Els jaciments paleontològics del Triàsic del Montseny

v n Trobada d'Estudiosos del Pare del Montseny • p . 3 2 5 - 3 3 1 • Diputaci6 de Barcelona • 2 0 1 0

Els jaciments paleontologies del Triasic del Montseny Josep Fortuny iAngel Galobart Institut C a t a l a d e Paleontologia, Universitat A u t o n o m a de Barcelona

I 325

Resumen Los yacimientos paleont6logicos del Triasico de! Montseny L o s v e r t e b r a d o s del Triasico e n C a t a l u n a s e c o n centran en u n o s p o c o s yacinnientos, principalmente e n los sectores del M o n t s e n y y de Montral-Alcover (Tarragona). E n el macizo del M o n t s e n y los afloram i e n t o s tienen u n a e d a d d e Triasico Medio. E n f a d e s Buntsandstein y Muschelkalk se han recuperado rest o s d e p e c e s , a n f i b i o s y r e p t i l e s . E n el a r e a d e l p l a d e la C a l m a , y z o n a s l i m f t r o f e s , l o s y a c i m i e n t o s a d q u i e ren u n m a y o r valor: se c o n o c e n a b u n d a n t e s pisadas (icnitas) d e t e t r a p o d o s , r e s t o s fosiles d e flora e invertebrados y una importante localidad d o n d e se han recuperado centenares de restos asignados, mayoritariamente, a u n anfibio d e tipo capitosauroideo, a d e m a s d e o t r o s anfibios y reptiles. D e s d e el a n o 2 0 0 8 se h a n r e t o m a d o las actuaciones paleontologicas (con nuevas excavaciones y prospecciones) en el m a r c o d e u n p r o y e c t o d e investigaclon d e los vert e b r a d o s del Triasico d e Cataluna. Palabras clave Triasico, M o n t s e n y , vertebrados, peces, anfibios, reptiles, icnitas

Resum

Abstract

Els vertebrats del Triasic a C a t a l u n y a es c o n c e n t r e n e n p o c s jaciments, principalment dels sectors del M o n t s e n y i de Montral-Alcover (Tarragona). Al m a s sis del M o n t s e n y els afloraments t e n e n u n a edat de Triasic mitja. E n facies B u n t s a n d s t e i n i M u s c h e l k a l k s ' h a n recuperat r e s t e s d e p e i x o s , amfibis i reptils. A I'area del pla d e la C a l m a i z o n e s limftrofes els j a c i m e n t s a d q u i r e i x e n u n v a l o r m e s alt: s e n ' h a n d o c u m e n t a t a b u n d a n t s p e t j a d e s (icnites) d e t e t r a p o d e s , restes fossils de flora i invertebrats i una important iocalitat q u e h a a p o r t a t c e n t e n a r s d e restes a s s i g n a des, majoritariament, a un amfibi de tipus capitosaurid, a m e s d'altres amfibis i reptils. D e s d e I'any 2 0 0 8 , s ' h a n repres les actuacions paleontologiques a l Montseny (amb noves excavacions i prospeccions) e n el m a r c d ' u n p r o j e c t e d ' i n v e s t i g a c i 6 d e l s v e r t e b r a t s del Triasic d e Catalunya.

Palaeontological sites from the Triassic period on Montseny T r i a s s i c v e r t e b r a t e s in C a t a l o n i a a r e c o n c e n t r a t e d o n a f e w sites, m a i n l y in parts of M o n t s e n y a n d M o n t r a l Alcover (Tarragona). T h e outcrops o n t h e M o n t s e n y Massif date f r o m the mid-Triassic period. W e have recovered t h e r e m a i n s of fish, a m p h i b i a n s a n d reptiles f r o m t h e B u n t s a n d s t e i n a n d M u s c h e l k a l k facies. In t h e a r e a o f t h e P l a d e la C a l m a a n d its n e i g h b o u r ing a r e a s t h e sites h a v e a greater value: a b u n d a n t f o o t p r i n t s (ichnites) o f t e t r a p o d s a n d t h e f o s s i l r e m a i n s of flora a n d invertebrates h a v e been d o c u m e n t e d a n d a n important site h a s b e e n f o u n d containing hundreds o f remains w h i c h are mostly attributed t o a capitosaurid-type amphibian, a s well a s other a m p h i b i a n s a n d reptiles. Palaeontological digs o n M o n t s e n y r e s u m e d in 2 0 0 8 (with n e w excavations a n d searches) a s part of a research project o n Triassic i n v e r t e b r a t e s in C a t a l o n i a .

Paraules clau Triasic, M o n t s e n y , v e r t e b r a t s , p e i x o s , amfibis, reptils, icnites

Key words Triassic, M o n t s e n y , vertebrates, fish, amphibians, reptiles, ichnites

326 I v n Trobada d'Estudiosos del Pare del Montseny • Diputacio de Barcelona • 2010

lntroducci6 El Triasic, amb una edat compresa entre els 250 i els 200 milions d'anys, va marcar I'inici del Mesozoic. S'enceta, aixi, un periode en que la vida va comengar a superar la regressio provocada per la important extincio que es va donar al final del Permia i que va suposar la pitjor de les cine grans extincions, mes fins i tot que la que mes tard va provocar r extincio dels dinosaures al final del Cretaci. La fauna vertebrada triasica estava dominada per amfibis i reptils, amb una diversificacio de la vida despres de rextincio permotriasica i I'aparicio de nous grups faunistics que van omplir els ninxols ecologies, desocupats per la gran extincio. r a i c u u i u y i a n u a ! Mc;! I L ,

ci itiuii

L I l a o i o oi a

niUii

diferent de Tactual. Un sol continent, Pangea, agrupava les masses continentals de la terra, i durant aquest periode, el supercontinent comenga a dividir-se en dos grans blocs de continents: Laurasia i Gondwana. En aquest context, el que ara coneixem com la peninsula iberica es trobava, a principis del Triasic, en contacts amb les actuals regions nord-africanes i amb el continent nord-america. Al final d'aquest perfode, la peninsula iberica se separa del continent africa i mantingue el contacte amb el continent nord-america. Aquesta area coincideix amb el limit occidental del geosinclinal del Tethys, que va mantenir amplies zones emergides de les aigues marines, que

Plistoce-Holoce

Facies Buntsandstein Iridic inferior-mig

Paleonce-Eoce

Facies Muschelkalk mig Triasic mig

conservaren els alts relleus de les roques del Paleozoic i tambe conques on es van anar dipositant els materials transportats pels rius, originats de la meteoritzacio d'aquests massissos paleozoics (Calvet i Marzo, 1994), Pel que fa a la fauna, els vertebrats triasics es coneixen be a partir dels grans afloraments localitzats a la regio siberiana i tambe al sud d'Africa (Karoo Basin), on s'han pogut establir importants correlacions estratigrafiques i biocronologiques de tota la sequencia permotriasica. A la peninsula iberica, es destacable la riquesa dels jaciments d'origen mari, en que son especialment notables els exemplars fossils de peixos i tambe de reptils marins de tipus sauropterigis (notosaures, lariosaurids i placodontids) recuperats, per exemple, al Triasic mitja de Montral, AJcover i el Pinetell (Sanz, 1980; Sanz et al., 1993; Cartanya, 1999). Pel que fa al Triasic continental a la peninsula iberica, els jaciments son escassos. Entre aquests cal destacar el jaciment d'Algarve, a Portugal (Witzmann i Gassner, 2008), com tambe els jaciments del sector del Montseny i del sector d'Olesa - riera de Sant Jaume (Almela i Llopis, 1947, Gaete etal. 1994, Galindo com, pers.). A Catalunya, el Triasic del Montseny i les seves arees Iimitrofes es caracteritza per la presencia de facies Buntsandstein i Muschelkalk, com tambe per una important extensio paleozoica datada com a Cambrordovicia-Ordovicia amb

Facies Muschelkalk inf. Triasic mig-superior i

Facies Muschelkalk sup. Triasic mig-superior

Carbonffer-Permia .. J Siiuria-Devonia-Carbonffer

MetamorfosI durant et Carbontfer-Permit Cambroofd iw; ia-Ordwtcia

vn

Trobada d'Estudiosos del Pare del Montseny • Diputacio de Barcelona • 2010 I

327

Localitats on s'han recuperat restes directes i indirectes de vertebrats fossils al sector del Montseny. Les referencies citen la presencia de restes de vertebrats i no indiquen necessariament la primera referenda del jaciment

Taula 1.

Localitat Gorg Negre - Centelles

Fades Muschelkalk

Serra de I'Arca - Aiguafreda Tagamanent - El Brull Cantera de Can Parera - Tagamanent La Mora - Tagamanent Carretera C-17 entre el Figaro 1 Tagamanent

Muschelkalk Buntsandstein Buntsandstein Buntsandstein

Referencies Llopis-Llado, 1942, Bauza-Rullan, 1964 Sanz, 1980 Calzada, 1987 Calzada, 1985 (comunicacio personal) Gaete etal., 1993

Buntsandstein

Nova localitat

intercalacions de capes siiuriques i devonianes (Julivert i Duran, 1990) (fig. 1). En aquest treball fern una revisio dels jaciments triasics que han donat restes fossils de fauna de vertebrats i que es troben al massis del Montseny, actualitzem les dades sobre aquests jacinnents i donem a coneixer una nova localitat (taula 1). Materials i metodes

La informacio que es nresenta en aquest e.studi es una revisio de les dades aportades per les diverses localitats amb restes de vertebrats, a partir de la recerca bibliografica (Llopis-Llado, 1942; BauzaRullan, 1954; Sanz, 1980; Calzada, 1987; Gaete et al.. 1993; Fortuny, 2008). Tambe, durant I'any 2008, s'han revisal eis exernpiars fossils de les col-leccions paleontologiques de I'lnstitut Catala de Paleontologia, del Museu de Geologia de Barcelona, del Museu Geologic del Seminar! Conciliar de Barcelona i del Museu de Ciencies Naturals La Tela, de Granollers. Al Montseny, es coneixen un total de sis afloraments amb restes directes i indirectes de vertebrats fossils del Triasic. Aquests jaciments es distribueixen entre els termes municipals de Tagamanent, Aiguafreda i Centelles, i es troben tant en facies del tipus Buntsandstein com en Muschelkalk (fig. 1). Cal destacar que al Montseny es coneixen altres afloraments triasics, on s'han recuperat restes vegetals i d'invertebrats (Calzada, 1987; Llopis-Llado, 1942), com es el cas de les localitats de collet de Sant Marti i cantera Can Cruells, ambdues a ia pobiacio de Tagamanent, en facies Buntsandstein, i altres punts mostrejats a Centelles i Aiguafreda.

FinaiiTient, a les localitats de Serra de I'Arca i de la M6ra, s'hi han recuperat tant restes de vertebrats com de vegetals. Resultats Gorg Negre (Centelles)

Descobert I'any 1933, al terme municipal de Centelles i situat proxim a la riera de Vallossera, a la base del Muschelkalk, aquest jaciment s'interpreta com una zona de plataforma marina que es forma durant I'Anisia (estatge amb una edat compresa entre els 245 i els 237 milions d'anys). Les primeres restes foren recol-lectades per Josep Fernandez Villalta i Noel Llopis Llado, juntament arnb altra fauna invertebrada, durant el transcurs d'un estudi geologic de la vail del Congest i que fou publicat per primera vegada per Noel Llopis Llado I'any 1942, que va assignar els peixos fossils a Girelepis albertii, G. quenstedt, Crenilepis sandbergeri, Colobodus varius i Acrodus lateralis (fig. 2). Posteriorment, aquesta fauna fou revisada (Bauza-Rullan, 1954) i es va assignar a Hybodus, Crenilepis («Crenilepsis») sandbergeri, Gyrolepis cf. albertii, Gyrolepis cf. quenstedti i Colobodus cf. varians. Actualment, aquestes restes -totes elles en estat fragmentari- es troben dipositades al Museu Geologic de Barcelona (sigles: CoMeccio Villalta 2912 A/2, 2913/V4, V3, V4007, V5). Les actuals obres d'ampliacio de la carretera C-17 entre Centelles i Hostalets han afectat els mateixos nivells on es van recuperar les primeres restes fossils, per la qual cosa s'haura d'avaluar

328 I v n Trobada d'Estudiosos del Pare del Montseny • Diputaci6 de Barcelona • 2010

articulades: u n a primera regio a m b n o m b r o s o s arcs neurals, u n a s e g o n a regio a m b restes seriad e s d e I'esquelet axial i u n tercer sector, o n s'observen costelles i centres vertebrals.

Tagamanent - el Brull i corral de Can Parera (Tagamanent)

10 Cm

Figura 2. Resta fossil trobada al Gorg Negre (Genteites), assignada al genere fossil Crenilepsis. En destaquen les escates perfectament conservades a la part esquerra de la fotografia.

r i m p a c t e q u e a q u e s t a infraestructura viaria h a tingut en aquest aflorannent. L e s f a u n e s i c t i o l o g i q u e s d e l Triasic a la p e n i n sula iberica s o n e x t r e m a d a m e n t e s c a s s e s . N o m e s tres innportants a f l o r a m e n t s del M u s c h e l k a l k prov e n e n t a m b e del nord-est peninsular: del Konservat-Lagerstatten d e Montral-Alcover, del Pinetell i d ' O d e n . A les d u e s p r i m e r e s localJtats e s t r a c t a d ' a f l o r a m e n t s del Ladinia superior d e tipus mari, n n e n t r e q u e la d a r r e r a l o c a l i t a t c o n t e s e d i m e n t s d e l L a d i n i a - C a r n i a ( P o y a t o - A r i z a e f a/., 1 9 9 9 ; C a r t a n ya, 1999).

E n I'area limitrofa e n t r e T a g a m a n e n t i e l Brull, e n el s e u e x t r e m m e s s e p t e n t r i o n a l , J o a n V i a d e r v a localitzar, d u r a n t els a n y s 1 9 8 4 i 1 9 8 5 , u n nivell f o s silifer, e n f a c i e s B u n t s a n d s t e i n , a m b i c n i t e s d e tetrapodes. A q u e s t nivell h a lliurat, e n u n m o l t b o n e s t a t d e conservacio, motlles i contramotlles d'icnites a s s i g n a d e s a l s i c n o g e n e r e s Chirotherium i Rhynchosauroides ( C a l z a d a , 1 9 8 7 ) , q u e a c t u a l m e n t e s t r o b e n d i p o s i t a d e s al M u s e u G e o l o g i c del S e m i n a ri C o n c i l i a r d e B a r c e l o n a ( s i g l e s : M G S B 4 1 3 8 0 , 4 1 3 8 2 , 4 1 3 8 6 , 4 1 3 8 8 , 4 1 3 9 2 i 4 2 2 2 9 ) (fig. 3 ) . T o t i la dificultat p e r d a t a r a q u e s t e s r e s t e s , p r o c e d e i x e n d e I'Anisia inferior-mitja tal c o m indiquen els estudis palinologics i estratigrafics (Sole, D e P o r t a e f al., 1 9 8 7 ; C a l v e t i M a r o , 1 9 9 4 ) . Anys despres, sn una area proxima coneguda c o m a corral d e C a n Parera, e s v a localitzar paleosols a m b n o m b r o s e s icnites d e t e t r o p o d e s assign a d e s t e n t a t i v a m e n t a reptils i amfibis.

Serra de I'Arca (Aiguafreda) L a S e r r a d e I'Arca e s u n a localitat a r q u e o l d g i c a c o n e g u d a principalment pel s e u valor patrimonial i h i s t o r i c . E n d e s t a c a l a c a s e , q u e li d o n a n o m , a c t u a l m e n t e n r u n a d a , i els d o l m e n s d e finals del Neolitic. En aquest indret s'han recuperat restes fossils d e vegetals i d'un vertebral a les facies M u s c h e l kalk. A q u e s t e s restes e s troben actualment dipos i t a d e s al M u s e u G e o l o g i c d e l S e m i n a r ! C o n c i l i a r d e B a r c e l o n a (sigia: M G S B 1 0 0 9 8 ) . L a r e s t a d e vertebral s'ha assignat a u n paquipleurosaure (Sanz, 1980). Es Tunica resta coneguda d'aquest g r u p d e reptils m a r i n s , c o m p r e s o s dins del g r u p s dels sauropterigis, al sector del Montseny, tot i q u e s o n f o r g a c o n e g u t s a la p e n i n s u l a e n d i v e r s o s j a c i m e n t s ( S a n z , 1 9 8 0 ; B a r d e t et al., 2 0 0 8 ) . E s tracta d ' u n a llesca d esorrenca a m b signes evidents d e meteoritzacio o n es poden observar restes de vertebres i costelles a m b tres regions des-

10 Cm Figura 3. Icnita de tetrapode recuperada al limit municipal entre Tagamanent i el Brull, assignada a I'icnogenere Chirotherium.

Jaclment de la Mora L a n y 1 9 8 9 e s v a localitzar u n a llosa d e p e d r a s o r r e n c a q u e contenia u n esquelet parcial d ' u n

v n Trobada d'Estudiosos del Pare del Montseny • Diputaci6 de Barcelona • 2010 I 329

a m f i b i d e t i p u s c a p i t o s a u r i d al pla d e la C a l m a , a la z o n a c o n e g u d a c o m la M o r a , p e r t a n y e n t a les f a d e s Buntsandstein (amb u n a datacio palinologic a d'Anisi^). El j a c i m e n t e s t r o b a a c a t o r z e m e t r e s a p r o x i m a d a m e n t del contacte, discordant, a m b el P a l e o z o i c , d a t a t a partir d ' u n j a c i m e n t d e b r a quiopodes (Gonzalez i De Gibert, 1992) d'aquesta mateixa zona. A q u e s t a discordanga entre I'Ordovicia i el Triasic c o n s t i t u e i x la b a s e d e la dificultat a I'hora d e datar a q u e s t jaciment, ja q u e e s perd g r a n p a r t d e la s e r i e e s t r a t i g r a f i c a i e s f a m o l t dificil s i t u a r e l s e s t r a t s f o s s i l i f e r s e n e l s e u c o n t e x t c r o nologic. Foren d o s excursionistes, Emili R a m o n i P a r e F o n t , els q u i localitzaren la l l o s a i e l s qui, p o s t e r i o r m e n t , a m b la c o M a b o r a c i o del c o n s e r v a d o r del M u s e u de Ciencies Naturals de Granollers, Antoni A r r i z a b a l a g a , v a n localitzar u n nivell fossilifer e n u n a z o n a p r o x i m a o n s ' h a v i a t r o b a t la p r i m e r a l l o s a . A q u e s t e s troballes f o r e n notrficades a I'lnstitut d e P a l e o n t o l o g i a d e S a b a d e l l «Miquel Grusafont», i e l juny de 1 9 9 0 Angel Galobart, Rodrigo Gaete, Xavier R o s i Jordi P a l o m a r v a r e n realitzar u n a p r i m e r a intervencid p a l e o n t o l o g i c a a a q u e s t a localitat. En conjunt, es van recuperar centenars d'ossos p o s t c r a n i a l s i c r a n i a l s (fig. 4 ) a s s i g n a t s m a j o r i t a r i a ment a un amfibi capitosaurid i diverses restes p e r t a n y e n t s a a m f i b i s i r e p t i l s ( G a e t e et al., 1 9 9 3 ) . E n u n a visita posterior, I'any 1 9 9 6 , i a m b I'objectiu d ' e s t u d i a r l a s e d i m e n t o l o g i a d e l s e d i m e n t , e l Dr. Carles d e S a n t i s t e b a n v a localitzar u n e s icnites e n u n a z o n a p r o p e r a al j a c i m e n t a m b o s s o s . Els treballs d e preparacio d e les restes fossils i n c l o s e s a la s o r r e n c a v a r e n s e r m o l t d i f i c u l t o s o s , ja q u e els o s s o s eren m o l t fragils. L a g r a n q u a n t i t a t d e m a t e r i a l r e c u p e r a t a la p r i m e r a e x c a v a c i o , j u n t a m e n t a m b la lentitud dels treballs d e p r e p a racio, v a n influir e n g r a n m e s u r a e n e l fet q u e d u r a n t m e s d e divuit a n y s n o s'hagi fet c a p n o v a intervencio paleontologica. T a n m a t e i x , a m b la introduccio d e n o v e s m e t o d o l o g i e s i t e c n i q u e s virtuals, c o m a r a I'us d e t o m o grafies axials c o m p u t a r i t z a d e s i el t r a c t a m e n t d'imatges en tres dimensions, recentment s'fian p o g u t estudiar els materials d e s d ' u n n o u p u n t d e vista, la q u a l c o s a h a p e r m e s c o n s i d e r a r q u e els fossils d'un dels amfibis presents al jaciment corresponen a u n nou genere d e capitosaure, a c t u a l m e n t e n p u b l i c a c i o ( F o r t u n y et al., 2 0 0 8 ) . D a v a n t d ' a q u e s t a c o n s t a t a c i o , i p e r t a l d e recollir m e s informacio sobre els t a x o n s presents e n a q u e s t a localitat, e s v a d u r a t e r m s u n a n o v a c a m -

Figura 4. F r a g m e n t c r a n i a l d e i ' a m f i b i d e t i p u s c a p i t o s a u r i d r e c u p e r a t a l j a c i m e n t d e la M o r a . p a n y a d ' e x c a v a c i o n s d u r a n t la p r i m e r a q u i n z e n a del m e s d e juliol d e 2 0 0 8 . T o t e s les restes r e c u p e r a d e s e n a q u e s t e s interv e n c i o n s e s t r o b e n d i p o s i t a d e s a I'lnstitut C a t a l a d e P a l e o n t o l o g i a (sigles c o r r e l a c i o n a d e s L M 1 1 0 6 i p l a q u e s A - Z ) i al M u s e u d e Ciencies N a t u rals L a Tela, d e G r a n o l l e r s ( a m b la sigia M G C N . 9.754). A c t u a l m e n t , a la p e n i n s u l a t a n sols e s c o n e i x e n tres localitats a m b restes d'aquest tipus d'amfibis ( W i t z m a n n i G a s s n e r , 2 0 0 8 ) , la m e s i m p o r t a n t d e les q u a l s e s la d e l M o n t s e n y

Localitat a la carretera C-17 A r r a n d e les o b r e s d e r e f o r m a d e la c a r r e t e r a C - 1 7 , q u e uneix les p o b l a c i o n s del Figaro i T a g a m a n e n t , e l s d e s m u n t s q u e t e n i e n Hoc a l m u n i c i p i d ' a q u e s t darrer t e r m e m u n i c i p a l v a n deixar a la vista s e d i m e n t s q u e c o r r e s p o n e n a la part m e s b a i x a d e les fades Buntsandstein, i que eren susceptibles d e contenir restes fossils. A instancies del Servei d'Arqueologia i P a l e o n tologia, es va dur a t e r m e un control paleontolog i c e n el m e s d e s e t e m b r e d e 2 0 0 8 , d u r a n t e l q u a l es van recuperar unes poques restes de vertebrats en un estat de preservacio pessim. Arran d'aquest control, es van proposar mesures de control periodic p e r si a p a r e i x i e n n o v e s r e s t e s a m e s u r a q u e a v a n g a v e n les o b r e s . L e s p r i m e r e s restes localitz a d e s es troben actualment e n u n diposit provisional a I'lnstitut C a t a l a d e P a l e o n t o l o g i a .

Conclusions El s e c t o r del M o n t s e n y h a a p o r t a t u n a i m p o r t a n t diversitat de vertebrats del Triasic d ' a m b i e n t s c o n -

330 1 vn Trobada d'E&tudiosos del Pare del Montseny • Diputacio de Barcelona • 2010 tinentals i marins a m b un total de sis localitats c o -

BARDET, N . ; PEREDA-SUBERDIOLA, X.;

RUIZ-OME-

negudes. L'estat de preservacio dels materials es

NACA, J.l. (2008): " M e s o z o i c marine reptiles f r o m

b o n a en la majoria d e les localitats. Els aflora-

t h e Iberian Peninsula*, dins Geo-Temas,

ments del Triasic d e la peninsula son escassos, i

1245-1248.

10:

el cas del Montseny es un cas poc usual per la

B A U Z A - R U L L A N , J . (1954): «Contribuciones al

diversitat de vertebrats recuperats. Aquest fet plan-

conocimiento de la Ictiologia fosil de Espana. Los

teja la necessitat de controlar les zones on afloren

peces triasicos de Gorg Negre de Centelles», dins

les facies Buntsandstein i Muschelkalk pels pos-

Boletfn de la Real Sociedad

sibles jaciments que s'hi puguin localitzar, especial-

Natural (Tomo homenaje

ment si aquests es troben en zones a m b actua-

co): 9 7 - 1 0 3 .

cions de tipus arquitectonic o viari.

Espanola

a £

de

Historia

Hernandez-Pache-

CALVET, R ; M A R Z O , M . (1994): « E I T r i a s i c o d e l a s

Cal destacar q u e les intervencions paleontolo-

Cordilleras Costerocatalanas: estratigrafia, sedi-

giques en aquest sector han estat escasses, pero

mentologia y analisis secuencial*, dins Excursiones

que la diversitat d e troballes es molt elevada i que

del III Coloquio

aquestes indiquen que el potencial d'aquest sec-

del Permico

tor del Montseny es alt.

Arche, 53 pagines.

Estratigrafico

y

Paleogeograflco

y Triasico de Espana.

C u e n c a : A.

Per aquest motiu, I'lnstitut Catala d e Paleonto-

CALVET, R; RAMON, X. (1987):«Estratigrafia, sedi-

logia ha engegat un projecte d'investigacio dels

mentologia y diagenesis del Muschelkalk inferior de

afloraments de vertebrats del Triasic de Catalun-

los Catalanides", dins Cuadernos

ya que ha de permetre localitzar mes afloraments

rica, 1 1 : 1 4 1 - 1 6 9 .

i fossils a tot el territori catala, i especialment al sector del Montseny.

de Geologia Ibe-

CALZADA, S . (1987): «Niveles fosiliferos d e la facies Buntsandstein (Trias) en el sector norte de

Des d'una altra perspectiva, un dels principals problemes per al posterior estudi dels vertebrats

las Catalanides», dins Cuadernos

de Geologia Ibe-

rica. 1 1 : 2 5 6 - 2 7 1 .

fossils es troba en la datacio dels jaciments; els

CARTANYA, J . (1999): «An overview of the M i d -

estudis realitzats fins a I'actualitat (Virgili, 1958;

dle Triassic actinopterygians from Alcover, Mont-

Sole de Porta etal.. 1987; Calvet i R a m o n , 1987)

ral and El Pinetell (Catalonia, Spain)», dins Arratia,

han aportat informacio principalment de tipus pali-

G.; Schultze, H.P. (ed.): Mesozoic

nologic i han permes establir els estatges, pero

matics and the fossil record. Munic: Verlag Pfeil, p.

a m b una important carencia d'estudis d e tipus

535-551.

magnetoestratigrafic.

DINARES-TURELL, J.; DIEZ, J.B.;

fishes

2-Syste-

REY, D.; ARNAL, I.

(2005): ""Buntsandstein" magnetostratigraphy and biostratigraphic reappraisal from eastern Iberia; Eariy and Middle Triassic stage boundary defini-

AgraVments

tions throught correlation t o Tethyan sections», Els autors volen agrair a Antoni Arrizabalaga,

dins Palaeogeography

Sebastia Calzada, Julio G o m e z - A l b a i J a u m e

ecology, 2 2 9 : p. 158- 177.

Gallemi, conservadors dels museus revisats, I'acces a aquestes coMeccions.

FoRTUNY, J . (2008): Reconstruccid crani de I'estereospdndil

Igualment, agraim I'ajuda d e Mariam Ben-Arab

Palaeoclimatology

capitosaurid

Palaeodigital

del

del Jaciment

de la Mora (pla de la Calma, Barcelona).

Treball d e

en la creacio de figures i revisio del manuscrit i a

recerca Tutelat Programa de Doctoral «Ciencies

t o t s els excavadors i personal tecnic, sense els

d e la Terra» (2006-2008). Barcelona: Facultat d e

quals el material fossil no hauria pogut ser recupe-

Geologia, Universitat de Barcelona, 53 pagines.

rat i estudiat.

GAETE, R.; GALOBART, A.; Ros, X. (1993): «Prime-

ra noticia del hallazgo d e un Parotosaurus

(Capi-

tosauridae, Amphibia) en el Triasico inferior del Macizo del Montseny», dins Treballs del Museu de

Bibliografia

Geologia ALMELA, A.;

cion

al Maps

LLOPIS-LLADO, N . (1947):

Geologico

de Espana

Explica-

a

escala

de Barcelona,

3: 6 1 - 6 6 .

GAETE, R.; GALOBART, A.; PALOMAR, J.; MARZO, M .

(1994): "Hallazgo d e Parotosuchus

sp. (Amphi-

1:50.000. Hoja num. 392. Sabadell. Madrid: Ins-

bia, Temnospondyli) en las facies Buntsandstein

titute Geologico y Minero de Espana, 106 pagines.

del Pla de la Calma (Cordilleras Costeras Catala-

v n Trobada d'Estudiosos del Pare del Montseny • Diputaci6 de Barcelona • 2010 I 331

nas): 16:

Resultados preliminares», dins

Geogaceta,

S A N Z , J . L . ( 1 9 8 0 ) : Los notosaurios

analisis filogenetico

61-63. GONZALEZ, J . L . ; D E GIBERT, J . M . ( 1 9 9 2 ) : «Bra-

q u i o p o d o s y otra fauna asociada del Ordovicico superior de Aiguafreda (Montseny): consideracio-

y sistematico

espanoles,

de los

sauropte-

rigios triasicos. Tesi doctoral. Madrid: Universidad C o m p l u t e n s e d e Madrid, 4 4 2 pagines. SANZ,

J . L , ; ALAFONT,

L . S . ; MORATALLA,

J.J.

nes tatonomicas y paleoecol6gicas», dins Institut

( 1 9 9 3 ) : "Triassic reptiles faunas from Spain», dins

Catala de Mineralogia,

Paleontologia

Gemmologia

i

Paleontolo-

gia, 8 : 3 1 - 3 6 .

Lombarda

delta Societa

Italiana di

Scienze Natural! e del Museo Ovico di Storia Matu-

JuLiVERT, M.; DuRAN, H . ( 1 9 9 0 ) : "Paleozoic stra-

tigraphy of the Central a n d Northern part of the

rate di Milano, 2 : 1 5 3 - 1 6 5 . S o L t DE PORTA, N . ; CALVET, P.; T O R R E N T 6 , L .

Cataionian Coastal Ranges (NE Spain)*, 6\ns Acta

( 1 9 8 7 ) : "Analisis palinologico del Triasico d e las

Geologica

Catalanides (NE Espana)», dins Cuadernos

Hispanica,

25(1/2): 3-12.

LLOPIS-LLADO, N . ( 1 9 4 2 ) : Estudio

Valle del Congost, Instituto Geologica

geologlco

del

Topografico.

Barcelona: Diputacio de Barcelona, 1 0 2 pagines. POYATO-ARIZA, F.J.; BUSGALIONI, A.D.; CARTANJYA, J .

( 1 9 9 9 ) : «The Mesozoic record of osteichthyan fishes from Spain», dins Arratia, G . ; Schultze, H.P. (ed.): Mesozoic Rslies 2: Systematics

and Fossil Record.

Munic: Verlag Dr. Friedrich Pfeil, p. 5 0 5 - 5 3 3 .

Geologia Iberica,

de

11: 237-254.

VIRGILI, C . ( 1 9 5 8 ) : El Triasico de las

Catalanides.

Madrid: Boleti'n del Instituto Geologico y Minero d e Espaha 6 9 , 8 5 6 pagines. WiTZMANN, R ; GASSNER, T . ( 2 0 0 8 ) :

"Metopo-

saurid and mastodonsaurid stereospondyls f r o m the Triassic-Jurassic boundary of Portugal", dins Alchieringa,

32: 37-51.