\"\'Esto es lo que el Rey me manda persuadir\': fent i desfent la política exterior espanyola des del Nord d\'Europa\". Actes del VII Congrés d\'Història Moderna de Catalunya : Universitat de Barcelona, 17-20 desembre 2013

La transformació del sistema polític europeu que significaren la Guerra de Successió d’Espanya i la Gran Guerra del Nord (1700-1721) queda reflectida en la producció diplomàtica espanyola dels anys 1717-1719. Les cartes, despatxos i  memòries tracen una autèntica xarxa de relacions amb un centre a Madrid (on José de Grimaldo i Giulio Alberoni es disputen la direcció dels afers exteriors) i extrems a París, Londres i l’Haia, on un grapat de ministres i agents –alguns de permanents (Cellamare, Monteleón, Beretti Landi) i d’altres d’itinerants (com l’irlandès Patrick Lawless)– s’encarreguen d’assegurar el contacte amb les dues potències del Bàltic, Suècia i Rússia, per tal que aquestes s’avinguin a col·laborar tant diplomàticament com militarment amb Felip V en el seu enfrontament amb l’emperador Carles VI i el rei d’Anglaterra, Jordi I. Amb aquesta comunicació pretenem fixar-nos en la producció escrita d’aquests ministres i agents, per tal d’aclarir quines vies segueix la informació dins de l’estructura de la política exterior espanyola, i fins a quin punt aquesta estructura té èxit en la tasca de servir el seu rei des dels territoris més allunyats del continent.