Enquesta de Xavier Ferré a Josep Guia sobre Pedrolo

Enquesta de Xavier Ferré a Josep Guia sobre Pedrolo, 21 de maig de 2014 1.- Quan hi vares establir contacte amb Manuel de Pedrolo i per quina raó? Tinc l'entrevista que li féu Xavier Romeu a Lluita. A part d'aquesta dada, saps si la revista n'inclogué més referències? Vaig conèixer Pedrolo a la redacció d’El Llamp, amb l’Enric Borràs, l’any 1985, quan preparàvem l’edició del llibre És molt senzill: digueu-li Catalunya (el títol del qual és una paràfrasi de l’eslògan de vaga general que Pedrolo havia fet servir a la novel·la Acte de violència: «És molt senzill: quedeu-vos tots a casa»). Després, de vegades, me’l trobava algun diumenge al mercat de Sant Antoni, remenant llibres: no s’hi entretenia gaire a parlar, aleshores, perquè hi anava per feina. La bona relació amb el PSAN i amb la revista Lluita es deu a Xavier Romeu, que li demanà un article (apèndix 1) i li va fer una entrevista (apèndix 2). Després de la mort del Xavier, encara ens en va concedir una altra (apèndix 3). Per cert, Xavier, que l’admirava força com a autor de teatre i com a intel·lectual independentista, ja li havia fet una altra entrevista, l’any 1971, a Presència (apèndix 4). 2.- Pedrolo explica en el seu Dietari de 1988-1990 que li vares oferir (ho suposo, ja que Pedrolo no n'esmenta el nom) el premi Miquelet d'Honor. Era el 1988. Per quina raó li'n fereu ofrena? Jo encara no formava part, aleshores, de la Junta Directiva de la Societat Coral el Micalet, però el vaig proposar i, en traslladar-li l’oferiment, ell refusà el guardó: no era gaire partidari dels homenatges. A les bases d’aquest premi honorífic, s’hi diu que s’ha de lliurar a qui s’hagi “mantingut fidel per sempre al servei d’aquest poble”. I Pedrolo, òbviament, acomplia el requisit. 3.-Quina valoració fas dels seus articles? Al treball que estic enllestint, em centro en aquest aspecte (entre 1962 i 1982: De Pont Blau a les Cròniques Colonials). Eren articles compromesos i valents, de combat, d’aquells que ens donaven força als joves independentistes. Tenir del costat una persona de la categoria d’en Pedrolo, un dels més grans escriptors catalans del segle XX, era molt important.



1

4.- Com valorares -en el moment en què es publicaren- les Cròniques Colonials (1982)? La continuïtat de la lluita independentista després dels pactes espanyols de la reforma política (1977-79) era molt difícil (quant a mobilitzacions socials, defensa dels Països Catalans, reivindicació de la independència...), donat el gruix de desercions que s’hi donaren, entre polítics i intel·lectuals. Per això, les Cròniques colonials del 1982 varen suposar un suport i un referent inestimable per tornar a agafar embranzida. 5.-En termes generals (àmbit de les idees i pràctica política) què aportaren els textos polítics pedrolians al moviment independentista dels anys vuitanta? Desinhibició de la reivindicació independentista, denuncia clara i directa de l’opressió nacional, bandejament de plantejaments “unitaristes” de rebaixes polítiques, escepticisme total envers les pomposes noves autonomies, coratge en la defensa de totes les formes de lluita, solidaritat contra la repressió...



2

Apèndix 1: Lluita 1, 2a època (abril de 1979)



3

Apèndix 2: Lluita 5, 2a època (setembre de 1979)



4

Apèndix 3: Lluita 32, 2a època, 11 (abril de 1984)



5



6

Apèndix 3: Lluita 33, 2a època, 11 (maig de 1984)



7



8

Apèndix 4: Presència (19 de juny de 1971)



9



10