En defensa de la història parcial? Nota sobre un libro \'censurado\' en 2001

BITLLETS

IJ

Endefensade la historiaparcial? RICARDOROBLEDO

D

es que L. von Ranke va encunyar l'expressió que la historia hauria de «mostrar les

coses tal com van passar», l'aspiració de ser objectius va trobar el suport que Ii atorgava I'historicisme, per més que I'historiador prussia continués creient en «el dit de Déu». Més d'una interpretació va elevar a categoria la idea que per estudiar el passat no s'hi havien de mesclar les passions del present si es volia explicar les coses tal i com van ser. Així el cronista oficial de Salamanca,M. Villar y Macías, que va acabar el 1887 la historia de la província, va deixar de relatar allo que s'havia produn després del Trienni Liberal, ja que es tractava de «sucesosharto cercanos para poder ser juzgados con el imparcial juicio de la historia». I de nou, la publicació fa poc del volum Historia de Salamanca.Siglo Veinte ha desencadenaten cerclesinfluents de la ciutat una ansia d'imparcialitat que s'hauria incomplert amb la publicació del lIibre. L'acte de presentació, que s'hauria d'haver celebrat a l'Ajuntament, es va suspendre «per motius d'agenda, sine die», mentre continuen sense distribuir-se els exemplars que li corresponen per ser un deis patrocinadors de I'obra. La causa d'aquesta bel.ligerancia es trobava en el «descarado partidismo», com va al.legar un columnista que per desqualificar I'obra, en una mostra de zel per enumerar les absencies que hi havia d'historiadors del segle XX,es va referir a Pedro Antonio de Alarcón, mort el 1891. Eraprevisibleque esdesvetllessinsuspicaciesen diversoscerclesd'unaciutat levítica on es va instaHar el quarter general de Franco I'octubre de 1936. Els arguments concrets que en veu baixa o alta s'han confessat han estat les fotos de bra~os enlaire a les darreries del franquisme, les lIistes d'afusellats i una historia de la transició considerada parcial: «el desquite de los "rogelios"», va al.legar un altre comentarista. Si a aixo s'afegeix que un deis coHaboradors s'ha distingit per ser políticament incorrecte,s'entén que els dirigents polítics de la ciutat cultural -que ha acollit unes exposicions esplendides sobre la pintura flamenca o sobre Rodin- s'hagin sentit incomodes amb aquesta versió d'una cultura més proxima i domestica, encara que hagi transcorregut més de mig segle des d'aquells esdeveniments. És molt destacat el protagonisme de Salamanca en els períodes decisius de la historia espanyola del segle XX. L'oposició a la labor reformista de la Segona República-des de la reforma agraria a l'Estatut de Catalunya- va estar liderada per Gil Robles, Casanueva i Lamamié del Bloque Agrario, mentre que els fonaments del regim franquista es consoliden a la ciutat del Tormes: I'ascens de Franco a Jefe del Nuevo Estado, la formació del partit únic, la justificació ideologica (les «dues ciutats» de Pla i Deniel), la repressió de la universitat espanyola a carrec de la universitat de Salamanca, la repressió de la ma~oneria i el comunisme (Arxiu de la Guerra Civil), la creació de l'lnstituto de España... Obviament, aquest protagonisme és conseqüenciade la instaHació del quarter general, pero el qua~r general no pot ser el culpable d'un terror sistematic que es va ensenyorir de la ciutat, convertida en una "gabia", perque la major part de la repressió es va produir durant I'estiu de 1936. Fins el mateix Queipo de Llano, candidat per Salamanca en les eleccions de 1931,va haver d'intervenir alguna vegada perque I'«espíritu de venganza» no afectés algun deis «hombres de bien» en que ell havia confiat. Sense voler sobredimensionar la polemica més del compte, el que va passar amb la Historia de Salamanca. Siglo XX recorda episodis similars en altres ciutats de províncies

JULlOL/AGOST 200211

-I quan es van publicar les llistes de víctimes, episodis més comprensibles

perque la mort de

Franco encara era a prop. El que resulta sorprenent és que al principi del segle XXI catedratics d'universitat

continu"ln dient que explicar aquests esdeveniments

només es podria fer

l'any 2050, «cuando ya no quede nadie de los que vivieron la guerra», com si les úniques víctimes legítimes fossin les "blanques" i no les "roges". També cal destacar la crítica efec-

tuada per un clergue en el diari local de maxima difusió (que el 1931 va adquirir Gil Robles per «impulsar la derecha política, con un amplio criterio de aquella ideología»); aquest senyor ha reivindicat Pla i Deniel i ha fet seva, sense cap distinció, alguna frase de la pastoral sobre «les dues ciutats»: «En esta guerra del solar nacional se enfrentan dos bandos; uno el nacional, combaten al grito de ¡Viva España!, el otro republicano, al grito de iViva Rusia! y digo yo ¿estaban enterados bien los de este último bando cuando creían que Rusia era el paradigma de la libertad? Que lo digan las naciones que estuvieron bajo el yugo soviético, que acaban de salir hace poco entre el hambre, la esclavitud y la miseria» (La Gaceta Regional, 27-02-2002). Investigar i treure a la superfície aquests esdeveniments guerra és contribuir a alliberar el subconscient

traumatics de la guerra i post-

col.lectiu perque no es produeixin malsons,

deixant clar que aquesta no és tota la historia: hi havia també una tradició progressista -amb profundes arrels que vénen del pensament il.lustrat i arriben als mítings els intel.lectuals del principi del segle XX-, que s'ha intentat extirpar, una tasca en la qual no ha deixat de col.laborar d'alguna manera I'oblit historiografic. Donar compte de tot aquest episodi és també una oportunitat

per plantejar una reflexió

que té altres angles a més d'una simple polemica d'historia local. Aquests dies s'estan produint massa signes que delaten un retrocés en les conquestes socials i economiques de l'anomenat estat del benestar o deis drets humans en I'ambit internacional O'holocaust palestí és el cas més sagnant, més si és possible perque el protagonitza

una democracia, la

qual hauria d'atenir-se al dret internacional davant d'un germen d'estat feble en ['aspecte jurídic, polític i militar). Pensar que aixo no va amb nosaltres o tancar-nos en l'autosatisfacció pel fet de ser en un país democratic no és tan sois oblidar l'experiencia

del període

d'entreguerres sinó allo que acaba de produir-se a Fran(a amb l'ascens de I'extrema dreta, per més que només hi vulguem veure un fenomen conjuntural. No hi ha dubte que el desarmament (realment) democratic pot afavorir aquests esdeveniments, especialment en un país on I'herencia del franquisme ha estat mal tapada per una interpretació de la transició en la qual encara no s'ha fet -només en part- la historia del comú, de la majoria, de la gent, deis treballadors i les classes mitjanes. Sembla que la historia ha de continuar tenint un taranna crític, cosa que exigeix acceptar un discurs valoratiu; prescindir

d'aixo en nom d'una pretesa historia objectiva

i imparcial pot convertir

I'historiador, com va passar amb Ranke, en «funcionari ideologic de I'estat prussia» (Fontana). Amb els temps que corren sera un senyal de bon ofici que a hom I'acusin de ser parcial o partidista, perque sera sinonim d'ocupar-se deIs assumptes que afecten la majoria, la gent normal i corrent, el comú. A la vista deis darrers esdeveniments,

domestics o internacionals,

es corre el perill que

triomfi la historia total, no la de P. Vilar, és clar, sinó la Historia total de España de D. Ricardo de la Cierva, que en una de les últimes edicions ha recorregut com a reclam a dos

subtítols:un,el títol delllibre de J.Mi! Pemán-La historiade Españacontadaconsencillezpublicat el 1938; I'altre és el de «Guía imprescindible

para jóvenes». El que es pretén amb

aquesta publicació és recuperar la veritable memoria historica pervertida fJ!r la «historia d'arret marxista». Pot ser que aquesta a[.lusió, Ilegida des de Catalunya, resulti pintoresca i passada de moda, pero no convindria deixar-Ia del tot de banda, perque el teixit ideologic i polític cata la no és el que domina a Espanya, mentre que cada vegada hi ha més generacions per les quals la guerra o el franquisme resulten tan allunyats com a nosaltres ens semblaven la Primera Guerra Mundial o la dictadura de Primo de Rivera. Per aixo convé continuar Iluitant contra I'amnesia historica: la gent corrent recupera la seva historia d'altra banda es constaten els perills de la deriva intel.lectual. .

RicardoRobledoés professor de la Universitat de Sa/amanca

-11

L'AvEN~ 271

i