Els Efectes urbanístics del Congrés Eucarístic Internacional de Barcelona, 1952

CTES URBANrSTICS DEL CONGRÉS EUCARí~ INTERNACIONAL

DE BARCELONA,

1952

Martí Checa i Artasu

I 'mlglésia a Catalunya a I'inid de la década

deis dnquanta.

La dióc

IIl1rcolona I,:IH anys quaranta i cinquanta van ser les decades de plenitud de 1111'li:l! nacíonalcatolícísrne, que, en paraules del bisbe José María Setiér 11'lHlllat de "hacer de la fe y la vida religiosa de la comunidad o de une ¡" ('sla un elemento constitutivo de la nación. Más concretamente, a

11\'1J{lIia, se trata de hacer de la religión católica un factor constitutivc ttuklac; política y cultural de la nación española", I':n aquest context ídeologic, la situació de l'església com a entitat 1

llilt'tlava, com bé va assenyalar]. Chao, en una situació de conflicte ice (:1>11 1'1 icte amb l'acció del nacionalcatolícisme de l'estat franquista i el I II'(>grama expansionista de l'Església en aquel! moment, internacionaJ 1111'1)):ldor,que des del Vaticá es proposava. Consens pel que fa al foi 1llllgic, a la consolidació de la religió católica.' I~I conflicte va quedar solucionat amb la concessió de privilegis a 1; quin eclesiástica, cosa que propicia una unificació de criteris en el con 1:1societat. La concessió d'aquests privilegis queda contraposada a la t. ('Ió que féu Franco del dret de presentación, que feia explicable la pre l'autoritats militars i polítiques junt a cárrecs eclesiástics en actes ] -ncara que fossin marcadament religiosos, Pel que fa a la diocesí barcelonina, des de 1942 estava sota la direc 1ilsbe Gregorio Modrego Casaus,' un aragonés que era provicari gene! trcnse i havia estat designat per Franco com a procurador a les CC Madrid i que, per tant, era de la seva máxima confianca, alhora que era HOI' eJe la ideologia nacionalcatolica. Ara bé, el Dr. Modrego va destacar per seguir les directrius eclesía 111 élrcades des de Roma, que pretenien cristianizar les estructures i recons 1l0U alló que la Guerra Civil, a Espanya, i la mundial, a la resta, havien e En el cas catala, calía 'netejar' no només els efectes devastadors de 1'1'é1, sinó tarnbé l'anticlericalisme i el laicisrne de la República, És per ai 1, josep MIISSOT i MUN'[ilNER, Aproximacio

a la historia religiosa de la Catalunya canten. Hnrcclcna, Abadía de Montserrat, 1973, pág. 135, 2, JosC: O [110, La Iglesia y elfranqu ismo, Madrid, Felgar, 1976, pág. 421 i seg. :1, Nnscut el 17 de novcmhrc de 11190¡¡ 131BL[Sl'e(Saragossa), vincular a la díócesí de 1 on des dv 19~Olou ,~e{'['eWrlel" (';1111/)[':1 I govcrn del futur cardenal Goma, el 1933 • '()111 ti S~'I'I'l'I:l1'1 :1Tok-do, 11/11111(' HOlaI\',~o¡'(II'\,Sdv Cornil; 1"1'1d'octubre de 1936 va 11111 hlsllt', t!¡'SllllIIl ('0111I1.tuxllhu iI 'l'llll'do I 1111111\'11111 VII'UI'¡J.\1:i1