 15 cm d’allargada per 16 cm d’amplada (P’07-6523-1). La peça va aparèixer coberta per una argamassa de color blanquinós amb petites partícules de desgreixant negre. Aquesta circumstància podria indicar-nos que la inscripció va reutilitzar-se com a material de construcció en una època posterior. L’exemplar conserva quatre filades escrites amb lletra capital quadrada majúscula. Sembla que les lletres de la darrera renglera apareixen separades per algun tipus de signe, possiblement un triangle invertit. Al final de la inscripció també s’ha documentat una fulla d’heura decorativa col·locada a mitja alçada (Fig. 3.2). La transcripció de la peça seria la següent: [---3]ONIA [---] F(ilia) [---2]XIMA [H(ic) S(itus)] E(st) A la inscripció s’observa un nomen en femení acabat en –onia (tipus Antonia o Apollonia) i un cognomen acabat en –xima (tipus Maxima o Proxima). Entre el nomen i el cognomen hi ha la filiació (filia), que normalment apareix lligat a un praenomen masculí en genitiu que, en aquesta ocasió, no s’ha conservat. A la darrera línea també apareix la fórmula abreujada Hic Situs Est (Fig. 3.2). La traducció de la inscripció podria ser aquesta:
Antònia Màxima, filla de [---], aquí descansa.
78
Figura 3.2. Inscripció funerària romana trobada durant l’excavació del nivell superficial al quadre G5 (P’07-6523-1) Per davall de la UE 6523 continuaven apareixent els mateixos nivells d’època romana que documentàrem durant la campanya arqueològica de l’any passat (UE 6573 i UE 6561) (Fig. 3.3). A la meitat nord del quadre H6 s’identificà una unitat estratigràfica homogènia d’argiles vermelles bastant compactes (UE 6573), en canvi, entre els murs UE 6112 i UE 6650, localitzàrem un nivell de destrucció de color taronja amb abundants teules trencades (UE 6561). En un primer moment, pensàvem que era una unitat estratigràfica associada als nivells de destrucció de l’edifici republicà del quadre G6, però durant la delimitació d’aquest estrat trobàrem algunes ceràmiques de cuina africana, que ens va fer replantejar aquesta suposició. Com és natural, s’haurà d’esperar els resultats de l’excavació en extensió per comprovar aquesta darrera hipòtesi de treball. De moment s’ha considerat més prudent separar la UE 6561 i els nivells de destrucció republicans de l’edifici del quadre G6 (UE 6200 i UE 6208). Durant l’excavació també documentàrem algunes unitats estratigràfiques negatives més modernes que retallaven les estructures arquitectòniques i els nivells sedimentaris d’època clàssica. A la cantonada SE del quadre G5 descobrírem una nova sepultura de la necròpolis tardana (E-298). Les restes de l’esquelet van aparèixer a pocs centímetres de la superfície, en una zona de pas bastant alterada (Fig. 3.7). Per desgràcia, no poguérem definir els límits de la fosa, tot i així, sembla que per la construcció de la tomba s’aprofità el parament exterior del mur republicà UE 6094 i algunes pedres de marès de petites dimensions que delimitaven la posició de l’enterrament. A la fosa excavàrem una unitat estratigràfica homogènia de textura granular bastant compacte, endurida per les cadenes de l’excavadora (UE 6712). Els
79
materials ceràmics que recuperàrem no ens ajudaren a datar l’estructura funerària. La inhumació va aparèixer en un mal estat de conservació, de fet només identificàrem les extremitats inferiors d’un individu col·locat en posició decúbit supí amb una orientació d’oest a est (UE 6674). Les restes humanes descansaven al damunt d’un nivell de destrucció de color blanquinós (UE 6104) que ja s’havia documentat durant la campanya de l’any 2004 (Munar et al., 2004). Els nivells republicans del quadre G5 i G6 també estaven retallats per un forat d’arbre circular d’un metre de diàmetre que s’havia excavat parcialment l’any 2005 (UE 6417). La unitat estratigràfica negativa retallà els nivells de destrucció del segle I aC que hi havia a la cantonada sud-est de l’edifici del quadre G6 (UE 6200 i 6208). Sembla que les arrels de l’arbre s’introduïren per la matriu dels sediments i contaminaren lleugerament l’estratigrafia de l’habitació. Aquesta campanya no hem tingut temps d’excavar el farciment, per això, tan sols definírem els límits del forat en planta (Fig. 3.7). A la cantonada sud-oest del quadre H6 va aparèixer un altre retall circular d’aproximadament 1,40 metres de diàmetre i 0,30 metres de profunditat que continuava per davall de l’eix transversal de la cala (UE 6709) (Fig. 3.3). El forat estava farcit per un estrat bastant heterogeni de textura granular i molt poca duresa (UE 6708). Durant l’excavació de la UE 6708 trobàrem alguns fragments de ceràmica vidriada d’època moderna, ceràmica romana de diverses tipologies, restes de fauna animal, material de construcció, vidres, objectes de metall, mitja moneda romana bastant concrecionada (P’07-6708-1) i una llumeta amb el segell [---]NNISEI a la base (P’07-6708-9). Al fons del farciment també aparegué el peu d’un esquelet en connexió anatòmica. Probablement són les restes d’una sepultura de la necròpolis tardana seccionada per la rasa del retall UE 6709, tot i així, aquesta suposició no la podrem confirmar fins que no s’acabi de completar l’excavació del forat. La UE 6709 també retallà una seqüència estratigràfica composta per un nivell de destrucció ataronjat (UE 6561) que s’assenta al damunt d’un estrat obscur de cendres i carbons amb abundants materials arqueològics (unitat estratigràfica encara sense definir). A més a més, sembla que va afectar a un altre forat circular que s’excavà parcialment durant la campanya d’excavacions de l’any 2006 (UE 6315) (Munar et al., 2006) (Fig. 3.7). A l’est de la cala també va aparèixer una possible trinxera d’espoli que creuava transversalment els quadres G5, H5 i I5 (UE 6713). L’heterogeneïtat del farciment va complicar la delimitació del retall, especialment al sud de l’excavació. Sembla que la trinxera continuava per davall de la pavimentació del camí vell de Santa Anna. En aquesta ocasió, rebutjàrem la possibilitat de tornar a ampliar la cala per poder delimitar la trinxera en extensió, per això, tan sols excavàrem un petit sector rectangular d’uns 4,50 metres de llarg per 2 metres d’ample entre els quadres H5 i I5. Durant l’excavació
80
del farciment documentàrem un nivell de color marró obscur bastant heterogeni amb maresos escairats de grans dimensions i materials de construcció que encara conservaven restes d’argamassa de color blanc (UE 6677). També van aparèixer alguns fragments de ceràmica romana, material de construcció (teules, marbre, etc), ceràmica islàmica (s’han identificat algunes safes del segle XII-XIII), fauna animal i restes humanes sense connexió anatòmica. Cal assenyalar l’absència de materials medievals cristians, o fins i tot, d’època moderna. Com hem vist abans, la construcció de la paret del camí al damunt de la trinxera ens ofereix un terminus ante quem del segle XVIII, per aquesta raó, podem assegurar que la rasa no va obrir-se durant les campanyes arqueològiques dirigides per Isasi i Llabrés a principis del segle passat. Sembla doncs que aquest forat era una trinxera d’origen medieval que s’utilitzà per espoliar els mitjans de marès dels edificis de la ciutat romana de Pollentia. Els materials arqueològics que s’han recuperat fins aquest moment al farciment ens ofereixen una cronologia, que tal volta, podria oscil·lar entre el segle XII i el segle XIII (Veure Annexe 3.VI, Làmina I).
Figura 3.3. Vista general de l’excavació als quadres H6 i I6
La trinxera d’espoli retallava alguns nivells estratigràfics (UE 6561 i UE 6573) i diverses estructures d’època romana (UE 6650), entre les quals localitzàrem un tram d’una paret d’uns 90 cm d’allargada i 50 cm d’alçada, que tan sols conservava una filada de tres pedres allargades col·locades al damunt d’una llosa rectangular de marès de grans dimensions (Fig. 3.3). En aquesta campanya també continuàrem l’excavació arqueològica als quadres G6, G7 i G8. A l’edifici republicà del quadre G6 netejàrem la terra arrossegada per la pluja i recollírem els carreus del mur UE 6112 que s’havia esbucat. A més, aprofitàrem 81
l’ocasió per tornar a perfilar l’eix transversal de la cala i revisar les relacions estratigràfiques del conjunt estructural. Durant la neteja de la seqüència estratigràfica trobàrem alguns materials del segle I a.C., sobretot alguns fragments de ceràmica de cuina itàlica i àmfores republicanes. No obstant això, els esforços d’aquesta campanya van concentrar-se en l’excavació arqueològica dels nivells republicans del quadres G7 i G8. Abans de començar a retirar el paviment de marès UE 6584 decidírem excavar algunes unitats estratigràfiques que hi havia entre quadre G7 i la cala de la Necròpolis al Este del Templete II. En primer lloc excavàrem la fonamentació del mur UE 6495, també anomenada UE 6496 (Mas et al., 2005). El mur tan sols conservava una única filada de doble parament construïda amb petits carreus rectangulars de marès. El parament s’assentà al fons d’una rasa fundacional d’uns 10 cm d’amplada, 90 cm d’allargada i 15 cm de profunditat (UE 6663), que retallava l’anivellació de sauló UE 6004. El farciment de la trinxera estava compost per un sediment argilós bastant compacte de color marró i textura granular, amb restes de fauna animal i algun fragment de ceràmica indeterminada que va impedir la datació cronològica de l’estructura (UE 6664). La paret estava retallada per la fosa de la tomba E-267 al nord (UE 6381) i per la trinxera d’espoli UE 6391 al sud (Mas et al., 2005) (Fig. 3.8). A la cantonada sud-oest del quadre G7 també documentàrem una concentració de petites pedres irregulars de marès (UE 6686) assentades al damunt del mur UE 6494 i l’estrat UE 6004 (Fig. 3.8). Sembla que la UE 6686 no constituïa cap element arquitectònic significatiu, per això decidírem desmuntar l’estructura de marès i continuàrem amb l’excavació de l’anivellació de sauló (UE 6004). Aquesta unitat estratigràfica de textura plàstica i poca duresa s’eliminà durant la campanya de l’any passat (Munar et al., 2006), tot i així, deixàrem sense excavar un petit testimoni d’uns 65 cm d’amplada per 2,65 metres d’allargada situat entre els quadres F7 i G7. Durant l’excavació de la UE 6004 continuaren apareixent materials del segle I a.C., sobretot alguns fragments d’àmfora republicana, cuina itàlica, materials de construcció d’importació (teules itàliques) i fauna animal, no obstant això, cal destacar la troballa de diverses ceràmiques que hem interpretat com a possibles imitacions de cuina itàlica, tot i que tampoc s’ha de descartar la possibilitat que siguin produccions primerenques de cuina nord-africana (P’07-6004-25) (Veure Annexa 3.V, Làmina 4). Com és natural, s’haurà d’esperar l’evolució de les investigacions arqueològiques per aclarir aquesta qüestió. D’altra banda, també cal destacar que continuàrem l’excavació arqueològica de la fonamentació del pilar E-237. A la cantonada nord-est de la rasa fundacional UE 6332 encara trobàrem una pavimentació homogènia d’argiles blanques bastant compactes d’uns 5 centímetres de grossor (UE 6669). Sembla que el basament
82
rectangular del pilar UE 6173 s’assentava directament al damunt d’una preparació de petites pedres de marès (UE 6666) col·locades una al costat de l’altre per davall de la UE 6669. El pilar UE 6173 s’introduí a l’interior d’una rasa rectangular de 2 metres d’amplada, 1,90 metres d’allargada i 35 cm de profunditat (UE 6332) (Fig. 3.4). Malauradament, durant l’excavació del farciment de la fonamentació tan sols va aparèixer un fragment informe de vernís negre i alguns exemplars d’àmfores itàliques i púnicoebusitanes que ens ofereixen una cronologia del segle I a.C. No obstant això, és necessari recordar que el sistema de construcció és bastant semblant al que s’emprà per l’edificació de les columnes del pòrtic oest del fòrum (Orfila et al., 2000).
Figura 3.4. Fonamentació del pilar E-237
Una vegada finalitzada l’excavació de les unitats estratigràfiques que hi havia entre el quadre G7 i la Necrópolis al Este del Templete II, començàrem l’excavació del paviment de marès UE 6584 (Fig. 3.8). En aquesta ocasió va documentar-se un nivell heterogeni de color groguenc i poca duresa amb materials republicans, sobretot ceràmica de tradició indígena, àmfores republicanes i vernís negre, tot i que també detectàrem alguns fragments de sigillata clàssica i cuina nord-africana amb una cronologia posterior al canvi d’era (Veure Annexa 3.V, Làmina 5). La pavimentació de marès trossejat estava segellada per una unitat estratigràfica d’argiles blanquinoses bastant uniformes (UE 6004), que ens oferia una cronologia que oscil·lava entre el 80 i el 40 a.C. (Munar et al., 2006). És probable que la troballa d’aquestes peces descontextualitzades siguin intrusions arrossegades per l’aigua de les pluges, o fins i tot, fragments que han caigut dels talls estratigràfics. Durant l’excavació de la pavimentació també localitzàrem dos retalls a l’eix septentrional del quadre G7 (UE 6710 i UE 6725) (Fig. 3.5). Al començament
83
pensàvem que els retalls estaven associats a la trinxera d’espoli que s’havia excavat a la campanya del 2005 (Munar et al., 2005), però de mica en mica comprovàrem com realment hi havia dues unitats estratigràfiques que per ventura no tenien res a veure amb aquesta rasa.
Figura 3.5. Vista dels retalls del quadre G7
Des del començament delimitàrem un forat rectangular d’uns 1,40 metres de llarg i 0,50 metres d’ample (UE 6710) excavat a dins d’un altre forat semicircular d’aproximadament 2,80 metres de diàmetre que retallava l’anivellació d’argiles marrons UE 6583 (UE 6725). Sembla que els dos retalls continuaven per davall de l’eix longitudinal nord del quadre G7 (Fig. 3.5). De moment, descartàrem l’ampliació de la cala ja que no hi havia temps ni gent suficient per realitzar una excavació en extensió d’aquestes dimensions. En primer lloc decidírem excavar el farciment del retall UE 6710 que estava compost per un nivell homogeni d’argiles marrons de textura granular i poca duresa (UE 6689). Durant l’excavació de l’estrat documentàrem una quantitat espectacular de fragments de ceràmica comuna romana, entre els quals, hi havia un exemplar informe amb la inscripció [...]SENECIA (P'07-6689-21-1). També trobàrem alguns trossos d’àmfora, cuina nord-africana i una moneda romana de bronze bastant concrecionada. Per davall del farciment va començar a aparèixer una estructura de grans dimensions construïda amb lloses rectangulars de marès (UE 6711). Sembla que la UE 6689 continuava a la part interior de l’estructura, per desgràcia les reduïdes dimensions del forat ens va impedir completar l’excavació de l’estrat (Fig. 3.6). Cal assenyalar que aquesta unitat estratigràfica és molt semblant al farciment de la trinxera d’espoli que excavàrem l’any 2005 (UE 6247), de fet, durant l’excavació de la UE 6247 també va
84
aparèixer una concentració significativa de ceràmica comuna romana (Munar et al., 2005). És la UE 6689 la mateixa unitat estratigràfica que el farciment de la trinxera d’espoli UE 6247? Aquesta possibilitat és basant temptadora, tot i així, ara per ara no ho podem assegurar amb absoluta certesa. Al farciment de l’altre retall documentàrem una seqüència estratigràfica composta per tres estrats (Fig. 3.13). En primer lloc excavàrem un nivell d’argiles blanques de textura plàstica (UE 6688) que va aparèixer al damunt d’una preparació de marès molt fina, concentrada a la meitat occidental del forat (UE 6726). Aquesta pavimentació s’assentà al damunt d’un nivell homogeni de color blanc, textura plàstica i poca duresa, amb algunes aportacions d’argiles marrons (UE 6727). A diferència de l’altre farciment, en aquesta seqüència estratigràfica va disminuir la quantitat de materials arqueològics, no obstant això, trobàrem un conjunt homogeni de ceràmiques del segle I a.C., entre les quals hi havia àmfores itàliques, vaixella de vernís negre, cuina republicana, ceràmica ibèrica, ceràmica gris de la costa catalana i alguns fragments de ceràmica de tradició indígena (Veure Annexa 3.V, Làmina 2 i 3). Els nivells republicans del farciment cubrien els fonaments d’una estructura semicircular d’uns 60 cm de diàmetre per 50 cm d’alçada que s’assentà a l’interior de la rasa UE 6725 (Fig. 3.6). El mur tan sols conservava un parament de 3 filades aixecades amb lloses rectangulars de marès que estaven col·locades una al damunt de l’altre sense cap tipus de morter (UE 6711). Per desgràcia, només poguérem excavar la part exterior de l’estructura, que amb tota probabilitat, estava relacionada amb la fosa fundacional del conjunt. Com hem vist amb anterioritat, els materials arqueològics associats al farciment del retall ens ofereixen una cronologia que oscil·la entre la primera i la segona meitat del segle I a.C. A hores d’ara encara desconeixem la possible funcionalitat de la construcció. Com és evident, no queda altre remei que esperar els resultats de l’excavació en extensió per conèixer més detalls d’aquesta estructura tan peculiar.
Figura 3.6. Vista parcial de l’estructura semicircular UE 6711
85
La UE 6725 retallava un paquet bastant homogeni d’argiles marrons de textura molt fina que apareix als quadres G7 i G8 (UE 6583). Tot i que encara no s’ha iniciat l’excavació en extensió de l’estrat, comencen a documentar-se materials d’època romana, però sobretot, fragments molt esmicolats de ceràmica de tradició indígena. Ara per ara, no podem descartar que la UE 6583 sigui un nivell de terres aportades per anivellar el fòrum abans de la construcció dels primers edificis de la ciutat. Sembla que aquesta unitat estratigràfica és la mateixa que va documentar-se a l’interior de l’habitació republicana del quadre G6 (UE 6333) i a la cala de la Necròpolis al este del Templete II (UE 6631). Per desgràcia, les relacions estratigràfiques d’aquest sector han quedat bastant afectades per la trinxera d’espoli (UE 6369). Per el moment, pensam que els forats UE 6710 i UE 6725 també retallaren l’anivellació de blanquet UE 6004 i la pavimentació de marès UE 6584. Tot i així haurem d’esperar l’excavació dels nivells que hi ha al davall del quadre H7 per obtenir una seqüència estratigràfica millor conservada que ens permeti confirmar aquesta suposició. En definitiva, tot pareix indicar que el retall de majors dimensions era la rasa fundacional de l’estructura circular UE 6711. Sembla que l’estructura va saquejar-se per mitjà de la trinxera d’espoli UE 6369. És possible que aquest estrat estigui associat amb el retall rectangular UE 6710, ja que la composició de la matriu sedimentària i els materials que s’han recuperat a les dues unitats estratigràfiques són bastant semblants. Tot i així, ara per ara hem considerat més prudent separar-les fins que no es confirmin les relacions d’igualtat.
3.4. CONSIDERACIONS FINALS Els resultats de l’excavació arqueològica a l’est de la plaça del fòrum ens han ajudat a augmentar els nostres coneixements sobre el funcionament i l’evolució de la ciutat romana de Pollentia. Al sector oriental de la cala ampliàrem l’àrea excavada per delimitar en extensió les estructures que s’havien trobat durant les campanyes anteriors. Abans de començar els treballs arqueològics desmuntàrem la paret de pedra en sec que separava la tanca de Can Reyners i el camí vell de Santa Anna. Els documents del segle XVIII ja ens informen d’aquesta via d’accés a la vila d’Alcúdia, que amb tota probabilitat, va començar a funcionar entre l’època medieval i moderna. Per davall dels nivells superficials de terres de conreu del segle XIX i XX documentàrem els estrats d’època romana que estaven retallats per diversos forats i clots d’ametller (UE 6315, UE 6417, UE 6559, i UE 6709). En aquest sector també va aparèixer una possible trinxera d’espoli (UE 6713). Les ceràmiques islàmiques trobades al farciment ens
86
ofereixen un terminus post quem del segle XIII. D’altra banda, les relacions estratigràfiques del retall van demostrar-nos que la rasa s’amortitzà amb l’aparició del camí Vell de Santa Anna, per aquesta raó, es va descartar que fos una de les trinxeres d’excavació obertes per Llabrés i Isasi a principis del segle passat. A més a més, localitzàrem un conjunt d’estructures del segle I a.C. (UE 6094, UE 6112 i UE 6650), tot i que encara no sabem si són elements arquitectònics de la plaça o paraments que formaven part dels edificis de la façana oriental del fòrum. Entre els murs UE 6112 i UE 6650 documentàrem un enderroc de tègules i ímbrexs (UE 6561) que van caure damunt d’un nivell d’incendi farcit amb cendres i carbons (unitat estratigràfica sense definir). Tot i que encara no hem començat l’excavació d’aquest indret, cal assenyalar que els nivells que hem trobat a la seqüència estratigràfica són gairebé idèntics als nivells de destrucció que excavàrem a l’edifici republicà del quadre G6 (UE 6200 i UE 6208). Durant la campanya també continuàrem els treballs arqueològics als quadres G7 i G8. Per davall del nivell de sauló (UE 6004) documentàrem un paviment de marès trossejat d’escassos centímetres de grossor (UE 6584) que s’assentava al damunt d’un paquet d’argiles de color marró d’uns 50 cm de potència sedimentària (UE 6583). Com ja s’ha apuntat en altres ocasions, sembla cada vegada més evident que aquesta unitat estratigràfica és una aportació de terres que va col·locar-se per anivellar el terreny del fòrum abans de la construcció de les primeres estructures arquitectòniques de la ciutat. En aquest sector de la cala també s’han documentat tres basaments rectangulars de columna (E-224, E-226 i E-237) i diverses estructures arquitectòniques (UE 6266, UE 6494 i UE 6495), que tal volta, estaven associades a un edifici de grans dimensions (Fig. 3.8). Finalment hem d’afegir que també començàrem a excavar la fonamentació d’una estructura circular d’època tardorepublicana (UE 6711). Cal assenyalar que la UE 6711 és la primera estructura d’aquestes característiques que s’ha identificat a la meitat oriental del fòrum. De moment tan sols s’ha excavat una petita part de la rasa fundacional de la construcció. Com és natural, encara es massa aviar per conèixer la possible funcionalitat d’aquesta estructura, tot i així, és probable que fos saquejada per la trinxera d’espoli UE 6247. Així doncs, en la campanya del 2007 hem continuat l’excavació dels estrats republicans que ja es coneixien, però també, hem ampliat les dimensions de la cala i s’han començat eliminar els nivells superficials per deixar delimitades les estructures i les unitats estratigràfiques d’època antiga. Aquesta tasca és un sacrifici absolutament necessari, ja que ens permetrà realitzar una excavació en extensió i ens ajudarà a obtenir una visió més general de la ciutat romana de Pollentia.
87
3.5. BIBLIOGRAFIA MAS, C., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, Mª E. (2005): “Intervención realizada en la zona de la necrópolis al este del templete II (Cuadros E7, E8, F7 y F8)”. En M. Orfila, M.A. Cau y Mª E. Chávez (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2005, Alcudia, inédita, pp. 171-231. MAS, C., CAU, M.A., CHÁVEZ, Mª E., ORFILA, M. (2006): “Excavación en los cuadros E7, E8, F7, F8 del foro de Pollentia: la zona de la necrópolis al este del templete II”. En Mª E. Chávez, M.A. Cau y M. Orfila, (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2006, Alcudia, inédita, pp. 78-132. MUNAR, S., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, Mª E. (2005): “Memòria de la intervenció a l’est del fòrum de la ciutat romana de Pollentia. Quadres G6-G7G8”. En M. Orfila, M.A. Cau y Mª E. Chávez (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2005, Alcudia, inédita, pp. 115-170. MUNAR, S., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, Mª E. (2006): “Memòria de la intervenció a l’est del fòrum de la ciutat romana de Pollentia. Quadres G6-G7G8. En Mª E. Chávez, M.A. Cau y M. Orfila, (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2006, Alcudia, inédita, pp. 133-210. MUNAR, S., SASTRE, M.A., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, Mª E. (2004): “Memòria de la intervenció a l’est del fòrum de la ciutat romana de Pollentia. Zona necròpolis (Quadres G6-G7-G8)” En M. Orfila, M.A. Cau y Mª E. Chávez (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2004, Alcudia, inédita, pp. 83-115. ORFILA, M. (Ed.) (2000): El Fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes realitzades entre els anys 1996 i 1999. Àrea de Patrimoni de l’Ajuntament d’Alcúdia, Alcúdia. PICORNELL, C., et al., (1991) Cartografia del projecte de fortificació i defensa de la ciutat i les badies. Ajuntament d’Alcúdia. SANMARTÍ, J., PRINCIPAL, J., TRÍAS, G., ORFILA, M. (1996): Les ceràmiques de vernís negre de Pollentia. The William L.Bryant Foundation 5, Barcelona. SASTRE, M.A., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ, Mª E. (2006): “Memòria de la intervenció arqueològica al camí del Camp d’en França. Ciutat Romana de Pollentia”. En Mª E. Chávez, M.A. Cau y M. Orfila, (Coord.), Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2006, Alcudia, inédita, pp. 211-225.
88
ANNEX 3.I: Plantes i Seccions
Cami Vell de Santa Anna
UE 6672
UE 6417
E-298
UE 6677 UE 6104 UE 6223 UE 6112 UE 6616
UE 6561 UE 6650 UE 6333
UE 6573
Pollentia'07 Foro Quadres G5,G6,H5 i H6 Planta Final
UE 6709 UE 6559
Figura 3.7. Planta final dels quadres G5, G6, H5, H6, I5 i I6
89
UE 6094
UE 6266
E-237
UE 6148
UE 6666 UE 6315
UE 6495
E-224 UE 6725
UE 6583
UE 6686
UE 6711
E-226
UE 6494
UE 6083
UE 6583
UE 6010 UE 6454 UE 6582 UE 6583
Pollentia'07 Foro Quadres G7,G8, i G9 Planta Final
UE 5840
Figura 3.8. Planta final dels quadres G7, G8 i G9
90
Camí Vell de Santa Anna
Pollentia'07 Foro Cala G6-G7-G8-H6 Secció A-A'
Figura 3.9. Secció A-A’
91
Camí Vell de Santa Anna
Pollentia'07 Foro Cala G6-G7-G8-H6 Secció B-B'
Figura 3.10. Secció B-B’
92
Pollentia'07 Foro Cala G6-G7-G8-H6 Secció C-C'
Pollentia'07 Foro Cala G6-G7-G8-H6 Secció D-D'
Figura 3.11. Seccions C-C’ i D-D’
93
Pollentia'07 Foro Cala G6-G7-G8-H6 Secció E-E'
Pollentia'07 Foro Cala G6-G7-G8-H6 Secció F-F'
Camí Vell de Santa Anna
Camí Vell de Santa Anna
Figura 3.12. Seccions E-E’ i F-F’
94
Pollentia'07 Foro Cala G6-G7-G8-H6 Secció A-A' (G8)
Pollentia'07 Foro Cala G6-G7-G8-H6 Secció B-B' (G7)
Figura 3.13. Seccions A-A’ i B-B’ (quadres G7 i G8)
95
ANNEX 3.II: Llistat d’Unitats Estratigràfiques
UE 6004 Definició: Interpretació:
Indeterminado Anivelación arcillosa de color blanco y textura plástica documentada en los sectores G7 y G8. En esta unidad estratigràfica se han recuperado abundantes fragmentos de cerámicas de época republicana (ámforas itálicas, barniz negro, cocina itàlica, paredes finas, cerámica talayótica, etc), así como restos de fauna animal.
Color Compacidad Composición Geometria Textura
Blanco Poca Cerámica, fauna animal, cenizas Capa Plastica
Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa)
6137-6154 6252-6249-6547-6315-6318-6369-65496332-6487-6308-6152-6488-6140-6489 6010-6451-6083-6686 6171-6494-6495-6172-6454 6584 6581-6529-6607-6583
Se li assenta (Estructura) Es recolza en (Estructura) Cobreix a (Estructura) Cobreix a (Estrat)
Definició: Interpretació:
UE 6083 Muro Posible lienzo de pared, construido a partir de pequeños trozos de marès machacados muy compactados. La estructura se pierde por debajo del perfil norte del cuadro G8.
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
0,51 1,30 Marès machacado
Se li recolza (Estrat) Tallat per (Negativa) S'assenta en (Estrat)
6154 6369 6004
UE 6094 Definició Interpretació
Muro Muro de pequeños bloques rectangulares de marès ligados con argamasa de color blanco que cruza longitudinalmente el cuadro G6. El paramento se asienta en cima de una banqueta de cimentacón excavada en el terreno natural. Todo parece indicar que el muro sufrió una importante remodelación con el objetivo de unirlo al basamento rectangular del pilar UE 6173.
96
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
0,46 0,43 3,41 Marès Muro de dos hiladas, construido a partir de pequeños bloques de marès
Cobert per (Estrat) Se li recolza (Estrat) Tallat per (Negativa) Se li adosa (Estructura) S'assenta en (Estructura)
6091 6108-6200-6105-6208-6104-6111-6199 6158-6383 6223-6296 6612
UE6104 Definició Interpretació
Nivel de cenizas Mancha de cenizas documentado al sud de muro UE 6094.
Color Compacidad Composición Geometria Textura
Negro
Cobert per (Estrat) Es recolza en (Estructura) Cobreix a (Estrat)
6091 6094 6105
UE6112 Definició Interpretació de
Muro Muro construido a partir de pequeños bloques rectangulares marès unidos con argamasa de color blanco y sin ningún tipo de banqueta o cimentación. El paramento cruza longitudinalmente el norte del cuadro G6, en paralelo al muro 6094. Todavía conserva entre dos y tres hiladas de altura.
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
0,46 0,43 3,41 Marés Muro de dos hiladas construido con pequeños bloques de marés ligados con mortero
Cobert per (Estrat) Se li recolza (Estrat) Se li adosa (Estructura) S'assenta en (Estructura) S'assenta en (Estrat)
6108-6091 6200-6208-6199-6176 6268-6174-6297-6328 6333 6585
97
UE6171 Definició Interpretació
Base de Columna Basamento cuadrangular del pilar de marès situado en el medio del cuadro G7 (E-224)
Altura Anchura Longitud Material Técnica
24 cm. 76 cm. 84 cm. Marés Basamento rectangular de marès
Se li recolza (Estrat) S'assenta en (Negativa)
6529-6004-6154 6528
UE6172 Definició Interpretació
Base de Columna Basamento cuadrangular del pilar de marès situado en el centro del cuadro G8 (E-226)
Altura Anchura Longitud Material Técnica
34 cm. 96 cm. 94 cm. Marès Pilar rectangular de marès utilitzat com a bassament d'una columna circular
Se li recolza (Estrat) S'assenta en (Negativa)
6607-6154-6317-6004 6608
UE6173 Definició Interpretació
Base de Columna Basamento cuadrangular del pilar situado al sud del cuadro G6 (E-237), alineado con el muro E-236 i con el resto de pilares E-226 i E-224.
Altura Anchura Longitud Material Técnica
35 cm. 96 cm. 87 cm. Marès Pilar rectangular de marès que sosté l'arrancament d'una columna circular.
Cobert per (Estrat) Se li adosa (Estructura) Tallat per (Negativa) Se li recolza (Estrat) S'assenta en (Negativa) S'assenta en (Estructura)
6108 6266-6617 6152 6331-6286-6346-6208-6200-6154-6344 6332-6347 6350-6666
UE6174
98
Definició Interpretació
Agujero de árbol Unidad estratigráfica negativa del agujero de árbol que recorta los niveles de incendio documentados en el interior de la habitación republicana del cuadro G6 (UE-6225).
Altura Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Materiales Profundidad Técnica
0,25
Marés Muro de forma quadrangular de una sola hilada de marés
Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa) S'adosa en (Estructura) S'assenta en (Estrat)
6108 6551 6112 6208
UE 6200 Definició Interpretació
Nivel de destrucción Nivel de destrucción documentado en el edificio del cuadro G6, donde aparecen adobes de color naranja en descomosición, carbones y cenizas. En el interior tambien se han encontrado abundantes fragmentos de cerámica y restos de fauna animal.
Color Compacidad Composición
Geometria Textura
Marrón claro y naranja Muy floja Restos de marès en descomposición, tegulas, cerámica, fauna, material de construcción. Capa Granular
Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa) Cobreix a (Estrat) Cobreix a (Estructura) Es recolza en (Estructura)
6108-6111-6199 6152-6175-6146-6417-6315 6208 6297-6268 6617-6212-6112-6173-6148-6094
UE 6208 Definició Interpretació
Nivel de destrucción Nivel de incendio documentado en el edificio del cuadro G6. El estrato está compuesto por cenizas y carbones que le otorgan una fuerte tonalidad oscura. En esta unidad estratigràfica tambien se ha recuperado un importante
99
conjunto cerámico de època republicana que nos ofrece una datación cronológica que oscila entre el 70 y el 40 aC. Color Compacidad Composición
Geometria Textura
Blaco y negro Muy floja Cenizas, carbones, animal y grandes cerámica republicana Capa Fina
Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa) Se li assenta (Estructura) Igual a Es recolza en (Estructura) Cobreix a (Estrat) Cobreix a (Estructura) Cobreix a (Negativa)
6200 6417-6315-6175-6152-6146 6174 6113 6173-6148-6617-6094-6212-6112 6269-6346-6321-6307-6319 6268-6297-6223 6657
tégulas, fauna cantidades de
UE 6225 Definició Interpretació
Observacions
Relleno de agujero de árbol Nivel de remoción de poca dureza y tonalidad oscura originado por la actividad erosiva de las raices de un arbol. Esta unidad estratigráfica està documentada al este del cuadro G6, por encima del pavimento UE 6623. Excavado parcialmente
Color Compacidad Composición Geometria Textura
Marron oscuro Blanda
Cobert per (Estrat) Igual a Rebleix a (Negativa)
6108 6690 6417
Artesa Granular
UE 6247 Definició Interpretació
Observacions
Relleno trinchera de expolio Relleno de color marrón claro y de extraordinaria dureza, que podria formar parte de una posible trinchera de expolio localizada en eje norte del cuadro G7. En su interior se han recuperado algunos fragmentos de cerámica cristiana y abundante ceràmica común romana. En el interior se han recuperado algunos fragmentos de cerámica "blau catalana"
Color Compacidad Composición Geometría
Marrón claro Muy dura Abundancia de cerámica común romana Artesa
100
Textura
Granular
Cobreix a (Estructura) Rebleix a (Negativa)
6316 6369
Definició Interpretació
UE 6266 Muro Muro documentado al S-E del cuadro G7, que a partir de pequeños bloques irregulares de con abundante argamasa de color blanco. El adosa al pilar E-224 y esta cortado por la Paralelo a los muros UE-6495 y UE-6494.
fue construido marés unidos paramento se tumba E-235.
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
30 cm. 1,94 cm. 94 cm. Marés, mortero blanco Muro de pequeños bloques irregulares de marés unidos con mortero de color blanco
Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa) Se li recolza (Estrat) S'adosa en (Estructura)
6108 6140 6331-6344-6154-6286 6173
UE 6315 Definició Interpretació
Agujero de árbol Unidad estratigràfica negativa del agujero de àrbol al S-W del cuadroG6, que recorta la tumba E-242, los niveles republicanos del edificiódel siglo I aC y el muro UE-6148
Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad
0,62 1,73 1,22 Circular 1,11 0,51
La rebleix (Estrat) Talla a (Estrat) 6004 Talla a (Negativa) Talla a (Estructura)
6312 6137-6176-6200-6307-6123-6208-61086308 6333-6328-6297-6285-6148
UE 6332 Definició Interpretació
Trinchera de cimentación Recorte semicircular rellenado por diversas unidades estratigráficas de poca compacidad, que se ha documentado al oeste del pilar E-237 .El agujero ha sido interpretado como la posible cimentación del basamento del pilar.
101
Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad
0,93 1,70 1,39 Semicircular 1,80 31 cm
Tallat per (Negativa) La rebleix (Estrat) L'omple la (Estructura) Se li assenta (Estructura) Talla a (Estrat) Talla a (Estructura)
6152 6346-6344-6286-6331 6350 6666-6173 6583-6123-6004-6137 6333-6328-6297-6584
UE6333 Definició Interpretació
Observacions
Preparación del pavimento Nivel homogeneo de tierra batida de color marrón oscuro y de extraordinaria dureza, donde se asienta el pavimento de tierra batida (UE-6297), y que tan sólo aparece al oeste del edificio documentado en el cuadro G6. En su interior aparece abundante cerámica de tradición indígena. Abundante cerámica talayótica
Altura Anchura Logitud Materiales Técnica
0,62 2,19 3,13 Arcilla, tierra batida, cerámica Nivell de tierra batida muy endurecida
Se li assenta (Estructura) Tallat per (Negativa) S'assenta en (Estrat)
6112-6268-6328 6332-6347-6616-6725-6322-6308-6315 6641-6640
UE6350 Definició Interpretació
Cimiento Losas horizontales de marès de tamaño medio que rellenan la zanja de cimentación UE 6332 y calzan el basamento cuadrangular de la columna E-237.
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
0,31 cm 0,93 cm 1,80 Marès Losas horizontales de marès que calzan el pilar E-237
Se li assenta (Estructura) Cobert per (Estrat) Omple a (Negativa) S'assenta en (Estructura)
6173 6344 6332 6669-6666
102
UE 6369 Definició Interpretació
Trinxera de excavación Unidad estratigráfica negativa de la trinchera de expolio que cruza longitudinalmente el lateral norte del cuadro G7.
Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad
1,32 1,67 1,39 Alargada 3,46 0,28
L'omple la (Estructura) La rebleix (Estrat) Talla a (Estructura) Talla a (Estrat)
6316 6247 6083-6584 6689-6688-6004-6154
UE6417 Definició Interpretació
Agujero de árbol Unidad estratigráfica negativa del agujero de árbol que recorta los niveles de incendio documentados en el interior de la habitación republicana del cuadro G6 (UE-6225).
Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad
Circular
La rebleix (Estrat) Talla a (Estrat)
6225 6561-6208-6199-6111-6200
UE6523 Definició Interpretació
Nivel superficial Nivel superficial de color marrón claro, textura granular i poca dureza, que aparece a lo largo del cuadro H6
Color Compacidad Composición Geometría Textura
marrón dur arcillas, gravas, fauna animal capa granular
Cobreix a (Estrat) Es recolza en (Estructura)
6600-6708-6677-6558-6561-6560 6672
UE 6559
103
gravillas,
cerámica,
Definició Interpretació Observacions
Agujero de árbol Agujero de árbol circular de 1,33m de profundidad y dos metros de diametro, situado al oeste del cuadro H6. Recorta varias estructuras de época romana
Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad
1,80 2,54 1,21 circular 2,06 1,33
La rebleix (Estrat) Talla a (Estrat) Talla a (Estructura)
6558 6560-6561-6573 6650
UE 6560 Definició Interpretació
Indeterminado Bolsada de tierra y piedras de mediano tamaño, situada al norte del cuadro H6.
Color Compacidad Composición Geometria Textura
grisaceo blanda piedras, material de cerámica, fauna animal bolsada arenosa
Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa) Cobreix a (Estrat)
6523 6559 6573-6561
construcción,
UE 6561 Definició Interpretació
Nivel de destrucción Nivel de destrucción de color naranja con restos de cal y materiales de construcción (tegulas y imbrex), situado en la midad sur del cuadro H6.
Color Compacidad Composición Geometria Textura
anaranjado mediana materiales de construcción, cerámica, fauna animal capa arcilosa
Tallat per (Negativa) Cobert per (Estrat) Cobreix a (Estructura)
6417-6601-6559-6709-6713 6523-6560 6650
UE 6573
104
tejas,
Definició Interpretació
Indeterminado Unidad estratigráfica de composición homogènea, bastante dureza y tonalidad rojiza que aparece por debajo de la UE 6560 en la mitad norte del cuadro H6.
Color Compacidad Composición Geometria Textura
rojo duro cerámica, fauna animal rojizo argilosa
Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa)
6560 6559
UE6581 Definició Interpretació
Observacions
Relleno de trinchera Relleno de la trinchera de cimentación del muro UE 5840. En esta ocasión nos encontramos ante una unidad de color blanco y textura plàstica con presencia de pequeñas piedras de marés que sujetan la estructura. Sin excavar
Color Compacidad Composición Geometria Textura Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa) Rebleix a (Negativa) Es recolza en (Estructura)
6004 6549 6582 5840
UE 6582 Definició Interpretació Observacions
Trinchera de cimentación Trinchera de cimentación del muro UE-5840, sitada al oeste del cuadro G8. Sin excavar
Anchura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profundidad
1,72 alargada
La rebleix (Estrat) Se li assenta (Estructura) Tallat per (Negativa) Talla a (Estructura)
6581 5840 6549 6584
105
UE6583 Definició Interpretació
Observacions
Indeterminado Capa de tierra de composición heterogénea y color rojizo que ha aprecido por debajo de la UE-6004, en la esquina SE del cuadro G7 (No se ha terminado de excavar) Aparece abundante cerámica de tradición indígena
Color Compacidad Composición Geometria Textura
Rojo Media Arcillas, cerámica Capa Arcillosa
Tallat per (Negativa) Cobert per (Estrat) Se li assenta (Estructura) Es recolza en (Estructura)
6332-6528 6004 6584 6495-6494
UE 6584 Definició Interpretació por
Pavimento de marés Posible pavimento de marès machacado que ha aparecido debajo de la UE-6004. Este nivel de color amarillento y fuerte compacidad se ha documentado a lo largo de los cuadros G7 y G8. Sin embargo, no aparecede forma homogénea por toda la cata, ja que en algunos puntos determinadis se encentra bastante desgastado.
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
5,00 5,00 10,50 Marés, arenisca Nivelación de marés machacado
Tallat per (Negativa)
6152-6582-6140-6488-6547-6369-64896608-6487-6308-6332-6549-6528 6004 6454-6494-6495 6583
Cobert per (Estrat) S'adosa en (Estructura) S'assenta en (Estrat)
UE 6650 Definició Interpretació
Observacions
Muro Muro construido a partir de bloques rectangulares de marés (opus cuadratum) unidos con argamasa blanca. El paramento cruza longitudinalmente el cuadro H6, en paralelo con los lienzos UE 6094 i UE 6112. Se encuentra recortado por el agujero de arbol documentado durante la campanya de excavación del 2006 (UE 6559). Sin excavar
106
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
Marés, argamasa blanca, enlucido Opus cuadratum
Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa)
6561 6559-6713
0,60
UE6666 Definició Interpretació
Cimiento Nivel de cimentación del pilar E-237. La unidad estratigràfica está constituida por un nivel de piedras de marés de tamaño medio encajadas entre si. Encima de la preparación se asienta el pilar UE-6173. Durante la excavación arqueológica han aparecido algunos restos de ánfora itálica.
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
0.12 1.67 1.80 Marés, cerámica Pequeñas piedras de arenisca encajadas verticalmente en la trinchera de cimentación del pilar
Se li assenta (Estructura) S'assenta en (Negativa)
6350-6173-6669 6332
UE 6669 Definició Interpretació
Cimiento Preparación de 4 cm de grossor de color blanco y de extraordinaria dureza situada por encima de la preparación de piedras UE 6666.
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
0.04 0.44 0.96 Blanquet Preparación muy compactada de arcilla fina de color blanco
Se li assenta (Estructura) S'assenta en (Estructura)
6350 6666
UE6672 Definició Interpretació
Pared Seca Pared Seca del Camí Vell de Santa Anna que sirve de límite este a la finca de Can Reinés. En su interior se han documentado algunos restos de material de construcción
107
Observacions màquina
romanos (tejas, bloques de arenisca, objetos arquitectónicos decorativos, opus signínum, etc) La pared seca se ha desmontado con la ayuda de una excavadora para ampliar la excavación hacia el este.
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
1.30 1.40 10 m Piedras de arenisca, material construcción reutilizado Muro tradicional de pared seca
Se li recolza (Estrat) Se li adosa (Estructura) S'assenta en (Estrat)
6523 6673 6677
de
UE 6673 Definició Interpretació Observacions
Pavimento Pavimento de tierra endurecida y piedras de marés. Nivel de uso actual del Camí Vell de Santa Anna. Sin excavar
Altura Anchura Longitud Materiales gravillas Técnica
gravas y gravillas muy endurecidas
S'adosa en (Estructura)
6672
2.22 10 piedras,
cantos
rodados,
gravas
y
UE 6674 Definició Interpretació
Observacions
Restes humanes Restos humanos de un individuo adolescente que han aparecido en la esquina del cuadro G6. Tan sólo se ha podido documentar las extremidades inferiores del esqueleto (pies y tibia-peroné). El resto del cuerpo ha desaparecido por la actuación de la màquina excavadora. Tan sólo se han conservado parte de las extremidades inferiores
Altura Anchura Conservació Deposició Edat Grau de flexió Longitud Materiales Orientació Patologies
Muy mala Decubito supino Estirado
Oeste-este
108
Posició del crani Posició Extr. inferior dreta Posició Extr. inferior esquerra Posició Extr. superior dreta Posició Extr. superior esquerra Sexe Técnica
Estirada Estirada
Cobert per (Estrat)
6712
UE6677 Definició Interpretació
Relleno de trinchera Nivel de tierra de color marrón oscuro y mucha dureza que ha aparecido en el lateral NE del cuadro I6 y H6. La unidad estratigráfica estaba compuesto por un nivel de tierra granular de mucha dureza con bastantes inclusiones de piedras con restos de argamasa, ceràmica y fauna animal.
Color Compacidad Composición Geometria Textura
marron oscuro blanda piedras, cerámica, fauna, restos humanos, materiales de construcción bolsada granular
Cobert per (Estrat) Se li assenta (Estructura) Igual a Rebleix a (Negativa)
6523 6672 6687 6713
UE6686 Definició Interpretació
Indeterminada Pequeña concentracion de piedras asentadas sobre la UE6004 y el muro UE-6495.
Cobert per (Estrat) S'assenta en (Estrat) S'adosa en (Estructura)
6154 6004 6494
UE 6687 Definició Interpretació
Relleno de trinchera Relleno de la trinchera UE 6713. La unidad estratigráfica está compuesta por un sedimento marrón de textura granular con abundantes inclusiones de piedras que aún conservan restos de argamasa. También se ha documentado material de construcción (tegulas, opus signinum, etc), fauna, algunos restos humanos y ceràmicas romanas. Durante la excavación aparecieron dos posibles fragmentos de cerámica islámica.
Color
marrón oscuro
109
Compacidad Composición Geometria Textura
blanda piedras, cerámica, fauna, restos humanos, materiales de construcción artesa granular
Igual a
6677
UE6688 Definició Interpretació
Observacions
Relleno Relleno del recorte UE 6714 situado en el lateral longitudinal del cuadro G7. El estrato está compuesto por un nivel de blanquet bastante compacto de textura plàstica. Gran cantidad de cerámica común
Color Compacidad Composición
marrón media arcillas, cerámica común, fauna, 2 fragmentos de cerámica con grafitti, 1 moneda artesa granular
Geometría Textura
Tallat per (Negativa) Cobreix a (Estructura) Rebleix a (Negativa) 6725-6710
6369 6711-6726
UE6689 Definició Interpretació
Relleno Relleno arcilloso de color marron y poca dureza que aparece en el interior del recorte UE 6710. Durante la excavación del estrato ha aparecido una concentración de cerámica común romana. Además se ha encontrado una inscripición en la carena exterior de una pieza de cerámica común y una moneda de bronce.
Color Compacidad Composición Geometría Textura
Blanco Media Arcillas, cerámica Artesa Plástica
Tallat per (Negativa) Rebleix a (Negativa)
6369 6710 UE6690
Definició Interpretació
Relleno de agujero de árbol Relleno de agujero de árbol que posee una matriz de color oscuro y textura granular. por encima de la banqueta de arenisca documentada en el edificio del cuadro G6. Esta
110
Observacions
unidad estratigráfica es la misma que la UE 6225. Rellena la unidad estratigráfica negativa UE 6417 Excavado parcialmente
Color Compacidad Composición Geometria Textura Igual a
6225
UE6708 Definició Interpretació
Relleno Relleno del recorte circular UE 6709 que está situado al oeste del cuadro H6 (junto al agujero del arbol excavado en 2006). La unidad estratigràfica está compuesta por un estrato marron de textura granular y poca dureza.
Color Compacidad Composición
Geometría Textura
Marrón claro Blanda Ceramica, fauna animal, restos humanos, metal, vidrio, material de construcción Artesa Granular
Cobert per (Estrat) Rebleix a (Negativa)
6523 6709
UE 6709 Definició Interpretació
Observacions
Recorte indeterminado Recorte semicircular situado al Sur-oeste del cuadro H6 (junto al agujero de arbol documentado en la campaña de 2006). La unidad estratigràfica negativa recorta el nivel de destrucción naranja documentado en el ámbito estructural del cuadro H6. Excavado parcialmente
Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad
1.02 1.51 1.24 Semicircular 1.42 0.27
La rebleix (Estrat) Talla a (Negativa) Talla a (Estructura) Talla a (Estrat)
6708 6729 6731 6730-6561
111
UE 6710 Definició Interpretació
Observacions
Recorte indeterminado Recorte rectangular situado en el eje longitudinal norte del cuadro G7. La unidad estratigráfica negativa está rellenada por la UE 6689 y está recorta el nivel de blanquet 6688. Excavada parcialmente (el recorte se pierde por debajo del perfil)
Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad
1.44 2.12 1.70 Rectangular 0.70 0.42
La rebleix (Estrat) Talla a (Estrat)
6689 6688-6726-6727
UE 6711 Definició Interpretació Observacions
Muro Losas de marés documentadas en el interior del recorte rectangular UE 6710. Excavado muy parcialmente
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
0.54 0.59 0.59 Arenisca Muro circular construido con grandes lajas de marés colocadas horizontalmente una encima de la otra
Cobert per (Estrat) Omple a (Negativa)
6727-6689 6725
UE 6712 Definició Interpretació
Observacions
Relleno tumba Relleno de la tumba E-298. Durante la excavación se documentó una unidad estratigràfica marrón de textura granular y poca dureza. La sepultura estaba muy afectada por las actuaciones de la màquina excavadora que se encargó de retirar las terreras del foro. Por desgracia no hemos podido documentar la fosa de la tumba. La tumba ha aparecido en muy mal estado de conservación.
Color Compacitat Composició Geometria Textura
Marron oscuro Muy blanda Cerámica, restos humanos Artesa Granular
112
Cobert per (Estrat) Cobreix a (Estrat) Cobreix a (Estructura)
6091 6105 6674
UE 6713 Definició Interpretació
Observacions
Trinchera de expolio Recorte de la trinchera que ha aparecido en el lateral transversal de los cuadros I6 y G6. La trinchera recorta el nivel de destrucción naranja UE 6561. Está rellenada por la UE 6687. Excavada parcialmente
Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad
2.84 2.84 1.04 Alargada 10 0.80
La rebleix (Estrat) Talla a (Estrat) Talla a (Estructura)
6677 6561 6650
UE6725 Definició Interpretació
Observacions
Recorte indeterminado Recorte semicircular que ha aparecido en el límite norte del cuadro G7. La unidad estratigràfica recorta la preparación de arcilla UE 6333. El agujero está rellenado por una secuencia estratigráfica compuesta por tres niveles (UE 6689, UE 6627 y 6727) Excavada parcialmente
Anchura Cota inferior Cota superior Forma Longitud Profundidad
1.12 1.61 1.80 Semicircular 2.81 0.81
La rebleix (Estrat) Tallat per (Negativa) L'omple la (Estructura) Talla a (Estructura)
6689-6727 6710 6711-6726 6333
UE 6726 Definició Interpretació
Pavimento de marés Pavimento muy fino de arenisca amarillenta y poca dureza documentado en el interior del recorte UE 6725. La unidad estratigràfica ha aparecido concentrada en la mitad oriental del agujero.
113
Altura Anchura Longitud Materiales Técnica
0.08 1.37 1.07 Arenisca machacasa, cerámica Capa de arenisca de color amarillo
Cobert per (Estrat) Omple a (Negativa) S'assenta en (Estrat)
6689 6725 6727
UE 6727 Definició Interpretació
Indeterminado Capa de tierra blanquecina con algunas aportaciones de arcillas de color marrón. La matriz possee una composició homogénea y una textura plastica. La unidad estratigráfica se asienta encima de una estructura compuesta por grandes losas de marés.
Color Compacidad Composición Geometria Textura
Gris Blanda Cerámica, blanquet Capa Plástica
Se li assenta (Estructura) Cobreix a (Estructura) Rebleix a (Negativa)
6726 6711 6725
114
ANNEX 3.III: Llistat d’Estructures
Nº Estructura E-200
E-218
Definició Mur de petits carreus rectangulars de marès que s’assenta a sobre de la UE 6004. Creua transversalment el quadre G8 i s’adossa al damunt del mur UE 6454.
Estructura definida com a tomba a la campanya del 2003, i revisada al 2004. Es tracta d’un mur, ubicat al cantó nord-est de la cala, i paral·lel al mur E-236.
De pilastra a la Campanya 2003, passa a ser una tomba, que retalla la UE 6108, ubicada a la zona Nord E-222
del quadre G-6. Conformada per les unitats, UE 6144 (llosa), UE6145 (rebliment), UE6146 (retall) i UE6147 (Mort)
E-223
Sepultura de lloses laterals, situada al centre de la cala, al quadre G7. UE’s: UE6177 (lloses verticals), UE 6178 (rebliment) UE 6265 (restes humanes) UE 6264 (retall)
E-224
Pilar, basament quadrangular, enmig del quadre G7. (UE 6171)
E-226
Pilar, basament quadrangular enmig del quadre G8. (UE 6172)
E-227
Tomba simple coberta per lloses rectangulars de marès, que està situada al sud del quadre G8. UE’s: UE 6451 (lloses verticals), UE 6486 (rebliment) UE 6493 (restes humanes), UE 6489 (retall).
Tomba simple coberta per una única llosa rectangular de marès, situada al límit oriental del quadre G8. E-229
Retalla la UE 6004 i el mur UE 6494. UE 6452 (lloses verticals), UE 6485 (rebliment) UE 6492 (restes humanes), UE 6488 (retall).
E-231
E-233
E-235
E-236
E-237
Tomba simple coberta per lloses rectangulars de marès. La tomba està situada a la cantonada S-W del quadre G8. UE 6453 (lloses verticals), UE 6484 (rebliment), UE 6491 (restes humanes), UE 6487 (retall).
Tomba a l’est de la Cala, molt a prop del mur, UE 6094 (E-236). Formada per UE 6118 (rebliment) UE 6119 (retall) i UE 6121 (mort)
Tomba situada al Sud-oest del quadre G-6, en direcció Oest-Est. Formada per UE 6139 (rebliment), UE6140 (retall), UE6141 (mort)
Mur situat al sud-est del quadre G-6, paral·lel al mur, estructura E-218. UE 6094.
Pilar al sud del quadre G6, alineat amb el mur E-236 i amb els pilars E-226 i E-224. UE 6173 (pilar), UE 6346 (fosa de fonamentació), UE 6347 (reble de la fosa de fonamentació).
115
E-238
E-239
E-240
Muret a l’Oest del Quadre G6, tallat per tomba E-222. UE 6174 (mur), UE 6307 (fosa de fonamentació), UE 6308 (retall de la fosa).
Tomba entre els quadres G6 i G7, situat a Oest de la cala. Formada per UE 6157 (Rebliment), UE 6158 (Retall), UE 6159 (Mort).
Tomba a l’est del quadre G-7. Orientació W-E. Formada per UE 6151 (rebliment), UE 6152 (Retall), UE 6153 (Mort).
Forn situat al centre del quadre G-6, a davall E-233. De forma circular, delimitat per trossos d’àmfora a E-241
l’exterior i ceràmica cuita a l’interior. UE 6190 (nivell de destrucció), UE 6212 (paret exterior del forn), UE 6295 (cendres de l'interior), UE 6296 (fonaments de lloses de marès), UE 6384 (Revestiment d’argila cuita)
E-242
E-256
E-257
Tomba situada a la zona nord de la cala, entre els quadres G6 i G7, amb orientació W-E. UE 6175 (retall), UE 6176 (rebliment), UE 6285 (restes humanes)
Tomba simple situada al centre del quadre G7 amb orientació W-E. Esta composta per les UE's 6248 (rebliment), 6249 (retall) i 6250 (restes humanes).
Tomba simple situada a l’eix sud del quadre G7 amb orientació W-E. Esta composta per les UE's 6251 (rebliment), 6252 (retall) i 6253 (restes humanes).
Tomba simple documentada al centre del quadre H6, que retalla la UE 6561. L’individu fou enterrar en E-292
posició decúbit supí, amb una orientació W-E, i sense cap tipus d’aixovar funerari. Malauradament va aparèixer amb un estat de conservació lamentable..
Tomba simple situada a la cantonada S-E del quadre G6. La inhumació va aparèixer en mal estat de conservació. Només s’identificaren les extremitats inferiors d’un l’individu col·locat en posició decúbit supí amb una orientació d’oest a est (UE 6674). Malauradament tampoc poguérem definir el retall de la fosa E-298
amb claredat, tot i així sembla que la sepultura aprofita el parament del mur republicà UE 6094 i algunes pedres de marès de petites dimensions per delimitar la posició de l’enterrament. A l’interior de la fosa excavàrem un farciment homogeni de color marró i textura granular sense materials arqueològics significatius (UE 6712)
116
ANNEX 3.IV: Inventari de materials
Neteja UE 6104 nº inventari tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses P'07-6104-6 Vernís Negre 1 1 P'07-6104-14 Sigillata Clàssica 1 1 P'07-6104-21 Comuna Romana 14 1 1 P'07-6104-22 Cuina Romana 1 P'07-6104-25 Cuina Nort-Africana 5 1 2 P'07-6104-28 Àmfora Romana 7 P'07-6104-36 Fauna Terrestre 30 Material de P'07-6104-40 1 Construcció UE 6523 nº inventari
tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses
P'07-6523-1 Inscripció
1
P'07-6523-6 P'07-6523-9 P'07-6523-11 P'07-6523-14 P'07-6523-15 P'07-652315.1 P'07-6523-21 P'07-6523-23 P'07-6523-25
Vernís Negre Llumetes Parets fines T.S.Clàssica T.S.Africana A
1 2 9 7 6
2
T.S.Africana C
16
2
1
136 1 77
12
5 1 8
8
1
3
Comuna Romana Cuina Republicana Cuina Nort-Africana Àmfora P'07-6523-27 Púnicoebusitana P'07-6523-28 Àmfora Romana P'07-6523Àmfora Itàlica 28.1 P'07-6523- Àmfora 28.2 Tarraconenese P'07-6523-30 Ceràmica Islàmica P'07-6523-32 Ceràmica Moderna P'07-6523-33 Vidre P'07-6523-35 Metall P'07-6523-36 Fauna Terrestre P'07-6523-38 Fauna Marina P'07-6523-40 Teules
3 5 8 7 126 2 11
P'07-6523-49 Indeterminada
63
UE 6561 nº inventari P'07-6561-2 P'07-6561-21 P'07-6561-25 P'07-6561-28 P'07-6561-36
Observacions
Observacions (ant)ONIA/[...] F/(ma)MAXIMA/[...] E
2
30
8 120 12 5
2 1 1
1
2
tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses Talaiòtic 1 Comuna Romana 1 Cuina Nort-Africana 1 1 Àmfora Romana 1 Fauna Terrestre 8
117
1 frament amb metall incrustat
Observacions
Material de Construcció Ceràmica P'07-6561-49 Indeterminada P'07-6561-40
1 2
Neteja UE 6584 nº inventari tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses P'07-6684-2 Talaiòtic 2 P'07-6684-6 Vernís Negre B 1 P'07-6684-21 Comuna Romana 33 1 P'07-6684-25 Cuina Nort-Africana 1 P'07-6684-28 Àmfora Romana 6 P'07-6684- Àmfora 2 28.1 Tarraconense P'07-6684-36 Fauna Terrestre 5 P'07-6684-37 Fauna Marina 1 Material de P'07-6684-40 2 construcció P'07-6684-49 Indeterminada 4
Observacions
UE 6584 nº inventari tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses Observacions P'07-6584-2 Talaiòtic 65 6 2 Ceràmica 1 fragment de P'07-6584-4 5 1 Púnicoebusitana pseudocampaniana P'07-6584-6 Vernís Negre 2 1 P'07-6584-11 Parets Fines 1 1 P'07-6584-13 Sigillata Clàssica 1 P'07-6584-22 Comuna Romana 8 1 fragment itàlic P'07-6584-25 Cuina Nort-Africana 1 1 Àmfora P'07-6584-27 2 Púnicoebusitana P'07-6584-28 Àmfora Romana 17 2 2 P'07-6584- Àmfora Romana 9 1 2 28.1 Itàlica P'07-6584-36 Fauna 54 Material de P'07-6584-40 2 construcció P'07-6584-49 Indeterminat 31 UE 6004 nº inventari P'07-6004-11 P'07-6004-21 P'07-6004-22 P'07-6004-23
tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses Parets Fines 2 1 Comuna Romana 4 Cuina Romana 1 Cuina Republicana 3
P'07-6004-25 Cuina Nort-Africana
15
P'07-6004-27 P'07-6004-28 P'07-600428.1 P'07-6004-36
Àmfora Ebusitana Àmfora Romana
1 8
Àmfora Itàlica
4
Fauna Terrestre
55
118
Observacions
Primeres Produccions???
P'07-6004-40 Teules
5
Itàliques
UE 6664 nº inventari tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses P'07-6664-36 Fauna Terrestre 1 P'07-6664-37 Fauna Marina 1 Ceràmica 1 P'07-6664-49 Indeterminada UE 6666 nº inventari tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses P'07-6666-6 Vernís Negre 1 Àmfora P'07-6666-27 1 Púnicoebusitana P'07-6666-28 Àmfora Romana 4 P'07-6666Àmfora Itàlica 3 1 28.1 UE 6669 nº inventari tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses P'07-6669-21 Comuna Romana 1 Àmfora P'07-6669-27 2 Púnicoebusitana P'07-6669-28 Àmfora Romana 1 P'07-6669Àmfora Itàlica 1 28.1 UE 6677 nº inventari P'07-6677-11 P'07-6677-14 P'07-6677-15 P'07-6677-16 P'07-6677-21 P'07-667721.1 P'07-6677-22 P'07-6677-25 P'07-6677-28 P'07-6677-30
tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses Parets Fines 1 Sigillata Clàssica 4 T.S.Africana 29 6 3 Lucente 1 Comuna Romana 136 7 9 10 Morter Cuina Romana Cuina Nort-Africana Àmfora Romana Islàmica
P'07-6677-31 Medieval Cristiana P'07-6677-33 P'07-6677-35 P'07-6677-36 P'07-6677-37 P'07-6677-40 P'07-667740.1 P'07-667740.2 P'07-6677-49
Vidre Metalls Fauna Terrestre Fauna Marina Teules Marbre Material de construcció Indeterminada
Observacions
Observacions
Observacions
Observacions
1 2 75 139 17 1 3 8 218 9 65 5 9 81
119
1 23 3
17 5
6 Possible medieval crist.?
UE 6688 Observacions nº inventari tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses P'07-6688-2 Talaiòtica 1 Ceràmica 3 1 1 fragment púnic P'07-6688-4 púnicoebusitana P'07-6688-5 Ceràmica Ibèrica 1 1 àmfora ibèrica P'07-6688-12 Ceràmica Gris 1 P'07-6688-21 Comuna Romana 3 2 itàliques P'07-6688-23 Cuina Republicana 1 1 Àmfora 1 P'07-6688-27 Punicoebusitana Àmfora Romana P'07-6688-28 3 Itàlica P'07-6688-36 Fauna 3 UE 6689 nº inventari P'07-6689-1 P'07-6689-2 P'07-6689-15 P'07-6689-21 P'07-668921.1 P'07-6689-25 P'07-6689-28 P'07-6689-33 P'07-6689-36 P'07-6689-37
tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses Observacions Moneda 1 Talaiòtic 2 Sigillata Africana 3 Comuna Romana 749 1 15 11 Comuna Romana 2 [...]SENECIA? amb Grafitti Cuina Nort-Africana 13 2 6 Àmfora Romana 41 3 Vidre 11 Fauna Terrestre 88 Fauna Marina 4 Material de 12 P'07-6689-40 Construcció (Teules) P'07-6689- Material de 32 40.1 Construcció Ceràmica P'07-6689-49 31 Indeterminada UE 6708 nº inventari tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses P'07-6708-1 Mitja Moneda 1 P'07-6708-3 Ceràmica Talaiòtica 3 P'07-6708-9 Llumeta
3
P'07-6708-11 P'07-6708-14 P'07-670814.1 P'07-6708-15 P'07-6708151 P'07-6708-16 P'07-6708-21 P'07-6708-22
Parets Fines T.S.C Sudgàl·lica
2 2
T.S.C Itàlica
1
T.S.A-A
12
T.S.A-C
4
Ceràmica Lucente Comuna Romana Cuina Romana
1 75 3
120
Observacions
1 segell a la base ...NNISEI 1 1
2
4
2
1
P'07-6708-25 P'07-6708-28 P'07-6708-30 P'07-6708-32 P'07-6708-33 P'07-6708-35 P'07-6708-36 P'07-6708-37 P'07-6708-39
Cuina Nort-Africana Àmfora Romana Ceràmica Islàmica Ceràmica Moderna Vidre Metalls Fauna Terrestre Fauna Marina Os Treballat Materials de P'07-6708-40 Construcció P'07-6708Teules 40.1 P'07-6708-41 Tesel·les Comuna NortAfricana P'07-6708-49 Indeterminada P'07-6708-50 Restes Humanes P'07-6708-48
67 37 1 3 10 7 285 9 1
13 1
4
1
1
Agulla?
35 16 5 de color negre i 1 blanca
6 9 79 13
Peu
UE 6712 nº inventari P'07-6712-11 P'07-6712-14 P'07-6712-21 P'07-6712-28
tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses Parets Fines 1 Sigillata Clàssica 1 1 Comuna Romana 3 Àmfora Romana 6 Ceràmica P'07-6712-49 2 Indeterminada
UE 6726 nº inventari P'07-6726-6 P'07-6726-21 P'07-6726-28 P'07-6726-36
tipus de material nºfragments Vernís Negre 1 Comuna Romana 2 Àmfora Romana 4 Fauna 1
Vores Bases
Observacions
Nanses
Neteja UE 6727 nº inventari tipus de material nºfragments Vores Bases Nanses Observacions P'07-6727-2 Talaiòtic 4 2 1 amb munyó P'07-6727-6 Vernís Negre 1 P'07-6727-21 Comuna Romana 2 P'07-6727-23 Cuina Republicana 4 P'07-6727-28 Àmfora Romana 12 2 P'07-6727Àmfora Itàlica 4 28.1 P'07-6727-36 Fauna Terrestre 13 P'07-6727-37 Fauna Marina 3 Material de P'07-6727-40 7 Construcció
121
ANNEXA 3.V: Làmines dels materials
LAMINA 1 UE-6677
P07-6677-30 Safa islàmica
5cm
0
P07-6688-4 Ceràmica Púnica
P07-6688-5 Àmfora Ibèrica P07-6688-4 Ceram. Comuna Púnicoebusitana
LAMINA 2 UE-6689 5cm
0
P07-6727-28-2 Àmfora romana (Dressel1)
P07-6727-28-1 Àmfora Romana Republicana
P07-6727-21-1 Ceràmica Comuna Romana
P07-6727-21-1 Ceràmica de tradició indígena LAMINA 3 UE-6727 0
Láminas 3.1, 3.2 y 3.3
122
5cm
P07-6004-25-3 Cuina Africana (Primeres Produccions?)
P076004-25-2 P076004-25-1 Cuina Africana (Primeres Produccions?)
LAMINA 4 UE-6004
P-07-6004-40 Tegula itàlica
P07-6584-6 Venís Negre (Lamboglia 5/7)
P07-6584-11 Parets Fines
5cm
0
P07-6584-2-1 Cer. Tradició Indígena
P07-6584-2-2 Cer. Tradició Indígena
P07-6584-2-3 Cer. Tradició Indígena
P07-6584-2-4 Cer. Tradició Indígena
LAMINA 5 UE-6584 P07-6584-28 Àmfora Romana (Dressel 1)
Láminas 3.4 y 3.5
123
0
5cm
4. MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA AL CAMÍ DEL CAMP DEN FRANÇA, CIUTAT ROMANA DE POLLENTIA
Miquel Àngel Sastre, Miquel A. Cau, Esther Chávez, Margarita Orfila
Amb la col·laboració de Francisca Cardona
4.1. OBJECTIUS L’objectiu principal plantejat des de l’inici de la campanya era continuar l’excavació a la mateixa cala que ja s’havia començat durant l’any 2006. No obstant, es decidí canviar l’orientació de l’any anterior i es plantejà una nova cala d’11.50m per 6.50m, adjacent al nord de la de l’any 2006. El motiu d’aquest canvi era intentar trobar quatre cantons de quatre possibles insules diferents. Dues d’aquestes possibles insules, havien estat descobertes al llarg de la campanya anterior, tot i que faltava trobar la ubicació exacta dels seus cantons. De les altres dues, una es tractava de la Insula de tavernes que havia estat excavada ja quasi completament a l’oest del fòrum de Pollentia, i a la qual mancava trobar el seu cantó sudoest; i l’altra, ubicada cap a l’Oest de la cala que encara restava per descobrir, tot i que a nivell superficial ja s’intuïa la presència d’algunes estructures. A més, amb aquesta intervenció es pretenia també ampliar coneixements sobre l’urbanisme de la ciutat romana, i obtenir una visió més clara de la configuració de les illetes d’aquesta zona propera al fòrum. Un cop duta a terme l’ampliacio de la cala, i abans d’acabar la campanya de 2007, decidírem realitzar un sondeig en profunditat entre els murs UE 6562, UE 6563 i UE 6564, per poder obtenir un millor coneixement de la relació entre les diverses estructures, i una seqüència estratigràfica vertical.
4.2. EQUIP DE TREBALL Els treballs arqueològics de la cala del Camí del Camp den França de l’any 2007 varen quedar sota la responsabilitat dels tècnic Miquel Àngel Sastre Vanrell, llicenciat per la Universitat de les Illes Balears (UIB). A més, va ser l’encarregat de coordinar els alumnes del XI Curs d’Arqueologia Antoni Arribas Palau, assignats a la cala. Procedent de la Universitat de les Illes Balears, hi assistí Maria Francisca Ambrós Pol; de la Universitat de Barcelona, Jaume Servera Bibiloni; de la Universidad de La Laguna, Adrián Hernández Hernández. Igualment, a través de l’ONG Archaeospain varen col.laborar Nadia Paerrehamburt de la Evanston Township High School d’Illinois, i Chris Meaghen, de la Pawling High School de New York. També es va comptar amb
124
la col·laboració especial de la Llicenciada Francisca Cardona López, de la Universidad de Granada. Tot això sota la supervisió dels directors de l’excavació, equip format per Margarita Orfila de la Universidad de Granada, Esther Chávez de la Universidad de La Laguna i Miquel Àngel Cau, de la Universitat de Barcelona i membre de l’ICREA.
4.3. ANTECEDENTS DE LA INTERVENCIÓ Com ja hem esmentat, l’excavació duta a terme a l’estiu del 2007 al Camí del Camp den França era hereva de la realitzada l’any anterior a la mateixa zona. Així, durant l’any 2006 s’havia fet el que nosaltres consideràvem la primera excavació arqueològica a un camí modern sobre l’antiga ciutat romana de Pollentia. La nostra intenció en fer-ho era trobar elements ben conservats, ja que teníem constància que els camins que passaven per davora les parcel·les no havien estat alterats per excavacions antigues, que recordem, s’havien produït ininterrompudament des de l’any 1923. El fet de ser camins públics i l’estudi de la documentació antiga, ens mostrava que arqueològicament estàvem davant un terreny verge. Aquestes hipòtesis de millor conservació de les restes arqueològiques al camí, foren confirmades ben aviat. Així, just en eliminar les parets de pedra en sec, i unes quantes capes primes de paviments del camí, ens trobàrem amb tot un seguit d’estructures l’adscripció de les quals era sense qualsevol dubte, l’època romana. Una altra conclusió a la que arribàrem fou que les parets seques eren força antigues, ja que als plànols més vells que tenim, elaborats per Juan Ballester els anys 1753, ja hi apareix documentat el camí. A més, també documentàrem que les parets serien possiblement contemporànies a l’obertura del camí. Aquesta obertura del camí, juntament amb la construcció de les parets, suposà una acció negativa (UE 6522) que hauria eliminat tots els estrats arqueològics posteriors a la UE 6566, estrat de toves en descomposició que trobàvem a quasi tota la cala. Aquest estrat no era res més que les parets de toves caigudes dels murs adjacents, del qual no podíem precisar una datació a falta de la seva excavació. Per acabar, una darrera conclusió era la referent a les estructures que ens havien sortit a tota la cala, i que ens permetien parlar d’un carrer, i dos possibles pòrtics. En concret, es podia assegurar que havíem trobat la continuació del carrer a l’Oest de la Insula de Tavernes, ja que trobàrem dos murs UE 6563 i UE 6564 en direcció NNE- SSW, amb una distància d’uns 4.10 metres entre ells (Fig. 4.1). Així i tot, quedava clar que el mur UE 6564 que ens atravessava pràcticament tota la cala, ubicat a l’oest ens formava un pòrtic d’una insula de tavernes, fet que venia demostrat pel pilar UE 6565 que hi teníem just al límit sud.
125
En un altre ordre de coses, el mur UE 6563, juntament amb el mur UE 6562 del qual en conservàvem uns 3 metres, formaven segurament un altre pòrtic d’uns 2.30 metres d’ample, i que es pareixia molt al trobat a l’Oest de la Insula de Tavernes. A partir d’aquestes troballes, hauríem de suposar, per tant, que entremig de les dues insules i en direcció Est- Oest ens trobàssim un altre carrer, que ja havia estat documentat parcialment al fòrum durant els darrers anys d’excavació (Puig et al., 2004). Aquest carrer, no el poguérem documentar i seria un dels elements a comprovar a l’excavació de l’any 2007. En resum, amb aquestes dades i un cop acabada la campanya del 2006 podíem parlar sense por a equivocar-nos que ens trobàvem amb un carrer en direcció Nord-Sud, delimitat als seus costats per dos pòrtics. Per tant, estàvem davant un carrer porticat, símils del qual ja en teníem a zones com Sa Portella o el Fòrum, on vèiem que es seguia el mateix patró urbanístic.
Figura 4.1. Hipòtesi final de l’excavació de l’any 2006
Totes aquestes hipòtesis plantejades al final de l’excavació de l’any 2006 haurien de ser confirmades o descartades a la intervenció a realitzar a la mateixa zona durant l’any 2007.
4.4.
EL PLANTEJAMENT DE LA CALA La intervenció al camí del Camp den França de l’any 2007 continuava la duta a
terme durant l’any 2006. Així, cal recordar que l’any anterior s’havia plantejat una cala de 9 x 7 metres, d’uns 63 m2, just al bell mig del camí i afectant les dues parets seques dels costats. Els cantons definitius de la cala eren: MA3 al cantó Sudest. MA4 al cantó Sudoest.
126
MA5 al cantó Nordoest. MA6 al cantó Nordest del límit de la cala. A més es plantejaren quatre seccions: A’ A -A1 i B’-B-B1, totes dues en en direcció Sud-Nord. C-C’ i D-D’, totes dues en direcció Oest-Est. Abans de començar les tasques d’establiment de la nova cala, es procedí a netejar la vegetació que havia anat cresquent durant l’hivern, tan a la zona excavada l’any anterior, com a la zona propera on es tenia previst ampliar la intervenció. Així, un cop netejada l’àrea i per aconseguir els objectius de la nova campanya, es plantejà una nova cala d’11.50 m de llarg per 6.50 metres d’ample (74,75 m2), adjacent al nord de la cala oberta l’any 2006, i ja completament dins la parcel·la de Can Reynés (Fig. 4.2). Així, es definiren nous punts de cantó de cala: MA7, al cantó sudest. MA8, al cantó nordest. MA9, al cantó nordoest. MA10, al cantó sudoest.
A més s’allargaren les seccions A’-A-A1, fins el nou punt A2, i B’-B-B1 fins el nou punt B2, totes aquestes en direcció Sud-Nord. S’establiren també dues noves seccions en direcció Oest-Est a la nova cala, d’uns 11.50 metres cadascuna: E-E’, en direcció Oest-Est i a 2.50 metres dels punts MA7 i MA10. F-F’, en direcció Oest-Est i a 5 metres dels punts MA 7 i MA10. Després de l’ampliació ens quedava una cala d’uns 137’75 m2, de la qual una petita part es trobava a la parcel·la de Santa Anna de Can Costa, una altra part al Camí del Camp den França, i una darrera part dins la parcel·la de Can Reynés.
127
Esquema definitiu de la planta i de les seccions:
Figura 4.2. Esquema de la ubicació de la cala, els punts i les seccions
Per acabar, i en relació a la documentació de les troballes, el topògraf ens situà uns 10 punts fixes al llarg de tota la cala, un cop ja havíem començat l’excavació. La intenció era que ens servissin a l’hora de dibuixar les diferents estructures, d’ubicar les troballes especials i a poder relacionar tots els elements de la nostra cala amb el plànol general de la ciutat romana de Pollentia. En total s’ubicaren uns 10 punts, que anomenàrem REF 1, REF 2, REF 3, etc. (Fig. 4.10).
128
4. 5. L’EXCAVACIÓ 4.5.1. LES TASQUES D’EXCAVACIÓ DE LA NOVA CALA Un cop acabades les tasques de neteja, adequació i plantejament de la nova cala, es va començar amb l’excavació pròpiament dita (Fig. 4.3). Després de la documentació inicial de planta, seccions i fotografies, es començà a eliminar la capa superficial, o UE 6665, equivalent a la UE 6593, estrat superficial ja excavat a la cala de 2006. Possiblement aquest estrat era fruit dels diferents processos sedimentaris duts a terme a la parcel·la després d’una acció negativa dels anys 80 que teníem ben documentada a la zona: el rebaixament amb us de maquinària dels nivells superficials de la parcel·la de Can Reynés. Aquesta acció probablement es feu amb la intenció d’eliminar els estrats arqueològicament no fèrtils per part de l’equip d’excavació de l’època. A més, el rebaixament dels terrenys es podia documentar perfectament si s’observaven els ametllers propers, que estaven ubicats a una espècie de monticles, a una cota superior a la resta de parcel·la. Per tant, hauríem d’anar alerta amb la nostra excavació a causa d’aquesta intervenció dels anys 80, a més de per el fet que enmig de la nova cala semblava que es veien algunes estructures.
Figura 4.3. Inici de l’excavació de la cala de l’any 2007 L’excavació fou duta a terme en direcció Oest-Est, ja que al costat Oest era on es veien algunes possibles estructures. Ja al començament realitzàrem unes quantes troballes interessants que ens demostraven la riquesa de la zona: dues monedes de bronze, una de les quals fou trobada fora de la cala i una altra que sí fou individualitzada (X-Ref 1: 6.40; Y-Ref 10: 6.60; Z: 1.66), i un possible pes d’època romana (X-Ref 1: 4.20; Y-Ref 4: 1.50; Z: 1.92). A part, també anàvem trobant gran
129
quantitat de teules, ceràmica, claus de ferro entremesclat amb llaunes modernes i algun plàstic. A mesura que anàvem eliminant la UE 6665 ens anava apareixent un estrat taronjós de caire plàstic amb algunes taques blanquinoses i altres de carbons, que s’assemblava molt a la UE 6566 apareguda a tota la cala de l’any 2006. No obstant hauríem de seguir amb l’excavació per arribar a concretar-ho millor. El que sí que començaren a sortir foren noves estructures d’edificacions, que apareixien un cop eliminats un parell de centímetres de terra. Així, es definiren una sèrie de murs que anaven apareixent a la meitat Oest de la cala, algun dels quals fins i tot seguia l’orientació del mur UE 6564 (descobert l’any 2006) i d’altres eren paral·lels al mateix. Concretament, es documentaren 6 noves estructures:
UE-6692. Mur de marès al cantó sudoest de la cala oberta el 2007 en direcció Oest-Est, i en relació amb el mur UE 6564 (ubicat perpendicularment a aquest).
UE-6693. Mur de marès al cantó sudoest de la cala oberta el 2007, en direcció Nord-Sud, i perpendicular al mur UE 6692.
UE 6694. Mur de marès al costat Oest de la cala del 2007, en direcció NordSud, amb la mateixa orientació i direcció que el mur UE 6693.
UE 6695. Mur de marès al cantó nordoest de la cala del 2007, en direcció OestEst, i que possiblement cal relacionar amb els murs UE 6694 i UE 6696.
UE 6696. Mur de marès a la cala del 2007, perpendicular al mur UE 6695, i amb la mateixa orientació i direcció que el mur UE 6564. Cal destacar que el mur UE 6696 presentava dues marques paral·leles als dos
maresos que el conformaven, possiblement en relació al moment en què es llaurava el terreny, o fins i tot en relació al rebaixament realitzat a principis dels anys 80. Al final, per davall la UE 6665 i a tota la cala ens aparegué la UE 6566, estrat de color taronjós, possiblement de toves en descomposició amb inclusions de taques de carbó, i de morter de construcció. Aquest estrat cobria a alguns llocs els murs descoberts anteriorment. Fou llavors, quan un cop acabada l’excavació de la UE 6665 i documentada adequadament la nova UE 6566, es decidiren canviar els objectius de la intervenció. A partir de llavors ens concentraríem en la realització d’un sondeig entre els murs UE 6592, UE 6593 i UE 6594, amb la intenció d’obtenir un millor coneixement de la relació entre aquestes estructures.
4.5.2. Les estructures: els murs i la seva possible explicació Com hem vist, durant la campanya d’excavació del 2007 havíem trobat cinc nous murs de marès, tres d’ells aproximadament en direcció N-S (més acuradament
130
NNO-SSE, seguint l’orientació de la ciutat de Pollentia), les unitats estratigràfiques UE 6693, UE 6694 i UE 6696; a més, també havien aparegut dues altres estructures aproximadament en direcció Oest-Est, UE 6692 i UE 6695, perpendiculars a les anteriors. Aquestes estructures s’afegien a les ja aparegudes durant la campanya de l’any 2006: els murs UE 6562, UE 6563 i UE 6564, i el pilar UE 6565 en relació amb aquest darrer mur (Fig. 4.4). Possiblement d’un període posterior, i adossada a la UE 6563 teníem l’estructura UE 6586, de la qual encara no en podíem saber la funcionalitat.
Figura 4.4. Les estructures descobertes durant les campanyes del 2006 i 2007 Partint de la documentació conjunta d’aquestes 10 estructures, que recordem havien aparegut just en eliminar les parets seques i algunes capes superficials, podíem començar a treure conclusions. Així la UE 6693, de la qual es veien només uns 75 cm de llargària i la UE 6694, amb uns 3 metres de llargària, eren molt similars. Tenien una orientació i amplària similar, i potser es conectassin un cop excavada la UE 6566. A més, eren completament paral·leles a la UE 6696 i UE 6564, fet que ens donava més pistes de la seva possible interpretació. En canvi, la UE la 6692 i UE 6695, tenien la mateixa orientació Est-Oest. No obstant, mentres que la UE 6692 s’adosava perpendicularment a la UE 6564 i a la UE 6693, la UE 6695 es relacionava perpendicularment amb la UE 6694 i la UE 6696. Cal destacar que la UE 6695, es podia observar força fragmentàriament, ja que es trobava coberta per l’estrat taronjós UE 6566, pendent d’excavar. La UE 6696 seguia l’orientació Nord-Sud de la UE 6564, tot i que la seva amplària era més gran (60 cm.). De fet, aquesta darrera estructura estava formada per dos grans blocs de pedra, que a simple vista semblava que formaven una cantonada,
131
tot i que no ho podíem afirmar taxativament. A més, aquesta estructura presentava dues marques de maquinària moderna, de llaurat o d’excavació, a les seves pedres. Per altra part, destacar també que al bell mig de la cala on teòricament hauríem d’haver trobat la possible continuació de la UE 6563 no hi documentàrem cap estructura. Realment ens trobàvem a zona de carrer, i per això no n’hi havia cap? Hauríem d’esperar a excavacions posteriors per confirmar-ho. Així i tot, amb el que teníem, no podíem assegurar tampoc al cent per cent que ens trobàssim a una zona d’encreuament de carrers, així com havíem plantejat a tall d’hipòtesis a la memòria de l’any 2006. Tot i que no ho podíem descartar completament, pareixia que la UE 6694 s’allargava cap al que hauria de ser la zona de carrer. No obstant, no es podria confirmar fins a properes excavacions, ja que seria probable que hi hagués modificacions posteriors a l’estat original de les estructures i hauríem de seguir jugant amb possibles hipòtesis. A més, les noves estructures UE 6696 i UE 6694, tot i tenir la mateixa orientació, potser continuarien o potser no la UE 6693 i UE 6564. Amb tot, aquí decidírem tractar-les de forma diferenciada donada la seva manca d’unió a l’hora d’acabar la campanya de 2007, i per tant a partir d’ara farem referència a dues possibles insules diferents Per tant, com a interpretació més problable, pràcticament es podria assegurar que ens trobàvem amb un carrer en direcció Nord-Sud d’uns 4.10 metres d’amplada, delimitat a part i part per una sèrie d’edificacions, o insules. Aquest carrer continuava el ja descobert a l’Oest de la Insula de Tavernes del Fòrum, i coincidia amb el possible carrer a l’Est de l’Àrea de Sa Portella. Tot i que no podíem especificar encara la funció d’aquestes insules, pràcticament podríem assegurar que totes tenien un pòrtic que donava al carrer. Així, en resum tendríem 3 possibles noves insules de tavernes documentades: -Primera possible Insula. Part d’aquesta edificació la formarien la UE 6562 i la UE 6563. -Segona possible Insula. Formada en part per la UE 6564 i la UE 6693. D’aquesta també en formaria part la UE 6692. -Tercera possible Insula. Formada en part per la UE 6694 i UE 6696, de la qual també en formaria part la UE 6695. A aquestes tres illetes es sumaria una altra que no havíem aconseguit trobar a la nostra cala, però que segurament hi era a cotes més inferiors. De fet, la Insula de tavernes a l’Oest del Fòrum havia estat ja excavada en un 90% de la seva extensió, i era lògic pensar en la ubicació de la seva cantonada allà on duien a terme la nostra excavació. Hauríem d’esperar a noves campanyes d’excavació per poder
aprofundir més en
funcionalitat i us del conjunt d’edificacions que havíem aconseguit documentar.
132
4.5.3. El sondeig Donat el poc temps del que disposàvem a la campanya de 2007, decidírem canviar un altre cop el nostre objectiu. Així, una vegada acabat d’excavar l’estrat superficial de la nova cala, i documentats els murs i les estructures que ens havien aparegut, ens centràrem en la realització d’un sondeig entre els murs UE 6562, UE 6563 i UE 6564, que ja havíem documentat l’any 2006 (Fig. 4.5). La intenció amb aquest sondeig era obtenir un millor coneixement de la relació entre aquestes estructures, a més de tenir una seqüència estratigràfica vertical acurada.
Figura 4.5. Ubicació del sondeig El nou àmbit d’actuació tenia una àrea aproximada de 16 m2, i afectava una probable zona de pòrtic d’una insula (entre UE 6562 i UE 6563) i una probable zona de carrer (entre UE 6563 i UE 6564). A l’hora de començar, a quasi tot el sondeig hi teníem la UE 6566, estrat de toves en descomposició d’un color taronja amb inclusions d’algunes taques de carbó, i de morter de construcció. Es tractava dels murs adjacents, caiguts al moment d’esfondrament de les edificacions. A més, a la zona del carrer hi teníem un estrat de còdols, la UE 6615, situada per davall la UE 6566 i que a la campanya del 2006 havíem atribuït a un possible paviment. De fet, un altre dels objectius del sondeig seria comprovar aquesta hipòtesi i confirmar si ja ens trobàvem o no a cota de carrer.
133
Per tant, seguint la metodologia estratigràfica, començàrem a excavar la UE 6566. És destacable el fet que just en començar trobàrem dues monedes de bronze a la zona de pòrtic: una, la P’07-6566-1-1 (X-Ref 7: 2.80; Y-Ref 8: 1.75; Z: 1.15) i l’altra, la P’07-6566-1-2 (X-Ref 7: 3.07; Y-Ref 8: 1.24; Z: 1.15). Un cop netejades, observàrem que es tractava de dues monedes encunyades durant l’època de Constantí el Gran, que fou emperador entre els anys 312 i 337 d.C. (Fig. 4.6). Així, amb aquesta troballa podíem arribar a la conclusió inicial, que ens trobàvem amb un estrat, la datació post quem del qual era possiblement del segle IV d.C.
Figura 4.6. Monedes recuperades a la UE 6566
A part de les monedes, trobàrem gran quantitat de ceràmica (Làmines 4.1 a 4.9), que ens confirmava pràcticament la cronologia de l’estrat que estàvem excavant. D’entre els materials de vaixella fina recuperats destacaven algunes formes de T.S.A.A 1, T.S.A.A 1/2 i T.S.A. A2: la forma Hayes 10 nn.1,4 (P’07-6566-15-1) o la Lamboglia 3c1 (P’07-6566-15-7) datades aproximadament de mitjans del Segle III d.C. També hi havia presència testimonial d’alguna T.S.A.C, com la Lamboglia 41 (P’07-6566-15-14), i d’alguna T.S.A D, com la Lamboglia 51A (P’07-6566-15-20 i 21) o una base amb decoració vegetal (P’07-6566-15-27 a 32). Aquestes dues darreres peces, ja calia ubicar-les plenament dins el Segle IV d.C. A més, documentàrem alguns fragments de vores de Sigillata Lucente (P’07-6566-16-1 i 2). Entre la vaixella de cuina recuperada, destacava la presència d’algunes formes de Ceràmica de Cuina Tardana (P’07-6566-47-1, 2, 3, 4, 5, 8 i 10), possiblement d’una producció que s’inicià durant el Segle IV d.C. Així i tot, la ceràmica de cuina més abundant era la nordafricana, ja que trobàrem representat tot tipus d’utensilis: cassoles
134
(Ostia I, fig 15; Hayes 23 B), olles (Hayes 197), plats-tapadora (Hayes 196; Hayes 185; Ostia, fig. 261), tasses (possible Hayes 131). Apart d’aquests materials també destacava la gran quantitat de ceràmica comuna, alguna d’ella d’origen nordafricà, com un morter (P’07-6566-48-12) o una gerra (P’07-6566-48-11), i alguna altra d’origen ebussità d’època tardana, com la vora d’una olla (P’07-6566-10-5) i dos fragments de morters (P’07-6566-10-2 i 3). Entre la ceràmica, també destacava la presència de gran quantitat d’àmfores, amb abundància de la provinent del nord d’Àfrica (Làmina 4.9), a més de la presència testimonial d’algun fragment de provinença Oriental. Com hem esmentat, a la zona de possible carrer, també hi anàrem excavant la mateixa UE 6566. Igual que a la zona de pòrtic hi trobàrem gran quantitat de teules, material amfòric, i alguna peça de ceràmica comuna romana quasi sencera (P’076566-21-52,53,54). A més, a una cota més baixa d’on havíem trobat les dues monedes de Constantí, en trobàrem una altra, la P'07-6566-1-3 (X-Ref 1: 6.59; Y-Ref 9: 0.69; Z: 1.56) de Claudi II, que fou emperador entre el 268 i el 270 d.C. (Fig. 4.6). A més de tots aquests materials, destacava la presència de gran quantitat de fragments d’ossos animals, entre els quals hi havia restes d’un possible cérvol, fragments de malacofauna, un parell d’agulles d’os treballat, tres fragments de marbre, dues comptes de collar i gran quantitat de teules. Tot i la gran troballa de materials a aquesta UE 6566 i la homogeneïtat dels mateixos, no hem d’oblidar que l’únic que estàvem excavant era un petit sondeig, i que per arribar a conclusions més àmplies de la zona on treballàvem necessitaríem acabar amb l’excavació de tot l’estrat. Recordem que la UE 6566 la teníem documentada a gairebé tota la cala. A més, en profunditat i un cop acabada la campanya, tampoc arribàrem al final d’aquesta UE a la zona de pòrtic ubicada entre els murs UE 6562 i UE 6563. De totes formes, semblava que ens trobàvem amb un estrat, la datació més probable del qual era de 1ª ½ del IV d.C. Pel que fa a la part del sondeig ubicada al possible carrer, sí que hi acabàrem d’excavar la UE 6566. Així, just per davall ens apareixia un estrat de color grisós, la UE 6721, que també cobria l’estrat de còdols UE 6615 (Fig. 4.7).
135
Figura 4.7. Els estrats UE 6566, UE 6721 i UE 6615 entre els murs UE 6563 i UE 6564
Aquesta UE 6721 no tenia gaire potència, tot i que presentava gran quantitat de materials. Entre els materials recuperats, hi havia gran quantitat d’ossos d’animals, entre ells un cap sencer d’ovicàprid que conservava les banyes. Els tipus de ceràmica que hi trobàrem eren molt similars a la UE 6566 (Làmines 4.10 i 4.11), amb alguns fragments de T.S.A.A, T.S.A.C i T.S.A.D. També hi abundava la ceràmica comuna romana, amb algunes peces nordafricanes, com un morter (P’07-6721-48-1, 2, 3 i 4), i les àmfores, moltes també d’origen nordafricà. Així i tot, la ceràmica amb més presència era la cuina nordafricana, on hi tornaven a estar representades les cassoles (Hayes 23 B), olles (Hayes 197) i els plats-tapadora (Hayes 196; Hayes 185; Ostia I, fig. 261). Tot i aquesta semblança de material en relació amb la UE 6566, hi mancaven tant la cuina tardana, com la Sigillata Lucente. Tal vegada ens trobàvem amb un estrat de cronologia una mica més antiga que la UE 6566? Seria agosarat arribar a conclusions, amb només una part de l’estrat excavat. A més l’estrat gris UE 6721 podria estar perfectament relacionat amb el moment de destrucció i enderroc dels edificis propers documentat anteriorment a la UE 6566. Per tant, deixam aquestes hipòtesis de treball obertes a l’espera de les properes excavacions a la cala. Un cop acabada d’excavar la UE 6721, començàrem amb el desmuntatge de la UE 6615, l’estrat de còdols que ja havíem documentat en part durant la campanya del 2006 (Sastre et al., 2006). Tot i que no la poguérem acabar d’excavar, i tampoc tenguérem temps d’estudiar el material, hi havia gran abundància de material ceràmic. I tal com succeïa a la UE 6721, presentava molts fragments de fauna terrestre. Després de les tasques dutes a terme el 2007 a la zona del sondeig, ens quedava pendent per properes excavacions continuar amb l’excavació de la UE 6566
136
entre els murs UE 6562 i UE 6563 (Fig. 4.8), i amb l’excavació de l’estrat de còdols UE 6615 entre els murs UE 6563 i UE 6564.
Figura 4.8. Estrat 6566 entre els murs UE 6562 i UE 6563. Final de campanya
Amb la documentació de l’estat final de la cala i el cobriment amb geotèxtil de les parts més sensibles davant els rigors climàtics de l’hivern, acabàvem la campanya d’excavació del 2007 i l’onzè curs d’arqueologia Antoni Arribas i Palau.
4. 6. CONCLUSIONS Les tasques arqueològiques dutes a terme a la cala del Camí del Camp den França durant la campanya de l’any 2007, ens permeteren obtenir tota una sèrie de conclusions. Tot i que aquestes no deixen de ser inicials i provisionals, a causa de la necessitat de continuar intervenint a la cala, podem treure una sèrie d’idees noves i resultats molt interessants:
1) Rebaixament dels terrenys a principis dels anys 80. Amb la nova cala oberta el 2007, poguérem veure com al solar de Can Reynés s’havia fet un rebaixament dels terrenys a principis dels anys 80. Això feia que les estructures romanes apareguessin just en eliminar la capa superficial UE 6665. De fet, els ametllers del voltant es trobaven a més altura que la resta del terreny. A més, no descartam tampoc, que les marques de maquinària que s’observaren al mur UE 6696 fossin fetes en aquest moment, tot i que també podrien ser producte de les tasques de llaurat de la parcel·la. 2) Noves estructures: tres noves ínsules? Les noves estructures aparegudes durant la campanya del 2007, tot i que continuaven amb l’orientació de les estructures aparegudes l’any 2006 no ens aclarien massa el panorama.
137
Així i tot, com a interpretació més problable, pràcticament es podria assegurar que ens trobàvem amb un carrer en direcció Nord-Sud d’uns 4.10 metres d’amplada, delimitat a part i part per una sèrie d’insules. Aquest carrer continuava el ja descobert a l’Oest de la Insula de Tavernes del Fòrum, i coincidia amb el possible carrer a l’Est de l’Àrea de Sa Portella. Tot i que no podíem especificar encara la funció d’aquestes insules, pràcticament podríem assegurar que totes tenien un pòrtic, que donava al carrer. Així, de l’objectiu que ens proposàvem al principi, la troballa de 4 cantons d’insules, no en poguérem arribar a documentar cap de forma segura. Només podríem parlar a tall d’hipòtesi, ja que cap dels murs descoberts no formava un cantó de forma clara, i fins i tot, algun com la UE 6694, pareixia que es podria ajuntar amb la UE 6693. Per tant, sempre tenint en compte la informació que ens quedava encara oculta a sota terra, comptàvem amb agrupacions d’estructures, que podríem hipotetitzar com a possibles Insules. Així, tendríem tres possibles noves illetes de construccions: -Primera possible Insula, formada per la UE 6562 i la UE 6563 -Segona possible Insula, formada en part per la UE 6564 i la UE 6693. D’aquesta també en formaria part la UE 6692. -Tercera possible Insula, formada en part per la UE 6694 i la UE 6696, de la qual també en formaria part la UE 6695. A aquestes tres posibles illetes es sumaria una altra que no havíem aconseguit trobar a la nostra cala, però que segurament hi era a cotes inferiors. Es tractava de la Insula de tavernes a l’Oest del Fòrum que havia estat ja excavada antigament quasi en la seva totalitat. 3) El sondeig. Primeres conclusions. El sondeig ubicat entre els murs UE 6562, UE 6563 i UE 6564 ens permeté documentar una sèrie de fets interessants. Per exemple, l’estrat taronjós de toves en descomposició, UE 6566, no es tractava d’un estrat de destrucció del segle III d.C. Més bé, segons els materials apareguts faria referència a un episodi ocorregut al llarg del segle IV d.C. Per la confirmació d’aquesta nova hipòtesi de feina, fou decisiva la troballa de dues monedes encunyades en època de l’emperador Constantí (Fig. 4.6), així com la troballa de ceràmiques de cuina tardana (Làmina 4.6), d’algun fragment de T.S.A. D i de Sigillata Lucente (Làmina 4.3), gran quantitat de ceràmica de cuina nordafricana (Làmines 4.4 i 4.5), a més de molt altre material provinent del nord d’Àfrica (Làmines 4.8 i 4.9). Destacar però, que aquestes conclusions haurien de ser confirmades en posteriors intervencions, ja que l’estrat UE 6566 a més de continuar a la resta de la cala fora de l’àrea de sondeig, també ho feia entre els murs UE 6592 i UE 6593, on aturàrem la nostra intervenció del 2007.
138
La UE 6566, si que fou acabada d’excavar entre els murs UE 6563 i UE 6564, a la possible zona de carrer. De fet, just per davall documentàrem un estrat grisós, la UE 6721 (Fig. 4.7), en el qual hi aparegué gran quantitat de material, semblant a la UE 6566, tot i que amb mancança de ceràmica de cuina tardana o Sigillata Lucente. Així i tot, això ens permetia parlar d’un estrat possiblement relacionat amb el període de destrucció dels murs del Segle IV d.C., que havíem documentat anteriorment. En un altre ordre de coses, just per davall la UE 6721, hi teníem l’estrat de còdols UE 6615 (Fig. 4.7) Segurament, tot i que durant la campanya del 2006 havíem apunat aquesta possibilitat, podríem afirmar amb quasi total fermesa, que no representava la cota de carrer, donava la seva gran irregularitat. El final de la campanya d’excavació no ens permeté aprofundir més sobre aquest tema, i la UE 6615 quedà sense excavar en la seva totalitat i els materials en procés d’estudi (Fig. 4.9). Per tant, sobre aquest aspecte i sobre altres, caldria esperar a les intervencions de l’any 2008 per treure conclusions més concretes. En resum,
la campanya del 2007 fou bastant productiva ja que es
documentaren tot un seguit de noves estructures, i s’excavaren alguns estrats que ens permetien ampliar els coneixements del que fou un temps la ciutat romana de Pollentia.
Figura 4.9. Estat final del sondeig. Campanya 2007
139
4.7. BIBLIOGRAFIA PUIG, A., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ Mª E. (2004): “Memòria de la intervenció a la Cala B-17 del fòrum de la ciutat romana de Pol·lèntia”. Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2004, Alcudia, inédita, pp. 58-81. SASTRE, M.A., ORFILA, M., CAU, M.A., CHÁVEZ Mª E. (2006): “Memòria de la intervenció arqueològica al camí del Camp den França, ciutat romana de Pollentia”. Excavaciones Arqueológicas en Pollentia (Alcudia, Mallorca). Campaña 2006, Alcudia, inédita, pp. 211-254.
140
ANNEX 4. I. Plantes i Seccions
0
1m
Ref 7
Ref 9 Ref 10 Ref 6
Ref 1 Ref 4
Ref 3
Ref 2
Figura 4.10. Planta amb ubicació dels punts de dibuix
141
0
Pollentia '07 Camí del Camp den França Planta Final
UE 6562
1m
UE 6566
UE 6586
UE 6566
UE 6563
UE 6566 UE 6565
UE 6566
UE 6615
UE 6632
UE 6564
UE 6633
UE 6696
UE 6692
UE 6566 UE 6693
UE 6695
Area del Sondeig
UE 6694
Figura 4.11. Planta Final d’excavació
142
A2
A1 0
A
A'
1m
UE 6515
Punt 0
Punt 0
UE 6516
UE 6517
UE 6592
UE 6521
UE 6566 UE 6566
UE 6518
UE 6566 UE 6721
UE 6593 UE 6665 UE 6615
UE 6566
UE 6566
SONDEIG 2007
Figura 4.12. Secció A2-A1-A-A’
B2
Punt 0
Pollentia '07 Camí del Camp den França Secció B2-B1-B-B'
0
B
B1
1m
B'
UE 6515 UE 6516
UE 6517
UE 6592
UE 6521
UE 6566
UE 6566
UE 6518
UE 6522
UE 6665 UE 6593
UE 6566 UE 6566
UE 6566
SONDEIG 2007
Figura 4.13. Secció B2-B1-B-B’
E
Punt 0
Pollentia '07 Camí del Camp den França Secció E-E'
E' 0
1m
Punt 0
UE 6665 UE 6665
UE 6665 UE 6566 UE 6566
UE 6694
[UE 6701]
Figura 4.14. Secció E’-E
143
UE 6566
F
F' 0
Pollentia '07 Camí del Camp den França Secció F-F'
Punt 0
1m
Punt 0
UE 6665 UE 6566 UE 6566 UE 6665
UE 6665
[UE 6703]
UE 6696
UE 6566 UE 6566
UE 6694
[UE 6701]
Figura 4.15. Secció F’-F
Pollentia '07 Camí del Camp den França Secció C-C'
0
1m
UE 6517 UE 6517
UE 6586 UE 6564
UE 6521
UE 6521 UE 6566
UE 6563
UE 6518
UE 6566
UE 6520
UE 6518
Figura 4.16. Secció C-C’
D'
D Pollentia '07 Camí del Camp den França Secció D-D'
0
UE 6517
1m
UE 6517
UE 6521 UE 6632
UE 6564
UE 6566
UE 6521 UE 6518
UE 6566
Figura 4.17. Secció D-D’
144
UE 6518
Annex 4. II. Llistat d’Unitats Estratigràfiques
UE6515 Definició
Paret Seca
Interpretació
Paret de tancament de la parcel·la de Santa Anna de Can Costa. Costat nord del camí entre Santa Anna de Can Costa y Can Reynés.
Observacions
Paret de pedra en sec al costat nord del camí, i que serveix de límit de la parcel·la de Santa Anna de Can Costa. Formada per dos murs de pedres mitjanes (amb alguns mitjans romans reutilitzats), reomplida enmig amb pedres més petites. Altura: 1'50 Amplada: 1'20 Longitud: tota la parcel·la.
Datació:
Abans de 1753
Altura Amplada Longitud Materials Tècnica
1.50 m 1.20 m 9m Pedres Pedra en sec
Se li adosa (Estructura) Se li recolza (Estrat)
6517-6518 6521
S'assenta en (Negativa)
6522-6597
UE6516 Definició
Paret Seca
Interpretació
Paret de tancament de la parcel·la de Can Reynés. Costat sud del camí del Camp den França, entre Santa Anna de Can Costa i Can Reynés.
Observacions
Paret de "pedra en sec" al costat sud del camí, i que serveix de límit de la parcel·la de Can Reynés. Altura: 1'15 Amplària: 1'15 Longitud: tota la parcel·la.
Datació:
Abans de 1753
Altura Amplada Longitud Materials Tècnica
1.15 m 1.15 m 9m pedres pedra en sec
Se li adosa (Estructura) Se li recolza (Estrat)
6517-6520-6518 6521-6665
145
S'assenta en (Estrat)
6592
UE 6517 Definició Interpretació Observacions
Paviment Capa de ciment, aportada recentment per adequar el camí. Capa fina de ciment (1/2 cms) situada a la part superior del camí.
Altura Amplada Longitud Materials Tècnica
0.05 m 3/3.15 m 9m ciment
S'assenta en (Estructura) S'adosa en (Estructura)
6518 6516-6515
Definició Interpretació Observacions la
UE 6518 Paviment de marès Paviment de marès, anterior a l’aportació de ciment UE 6517 Capa fina d’ uns 2/3 cm de marès trepitjat, just per davall de UE 6517, i per damunt la UE 6520. Paviment de marès
Altura Amplada Longitud Materials Tècnica
0.02/0.03 m 3/ 3.15 m 9m marès marès trepitjat
Se li assenta (Estructura)
6517
S'adosa en (Estructura) S'assenta en (Estructura)
6515-6516 6520
UE 6520 Definició Interpretació Observacions la
Paviment Paviment, parcialment conservat, anterior al paviment UE 6518. Possiblement desaparegut amb reformes posteriors. Capa de terra pitjada que només es conserva al nordoest de cala, just per davall la UE 6518. Tercer paviment del camí.
Altura Amplada Longitud Materials Tècnica
0.02 m 0.45 m 1.5 m terra terra batuda
146
Se li assenta (Estructura)
6518
S'adosa en (Estructura) S'assenta en (Estrat)
6516 6521
Definició Interpretació confirmar. Observacions
UE6521 Estrat Indeterminat Possible preparació de paviment, tot i que no es pot Capa de còdols/pedres bastant ben trevades unes amb les altres, formant una possible preparació del camí, anterior a la UE 6520.
Color Compacitat Composició Geometria Textura
Gris Alta Còdols, ceràmica, ossos, terra Capa Granular
Se li assenta (Estructura)
6520
Es recolza en (Estructura) Cobreix a (Estrat) Cobreix a (Negativa)
6516-6515 6566-6633-6632 6589-6588-6587
Definició Interpretació Observacions
UE 6522 Rasa de cimentació Retall als terrenys per assentar el mur UE 6515. Retall dels terreny per posar la paret seca UE 6515 al sud de la cala.
Datació: anterior a 1753. Altura Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profunditat
1.20 m -1.16 m +0.03 m retall vertical i pla. 9m 1.20 m
Se li assenta (Estructura)
6515
Talla a (Estrat)
6632-6566
UE6562 Definició Interpretació
Mur Façana d’una insula de tavernes.
147
Observacions Datació
Mur en direcció Nord-Sud, al cantó nordoest de la cala. Possible façana d’una insula de tavernes. Època romana?
Altura Amplària Longitud Materials Tècnica
0.42 m 0.54 m 3.17 m Mitjans de marès Mur trevat amb morter
Tallat per (Negativa)
6587
UE 6563 Definició Interpretació Observacions Datació
Mur Possible façana de pòrtic Mur de mitjans de marès en direcció Nord-Sud, al centre de la cala. Època romana?
Altura Amplada Longitud Materials Tècnica
0.65 m 0.54 m 3.76 m Mitjans de marès Mur travat amb morter
Se li adosa (Estructura) Tallat per (Negativa)
6586 6588
Definició Interpretació Observacions Datació
UE 6564 Mur Possible façana de pòrtic. Mur de mitjans de marès en direcció Nord-Sud al cantó oest de la cala. Època romana?
Altura Amplada Longitud Materials Tècnica
0.68 m 0.45 m/ 0.75 m 6.70 m Mitjans de marès Mur travat amb morter
Tallat per (Negativa)
6589
UE 6565 Definició Interpretació Observacions
Pilar Pilar de pòrtic Pilar de possible pòrtic al cantó sudoest de la cala. Es veuen
148
Datació
dues pedres quadrades una a damunt l’ altra. Època romana?
Altura Amplada Longitud Materials Tècnica
0.61 m 0.35 m 0.51 m Mitjans de marès Pedres travades amb morter
Tallat per (Negativa)
6597
UE 6566 Definició Esfondrament de toves Interpretació Nivel de destrucció de les parets Observacions Estrat de toves en descomposició d’un color taronja amb inclusion de taques de carbó, i de morter de construcció, que apareix a quasi tota la cala, just per davall la UE 6521. Possible nivell d’incendi i destrucció del Segle III? Apareix a tota la cala oberta l’any 2007, al nord de la del 2006. En excavar un sondeig l’any 2007, vérem que els materials ens donaven una datació aproximada del segle IV (trobàrem dues monedes de Constantí) Datació
Segle IV?
Color Compacitat Composició Geometria Textura
Naranja Mitjana Toves, morter, ceràmica, teules, ossos Capa Argilosa
Tallat per (Negativa) Cobert per (Estrat)
6522 6592-6665-6521
Cobreix a (Estructura) Cobreix a (Negativa)
6586 6597-6703-6702-6701-6700-6699-6588-6587-
Cobreix a (Estrat)
6721
6589
Definició Interpretació Observacions Datació
Altura Amplada Longitud Materials Tècnica
UE6586 Estructura Indeterminada Estructrura adossada al mur UE 6563 Possible paviment de marès, enmig de la cala, que s’adosa al costat oest de la UE 6563 Posterior al mur UE 6563
0.15 m 0.80 m 1.00 m Marès
149
Cobert per (Estrat)
6521
S'adosa en (Estructura)
6563
Definició Interpretació Observacions
UE 6587 Trencament de mur Absència de mur Ue 6562 Interfàcie negativa de destrucció de mur UE 6562
Amplada Cota Inferior Cota Superior Forma Profunditat
0.54 m -1.30 -0.95
La cobreix(Estrat)
6593-6566-6521-6592
Talla a (Estructura)
6562
Definició Interpretació Observacions
UE 6588 Trencament de mur Absència de mur UE 6563 Interfàcie negativa de destrucció de mur UE 6563
Amplada Cota Inferior Cota Superior Forma Profunditat
0.54 m -1.55 -0.93
La cobreix(Estrat)
6521-6592-6566
Talla a (Estructura)
6563
Definició Interpretació Observacions
UE 6589 Trencament de mur Absència de part del mur UE 6564 Interfàcie negativa de destrucció del mur UE 6564
Amplada Cota Inferior Cota Superior Forma Profunditat
0.45 m /0.75 m 1.75 1.08
La cobreix(Estrat)
6592-6633-6521-6632-6566
Talla a (Estructura)
6564
150
Definició Interpretació Observacions Datació
UE6592 Estrat Indeterminat Base de paret "pedra en sec" Capa de terra de color marró obscur, just per davall la paret de pedra en sec UE 6516 Anterior a la paret seca
Color Compacitat Composició Geometria Textura
Marró obscur Poc compacte Terra, ceràmica, ossos Capa Granular
Se li assenta (Estructura)
6516
Cobreix a (Estrat) Cobreix a (Negativa)
6566-6633 6589-6588-6587
Tallat per (Negativa)
6613
Definició Interpretació Observacions
Datació
UE 6593 Nivell superficial Nivell superficial, a la parcel·la de Can Reynés. Nivel superficial al costat nord de la cala, dins la parcela de Can Reynés. Cota bastant inferior a la cota del camí del Camp den França Estrat modern
Color Compacitat Composició Geometria Textura
Marró obscur Poc compacte Terra, ceràmica, ossos Capa Granular
Igual a
Definició Interpretació Observacions
6665 UE 6597 Trencament de pilar Absència de pilar Interfàcie negativa d’ absència de part del pilar UE 6565
Amplada Cota Inferior Cota superior Forma Longitud Profunditat
0.30 m -1.36 -0. 76 0.51 m 0.60 m
Se li assenta (Estructura) La cobreix(Estrat)
6515 6566
Talla a (Estructura)
6565
151
UE6613 Definició Interpretació
Forat d’arbre Forat per plantar un ametller. Encara s’hi conserva el tronc mort.
Observacions Datació
Forat d’ametller Moderna
Amplada Cota Inferior Cota Superior Forma Profunditat
-1.44 circular 0.40 m
La rebleix (Estrat) La cobreix(Estrat)
6614 6665
Talla a (Estrat)
6592
Definició Interpretació Observacions Datació
2.10
UE 6614 Rebliment de forat d’arbre Rebliment de forat d’ametller. Material remogut. Modern
Color Compacitat Composició Geometria Textura
Marró obscur Poc compacte Terra, tegulae, ceràmica.. Artesa Granular
Cobert per (Estrat)
6665
Rebleix a (Negativa)
6613
Definició Interpretació Observacions Datació
UE6615 Estrat Indeterminat Possible paviment del carrer. Apareix en eliminar la UE 6593, i es troba just per davall la UE 6721. Estrat de còdols entre els murs UE 6563 i UE 6564. Excavat parcialment durant l’any 2007. Anterior a UE 6721
Color Compacitat Composició Geometria Textura
Gris Bastant compacte Pedres, ceràmica, terra Capa Rugosa
Cobert per (Estrat)
6721
152
Definició Interpretació Observacions
Datació Color Compacitat Composició Geometria Textura
UE6632 Esfondrament de toves Nivel de destrucció de les parets Estrat de color taronja al cantó SW de la cala, just al costat del pilar UE 6565 i del mur UE 6564. Toves en descomposició. Igual que 6566? Taronja Mitjana Toves, ceràmica, carbons, os Capa Argilosa
Tallat per (Negativa) Cobert per (Estrat)
6522 6521
Definició Interpretació Observacions
UE 6633 Esfondrament de toves Nivel de destrucció dels murs Estrato de color taronja, molt similar a UE 6566 i UE 6632, al cantó NW de la cala, just al costat del mur UE 6564.
Datació
Igual que 6566 i 6632?
Color Compacitat Composició Geometria Textura
Taronja Mitjana Toves Capa Argilosa
Cobert per (Estrat)
6592-6521
Cobreix a (Estrat)
6634
Definició Interpretació Observacions
Datació
UE 6634 Estrat Indeterminat Nivell d’ incendi per davall de les toves en descomposició? Estrat de color negrós, amb molt poca compacitat i de textura granular, que apareix al cantó NW, just per davall la UE 6633. Es veu a causa de ls alteracions produïdes per les arrels. Anterior a UE 6633
Color Compacitat Composició Geometria
Marró / Negre Poca Terra,
Textura
Granulosa
153
Cobert per (Estrat)
Definició Interpretació
Observacions
Datació
6633
UE 6665 Nivell superficial Nivell superficial aportat a la cala durant els darrers anys, després del rebaixament que es va fer a la parcel·la a principis dels anys 80. Nivell Superficial. Aquesta zona de Can Reynés fou rebaixada amb màquines els inicis dels anys 80. UE igual al superficial UE 6593 de l’any 2006. Anys 80 del segle XX
Color Compacitat Composició Geometria Textura
marró, taques taronges mitjana ceràmica, ossos, metall, vidre, pedres, fauna marina, terra, llauna moderna capa granulosa
Igual a Es recolza en (Estructura) Cobreix a (Negativa) Cobreix a (Estrat) Cobreix a (Estructura)
6593 6516 6613-6587 6614-6566 6696-6694-6693-6692
Definició Interpretació Observacions Datació
UE 6692 Mur Tancament i cantó de pòrtic? Mur de marès al cantó sudoest de la cala oberta el 2007, en direcció W-E, i en relació amb el mur UE 6564 Època romana
Altura Amplària Longitud Materials Tècnica
0.08 (i continua) 0.60 2.95 marès, morter de calç Mur travat amb morter
Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa)
6665 6699
Definició Interpretació Observacions Datació Altura Amplària Longitud
UE 6693 Mur Façana d’insula? Mur de marès al cantó sudoest de la cala oberta el 2007, en direcció N-S, i perpendicular al mur UE 6692 Època romana 0.08 0.50 0.75
154
Materials Tècnica
marès, morter de calç mur travat amb morter
Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa)
6665 6700
Definició Interpretació Observacions
Datació
UE 6694 Mur Façana d’ Insula? Mur de marès al cantó Oest de la cala del 2007, en direcció N-S amb la mateixa orientació i direcció que el mur UE 6693 Època romana
Altura Amplària Longitud Materials Tècnica
0.02 0.45 2.94 marès, morter de calç mur travat amb morter
Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa)
6665 6701
Definició Interpretació Observacions
Datació
UE 6695 Mur En relació amb els murs UE 6694 i UE 6696 Mur de marès al cantó nordoest de la cala oberta el 2007, en direcció W-E i que possiblement cal relacionar amb els murs UE 6694 i UE 6696 Època romana
Altura Amplària Longitud Materials Tècnica
0.01 0.49 1.82 marès, morter de calç mur travat amb morter
Tallat per (Negativa)
6702
Definició Interpretació Observacions
Datació Altura Amplària Longitud Materials Tècnica
UE 6696 Mur Cantó de pòrtic d’insula? Mur de marès a la cala del 2007, perpendicular al mur UE 6695, i amb la mateixa orientació i direcció que el mur UE 6564 Època Romana 0.03 0.51 2.18 marès, morter de calç mur travat amb morter
155
Cobert per (Estrat) Tallat per (Negativa)
Definició Interpretació Observacions Datació
6665 6703
UE 6699 Trencament de mur Absència de mur UE 6692 Interfècie negativa d’absència del mur UE 6692
Amplària Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profunditat
2.95 0.31
La cobreix(Estrat)
6566
Talla a (Estructura)
6692
Definició Interpretació Observacions Datació
0.60 -2.01 -1.70
UE 6700 Trencament de mur Absència del mur UE 6693 Interfàcie negativa d’absència de mur UE 6693
Amplària Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profunditat
0.75 ----
La cobreix(Estrat)
6566
Talla a (Estructura)
6693
Definició Interpretació Observacions Datació Amplària Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profunditat La cobreix(Estrat)
0.50 1.89 1.84
UE 6701 Trencament de mur Absència del mur UE 6694 Interfàcie negativa d’absència del mur UE 6694
0.45 -2.10 -2.01 2.94
6566
156
Talla a (Estructura)
Definició Interpretació Observacions Datació
6694
UE 6702 Trencament de mur Absència del mur UE 6695 Interfàcie negativa d’absència del mur UE 6695
Amplària Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profunditat
0.49 -2.05 -1.87 1.82
La cobreix(Estrat)
6566
Talla a (Estructura)
6695
Definició Interpretació Observacions Datació
UE 6703 Trencament de mur Absència del mur UE 6696 Interfàcie negativa d’absència del mur UE 6696
Amplària Cota Inferior Cota Superior Forma Longitud Profunditat
0.51 1.85 1.77 2.18
La cobreix(Estrat)
6566
Talla a (Estructura)
6696
Definició Interpretació 6566 Observacions
UE 6721 Nivell de cendres Nivel de cendres en relació amb l’estrat de destrucció UE Estrat de color gris cendrós, que es troba entre els murs UE 6563 i UE 6564, just per davall UE 6566 i per damunt els còdols de la UE 6615. Abundànca de fragments d’os.
Datació Color Compacitat Composició metalls Geometria Textura
gris poca terra, cendres, ceràmica, pedres, ossos, capa polsosa
157
Cobert per (Estrat)
6566
Cobreix a (Estrat)
6615
158
ANNEX 4.III. Inventari de materials per Unitats Estratigràfiques UE 6665 nº inventari
tipus de material
nº nº nº fragments vores bases
P'07-6665-1-1 Moneda
1
P'07-6665-1-2 Moneda
1
P'07-6665-1-3 Pes
1
Ceràmica talaiòtica
3
1
P'07-6665-6
Vernís negre
5
1
P'07-6665-9
Llumeta
P'07-6665-11
Parets Fines
7 18
Observacions Ref 1: 6.40; Ref 10: 6.60; Z:1.66 Just a l'exterior de la cala Ref 1: 4.20; Ref 4: 1.50; Z:1.92
P'07-6665-2
3 1
P'07-6665-12
Ceràmica Gris
22
4
P'07-6665-14
Sigillata Clàssica
14
3
P'07-6665-15
nº nanses
3 3 5 Un plat semi-sencer: Lamboglia 42 (1ª 1/2 s.III);3 vores aferren
Sigillata Africana
70
18
3
P'07-6665-21
Comuna Romana
302
21
14
16
P'07-6665-22
Cuina Republicana
9
1
P'07-6665-25
175
58
7
2
P'07-6665-27
Cuina Nordafricana Àmfora PúnicoEbussitana
P'07-6665-28
Àmfora Romana
297
2
2
16
P'07-6665-30
9
P'07-6665-31
Ceràmica Islàmica Ceràmica Medieval Cristiana
P'07-6665-32
Ceràmica Moderna
11
P'07-6665-33
Vidre Romà
43
P'07-6665-35
Metall:plom
1
P'07-6665-35
Metall:ferro
4
P'07-6665-35
Metall: clau de bronze
1
P'07-6665-36
Fauna Terrestre:os Fauna Marina: copinya Objecte Constructiu: Tegulae Objecte Constructiu: Imbrex Objecte Constructiu: Teula amb inscripció Objecte Constructiu: estuc Objecte Constructiu: Tessela Objecte Cnstructiu: rajola moderna Objectes varis: fitxa de ceràmica
P'07-6665-37 P'07-6665-40 P'07-6665-40 P'07-6665-41 P'07-6665-41 P'07-6665-41 P'07-6665-41 P'07-6665-42 P'07-6665-47 P'07-6665-49
Cuina Tardana Ceràmica Indeterminada
12 1
4 5 Possible pes?
180 26 170 74 1
Inscripció [...]VEVI
33
Predomina color vermell
10
Blanques i Negres
2 1 3 25
159
Forma circular
UE 6566 nº inventari
tipus de material
nº nº nº fragments vores bases
nº nanses
Observacions Constantí (Segle IV); Ref 7: 2.80, Ref 8: 1.75, Z: 1.15 Constantí (Segle IV)Ref 7: 3.07, Ref 8: 1.24, Z: 1.15 Claudi II (2ª ½ segle III).Ref 1: 6.59, Ref 9: 0.69, Z: 1.56
P'07-6566-1-1 Moneda
1
P'07-6566-1-2 Moneda
1
P'07-6566-1-3 Moneda
1
P'07-6566-2
Ceràmica talaiòtica
1
P'07-6566-6
Vernís Negre A
1
P'07-6566-6
Vernís Negre B
1
P'07-6566-9
7
P'07-6566-10
Llumeta Ceràmica romanoebusitana
P'07-6566-11
Parets Fines
2
P'07-6566-12
3
P'07-6566-14
Ceràmica Gris Ceràmica Gris Emporitana Sigillata Clàssica Itàlica Sigillata Clàssica Sudgàlica
P'07-6566-15
T.S.A.A1
17
2
P'07-6566-15
T.S.A.A2
22
10
1
P'07-6566-15
T.S.A.C
31
2
4 9
Molts fragments aferren
18
7 Una peça semicompleta
P'07-6566-12 P'07-6566-14
19
3 2 fragments decorats 4
2 1 1
P'07-6566-15
T.S.A.D
30
4
P'07-6566-16
10
2
316
24
P'07-6566-21
Sigillata Lucente Comuna Romana de Pasta Calcària Comuna Romana Pasta no calcària
P'07-6566-22
Cuina Romana
2
P'07-6566-24
Roig Pompeià
1
1
P'07-6566-25
Cuina Nordafricana
199
67
P'07-6566-26 P'07-6566-27
Vidriada Romana Àmfora PúnicoEbussitana
P'07-6566-28
Àmfora Romana
P'07-6566-21
1
2
1
12
1
4 5
1
191
2
1
4
P'07-6566-28
Àmfora Bètica
3
P'07-6566-28
Àmfora Tarraconense
4
1
1
1
P'07-6566-28
Àmfora Africana
194
3
3
5
P'07-6566-28
Àmfora Oriental
3
P'07-6566-33
Vidre Romà
24
P'07-6566-35
Metall: Bronze
18
7 agulles
P'07-6566-35
Metall: Ferro
50
15 claus
P'07-6566-36
Fauna Terrestre: Os
P'07-6566-37
Fauna Marina
P'07-6566-39
Os Treballat: agulles Objecte Constructiu: Tegulae Objecte Constructiu: Imbrex Objecte Constructiu: Estuc Objecte Constructiu: Material de
P'07-6566-40 P'07-6566-40 P'07-6566-41 P'07-6566-41
590 39
1 Una forma decorada
Possibles restes de cérvol? 5 múrex
2 339 62 1 33
160
Color vermell
construcció
P'07-6566-42
Objecte Constructiu: Tesselae Objecte Constructiu: Marbre Objectes Varis: Comptes de collar
P'07-6566-47
Cuina Tardana
P'07-6566-48
Comuna Nordafricana Ceràmica indeterminada: peces decorades Ceràmica indeterminada
P'07-6566-41 P'07-6566-41
P'07-6566-49 P'07-6566-49
2 3
1 de color vermell i amb motllura
2
1 d'ambre i 1 de ceràmica
34
10
1
119
7
6
2 2
UE 6721 nº nº nº fragments vores bases
nº inventari
tipus de material
P'07-6721-9
Llumetes
5
P'07-6721-12
Ceràmica Gris
2
P'07-6721-15
T.S.A.A
10
1
P'07-6721-15
T.S.A.C
5
1
P'07-6721-15
T.S.A.D.
P'07-6721-21
Comuna Romana
P'07-6721-25
Cuina Nordafricana
P'07-6721-26
Vidriada Romana
1
P'07-6721-28
108
P'07-6721-28
Àmfora Romana Àmfora Romana: Tarraconense Àmfora Romana: Nordafricana
P'07-6721-33
Vidre Romà
P'07-6721-28
nº nanses
Observacions 1 fragment amb decoració 3 floral
2 95
13
5
110
33
13
5
2
5
5
4 2
31
1
11
3
P'07-6721-35
Metall: bronze
P'07-6721-35
Metall: ferro
P'07-6721-36
Fauna Terrestre: os Fauna Marina: copinya
250 7
4 múrex
Os Treballat Objecte Constructiu: Tegula Objecte Constructiu: Imbrex Objecte Constructiu: Tessela Varis: Material indeterminat
1
Agulla de cabell
P'07-6721-37 P'07-6721-39 P'07-6721-40 P'07-6721-40 P'07-6721-41 P'07-6721-46 P'07-6721-48 P'07-6721-49
Comuna Nordafricana Ceràmica Indeterminada
4 19
5 claus Un cap d'ovicàprid quasi sencer, amb banyes
142 13 1 Material indeterminat gris amb taques blanques
15 40 24
161
10
1
ANNEX 4.IV. Làmines dels materials
Làmina 4.1 P’07-6665-15-16,17 i 9 fragments; T.S.A.C2; plat quasi sencer; forma Hayes 45B (230/240-320d.C.); diàm. 35,2cm. P’07-6566-10-1: Ceràmica comuna romana ebusitana tardana; base; bol; diàmetre: 15 cm. P’07-6566-10-2: Ceràmica comuna romana ebusitana tardana; vora; morter; diàmetre: 40 cm. P’07-6566-10-3: Ceràmica comuna romana ebusitana tardana; vora; morter; diàmetre: 34,8 cm. P’07-6566-10-5: Ceràmica comuna romana ebusitana tardana; vora; olla; diàmetre: 23,6 cm.
Làmina 4.2 P’07-6566-15-1: T.S.A. A1/2; forma Hayes 10 n.1,4 (150-300 d.C.);diàmetre: 32,6 cm. P’07-6566-15-2: T.S.A. A1; forma Lamboglia 8? (150-250d.C.); diàmetre: 15 cm. P’07-6566-15-3: T.S.A. A2; forma Lamboglia 9 a2 (150-250 d.C.); diàmetre: 26 cm. P’07-6566-15-4: T.S.A. A2; possible forma Hayes 31 n.2,6 (inicis s IIId.C.); diàmetre desconegut P’07-6566-15-5: T.S.A. A2; forma Hayes 31 n.2,6 (inicis s IIId.C.); diàmetre desconegut P’07-6566-15-7: T.S.A. A2; forma Lamboglia 3c1 (150-300 d.C.); diàmetre desconegut P’07-6566-15-8: T.S.A. A2; forma Hayes 31 n.2, 6 (inicis s IIId.C.); diàmetre: 20, 6 cm. P’07-6566-15-9: T.S.A. A2; forma Hayes 14/17 n.1 (150-250 d.C.); diàmetre:12,2 cm. P’07-6566-15-11: T.S.A. A2; forma Hayes 16, n.16 (150-300 d.C.); diàmetre: 13,2 cm. P’07-6566-15-12 i 13: T.S.A.A2; Lamboglia 3/8 (150-250 d.C.); diàmetre: 11,2 cm.
Làmina 4.3 P’07-6566-15-14: T. S.A. C1; forma Lamboglia 41 (220-270 d.C.); diàmetre: 30 cm. P’07-6566-15-18: T.S.A. C2; forma Lamboglia 40 bis (230/40-325 d.C.); diàmetre: 32,6 cm. P’07-6566-15-20 i 21: T.S.A. D1; forma Lamboglia 51A (320-400/420 d.C.); diàmetre: 33,6 cm. P’07-6566-15-27 a 32: T.S.A D1/D2; base amb decoració vegetal, Hayes, Stampo 73 (Segle IV-1/2 Segle V d.C.) P’07-6566-16-1: Sigillata Lucente; forma Lamboglia 1/3B (finals S.III dc-SIV d.C.); diàmetre: 17,3 cm.
162
P’07-6566-16-2: Sigillata Lucente; forma Lamboglia 2/37 (finals S.III dc-SIV d.C.); diàmetre: 20,8 cm.
Làmina 4.4 P’07-6566-25-1: Cuina nordafricana; forma Hayes 131 (desde finals del S.IId.C.-?); diàmetre base: 4,2 cm. P’07-6566-25-2,3,4 i 5: Cuina nordafricana; Ostia I,fig.15 (1ª1/2 s.II-finals IV/ppis Vd.C.); diàm: 34,8cm. P’07-6566-25-6: Cuina nordafricana; forma Hayes 23B (1ª1/2 s.II-finals IV/ppis Vd.C.); diàm:25,6 cm. P’07-6566-25-7: Cuina Nordafricana; forma Hayes 23B (1ª1/2 s.II-finals IV/ppis Vd.C.); diàmetre:18 cm. P’07-6566-25-8: Cuina Nordafricana; forma Hayes 23B (1ª1/2 s.II-finals IV/ppis Vd.C.); diàmetre desconegut. P’07-6566-25-9: Cuina Nordafricana; forma Ostia I, fig 278 (1ª ½ S. III d.C. -?); diàmetre, 25,8 cm. P’07-6566-25-10: Cuina nordafricana; forma Hayes 197 (1ª1/2 s.II-finals IV/ppis Vd.C.); diàmetre: 22,8cm. P’07-6566-25-11: Cuina nordafricana; forma Hayes 197 (1ª1/2 s.II-finals IV/ppis Vd.C.); diàmetre: 21,6cm.
Làmina 4.5 P’07-6566-25-12 i 13: Cuina nordafricana; forma Hayes 23B (1ª1/2 s.II-finals IV/ppis Vd.C.); diàmetre: 24 cm. P’07-6566-25-14:Cuina nordafricana;forma Hayes 23A (finals I/ppisII-finals IV/ppis. Vd.C.);diàmetre desconegut. P’07-6566-25-15: Cuina nordafricana; nansa. P’07-6566-25-16: Cuina nordafricana; forma Hayes 185 (documentada a ½ s.III d.C.); diàmetre: 19,4 cm. P’07-6566-25-17: Cuina nordafricana; forma Ostia I, Fig. 261 (1/2 s.II-finals SIV/ppis Vd.C.); diàmetre: 15,8 cm. P’07-6566-25-18: Cuina nordafricana; forma Hayes 196 (S.II/III d.c.-V d.C.); diàmetre: 30 cm. P’07-6566-25-19: Cuina nordafricana; forma Hayes 196 (S.II/III d.c.-V d.C.); diàmetre: 30 cm. P’07-6566-25-20: Cuina nordafricana; forma Ostia I, Fig. 261 (1/2 s.II-finals SIV/ppis Vd.C.); diàmetre: 26 cm.
163
P’07-6566-25-21: Cuina nordafricana; forma Hayes 185 (documentada a ½ s.III); diàmetre: 24,4 cm. P’07-6566-25-22: Cuina nordafricana; forma Hayes 196 (S.II/III-V d.C.); diàmetre: 18,4 cm. P’07-6566-25-23: Cuina nordafricana; forma Ostia I, Fig. 261 (1/2 s.II-finals SIV/ppis Vd.C.); diàmetre: 21,8 cm. Làmina 4.6 P’07-6566-47-1: Cuina tardana;vora; olla;Cau, fàbrica 4-2/5.2? (s’inicia al S.IV d.C.); diàmetre:26,4 cm. P’07-6566-47-2: Cuina tardana; vora; olla;Cau, fàbrica 4-2/5.2? (s’inicia al S.IV d.C.); diàmetre: 28,4 cm. P’07-6566-47-3: Cuina tardana; vora; olla;Cau, fàbrica 4-2/5.2? (s’inicia al S.IV d.C.); diàmetre: 19,4 cm. P’07-6566-47-4: Cuina tardana; vora; olla;Cau, fàbrica 4-2/5.2? (s’inicia al S.IV d.C.); diàmetre desconegut. P’07-6566-47-5: Cuina tardana; base; olla;Cau, fàbrica 4-2/5.2? (s’inicia al S.IV d.C.); diàmetre: 24,8 cm. P’07-6566-47-8: Cuina tardana; vora; olla;Cau, fàbrica 4-2/5.2? (s’inicia al S.IV d.C.); diàmetre: 14,8 cm. P’07-6566-47-10: Cuina tardana; vora; olla;Cau, fàbrica 4-2/5.2? (s’inicia al S.IV d.C.); diàmetre: 23 cm.
Làmina 4.7 P’07-6566-21-1: Comuna romana pasta calcària; base; diàmetre: 13,4 cm. P’07-6566-21-8: Comuna romana pasta calcària; vora; diàmetre: 6,6 cm. P’07-6566-21-16: Comuna romana pasta calcària; vora; olla; diàmetre interior: 9,6 cm. P’07-6566-21-26: Comuna romana pasta calcària; vora; plat; diàmetre: 23,6 cm. P’07-6566-21-40: Comuna romana pasta calcària; base; bol; diàmetre: 5,2 cm. P’07-6566-21-43: Comuna romana pasta calcària; vora; bol; diàmetre: 10,4 cm. P’07-6566-21-47: Comuna romana pasta calcària; vora; cassola; diàmetre: 20,4 cm. P’07-6566-21-52,53,54 i 5 fragments: Comuna romana pasta calcària; peça semisencera; olla; diàm. base: 9,1 cm. P’07-6566-21-55: Comuna romana pasta no calcària; base; diàmetre: 7,6 cm.
Làmina 4.8 P’07-6566-48-1: Comuna nordafricana; base; bol; diàmetre: 5,6 cm. P’07-6566-48-2,3 i 4: Comuna nordafricana; base; plat gran; diàmetre: 50 cm. P’07-6566-48-5: Comuna nordafricana; base; plat petit; diàmetre: 11 cm.
164
P’07-6566-48-7: Comuna nordafricana; vora; diàmetre: 5,4 cm. P’07-6566-48-11: Comuna nordafricana; vora + coll; gerra; diàmetre: 8,4 cm. P’07-6566-48-12: Comuna nordafricana; vora; morter; diàmetre interior: 32 cm.
Làmina 4.9 P’07-6566-27-1: Àmfora Romana Ebussitana; vora; diàmetre: 14 cm. P’07-6566-28-1: Àmfora Romana Nordafricana; vora; diàmetre: 11,8 cm. P’07-6566-28-2: Àmfora Romana Nordafricana; coll; diaàmetre: 14,6 cm. P’07-6566-28-4: Àmfora Romana Nordafricana; nansa. P’07-6566-28-6: Àmfora Romana Nordafricana; pivot. P’07-6566-28-7: Àmfora Romana Nordafricana; nansa; (= a P’07-6566-28-10). P’07-6566-28-8: Àmfora Romana Nordafricana; vora; diàmetre: 13,4 cm. P’07-6566-28-10: Àmfora Romana Nordafricana; nansa (= a P’07-6566-28-7). P’07-6566-28-11: Àmfora Romana Nordafricana; nansa. P’07-6566-28-14: Àmfora Romana; vora; coll; diàmetre: 12,6 cm. P’07-6566-28-20: Àmfora Romana Tarraconense; nansa. P’07-6566-28-21: Àmfora Romana Tarraconense; pivot. P’07-6566-28-22: Àmfora Romana Oriental; nansa. P’07-6566-28-23: Àmfora Romana Oriental; possible fragment decorat.
Làmina 4.10 P’07-6721-15-1: T.S.A. A2; forma Hayes 10 n.3 (220/225-300 d.C. aprox.); diàmetr3: 23,2 cm. P’07-6721-15-2: T.S.A C.; vora; diàmetre desconegut. P’07-6721-21-3: Comuna romana pasta calcària; vora; diàmetre: 11 cm. P’07-6721-21-5: Comuna romana pasta calcària; base; 6 cm. P’07-6721-21-7: Comuna romana pasta calcària; base; 9 cm. P’07-6721-21-17: Comuna romana pasta calcària; vora; plat; diàmetre: 28,6 cm. P’07-6721-25-7: Cuina nordafricana; vora; forma Ostia I, fig 264; (S.III-S IV d.C.). P’07-6721-25-9: Cuina nordafricana; forma Hayes 185 (documentada a ½ s.III d.C.); diàmetre: 23,4 cm. P’07-6721-25-11: Cuina nordafricana; forma Hayes 185 (documentada a ½ s.III d.C.); diàmetre: 26,6 cm. P’07-6721-25-13: Cuina nordafricana; forma Hayes 197 (1ª1/2 s.II-finals IV/ppis Vd.C); diàmetre:20,8cm. P’07-6721-25-14: Cuina nordafricana; forma Hayes 196 (S.II/III -V d.C.); diàmetre: 27,8 cm.
165
P’07-6721-25-16: Cuina nordafricana; forma Hayes 197 (1ª1/2 s.II-finals IV/ppis Vd.C.); diàmetre:25 cm. P’07-6721-25-29: Cuina Nordafricana; forma Hayes 23B (1ª1/2 s.II-finals IV/ppis Vd.C.); diàmetre: 30,6 cm. P’07-6721-25-31: Cuina nordafricana; forma Hayes 196 (S.II/III d.c.-V d.C.); diàmetre desconegut. Làmina 4.11 P’07-6721-25-32: Cuina nordafricana; forma Hayes 197 (1ª1/2 s.II-finals IV/ppis Vd.C.); diàmetre:20,8cm. P’07-6721-25-40: Cuina nordafricana; forma Hayes 23B (1ª1/2 s.II-finals IV/ppis Vd.C.); diàmetre desconegut. P’07-6721-25-42:Cuina nordafricana;forma Hayes 23A (finals I/ppis II-finals IV/ppis Vd.C.);diàmetre desconegut. P’07-6721-25-44: Cuina nordafricana;forma Ostia I,Fig. 261 (1/2 s.II-finals SIV/ppis Vd.C.);diàmetre desconegut. P’07-6721-28-7: Àmfora romana (nordafricana?); nansa. P’07-6721-28-12: Àmfora romana Tarraconense; nansa. P’07-6721-28-14: Àmfora romana nordafricana; vora; diàmetre desconegut. P’07-6721-48-1,2,3 i 4: Comuna nordafricana; vora; morter; diàmetre interior: 29,4 cm.
166
Làmina 4.1
167
Làmina 4.2
168
Làmina 4.3
169
Làmina 4.4
170
Làmina 4.5
171
Làmina 4.6
172
Làmina 4.7
173
Làmina 4.8
174
Làmina 4.9
175
Làmina 4.10
176
Làmina 4.11
177
5. MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ EN EL CANTÓ NORD-EST DEL TEMPLET I DEL FÒRUM DE LA CIUTAT ROMANA DE POLLENTIA
Bartomeu Vallori, Miguel Á. Cau, Esther Chávez, Margarita Orfila
5.1. OBJECTIUS Els objectius que ens hem marcat en projectar l’excavació han estat: 1) Definir les estructures que conformen el cantó nord-est del Templet I. 2) Comprovar si el mur del cantó nord-est del Templet I ha estat espoliat. 3) Revisar la cronologia del Templet I.
5.2. EQUIP DE TREBALL L’equip de treball ha estat format per Bartomeu Vallori Márquez, llicenciat per la Universitat de Barcelona, com a responsable de cala, i eventualment amb la col·laboració d’alguns alumnes del XI Curs d’Arqueologia Antoni Arribas Palau. Tot el treball ha estat supervisat pels directors de l’excavació, la Dra. Margarita Orfila Pons, la Dra. Esther Chávez Álvarez i el Dr. Miguel Ángel Cau Ontiveros. Hem comptat també amb l’ajuda i consell tècnic de María José Rivas Antequera, membre de l’equip tècnic de l’excavació.
5.3. ANTECEDENTS DE LA INVESTIGACIÓ L’edifici anomenat Templet I va ser objecte d’excavació en els anys ’80, en que es descobrí un edifici de planta rectangular de 8,4 x 5,5m, amb bona part dels carreus encoixinats del podi conservats, i rebliment de pedra i ceràmica lligades amb morter de calç; l’altura que es conserva del podi és d’uns 0,80m sobre el nivell de la plaça del forum. Es troba situat immediatament al costat de la paret nord-est, i està orientat paral·lelament al capitoli (Arribas i Tarradell, 1987: 127). No se’n conserva escalinata d’accés, pel que es suposa que es trobava a la façana sud de l’edifici. Pel material trobat a finals dels anys ’80 en un estrat immediatament a l’oest, aquest edifici devia estar ja en bona part desmuntat a la fi del segle I d.C. (Equip Pollentia, 1994: 217; Orfila, 2000: 56). S’associa a aquest templet una cresteria de motius vegetals en marès, de 0,55m d’altura, trobada a la zona. També se li associa una inscripció, apareguda prop de l’edifici, de 0,54m d’altura i 1,25 d’amplada conservats, on s’hi pot llegir: (A)VG(usti) LEG(atus) PRO PR(aetore) F(aciendum) C(urauit) [praefectus p]RO LEG(legato) DEDICAVIT
178
Així, el governador provincial (legatus propraetore) degué promoure la dedicació d’un temple, que posa en pràctica un legat seu (prolegatus). Segons R. Zucca, la participació de les màximes autoritats provincials en la promoció i construcció de l’edifici fa pensar que es tracta d’un aedes de culte imperial, encara que les reduïdes dimensions de l’edifici juguen en contra d’aquesta hipòtesi. Es podria tractar, doncs, d’un temple de culte a un sol emperador o a un atribut seu. Justament, hi hauria prou elements provinents de Pollentia que farien pensar en l’existència aquí del culte imperial: epigrafia (sacerdocis: seviri i flamines), estatuària, etc. (García Riaza i Sánchez León, 2000: 90-91; Orfila, 2004b: 70; Zucca, 1998: 199). La datació en època flàvia de la inscripció, però, no s’adiu amb un abandó a finals de segle I d.C., ni la seva relació amb un aedes (García Riaza i Sánchez León, 2000: 91; HEp, 1990; Orfila, 2004a: 172).
5.4. DESENVOLUPAMENT DE L’EXCAVACIÓ L’excavació que hem portat a terme entre el 19 de juliol i el 2 d’agost de 2007 s’ha centrat en l’angle nord-est de l’edifici anomenat Templet I del fòrum de Pollentia, en una àrea rectangular amb costats de 2m en direcció N-S, i 1,60m E-O. Una vegada netejat i documentat el nivell superficial (UE 6684) mitjançant un croquis, cotes y fotografíes, hem procedit a la seva excavació (Fig. 5.1 i 5.2).
Figura 5.1. UE 6684 o nivell superficial abans de la neteja
Figura 5.2. UE 6684 un cop netejada
Aquesta UE 6684 està formada per sorra de color marró clar, de compacitat dura i textura fina granulosa. La potència era de 25-30cm. S’hi troben materials molt diversos: petits fragments d’argamassa, pedres (5-10cm), algun marbre, fauna, material de construcció (tegulae, imbrices, 1 maó) i ceràmiques molt heterogènies: des sigillata africana A fins a ceràmica islàmica, passant per sigillata africana D i cuina nordafricana.
Conté
també
una
pedra
gran
paral·lelepípeda
(50x40x30cm
aproximadament), no pertanyent a cap mur ni estructura, que segurament no es troba en la seva posició original. Aquesta UE cobria parcialment els carreus del mur est del
179
podi del templet, de manera que un cop eliminada aquesta UE 6684 la superfície d’excavació s’ha vist reduïda aproximadament a la meitat de la original. Aquesta UE 6684 es superposa també a les UE’s 6717 i 6707. La UE 6717, que està formada per terra de color marró de compacitat mitja, i conté fragments d’argamassa, material de construcció, ceràmica i ossos, cobria parcialment la UE 6707, adossant-se al mur est del pòdium, i cobreix també parcialment UE 6722, que va per sota també de UE 6707.
Figura 5.3. UE’s 6717 i 6707
La UE 6707 està formada per terra argilosa de color blanc, de compacitat mitja, i textura plàstica amb algunes bossades de terra sorrenca de color marró clar; sembla, per la seva composició, que està relacionada amb alguna acció constructiva que ara per ara no sabem interpretar dins del conjunt edilici del Templet I. Les UE’s 6707 i 6717, cobrien la UE 6722 (Fig. 5.4). Aquesta consistia en un estrat de terra sorrenca poc compacta, de color marró, i d’uns 15-20cm de potència. Ocupa tota la superfície excavable de la cala (la part que no és mur), i destaca per la gran densitat de material que conté: sigillata clàssica sudgàl·lica, sigillata africana de tipus A, C i D, cuina nordafricana, fauna terrestre i marina, etc. Aquest material ens dóna una forquilla cronològica molt ampla.
180
Figura 5.4. UE 6722
La UE 6722 cobreix la UE 6733, formada per lloses de marès adossades al mur est del templet; són lloses quadrangulars que sembla que formin un paviment, el que es fa estrany tenint en compte que apareixen dins del que es considera que és el pòdium de l’edifici. A aquestes lloses UE 6733 se l’adossa l’estrat UE 6734, que estava cobert per 6722, format per sorra de color marró groguenc, de molt poca compacitat i textura molt arenosa i fina. Conté ceràmica i ossos, i no n’hem acabat l’excavació degut a que la seva extensió es trobava en la seva gran part fora dels límits de la cala, pel que era més prudent, en termes de conservació i de pràctica metodològica, deixar aquesta UE per a futures intervencions que l’englobessin tota.
5.5. CONCLUSIONS Les restes que hem pogut excavar en aquesta petita cala són com es pot veure de difícil interpretació, sobretot si tenim en compte que ens trobem a l’interior del que seria el podi d’un templet. Pel que fa als objectius inicials, podem dir que no s’ha definit encara la configuració arquitectònica d’aquesta zona de l’edifici, ja que enlloc de la prolongació del mur del podi, el que hem pogut veure és que aquest fa un angle, girant cap a l’interior abans d’arribar allà on es suposava que acabava el temple, i en el seu lloc hi trobem un conjunt de lloses de marès. Això es podria deure o bé a que l’edifici original en aquesta façana oest tindria una configuració diferent a la rectangular que es suposava, o bé que ens trobem davant diferents fases de construcció. De tota manera,
181
les dues opcions no són excloents. D’altra banda, el fet de que la zona al nord de l’edifici estigui afectada per la construcció de la murada d’època tardana podria significar que ens manca registre arqueològic per interpretar aquesta façana. El que sembla segur és, però, que no hi ha hagut cap espoli en època posterior a la romana del mur est del templet, ja que no s’ha documentat cap trinxera d’espoli. A més, tampoc s’ha documentat cap filada de carreus ni trinxera de fonamentació en aquest angle N-E de l’edifici que indiquin que hi ha existit cap mur susceptible de ser expoliat, sinó una mena d’enllosat. Encara que no s’ha pogut realitzar encara l’estudi dels materials, els inventaris realitzats ens permeten veure com la UE 6722 conté material d’una ampla franja cronològica: des de sigil·lata sudgàl·lica (segles I-II d.C.) fins a T.S.A.A., T.A.A.C, i T.S.A.D (segles IV-VII d.C.). Com es pot veure a les plantes, aquesta UE es troba dins el que seria el pòdium del templet, pel que si continuem considerant aquesta zona com a part integrant de l’edifici i no com l’exterior, podem posar-la en relació als nivells trobats a les excavacions dels anys ’80, que permeteren sostenir que en el segle I d.C. l’edifici ja estava en procés de desmuntatge. Pel que fa a la UE 6707, formada per terra argilosa blanca, sembla pel material de que està formada que està relacionada amb algun procés constructiu, potser de reforma de l’edifici, del nivell de circulació del carrer, etc. L’inventari de materials d’aquesta UE potser ens ajudarà a tenir una idea més clara de la seva cronologia i funció. La UE 6684, la més superficial, cobreix part del mur est de l’edifici, pel que és posterior a aquest. El material contingut és també molt heterogeni, anant des de les Parets Fines i la T.S.A.A, fins a 1 fragment de ceràmica islàmica, el que li dóna un ample marge cronològic. Cal dir també que aquest nivell ha estat exposat a l’aire lliure des que es realitzà l’excavació del Templet I i de la zona circumdant en els anys ’80, pel que tot i no identificar-hi materials posteriors a l’època islàmica, podria tractar-se d’un estrat acumulat amb posterioritat a les esmentades excavacions dels anys ’80 o, en tot cas, haver estat modificat pels agents meteorològics des del seu descobriment fins a l’actualitat.
5.6. BIBLIOGRAFIA ARRIBAS, A. i TARRADELL, M. (1987): "El foro de Pollentia. Noticia de las primeras investigaciones". A Los foros romanos de las Provincias Occidentales. Ministerio de Cultura, Madrid, pp. 121-136. A.A.V.V. (1990): Hispania Epigraphica 2. Departamento de Historia Antigua, Facultad de Geografía e Historia, Universidad Complutense de Madrid, Madrid.
182
EQUIP POLLENTIA (1994): "Resultats dels treballs d'excavació a l'àrea central de la ciutat romana de Pollentia (Alcúdia, Mallorca): avanç preliminar". Pyrenae, 25, pp. 215-224. GARCÍA RIAZA, E. i SÁNCHEZ LEÓN, Mª L. (2000): Roma y la municipalización de las Baleares. Universitat de les Illes Balears, Palma. ORFILA PONS, M. (editor) (2000): El fòrum de Pollentia. Memòria de les campanyes d'excavacions realitzades ente els anys 1996 i 1999. Ajuntament d'Alcúdia. Àrea de Patrimoni, Alcúdia. ORFILA PONS, M. (2004a): "Estat actual de les investigacions arqueològiques a Pollentia". A Orfila, M. i Cau, M. Á. (coord.), Les ciutats romanes del llevant peninsular i les Illes Balears. Pòrtic, Barcelona, pp. 161-189. ORFILA PONS, M. (2004b): "Las Baleares en la época romana a través de la cultura material". A XXIII Jornades d'Estudis Històrics Locals. L'Antiguitat clàssica i la seva pervivència a les illes Balears. Palma, del 17 al 19 de novembre de 2004. Palma, 2005, pp. 61-82. ZUCCA, RAIMONDO (1998): Insulae Baliares. Le isole Baleari sotto il dominio romano. Carocci Editore, Roma
183
ANNEX 5.I. Plantes i Seccions
Pollentia’07 Cantó NE del Templete I Planta Final
1,48 1,65
1,89
1,93
1,98 2,00
2,13 2,00
1,80
1,78
2,13
1,56 2,02 2,04
1,65
2,15
1,57 2,01
2,00
1,94 1,89
2,04 1,66
1,91
2,04 2,02
1,65 1,70 1,71
2,10 2,03
1,97
2,00
1,97
1,70 1,87
Figura 5.7. Planta final del Cantó NE del Templete I
Pollentia'07 Cantó NE del Templet I Secció E-O
UE 6684 UE 6717
UE 6722 UE 6733
Figura 5.8.Secció N-S
184
Pollentia'07 Cantó N-E del Templet I Secció N-S UE 6684 UE 6717
UE 6707 UE 6722 UE 6733
Figura 5.9. Secció E-W
185
ANNEX 5.II. Llistat d’Unitats Estratigràfiques
UE
Descripció
UE 6684
Nivell superficial de terra marró compactada
UE 6717
Estrat marró clar de compacitat mitja
UE 6707
Estrat argilós blanc amb bossades de sorra marró de compacitat mitja
UE 6722
Estrat de terra sorrenca poc compacta amb abundant material ceràmic
UE 6733
Lloses de marès Estrat de terra sorrenca poc compacta adossada a 6733 amb poc material ceràmic
UE 6734
186
ANNEX 5.III. Inventari de materials UE-6684 Nº Inventari
Tipus de Material
P'07-6684-11 P'07-6684-12 P'07-6684-15 P'07-6684-15 P'07-6684-15 P'07-6684-21 P'07-6684-21 P'07-6684-25 P'07-6684-28 P'07-6684-28 P'07-6684-28 P'07-6684-28 P'07-6684-28
C. Parets Fines C. Gris Sigillata Africana A Sigillata Africana C Sigillata Africana D C. Comuna Romana C. Comuna Romana pasta calcàrea C. Cuina Africana Àmfora Romana: total Àmfora Romana indeterminada Àmfora Romana africana Àmfora Romana Bètica Àmfora Romana Tardana Àmfora Romana amb creu esgrafiada Ceràmia islàmica Vidre Metall: bronze Metall: ferro Fauna terrestre Fauna marina Obj. Constr.: tegulae, imbrices Obj. Constr.: argamassa Obj. Constr.: marbre Obj. Constr.: maó C. Comuna Nordafricana
P'07-6684-28 P'07-6684-30 P'07-6684-33 P'07-6684-35 P'07-6684-35 P'07-6684-36 P'07-6684-37 P'07-6684-40 P'07-6684-41 P'07-6684-41 P'07-6684-41 P'07-6684-48
Nº Fragments
1 3 3 4 4 16 28 45 39 18 13 1 5 2 1 35 2 1 67 5 24 11 3 1 3
UE-6722 Nº Inventari
Tipus de Material
P'07-6722-9 P'07-6722-11 P'07-6722-14 P'07-6722-15 P'07-6722-15 P'07-6722-15 P'07-6722-15 P'07-6722-21 P'07-6722-25 P'07-6722-22 P'07-6722-28 P'07-6722-28 P'07-6722-28 P'07-6722-28 P'07-6722-28 P'07-6722-33 P'07-6722-35 P'07-6722-36 P'07-6722-37
Llumetes C. Parets Fines Sigillata Clàssica (Sudgàl·lica) Sigillata Africana: total Sigillata Africana A Sigillata Africana C Sigillata Africana D C. Comuna Romana C. Cuina Nordafricana C. Cuina Romana Àmfora Romana: total Àmfora Romana indeterminada Àmfora Romana Nordafricana Àmfora Romana Tarraconense Àmfora Romana Itàlica Vidre Romà Metall Fauna Terrestre Fauna Marina
Nº Fragments
187
7 6 1 44 32 10 2 158 235 3 162 114 43 2 3 17 3 1023 2
P'07-6722-40 P'07-6722-41 P'07-6722-49
Obj. Const.: ceràmica Obj. Const.: argamassa, etc. C. Indeterminada
188
19 4 164
Lihat lebih banyak...
Comentarios
