Els CIE. Problemàtica i Solucions

ELS CIE PROBLEMATICA I SOLUCIONS

Per Marcel Aabert i Suñe

Barcelona, 11 de Gener de 2015

AGRAÏMENTS Abans de començar, m'agradaria fer un llistat de persones a les qui agreixo enormement la seva col·laboració: A la Mercè, de la plataforma tanquem els CIE, que em va guiar a través d'una conversa i em va donar noves idees, a part de posar-me en contacte amb la Tatiana Lòpez, qui molt amablement m'ha respost una llarga llista de preguntes sobre els CIE. A l'Àlex Lòpez, president d'ERC Gràcia, que em va recomanar que em posés en contacte amb el diputat del Congrés Joan Tardà i, per tant, al mateix Joan, que també m'ha ajudat responent les preguntes que tenia preparades. A la Marta Vallvé, que em va facilitar el contacte de l'Hèctor Solà, un jove militant de les JEV (ICV)i implicat en les sectorials anti-racistes del partit amb qui em vaig poder entrevistar personalment. Amb el professor de la UDG, Gonzalo Escobar, per haver-me facilitat l'accés a una sèrie de documents sobre els CIE i la immigració que m'han sigut de gran ajuda i per la seva presentació en un acte de la plataforma tanquem els CIE. També m'agradaria fer una menció a la CUP i SOS Racisme. No m'he pogut posar en contacte amb cap dels seus integrants, però sé del cert que ambdós són un element actiu en a lluita pel tancament dels CIE. I, finalment, als meus companys de classe que el dia de la presentació del treball em van fer certes suggerències que em van ajudar a encaminar-lo definitivament. A totes elles i tots ells, moltes gràcies.

2

ÍNDEX

INTROODUCCIÓ

4

OBJECTIU

5

BLOC I

5

1.1 preguntes

5

1.2 Hipòtesis

6

1.3 Respostes

7

1.3.1 Què són els CIE

7

1.3.2 Situació legal dels CIE

8

1.3.3 Els interns, qui són?

11

1.3.4 El dia a dia dels interns

11

1.4 Conclusió

15

BLOC II

16

2.1 Pregunta

16

2.2 Hipòtesis

16

2.3 Respostes

16

2.4 Conclusió

20

3

Casero dice mí; tu negro, negro no limpiar, negro no pagar. Pero yo dice: -¡Todo negro no igual! ¿No? Todo negro no igual. Uno negro no limpia, otro negro si limpia. Todo negro no igual. Omar, TÚ NEGRO

Voces de inmigrantes, Beatriz Díaz

INTRODUCCIÓ Què és un CIE? Aquesta és una pregunta fàcil de fer i difícil de respondre per la majoria de mortals que naixem i vivim en aquest estat. A un gran nombre de gent a qui he explicat que estava fent un treball sobre els CIE, o bé no sabia de què li parlava, o bé tan sols sabia relacionar-ho amb els immigrants i poca cosa més. No ha sigut pas diferent el meu cas, doncs l'interès per esbrinar què són em va sorgir recentment. Quan em vaig assabentar que s'havia convocat una protesta en contra de la seva existència jo tan sols n'havia sentit el nom i poca cosa més. La primera recerca d'informació, prèvia a la tria del tema per fer el treball i sense cap mena de pretensió de relacionar-la amb el mateix, va ser com un curs de «xoc» en la matèria. De seguida vaig tenir la idea de fer el treball de l'assignatura d'antropologia sobre els Centres d'Internament per Estrangers, uns llocs que aparentaven extremament opacs, al marge de la vida pública i apartats dels debats polítics. Uns llocs que podien ser una mina de dades i informació per comprendre una mica millor fragments de la vida de determinats éssers humans que, sense ser-ne conscients, formen també part del nostre món. El meu interès inicial era el de comprendre el millor possible la situació humana en què es troben les persones internades. Però la dificultat de contactar amb elles o els seus familiars, m'ha fet encaminar el treball cap a una altra direcció; doncs no només intentaré comprendre, això sí, en menor mesura del que pretenia, què és un CIE, com funciona i com hi viu la gent, sinó que intentaré explorar a nivell polític i social quines mesures podem prendre per millorar a qualitat de vida de les persones que avui dia hi són internades. 4

OBJECTIU L'objectiu del treball que segueix és doble, i per això el mateix s'ha dividit en dos blocs. L'objectiu del primer bloc és el de comprendre què son els CIE amb la visió més amplia possible. És a dir, esbrinar perquè existeixen, quin és el seu objectiu, quines persones hi són internades i com hi conviu la gent en el seu interior. Aquesta és, potser, la part més humana del treball, on s'intenta entendre, en totes les seves dimensions, les condicions de vida i situació jurídica de determinats col·lectius en determinats moments de les seves vides. No es pot pas amagar, però, que els prejudicis del firmant del present treball han guiat la direcció del segon bloc. Doncs partint de la idea que els CIE són conflictius i poc ètics el treball s'ha encaminat a buscar, també, una solució política i social per les persones que hi són internades contra la seva voluntat. Per assolir ambdós objectius s'ha procedit a fer entrevistes amb informants, en aquest cas, persones implicades en moviments a crítics amb el funcionament actual d'aquest centres 1, així com el visionat de documentals relacions i la lectura d'articles de premsa, reglaments i tota mena de documentació sobre els CIE.

BLOC I Com s'ha esmentat recentment, en aquest apartat es buscarà aprofundir en el coneixement dels CIE des de la vessant més humana possible, i així aglutinar la màxima informació per poder afrontar el Bloc II amb més èxit. Per tal tal d'aconseguir això, s'ha redactat una sèrie de preguntes a les que mirarem de donar resposta.

1.1 PREGUNTES La tria de les preguntes parteix d'una mescla d'espontaneïtat i meditació. Espontaneïtat perquè algunes d'elles tenen el seu oregen en la mera curiositat del firmant del present treball, i han anat sorgint des del primer moment fins al darrer. Meditació perquè algunes d'elles estan 5

encimades a obtenir, a consciència, respostes molt concretes. Les que segueixen, de fet, són una combinació d'ambdós tipus i han de servir punt de partida, perquè les preguntes a les quals s'intenta donar resposta en són moltes més:

•

Què són els CIE?

•

Quina presència tenen a Catalunya i l'Estat espanyol?

•

Com es Justifica la presència dels CIE?

•

Quina és la situació legal dels CIE?

•

Qui és internat en un CIE?

•

Quin és el dia a dia de es persones internades?

1.2 HIPÒTESIS La hipòtesis que es pot fer, prèvia a la indagació principal, i per intentar respondre breument a les preguntes anteriorment formulades, és la següent: Els CIE són una mena de presons on es tanquen els immigrants sense papers. Són poc coneguts i opacs, gestionats per policies, i on si poden produir, potencialment, actes discriminatoris o abusius envers les persones internades. Aquesta hipòtesis està pensada amb els pocs coneixements previs sobre la matèria del firmant del present treball i, lògicament en cas de comprovar-se, ens avoca necessàriament al Bloc II del treball.

6

1.3 RESPOSTES2 1.3.1 Què són els CIE? «Los centros de internamiento, la verdad és què, para mi son una carcel» Així ho explica Abdul, un senegalès que viu a Espanya des de el 2006, en el documental elaborat per 15M TV, «Sobren les raons». I és que els Centres d'Internament per Estrangers, per qui no en conegui l'estatus legal i jurídic, tenen aspecte de veritables presons. En el seu interior, però, hi podem trobar diverses diferències, la més rellevant, que no hi ha presos condemnats per cap jutge si no en la majoria de casos persones que tant sols han comès una falta administrativa. Si volem fer una definició formal de què és un CIE, basant-nos en la justificació que ens ofereixen les lleis que els regulen, podríem afirmar que són institucions encarades a controlar immigrants, considerats potencialment perillosos, que es troben en una situació administrativa irregular, abans de ser deportats al seu país d'origen. O en paraules del govern espanyol – Són establecimientos públicos de caràcter no penitenciario donde se retiene de manera cautelar i preventiva a extrangeros sometidos a expedientes de expulsión del territorio nacional. – És a dir, el seu objectiu últim és garantir l'expulsió d'immigrants. Actualment a Espanya hi ha un total de 9 centres d'internament, un dels quals es troba a Catalunya. És el CiE de la Zona Franca de Barcelona. Però aleshores, si s'han d'expulsar, perquè poden estar fins a dos mesos internats? Com és que al cap de dos mesos la meitat n'acaben sortint sense més conseqüències? En resum, com es justifica l'existència d'aquests centres? Aquestes dues preguntes tenen, segurament, respostes diferents. En el cas de la primera es pot justificar per una qüestió logística. Durant els primers anys de la dècada passada, els immigrants trobaven molta més facilitats alhora de troba feina, i per tant podien regularitzar la seva situació fàcilment (tot i que no obtenien la nacionalitat). Un cop encetada la crisi, l'accés a la feina s'ha restringit. Per tant han augmentat el nombre d'immigrants «sense papers». Aquests immigrants, segons han estat justificant durant molts anys els artífexs dels decrets i lleis que creen aquests centres, suposen un sobrecost per l'estat i son conflictius. 3 Basant-se en això se'n vol garantir l'expulsió. En els primers anys, com que el volum d'expulsats era més aviat baix, se'ls incorporava en vols regulars de tornada als seus països. En aquests vols van arribar a morir alguns d'ells a causa d'atacs d'ansietat i la baixa preocupació pel seu benestar dels agents que els escortaven. Actualment, com que el nombre de deportats ha augmentat sensiblement, s'arriben a omplir vols sencers amb deportats i, per tant, cal esperar que n'hi hagi suficients perquè sigui 7

econòmicament més viable. Fins que això no passa se'ls reté en els CIE, que, per tant, han augmentat significativament en els últims anys i s'han massificat. Pel que fa a segona qüestió plantejada, hem d'entendre que no tots el expedients d'expulsió oberts acaben tirant endavant (un 50% aproximadament), cosa que de fet és prou indignant per sí mateixa doncs la meitat dels interns ho son sense cap mena de justificació lògica ni legal.

1.3.2 La situació legal dels CIE Els centres d'internament per estrangers actualment estan regulats per la llei d'estrangeria i per un reglament específic. Però quin n'és l'origen? Quin és aquest reglament? L'any 1985 el govern socialista de Felipe Gonzàlez va redactar la llei d'estrangeria que va ser aprovada en seu parlamentaria. Aquesta era una condició indispensable perquè els membres de la UE admetessin a Espanya dins de la comunitat europea. La llei en qüestió ja preveia la possibilitat d'aquests centres com a mesura cautelar per assegurar la repatriació d'individus en situació administrativa irregular sense fer constar cap reglament concret on es determinessin les normes concretes de funcionament dels mateixos. A la llei no se'ls denominava com a CIE, però especificava que els estrangers en situacions irregulars podien ser internats el centres de caràcter no penitenciari, que és com ara es defineixen els CIE. (veure ley orgànica 7/1985 capítulo VI artículo veintiseis). L'any 1999, es va decretar una ordre de presidència (el que vindria a ser una norma de rang inferior a un decret governamental) que els regulava. La recent massificació dels interns per les causes esmentades a l'apartat 1.3.1 i la manca de regulació, han fet augmentar les problemàtiques internes cosa que va propiciar la mort de Samba Martin, el desembre del 2011 en el CIE de Madrid, i d'Idrissa Diallo, el gener del 2012 al CiE de Barcelona. Aquests esdeveniments van crear un moviment de rebuig cap al CIE per part de determinats col·lectius que va forçar al govern del Partit Popular a regular l'administració dels CIE mitjançant un reial decret, el qual penja de la d'estrangeria i de la directiva de retorn aprovada pel parlament europeu 4, per tal de contrarestar de dimonització dels CIE i alhora justificar-los. En el procés de redacció de l'esmentat decret va morir una altra persona al CIE de Barcelona, Aranis Manukyan, el desembre de 2013, a més de les constants queixes per l'enorme dèficit del servei sanitari que reben els interns i les denúncies per maltractaments i agressions per part de la Policia. Aquestes denúncies, però, mai

8

no han prosperat a causa de la manca de proves, conseqüència de la opacitat d'aquestes institucions. A continuació es farà un anàlisi breu del reglament aprovat mitjançant un reial decret del 14 de març de 2014 per part del govern del partit popular: •

En primer lloc és important destacar que la policia resulta ser la única garant dels drets dels interns així com de la gestió individualitzada de cada CIE. La coordinació global entre els CIE de l'estat queda subjecte a la Direcció general de la policia. Això comporta que tots els aspectes que concerneixen el CIE depenguin exclusivament de la policia i cada centre té una àmplia llibertat per dictar les seves pròpies normes mitjançat juntes de coordinació, formades per policies.

•

Pel que fa la matèria assistencial, el decret obre la porta a una possible privatització del servei sanitari que s'ofereix als interns, cosa que podria fer passar per davant de la salut de les persones, l'interès econòmic. A més s'especifica que l'autorització final perquè un intern ingressi en un centre hospitalari recau en la figura del director, que no té perquè tenir els coneixements mèdics necessàries per prendre aquesta decisió. Aquest fet ens porta a una reflexió obligatòria; si un intern necessita un ingrés hospitalari a causa de certs abusos físics de la pròpia policia, i és aquesta l'encarregada d'ordenar-ne l'ingrés, es pot donar el cas que no s'autoritzi per tal d'amagar les agressions policials. En aquest apartat també podem afegir que la normativa reconeix certs drets dels interns pel que fa la integritat física, tractes denigrants... etc. Però no fa canviar l'organització policial dels centres, cosa que no garanteix un compliment major d'aquests drets del que s'ha produït fins ara.

•

En matèria de queixes i denúncies, totes quedaran registrades al «llibre-registe» de queixes, que romandrà sota custodia policial. Aquest fet, a part col·laborar en la imatge d'opacitat dels CIE, també té el perill de coaccionar i intimidar els interns alhora de presentar queixes o denúncies.

•

El règim de vistes quedarà regulat a cada CIE per la seva junta de coordinació, és a dir no té perquè suposar cap diferència respecte el restrictiu règim de visites que hi havia fins ara.

•

En temes de seguretat, s'especifica que la vigilància es podrà dur a terme a través de circuits tancats de televisió, però en cap cas s'assevera que aquesta hagi de ser una mesura 9

obligaria, si no que quedarà subjecte a la voluntat del director, exponent, un cop més, als interns a una situació d'indefensió enfront de potencials abusos policials. El reglament també articula la possibilitat del «desnudo integral si fuera necessario [en cas que hi hagi la sospita que els interns amaguin objectes o substàncies no autoritzades]». Aquest procediment s'ha de dur a terme sota la autorització del director «salvo que concurran razones urgentes o de extraordinaria necessidad», en aquest cas només caldria l'autorització del cap de la unitat de seguretat. •

Les visites de ONG's i altres serveis de control i assistència externs queden subjectes, també, a la prèvia autorització del director. L'experiència ens diu que aquesta autorització es dona amb poca freqüència. N'és un exemple les enormes dificultat que van tenir els diputats catalans al congrés Joan Tardà (ERC) i Joan Cuscubiela (ICV) i el diputat del parlament català David Fernàndez (CUP) per accedir al CIE de la zona franca.

•

Per acabar, i seguint la mateixa línia, el reglament denota que està subjecte a la junta de coordinació de cada CIE la regulació dels horaris dels interns i dels de visites, l'assistència sanitària i social... etc.

Tot i el caràcter tècnic d'aquest apartat, l'anàlisi de les normes dels CIE que s'ha fet ha de permetre treure conclusions sobre les condicions de vida de les persones internades, que és l'objectiu ultim d'aquest apartat. Com diu Andrés Garcia Berrio en el documental «CIE, presó administrativa», i per sintetitzar: «Està en el camí entre una comissaria i una presó» Partint d'aquesta idea i coincidint amb la Lourdes, qui participa en el mateix documental, es podria afirmar que el CIE té unes característiques similars a la famosa «presó» nord-americana de Guantanamo, la qual s'anomena, de fet, «Centre de detenció de Guantànamo». El nom no és gratuït, perquè els interns d'aquest centre no són presos convencionals i per tant no estan subjectes a l'aplicació dels drets reconeguts per la constitució dels EEUU. Però tampoc són presoners de guerra, i per tant no es troben subjectes a la convenció de ginebra. En definitiva, se'ls anomena «detinguts», i la seva situació legal és tant ambigua com la dels interns del CIE. La diferència més important és, potser, que a Guantanamo no hi ha cap límit de temps per que fa el període d'estància dels interns, mentre que la regulació dels CIE espanyols en limita l'estada a 2 10

mesos.

1.3.3 Els interns, qui són?5 Tal i com explica l'Andrés en el documental, les persones que acaben en els CIE són normalment persones detingudes a peu de carrer, o en transports públics. Se'ls interroga allà mateix i se'ls demana els papers (identificació). Els interrogats són, fàcilment, seleccionats pel seu color de pell o fins i tot «caçats» en batudes que fa la policia nacional, sovint amb la col·laboració de la guàrdia urbana. A qui enxampen sense papers (sense identificació) se l'enduen «detigut» i té molts números d'acabar a un CIE amb un expedient d'expulsió obert. El testimoni que exposa la Dulca és prou revelador en aquest sentit. «Él [Gustavo] iba por la calle en bicicleta, era la una de la madrugada e iba ya a dormir a casa y o abordaron cuatro patrullas [quatre agents], lo acorralaron y se lo llevaron». Després especifica que en aquest encontre li van demanar la documentació que, lògicament, ell no la tenia. També diu que li van agafar un dels dos mòbils que duia a sobre i que el van acusar d'haver-lo robat. Dies després el jutge el va deixar en llibertat sense càrrecs pel robatori, però dos agents es van presentar a la sortida del jutjat i li van dir que «estaba detenido por papeles», és a dir, per una falta administrativa. I d'allà se'l van endú al CIE. Aquest cas, com segur que n'hi ha de molts altres, és un bon exemple de com una persona migrada pot acabar privada de llibertat sense haver comès cap delicte penal (sense ser condemnat per cap jutge), tan sols per una falta administrativa.

1.3.4 El dia a dia dels interns Segons assevera Joan Tardà, diputat per ERC al congrés espanyol, «l'expulsió o no dels immigrants en situació irregular està subjecte a la voluntat democràtica dels ciutadans que integrin el territori d'acollida, però és inadmissible que se'ls privi de llibertat en presons administratives, sense cap mena de dret i amb tractes denigrants.» Això ens obre la porta a preguntar-nos, com viuen les persones en aquests centres? Quina n'és la dinàmica? En el documental, «sobren les raons» l'Abdul explica la seva experiència en el CIE de la Zona Franca: A les 8:00 del matí sona una alarma estrident i general a totes les cel·les. Aleshores els interns tenen 15 minuts per anar al bany i després baixar a esmorzar. Segons la Dulca i la Carmen, 11

familiars d'en Gustavo i d'origen bolivià, per esmorzar et serveixen «un bocadillo pequeño y en un vaso de plástico te dan una leche que es más agua [que leche] y con un poquito de café» el mateix comenta l'Abdul, qui prossegueix amb la seva explicació i ens diu que després estan obligats a romandre a un patí (tenen accés a un televisor) fins les 12, quan se'ls dona de dinar. En paraules de la Dulca «la comida es fatal, te sirven coma para un niño [en cantidad]». El testimoni d'un familiar que recull la Tatiana Lòpez a la seva tesis de Master diu: Dice que apenas come, porque la comida no le sabe bien, dice que parece como si estuviera caducada. (DC, 03/04/14, visita con Ehjlaf) Després de dinar et permeten anar a l'habitació, anar al lavabo i dutxar-te. L'Abdul diu que només hi ha aigua freda per dutxar-se i que la gent sovint es refreda, a part de l'absoluta manca d'intimitat. Cita la Tatiana a la seva Tesis: Me explica que desde hace un par de semanas, el suministro de agua es irregular, que a veces no hay agua, tanto en la ducha como en las máqui-nas de café, etc. Y que a veces sale salada, como si viniese directamente del mar. (DC, 17/01/14 visita con Felipe) A les 17:00h et fan sortir de l'habitació i tornar al pati on t'hi estàs fins a l'hora de sopar i a les 22:00 et tanquen a la cel·la, d'on no hi pots sortir fins al dia següent. Segons diu la Dulca «hace mucho frio, te dan una colchoneta para dormir y las camas no son de madera [...] son de cemento como los calabzos». Andrés Garcia, advocat i membre de l'associació catalana per la prevenció de la tortura diu, que durant les nits (10 hores) no poden sortir de les cel·les, tenen una pica per si han d'orinar i un cubell per defecar que al matí es neteja. A això se li ha d'afegir que a les cel·les, segons els testimonis, hi conviuen entre 6 i 7 persones. Podem afirmar, doncs, que es troben en una situació d'intimitat zero, i en unes condicions higièniques força qüestionables. Segons explica la Tetiana Lòpez, responent a les preguntes adjuntades a l'annex, aquesta dinàmica es pot veure lleument interrompuda per la visita d'algun familiar o amic que estigui a l'exterior (tot i que en el segon cas és més complicat), del seu advocat o advocada en cas que en tingui o bé d'una visita mèdica de la creu roja que és l'organisme que s'encarrega de la gestió assistencial, social i sanitària en els CIE d'Espanya. Respecte als advocats, la Sandra Queraltó, membre de la 12

plataforma Tanquem els CIE, assenyala que sovint no els deixen entrar perquè tenen la sospita que pretenen fer alguna cosa més que defensar un intern en concret. I és que la sensació d'opacitat que donen aquestes institucions de cara a l'exterior és màxima. Al marge d'aquest tema, la sandra també afirma que en el CIE de la Zona Franca no s'hi internen dones i totes són enviades al de València. Amb aquesta pràctica, només aguditzen el patiment dels interns, doncs molt sovint es separen les families. A continuació s'exposaran dos exemples extrets de la Tesis de Master de la Tatiana lòpez, que haurien d'il·lustrar un altra element no menys important de la vida dels interns, l'oci: Ven poco la televisión y llevan muchos días viendo únicamente Ba-rça TV, dice que están hartos de tanto fútbol. (DC, 03/01/14 visita con Gonzalo) En general se aburre mucho, dice que juega al fútbol y eso lo dis-trae, pero que no siempre tienen pelota porque a veces se queda enganchada en el tejado. Dice que las condiciones son peores que en la prisión (está un año en la cárcel de Quatre Camins) porque allí al menos tienen actividades que realizar a lo largo del día (bi-blioteca, gimnasio, televisión, etc.) y que en el CIE no tienen nada que hacer. (DC, 18/01/14 visita con Haid) En aquestes paraules en boca de familiars o amics d'interns, són per elles mateixes prou esclaridores pel que fa l'oci o les activitats alternatives. Tot i això, si ens mirem el decret de regulació dels CIE vigent (del qual parlarem més endavant) a l'article 7 trobem: «Deberán existir instalaciones adecuadas para la realización de actividades de ocio, entretenimiento y deportivas, así como un patio para el paseo de los internos» Cal recalcar, però, que el decret data del Març de 2014 i les cites són del gener de 2014. Seria lògic esperar que les condicions de l'oci i les activitats en els CIE milloressin substancialment. Tot i que la manca de control sobre si mateix que preveu el decret és més aviat nul·la i està vinculada íntegrament al cos de la policia nacional. Això a la pràctica pot provocar que, es compleixin o no les noves mesures prèvies, sigui d'enorme dificultat comprovar-ne l'eficàcia o ineficàcia des de l'exterior.

13

Una altra matèria a remarcar pel que fa la vida dels interns en els CIE és la seva relació amb el cos policial que els custodia. Antonio Granados, secretari de comunicació del Sindicat Unificat de Policies assenyala en el documental de tv3 «CIE, Presó administrativa» el següent: «Nosotros somos policias, se nos ha formada en seguridad [...] però no para custodia de personas durante un largo periodo de tiempo» Més endavant també reclama que siguin els funcionaris de presons els qui s'encarreguin de la seguretat als CIE (ja que les característiques dels mateixos són pròpies de les presons). Un exemple molt clar de les dificultats de la relació policia-interns, ens l'explica en Musta en el mateix documental: «Nos han pilado fumando [...] y es prohibido fumar. El jefe me soltava guantazos y cada guantazo me dejaba en el suelo y me hacian levantar otra vez y me soltavan otro guantazo [...] fué seis veces» Aquest exemple el podem contraposar amb el de l'Antonio Granados que assegura que: «Los que estan internos en el lugar, quizas entiendan que se les està agrediendo de alguna frma quando en realidad no es así [...] Son reducidos con fuerza para evitar que ellos tengan algún mal o causen un mal a otros internos o al mobiliario» Això ens deixa ben clara la dificultat de contrastar qualsevol informació que es pugui obtenir de l'interior d'un CIE, i deixa patent els inconvenients que comporta la gestió policialitzada. L'Alícia Rodrigues de SOS racisme qui ha treballat en el cas d'en Musta ens assenyala que: «En tots els casos que portem intentem contrastar tots els fets [...] hem d'evidenciar que realment s'ha produït una situació de discriminació racista, però és que en e cas del CIE és molt complicat perquè hi ha una opacitat constant, manca d'informació, és difícil accedir al director...» Cosa que deixa al descobert de nou la manca de transparència d'aquests centres i la imperiosa necessitat d'una regulació ferma i seriosa dels controls de seguretat per la pròpia dignitat humana de les persones internades.

14

1.4 CONCLUSIONS DEL BLOC I La primera conclusió, clara i evident, que hom pot extreure de les respostes a les diferents preguntes, conseqüència de la investigació, és que la breu hipòtesi no anava mal encaminada: «Els CIE són una mena de presons on es tanquen els immigrants sense papers. Són poc coneguts i opacs, gestionats per policies i on si poden produir, potencialment, actes discriminatoris o abusius envers les persones internades.» Certament els CIE funcionen com a presons, però de fet, i pels testimonis presentats, es podrien considerar pitjor: Manca d'higiene, oci i alimentació, desinformació dels internats, massificació, separació de les famílies, abusos, maltractaments policials... etc. La opacitat dels mateixos també ha quedat prou demostrada amb un simple anàlisi de la norma espanyola que els regula, a més múltiples testimonis constaten aquesta realitat. Fent una compilació de les conclusions extretes i els testimonis entrevistats, es pot concloure: Els CIE són centres de privació de llibertat on es tanca persones per ser estrangeres i haver comès una falta administrativa, cosa que vulnera el principi d'igualtat i per tant, la constitució, perquè no es tracta de la mateixa manera a persona nacionals i estrangeres. A més són focus de vulneració de drets humans i són l’exemple més fefaent del fracàs de les polítiques d’acollida de les societats occidentals, on ens omplim la boca de democràcia i tanquem a persones en veritables camps de concentració 6.

15

BLOC II Partint de les esperades conclusions tretes del BLOC I, ens hem de plantejar forçosament una manera de revertir la situació en què es troben les persones internades en els CIE. Es farà a través d'una pregunta curta a la qual es mirarà de donar una o diverses respostes a partir dels testimonis i opinions de membres de partits polítics crítics amb els CIE, la plataforma Tanquem els CIE i el criteri personal del firmant del present treball.

2.1 PREGUNTA Quina solució política i social podem donar per millorar la qualitat de vida dels interns i garantir-ne tots el drets com a humans?

2.2 HIPÒTESI Caldria replantejar des de la base el concepte dels CiE. S'ha de partir de la idea que els nouvinguts (amb papers o sense) No són un problema si no una oportunitat per tothom. La oportunitat s'ha d'aprofitar. Podríem constituir uns Centres D'acolliment per Nouvinguts. La principal funció dels mateixos, seria inserir-los a la societat; donant-los accés a les necessitats bàsiques (aliment, habitatge, i atenció sanitària i educativa si s'escau) alhora que se'ls demana que es formin en algun ofici. Es podria valorar la possibilitat d'assignar tasques voluntàries als residents vinculades a l'ofici que puguin estudiar.

2.3 RESPOSTA Respondre a aquesta qüestió de ben segur que no és evident, però s'intentarà analitzar les respostes ofertes pels diferents entrevistats per valorar si la hipòtesis prèvia és viable i acceptable i, en cas contrari, exposar alguna alternativa.

16

Tot i que també valora la possibilitat real de millorar aspectes a l'interior dels CIE per alleujar el patiment de les persones internades, segons la Tatiana Lòpez, de Tanquem els CIE, l'única possible solució a la conflictivitat d'aquestes institucions, és el seu tancament immediat. Ella mateixa remarca que, a part de lluitar pel seu tancament (cosa que depèn de la voluntat política), la seva plataforma, juntament amb SOS Racisme, la intersindical CSC i altres actors polítics i socials, ha col·laborat a millorar tot el possible la vida dels interns; buscant-los advocats, defensant-ne els drets ... etc. Però no s'han estat de convocar manifestacions, demanant el tancament dels centres i reclamant un tracte digne per les persones internades, a les quals han participat membres de diversos partits polítics i han aconseguit acostar el tema a la taula de debat. La Tatiana i, entenc, la majoria de la gent de la seva plataforma, no valora negativament la opció proposada a la hipòtesi d'aquest bloc del treball, tot i que considera que «en este discurso estàn operando ciertos prejuicios que emanan de una visión un poco paternalista y etnocèntrica a cerca de las personas migrantes». Els seus arguments per defensar que aquesta proposta potser no és l'ideal, en són bàsicament dos: •

En primer lloc, no totes les persones immigrades volen o necessiten una institució amb les característiques proposades.

•

En segon lloc, i més extensament, considera que aquests «centres d'acollida» estan enfocats a solucionar un problema que ella posa en dubte que existeixi més enllà de les nostres ments com a ciutadans, l'anomenat «problema migratori», com diu ella, o «immigració il·legal». Ella considera que hi ha d'haver un canvi en les polítiques migratòries i en la mentalitat de les persones de la nostra societat per poder conviure en la diferencia amb les persones nouvingudes.

Així doncs podem considerar que la proposta formulada es veuria com un pedaç a la situació actual i que l'única sortida seria el tancament dels CIE i un canvi radical en les polítiques migratòries i sobretot en la mentalitat de les persones; deixar de considerar la immigració com un problema3 i deixar també la obsessió per «integrar o inserir» a les persones migrades a la nostra societat. També cal fer constar que no considera que uns centres d'acollida com els proposats tinguessin un efecte crida i fessin augmentar els fluxos migratoris.

17

El senyor Tardà, enfoca la situació d'una manera més tècnica i manté una postura lleugerament diferent pel que fa el futur dels CIE, a la que manté la plataforma Tanquem els CIE. Ell parteix de la idea que l'admissió o no de persones estrangeres a una societat depèn de la voluntat democràtica dels ciutadans d'aquest territori, però que en qualsevol cas és inadmissible el tracte que reben les persones immigrades a Espanya. De fet assegura que, en cas que admetéssim que no volem determinades persones com a membres de la nostra societat, hi hauria recursos de sobre per poder tractar aquestes persones amb molta més dignitat. Una altra diferència que exposa el Joan, és que considera que, de fet, sí que resulta un problema que visquin entre nosaltres individus sense papers, sobretot per a ells mateixos, perquè els posa en una situació anòmala. De tota manera assegura: «Tenim el dret i l’obligació de concebre la immigració com un repte (ser més o menys solidaris, en funció dels nostres valors hegemònics) i com una oportunitat a l’hora de rejovenir la força de treball, etc... , però no tenim dret a que es resolgui des d’una vessant d’ordre públic, perquè ens denigra.» En definitiva, en Joan proposa dos camins diferents, però ambdós obligatoris, per solucionar l'activitat conflictiva dels CIE: •

Tan per iniciativa pròpia en les seves respostes com assentint a la hipòtesis del treball, considera positiu acabar amb els CIE tal i com els entenem i obrir un centres d'acollida que, a parer seu, haurien d'anar encaminats a donar assistència social a les persones nouvingudes (assistència sanitària, d'habitatge... etc.) i tractar-les amb dignitat, mentre fan els tràmits necessaris per obtenir un permís de residència i treball i es poden guanyar la vida per si mateixes.

•

L'altre camí indispensable, i a més llarg termini, passaria per acabar progressivament amb els enormes desequilibris mundials pel que fa al repartiment de la riquesa entre regions, amb els conflictes bèl·lics (alimentats per les grans potències) i amb el «permanent espoli per part del món més desenvolupat envers el món espoliat». Considera que qualsevol solució que no passi per rectificar aquest rumb, seria un pedaç, però que mentrestant, caldria encaminar-nos cap a un augment de la cooperació internacional dels estats que fomentés el desenvolupament de les societat veïnes per fer-les econòmicament viables i sostenibles

18

socialment. Si no és així, diu, «no hi haurà res que aturi milions de persones, per moltes tanques filfarrades que hi hagi». En resum, és incompatible expulsar els immigrants (i encara més tractant-los com ho fem) i tenir un món tan desigual: O acceptem una política de fluxos migratoris (regularitzem tota la immigració) o bé fem de les seves societats d'origen llocs dignes per viure-hi. I si pot ser, segons ell, les dues coses. Finalment el Joan Tardà assegura que uns centres d'acollida enfocats a respectar els drets de les persones que hi convisquin, no hauria de suposar un gran increment en la despesa. L'Hector Solà, de les JEV, manté una postura similar a la de la Tatiana, la qual no està pas allunyada a la del Tardà (tot i que ambdues tenen un enfocament diferent); cal tancar els CIE immediatament. Tot i això no percep del tot malament la creació d'uns centres d'acollida tal i com es proposen a la proposta de la hipòtesi. No creu que produïssin un efecte crida fent augmentar el flux migratori, perquè, de fet, «ja venen igualment». També afegeix que aquests centres d'acollida tindrien un sobrecost respecte els CIE, però que és assumible si serveix per garantir més drets a les persones migrades. De tota manera, assegura, la seva existència no seria la solució definitiva. Segons ell és importantíssim fomentar la participació dels nouvinguts en la vida política i associativa veïnal de la societat d'acollida garantint-ne els drets, és a dir, donar-los els permisos de treball i residència i la possibilitat de poder votar. No entén que fins ara els haguem deixat entrar perquè assumissin treballs que nosaltres no estàvem disposats a assumir però no els deixem votar. De la mateixa manera és també molt important, i això mateix va recalcar la Marcè de la Plataforma Tanquem els CIE en una conversa informal que el firmant del present treball va tenir amb ella, que fomentem un canvi educatiu a les escoles per canviar radicalment la imatge que es té dels immigrants i educar en la virtut de la diversitat. També apunta que caldria pressionar els mitjans de comunicació perquè treballessin en la mateixa direcció. Finalment deixa clar que s'han de retirar les tanques de Ceuta i Melilla, i acabar amb tot el que les envolta (repressió i persecució policial) ja que són tant denigrants amb els drets humans com els mateixos CIE. Aquestes idees expressades tenen una gran similitud amb d'altres exposades anteriorment; 19

els immigrants no són un problema, o un problema tant greu, com ens pensem que són. Per tant cal canviar la concepció que té la nostra societat sobre els immigrants.

Les reflexions personals que pot fer el firmant del present treball, no aportarien més informació que la ja exposada per informants entrevistats. Així doncs, es procedirà a extreure una conclusió concisa.

2.4 CONCLUSIÓ La conclusió s'encaminarà entorn a la hipòtesi del Bloc II i consistirà, bàsicament, en una breu síntesi de les idees transmeses pels informants. L'acceptació de la hipòtesi realitzada entorn a la creació d'uns centres d'acollida de caràcter ben diferent al dels CIE no ha sigut del tot uniforme entre els entrevistats. I malgrat no tenir una oposició frontal per part de cap d'ells, tots han coincidit a dir que és una mesura insuficient. Per tant es podria concloure que: És assumible la creació d'uns centres d'acollida tal i com es plantegen a la hipòtesis, els quals no suposarien un sobrecost pressupostari gaire important ni produirien un efecte crida que fes augmentar el flux migratori. Tot i això, és indispensable anar a una política de fluxos migratoris, on acceptem i acollim de bon grat a les persones nouvingudes alhora que en fomentem la participació política i social i les societats d'acollida ens formem en la virtut de la diversitat des de l'escolarització, aprenent que els nouvinguts són un repte i una oportunitat, i no pas una font de conflictes 3. Paral·lelament cal aprofundir en la cooperació internacional que faci dels països d'origen dels nouvinguts un lloc digne per viure-hi i redueixi les desigualtats territorials del planeta. És evident que les darreres propostes tenen una dificultat real per dur-se a terme, però són qüestió de voluntat política dels nostres governants.

20

NOTES

1. En el treball s'ha considerat el possible contacte amb persones i/o grups polítics no crítics amb els CIE per tres raons: La manca de temps, La manca d'espai deguda a la limitació de 15 pàgines i la poca predisposició d'aquests col·lectius/persones de parlar-ne. 2. Hi ha 6 preguntes i 4 sub-apartats de respostes. Això es deu a què la informació considerada rellevant d'alguna de les respostes no ha sigut prou extensa per merèixer un sub-apartat propi. 3. Per la manca de temps i limitació de l'espai no s'ha considerat oportú incloure les dades que ens permetrien arribar a la conclusió que els arguments utilitzats contra els immigrants són generalitzacions desafortunades o directament falsedats. A la referències hi ha la de una publicació del professor de la UDG Gonzalo Escobar que incorpora aquestes dades i justifica part de la conclusió. 4. La directiva del retorn (2008/115/CE), també anomenada directiva de la vergonya pels seus detractors, és una directiva de la unió europea sobre la immigració «il·legal». Segons les notes de premsa del parlament europeu, la directiva obliga als estats a legalitzar els immigrants o demanar-los que se'n vagin en un termini inicial de 7 dies. Si no ho fan se'ls pot expulsar retenintlos fins a 6 mesos [en llocs com els CIE] si és necessari. També obliga als estats a proporcionar assistència legal als immigrants sense recursos. 5. En el treball s'analitza la visió/opinió dels crítics amb els CIE sobre com es «seleccionen» els immigrants per retenir-los als esmentats centres. Per conèixer l'ordre del ministeri de l'interior que determina els criteris per sol·licitar l'ingrés de persones al CIE, cal buscar-la a les referències. 6. La conclusió ha estat lligada a partir de paraules dels entrevistats.

21

REFERÈNCIES

•

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO. 2014. Real Decreto 162/2014, de 14 de marzo, por el que se aprueba el reglamento de funcionamiento y régimen interior de los centros de internamiento de extranjeros. Disponible a: http://www.boe.es/boe/dias/2014/03/15/pdfs/BOE-A-20142749.pdf

•

BOLETÍN OFICIAL DEL ESTADO. 1985. LEY ORGANICA 7/1985, de 1 de julio. Sobre derechos

y

libertades

de

los

extranjeros

en

España.

Disponible

a:

https://www.boe.es/boe/dias/1985/07/03/pdfs/A20824-20829.pdf •

15M BCN TELEVISIÓ. 2012. Documental, Sobren les raons. Barcelona, ESPANYA. Disponible a: https://www.youtube.com/watch?v=Iz8ScsBOLVU

•

MONTANYÀ, Xavier; CORTÉS, Antonio (directors). CORTACANS, Oriol; PAIRÓ, Sílvia (productors, Televisió de Catalunya amb la col·laboració de Batabat). 2014. Documental, CIE,

Presó

administrativa.

Catalunya,

ESPANYA.

Disponible

a:

https://www.youtube.com/watch?v=2ObpWvSVq8c •

MINISTERIO DEL INTERIOR. 2014. Circular 6/2014, ASUNTO: Criterios para solicitatr el ingreso de ciudadanos extrangeros en los centros de internamiento. Disponible a: https://cerremosloscies.files.wordpress.com/2014/08/circular-6_2014-dgp_ingresoscie.pdf

•

TANQUEM ELS CIE. 2014. Dossier de premsa sobre el reglament dels Centres d'Internament per Estrangers. Disponible a: http://issuu.com/tanquemelscie/docs/dossier_reglament_cie

•

AUREA MARTÍN. 2014. El CIE de Barcelona (Zona Franca) Situacions de racisme i discriminació.

Disponible

a:

http://issuu.com/okokitsme/docs/informe_cie_zona_franca._gener_2014 •

LOPEZ, Tatiana. 2014. Tesis de Master, “HACERSE ECO DE LAS VOCES SILENCIADAS” Aproximación a las condiciones de vida en un Centro de Internamiento para Extranjeros (CIE),

22

a

través

de

un

estudio

de

caso:

el

CIE

de

Barcelona.

Disponible

a:

https://www.academia.edu/8772293/Master_Tesis •

ESCOBAR, Gonzalo. Editorial Debarris. Barcelona, 2006. Inlòs en el Llibre: Immigració i ciutadania. Reptes de la catalunya del segle XXI; Por a la immigració, són els immigrans els criminals?

Pags.

225

a

253.

Disponible

a:

https://www.academia.edu/2644412/La_por_a_la_immigraci%C3%B3._S %C3%B3n_els_immigrants_els_criminals •

ORGAZ,

Christian.

2014.

Quatro

claves

del

reglamento

CIE

Disponible

a:

https://www.academia.edu/6753632/Cuatro_claves_del_Reglamento_CIE_Centro_de_Intern amiento_para_Extranjeros_en_Espa%C3%B1a •

Entrevistes amb informants adjuntades a l'annex.

23

ANNEX DOCUMENTAL

24

TRANSCRIPCIÓ DE L'ENTREVISTA A LA TATIANA LÒPEZ

1 Què són per tu els CiE i què representen? R: Los CIE son centros de privación de libertad exclusivos para persones de origen extranjero. Son focos de vulneración de derechos humanos, en primer lugar porque se està privando de su libertad a persones por el mero hecho de carecer de un documento que le acredite la residencia legal en el territorio del Estado español, de modo que además esta atentando contra un principio constitucional, que es el de la igualdad, es decir, no se està tratando de igual modo a las personas nacionales y extranjeras. Son focos de vulneración de derechos humanos, porque son conocidos los abusos de poder y las actuaciones discrecionales en el interior de sus muros. Vulneraciones de derechos, que van desde la agresión verbal, la negación a la asistencia médica, la mala alimentación, hasta agresiones físicas de extrema gravedad y que ponen en riesgo la integridad física de las personas. 2 Creus que és acceptable el tractament que reben els nouvinguts en aquest país? R: 3 Si ho haguessis de fer, com justificaries la presència dels CiE tal i com funcionen ara? (posa't al lloc d'aquells que els defensen tal i com ara són) R: Me parece que la presencia de estos espacios en un Estado Democratico de Derecho es inacceptable, intolerable e injustificable. No puedo ponerme en la tesitura de justificar su existencia de ningún modo. Quizás no soy la persona indicada para responder a esta pregunta, pero me resulta imposible dar un argumento que avale su existencia, porque los CIEs no son más que la punta del iceberg de un entramado de políticas migratorias, que me parecen absurdes, y por tanto me cuesta defender su existencia o cualquier alternativa al CIE. Quienes no tienen un discurso crítico con la realidad, te diran que son lugares que han de existir porque hay que expulsar a las personas que no pintan nada en España, este tipo de discursos suelen aludir a las personas que han cometido algun delito en España y que por tanto han de ser expulsadas del territorio estatal de forma inmediata. Es lo que el Ministerio del Interior denomina expulsions cualificadas. 4 Podries descriure'm el dia a dia de les persones internades? (fins on tu puguis/sàpigues) R: Cada CIE tiene sus propias dinámicas de funcionamiento y normas internes, que son dictadas a voluntad de cada director de centro. Pero más o menos su rutina es la siguiente: 25

levantarse y salir de las celdas en las que duermen, ducharse, desayunar y estar en el patio o en las zonas comunes hasta la hora de la comida, comer, estar en las zonas comunes hasta la hora de la cena, cenar e ir para la celda que serà cerrada con llave hasta el día siguiente. Básicamente esta es su rutina de vida, que se puede ver levemente interrumpida por la visita de algun familiar que se encuentre en el exterior, su abogado/a, en el caso de que lo tenga, una visita médica en el exterior de la institución, o alguna actividad que organice la Cruz Roja que es quien se encarga de la gestión “assistencial/social” en los CIEs en España. 5 Saps com funcionen els CiE? M'ho pots explicar? (poques paraules, si vols em pots remetre a algun document) R: Te remito a mi TFM, http://diposit.ub.edu/dspace/handle/2445/59488 6 Quines mesures polítiques i socials prendries per solucionar la problemàtica dels CiE/millorar-ne les condicions dels interns? Quines conseqüències a llarg termini sobre el flux migratori creus que tindrien aquestes mesures? R: Para mi, la única solución es su cierre. Me parece que se podrían mejorar aspectos en el interior del CIE para mejorar la calidad de vida de las personas internas, de algun modo las entidades que Trabajamos con los CIEs intentamos incidir en estas pequeñas cuestiones. Pero me niego a pretender una mejora de estos centros porque pretender su mejora serài legitimarlos. Esto tendría que venir acompañado de un cambio político mayor, un cambio en las políticas migratorias en las que se concibiese el hecho de migrar, como un hecho inherente a las personas y por tanto en el que no se castigase o criminalizase la migración, que al fin y al cabo es la razón de ser de los CIEs. 6.1

Per concretar, si s'escau: 6.1.1 Si els CiE actualment no són una bona alternativa, creus que un centre d'acolliment però amb un enfocament diferent pot ser una alternativa?

R: No, realmente no lo creo, la privación de libertad en CIEs es una medida cautelar para assegurar que se produzca la expulsión del país. No son centros a los que se derive a personas porque se encuentran en situación de “exclusión social”. Tampoco hay un perfil claro de las personas que se encuentran encerrades en CIEs, pero hay personas que tienen familias en España, mujer, hijos, padre, madre, etc. Tampoco creo en un sistema de alternativas al CIE porque parece que las alternativas van en la dirección de que se produzcan expulsiones exprés. Es decir, sin querer defender la realidad del CIE, al menos se tiene de algun tiempo para emprender acciones/recursos legales mientras la persona està encerrada. Las alternativas van en dirección contraria, es decir, su intención es que la expulsión se produzca más rápido.

26

6.1.2

En cas negatiu, com s'hauria de regular l'anomenada ''immigració il·legal''?

R: La “ilegalidad” no es una característica intrínseca a las personas, es un concepto que se ha inventado la tradición jurídica. Me remito a una pregunta anterior, ¿regular el que? ¿que es lo que hace falta regular? Piensa que si el derecho a migrar se constituyese como un hecho inherente a la persona, no tendríamos que regular nada. El problema es que estamos en un mundo dominado por la globalización y al Servicio de los intereses del mercado, del mercado económico y las políticas migratorias estàn respondiendo a estos intereses y no a los intereses de las personas. Es decir, se tolera cierto nivel de migración, con determinadas características (nivel educativo, capacidad adquisitiva, etc) y se prohiben y criminalizan otras que no sirven a la economia, ni al mercado. 6.1.3 Quines conseqüències tindria en la societat a llarg termini les mesures que proposes? R: Creo que entonces, tendríamos una Sociedad mucho más justa y más humana, menos racista y más sensata. Te mando copiado el articulo de una compañera de la campa, Mireia Vehí, que creo que lo explica muy bien. Dret a la ciutat sense papers Els Ajuntaments i les administracions locals són les institucions de gestió política més properes a la ciutadania i, en aquest sentit, tenen la responsabilitat i la capacitat de garantir drets i llibertats als ciutadans i ciutadanes de forma universal. Per subsidiarietat, són els mecanismes institucionals que poden dotar al concepte de ciutadania d'una potencialitat democràtica integral, reconvertintlo per a que no operi com a segregador de drets i llibertats per raó d'origen cultural i territorial. Actualment, les polítiques de gestió de la diversitat de l'Ajuntament de Barcelona, centralitzades a la Direcció d'Immigració, estan articulades a partir de diferents serveis que treballen per a fer de la ciutat un territori que inclogui les particularitats de les porsones migrades. El programa d'Acollida informa i acompanya a les persones migrades que acaben d'arribar a la ciutat dels drets i deu res d'aquesta; el Programa de Reagrupament acompanya a les famílies – tant jurídicament com psicosocialment – en el procés de reagrupació familiar, que no és gens senzill ni a nivell administratiu ni en termes comunitaris; el Programa d'Interculturalitat treballa per a fomentar relacions d'igualtat entres les comunitats culturalment diverses que conviuen a la ciutat i per a integrar al model de ciutat la diversitat com una qüestió positiva; el SAIER acompanya en els processos d'homologació de títols, el retorn, els aspectes relacionats amb l'estatus de refugiat/da i a d'altres trà mits associats a la migració; també es compta amb serveis de Districte especialment configurats per a les zones de la ciutat com el Servei de Convivència d'Horta-Guinardó o el SAGI a Sant Martí. A més, alguns dels Plans de Desenvolupament Comunitari de la ciutat fan molta feina en termes de migracions, diversitat i suport als grups de persones migrades i la majoria d'aquests serveis disposen, a més, de subprogrames que col·laboren i acompanyen tractant de respondre de la manera més eficient possible.

27

No obstant això, i tal com es planteja a l'inici de l'article, es continua treballant amb un model de ciutadania excloent i que segrega la població per raons d'origen cultural. A més res és tant senzill i les persones no només es poden definir per l'origen cultural, sinó que, quan aquesta dimensió es creua amb la classe, el gènere o l'edat, s'articulen per a generar experiències quotidianes de discriminació. Així, Barcelona és, com la resta de ciutats de la Unió Europea, una ciutat que conviu amb la frontera de forma constant, apareguent i esfumant-se dels racons de la ciutat depenent de la persona que la creua i de les necessitats del mercat laboral. La frontera es manifesta en forma de batudes policials per raó d'origen; en forma de dificultats alhora de fer qualsevol tràmit; en forma d'hores eternes perdudes entre certificats i documentació per a renovar targetes; en forma d'estades al Centre d'Internament d'Estrangers; en forma de discriminacions en l'ús de serveis i en infinites formes més que fan la vida de les persones migrades una deriva constant al voltant de la fronteres que són invisibles per a la resta de la població. Per a configurar una ciutat sense fronteres ni discriminacions racistes impregnades en la dinàmica diària dels serveis i les institucions, hem d'entendre la ciutat com un territori col·lectiu vinculat a l'exercici polític més que als límits territorials. Hem d'entendre una ciutat que emana del dret i que acaba esdeveninet una reivindicació en sí mateixa: el dret a la ciutat. El dret a la ciutat és el concepte, més o menys abstracte, que emmarca la reivindicació de la garantia i protecció dels drets humans a la ciutat, és a dir, reivindica el paper de les autoritats locals com a garants d’aquests drets. Aquesta funció de garant s’enfoca més aviat en la planificació i implementació de polítiques públiques de prevenció de vulneracions que no pas en l’acció sancionadora o reparadora, exclusiva d’altres administracions com les autonòmiques, estatals i europees en el cas espanyol (Guillén, Aida; 2011:21) .

En aquesta línia són imprescindibles algunes mesures i línies de treball: En primer lloc cal tenir clar que no es pot dissociar la gestió de la diversitat i les polítiques locals d'immigració de la Llei d'Estrangeria. Les persones en situació administrativa irregular són una realitat a la ciutat i cal assumir-la; no com una anomalia inevitable, sinó com una condició que genera discriminació a bona part de la població migrada de la ciutat. En aquest sentit, l'administració local té la responsabilitat de dur a terme mesures que garanteixin la seguretat d'aquestes persones. Per una banda és urgent un posicionament polític ferm de tancament del Centre d'Interna ment d'Estrangers de la Zona Franca, ja que opera com un mecanisme de xantatge constant a les persones migrades, amb papers o sense. Per altra banda són imprescindibles accions que prohibeixin les batudes policials per raó d'origen, totalment il·legals en el marc de la legislació interna cional i dels convenis internacionals de drets humans. Aquestes, competència de la Policia Nacional, es duen a terme amb la col·laboració d'ents municipals com la Policia Local, la cessió de dades del Padró Municipal d'Habitants i dels serveis de transport municipal. Les forces de segurat locals no poden col·laborar en la identificació de ciutadans i ciutadanes pel color de pell; és urgent que l'Ajuntament prohibeixi a la Policia Local actuar en aquestes operacions i que es negui a cedir da des del Padró municial al Cos de Policia Nacional per a efectuar batudes i trasllats al Centre d'Internament d'Estrangers. En aquesta línia, també cal frenar la col·laboració dels serveis públics de transport (TMB) amb les identificacions de persones en situació irregular, que quan es detecten en controls de títols de transport es comuniquen a les autoritats competents. En segon lloc, els serveis i les polítiques locals ja existents a la Direcció d'Immigració, han de tre28

ballar de forma integrada, compartint objectius més enllà dels esbossats en Plans i declaracions polítiques, sinó objectius arrelats a les accions i als territoris. D'aquesta manera es podran abordar els conflictes a les zones de la ciutat com a situacions complexes que requereixen d'actuacions coordinades i imbrincades dels serveis públics. Tot i que la ciutat disposa de serveis i mecanismes competents en la gestió de la diversitat i les migracions, solen treballar de forma descoordinada i parcial – no tant per responsabilitat tècnica sinó per línies esbossades des de les direccions - fet que els fa menys eficients i sense una mirada integral dels conflictes i les situacions. En tercer lloc, la mirada intercultural, entesa com una de les dimensions que configuren les identi tats de les persones juntament amb el gènere, l'edat, la classe i d'altres vectors, ha de ser transversal a tots els serveis municpals independentment de la seva tasca. Totes les persones i col·lectius tenen necessitats i particularitats diverses, i l'administració no pot ser cega a la diversitat sinó que ha de poder respondre a les realitats parcials i diverses. Aquesta condició no implica tenir infinits serveis per comunitats, orientacions sexuals, edats i classes socials; sinó que passa per a disposar de professionals i de serveis formats i coneixedors de les realitats diverses de les ciutadanes i ciutadans de la ciutat, per tal de donar respostes i engegar processos que respectin i visiblitzin les diversitats com a qüestions positives. Tenen especial importància tot el teixit de serveis orientats a les dones i als infants, ja que els circuits legals i administratius estant articulats en base al model masculí universal, que exclou a la resta de població i amb major mesura si és estrangera. En quart lloc, l'Ajuntament s'ha de comprometre a vetllar per l'accés de les persones que habiten a la ciutat als serveis bàsics com la vivenda, la sanitat i l'educació, fent efectiu l'accés a la targeta sanitària de les persones en situació irregular; apostant per a frenar la segregació escolar per raons d'orígens culturals creixent a tota la ciutat; i resolent conflictes com el de les Naus del Poble Nou des de propostes que permetin a les persones que hi habiten gaudir dels drets de ciutadania. Totes aquestes propostes, que segurament tant sols resoldrien alguns dels conflictes que generen les fronteres internes de la ciutat, són, no obstant això, propostes senzilles que reenfocarien la ciutat cap a un model on la ciutadania pugui gaudir d'una condició d'universalitat que faci més justa la Barcelona quotidiana. Els drets i les llibertats no poden estar subjectes al territori on es neix, però han d'estar inevitablement lligats al territori on es viu. 7 Què penses de la següent proposta? Caldria replantejar des de la base la idea dels CiE. S'ha de partir de la idea que els nouvinguts (amb papers o sense) no són un problema, sinó una oportunitat per a tothom. La oportunitat s'ha d'aprofitar. Podríem constituir uns Centres d’Acolliment per a Nouvinguts amb la principal funció d'inserir-los a la societat; Garantint-ne les necessitats bàsiques (aliment, habitatge i atenció sanitària i educativa si s'escau) alhora que se'ls demana que es formin en algun ofici o emprenguin uns estudis, si és que no tenen feina. Es podria valorar la possibilitat d'assignar tasques voluntàries als residents vinculades a l'ofici que puguin estudiar. No estem parlant doncs d'un centre d'internament forçat, si no de un servei voluntari, que en comptes que vagi enfocat a la seva expulsió vagi enfocat a la seva inserció a la societat

29

R: Me parece bien, aunque creo que en este discurso estàn operando ciertos prejuicios que emanan en una visión un poco paternalista y etnocèntrica a cerca de las personas migrantes. Me explico, no todas las personas que migran necesitan de un centro de acogida que cumpla sus necesidades vitales, ni tampoco creo que sea la solución, sino que este tipo de propuestas me parece más bien un parche a la situación actual. Es decir, no parece que la solución al mal denominado problema migratorio sea crear centros de acogida. De nuevo vuelvo, con un cambio en el diseño e implementación de políticas migratorias, si los seres humanos pudiesemos migrar libremente, no tendríamos que lidiar con estos problemas. Sin querer jugar a ser Dios, y sin querer jugar a ser política, creo que un cambio político vendria acompañado de un cambio en la conciencia social y en los valores de la Sociedad y de ese modo no habría que “integrar”, “insertar” a nadie en la Sociedad, porque las propias dinámicas con respecto a las personas foràneas cambiarían. 7.1.1 Quines conseqüències a mitjà i llarg termini creus que tindria l'aplicació d'un sistema així respecte al flux migratori (p. ex. , augmentaria molt la immigració?)? És pressupostàriament viable? R: El hecho de que hubiese centros de acogida para inmigrantes no creo que aumentase los flujos migratorios.Es decir, no creo que se produjese un efecto llamada por la instalación de estos Nuevos espacios.

30

TRANSCRIPCIÓ DE L'ENTREVISTA A JOAN TARDÀ

1 Què són per tu els CiE i què representen? R: Són espais gestionats per l’administració pública en què són tancades, és a dur privades de llibertat, persones que tan sols han comès una falta administrativa. Es l’exemple més fefaent del fracàs de les polítiques d’acollida de les societats democràtiques. Una de les raons per les quals vam votar en contra de laz Llei d'Estrangeria espanyol.

2 Creus que és acceptable el tractament que reben els nouvinguts en aquest país? R:Es inadmissible que es tanqui les persones en un Centre d’Internament.

3 Si ho haguessis de fer, com justificaries la presència dels CiE tal i com funcionen ara? (posa't al lloc d'aquells que els defensen tal i com ara són) R:No es pot justificar en la mesura que existeixen els recursos necessaris per poder acollir les persones en un règim d’acollida distint a l’espera de la tramitació de la residència i/o expulsió del país.

4 Podries descriure'm el dia a dia de les persones internades? (fins on tu puguis/sàpigues) R:Ben segur que els interns en centres penitenciaris gaudeixen de més drets que no pas els internats en un CIE

5 Saps com funcionen els CiE? M'ho pots explicar? (no em refereixo el seu «reglement», si no a una percepció personal) R: En primer lloc és inacceptable que estiguin sota custòdia policial. Altrament, dèficits en les dependències, manca de serveis d’assistència sanitària, problemàtica derivada de la incomunicació lingüística, dificultats per part de les ONG’s per poder-hi circular lliurement, dificultats de control per part dels càrrecs electes... En definitiva, un sistema que penja del Ministeri d’Interior, és a dir concebut des d’una perspectiva policial i repressora.

31

6 Quines mesures polítiques i socials prendries per solucionar la problemàtica dels CiE/millorar-ne les condicions dels interns? Quines conseqüències a llarg termini sobre el flux migratori creus que tindrien aquestes mesures? R: Els CIE no haurien d’existir. Haurien d’existir centres d’acollida (o residències depenents d’entitats o de ciutadans que se’n fessin càrrec) on es rebés la persona immigrada, es tingués cura d’ella i hi fos tractada amb un absolut respecte als Drets Humans i als valors i principis democràtics de la societat receptora mentrestant no conclogués el procés administratiu, al qual ha de tenir dret si aspira a romandre al país.

6.1 Per concretar, si s'escau: 6.1.1 Si els CiE actualment no són una bona alternativa, creus que un centre d'acolliment però amb un enfocament diferent pot ser una alternativa? R: Efectivament, la situació actual ens denigra com a societat. Les lleis d’estrangeria d’un país poden ser més o menys progressistes. Un Estat por decidir democràticament (tot depèn del grau de maduresa democràtica dels seus ciutadans) ser més o menys receptiva a la immigració, però el que és inadmissible és que es vulnerin els Drets Humans en el moment que aquesta persona trepitja el país. Ha de tenir dret a un procés amb garanties que conclogui si té dret o no a romandre en el país i a viure en llibertat mentre duri.

6.1.2 En cas negatiu, com s'hauria de regular l'anomenada ''immigració il·legal''? R: D’immigració il·legal sempre n’hi haurà. Es més, possiblement anirà in crescendo donada els grans desequilibris mundials arran del profund desequilibri quant al repartiment de la riquesa, als conflictes bèl·lics alimentats per les potències militars que sotmeten els governs regionals i al permanent espoli per part del món més desenvolupat envers el món espoliat. Una sortida, tot i que no deixarà de ser un pedaç si no es resolen els problemes esmentats anteriorment (i no pas de solució immediata) passa per l’increment i un canvi radical en el concepte de cooperació. Les societats “riques” han de ser més receptives, alhora, quant a l’assumpció de refugiats. 6.1.3 Quines conseqüències tindria en la societat a llarg termini les mesures que proposes? R: L’objectiu és aconseguir que les societats siguin econòmicament viables, sostenibles socialment i col.laboratives. En aquest escenari , les persones no en fugirien. Si no és així, no hi haurà res que aturi milions de persones. Per moltes tanques filferrades que s’instal.lin.

32

7 Què penses de la següent proposta?

Caldria replantejar des de la base la idea dels CiE. S'ha de partir de la idea que els nouvinguts (amb papers o sense) no són un problema, sinó una oportunitat per a tothom. La oportunitat s'ha d'aprofitar. Podríem constituir uns Centres d’Acolliment per a Nouvinguts amb la principal funció d'inserir-los a la societat; Garantint-ne les necessitats bàsiques (aliment, habitatge i atenció sanitària i educativa si s'escau) alhora que se'ls demana que es formin en algun ofici o emprenguin uns estudis, si és que no tenen feina. Es podria valorar la possibilitat d'assignar tasques voluntàries als residents vinculades a l'ofici que puguin estudiar. No estem parlant doncs d'un centre d'internament forçat, si no de un servei voluntari, que en comptes que vagi enfocat a la seva expulsió vagi enfocat a la seva inserció a la societat R: Completament d’acord amb el que es proposa sobre com haurien de ser els centres. Respecte a la idea que els nouvinguts no són un problema, caldria matisar que si no tenen papers en part sí que és un problema. D’entrada per a ells mateixos perquè entren en una situació Anòmala (en el cas espanyol és evident perquè fins i tot se’ls tanca en una mena de presó). I per part de la societat receptiva, en part també és un problema perquè tenim el dret i l’obligació de concebre la immigració com un repte (ser més o menys solidaris, en funció dels nostres valors hegemònics), com una oportunitat a l’hora de rejovenir la força de treball, etc... , però no tenim dret a que es resolgui des d’una vessant d’ordre públic, perquè ens denigra.

7.1 Quines conseqüències a mitjà i llarg termini creus que tindria l'aplicació d'un sistema així respecte al flux migratori (p. ex. , augmentaria molt la immigració?)? És pressupostàriament viable? R: Crec que cal anar a una política de fluxos migratoris perquè la persona que trepitja la terra tingui els mateixos drets que la persona que ja hi viu. I, sobretot, canviar radicalment la política d’asil.

33

TRANSCRIPCIÓ DE L'ENTREVISTA A L'HECTOR SOLÀ (aquesta entrevista és menys clara que les altres perquè va consistir en una conversa informal i les circumstàncies no permeties gravar-la) Directiva del retorn (directiva de la vergonya). El parlament europeu (PP, Lliberals, a fabor) (en blanc PS) (en contra verd i esquerra). La directiva aquesta a facilitat l'aparició del CIE. Aquesta directiva posa traves a la immigració. Segons la directiva poden retenir immigrants fins a 18 els països que ho vulguin. Havien de donar accés a les ONG i advocats però no van mai. Per poder entrar i contemplar les condicions s'han de fer passat per familiar i tot i així costa. La guardia urbana participa a les redades. Fomentar la participació a la política dels immigrants. Educació a les escoles sobre.

8 Què són per tu els CiE i què representen? R: Rebuig i fàstic. Actitut hipocrita. Vivem en una societat on ens omplim la boca de democracia drets i llibertats i tenim camps de concentració on s'internen gent amb faltes administratives. ICV defensa el dret a la migració (i no migració). 9 Creus que és acceptable el tractament que reben els nouvinguts en aquest país? R: 10 Si ho haguessis de fer, com justificaries la presència dels CiE tal i com funcionen ara? (posa't al lloc d'aquells que els defensen tal i com ara són) R: (a nivell personal) Som masses, no tothom pot migrar perquè no hi cabem tots. Ocupen massa serveis, creen problemes (getos) i s'ha de canalitzar. Agafem els vagos i els tenquem, els interroguem i si no compleixen els requisits els tornem. I que s'encarreguin els països. Vindran terrotes. 11 Podries descriure'm el dia a dia de les persones internades? (fins on tu puguis/sàpigues) R:

12 Saps com funcionen els CiE? M'ho pots explicar? (no em refereixo el seu «reglement», si no a una percepció personal) 34

R: 13 Quines mesures polítiques i socials prendries per solucionar la problemàtica dels CiE/millorar-ne les condicions dels interns? Quines conseqüències a llarg termini sobre el flux migratori creus que tindrien aquestes mesures? R: Tencament immediat dels CiE. Fomentar la participació política dels immigrants garentint-ne els drets. (donar papers) Fomentant els seu associacionisme. Educar en la diversitat i apretar als mitjants sobre el tema. Fora les tanques de Ceuta i melilla. 13.1

Per concretar, si s'escau:

13.1.1 Si els CiE actualment no són una bona alternativa, creus que un centre d'acolliment però amb un enfocament diferent pot ser una alternativa? R: 13.1.2

En cas negatiu, com s'hauria de regular l'anomenada ''immigració il·legal''?

R: 13.1.3 Quines conseqüències tindria en la societat a llarg termini les mesures que proposes? R: No hi hauria efecte crida perquè és que ja venen igualment. 14 Què penses de la següent proposta? Caldria replantejar des de la base la idea dels CiE. S'ha de partir de la idea que els nouvinguts (amb papers o sense) no són un problema, sinó una oportunitat per a tothom. La oportunitat s'ha d'aprofitar. Podríem constituir uns Centres d’Acolliment per a Nouvinguts amb la principal funció d'inserir-los a la societat; Garantint-ne les necessitats bàsiques (aliment, habitatge i atenció sanitària i educativa si s'escau) alhora que se'ls demana que es formin en algun ofici o emprenguin uns estudis, si és que no tenen feina. Es podria valorar la possibilitat d'assignar tasques voluntàries als residents vinculades a l'ofici que puguin estudiar. No estem parlant doncs d'un centre d'internament forçat, si no de un servei voluntari, que en comptes que vagi enfocat a la seva expulsió vagi enfocat a la seva inserció a la societat. R: (a nivell personal) 14.1.1 Quines conseqüències a mitjà i llarg termini creus que tindria l'aplicació d'un sistema així respecte al flux migratori (p. ex. , augmentaria molt la immigració?)? És pressupostàriament viable?

35

R: Obviament seria deficitari, però això no vol dir que no s'hagi de tirar endavant. Les necessitats de les persones són més importants.

36