Els pobres a l\'Edat Mitjana

Daniel Piñol Alabañ

ffis offiRffi ffi '-''"i' "''. U D il f ii1 Dir que els pobres són necessads pot sobtar el lector Si ubiquem aquesta afirmació tan rotunda en el context de l'edat mitjana, ia no hauria de resultar tan sorprenent. Certament" la societat medieval necessitaya els pobres, tot i que per arribar a aquesta evi déncia va ser necessari recóner un llarg camÍ. Abans d'iniciar-lo cal definir l'obrecte d'aquest escrit, qüestió gens fácil.

En el món de Ia pobresa hom pot partir d'elements tan lógics com ara la caresüa en general, i la documentació parla Ilavors d'in digents, miserables, mendicants... Si el concepte s'amplia s'hi pot incloure la població amb deficiéncies alimentáries -famelicus, di uen les cróniques , i del'lciéncies en el vestit -designats pels documents com a nudus, pannosus-. Peld encara hi ha la deficiéncia ffsica: cecs, coixos, malalts amb reumaüsmes deformants -contractus, malalüa en general, leprosos, ferits, d¿bils -debilis, se n¿¿-, deficients mentals -ldior¿¡s, inbecillís, simpler-, frns i tot els embarassos i els perío des poslcriors al parl en les dones són con.iderats temps de debilitat; situacions d'adversitat com l'orlándat i la viduitat, la manca de llibertat, la proscripció i el desterrament. \,tichel Mollat defineix airí el que és la pobresa, tot i que intenta donar una dehnició conceptual més acurada: el pobre és aquell que, de manera permanent o temporal, cs troba en una situació de debilitat, de depen déncia, d'humiliació, caracteritzada per estar priyat dels mitjans, variables segons les époques i les societats, de poténcia i de consideració social: diner, relacions, influéncia, poder, ciéncia, qualilicació técnica, honora bilitat del naixement, vigor fisic, capacitat intel.lectual, llibertat i dignitat personals. Vi vint al dia, no té cap oportunitat d'aixecar-se sense l'ajut alié. D'aquesta manera, a la llar ga llista de l'inici d'aquest par'ágraf, encara s'hi poden afegir tots els marginats, frustrats, oossnn

Q

kesse,

nún33

abandonats, associals..., sense tenir en compte l'época, la regió, ni la ideologia, qüestió aquesta darrera que permet encara un darrer afegit: incloure tots aquells que, voluntáriament, escullen viure pobres entre els pobres. D'aixó en tenim un exemple clar en la proliferació d'ordes mendicants a la baixa edat mitiana.l Totes aquestes consideracions pr¿vies cal

ubicar-les, rcpetim, en el món medieval. Aixó ens porta encara a una altra reflexió, que passa per la complexitat del concepte de pobrcsa al llarg dels segles medievals. D'aquesta manera anem trobant diferents models que es superposen i que es van fent yariables. El punt de parüda es pot situar en els inicis del cristianisme, quan els Evangelis i Ia literatura patxística concebeixen els pobres com un valor: "Feliqos els pobles en I'esperit: Déu els dóna el seu Regne", diu Jesucrist en el sermó de la muntanya segons la versió de Ma-

teu, lleugerament diferent de la versió de Lluc: "Felisos els pobres: Déu els dóna el seu Regnel' A partir d'aquestes idees el missatge social de l'Evangeli és clar, exalqant-se també la pobresa yoluntária, seguint el matelx model practicat per Crist, i també s'exalga la humilitat ifins i tot la miséria material. Cál ser una mica pobres per tal d'assolir la promesa feta en les benaurances: només sent pobres es pot arribar al Regne de Déu. De fet, la pobresa es presenta, segons el relat de Mateu 19,24, com la condició en qu¿ és més fácil arribar a la salvació que en la liquesa: "...és més fácil que un camell passi pel forat d'una agulla quc no pas un ric entd al Regne del Cell' EIs pobres van ser els grans predilectes de Jesucrist en Ia seva predicació, i els cdstians seguidors hayien de seguir l'exemple del Natzar¿. Perd, és clar, si la bona noya anava adreqada principalment als pobres, gairebé Desdübre 2002

presentant el Regne com la solució a la seva pobresa, hom arriba a pensar que la pob¡esa és u¡ mal i que I'arribada del Regne de lléu acabará amb aquesta. Al costat d'aquestes idees 1an anar sotgint també personatges que pensa\ en que les riqueses róncn de Dér¡. ique els rlti pen.in que les possessions són obra del dimoni po den ser considerats uns heretges, tal com r.eflecteix Ciril, bisbe de Je¡usalem, en els seus escrits catequétics de la segona meitat del segle rv. Igu¿rl com AgustÍ d'Hipona, ja at segle v, que qualifica d'heretges que els qui ne guen Ia salvació als que es queden amb els béns de qu¿ cs priven precisament aquests que volcnt ser pobres critiquen els rics. El pas següent és considerar la riquesa d'al-

guns com a necessária, de tal maneta que els pobres siguin aludats. Laltxe element que ajuda a definir. la pobresa i tot el que cs mou al seu yoltant en

aquests primers segles de cristianisrne

és

l'exaltació de la mise córdia, una actitud a practicar al llarg de la vida i que es materia litza en l'almoina, la caritat i l'exercici de la benehciéncia, veritables instruments per a Ia Iedempció dels pecats.']És tota una ideologia que ja fou assumida per l'lisglésia primitira, a la qual cal afegir aquclla Yida comunitária

dels primers crisüans, els béns posats en comú, la inexisténcia de l'ics i pobres... que tan ben definida es troba en els capítols 2 i 4 del llibrr.dcls Fel¡ dels Apñslols. Ls un r.elat que explica una realitat perd també presenta un idcal de yida, anticipació de la vida del Regne. Misericdrdia va unida a un altre factor, el valor de l'almoina, present en la litera tura dels prirners scgles. Es tloben exemples en el llibre l)e l'omor als pobres,l'auLo¡ del qual és Cregori de Nisa, mort cap al 59,{. lliu aquest autor: "No ho guardeu tot per a vosal tres, sinó compartiu amll e¡s pobres, que són els preferits de Déul' I d'aquesta manera es passa també a una condemna de Ia riquesa portada a l'ext]'em, és a dir', es condemna el

luxe, Aquesl, segons Basili de Cesarea, és una ofensa de c¿rra als pobres. Els lics acu mulen riqueses perqué no volen compflrtir, i aixd els portar"á a la condemnació eterna, diu el bisbe de Cesarea en la seya Homilia Setena contra els rics. Aquest és el panorama entorn del corn plex mór de la pobresa als primers segles de Cristianisme. Es ran succeint yisions contradictóries, i es fa dilicil establir un model de pobresa pet' a cada época. Pero als scgles allmedie\als le\ cri'niqu{.s comenr-e|| a introduir elernents nous i a parlar de masses d'indlgeflts qLre \ agayel pels camps enfangaLs. Els pobres eren els débils, els humilials.., al davant dels podel.osos, tant a les ciu tats corn en el món rural. on Ia situació de

[am

i

quan finien les reserves de la collita anterior Peró el lloc de confrontació enue rics i pu bres era, sobretot, al camp, almenys entre els segles vI i xr, un lloc i un temps en qué el c era propietari de terres i queviures més que no pas de diners. El pobre, per la seya balda, no era més que un dependent del ric, per aixd diem que els pobres eren els humils en

frontats d'alguna manela als poderoros, segons una visió que més endavant canviará notablement. Les fonts, principalment eclesiástiques en el segle YI i \¡u, parlen d'una sé

de de miséries que proyoquerr pobresa.s La llista l'cncapqala Ia pesta, perd també hi havia la guerra, les malalties -es parla de dé bils, de leprosos, de cecs- relacionades amb r.rn estat de sanitat i d'alimentació propis de societats subdesenvolupades. La fam i la ma la nutrició eren corrents. amb una caréncia important de vitamines A, D, E, K i sobretot C, i també amb un desconeixement total de la lbrma adequada de conservaci(i dels aliments. Es passava, doncs. a un estat de sobreconsum en ¿poca de collita a la restlicció, als trastorns digestius, al descarnament de les dents...

Gregori, bisbe de Tours, ens dóna noücia que els pobres meniaven pa fet amb llavors de raim, flors d'avellaner, arels de falÉiue ra..., acompanyat d'herbes del camp. I en moments de desesperació s'aÜibava a fer pa amb argila o barrejada aquesta amb una mica de fárina, la qual cosa provocaya que el\ qu¡ er nlpnja\etr s'inflaren l'ins a murir. Nlichel NIollat, a la vista d'aquestes notícies

reflectides pe¡ les fonts de l'época, afirma que aixó és indici que el temor a passar fam era més gran que la fam mateixa. I a les vo-

la

,t

-::

ü

t

n

§§ t-

Pobres captaires d les portes dc Flor¿ncia.

Miniotura del "Biad.oino lo" de

Domenica Lenti. s, xl\ . Flor¿ncia. Biblioteca

penriIia .'agrel¡ia\a a la pIima\et.a,

t)esenrbrc 2002

Laurenziana. kesse,

nt ¡¡1s3

@

ool*n

res dels camins apareixien cadávers amb la boca plena d'herbes i arrels, cn un darrer intent de meniar algLlna cosa. {l r'oslal de ]a pobresa cal lenir en compte l'assistencia i l'almoina. T,a matrícnla dels pobres, terme que designa un registre o llista de pobres, es va organitzar a Roma per l'acció dels papes Lleó el Gran i Celasi, i es va estendre posteliorment pel la Gál.lia, cap al segle Yr. S'oclrpava dels pobres válids sense treball, dones sense recursos, vidues... peró només era una minoria de pobres: pcr exemple, l'arl, 726 n'hi havia 40 a Ia catedral de Reims i 726 en el conjunt de totes les esglési es de lletz. Eren els pobres de C¡ist, allotjats a vegades en cases propietat de I'església a la (lllirl eslarcn irdscrils. i al. qlli hom propor( i onava vestit i també al¡ment. Per(') a mitjan segle rx aquesta matrícula va comerqar a canviar de scntit i els pobtes matriculari¡ es convertiren en servents de l'esgJésia. Assumien tasques de manteniment, col,laboraven amb el clcrgat de l'esglésiai per tant, ja no podien ser veritables pobres, ni tampoc J'almoina era auténtica, sinó que més aviat era un intcrcanvi. Perd els veritables pobres es trobaven al camp, on les masses de rodamons i desarre lats comenqayen a Fucar a les portes dels monestirs benedictins, on donaven acollida als qui anjbayen a les seyes porteries, tot i que els visitants il.lustres eren acoilits en locals especials, mentre que els pobres anaven

a altres dependéncies. La discriminació entre rics i pobres era també present en l'ámbit monacal, sobretot a part¡r de la reforma de Benet d'Ani¿I, al segle lx, quan el servei rinic d'acollida fbu substituit per diversos oficis destinats precisament a acollir rics i pobres, lue us p ortant ro rI e lLrF-rescos de la Int:enció ¿le la Santa Creu. CaÍedral de Tarraqona, c, 1)i0.

perd ben diferenciats. Aixi sucoeia a Cluny on, al segle xr, hi havia tres monjos destinats a l'aoollida dels transetints: l'hospeder rebia els yiatgers deslacats, el seu a,Udant cuidaya dels cavalls i l'almoiner tenia cura dels qui vi atjaven a peu (clergues, peregrins i pobres),

A Ia yista d'aquest recorregut pel concep-

te de pobresa al llarg de l'edat mitjana hem de concloure que es tracta d'un tema dificil de definir i complex d'analitzar. Aquests aspectes s'accentuen en el dauer tram d'aquest període históric, sobretot a partir dels canvis que es produeixen en la societat europea des del segle xI. Sense abandonar la vessant religiosa i espiritual que té el pobre en la socie-

tat medieral apareixen, sobretot en el món urbi, problemes relacionats amb la inserció social. Un desenvoluparnent de l'economia monetária i de la urbanització són tal vegada les característiques més evidents d'aquest momenl históúc, i en un món aixi hi ha molles persone: que no hi lrr¡ben lloc. É. una sor-ielal quc r-omenCa a \cr próspcra perd paral.lelament comenqa a tenir temor de tot alló que li pugui comportar no entrar en el cercle, en el grup dels benchciats per l'expansió econdmica. És un temps en qué apareix el pensament en la mofi com un element que, tot i sent natural i ineyitable, fa nosa perqué no permet frufu de tot alló que es va aconseguint en yida, generalment amb

molts esfbrqos, viatges comercials, contractes melcantils...

També els pobres i la pobresa fan nosa pelqué són la imatge d'allü al qual hom pot anaT a paral sinó acaben de funcionar prou

I els pobres comencen a ser ho per motius materials: aixi com en l'alta edat nritlana els pobres es contraposavcn als poderosos amb un sentit d'humllitat, ara es contraposen als rics, amb un sentit clarament económic i monetari. Reprenent les idees de Michel Mollat5 hi ha tres elemcnts que ens poden ajudar a err lendrp lo pobre\a medielal. Diu aquest outur que hi ha un primer nivell biológic que fa que la pobresa i tot el relacionat amb la ma laltia es confonguin. En un segon nivell hi ha el tema econdmic. que porta a tobar-nos bé els negocis.l

amb els pidolaires, els pobres que demanen almoina, tot i que caldr¿i diferenciar aquells pobres de tota la vida amb aquells que ho són per algun infortuni de la vida. Els pri mers, els pobres de naixement, patcixen l'exclusió social. idelülicada fácilment amll la marginació i també amb la delinqiiéncia- Els segons són els aDomenats pobres vergonyants, als quals, la societat baixmedieval

canalitza una série d'aln¡oines i subsidis corn un intent que els membres d'un mateix grup social no caiguill en el món de la mar-

ginació, tan proper al dc la pobresa. El tercer nirell, cl sociológic, N{ollat el relaciona amb

la mobilitat social, amb el

desclassament,

que rápidament provoca exclusió, rebuig, desplaqament i també emigració fora del lloc d'origcn o de residéncia. S'hi inclouen els rebutrats per motius econdmics, peró també els que corneten delictes o tots aquells que es DossEn

@

kesse, nún,33

Desembrc 2002

mouen en ambients proclius a la cdminalitat i la Yioléncia. Dins d'aquest panorama apareix Ia idea de les obres de caritat i de misericórdia amb lobjectiu de redimir el5 pecats. Es aqui on

Tot aquest canvi i aquest ambient, estretament lligat a la renovacir'l econdmica d'Occident, fa aparéixer encara un nou concepte de

els pobles eq con\,crleiyen en nccessaTi\ per als rics, a més de representar el mateix Crist, per aixd hom els fa donacions, llegats testa mentaris i s'organjtzen instjtucions benéfi

estan malalts, dones yídues o nens orfes, els Írnics que poder rebre assisténcia als hospitals i, en definitiva, es convelteixen en els pobres oficlals de la societat baixmedieval. Les parrdquies els ide[tihquen amb unes boles de plom que els pengen del coll per tal de con trolar totes les almoines que reben i de mane-

A l'hora de fer testament els mercaders es desprenen dels seus béns, tal com diu Jaume,A.urellT en el seu llibre sobre els mercaders catalans: "De cop i volta, sembla com si tot l'esforq que ha estat la raó de la ques.6

seva vida professional, com si tot l'atresorament de riqueses materials que ha caracte-

ritzat la seva existéncia. es transformés en un anhel de despullar-se de tots els lléns de la terral' Exemples evidents els trobem en el cas del testament de Giacomo Galganetti, un

mercader toscá del segle xn, treballat recentrnent pel Duccio Balestracci.s Aquest mercader atorga el seu testament el 15,f0 i hi deixa 500 lires pel al rescat de persones empresonades per motius de deutes, 500 lires més per als pobres vergonyants i per a les donzelles porbres sense dot. Galganetti encara fa una darrera almoina a lavor dels preveres pobres de la seva ciutat, Lucca, tot i ql¡e aqlrcsl capellans hon de dir misses per a la salvació de l'ánima del seu benetactor. En aqlresta ciutat toscana s'observa, diu Bales tracci, que els testaments que s'hi localitzen presenten un interés paticular, que és la di mensió de la pobresa femenina, perü també el paper de les dones en la gestió de la pobresa lamiliar. Són les dones les que reben les almoines i administren els pocs diners que recullen a bavés d'aquestes donacions. Un altre cas forga destacabJe és el del mer cader de Prato, Francesco Di Nlarco Datini. que eI1 el seu testament de l'any 1410 va lle gar la seva fortuna per a la creació del Cepo de Poveri, Lma institució berélica irnporlant en Ia seva ciutat.e

I)esernbr .lO0l

pobresa: els pobres vergonyants.r0 Aquests són tots aquells que no poden treballar, que

ra que cada pobre vagi a celcar ajuda a la palrñqu¡¡ ci'rrc\pnncnl. \o ó. mós qr¡c l¡na forma de |aciolalitzar la distribució de béns als més desr.alguts, canalitzada ¿r través d'ins titucions parroquials com ara el bací dels pobres yergonyants, present a Ia majoria d'esglésies caLalanes de la baixa edat miLjana. L'n del bací dels pobres Drés (xrnegut és el de Santa \[oria del Pi de Barcelona. quc encara e\isteir actualment. També a casa nostra hi havia cls h¡cin: rlr'l\ |nl)rcs. corn cl dc la pí¡rr¿)(l¡ia

de Sant Pere de Reus, que es

nodria

mitjanqant llegats testamentaris, dels quals en trobem cn cl 80,90/0 de test¿Lments atorgats al llarg del segle \n, aifra que ens dóna idea

de la importáncia que tenien els

pobles

ver€tonyants. Perd en alguns testaments reusencs també es nomenen els pobres rergonyants com a hereus unil.ersals, tot i

hi ha testaments que ho fan directament i altres que ho fan apuntant lfl possih¡lili¡l (ll¡e el\ allrFj' herer¡' morissin i

qr¡e cal destacar que

finalmenl els béns passessin als pobres. Els testarnents medievals constitueixen

u¡a folrt básica per estudiar les aclituds de la societat davant la mort i també tots els rituals que envoltaven els daffers moments de la vida. Un dels ritus era el trasllat del cos del difunt rles de casa lins a l'església i després al cementiri. Els testaments dels més rics de tcrminaven que el cadáver fos acompanyat, a més dels elements religiosos, d'un nombre concret de pob¡es

i

vestits d'una manera de

ke'se,

núnr3

@

El banguet deLs pclegri¡N, hrescos del refectori de kt canongüt de tu Seu tlello de Lleicla; c.1

Ji

0.

Lki¡lo.

oosrn

lluseu I)iocesd,

terminada. Se¡qons paraules de Michel \trvelle,1r aquesta plocessó era la maltifestació

més evident de la mort nedieval, la mort sorüa al carrer en una mena d'espectacle pr'ltagonitzat per la clerecia, sobrelot pcls frares mendicants. una manifestacií) de la

religiositat urbana, peró Lambé com una mostra del pr'estigi del difunt envers la socie tat. Per aixd hi anaven pobres, que r.estien unes gramalles i caperors de color blau o vermell, com en el cas del seguici eslipulat en el testarnent del mercadel valenciá Bernat Boix, el 1598, en qué dirr: "[...] ving¡a la proccssó de la Seu, gó és, tots los carlollges e persone{ de aqllella ¡ll) la ¡ reu maiot'scgons és acostumat en la dita Seu. ltem yull e rlan que en Io dia de la dita mia sepultura sien

vestits dotze pobles en releréncia dc la Sagrada Passió de Jesucrist Senlor Nostrc, de

e caperons de drap blau [...]" Aquests vestits poden considerar-se una trlmoina, tenint en compte també que a vegades es deia que els vestits fossin entregats a uns altres pobres que no havien assistit a ia gramalles

processó. Els testadors reusencs del segle xlv també feien llegats similars quan deixaven quantitats, que van dels 50 als 500 sous, desünades a vestil pobres. !-ins i tot hi ha un testador, Pere Riba, que el 1598 deixá roba per a vestir els pobres que estan a l'hospital, com l¡n lle8at \erjlahlemetll carilaliu i ¡ssistencial peró potser també un llegat per mos trar el prestigi i salvaguardar la memória del

difunt testador al davant dels seus semblants.

EI funeral,

i aixi ens ho confirmen els

testaments, era també un moment per a l'almoina directa als pobres.'r N{olLs testaments cstipulen una quantitat de diner que haYia de selvil'perqué els malmessors repartjssin pa entre els pobres que acudissin al funeral.

Ho podem considerar un record dels antics Apats funeraris qne es celebraven sobre ics tombes dels morts, tant en el dia de I'enlerIament coln en festes assen"valades. l-lllsglé sia ya intentar desterrar del costumari clisti¿) aquests ritus, converüts moltes vegades en libacions de vi i oli a l'interior mateix de les tombes, o també en oftenes de pa a la parrÓquia amb el sentit que els difunts tiguessin menjar al més enllá. Al segle xtv encara es

documerlten ápats funeraris protagonitzats per pobres, la majoria dels quals consistien en un repa{iment de pa cuit -p(urc cocto, és a dir, una mena de bescuit o galeta que es podia conservar molt bé-. El repartiment es feia genel'alment el dia de l'enterrament, obligant els pobres que rebien l'almoina a menjar-se aqucst pa a sobre de la tomba acabada de tancar. A Reus s'ha doc[mentat també algun testament que remarca que el reparüment es faci en dics importants del calendari: f)ivendres Sant, I'Ascenció, Pente DottrER

@

kesse, Dún33

costa, o el dia dc l'Anunciació, festa que es celebrava amb una processó tal com consta en els comptes municipals de l'any 1576. Per qué aquests llegats testameniaris als pobres, sobretot aquests reparümenLs de pa? Els testadors són conscients que la pregária pels difunts és un mitji eficaq per a una purificació rápida dels pecats al més enll¿.

I-iánima está al Purgatori intentant rentar els pecats venials que s'han fet al llarg de la vida, i només es podrá accelerar aquesta estada amb les pregdries, peró tamtlé amb les almoincs. S'uülitzen els pobres, doncs, amb

la hnalitat que preguin pel difunt que els dóna el benefici del pa el dia de I'enterra ment, tot i que nonés es pot considerar com una [or.lna de subsisl¡ncia a curl lermini i tto pas una solució definiti\ a al problema de la pobresa, Si els pobres es beneficien momentániament d'aquests pans cuits menjats sobre les tombes, els difunts en resulten doble-

menl beneliciats: acceleren el pas deltnitiu cap a la sah,ació eterna i gaudeixen dels prestigi davant la resta de la societat en ofe rir una ajuda als lr-rés necessitats com més ajuda donel més poden mostrar cl seu poder monctüri iperpeluar l se\a memória. Els pobres l.ergonlallts no es beneliciavcn només dels diners que destinaven els testadors cn els lestaments i que posteriorment la parrdquia dish'ibuia segons ies ne cessitats dc cadascú. Tambó el municipi baix medieval establia mecanismes per mantenir el nivell d'aquests bacins. Un dels mecanjs mes era el nomenalnent d'uns funcionaris municipals la funcirl dels quals era caplar almoi¡es per als pobres, com en el cas de Reus al scgle xr.; l'altre era el repartiment directe de caritats en ¿rlgunes festes més desta cades, com per exemplc a Talragona, dada que documentcm a partir de l'any 1585. Era una forma de controlar" el repartiment d'al molnes, sobrctot en ur temps en qué era di-

Iicil delimitar qui era pobre i qui no o, més ben dit, qui mereixia l'a,ut dc la societat i el srrbsidi i qr¡i no, en relerdncia a aquells con ccptes tan amplis que ja herl apuntat més amunl. Fins ilo¡ hom c(,ncedia permisos perqué els pelegrirs poguessin demanar almoines quan anaven de camí cap a Terra Santa, com el cas de Joa[ de !'enécia el 1587 o el de Joan Andreu, qr¡e va a Santa Maria de Guadalupe el 1595.

Són dades que tobem en la documenta ció local, perd també en els pensadors del moment. Francesc Eiximenis, et el Re¿¡ímenl de la cosa públíca, diül "[...] si és que negir no sia sof'erte en la comunitat que sia inúLil, car així com lo membre intitil en lo cos és mort e nou als yius, així aital hom que no és bo per a res, déu ésser gitat del cos civil de la comunitat així com a inútil, qui a res no és bo e menjo. e. quant en si és. pncareir per sa I)(,$nbk l00l

preséncia lo bé qui pertany a aquells qui són proñtosos a la cosa pÍlblica [...] los pobres

que són vers pobres deuen romtrndrc aquÍ sens nenguna moléstia que no els deu ésser feta. E aqó per' tal corn per Déus són lleixats e posats en cascuna comunitat per tal que los rics e aquells qui han a dar hagen lloc de fer almoines e de rembre llurs pecatsl'1i Lex plicació d'Eiremenis no pot ser més clara, i ens dóna resposta a aquclla afirmació arnb qué comenqár.em aquest text. Els pobres, doncs, són utilitzats per redimjr els pecat. i tranqlril.lit¿al, les co¡tscién( i es. Ln exemple clar: en els periodes en qué

l'Església manaya abstenció d'alguns aliments i el dejuni, en algunes taules ro hi mancaven els menjars luxosos. Per solr¡cionar aquesta contradicció s'erercia la caritat convidant als banquets un nombre d'indigents, tal com feia, per exemple, la reina Maria de Castella, que convidava set doles pobres. acompanlades tle lrarcs. monges i alguna beguina, en els seus banquets diaris al palau de laldncia, Una actitud tolerada per l Església. que no podia dir rcs i. a més,

9.

beneficiava aquests bencfactors Lan Éienero sos amb la concessió de butlles i dispenses de tota mena.rl

Lalmoina es .on\erli en el me(.¿¡nicmc per canalitzar aquests llegats, destinats també a altres glups importants de la societat, com ara les donzelles pobres per casar i també els captius. En els testamcnts trobem llegats d'aquest tipus per tal de solucionar un problema evident: si una noia no tenia dot no podia casar se ni entrar en un conyent, i només li quedava la lndigéncia o la prostitució com a mitiá de subsist¿ncia. La societat baixmediel''al creá doncs uns mecanismes per tal d'evitar aquestes sortides tan desgraciades, mitl'anqant almoines dcstinades o noics que perlanJen al propi grup ",, cial, al gremi, al barri o al carrer. I més que almoines hom lcs considerarA 1'eritables in

versions, recordant que ens trobem en els inicis del mercantilisme, I?assisténcia i les institucions assistencials, al davant d'una situació que cada vegada hi havia un nombre més ele\.at de gent sense mitians de subsisténcia, es ra desen

volupar en glan [lanera, arribant a crear institucions amb una organització important iamb urr grau de perfe((ió desl¡rcalrle. És el cas de la Pia Almoina de Barcelona. nodrida no només amb les almoines sinó també amb censals i amb les rendes que obtenia dels di versos establiments emlitdutics atorgats er1 una zona d'influéncia que anava més enllá de la mateixa capital del Principat.lr Aquest I'et ens posa de manifest I'amplitud a qu¿ arribá Ia caritat en cls darr,ers segles medie vals, peró nornés té senüt en un món en el

llcscrnbre 2002

que les desiguallals socials i econórniques cada vegada eren més importants. El nombre de pob|e. ¡ la :.c\o tipoloeia aná ar¡g mentant, per diverses causes a les quc ara no podem referir-nos, perd quc ens portaria a trobar persones dcscstrLrcturades, masscs de miserables sense pa, serrse ofici

Pobras

(h'cagua, c. l)18, Flor¿¡t(:üt, 6gl¿sia de kt

Santd Creu.

ni bcncfi

ci, dones abandonades, infants orfes vaganL ppr les cilrlcls u rccollits e i slilu(.i,,n\ mt¡nicipals... Les institucions benéfiques. al davant d'aquestes situacions, sí que intentaven solucionar moments de penúria i mancances materials, per'ó també p].ocuravcn un control d'aquestes masses, lhcilmcnt donades a la vio léncia i la rcvolta. El coltrol és evident. sobretot cn Lrn momenl en qud cl fenomen de la pobresa semblava escapar'-se de les mans de les autoritats i cs comenqava a barrejar amb pors i temors. Aqucsta pobresa pe¡illosa s'aná marginant a poc a poc. difelenciant-se molt bé quins pobres er,en els qui calia exclourc de la socielat i quins cren els qrri realmcnl inlere.sa\en icrell t¡ecess ris. DANTEL

Prior,

A ¡,^ B-,IRT

,(€rre

D¿,,.!:

@

intoca t el judicí

.fitml. Fresc .lel'l'riottf de ld llort, per lndreu

oos'm