Els clústers culturals de B Barcelona. l Contribucions de la sociologia a l'anàlisi l anàlisi de les relacions entre l'espai urbà i el sector cultural Joaquim Rius Ulldemolins Matías II. Zarlenga
CECUPS-UB
Introducció
Situació de partida: les dues darreres dècades els governs (principalment autonòmics i locals) han desenvolupat projectes de clusterizació cultural, seguint l’exemple Europeu. Dos p principals p objectius: j
EL desenvolupament de sectors de les indústries culturals La generació de serveis culturals adreçats al turisme i el comerç: regeneració urbana – creació d’institucions
Context del sorgiment dels clústers culturals: transformacions de l’escenari econòmic i cultural: societat postindustrial (Bell), cultura com a factor productius de les ciutats (Harvey), instrumentalització econòmica de les polítiques culturals (Gray), orientació al paradigma de la ciutat creativa (Landry i Bianchini). Bianchini)
Teoria de la classe creativa ha esdevingut una discurs legitimador per una estratègia urbana i una transformació de la política cultural. Concepte de clúster és caòtic i usat com a panacea pel desenvolupament econòmic: beneficis de l’aglomeració l aglomeració i els intercanvis entre agents agents. Constatació creixent de la importància de les interaccions socials que es desenvolupen a l’interior dels clústers o en tercers espais.
Introducció
S evidencia la necessitat de reconceptualitzar el fenomen dels S’evidencia clúster culturals en base a:
Tipus de clústers
La literatura dominant tendeix a analitzar els clústers com una sola realitat. Estudi del cas de Barcelona ens porta a desenvolupar una tipologia de quatre tipus de clústers culturals:
L’objectiu de l’aglomeració dels actors El sistema organitzatiu Els patrons d’interacció La política pública dominant L’organisme g implementador p La dinàmica de governança
Clústers d’indústries culturals Agrupació d’institucions culturals Di t i t culturals Districtes lt l Escenes culturals
Contribució de la sociologia: importància i conceptualització de les interaccions i els marcs socials que les condicionen condicionen.
Construcció de la tipologia de clústers culturals
Quadre 1 – Tipologia de clústers culturals (1/2)
Font: elaboració pròpia
Construcció de la tipologia de clústers culturals Quadre 1 – Tipologia p g de clústers culturals ((2/2))
Font: elaboració pròpia
Construcció de la tipologia de clústers culturals Mapa 1 – Casos d’estudi dels clusters culturals a Barcelona (2013)
Font: elaboració pròpia
El clúster dd’indústries indústries culturales
Els clústers d'indústries culturals s’interpreten s interpreten com una resposta de les industries culturals a les necessitats d’innovació per competir en un mercat cada cop més global (Scott). Es destaquen com a avantatges de l'aglomeració: l aglomeració:
Facilitat per a l’intercanvi, especialment el face-to-face Accés a proveïdors especialitzats Abundància mà d’obra qualificada q Facilitat per a la col·laboració per projectes flexibles
Tipus d’interacció basada en els llaços d’associació: interaccions basades en projectes destinats a la producció de bens i serveis culturals. A partir dels anys noranta, els clústers d'indústries culturals estan planificats per les administracions públiques i les seves agències. è i P Predominen d i lles di dinàmiques à i t d top-down.
El clúster dd’indústries indústries culturales
Districte 22@: sorgit com un pla d’ordenament d ordenament urbanístic que impulsa la conversió d’una antiga àrea industrial en un pol de noves indústries vinculades a la creativitat i el coneixement.
Rezonificació dels usos i inversió pública Pol de media i disseny agrupa 169 empreses. Estructura de governança público-privada i estabilment de mecanismes per facilitar les interaccions (22@network).
Debat sobre els impactes negatius: desarticulació respecte a les activitats i xarxes socials preexistents al barri. Sorgiment g d’un moviment d’oposició p i desenvolupament p de xarxes paral·leles però no articulades: nivell de creativitat menor del que s’esperava.
L’agrupació L agrupació d’institucions d institucions culturals
Institucions culturals: producte de la institucionalització del camp artístic i del desenvolupament de la política cultural, especialment com a eina de difusió de l’alta cultura Als anys vuitanta neix la idea d’utilitzar d utilitzar els equipaments culturals com a eina per embellir la ciutat, planificar el desenvolupament urbà i projectar-la com a marca prestigiosa (branding urbà). Grans infraestructures impliquen condicionants a la interacció:
Constitueixen complexes organitzacions burocràtiques (Crozier). Estan condicionades pels enfrontaments polític-institucionals (entre partits o entre administracions públiques)) Diferents definicions sobre la missió dels equipaments Rivalitats entre els directors artístics
Es tracta de polítiques de clusterització planificades i top-down, sovint i t lid liderades d pels l màxims à i responsables bl d de lles polítiques líti culturals o bé per la presidència dels governs
L’agrupació L agrupació d’institucions d institucions culturals
Agrupació institucions culturals Glòries:
Projecte que té els orígens a finals dels anys vuitanta com a peça de la política cultural de construcció nacional de la Generalitat de Catalunya a partir d’institucions culturals nacionals: projecte j de Teatre Nacional de Catalunya. S’incardina posteriorment en el procés de renovació urbana iniciat en els jocs olímpics i liderat per l’Ajuntament de Barcelona: voluntat de reordenar una zona p problemàtica i de dotar de noves centralitats la capital p catalana. Procés de constitució del clúster: inauguració del TNC el 1997; dos anys després s’acaba l’Auditori; posterior incorporació del l’Escola Superior de Música i el Museu de la Música; actualment procés de desplegament del Disseny Hub de Barcelona.
Grans organitzacions burocràtiques (TNC, Auditori, ESMUC), direcció i plantilles segmentades, diferenciació de missions, composició p de la g governança ç diferenciada: debilitat de les interaccions (només en l’àmbit de les direccions) i escassetat de la cooperació en projectes.
Excepció: projecte Cultura Apropa
Els districtes culturals
Els districtes culturals són concentracions d’equipaments d equipaments culturals, educatius, tendes, restaurants i oferta d’oci nocturn. Destaca la seva polivalència d’usos i la preeminència com espai urbà de consum consum.
Han estat concebuts com eines per a la regeneració urbana dels centres urbans o barris en decadència. El protagonisme l’exerceix el sector privat. Estableixen una relació intensa (encara que problemàtica) amb l’entorn urbà: qüestió de la protecció del patrimoni material i immaterial. Processos de creació de marca urbana (local branding) Generació de nous estils de vida (loft living) i de consum de les noves capes mitjanes. Controvèrsia sobre els efectes de la constitució de districtes culturals sobre els antics residents i sobre la mateixa comunitat artística (gentrificació). L di Les dinàmiques à i d’i d’interacció t ió estan t condicionades di i d pels l mecanismes i d de governança públic-privats i l’objetiu de promoció del districte cultural.
Els districtes culturals
El districte del nord del Raval: té els seus orígens a inicis dels anys vuitanta en el marc del procés de regeneració urbana de Ciutat Vella i arrenca els anys noranta amb l’establiment de dues grans institucions culturals: el Museu d’Art d Art Contemporani de Barcelona i el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Avui en dia constitueix un clúster d’activitats culturals, educatives i científiques. Ha atret nombrosos professionals i empreses del sector cultural. També forma un pol de consum i oci: hotels, restaurants i locals d’oci nocturn. En conjunt atreu 18 18,8 8 milions de persones anuals anuals. S’ha establert un mecanisme de governança público-privats: Fundació Tot Raval. No obstant la cooperació entre els agents culturals del barri és d’intensitat b i all quedar baixa d condicionada di i d per l’l’objectiu bj ti d de promoció ió d dell b barri. i Per contra la constitució del districte cultural ha estat del tot funcional a l’objectiu de refuncionalitzar el barri en el marc de l’economia urbana postindustrial.
Les escenes artístiques
El concepte de les escenes culturals ha estat utilitzar per la sociologia de les arts i els cultural studies per a analitzar les agrupacions de creadors i consumidors al voltant de les expressions artístiques d’una d una comunitat local, local translocal o virtual
Cal destacar la dimensió urbana de les noves escenes artístiques, protagonitzades per la neo-bohemia (Lloyd): creadors culturals més o menys precaris amb lligams amb les indústries culturals i els nous media. E caracteritzen Es t it per connecta t una di diversitat it t creadors d d de di diverses di disciplines i li afavorint les fertilitzacions creuades (Currid). S’emmarquen en relacions de tipus comunitari en el que predominen els llaços afectius i personals. La concentració d’artistes no s’explica només per factors socio-professionals sinó també perquè ajuda a crear i mantenir una sub-cultura bohemia. Poden arribar-se a constituir com agent social i implicar-se als processos de canvi urbà o enfrontar enfrontar-se se a plans de regeneració urbana top-down. top down.
Les escenes artístiques
L’escena L escena artística del sud de Ciutat Vella:
Parteix del substrat existent com a barri bohemi durant el segle XX, potenciat per l’arribada durant els anys noranta de nous creadors atrets per aquesta imatge g i per la instal.lació de noves institucions culturals. Anys dos mil sorgeix una escena artística alternativa a la Barcelona “oficial”: es crea una xarxa informal d’espais per mostrar les creacions locals. L’espai urbà i els seus nuclis més actius apareixen vinculats a corrents activistes dels nous moviments socials socials. La comunitat artística intenta institucionalitzar-se i mostrar-se a la resta de la ciutat a partir de l’ocupació d’espais culturals en desús. La resposta de l’administració és repressiva.
Conclusions
Els clústers culturals són un dels fenòmens més rellevants de la transformació de la relació entre cultura i espai urbà. Hi ha un consens creixent sobre l’importància de les interaccions i del marc social que les condicionen condicionen. Habitualment s’analitzen com un sol fenomen. Hem mostrat que pel contrari, trobem quatre tipus diferenciats: indústries, institucions districtes i escenes culturals institucions, culturals. A Barcelona la formació de diversos clústers culturals ha estat un dels fenòmens més importants a nivell cultural i urbà, mostrant les conseqüències el nou marc socioeconòmic socioeconòmic. Els quatre diferents tipus de clúster mostren pautes d’interacció i condicionants molt diferenciats que tenen per efecte uns efectes i rendiments culturals contrastats: els clústers culturals són efectius en la promoció empresarial, les agrupacions d’institucions en reordenar espais urbans, el districtes en la creació de pols de consum però només les escenes són capaces de generar nou valor cultural i innovació social.
Preguntes i comentaris
Joaquim Rius Ulldemolins
[email protected]
Matías Ignacio Zarlenga
[email protected]
