ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Frontal Florentí de Manresa

!

! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ESTAT DE LA QÜESTIÓ: Frontal Florentí de Manresa

!

! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! Romànic i Gòtic: l'Art dels Segles XII i XIII

!

1! !

!

CARDÚS VENTURA, Mar - 45990362E

!

FITXA!TÈCNICA!DE!L'OBRA! Títol!

Frontal Florentí de Manresa

Autor!

Geri di Lapo

Cronologia!

c. 1340

Dimensions!

90 cm x 333,2cm

Ubicació!actual!

Museu de la Seu de Manresa

Procedència!

Florència, on va ser comprada per Ramon Ça Era.

Composició!

Obra dividida en tres seccions: trobem una gran imatge en la secció central i 9 escenes a cada lateral. Iconografia! La part lateral

La part central

La part lateral dreta

esquerra

10- La Crucifixió.

11- Entrada de Jesús a

1- Esposalles de

Jerusalem.

Maria.

12- El Sant Sopar.

2- Anunciació.

13- Oració a l’Hort de

4- Naixement de

Getsemaní.

Jesús.

14- El bes de Judes.

5- Adoració dels reis.

15- Jesús davant

6- Fugida a Egipte.

Caifàs.

7- Presentació al

16- La Flagel•lació.

Temple.

17- Camí del Calvari.

8- Jesús entre els

18- La Resurrecció.

doctors.

19- Davallada als

9- L’expulsió del

Inferns.!!

Temple.

2! !

! ! Testament!de!Ramon!Saera!o!Ça!Era,!1357.!! Es#conserva#a#l'Arxiu#Comarcal#del#Bages1# És la font primària que informa de com va arribar el frontal a la Seu de Manresa. La peça va ser comprada per Ramon Saera (altres vegades escrit com a Ça Era) en un viatge a Florència. Aquest personatge va ser una de les personalitats més destacades, influents i enriquides de la Manresa del moment. Advocat fiscal de la batllia i de la vegueria de Manresa i assessor dels consellers d’aquesta ciutat en la construcció de la séquia. En el període de construcció de la Seu gòtica a Manresa, cada família de nobles manresans va encarregar-se d'una capella. Ramón Saera, per tenir una idea de la seva importància en la ciutat, va ser l'encarregat de la decoració i de l'adquisició de les peces pel culte de l'altar major. Soler i March ens en diu: "[...] Pero el mayor esmero tenía que manifestarse en el altar mayor. De su decorado y de las piezas inherentes al culto se cuida el noble Raimundo de Area o Ça Era, el cual firmaba en una u otra de estas dos formas: su liberalidad y su entusiasmo evitarán cortapisas económicas a su cometido; y su buen gusto y competencia en las cosas de arte, son garantías de acierto bien conocidas de sus conciudadanos." Tot i que l'obra ja estava ubicada a la Seu en vida de Saera, és en el seu testament on fa la donació d'aquesta riquíssima obra, a condició que no surti de la Seu (cosa que més endavant es veu que no s'ha respectat). També Soler i March ho diu: "Al morir el donante, en 1357, hace constar en su testamiento de 24 de noviembre, la entrega del tesoro a perpetuidad para el servicio del altar mayor, a condición de que no fuera dejado o transportado fuera de la iglesia de Santa María, ya sea la antigua o la nueva (extradictam eclessiam veterem aut novam)." ! ! !

!

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 1!Aquest document, tot i haver-ne pogut consultar l'original personalment a l'Arxiu Comarcal del Bages, el contingut que n'he pogut extreure no és fruit de l’anàlisi del document original, sinó d'informació que altres autors m'han dit que conté. No me'n en recordava que no sé llegir la

3! !

STREET,! George! Edmund:! La! arquitectura! gòtica! en! España.! Madrid:! Ed.! Saturnino! Calleja,! (ed.! Original!en!anglès:!Some!account!of!Gothic!Architecture!in!Spain.!1865),!1926.!(Pàg.!364-65)! George Edmud Street (Woodford, 1824-Londres, 1881), fou un arquitecte britànic. Va destacar com a exponent del neogòtic victorià, realitzà nombrosos edificis religiosos i la Royal Court of Justice a Londres. A part de ser autor d’assaigs crítics i teòrics, el més conegut és el citat. La font parla de la visita en que Street recorre les principals esglésies d'Espanya entre el 1850 i 1860. Moltes de les peces que descriu, malauradament, ja no existeixen a causa de les moltes pèrdues i destrosses provocades per la Guerra Civil. El llibre original fou escrit en anglès el 1865 i traduït posteriorment al castellà el 1926. L’autor després d’explicar l’edifici de la Seu de Manresa, entra en detalls de mobiliari i objectes de culte de la mateixa església. "[...] Entre la multitud de viejos frontales de altar, ni mejores ni peores de lo usual, se conserva uno que, después de estudiar muy a fondo los bordados en toda Europa, puedo, sobre seguro, fallar que es la más hermosa obra que de su clase y época nos queda [...]". Donant-li tota aquesta importància, Street introdueix el frontal florentí. És interessant apreciar que vol deixar constància que és un entès en el tema

i que la seva opinió està fonamentada en

l'observació i comparació d'obres d'arreu d'Europa. Afirma que les mides del frontal son de 3m x 0,85m. Seguidament descriu la distribució tripartida de l'espai pictòric, on a la part central es representa solament l'escena de la Crucifixió; i que en canvi, les laterals estan subdividides en nou fragments on, emmarcades per sanefes, on es presenten les escenes de la vida del Salvador. En un peu de pàgina especifica quines son les escenes representades ordenades partint del lateral esquerra i seguint amb el dret. A continuació, fa esment a la inscripció que es troba al marge inferior del frontal escrita en "majúscules llombardes" i que fa palesa l'autoria de Geri di Lapo. ja que hi diu: "GERI LAPI: RACHAMATORE: MEFECIT: INFLORENTIA" Tot seguit, comença una acurada descripció sobre l'estil i la tècnica, en to d’alabança i admiració. Es pot veure en afirmacions com: "nunca había visto una labor de este género una pródigamente acabada, merced al arte del pintor" o "Es tan maravillosa la delicadeza del trabajo que al tacto resulta dificil apreciar exactamente dónde concluye lo bordado y dónde empieza la pintura. El colorido ofrece, en general, gran belleza y vivacidad." A més, compara Geri di Lapo amb autors italians com Fray Angelico o Benozzo Gozzoli. Comenta l'estat de conservació de l'obra dient que hi ha certes zones de l'obra que estan deteriorades. Com a últim apunt, Street es lamenta que les dames angleses "tan abnegadamente se consegran a esas labores", ja es satisfacin reproduint brodats de l'escola anglesa moderna. Vull concloure dient que aquesta és una font molt important per l'estudi d'aquesta obra, ja que ens en fa una descripció molt acurada tan dels aspectes formals com de l'estat de conservació. Alhora,

4! !

també li dóna una gran valor i rellevància al frontal. Serà referent imprescindible pels estudiosos posteriors que el llegiran i citaran.

Transactions! of! the! Architectural! and! Archaeological! Society! of! Durham! and! Nothumberland.! Durham,!Harvard!College!Library,!Anglaterra,!1868.!(pag.!62)! Aquest llibre és el primer volum d’un relligat de butlletins que contenen treballs d’estudi de diversos autors. Aquest butlletí consta d'un fragment de la font anterior escrita per Street. Hi apareixen, però, només les idees més importants de forma sintetitzada. Indica que en aquell moment es trobava a la Seu de Manresa, que és una obra de gran qualitat i en fa una petit anàlisi formal i compositiu. ! ! Associación! artístico[Arqueológica! Barcelonesa:! Álbum! de! la! Sección! Arequológica! de! la! Exposición!Universal!de!Barcelona!con!un!cátalogo!de!objetos!por!el!orden!alfabético”.!Barcelona,! 1888.!(Pàg.!71)! Al trobar el Frontal Florentí en el catàleg de l'Exposició Universal de Barcelona del 1888 s'evidencia la seva presencia en aquesta destacada exposició. Per altra banda i com a conseqüència, fa palès que a finals del segle XIX ja era una peça apreciada, ja que sinó no s’hagués mostrat en una exposició d'aquest calibre. La informació que presenta aquesta font és escassa. Fa, tan sols, una breu descripció formal de l'obra i quatre pinzellades compositives i iconogràfiques. Situa l'obra cronològicament, tot i que amb poca exactitud, cap al segle XIV. De la mateixa manera, també diu que és una obra italiana firmada per Geri Lapi. En la breu descripció sobre la composició i la iconografia indica que "contiene un cuadro central y otros muchos laterales de la vida, pasión y muerte de Nuestro Señor". Diu que té un estil Giottesc i que els materials son or i sedes de colors, sense entrar en més detalls. ! ! COLLELL,!Jaume:!Notes!al!“Episcopologio!de!Vich!de!Juan!Luis!de!Moncada”,!Vol.!I.!Vic:!Impremta! Anglada,!1891.!(Pròleg,!pàg.!8)! L'autor d'aquesta font, Jaume Collell, fou un eclesiàstic i escriptor Vigatà que visqué entre el 1846 i el 1932. De caràcter enèrgic i abrandat, fou un periodista polèmic, que intervingué en qüestions conflictives, tant de tipus religiós com polític. Alhora també va ser un escriptor reconegut, el 1871 va ser proclamat mestre en gai saber. Tingué una vida molt activa i s'implicà en molts projectes

5! !

d’àmbits molt diferents. En el moment d'escriptura d'aquesta obra estava participant en el Museu Episcopal de Vic. Aquesta font fa palès que a finals del segle XIX l'obra es trobava a Vic i no a la Seu de Manresa, com s'indica en la font de Street.2 La importància que dóna aquesta publicació a l'obra és significativa, ja que s'escull com a exemple d'obra de referencia dins dels objectes del tresor del museu. Aquest fet, fa evident que dins de l'extens catàleg d'obres de la diòcesis de Vic, l'obra en destacava i era preada. És interessant trobar-hi la llista de materials que composen el frontal, tot i que malauradament, no allarga l'explicació amb dates que serien d’interès com l'autoria o procedència. De la mateixa manera, trobo curiós el fet de que no esmenta de la inscripció, ja que considero que és un tret important en l'obra. ! ! Catálogo!!del!Museo!ArqueológicoLArtístico!Episcopal!de!Vich,!1893.!(Pàg.!236-237)! Aquesta font consisteix en un catàleg on s'hi troba l'inventari de les obres que es troben en el Museu de Vic3 a finals del segle XIX. El frontal és el Num. 2050 del catàleg, i per tan constata que l'obra va formar part d'aquest museu, com també l'ubicava Collell. La descripció de l'obra comença per una acurada descripció de la crucifixió central, on identifica tots els personatges i assenyala la seva posició així com tots els detalls d'aquesta escena. Fa esment de la inscripció on Geri di Lapo s'atorga l'obra.

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 2!La causa d'aquest trasllat, s'explica en la font de SOLER!MARCH,!El!Frontal!Brodado!Florentino!de! la!Seo!de!Manresa,!1918: "En 1888 la Comunidad de la Seo llevó el frontal a la Exposición Universal de Barcelona, donde figura en la sección de Arte retrospectivo en la diócesis de Vich. Al desmontarse las instalaciones se embaló todo junto y se lo llevaron a aquella ciudad, pasando a figurar en el Museo fundado con el mayor acierto por el obispo Morgades. La Comunidad de la Seo no se atrevió a formular reclamación alguna. Pero a los trece años, en 1 yo 1, se celebró una

Fxposicv>n general man resana y se solicitó y se obtuvo que el frontal figurara en la misma. V por el mismo procedimiento de 1888. al cerrarse la exhibición, los manresanos se quedaron con el bordado y lo depositaron de nuevo en la iglesia de la Seo." Així doncs, sabem que entre els anys 1888 i 1901, l'obra va formar part del Tresor Episcopal de Vic.

! 3!En

6! !

els textos de català antic surt com "Vich".!

Tot seguit, passa a les escenes laterals que se'n troben nou a cada costat. En aquestes seccions no en fa una explicació tan acurada, sinó que simplement esmenta quines escenes es troben representades. En l'últim paràgraf de la font, s'eleva l'obra fent palès que era una obra apreciada i que destaca per la seva tècnica i estil semblants a la pintura florentina degut a les qualitats expressives i coloristes de l'obra, que son poc comunes a Catalunya. " Ejemplar primorosamente bordado en oro y sedas de matices deliciosamente harmonizados, y aunque colorido al pincel en algunas de sus medias tintas, importantísimo por la expresión, color é indumentaria de sus 130 figuras. En él pueden apreciarse las cualidades que adornan las mejores obras de pintura de la escuela florentina." Per acabar del tot, s'inclouen una cronologia aproximada (s. XIV) i les dimensions del frontal (0'87m x 3'15m). ! ! TORRES!ARGULLOL,!Josep:!Monografía!de!la!Iglesia!de!Ntra.!Sra.!de!la!Aurora:!Seo!de!Manresa.! Barcelona:!La!Académia,!1899.!(Pàgs.!89-90)! Josep Torres Argullol fou un arquitecte nascut a Sallent el 1850 i mort a Montevideo el 1909. En el moment d'escriure aquesta publicació, era el president de l’Associació d’Arquitectes de Catalunya (1895) i vicepresident de l’Ateneu Barcelonès. En aquesta monografia de la Seu de Manresa es recull diversos textos que en parlen, posant l'accent sobretot en l'aspecte arquitectònic, que era el que li despertava més interès. La nostra obra la trobem situada en la traducció del text Street que s'inclou en aquesta publicació.

SANPERE!i!MIQUEL,!Salvador:!Los!cuatrocentistas!catalanes.!Historia!de!la!pintura!en!Cataluña!en! el!siglo!XV.!Vol.!2.!Barcelona:!L’Avenç,!1906.!(Pàgs.!40-45)! Salvador Sanpere i Miquel (Barcelona, 1840 – 1915)

va ser un historiador positivista, crític,

publicista i polític català d'ideologia republicana. En aquesta publicació, aquest autor fa referencia a l'obra original d'Street i recicla la seva descripció que havia fet, tot afegint-ne informació de les dimensions, les escenes representades en les diferents seccions i la inscripció en el marc. La descripció que fa sobre els materials utilitzats el tracta d'una forma més acurada, remarcant el treball del llenç amb el fil i especificant quines zones es troben pintades. "las caras, las manos y muchas otras partes, por ejemplo la albañileria del muro, están dibuijadas con tinta morena en el lienzo, y muy delicadamente sombreadas". Per acabar inclou la cronologia -s. XIV- i les mides de l'obra -0'87 x 3'15-.

7! !

! ! SARRET!ARBÓS,!Joaquim:!El!frontal!florentí!de!la!seu!de!Manresa,!1911.!(Pàg.!185)! Joaquim Sarret i Arbós (1853-1935) fou arxiver, historiador i cantor manresà. Va ser fundador i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages. Era president i fundador de la Lliga Espiritual de Nostra Senyora de Montserrat. Fundà i dirigí la revista "Mariana". El 1896 fou nomenat Arxiver Auxiliar de Manresa, on treballà amb Leonci Soler i March (autor de la pròxima font) que continuava com a Arxiver honorari i cronista de la ciutat. La dedicació a la política i la posterior mort de Soler i March portaren a Sarret a ser l'Arxiver municipal. Aquest Manresà interessat per la seva història i vida de la seva ciutat escriu tot un seguit d'articles relatius a la història i art litúrgic que es donen en aquesta al llarg de la història. Un d'aquests fa referencia al frontal florentí. L'article comença amb un paràgraf que fa referència a la història de la peça, fet que encara no havíem trobat fins el moment. Comenta la donació del frontal per part del Sr. Ramon Saera o Ça Era en el moment de la seva defunció l'any 1357. Seguidament també parla que creu que ja es pot determinar l'època en que fou confeccionat el frontal, tot i que no arriba a dir l'any. "... avuy tenim la gran satisfacció de consignar que creyèm havèr pogut determinar la època en que fou confeccionat el bellíssim frontal florentí, que guarda curosament l'Iltre Cabildo de nòstra Sèu Basílica, y 'l nòm del donant." Cita, com tants altres autors, a Street com a justificació de la rellevància i valoració del frontal. "Es un eczemplar tan primorosament brodat, que l'anglès Jòrdi Edmund Stret diu d'ell:

." Seguidament parla de les altres obres que Ramon Ça Era havia fet donació a la Seu, i també consta en el seu testament. ! SOLER!MARCH,!Leonci:!El!Frontal!Bordado!Florentino!De!La!Seo!De!Manresa.!S.l.,!1918.!(Pàg.!!411429).! Leonci Soler i March (Manresa, 6 de desembre de 1858 – 24 d’agost de 1932) va ser nomenat l'any 1882 arxiver municipal de Manresa “atendiendo a la aptitud demostrada en escritos públicos y a las recomendables circunstancias que en el concurren”.

8! !

Llicenciat en dret el 21 de novembre de 1881, en l’especialitat de Dret civil i canònic, Soler i March exercí d’advocat al mateix temps que s’iniciava en el món de la investigació i els arxius cursant els estudis de l’Escola Superior de Diplomática de Madrid, que finalizà el curs 1884-1885. Va ser nomenat cronista oficial de la ciutat el 1896 a causa de la seva "constante laboriosidad y conocimientos históricos", segons l'alcalde de l'època, i és considerat el primer arxiver del municipi manresà, ocupant el càrrec des del 1882 fins a l’any 1932, si bé ja havia començat a classificar l’arxiu municipal des de l’any 1979. Aquest il·lustre erudit de Manresa, considero que és un dels que fa un estudi més profund sobre l'obra que ens ocupa. L'article és un acurat estudi el qual l'eix central és el frontal florentí. Té un punt de vist més històric que no pas estètic o iconogràfic. Tot i que combina tots els elements, posa l'accent en la història del frontal, la seva procedència, la vida del seu mecenes, per quins llocs ha passat o sigut exposada, etc. Comença donant una visió perspectiva de la història dels brodats al segle XIV a Europa, tot explicant i donant exemples de les dues grans escoles: l'anglesa i la florentina. Seguidament escriu sobre la rellevància de la personalitat de Ramon Ça Era dins la ciutat de Manresa. El paper que hi juga com a mecenes és molt important pel moment de la Seu Gòtica de Manresa. Ens explica el lligam amb l'obra, tot descrivint les condicions de donació de l'obra que consten en el seu testament. També parla de l'estil de l'obra que aclama el luxe i la majestuositat. "¡Qué impresión de suntuosidad!", diu Soler i March. Pel que fa a la descripció iconogràfica és molt breu, tan sols ens cita quines escenes hi surten representades i ens en fa una breu descripció. Fa esment a elements iconogràfics vinculats amb el mecenes, com els escuts de la família que surten fins a 20 vegades al llarg del frontal. També dóna importància a la inscripció que es troba a sota l'escena principal i que ens fa evident l'autoria de Geri di Lapo i que la ubicació del taller es troba a Florència. Cronològicament ens el situa abans del 1340, quan fins ara totes les dates que teníem eren o bé molt aproximades o ens la daten d'entre els anys 1340-1350. La publicació va acompanyada de moltes imatges que fan més entenedora i amena la lectura, que no es fa gens feixuga. La font acaba citant a Street i el seu treball, tot elevant-lo com a gran entès en el tema. Aquesta és una de les fonts més importants i desenvolupades sobre l'obra. ! ! El!Arte!en!España.!Guía!del!Museo!del!Palacio!Nacional,!Exposició!Internacional!de!Barcelona,!3a! edició,!1929.!(Pàg.!254)! És el catàleg de l'Exposició Internacional del 1929, cosa que vol dir que va formar part d'aquesta mostra, alies, era una obra apreciada i valorada també en aquell moment. La font comença amb

9! !

característiques formals de l'obra, tot situant-nos cronològicament l'obra, altra vegada en la situa en la primera meitat del s. XV. Es fa referencia a la inscripció que ens evidencia l'autoria de Geri di Lapo i se'ns donen les dimensions de la peça (3,20m x 0,80m) i els materials utilitzats: "bordado primorosamente sobre lienzo, com sedas, plata y oro". Comparant-ho amb altres fonts, el frontal és descrit amb poca precisió i de forma molt sintètica. No se li atorga la mateixa importància i apreci que en fonts comentades anteriorment. D'això podem deduir que el frontal era poc destacat comparat en el conjunt de l'exposició. És important esmentar que ubica el frontal a la "Basílica de Santa Maria Manresa" igual que Sanpere (1906) i Street (1865), a diferencia del Catalogo del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vich (1893). ! ! SALMI,!Mario:!"Il!Paliotto!di!Manresa!e!l'opus!florentinum"!de!la!resvista:!"Bolletino!d'arte"!any! X,!ser.!2,!nº!9,!Març!1931.!(pp.!385-406).! Mario Salmi (San Giovanni Valdarno 1889 - Roma 1980), va ser un important historiador de l'art, centrat en l'estudi de l'art del Quattocento. Fa un anàlisi complert del frontal, des d'un punt de vista italià, posant com a centre de l'article les similituds amb obres i artistes italians del moment. Gira més entorn del context italià de l'obra que no pas la història de l'obra en terres catalanes (com fa, per exemple Soler i March, autor que cita varies vegades Salmi). Comença dient que a Manresa ha trobat "una delle espressioni più sontuose dell'arte fiorentina del Trecento". Fa un concís resum sobre Ramon Ça Era i la seva adquisició de la peça i tot seguit passa a fer-nos una explicació de les obres italianes que es troben per terres catalanes. Amb això vol deixar constància que la pintura italiana del Trecentto té una bona rebuda a la península, i concretament a la Corona d'Aragó. Dòna especial importància al nom de la ciutat de Florència. Argumenta que és el motiu pel qual molts mecenes van allà a adquirir les obers, com en aquest cas Ça Era: "Evidentemente perché la rinomanza di questa città in tale industria doveva essere superiore a quella di ogni altro centro del nostro Paese." Seguidament, fa una alabança a la tècnica de l'opus florentinum, el qual diu que era molt reconegut en zones fora d'Itàlia. Arribats aquest punt és on ens descriu obres com el Paliotto de Jacopo di Cambio, Paciono di Buonaguida, La flagellazione de De Farcy a San Gallo i l'incontro di Giovacchino e di Anna de Bernardo Daddi. Segons Salmi, aquests son els artistes que mantenien més contacte amb Geri di Lapo, el qual es va veure fortament influenciat pel seu estil. Mario Salmi, ens diu que el frontal florentí és l'obra mestra de l'opus florentinum i que arriba a superar Jacopo di Cambio: "E l'abilità tecnica, che ad es. nella scena della Fuga in Egitto giunge a rendere i rami attorti degli alberi con le fronde mosse dal vento, dichiara Geri di Lapo come superiore a

10! !

Jacopo di Cambio. Il paliotto di Manresa è per noi il capolavoro dell'opus florentinum e meritevole quindi di particolare studio". Salmi posa sobre la taula la hipotesis de que el frontal haguès sigut reslitzat en el taller de Bernando Daddi. A continuació ens questiona la datació de Soler i March que diu que és una obra anterior al 1340, proposant la datació aproximada de meitats del s. XIV: "[...]Lo stile ci fa giungere invece ad una datazione più tarda. [...] Credo quindi che per lo stile il frontale sia prossimo alla metà del Trecento". Acaba la publicació reafirmant l'importància de l'opus florentinum i l'important paper que hi juga el frontal de Manresa. "Dimostrata così l'esistenza e la vitalità di un opus florentinum nella prima metà del Trecento e tentato di definirne i caratteri, un grupo di opere, primissimo il palioto di Manresa, ne lumeggia molto bene l'alto valore d'arte". Aquesta font és interessant ja que ens dona la visió de l'obra des del seu país d'origen, la qual cosa és important per fer-se'n una visió global, no només dels historiadors de la ciutat on roman actualment.

SARRET!ARBÓS,!En!Ramon!de!Aren!({a!Era)!donndor!del!frontal!florenti!de!la!narira!re",!en! «Butiletí!del!Centre!Excursionistadel!Bages»,!XXVlI,!1931.!!(Págs.!141-142,!172-174!i!184-186;!ID.)! No he pogut consultar aquest text, però és del mateix autor d'una font anterior i parla també sobre el frontal, centrant-se sobretot en la procedència de l'objecte. ! ! GUDIOL! I! RICART,! Josep:! Provincia! de! Barcelona,! de! la! col·lecció! “Guías! artísticas! de! España”.! Barcelona:!Ed.!Aries,!1954.!(Pàg.!64-66)! Josep Gudiol i Ricard (Vic, Osona, 1904 — Barcelona, 1985) fou un important arquitecte i historiador de l'art. Va ser una persona molt activa al llarg de la seva vida, es va dedicar a treballar intensament en l'estudi i protecció del patrimoni artístic català (durant la Guerra Civil fou comissari de la Generalitat per al salvament del patrimoni artístic). Va dedicar una especial atenció en l'art romànic d'on té nombroses publicacions4. Fins i tot, dirigí amb el seu germà la restauració de nombroses obres pictòriques per encàrrec de diferents col·leccions i museus de diversos països.

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 4!Publicà La pintura mural romànica a Catalunya (1948), amb Josep Pijoan, així com Arquitectura y escultura románica (1948), amb J.A. Gaya Nuño, i Pintura románica (1950, segona edició revisada del 1980), amb W.S. Cook, dins la col·lecció “Ars Hispaniae”, de la qual fou principal impulsor. Redactà amb Joan Ainaud i F.P. Verrié el Catálogo monumental de Barcelona (1947) i publicà Catálogo de la Colección Macaya .

11! !

Aquesta font concretament, en relació al frontal, és poc interessant. Ens parla de les obres que es troben a la Seu i en destaca el frontal com una de les més apreciades. Apareix una fotografia en blanc i negre del frontal florentí a la pàgina 66. Al peu de foto hi posa que la ubicació de l'objecte és el Museu de la Col·legiata de Manresa, sota el títol "Frontal de Geri Lapi", datant-lo del 1340.

VERRIÉ,! Frederic[Pau:! Les! arts! decoratives.! FOLCH! i! TORRES,! Joaquim:! “L’art! català”.! ! ! ! Vol.! I.! Barcelona:!Ed.!Aymà,!1957.!!(Pàg.!422)! En el primer volum del llibre "L'art Català" es troba l'article sobre les arts decoratives dirigit per Joaquim Folch i Torres. Dins d'aquest article hi consta un fragment dedicat a la representació de l'Estil Internacional en els frontals d'altar. Verrié comença el seu discurs parlant de la producció catalana de brodats, on ens esmenta aquells exemples més destacats. És important posar en evidencia que l'autor tracta el frontal de Manresa amb una gran rellevància, aportant-ne una abundant informació en comparació a la resta de frontals citats prèviament. La informació que dóna és, un cop més, l'autoria i la data aproximada de creació del frontal (c.1340) i quina és la procedència de l'obra. Torna a comentar l'estat de conservació, fet interessant perquè d'aquesta forma, gràcies a les fonts podem saber com es trobava en cada moment. En aquest cas ens diu que es troba:!"gastat pels anys però sembla admirable en la seva exquisida riquesa de qualitats i colors".! Frederic-Pau, segueix el discurs comentant sintèticament altres peces brodades amb la tècnica de draps d'agulla. És interessant el fet que acabi l'article remarcant la importància de la indústria tèxtil italiana, la qual a contrastant amb la catalana, tingué "una personalitat artística veritablement pròpia i contundent" als s. XIV i XV, ja que això expressa una vegada més, l'admiració i rellevància d'aquesta obra.

ALCOLEA!i!GIL,!Santiago:!Artes!decorativas!en!la!España!cristiana!(siglos!XILXIX).!Vol.!XX!de!la! col·lecció!“Ars!Hispaniae”.!Madird:!Ed.!Plus!Ultra,!1975.#(Pàg.!387)! Santiago Alcolea i Gil (Falset, Priorat, 1919 — Barcelona, Barcelonès, 31 de juliol de 2008), fou un important historiador de l’art, dedicat amb preferència al s. XVI-XIX. Tot i aquesta preferència històrica, participà també en les enciclopèdies de la història de l’art de l’editorial Carroggio Ars Hispaniae (font aquí citada) i Historia del Arte. El 2006 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi. Aquesta font, reafirma que la data de creació de l'obra és el 1340, i es repeteix la idea de que és "firmado por el florentino Geri Lapi", l'ubicà altra vegada a la Seu de Manresa. El frontal és citat com exemple de brodat importat d'un dels grans centres de producció europeus, i n'és important que s'hi equipari la seva qualitat amb l'escola anglesa de brodats. Alcolea finalitza la

12! !

breu descripció remarcant: "su primorosa ejecución y la elegancia de sus composiciones" en el context florentí de l'època.

GASOL,! Josep! Maria:! La! Seu! de! Manresa.! Monografia! i! guia! descriptiva.! Caixa! d'Estalvis! de! Manresa,!1978.!(Pàgs.!279-88).! Josep Maria Gasol (Manresa, 1924), l'autor d'aquesta publicació, és eclesiàstic i escriptor. És el canonge de la col·legiata de la seu de Manresa (1960), arxiver municipal i cronista oficial de la ciutat. És autor de diverses obres, guies i articles històrics i arqueològics de caràcter preferentment manresà, entre els quals en destaquen Manresa, panorama d’una ciutat, La història de Manresa explicada als infants (1970), i finalment la que ara està sent objecte d'estudi: La Seu de Manresa. Monografia històrica i guia descriptiva (1975), etc. En aquesta monografia, dedica un dels punts del capítol XVII: "Tresor artístic i documental" exclusivament a parlar del frontal florentí. L'explicació inclou una precisa i detallada explicació del donant, de l'autor i la descripció de l'objecte. Sobre el donant és confirma un cop més que fou Ramon Ça Era qui en el seu testament el va donar a la basílica, junt amb altres objectes litúrgics. Alhora que també comenta en aquest apartat diferents afers que hi va haver al voltant del frontal, com per exemple la fantasiosa hipòtesi de Roig i Gelpí, que obria la opció que el frontal fos donat per Guisla de Lluçà, esposa del comte de Barcelona Ramon Berenguer I5. En referencia a l'autor, no aporta més informació de la que ja donen les fonts anteriors. Tot i així, és interessant la contextualització social i artística que fa sobre les arts decoratives del s. XIV a la toscana, on marca que les "arts menors" tenen una gran rellevància en aquest període i que hi havien grans artistes dedicats al tema. Gasol ens qüestiona aspectes que encara no sabem del cert sobre l'obra. Començant sobre si el brodat fou un encàrrec o si Ça Era el comprà un cop realitzat. Com gairebé tots els estudiosos del tema, creu que havent vist el dibuix, acordà un preu i una data amb el brodador, i va demanar que incloguessin l'escut d'armes de la seva família. La següent incògnita que ens planteja la font és el nom del dibuixant i pintor que col·laborà amb Geri di Lapo, és el dir l'artista que realitza els cartons i acaba algunes de les parts de les figures i les escenes. Gasol valora una vegada més la seva qualitat, afirmant que encara que potser fos un pintor menor i tan sols copiés, ho va fer amb una gran exactitud i perfecció pròpia de les grans obres post-giottesques.

!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!! 5

Em plantejo la hipòtesis de que aquesta possible equivocació sigui deguda a que el germà de

Ramon Saera es deia Berenguer. El testament on consta la donació està inclòs en el llibre de família del germà.

13! !

A nivell iconogràfic, aquesta monografia sobre la Seu, remarca la seva tradició florentina, així com també les típiques vestimentes que llueixen els personatges. En destaca també l'esquematització de les arquitectures, utilitzades únicament per al·ludir a les escenes a cobert i les que són a l'aire lliure. Es citen també aquells aspectes més tècnics o compositius (dimensions -3,31 x 0'90m-, materials, composició i distribució frontal, etc.). Gasol realitza una descripció de els diferents parts del frontal, tot explicant cada escena i els personatges corresponents que en formen hi apareixen. A més ho posa en relació a hipotètiques les fonts literàries i influències artístiques. Per acabar trobem l'apartat de Descripció, on se'ns explica el recorregut del fontal, tot relatant els diferents emplaçaments en els quals ha estat. El frontal estigué a la Seu fins a la Exposició Universal del Barcelona el 1888, on a l'acabar l'exposició va ser traslladada per error fins al Museu Episcopal de Vic, on allà s'hi estigué 13 anys. Fins que el 1901 es va realitzar a Manresa l'Exposició General Manresana, on es va reclamar l'obra. Posteriorment, el 1929, va tornar a ser cedida per l'Exposició Internacional al Palau Nacional de Montjuïc al 1929. Durant la Guerra Civil, fou salvaguardat primer a la Cova de Manresa, i a partir del 1938 en un gran dipòsit d'obres d'art de la Generalitat. Un cop acabada la guerra, l'obra va tornar a Manresa. Aquesta font permet acabar d'ajuntar totes les peces de la història que permeten valorar la riquesa narrativa, estètica i estilística de la peça. ! ! DALMASES,! Núria! de! –! JOSÉ[PITARCH,! Antoni:! L’art! gòtic,! s.! XIVLXV,! vol.! III! de! la! col·lecció! “Història!de!l’art!català”.!Barcelona:!Edicions!62,!1984.#(Pàg.!172)! Els autors d'aquesta font volen fer evident la gran influència de la pintura sobre els brodats importants d'Itàlia durant la primera meitat del segle XIV. Ens citen el frontal florentí com a exemple d'un dels pocs brodats conservats al s. XIV, el descriuen breument tot dient que s'hi representen "escenes d ela Passió" i ens esmenten el procés d’adquisició de l'objecte.

TORRELLA,! Francesc:! Geri! di! Lapo.! Frontal! d’altar.! “Millenium.! Història! i! art! de! l’Església! catalana”,!catàleg!de!l’exposició,!nº!233,!Generalitat!de!Catalunya,!Barcelona.!1989.!(Pàg.!312)! Francesc Torrella i Niubò (Terrassa, Vallès Occidental, 1920 — Terrassa, Vallès Oriental?, 2008), fou un important historiador de l’art tèxtil. Fou director del Centre de Documentació i Museu Tèxtil (1946-86) i va ser membre de nombroses institucions culturals nacionals. Té nombroses publicacions sobre el món de l'art tèxtil, fet que demostra que és un veritable entès en el tema. En aquesta font es demostra el gran aprofundiment en el coneixement de les diferents particularitats de l'objecte.

14! !

Detalla que tan el dibuix com el brodat recorden a obres florentines anteriors i presenta una fitxa tècnica acurada abans d'entrar en l'explicació narrativa de l'objecte pròpiament. En relació als materials utilitzats, amplia la informació obtinguda fins el moment dient que és una "tela de lli amb brodats de seda i fil d'or i argent, amb tècnica de punt de creu (o del dit mig punt de creu)". A continuació explica acuradament la composició de la superfície, posant l'accent en els temes principals que s'hi troben representats de forma genèrica. Explica que el frontal és "presidit per un Calvari central, té a cada costat d'aquest dues seccions amb compartiments o escenes a cada una d'elles, totes referides a la vida de Crist. Les de l'esquerra de l'espectador sobre la infantesa i la vida pública de Jesús, i les de al dreta sobre la seva passió, mort i resurrecció". No es deixa de comentar la sanefa vegetal decorativa ni la inscripció. La font, lamenta i denuncia el precari estat de conservació del frontal: causada per la seva activitat, els diferents trasllats i una mala restauració realitzada en un moment que no coneixem. Altres autors no son tan alarmistes a l'hora de comentar els desperfectes. L'article finalitza amb una enumeració de les característiques de la tapisseria florentina dels segles XIV i XV que es veuen reflectides en el brodat. Segurament l'autor persegueix una doble finalitat: una contextualització del marc estilístic a la vegada que vol situar-la en el si del panorama internacional (que la dota de major rellevància). ! ! FALLETTI,! Franca;! ANGLANI,! Marcella.!Galleria! Dell'accademia:! Guida! Ufficiale! :! Tutte! Le! Opere.! Firenze:!Soprintendenza!per!i!beni!artistici!e!storici!di!Firenze,!Pistoia!e!Prato,!1999.!(Pàg.!106)! En la Galleria Dell'accademia de Florència, on es conserva el David de Miquel-Angel, es troba també un important brodat en opus florentinum de Jacopo Cambi. En el catàleg de la galeria, quan explica l'obra de Cambi fa referencia en el frontal manresà, tot fent servir l'obra com exemple de que la tècnica florentina de brodat era preada i difosa durant el Trecento. "Questo tipo di arredo era molto apprezzato e diffuso nel Trecento, soprattuto in Francia e Spagna, dove si trova -in Catalogna, nella catedrale di Manresa- un altro paliotto ricamato dal fiorentino Geri di Lapo." A continuació ens remarca que l'obra de Jacopo di Cambi "appare più elegante nella varietà e fantasia di punti e nell'inflessione goticheggiante del disegno". Aquesta opinió no acaba de ser objectiva, des del punt de vista que ho escriu la Galleria on s'ubica l'obra. Estudiosos anteriors i posteriors ens posaran de relleu que l'obra conservada a la Seu mostra una qualitat superior.

! !

15! !

Noguera! i! Algué,! Montserrat:! Els! tresors! desconeguts! de! la! seu! de! Manresa! a! RACBASJ.! Butlletí! XVIII,!2004.!(Pàg.!!71-77)! Aquest article de Noguera i Algué, sota el títol "Els tresors desconeguts de la seu de Manresa" comença fent una perspectiva contextual de Manresa durant el segle XIV. Quines problemàtiques vivia, la construcció de la Seu, les tensions "entre la tradició feudal i la racionalitat ciutadana". És interessant, perquè a diferencia de els fonts estudiades fins ara, fa una contextualització molt ben feta i tocant molts àmbits diferents que permet situar-se i entendre com era la vida manresana al segle XIV. Després de la contextualització entra en el punt: " El tresor més amagat i desconegut: el frontal d’altar de Geri di Lapo". Comença posant de manifest la invisibilitat de Ramon Saera i els seus actes de generositat cap a la capital del Bages. Entre els quals es troba el frontal florentí: " Per als manresans d’avui dia, curiosament, el nom de Ramon Saera no diu gran cosa. Aquest brillant jurisperit, advocat fiscal de les corts del batlle i del veguer de la ciutat, fill d’un ric mercader, germà i pare d’homes preeminents, personatge d’un gran nivell cultural i generós mecenes, podria ser ben bé el nostre Llorenç el Magnífic (salvant distàncies, és clar), però avui no se’l recorda; [...]també se li deu un dels tresors més preuats que guarda la seu manresana, tan gelosament, que ha romàs perfectament desconegut per als forans, i per a la majoria de manresans, que no tenen ni la més petita idea de la seva existència." A continuació ens parla de l'autoria de la qual en coneixem el brodador, Geri di Lapo que és conegut a Florència com a autor de “la palla manresana”. Desconeixem per això qui fou el pintor de l'obra, que també és un mestre de gran categoria. Sobre la cronologia ens la situa cap el 1350, de la mateixa manera que ho fa Mario Salmi. Ens parla sobre el precari estat de conservació del frontal, " Els inevitables desperfectes que ha provocat l’ús de la peça durant cinc-cents anys no desmereixen en res el seu valor, bé que no estaria de més plantejar-se una molt necessària restauració, encara que avui dia ja no s’usi per a ornament de l’altar i, pràcticament des de finals del segle XIX, es guardi en el petit i, potser per la seva situació, però sobretot per la poca cura que se’n té, desconegut museu de la seu manresana.". Explica també els trasllats que ha sofert el frontal i quines son les poques exposicions on ha sigut exposat. Seguidament ja ens en fa un anàlisi formal, tot parlant-nos de la composició i les fonts literàries d'on s'ha nodrit: "[...]hi veiem l’evolució iconològica des de la puresa del text evangèlic a la llegenda dels apòcrifs, des de la cosmologia medieval a punt de desaparèixer fins a la consciència històrica moderna a punt de desvetllar-se en un primitiu intent de reconstruir el món clàssic del segle I."

16! !

A continuació, ens fa una precisa descripció iconogràfica de cada una de les escenes representades en el retaule. Sobretot posa molt l'accent en l'escena central. Seguidament l'article continua explicant una altre tresor de la Seu, l'Opus magnum de Pere Serra. ! ! DIDIER," Valérie.!Geri!Lapi!Rachamatore!Me!Fecit!in!Florentia:!A!Trecento!Embroidered!Frontal!at! Manresa!and!Opus!Florentium.!,!2005.! Aquest volum, tot i saber de la seva existència m'ha sigut il·localitzable. ! ! ORRIOLS,!Anna.!La!seu!de!Manresa,!Farell,!2006.! Es tracta d'una publicació escrita per la manresana Anna Orriols, historiadora de l'art, que sintetitza la història de la Seu de Manresa. La guia, impulsada per l'Ajuntament de Manresa, està pensada especialment per als turistes que visiten el monument. En aquesta guia sobre la seu ens explica el frontal, tot descrivint-nos els aspectes compositius, iconogràfics tot detallant-nos cada una de les escenes. És un text molt didàctic, ja que està escrit com a guia pels turistes. ! Inventari!De!La!Sagristia!De!La!Seu!De!Manresa!(1452).!Miscel lània&Litúrgica&Catalana,&2007.! Aquesta publicació, igual que la de Didier, també m'ha sigut il·localitzable. Tot i aixì és evident que l'obra en forma part en tant que el 1452 l'obra formava part de la col·lecció de la Seu. ! MARTÍN!I!ROS,!Rosa!M.:!El!frontal!de!la!Passió!de!la!Seu!de!Manresa.!“L’art!gòtic!a!Catalunya.!Arts! de!l’objecte”,!Enciclopèdia!Catalana,!Barcelona,!2008.!(Pàg.!384).! Aquest és l'article de l'Enciclopèdia Catalana que ens descriu el Frontal. Li canvien el nom de catalogació de "Frontal Florentí" per "Frontal de la Passió", donant així més importància al tema representat que no pas a la seva procedència. Ubica el frontal a al Museu Històric de la Seu de Manresa i determina que el seu núm. d'inventari és el 0001. Ens parla acuradament de l'estil de l'obra: "[...] La base del frontal es de tela de lli de lligament plana. Es una peça brodada en gran part i en part pintada. Les carnacions, els cabells, part de les arquitectures i elements de la indumentària d'alguns personatges son pintats sobre la tela directament amb tintes de color siena. El brodat es de sedes policromades, or i argent. Aquests fils de metall son treballats

17! !

amb tècnica d’or tibat i or escatat en forma de losanges i a voltes amb farcit interior del mateix brodat. El fons es brodat amb or. Les sedes son treballades a punt de figures amb puntades molt petites. Es tracta d’una pintura a l’agulla i un dibuix sobre tela alhora..." També afegeix que el 1992 se li realitzà un tractament de conservació i neteja en el Museu Tèxtil i d'Indumentària de Barcelona. Per acabar Martín destaca que el frontal "és l'única peça que es coneix de Geri Lapi i un exponent important de l'opus florentinum, és a dir, del brodat florentí trecentista".

MATA!I!RIU,!Toni:!"TEMA!DEL!DIA:!Una!joia!oculta"!del!diari! "Regió7",!29!de!maig,!2012!.!(Pàg.! 23-24)! És un periodista del diari comarcal Regió7 de Manresa. Fa una presentació i explicació de les problemàtiques que viu el frontal en la Seu de Manresa. El text està dividit en tres articles que ens parlen d'aspectes diferents. Per començar trobem sota el titular: "Ajuntament! i! Amics! de! la! Seu! Busquen! suports! per! fer! visible! el! frontal! florentí"! i! el! subtítol! "El! brodat! del! segle! XIV! és! una! joia! de! l'art! gòtic! que! malviu!en!un!armari!del!museu!de!la!Seu!fora!de!l'abast!públic".!L'article!que!comença!posant!de! manifest! "l'estat d'invisibilitat a què està sotmès el frontal florentí en la seva reclusió al Museu de la Seu, i encapçalar un moviment d'abast ciutadà que reclami al bisbat de Vic un tracte adequat per a una peça reconeguda per experts com una joia de l'art gòtic. [...] Quan el museu està obert, només es pot visitar dues hores al migdia els diumenges".!! Seguidament fa una breu descripció formal de l'obra, on especifica les dimensions, la tècnica, i quina temàtica tracta. A continuació segueix denunciant la no exhibició del frontal manresà, tot relatant les posicions de diverses personalitats influents com el regidor de Cultura, Joan Calmet, que manifesta que "l'Ajuntament intentarà que en la renovació del conveni de la Seu s'ataqui aquest problema". El canonge Josep Maria Gasol (autor d'una de les fonts més importants esmentades anteriorment) ens diu que aquesta problemàtica es deguda a la mala situació econòmica que fa que no es pugui tenir més cura de l'obra. Finalment ens parla el vicepresident i portaveu de l'associació Amics de la Seu , Lluís Guerrero, el qual comenta "des de fa anys som conscients que tenim un tresor al Museu de la Seu. És una peça tan important com poc coneguda tant pels manresans com per la gent de país [...] l'associació està disposada a donar-la a conèixer i projectar-a arreu [...] quan es parli de Manresa s'associï el nom de la ciutat amb una obra tan cabdal". El següent article que trobem té el titular:! "Una! tesi! italiana! posa! el! tapís! entre! els! millors! d'Europa" i el subtítol "Una historiadora de Florència obté la màxima nota en un treball que situa l'obra manresana davant de la famosa peça de la Toscana". Ens parla de la doctora en art italiana,

18! !

Elena Chiti, que ha fet la seva tesi doctoral sobre els brodats florentins del segle XIV. Igual que a la font de Mario Salmi, ens diu que a Itàlia hi ha veus que asseguren que el frontal manresà és superior en qualitat al de Jacopi Cambi que es conserva a la Galeria de l'Acadèmia. Ens diu que és l'única peça de Geri di Lapo que s'ha conservat sencera, però que, contradient a Martín en la font anterior, es guarda un fragment d'una escena de la flagel·lació del mateix autor en el Metropolitan Museum of Art de Nova York. Segueix fent esment a la problemàtica de invisibilització de la peça amb l’anècdota de que "tal com està ubicat actualment, és impossible prendre una imatge de tot el teixit, de més de tres metres de llargària". Cita també la font de Rosa Maria Martín en els deus volums de "L'art gòtic a Catalunya" publicats per la Enciclopèdia Catalana. La historiadora italiana diu que vol seguir aprofundint en el tema, "entre els aspectes en que vol aprofundir hi ha la possibilitat que el dibuix que es fa en els treballs preparatoris del brodat fos obra del mateix Giotto o, en el seu defecte, d'algun integrant del seu taller". Per acabar trobem un petit article, també de Toni Mata i Riu, on s'explica l'opinió del canonge Josep Maria Gasol respecte a una restauració de l'obra. El titular d'aquest article és "Josep! Maria! Gasol! assegura! que! el! brodat! no! requereix! cap! restauració", on ja es deixa ben clara l'opinió de l'historiador i eclesiàstic que justifica que desprès de l'última restauració del 1992 no li cal cap intervenció. Marta i Riu però es posicions dient "De vint anys ençà, no obstant això, les tècniques de conservació de teixits han evolucionat i es fa urgent que el frontal manresà sigui examinat per experts que en determinin l'estat amb exactitud."

JÓDAR,! Carles:! "El! frontal! florentino! "más! importante! del! mundo"! se! guarda! en! malas! condiciones!en!la!Seu!de!Manresa"!al!diari!"La!Vanguardia",!22!d'octubre!del!2012.! Article periodístic del diari la Vanguardia que té per subtítol: "El frontal está guardado en una caja de madera en una sala que no reúne las condiciones adecuadas"!i!"Una tesis doctoral de la Universidad de Florencia afirma que el frontal "podría cambiar la historia del arte del dibujo del siglo XIV". És una entrevista a la doctora italiana Elena Chiti que ha realitzat al seva tesi sobre els brodats florentins. Aquesta entrevista apart de fer una introducció i descripció del frontal florentí ens posa de manifest altre cop la problemàtica del mal estat de conservació i la invisibilització de l'obra.

.

. '

19! !

'

. '

,

.