Estudi d’impacte sobre el patrimoni històric i cultural dins el \"Proyecto de trazado y construcción de la autovía del nordeste A-2. Barcelona-Frontera con Francia. Tramo Orriols-Garrigás\"

desenes jornades d’arqueologia de les comarques de girona Arbúcies – Museu Etnològic del Montseny – La Gabella

Comissió organitzadora Susana Manzano Arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Serveis Territorials de Cultura de Girona Aurora Martín Directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona Montserrat Mataró Arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Serveis Territorials de Cultura de Girona Josep M. Nolla Catedràtic d’Arqueologia de la UdG Museu Etnològic del Montseny - La Gabella Ajuntament de d’Arbúcies Àrea de Cultura

responsables de l’edició de les actes Joaquim Grau Salvà Antonio Prados Muñoz

28 i 29 de maig de 2010

ESTUDI D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL DINS EL “PROYECTO DE TRAZADO Y CONSTRUCCIÓN DE LA AUTOVÍA DEL NORDESTE A-2. BARCELONA-FRONTERA CON FRANCIA. TRAMO ORRIOLS-GARRIGÀS” Emiliano HINOJO GARCÍA

En compliment de la legislació vigent, entre els dies 15 i 19 de juny de 2009, per encàrrec de l’empresa AEPO, l’arqueòleg Emiliano Hinojo García (CODEX – Arqueologia i Patrimoni) va dirigir l’estudi d’impacte sobre el Patrimoni Històric-Cultural del “Proyecto de trazado y construcción de la autovía del nordeste A-2. Barcelona-Frontera con Francia. Tramo OrriolsGarrigàs”. El nou tram d’autovia, d’uns 11 km de longitud, es situa a la província de Girona, entre els termes municipals de Vilademuls (Pla de l’Estany), Orriols, Bàscara i Garrigàs (l’Alt Empordà). A nivell general, aquest tram discorre paral·lelament a l’actual autopista AP-7 fins aproximadament el PK-32. L’objectiu d’aquest estudi era comprovar la presència d’elements d’interès arqueològic o arquitectònic que es poguessin veure afectats, de forma directa o

CODEX - Arqueologia i Patrimoni S.L.

indirecta, pel projecte de construcció de l’autovia pel seu pas pels termes municipals anteriorment citats. En segon lloc, i en cas d’afectació, proposar un conjunt de mesures correctores per a la seva construcció en relació amb el patrimoni històric i cultural i evitar, d’aquesta forma, la possible destrucció d’elements d’interès.

METODOLOGIA Com a resultat dels objectius plantejats per aquest estudi, en una primera fase, es va consultar una sèrie de documents per tal d’identificar els elements del patrimoni arqueològic i arquitectònic afectats directa o indirectament pel traçat del desdoblament de la NII. Els documents consultats van ser els següents: -Inventaris de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya. -Memòria-Estudi d’impacte sobre el Patrimoni Històric-Cultural del projecte “Línea de Red Eléctrica Española Bescanó-Santa Llogaia d’Àlguema”. Octubre de 2007. -Registre de Plantejament urbanístic de Catalunya (Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Generalitat de Catalunya). En segon lloc, es va efectuar la prospecció superficial intensiva amb l’objectiu de valorar l’estat de conservació i comprovar sobre el terreny la possible afectació dels elements coneguts, com també la localització de possibles jaciments arqueològics o elements arquitectònics no coneguts fins al moment. La nomenclatura utilitzada per identificar els elements del Patrimoni documentats en aquest estudi és la següent: numeració interna de cada element amb números àrabs seguida per les sigles Arq. o HC, segons pertoqui, i la categoria a la qual pertany l’element identificat.

721

Emiliano HINOJO GARCÍA Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 2010, 721-724

RESULTATS OBTINGUTS CORRECTORES

I

MESURES

En relació amb els treballs desenvolupats cal assenyalar, en primer lloc, que molts dels camps o parcel·les per on s’ha projectat el nou traçat es trobaven conreats en el moment de realitzar la prospecció, fet que dificultà sensiblement la visibilitat de la superfície. El mateix podem dir de les zones de bosc on la vegetació és abundant i densa i, en alguns sectors, amb relleus força accidentats. Per aquests motius i per l’alta densitat de jaciments documentats a la zona, es recomana com a mesura correctora al conjunt de l’àrea estudiada un control arqueològic de qualsevol moviment de terra que es realitzi en el transcurs de les obres. D’aquesta forma es vol evitar la destrucció dels elements del patrimoni que no han estat detectats en superfície. El traçat s’inicia just on finalitza el tram de l’A-2 entre Medinyà i Orriols, dins del terme municipal de

722

Vilademuls. A pocs metres de distància, dins una paratge caracteritzat per la presència de camps de conreu situats a banda i banda de l’actual N-II, trobem el primer element del patrimoni arqueològic afectat directament per l’obra: 11 Arq-MC. Pla de Noguers. Autovia A2, Tramo: Medinyà-Bàscara (ZEA 1). En aquest punt, localitzat en el decurs de la prospecció superficial del tram Medinyà-Bàscara (maig 2008), es van documentar fragments informes de ceràmica ibèrica comuna, grisa de la costa catalana, comuna oxidada d’època romana, africana de cuina, Terra Sigil·lata Itàlica i algunes restes d’àmfora local. L’alta densitat de material romà i el fet que estigui enregistrat en els inventaris de patrimoni de la Generalitat, fa que la mesura correctora aplicable sigui la realització de rases de sondeig abans de començar els treballs de l’obra per tal de delimitar aquest jaciment. A continuació, el traçat es dirigeix cap al nord-est, apartant-se de l’actual N-II i aproximant-se cada cop més a l’autopista AP-7. En aquest sector, al sud d’Orriols, travessa l’antiga carretera de Madrid a França, diversos camps de conreu, així com la riera de Joncar. Un cop passada aquesta, continuen els camps de cultiu fins arribar al camí de Can Motes, situat a l’est de les Granges d’en Prat. Entre aquest camí i la intersecció del traçat amb l’AP-7, es va prospectar una parcel·la on es detectà la presència de materials ceràmics en superfície d’època medieval i moderna. Aquest nou punt, afectat directament pel traçat, es relaciona amb l’element del patrimoni arqueològic

catalogat com 5 Arq-MC. Casa Nova, el qual no es va poder comprovar ja que la parcel·la es trobava conreada. Com a mesura correctora es proposa un control exhaustiu, amb la maquinaria adequada i el seguiment de les directrius de l’arqueòleg, de tots els moviments de terra que es realitzin en aquest sector durant les obres. Així doncs, un cop passada l’autopista i la carretera de Viladasens, el traçat s’apropa al cementiri i les Granges d’en Vila d’Orriols que, situats a l’est del nucli urbà, es localitzen dins una zona boscosa. Posteriorment, trobem els camps agrícoles de Rieral que s’estenen fins la carretera GI-623, tot ells cultivats en el moment de realitzar la prospecció. Passada aquesta carretera, el traçat continua paral·lel a l’AP-7 fins l’alçada de Garrigàs. En aquest sector trobem de nou camps de conreu, i en un d’ells, lluny del traçat, es situa l’element del patrimoni arqueològic: 4 Arq-E. Camps dels Recs/Camps dels Grecs. Es tracta d’un forn d’època romana de planta circular que només conservava el praefurnium, part de la cambra de combustió i el pilar central de la graella. D’altra banda, just al límit entre els camps de conreu i una zona de bosc anomenada la Rompuda, trobem un element patrimonial que, afectat directament per la construcció de l’autovia, fou localitzat en el decurs de la present prospecció: 1 HC-MT. Monòlit Guerra Civil. Es tracta d’un monument commemoratiu amb data del 2 de novembre de 1936 que, com a mesura correctora, es podria traslladar de forma segura a un espai proper on no estigués afectat pel nou traçat. Dins del bosc, es localitzaren dos nous elements que no es trobaven als inventaris de patrimoni de la Generalitat. En primer lloc, en un camp o parcel·la en guaret es documentà la presència de materials ceràmics com grisa medieval i comuna vidriada: 12 Arq-MC. Camp situat a l’oest del Mas Gustà. La mesura correctora per aquest element seria un control exhaustiu de tots els moviments de terres en el transcurs de les obres. Aquest punt, estaria relacionat amb un mas en runes, 2 HC-M. Mas Gustà, que es situa a pocs metres de distància. Afectat també directament pel traçat de l’autovia cal que durant els treballs de construcció es protegeixi el màxim possible per tal d’evitar qualsevol tipus d’alteració. Més al nord, entre el bosc i un pont que creua l’autopista, es situen els Camps del Mas Gustà, que tampoc es van poder prospectar ja que també es trobaven conreats. A l’altra banda del camí d’accés al pont, es localitzaren dos elements del patrimoni: el

Estudi d’impacte sobre el patrimoni històric i cultural dins el “Proyecto de trazado y construcción de la autovía del nordeste A-2. Barcelona-frontera con Francia. Tramo Orriols-Garrigàs” Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 2010, 721-724

7 Arq-MC. Les Costes-Camp 7, afectat directament pel traçat, i el 6 Arq-MC. Les Costes-Camp 2, dins una parcel·la situada a l’altra costat de l’autopista AP-7 i, per tant, fora de l’àrea d’afectació. Amb les mateixes característiques, presència de fragments ceràmics de grisa medieval i comuna vidriada, així com també material constructiu, els dos elements podrien correspondre a l’assentament anomenat Vilare Speculiaria. Per aquest motiu i pel fet que es troba en els inventaris de la Generalitat, com a mesura correctora es proposa la realització de rases de sondeig per tal de delimitar el jaciment. A continuació, el traçat creua una altra zona boscosa molt densa, anomenada la Guillona, que es localitza molt a prop de l’autopista. Un cop passada aquesta zona, trobem una sèrie de camps de conreu fins arribar a la carretera de Sant Miquel de Fluvià a Bàscara GI622. En aquest sector, es situa un element que podria quedar afectar indirectament per la construcció del traçat: 1 Arq-MC. Puig de la Perdiu. A l’actual prospecció no s’ha pogut inspeccionar tot aquest sector ja que la visibilitat era nul·la degut als cultius, però segons l’inventari de patrimoni arqueològic de la Generalitat, es documentà la presència de fragments ceràmics i amfòrics d’època romana republicana. Per aquest motiu i pel seu baix grau d’afectació, es tindrà en compte la seva ubicació exacta per tal de protegir-lo de qualsevol afectació accidental. També dins d’aquest sector, però més allunyat encara del traçat, en direcció est i a prop del nucli de Calabuig, es troba l’element del patrimoni 2 Arq-MC. Sant Nicolau de Calabuig. A l’alçada de la carretera GI-622, concretament al pont que creua l’autopista, hi havia un element que

actualment no es conserva, es tracta del 3 ArqMC. Bàscara/Calabuig. En el decurs de les obres de construcció de l’AP-7 es localitzaren fragments de ceràmica i material constructiu d’època romana, però a la revisió d’aquest punt no s’ha localitzat cap material arqueològic. Encara que no es troba afectat directament pel traçat, es recomana un seguiment arqueològic dels possibles moviments de terres que puguin realitzar a la zona. Un cop passada aquesta carretera i en una zona de provisió d’àrids, trobem el Bosc d’en Figueroles, amb alguns camps de conreu que, situats entre el nou traçat i l’AP-7, també es trobaven cultivats. Més endavant, passat el Canal i el riu Fluvià, el traçat transcorre pel Bosc del Puig del Llop i els camps de l’Arbreda, també conreats, fins arribar a una zona de bosc amb un relleu força accidentat i amb vegetació molt densa (Puig del Llop). Situat a la ribera esquerra del riu Fluvià i pròxim al nucli de Vilajoan, trobem l’element 9 Arq-MC. Vilajoan que, al situar-se a certa distància del traçat, no es trobaria afectat. Es tracta d’una estació en superfície on es van recollir diversos materials lítics del Paleolític inferior. Els camps de conreu i boscos continuen fins arribar al poble d’Ermedàs. En aquest punt, trobem dos elements que tampoc es troben afectats directament: 8 Arq-E. La Qüestió d’en Solà (conjunt de sitges i fons de cabana d’època ibèrica i republicana) i 10 Arq-MC. Can Marisc (acumulació d’uns 50 molins de mà i un fons de dolium). Finalment, passat Ermedàs i el camí del Bosc d’en Llac, el traçat continua pels camps de Mas Rigau, també conreats, i un bosc de vegetació densa, fins enllaçar de nou amb l’actual NII, lloc on finalitza el tram objecte d’estudi.

723