Estudi d’impacte sobre el patrimoni històric i cultural dins el projecte \"La posada en marxa de la presa de Colomers (Baix Empordà)\"

desenes jornades d’arqueologia de les comarques de girona Arbúcies – Museu Etnològic del Montseny – La Gabella

Comissió organitzadora Susana Manzano Arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Serveis Territorials de Cultura de Girona Aurora Martín Directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya - Girona Montserrat Mataró Arqueòloga del Servei d’Arqueologia i Paleontologia Serveis Territorials de Cultura de Girona Josep M. Nolla Catedràtic d’Arqueologia de la UdG Museu Etnològic del Montseny - La Gabella Ajuntament de d’Arbúcies Àrea de Cultura

responsables de l’edició de les actes Joaquim Grau Salvà Antonio Prados Muñoz

28 i 29 de maig de 2010

ESTUDI D’IMPACTE SOBRE EL PATRIMONI HISTÒRIC I CULTURAL DINS EL PROJECTE DE “LA POSADA EN MARXA DE LA PRESA DE COLOMERS (BAIX EMPORDÀ) Emiliano HINOJO GARCÍA

El projecte de posada en marxa d’una presa al municipi de Colomers motivà l’elaboració d’un estudi d’impacte sobre el Patrimoni Històric i Cultural de la zona. L’objectiu d’aquest estudi, en primer lloc, era el de comprovar si existia algun element d’interès arqueològic, arquitectònic i etnogràfic que es pogués veure afectat, de forma directa o indirecta, pel projecte de construcció de la nova presa. I, en segon lloc, evitar la possible destrucció d’elements d’interès patrimonial en el transcurs de les obres d’aquesta infraestructura amb la proposta d’una sèrie de mesures correctores. Els treballs han estat duts a terme per l’empresa CODEX-Arqueologia i Patrimoni, a partir de l’encàrrec realitzat per l’Agencia Catalana de l’Aigua. La direcció ha anat a càrrec de l’arqueòleg Emiliano Hinojo Garcia, d’acord amb el corresponent permís de la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya, que autoritzava la intervenció entre els dies 19 i 26 de novembre de 2008. En aquest projecte també han col·laborat els arqueòlegs Sergio Arroyo Borraz i Conxita Ferrer i Álvarez. La posada en marxa de la Presa de Colomers afectarà un tram del riu Ter que discorre entre els termes municipals de Colomers, Foixà, Sant Jordi Desvalls i Jafre (Alt Empordà). La zona més afectada per la inundació es situa per sobre de la Presa de Colomers, on el riu forma un meandre. En concret l’àrea que es preveu que sigui inundada forma part del que es coneix com la partida de l’Illa o Planters que, amb una superfície aproximada de 832.000 m², forma part dels termes municipals de Colomers i Foixà. Les coordenades UTM són: X 498343.22 i Y 4658988.04 al terme municipal de Sant Jordi Desvalls; X 497190.3 i Y 4656385.66 a la zona de l’Illa o Planters (entre els municipis de Colomers i Foixà) i, finalment, X 499901.62 i Y 4657229.4 dins del municipi de Jafre. CODEX - Arqueologia i Patrimoni S.L.

METODOLOGIA La metodologia emprada pel desenvolupament del nostre estudi contempla, primerament, la consulta de la documentació existent en els inventaris de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de la Direcció General de Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya sobre els termes municipals de Colomers, Foixà, Sant Jordi Desvalls i Jafre. Aquest buidatge, a més de la bibliografia especifica de la zona, es fa per tal de confirmar o desmentir l’existència d’elements patrimonials susceptibles de ser afectats per les obres del projecte de construcció de la presa. Posteriorment, s’ha efectuat la prospecció superficial intensiva, amb l’objectiu de revisar les zones prèviament identificades en la consulta i determinar, amb el treball de camp, l’estat actual de l’element Patrimonial identificat i l’afecció que hi podrien causar les obres. D’altra banda, la prospecció permet també la identificació i delimitació de nous elements patrimonials no documentats anteriorment.

RESULTATS OBTINGUTS En primer lloc cal dir que al realitzar la prospecció superficial dels camps afectats per la posada en marxa de la Presa, no s’ha pogut localitzar cap element de cultura material com ceràmica, estructures, etc., que faci pensar en l’existència de jaciments a la zona. Els elements arqueològics documentats en la consulta es situen a certa distància o fora de la zona afectada (Torrent de les Bruixes, Poblat de Sidillà/Sant Romà de les Arenes, Camp de la Bassa, Entorns de l’Església de Sant Joan i El Montori) o, d’altra banda, a l’interior del nucli urbà de Colomers (Colomers). No obstant això, cal destacar que la major part de la zona afectada correspon a zones boscoses i de sotabosc amb força vegetació, que no ajuda a la visualització i detecció de materials arqueològics en superfície.

725

Emiliano HINOJO GARCÍA Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 2010, 725-728

726

De l’estudi dels elements del patrimoni arquitectònic propers a la zona on es construirà la futura presa, tant sols se n’ha documentat un afectat directament per la construcció de la Presa. La resta d’elements es localitzen fora de l’àrea d’afectació (Cementiri, Església de Sant Romà de Sidillà, Castell de Foixà, Muralles del Castell de Foixà, Portal de la Vila o del recinte de Jussà, Santa Maria de la Sala, Sant Joan de Foixà, Sant Llorenç de les Arenes i Creu de Terme) o a l’interior del nucli urbà de Colomers (Portal de la Muralla, Ajuntament, Església Parroquial de Santa Maria, Can Quintana i Casa). L’element que es localitza dins la superfície d’inundació un cop entri en funcionament la presa és La Resclosa i Bramador del Rec del Molí (Colomers). Es tracta d’una obra feta transversalment al riu, des de Sant Llorenç de les Arenes fins al Bosc del Comú de Colomers, amb l’objectiu d’elevar-ne el nivell de l’aigua per derivar-la una part fora del seu llit. Amb una longitud de 950 m, es va obrar amb morter hidràulic i folrada amb pedra calcària de grans dimensions. La resclosa té una paret vertical per retenir l’aigua i l’altra, que fa de sobreeixidor, és atalussada. Al final d’aquesta es troba el bramador o punt de captació d’aigua del rec del molí i sobreeixidor de la bassa. La funció del bramador era la de regular el cabal d’aigua, mitjançant unes comportes, per conduir-lo al

Figura 1. Plànol de la zona afectada per la presa de Colomers.

Rec del Molí o del Marquès de Sentmenat per tal de moure una sèrie de molins fariners d’aigua presents en tot el seu recorregut, que arrenca de Colomers, passa per Jafre, Verges, Bellcaire d’Empordà i mor al nord d’Empúries. Finalment, al costat del bramador, format per un arc de mig punt de pedra, trobem un safareig que aprofita l’aigua que surt. Segons la documentació es tracta d’una obra originària d’una primitiva resclosa construïda l’any 1224. Cal esmentar que al llarg del temps ha estat destruïda i reconstruïda diverses vegades com a conseqüència de l’acció de les riuades. L’estat de conservació del conjunt hidràulic és força bo, malgrat es detecten algunes irregularitats, com per exemple l’enfonsament parcial del pas o camí situat al costat del bramador. D’altra banda, cal destacar que com a conseqüència de la proliferació de la vegetació la visibilitat de la resclosa actualment és quasi nul·la, tant sols en algun punt es possible observar els grans blocs de pedra que la integren.

MESURES CORRECTORES Les mesures correctores proposades s’organitzen en dos nivells diferents: les concretes per l’únic element de Patrimoni cultural afectat directament, però que

Estudi d’impacte sobre el patrimoni històric i cultural dins el projecte de “La posada en marxa de la presa de Colomers” (Baix Empordà) Desenes Jornades d’Arqueologia de les Comarques de Girona, Arbúcies, 2010, 725-728

depenen de la situació final d’aquest un cop entrin en funcionament les instal·lacions de la Presa i, d’altra banda, les mesures de caire general aplicables durant les obres. Pel que fa a l’element afectat, és a dir, La Resclosa i Bramador del Rec del Molí, es tracta d’un element declarat com Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), a proposta de l’Ajuntament de Colomers, el 12 de juny de 2006 en el Ple del Consell comarcal del Baix Empordà, essent llurs condicions de protecció la “no alteració de l’entorn de la resclosa i del bramador en futurs creixements urbanístics”, el “manteniment del nivell d’aigua a 2,5 m³”, i el “manteniment del cabal d’aigua visible”. En aquest cas, atenent a que es desconeix a quina cota arribarà la làmina d’aigua en aquest punt i per tant, en quina situació restarà l’estructura un cop entrin en funcionament les comportes de la presa, s’estableixen dos supòsits alhora de valorar el grau d’impacte i, per tant, les mesures aplicables, sempre en el ben entès de que es prioritzen els criteris de conservació d’aquest element i que en cap cas s’eliminarà. Un primer supòsit que impliqui l’alteració de les condicions actuals de la Resclosa, restant les instal·lacions hidràuliques endegades completa o

parcialment haurien d’anar precedides d’un estudi documental que descrigui i caracteritzi de manera detallada tot el conjunt hidràulic. En aquest cas es proposa una neteja general de l’entorn (actualment poc visible degut a la gran massa forestal que s’hi desenvolupa) i la preparació de l’element per tal de realitzar una documentació acurada, que contempli un aixecament planimètric de tota l’estructura, així com una documentació fotogràfica completa. Un segon supòsit en el que no s’alterin les condicions inicials de l’element es consideraria d’impacte nul i, per tant, no seria menester l’aplicació de cap mesura mes enllà de les preventives de senyalització per a evitar qualsevol tipus d’efecte negatiu si s’executen actuacions relacionades amb les obres en les seves proximitats. Finalment, s’ha recomanat, com a mesura preventiva durant les obres, el seguiment arqueològic dels treballs de neteja o desforestació de la zona, així com durant els possibles rebaixos o moviments de terra. Aquesta mesura, proposada per la gran quantitat de vegetació que no ha permès la prospecció sistemàtica de tota l’àrea afectada, pretén evitar la destrucció dels possibles elements del Patrimoni que no hagin estat localitzats durant els treballs de consulta i prospecció.

727