Els jaciments arqueològics de la Vall d\'en Bas

La revolució del neolític fou la transformació de les dinàmiques socials, econòmiques i culturals produïdes pel pas de la vida nòmada a la vida sedentària, dels caçadors recol·lectors als productors agrícoles i ramaders -del paleolític al neolític-. Un canvi que ja no va tenir fre i que va modificar el modus vivendi de les societats del pròxim orient, i que, com un pèndol es va estendre en totes les terres que els homes van trepitjar. Aquest fet es va iniciar a Mesopotàmia, entre el riu Tigris i Eufrates -actual Irak-, i el nord de l'actual Egipte -al curs baix i mitjà del riu Nil-. Una zona que es va veure agraciada després de l'última gran glaciació. De tot això ara en farà uns 10.000 anys.L'estètica de la Vall d'en Bas en aquells pretèrits també era molt distinta. Boscos i rierols cobrien de forma perenne la plana i convertien la zona en un indret amb aigua abundant i nombrosos animals salvatges. Un espai feréstec, res a veure amb l'actual. Per entendre això cal remuntar-se a les erupcions volcàniques de la Garrotxa -fa uns 600.000 anys-. Les colades de lava -que es generaven arrel de les erupcions- (Planagumà: 2009) van anar frenant el curs del riu Fluvià i altres rierols per diferents fronts i, conseqüentment, van crear un espai d’aiguamolls de considerables dimensions.