Estudi numismàtic de la vil·la denominada Caputxins (Mataró)

MUSE

M

CIPAL

MATARO

QUADERNS DE PREHISTORIA ARQUEOLOGIA DEL MARESME juny ~ desembre .979

0

W

SECCIO

1 2 W

3

4

5cm.

W

AROUEOLOGICA

P U B L I C A C I O N S

Num.1

D E L

M U S E U

DE

M A T A R (j

"MISCEL.LANIES A R Q U E O L O G I Q U E S DE M A T A R O I EL M A R E S M E "

Num. 2 " C A R T A DELS VESTIGIS A R Q U E O L O G I C S D E L T E R M E M U N I C I P A L DE M A T A R O "

'QUADERNS DE PREHISTORIA I A R Q U E O L O G I A DE MATARO' I EL M A R E S M E " Publicats numeros 1 , 2 , 3 , 4, 5, 6, 7, 8, 9.

Per a s u b s c r i p c i o n s , v e n d e s i i n t e r c a n v i s , a d r e c e u - v o s a :

MUSEU MUNICIPAL DE M A T A R O CI. E n r i c G r a n a d o s , 17 - T e l . 7 9 6 1 0 2 9 SECCIO A R Q U E O L O G I C A CI. S a n t P e l e g r i , b l o c m e s t r e s , b a i x i n t e r i o r MATARO

Portada: Ara votiva procedent de Can Modolell (Cabrera de Mar) (Inv. M.M. 50001) (Dibuix Jordi Arenas)

ESTUDI NUMISMATIC DE LA VIL.LA DENGMINADA CAPUTXINS (MATARO) seu M u n i c i p a l de M a t a r b .

I. I N T R O D U C C i d Es la n o s t r a i n t e n c i o a m b a q u e s t t r e b a l l , el d o n a r a c o n e i x e r les m o n e d e s e x h u m a d e s en I ' e x c a v a c i o d e la v i l . l a r u r a l s u b - u r b a n a d e n o m i n a d a " C a p u t x i n s " , t r e b a l l q u e a I'e'sser r e c o l z a t a m b u n a e s t r a t i g r a f i a , p o t esser de m o l t i n t e r e s p e r a c o n e i x e r la c r o n o l o g i a del j a c i m e n t . C r e c o p o r t i j c o n s t a t a r q u e les peces m o n e t a r i e s e x h u m a d e s n o s ' h a n t r o b a t m a i a g r u p a d e s , es a d i r , n o c o n s t i t u e i x e n el q u e es c o n e i x a m b el n o m d e " t r e s o r " . T o t e s aquestes m o n e d e s s o n de b r o n z e o c o u r e , f e t q u e palesa el seu p o c v a l o r i n t r i ' n s e c en el m o m e n t d e la p e r d u a . S ' h a de f a r c o n s t a r q u e a mes d e les 2 7 m o n e d e s q u e s ' e s t u d i e n e n a q u e s t t r e b a l l , se'n v a r e n t r o b a r c i n e mes d u r a n t la p r i m e r a c a m p a n y a d ' e x c a v a c i o d u t a a t e r m e pel S r . F r a n c e s c G u s i i G e n e r d e l M u seu A r q u e o l o g i c d e B a r c e l o n a , Hoc o n es t r o b e n d i p o s i t a d e s en T a c t u a l i t a t . T a m b e s'ha de f e r c o n s t a r q u e varies d ' a q u e s t e s m o n e d e s es t r o b e n en u n d e p l o r a b l e estat de c o n s e r v a c i o , f e t q u e h a d i f i c u l t a t m o l t Ilur estudi. Per u l t i m c r e c q u e seria d ' i n t e r e s d o n a r unes n o t e s a c l a r a t o r i e s al t r e b a l l q u e segueix a c o n t i n u a cio: 1)

- C o n s i d e r o les m o n e d e s i b e r i q u e s i r o m a n o r e p u b l i c a n e s c o m p e r t a n y e n t s a la p r i m e r a v i l . l a , d o n c s la seva p e r s i s t e n c i a c o m a m o n e d a real d e c a n v i f o u b a s t a n t l l a r g a , a m e s , la c r o n o l o g i a r e l a t i v a d ' a q u e s t e s n o s ' a l l u n y a massa d e I ' e p o c a d e la f u n d a c i o d e la v i l . l a , c o m e s p e r o d e m o s t r a r e n el t r a n s c u r s del treball.

2)

- He c l a s s i f i c a t c o m a m o n e d e s h i s p a n o romanes, aquelles monedes q u e , e n c u n y a des d u r a n t el p r i m e r p e n ' o d e d e I ' l m p e r i , h o f o r e n en la P e n i n s u l a .

3)

- Les d u e s m o n e d e s c a t a i a n e s i I ' e s p a n y o l a , crec que s'han de considerar mes aviat c o m a t r o b a l l a a c c i d e n t a l , sense c a p m e n a d e r e l a c i o a m b el j a c i m e n t o b j e c t e d e I ' e s t u d i .

4)

- La p o s i c i o dels e n c u n y s la d o n o en h o r e s , c o n s i d e r a n t I'anvers c o m la p o s i c i o d e les dotze.

5)

- L a r e f e r e n d a n u m e r i c a c o r r e s p o n al c a t a l e g d e l m a t e r i a l a r q u e o l o g i c d i p o s i t a t e n el M u -

230

6)

- Les a b r e v i a t u r e s u t i l i t z a d e s e n la r e a l i t z a c i o d e I ' e s t u d i s o n les segiJents: A : Anvers R: Revers P: Pes D: Diametre G: G r u i x E: P o s i c i o d ' e n c u n y s M: Metrologia C: Cronologia C o n s : E s t a t de c o n s e r v a c i o C o m p : Comparacio.

II. EL J A C I M E N T El j a c i m e n t es t r o b a en la p a r t a l t a d e l case u r b a d e M a t a r o , e n t r e T a c t u a l c a r r e r d ' E I S a l v a d o r i la p a r t b a i x a d e T e i x a m p l a est d e l C e m e n t i r i , s o b r e u n t a l u s d e s a u l o ; c o r r e s p o n al P o l i ' g o n 2 7 Parcel.la 3 5 d e l C a d a s t r e , a p o c mes d ' 1 Q m . d e la V i a A u g u s t a i d e l case u r b a d e T a n t i g a I L U R O ( V e g i ' s " C a r t a dels vestigis a r q u e o l o g i c s d e l t e r m e m u n i c i p a l d e M a t a r o " f i t x a 4 6 , pags. 5 9 - 6 2 . M a t a r o 1 9 7 7 ) . L a d e s c o b e r t a f o u f e t a p e r u n dels m e m b r e s d e la S e c c i o A r q u e o l d g i c a a T a n y 1 . 9 6 8 , c o m a c o n s e q i j e n c i a dels r e b a i x o s d e t e r r e s e f e c t u a t s a n y s abans a m b m o t i u de la u r b a n i t z a c i o d e l b a r r i a n o m e n a t d e T E s p e r a n c a , a m b els q u a l s les m a q u i n e s e x c a v a d o r e s e s c a p c a r e n la p a r t c o r r e s p o n e n t a m i g d i a . El j a c i m e n t c o m p r e n la p a r t p o s t e r i o r d ' u n a v i l . l a a g n ' c o l a q u e es d e s e n v o l u p a des dels u l t i m s t e m p s d e la R e p u b l i c a r o m a n a f i n s al segle V i e o V i l e d.C. E n el j a c i m e n t definides:

s'hi aprecien tres epoques ben

A ) - U n a c o n s t r u c c i o a n t i g a d e la q u a l q u e d e n m o l t p o c s restes de c o n s t r u c c i o p e r o m o l t ben d e f i n i t s , ja que tenen una o r i e n t a c i o d i f e r e n t a la dels a l t r e s . A q u e s t a p r i m e r a e t a p a d e la v i l . l a a b a r c a , c o m p e n s e m d e m o s t r a r e n a q u e s t e s t u d i , els u l t i m s a n y s d e la R e p u b l i c a r o m a n a i el p r i m e r segle d e TAIt Imperi. B)

- U n a segona e t a p a d e c o n s t r u c c i o q u e , c o m j a h e m d i t , es d i f e r e n c i a d e la p r e c e d e n t p e r la o r i e n t a c i o d e la p l a n t a ; a q u e s t a p l a n t a es la q u e c o r r e s p o n a la segona e t a p a , q u e a b a r c a des dels u l t i m s a n y s d e T A I t I m p e r i f i n s a f i n a l s d e l segle I V a r t d . C . o c o m e n g a ments del V e d.C.

C)

- L a t e r c e r a e t a p a d e la v i l . l a n o s6n m^s q u e

u n s anexes a f e g i t s a la segona e t a p a d e la v i l . l a . La p l a n t a d ' a q u e s t s anexes segueix la m a t e i x a d i s p o s i c i o q u e la p l a n t a d e la segona e t a p a , es d i f e r e n c i a d ' a q u e s t a e n q u e m e n t r e q u e en la segona les p a r e t s a r r i b e n al s a u l o , les dels anexes n o hi a r r i b e n , a mes a mes la t e c n i c a d e c o n s t r u c c i o de les p a r e t s es m o l t mes p o b r e . L l u r c r o n o l o g i a a b a r c a des de f i n a l s d e l p r i m e r q u a r t d e l segle V e d.C. finselsegle V i e o V i l e d.C. Pel q u e r e s p e c t a a n i v e l l s , p o d e m d i r q u e se n'han t r o b a t cine de ben diferenciats: I) II) III) IV) V)

-

Nivell de conreu T e r r e s vegetaIs Argiles a m b runes Calcobre T e r r a argilosa a m b runes

D ' a q u e s t s n i v e l l s , el V e c o r r e s p o n a la p r i m e r a e t a p a d e la v i l . l a , els I V i I I I a la segona e t a p a d e la v i l . l a i el l i o n als a n e x e s d e la m a t e i x a . A l dessota m a t e i x del V e n i v e l l , i d a m u n t del s a u l o h i havia u n p e t i t g r u i x d ' a r g i l a e n f u n c i o de paviment. El Hoc o n es d i f e r e n c i e n mes be les t r e s e t a p e s d e la v i l . l a e's en I ' h a b i t a e i o V I . III. LES M O N E D E S 8/2122 Sector: Terres remogudes. SECA: Roma P. 8 , 6 7 grs. D. 2 8 , 0 0 m m . G. 3,00 m m . E. ?. A . S e m b i a p e r f i l a r - s e el c a p d e la deessa Roma. R. D e g u t al t r e n c a t sols e's v i s i b l e la p o p a d ' u n a n a u e s q u e m a t i t z a d a . A l dessota s'hi llegeix la l l e g e n d a l l a t i n a R O M ( a ) . M. As uncial reduit. Moneda de bronze. C. L'as u n c i a l r e d u i t c i r c u l a el d a r r e r t e r c d e l segle II d . C . C o n s . L ' a n v e r s esta q u a s i be desgastat d e l t o t , el revers e's b a s t a n t g a s t a t . N o m e s se'n c o n s e r v a la m e i t a t . 10/2124 Sector: Terres Remogudes. SECA: < t ^ b CESE (Tarraco) P. 4 , 4 1 grs. D. 2 0 , 2 6 m m . G. 2,50 m m . E. 8 h . A . T e s t a m a s c u l i n a a m b el c a b e l l r i n x o l a t vers la d r e t a , p o r t a u n " t o r q u e s " al c o l l . D a r r e r a el c a p h i ha c o m a s i ' m b o l la si'l.laba ( b e ) , ^ , de I ' a l f a b e t i t e r .

R. Cavall c a v a l c a n t vers la d r e t a . A I'exerg d e la m o n e d a hi ha la l l e g e n d a en g r a f i a i b e r i c a . M . S e m i s , d i v i s o r d ' u n as s e m i - u n c i a l . C. 1 0 5 - 8 2 A . C . .Cons. L'anvers m o l t ben t r o q u e l a t i conserv a t , el revers d e d i f I'cil l e c t u r a . C o m p . n. 5 5 d e l c a t a l e g D e l g a d o . 20/2.593 Sector: H.-6-A Nivell V N o r d . S E C A : b H H ESO (Isona). P. 8 , 4 5 grs. D. 2 5 , 5 m m . G. 3,00 m m . E. 4 h . A . T e s t a m a s c u l i n a vers la d r e t a , te el c a b e l l r i n x o l a t . D a v a n t la cara s'hi p o t a p r e c i a r u n d o f f c o m a s i ' m b o l , resta en p o s i c i o v e r t i c a l i e n f o r m a de S, a m b el c a p e n la p a r t superior. R. D e g u t al t r e n c a t de la m o n e d a sols s'hi v e u la p a r t a b d o m i n a l d e l cavall i les cames d e l g e n e t , c a v a l c a n t vers la d r e t a . El g e n e t s e m b i a p o r t a r u n a l l a n c a . A I'exerg de la m o n e d a hi ha la l l e g e n d a en g r a f i a i b e r i c a . M . A s s e m i - u n c i a l d e pes u n a m i c a p e r s o b r e del valor teoric. C. 1 0 5 - 8 2 a . C . C o n s . B a s t a n t b e n c o n s e r v a d a , n o m ^ s hi ha la m e i t a t . C o m p . n. 1 del cataleg Delgado i 2 0 6 del de Guadan. 30/ 2.594 Sector: H. 7-A. Nivell I I . SECA: if> S E G I A (Ejea de los C a b a l l e ros). P. 6 , 8 0 grs. D. 2 7 , 4 0 m m . G. 3,10 m m . E. 1 1 h . A . C a p b a r o n (vol vers la d r e t a . R. G e n e t i cavall c a v a l c a n t vers la d r e t a , a Tangle e n t r e el f i n a l de la l l a n c a i el g e n e t h i ha m i t j a l l u n a i u n a r o s e t a de c i n e f u l l e s . A I ' e x e r g h i ha la l l e g e n d a en g r a f i a i b e r i c a . M. As semi-uncial. C. 1 0 5 - 8 2 a.C. Cons. Bastant gastada. C o m p . n. 2 , 3 o 4 d e l c a t a l e g D e l g a d o i 3 5 7 d e l de G u a d a n . 17/2354 S e c t o r : H.-3-C N i v e l l V . S E C A : ^ / n A K B O L S C A N (Osca) P. 5 , 4 2 grs. D. 2 3 , 0 0 m m . G. 2,00 m m . E. 9 h . A . T e s t a m a s c u l i n a a m b el c a b e l l r i n x o l a t vers la d r e t a . D a r r e r a d e l c a p hi ha u n d o f i ' e n f u n c i o d e s i ' m b o l , resta e n p o s i c i o v e r t i c a l en f o r m a de S. a m b el c a p a v a i l . R. G e n e t a m b Manga i cavall c a v a l c a n t vers la d r e t a . A Tespai e n t r e la l l a n c a i Tesquena d e l g e n e t h i ha u n a e s t r e l l a d e c i n e p u n t e s . A Te231

x e r g h i h a la l l e g e n d a en g r a f i a i b e r i c a . M. As semi-uncial. C. 8 2 - 4 0 a.C. Cons. Bastant gastada. C o m p . n. 3 4 9 del cataleg G u a d a n . 24/2595 S e c t o r : H . 6 - B . S e c t o r Est. N i v e l l V . S E C A : ^ / A M A K B O L S C A N (Osca). P. 5 , 7 2 grs. D. 2 3 , 5 0 m m . G. 2,00 m m . E. 1 2 h . A . T e s t a m a s c u l i n a m o l t desgastada vers la d r e t a . D a r r e r a el c l a t e l l h i ha c o m a s i ' m b o l u n d o f i ' e n p o s i c i o v e r t i c a l a m b el c a p a v a i l . R. G e n e t i c a v a l l c a v a l c a n t vers la d r e t a ; el g e n e t p o r t a l l a n c a ; e n t r e I'esquena d e l g e n e t i el c o m e n c a m e n t d e la l l a n c a h i ha u n a estrella de c i n e p u n t e s . A I ' e x e r g hi ha la l l e g e n d a d e - l a seca e n c a r a c t e r s ilaers. M. As semi-uncial. C . 8 2 - 4 0 a.C. C o n s . B a s t a n t gastada p e r o I l e g i b l e . C o m p . n. 3 4 9 del cataleg G u a d a n .

d u r a n t l'epoca de Claudi ler. C o n s . B a s t a n t g a s t a d a ; el t r o q u e l a t d e l ' a n vers esta d e s c e n t r a t . C o m p . " M i s c e l a ' n e a A r q u e o l d g i c a " v o l . II pags. 8 1 - 8 6 . B a r n a . 1 9 7 4 . 18/2535 S e c t o r : H. 3-C. Nivell V . SECA: I L E R D A (Lleida). P. 8 , 2 4 grs. D. 2 5 , 0 0 m m . G. 2,50 m m . E. 7 h. A . T e s t a d ' A u g u s t vers la d r e t a . De la l l e g e n d a s'hi l l e g e i x D I V I F . . R. L l o p r a s t r e j a n t vers la d r e t a . La l l e g e n d a esta s o b r e el Mom d e l l l o p , s'hi p o t l l e g i r MVN ILERDA. M. As. C. 2 7 A . C . - 1 4 d . C . Cons. Bastant gastada. C o m p . n. 7 0 8 , 7 0 9 o 7 1 0 del cataleg C o h e n v o l . 1 pag. 157 i n. 21 del de Delgado. 21/2597

16/2343 Sector: H. 3-B. Nivell I I I . SECA:r