16
EVOLUCIÓ DE L’ECONOMIA I LA IMMIGRACIÓ AL PRINCIPAT D’ANDORRA1 Amb una societat tradicionalment basada en el sector primari (agricultura i ramaderia) així com per la seva condició muntanyosa i el seu clima, Andorra ha estat històricament una zona de difícil subsistència i accés. Això va ocasionar que Andorra tingués un alt índex d’emigracions que provoca una pèrdua d’efectius humans que, juntament amb altres factors, com la crisi de la indústria del ferro i la llana, la insuficiència de recursos agropecuaris i les guerres carlines que afecten Espanya, genera un empobriment del país a la fi del segle XIX (Lluelles et al., 2004). És amb la creació de FHASA cap al principi dels anys 30 que, a més de rebre subministrament d’energia elèctrica en moltes zones d’Andorra on era pràcticament desconeguda, es creen aproximadament un miler de llocs de treball al Principat i es milloren les comunicacions viàries amb l’exterior del país. Amb aquestes inversions, s’aconsegueix frenar l’emigració i, fins i tot,
Autora: Judith Pampalona Tarrés2 Llicenciada en Ciències de la comunicació i doctoranda en antropologia social i cultural
atreure treballadors procedents d’Espanya, alguns dels quals, posteriorment, optarien per quedar-se definitivament al país (Lluelles et al., 2004). Més tard, i arran de la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, el Principat s’obre també cap a Europa actuant com una plataforma d’ajuda i refugi vers els països veïns. El seu emplaçament físic, que actua com un territori fronterer i neutral entre França i Espanya, ha tingut molt a veure en el seu desenvolupament econòmic, polític i demogràfic. Fruit dels esdeveniments descrits, Andorra passa de ser un país amb un alt índex d’emigrants a tenir un nombre d’immigrants de diferents països superior a la població autòctona i que ha anat prenent importància i diversificant-se de manera vertiginosa
1. Judith Pampalona Tarrés agraeix l’ajut de tercer cicle al Govern d’Andorra, ATCR2011/2012-0008AND 2.
[email protected]
17
Evolució de l’economia i la immigració al Principat d’Andorra
en els darrers anys. Així doncs, es passa d’un 87 % d’andorrans vers un 13 % d’estrangers existent l’any 1936 (Batalla, 2005), al 42,9 % d’andorrans vers el 57,1 % d’estrangers que hi ha en l’actualitat (dades de 2011)3. D’aquests individus immigrants a Andorra predominen, en primer lloc, els espanyols, amb un 28,4 %, seguits dels portuguesos, amb un 15,0 %, que suposen el tercer col·lectiu més nombrós del país tenint en compte la població autòctona, i els francesos (5,3 %), tal com mostra el Gràfic 1. És visible, a més, la pujada progressiva de la població andorrana al llarg dels anys. Tanmateix, a partir de l’any 1985 s’observa un augment més brusc del nombre d’andorrans, probablement degut al canvi legislatiu que permet obtenir la nacionalitat a tots els nats a Andorra. Aquest índex segueix pujant de manera rellevant fins a la fi de la dècada dels 90, durant la qual s’apliquen dos canvis més sobre el dret a la nacionalitat que en moderen les restriccions vigents fins aquell moment (Llei 51/1993, del 3 de setembre, qualificada de la nacionalitat i Llei 51/1995, del 5 d’octubre, qualificada de la nacionalitat). És important tenir en compte, també en els darrers anys, la gran diversificació i l’augment d’immigrants d’altres nacionalitats, dels quals destaquen persones del Magrib (que comencen a crear, ja, els primers negocis), Amèrica del Sud, Àsia (hindús i filipins) i, recentment, de l’Europa de l’Est (Colldeforns, 2010). D’aquests residents, doncs, predominen els provinents de la Unió Europea, amb un 3 %, i dins aquest grup els més abundants són els anglesos, italians i alemanys, per aquest ordre (1,2 %, 0,6 % i 0,4 %). Entre la immigració no
europea destaquen els marroquins, que suposen un 0,59 % del total; els hindús, amb un 0,5 %, i un 0,1 % de filipins. Els sud-americans (sobretot d’Argentina, Uruguai i Xile) sumen un 1,39 %4 (vegeu el Gràfic 2).
Gràfic 1 Evolució de la població segons la procedència (I) Espanyols
Font: Departament d’Estadística del Govern d’Andorra. Elaboració pròpia
Andorrans
Portuguesos
Francesos
40.000 35.000 30.000 25.000 20.000 15.000 3. Dades obtingudes del Departament d’Estadística del Govern d’Andorra. [en línia]. . [Consultat el 06.02.2011]. 4. Ídem..
10.000 5.000 0
1965
1970
1975
1980
1985 1990 1995 2000 2001 2002 2003
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
2011
18
Evolució de l’economia i la immigració al Principat d’Andorra
Gràfic 2 Evolució de la població segons la procedència (II)
Font: Departament d’Estadística del Govern d’Andorra. Elaboració pròpia
Britànic
1.200
Alemanys
1.000
Argentins
800
Hindús
600
Italians
400
Marroquins
200
Uruguaians
0
Xilens 1985 1990 1995 2000 2001 2002 2003
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
Per als individus de tots aquests grups nacionals residents a Andorra, el principal motiu d’establiment al país és el laboral. De fet, existeixen algunes classificacions referents a les diferents activitats laborals realitzades majoritàriament a Andorra i, posteriorment, s’han efectuat estudis que relacionen els diferents sectors amb les nacionalitats que s’hi dediquen amb més freqüència. Els sectors que ocupen més proporció de treballadors són el comerç (28,2 %), la construcció (14,9 %), l’hoteleria (13,7 %), l’Administració pública (9,2 %) i altres serveis (activitats immobiliàries i serveis empresarials). Aquestes dades reflecteixen l’especialització de l’economia andorrana en el sector terciari, sobretot en les activitats relacionades amb el turisme. [...] més de la meitat dels treballadors (51,7 %) són originaris d’Espanya, els treballadors procedents de Portugal representen el 17,5 %, mentre que el 15,6 % són originaris d’Andorra i el 6,5 % són de França; el 8,7 % restant dels treballadors procedeixen d’altres països. (Batalla, 2005) Pel que fa a una classificació més específica de nacionalitats per professió, també descrita per Josepa Batalla (2005), i relacionant-la directament amb el fenomen de l’economia ètnicament controlada descrita per Light i Gold (2000), en la qual un sector laboral determinat conté majoritàriament treballadors d’una ètnia (o nacionalitat, en el cas d’Andorra) determinada, al cas andorrà s’aplica de la manera següent: Els treballadors autòctons d’Andorra ocupen, sobretot, els treballs referents a l’Administració pública (33 %); els portuguesos formen la major proporció dels treballs de construcció (35 %); i finalment, el sector del comerç,
2011
Filipins
que reuneix gran varietat de nacionalitats entre els seus treballadors, sobretot els espanyols i francesos, que també dominen en el sector de l’hoteleria. (Batalla, 2005) Micó (2005) afegeix que [...] el col·lectiu menys afavorit i amb menys oportunitats de mobilitat dins l’estructura ocupacional són els treballadors extracomunitaris (llatinoamericans, països de l’Est i magrebins), que se situen dins del segment
19
Evolució de l’economia i la immigració al Principat d’Andorra
Font: Departament d’Estadística del Govern d’Andorra. Elaboració pròpia
Establiments donats d’alta
Establiments donats de baixa
800 700 600 500 400 300 200 100 2011
2010
2009
2008
2007
2006
2005
0 2000
7. Ibídem
De fet, i segons conclouen Maestre i Soler (2010), l’economia andorrana ha funcionat en els darrers anys gràcies a l’aportació dels col·lectius estrangers en els diversos sectors d’activitat incrementant, des de la dècada dels 80,
Gràfic 3 Altes i baixes d’establiments a Andorra (1981-2010)
1995
6. Dades obtingudes del Departament d’Estadística del Govern d’Andorra. [en línia]. . [Consultat el 16.06.2011].
La gràfica anterior (Gràfic 3), doncs, revela una activitat econòmica relativament estable en la qual es compensa un increment continu del nombre d’establiments donats de baixa amb un altre de paral·lel amb altres nous negocis donats d’alta que, d’altra banda, sembla ser més horitzontal que el cas anterior. Durant els anys de crisi econòmica a Espanya i França, tot i fer un pic, en ambdós casos, coincidint en els anys que es comença a fer patent, sembla ser que l’activitat a Andorra, posteriorment, s’estabilitza seguint la mateixa tendència, tot i la sortida del país de nombroses
1985
5. Segons les autores, la productivitat a Andorra no es calcula, tot i així, s’ha estimat aquesta afirmació a partir dels coeficients mitjans de l’OCDE (Organització de Cooperació i Desenvolupament Econòmic).
Així doncs, possiblement la creació natural d’aquestes classificacions és deguda al fenomen que l’antropòloga Isabel De la Parte (2008) suggereix en el seu article. Aquest tracta el fet que la majoria dels immigrants arriben a un emplaçament determinat pels familiars, amics o altres individus amb qui mantenen llaços forts i que estan establerts, en aquest cas, al Principat d’Andorra. És en aquest fenomen, doncs, on se sustenta, sobretot, l’estratègia migratòria: els familiars acullen i s’assabenten de possibles feines per tal que els nouvinguts es puguin guanyar la vida. Cadascú, com és d’esperar, cerca treball en el sector que opera i, probablement, així és com es produeixen les marcades classificacions en les quals cada sector laboral està sotmès majoritàriament a un o dos col·lectius nacionals determinats (De la Parte, 2005).
En canvi, si el que es consulta són el nombre de baixes d’establiments, els resultats revelen una tendència a l’alta al llarg de tot el període estudiat, amb un punt d’inflexió l’any 2006, en el qual es dóna un augment significatiu de baixes que torna a davallar el 2007 i segueix la tendència a l’alça fins el 20107 (vegeu el Gràfic 3).
1990
Probablement, i com també exposa Micó en el seu article El món laboral a Andorra (2005), el fet que els immigrants facin les feines menys atractives socialment i físicament més dures és degut principalment al creixement econòmic de les darreres dècades. Això ha fet augmentar la demanda de treballadors en certs sectors, com la construcció o el comerç, entre d’altres. Així, les persones originàries del país han quedat exemptes de realitzar un tipus de feines més desprestigiades i poden efectuar tasques dins l’Administració i altres llocs en què el domini del català, el francès i el castellà és indispensable. També, a més, el factor legal hi té un paper significatiu, tenint en compte que alguns individus arriben al Principat amb un permís de treball previ que s’ajusta únicament a un sector determinat. Aquest és el cas dels treballadors temporers o que es dediquen al sector de l’educació o a la cura d’altres persones i de la llar (cuidadors o cuidadores de gent gran, criatures, persones discapacitades, etc.).
la productivitat de forma notable5, probablement a causa del nivell més alt d’educació dels treballadors, les millores informàtiques i la millora de les condicions laborals (Maestre i Soler, 2010: 310). Efectivament, si hom es remet al nombre d’establiments donats d’alta al país en les tres últimes dècades (des de l’any 1981), s’observa un increment d’aquests que s’estabilitza de forma aproximada durant la dècada dels 90 i que creix de manera significativa causant un pic l’any 2003 fins el 2006, i el 2007 i el 2008, torna a davallar. El 2009, sembla recuperar-se i estabilitzar-se6 (vegeu el Gràfic 3).
1981
secundari. Els llatinoamericans són el col·lectiu més nombrós i que pateix una situació més inestable, en ser la mà d’obra majoritària dels contractes temporals de la temporada d’hivern. De tota manera, la posició més precària dintre d’aquest col·lectiu és la dels treballadors “sense papers”, extracomunitaris [...] que solen ocupar treballs més desqualificats, per sota, en la majoria de casos, de la seva formació. (Micó, 2005)
20
Evolució de l’economia i la immigració al Principat d’Andorra
En moltes d’aquestes ocasions, els individus pertanyents a diferents nacionalitats immigrants (sobretot la portuguesa, l’espanyola, la francesa i, darrerament, la índia i la marroquina) emprenen nous negocis al país. De fet, l’any 2010, el 20 % de les empreses al Principat són creades i regentades per individus d’origen immigrant, mentre que en el 30 % dels casos són individus autòctons els qui ho fan. El 50 % restant pertany a societats en què no s’especifica la nacionalitat dels qui les componen8. Aquestes dades descrites són superiors a l’any anterior, seguint una tendència històrica de creació de negocis al Principat des de l’any 1960, tal com es pot observar en el gràfic següent (Gràfic 5). Tot i així,
s’observa una disminució d’aquests els anys 2007 i 2008 (corresponents a l’inici de la crisi econòmica als països veïns), però es recupera de manera immediata els anys posteriors. Pel que fa a les societats, però, sembla que el 2010 tornen a disminuir lleument respecte de l’any anterior. Segons la legislació vigent fins el 18 de juliol de 2012, quan s’aplica la nova Llei 20/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra, les persones residents no nacionalitzades poden emprendre un negoci a Andorra en quatre casos:
Gràfic 4 Nombre d’afiliats a la CASS (1980-2012) Font: Departament d’Estadística del Govern d’Andorra. Elaboració pròpia
Núm. Llocs de treball 60.000 50.000 40.000 20.000 10.000 0 1980 1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012
persones de col·lectius immigrants. Aquest darrer fet queda reflectit, també, en contrastar les dades anteriors amb els indicadors d’afiliats a la CASS durant les mateixes dècades (vegeu el Gràfic 4), els quals descriuen una corba similar a les del Gràfic 3 (altes i baixes d’establiments). De nou, s’observa un punt d’inflexió l’any 2006, a partir del qual el nombre d’afiliats comença a davallar (probablement, a causa de la baixada del nombre de llocs de treball). En aquest cas, però, no es recupera ni s’estabilitza durant els anys posteriors. No obstant això, pren lògica si es té en compte que la població respecte de l’any 2007 ha davallat en un 6,1 % fins el 2011.
8. Dades lliurades pel Ministeri de Turisme, Comerç i Indústria del Govern d’Andorra
21
Evolució de l’economia i la immigració al Principat d’Andorra
Gràfic 5 Creació d’empreses a Andorra segons la procedència dels propietaris (1960-2010) Autòctons
Societats
Font: Ministeri de Turisme, Comerç i Indústria del Govern d’Andorra. Elaboració pròpia
Estrangers
350 300 250 200 150 100 50 0
1960
1965
1970
1975
1980
1985 1990 1995 2000 2001 2002 2003
1) Treballant amb un soci majoritari que tingui la nacionalitat andorrana o els anys reglamentaris de residència contínua (51 % de les accions de l’empresa) Es tracta d’una mesura que entra en vigor el 7 de novembre de 2008, amb l’aplicació de la Llei 2/2008, del 8 d’abril, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra, davant una crisi que afectava el sector comercial i el de la construcció al Principat i que va provocar una davallada de l’activitat laboral. Les empreses del país no tenien capacitat suficient per tal de fer front als canvis legislatius i laborals que es podien anticipar de resultes d’aquesta situació i, paral·lelament, una sèrie d’empreses provinents de l’exterior s’interessaven per treballar al Principat d’Andorra. Davant això, es va posar com a prioritat una llei de contractació pública que permetés exclusivament la participació d’empreses andorranes o una llei d’immigració que tanqués l’entrada als estrangers, però que permetés una lògica cobertura dels llocs de treball que generessin les empreses andorranes (Victòria, 2009). Així doncs, tot negoci que pretengui ser creat amb part de capital estranger o per una persona que no ha obtingut la nacionalitat andorrana ni ha residit al país la quantitat d’anys requerida, ha de ser emprès amb la col·laboració d’un soci andorrà o d’un individu que hagi residit al país entre 10 i 20 anys continuats (segons la seva nacionalitat), i que aporti, com a mínim, un 51 % de les accions de l’empresa. (Cambra de Comerç, 2006; ABA, 2011: 16)
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010
2) Essent ciutadà de nacionalitat andorrana Qualsevol individu nascut a Andorra obté la nacionalitat per dret, així com els fills i néts (no nascuts al país) de persones andorranes o amb residència superior a 20 anys consecutius (Llei 51/1993, del 3 de setembre, qualificada de la nacionalitat). Per tal d’obtenir la nacionalitat, l’aspirant no nascut a Andorra ha d’haver residit al país durant 20 anys consecutius o bé estar casat amb un autòcton amb una convivència mínima de tres anys (també continus). En un inici, la Constitució decretava la residència de 25 anys consecutius (Llei 51/1995, del 5 d’octubre, qualificada de la nacionalitat), nombre que va disminuir en la revisió i modificació de la llei l’any 2004 (Llei 10/2004, del 27 de maig, qualificada de modificació de la llei qualificada de la nacionalitat). En complir les condicions anteriors, als aspirants se’ls fa una prova (Llei 10/2004, del 27 de maig, qualificada de modificació de la llei qualificada de la nacionalitat) en la qual han de demostrar: - La seva integració a l’Andorra oficial, - Coneixement bo del català, - Coneixement sobre la història del país, - Coneixement de les institucions oficials andorranes. Finalment, és important tenir en compte que la nacionalitat andorrana n’exclou qualsevol altra de diferent, és a dir, que el fet d’obtenir-la comporta l’obligatorietat de renunciar a les altres nacionalitats que l’individu pugui tenir sense cap
22
Evolució de l’economia i la immigració al Principat d’Andorra
excepció (Llei 51/1993, del 3 de setembre, qualificada de la nacionalitat; Llei 10/2004, del 27 de maig, qualificada de modificació de la llei qualificada de la nacionalitat). 3) Essent resident al país, sense interrupció, durant 10 anys (en el cas dels espanyols, francesos i portuguesos) o 20 anys (en tots els altres casos, indistintament si són de la Unió Europea o no) En cas que l’individu no hagi renunciat prèviament a una altra nacionalitat o que, d’altra banda, pugui no estar interessat a adquirir l’andorrana com a única, les persones estrangeres tenen la possibilitat d’adquirir un permís de residència que, si el mantenen de forma contínua durant els anys reglamentaris (exposats més amunt), acaben obtenint el dret de ser socis majoritaris d’un negoci (en cas que ho facin amb un altre soci amb capital estranger) o bé poden emprendre’l individualment (Cambra de Comerç, 2006) . 4) Amb la col·laboració d’un prestanoms Dins el marc restrictiu descrit en els punts anteriors, hi pren lloc la figura del prestanoms. Aquesta representa una via més ràpida per als individus immigrants de crear un negoci propi abans d’haver complert les condicions legals descrites. En aquest cas, doncs, una persona andorrana esdevé propietari fictici d’una empresa o societat que, en realitat, es duu a terme mitjançant capital estranger. Aquesta pràctica, tot i ser de caràcter il·legal, ha estat molt recurrent entre els col·lectius d’empresaris immigrants al llarg de les darreres dècades del segle XX, especialment, en
els sectors comercial i immobiliari. Actualment, però, la llei d’obertura econòmica (Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversió estrangera al Principat d’Andorra), que va entrar en vigor el 18 de juliol de 2012, permet a tots els residents obrir i desenvolupar activitats econòmiques al Principat d’Andorra sense necessitat d’haver obtingut la nacionalitat prèviament ni haver complert una quantitat mínima d’anys de residència al país. Dins aquest marc, doncs, la figura del prestanoms deixa de cobrar sentit i, per tant, la seva pràctica quedarà abolida dins el sistema.
Crisi econòmica En termes econòmics, Andorra es descriu com un lliure mercat enfocat al sector dels serveis que opera, sobretot, en turisme, comerç, immobiliària i finances, que són els quatre pilars bàsics sobre els quals s’ha bastit i enriquit el país durant les darreres dècades. Tanmateix, els dits sectors han sofert una forta davallada deguda a la crisi que s’està vivint actualment, que ha provocat, d’altra banda, que l’abundància de treball de què es gaudia fa uns anys hagi minvat vertiginosament. L’origen de l’actual crisi econòmica, però, no descriu exactament les mateixes característiques que la que estan sofrint la resta de països europeus, sinó que, en el cas del Principat, s’hi donen algunes particularitats com, per exemple, que la crisi financera, des del punt de vista de la manca de liquiditat del sector bancari, no ha esquitxat el país en la mateixa mesura que ho ha fet en altres estats i, per això, l’estat no ha intervingut en aquest sector (Alcobé, 2010: 72). De fet, i segons el mateix autor, la crisi actual a Andorra no comença, com en la resta d’economies veïnes, l’any 2007, sinó que en
9. Ibídem
23
Evolució de l’economia i la immigració al Principat d’Andorra
aquest cas té el seu origen a partir de l’any 2002 i 2003, quan ja apareixen elements que fan intuir un canvi de tendència en l’economia andorrana, com la davallada del nombre de turistes d’un 3,7 % l’any 2002 o les reduccions en les matriculacions a la CASS (Caixa Andorrana de Seguretat Social) (Alcobé, 2010: 72). La crisi a Andorra, doncs, es forja a partir de dos factors principals: l’esgotament d’un cicle intern que s’havia mantingut en dissonància amb l’economia real i una recessió internacional que ha afectat les economies veïnes i, en conseqüència, Andorra (Alcobé, 2010). Així doncs, clarament, el Principat d’Andorra es troba en una situació de crisi econòmica i turística deguda a certs factors a escala interna que es veu agreujada per la situació actual europea, de manera que hi ha hagut una forta reducció del nombre de visitants i turistes.
D’altra banda, si es té en compte el nombre d’altes i baixes d’establiments en els darrers anys i es comparen amb les dels anys anteriors a l’actual crisi econòmica, s’observa una estabilitat relativa dins els sectors de l’agricultura, la ramaderia, la caça i la pesca; els transports i les telecomunicacions, i la indústria i l’energia. La resta de sectors, que pertanyen a les principals activitats econòmiques que es duen a terme al Principat, són els que pateixen més alteracions com a conseqüència de la crisi. De manera visible, i en primer lloc, en els Gràfics 6 i 7 el sector del comerç despunta per sobre de la resta tant per l’alta d’establiments com per les baixes d’aquests. Això fa deduir un equilibri del sector que es manté des de l’any 1970 fins el 2005, aproximadament, any en el qual hi ha una forta davallada tant en les altes d’establiments com en les seves baixes. És l’any 2006 quan es comencen a notar els primers indicis de
Gràfic 5 Altes d’establiments per sector (1970-2011) Indúsria i energia Construcció Hoteleria i Turisme
Font: Departament d’Estadística del Govern d’Andorra. Elaboració pròpia
Serveis Agricultura, ramaderia, caça i pesca
Comerç Transports i telecomunicacions
300 250 200 150 100 50 0
1970
1975
1980
1985 1990 1995 2000 2001 2002 2003
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
Gràfic 6 Baixes d’establiments per sector (1970-2011) Indúsria i energia Construcció Hoteleria i Turisme
Font: Departament d’Estadística del Govern d’Andorra. Elaboració pròpia
Serveis Agricultura, ramaderia, caça i pesca
Comerç Transports i telecomunicacions
300 250 200 150 100 50 0
1970
1975
1980
1985 1990 1995 2000 2001 2002 2003
2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011
24
Evolució de l’economia i la immigració al Principat d’Andorra
crisi econòmica, ja que s’altera l’equilibri en aquest sector. Així doncs, l’any 2006, el nombre d’establiments tancats és lleugerament superior al d’establiments de nova obertura. A partir d’aquest moment, les obertures davallen lleugerament fins el 2009, any en què s’observa un ressorgiment d’establiments. Tanmateix, el nombre d’obertures baixa immediatament i de manera brusca l’any següent. Pel que fa al sector dels serveis, el nombre d’altes d’establiments és sempre superior a les baixes, fet que mostra un equilibri relatiu dins el sector. Igual que en la resta de sectors, l’any 2006 no queda indiferent vers els altres, i mostra un pic tant en els establiments creats com en els tancats. No obstant això, a partir d’aquest any, el sector es desestabilitza i mostra com el tancament d’establiments es manté gairebé estable en un nivell baix, però, al mateix temps, el nombre d’altes disminueix d’una manera força important els anys posteriors fins avui.
La situació de crisi econòmica actual, que afecta tant Andorra com els països veïns (que han tingut històricament una forta influència, en diferents àmbits, sobre el Principat), però, ha provocat la necessitat d’establir certs canvis legislatius en el model econòmic establert a fi de facilitar l’entrada de capital humà i econòmic al país. Una de les mesures preses ha estat l’entrada en vigor de la nova llei d’obertura econòmica esmentada anteriorment (Llei 10/2012, del 21 de juny, d’inversions estrangeres al Principat d’Andorra), la qual elimina les restriccions anteriors que s’aplicaven als drets econòmics de les persones de procedència immigrant establertes a Andorra (també descrites amb anterioritat). Aquesta nova llei estableix que qualsevol persona física resident a Andorra pot dur a terme una activitat econòmica, després de demanar els permisos previs, dins del Principat. Això implica que també ho puguin fer altres empreses, encara que la seva seu estigui fora del país.
Finalment, la construcció i l’hoteleria mostren línies força paral·leles en totes dues gràfiques fins l’any 2006, en què, de nou, es mostra un punt d’inflexió que crea un pic tant en les altes com en les baixes d’establiments al Principat. No obstant això, la diferència es marca en els anys posteriors al 2006: mentre el sector de l’hoteleria es manté estable, el sector de la construcció sofreix una davallada força visible en les altes d’establiments i una pujada progressiva en les baixes, la qual cosa fa deduir una forta crisi dins el sector.
Conclusions
Els gràfics descrits mostren com, de manera evident, els sectors empresarials més rellevants per a l’economia andorrana han estat, durant les darreres dècades, el del turisme (que ja engloba el comercial, hoteler i de serveis) i la construcció.
Aquest moment de dificultats econòmiques, com no podia ser d’una altra manera, ha ocasionat novament un nou procés de canvi del país, tal com va passar en altres moments de la seva història (Guerra Civil Espanyola, Segona Guerra Mundial, etc.). Tanmateix, aquesta vegada, Andorra ha patit una davallada de l’índex d’immigrants com a conseqüència de l’escassesa de llocs de treball i l’alt nombre de tancaments de negocis al país.
El sector financer, d’altra banda, suposa també un dels principals pilars de l’activitat econòmica andorrana, tenint en compte la seva contribució al PIB andorrà (16 % aprox.) (ABA, 2011). El sistema financer comprèn 5 grups bancaris, 1 entitat de crèdit especialitzat, 8 entitats financeres de gestió d’organismes d’inversió, 4 entitats financeres de gestió de patrimonis i 34 companyies d’assegurances, 18 de les quals són sucursals de companyies d’assegurances estrangeres autoritzades a operar al Principat. El sector bancari, amb més de 1.700 empleats, representa aproximadament un 80 % del total del nombre d’assalariats del sector financer. (ABA, 2011)
Com s’ha dit en un inici, per la seva situació fronterera, el Principat d’Andorra ha estat històricament influït per les situacions derivades dels estats veïns. Actualment, la crisi econòmica que els afecta no ha estat una excepció, fet que ha agreujat la situació que ja sofria Andorra uns anys abans (crisi econòmica i turística com a conseqüència de l’esgotament del seu propi procés intern de promoció i funcionament).
La situació actual descrita, juntament amb els nous canvis legislatius que s’hi han aplicat recentment, ha desencadenat un debat entre les institucions i els individus establerts al país, dins el qual hi ha una gran diversitat d’opinions i temors. D’una banda, hi ha una actitud positiva vers l’obertura econòmica del Principat, ja que no només permet la creació de nous llocs de treball, sinó que també aposta per un mercat amb una varietat d’ofertes més àmplia que pot ser molt positiva per al país. Tanmateix, i des d’una altra perspectiva, augmentarà la competència entre les diferents firmes existents i hi ha el
25
Evolució de l’economia i la immigració al Principat d’Andorra
temor que les grans empreses estrangeres siguin una amenaça per als petits i mitjans empresaris nacionals. Possiblement, aquesta nova llei d’obertura econòmica tindrà també unes grans repercussions socials, ja que permetrà i farà possible que nous grups ètnics o nacionals, gairebé inexistents actualment a Andorra, estableixin nous
negocis que s’enfoquin tant a la població general com als seus compatriotes (per exemple, el cas dels comerços xinesos, que, fins avui i, curiosament, no s’han establert al país, tot i pertànyer a una de les diàspores més esteses a tot el món). Això també permetrà, possiblement, estendre les xarxes de suport a l’empresari (ja sigui econòmicament o logísticament) més enllà de les fronteres andorranes.
BIBLIOGRAFIA •
ALCOBÉ J. (2009). «Nous elements de competitivitat de les empreses andorranes», a XIII Jornades de la Societat Andorrana de Ciències. «Les empreses andorranes, quin camí?». La Seu d’Urgell, Ministeri de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats del Govern d’Andorra i Fundació Crèdit Andorrà, 37-45.
•
ALCOBÉ J. (2010). «Particularitats de la crisi econòmica andorrana dins l’àmbit internacional». a Sisenes Trobades Culturals Pirinenques. «Les crisis al Pirineu: passat, present i futur». La Seu d’Urgell, Govern d’Andorra, Patronat Francesc Eiximenis i Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran, 71-75.
•
ASSOCIACIÓ DE BANCS ANDORRANS I KPMG (2011). Andorra i el seu sistema financer 2010. Andorra: ABA.
•
BATALLA J. (2005) «Evolució de la població andorrana». [en línia] Àmbits de política i societat, 31. Pàgina web del Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans. . [Consulta: 24 de setembre de 2010].
•
BATALLA J. (2005). «Immigració i integració a Andorra». [en línia] Àmbits de política i societat, 31. Pàgina web del Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans. . [Consulta: 24 de setembre de 2010].
•
CAMBRA DE COMERÇ, INDÚSTRIA I SERVEIS D’ANDORRA (2006). Servei d’assessorament empresarial. Constitució de societats i creació d’empreses a Andorra. [en línia]. . [Consulta: 6 de febrer de 2011]
•
COLLDEFORNS J. (2010). «Distribució territorial de la immigració», a: LLUELLES, M. J. (coord.) (2010). Impacte de la immigració a Andorra. Govern d’Andorra.
•
COMAS D’ARGEMIR D., PUJADAS J. J. (1997). Andorra, un país de frontera. Estudi etnogràfic dels canvis econòmics, socials i culturals. Andorra: Alta Fulla.
•
COMAS D’ARGEMIR D. (2002). Andorra, una economia de frontera. Andorra: Pagès Editors.
•
DE LA PARTE, I. (2008) «Xarxes migratòries i vides transnacionals a Andorra. Una nova mirada als processos migratoris». [en línia] Ciutadans, 4, novembre. Pàgina web de la versió electrònica de la revista. . [Consulta: 24 de setembre de 2010].
•
LIGHT, I., GOLD, S. (2000). Ethnic Economies. San Diego: Academic Press.
•
Llei 10/2004, del 27 de maig, qualificada de modificació de la llei qualificada de la nacionalitat. Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, 39, 30 de juny del 2004, 1877-1880.
•
Llei 51/1993, del 3 de setembre, qualificada de la nacionalitat. Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, 51, 28 de setembre del 1993, 887-891.
•
Llei 51/1995, del 5 d’octubre, qualificada de la nacionalitat. Butlletí Oficial del Principat d’Andorra, 8, 31 de gener del 1996, 158-162.
•
LLUELLES, M. N. (2004). El segle XX. La modernització d’Andorra. Andorra la Vella: Pagès Editors.
•
LLUELLES, M. J. (coord.) (2010). Impacte de la immigració a Andorra. Govern d’Andorra.
•
MAESTRE, M., SOLER, J. (2010). Impacte econòmic dels estrangers des del 1960 fins al 2006, a:
•
MICÓ, J. (2005). «El món laboral a Andorra». [en línia] Àmbits de política i societat, 31. Pàgina web del Centre de Recerca Sociològica de l’Institut d’Estudis Andorrans. . [Consulta: 24 de setembre de 2010].
•
VICTÒRIA, D. (2009). «L’organització empresarial davant dels nous reptes», a XIII Jornades de la Societat Andorrana de Ciències. «Les empreses andorranes, quin camí?». La Seu d’Urgell, Ministeri de Desenvolupament Econòmic, Turisme, Cultura i Universitats del Govern d’Andorra i Fundació Crèdit Andorrà, 73-76.
