XV COL-LOQUI INTERNACIONAL D 'ARQUEOLOGIA DE PUIGCERDA CONGRÉS NACIONAL D 'ARQUEOLOGIA DE CATALUNYA
INSTITUT D'ESTUDIS CERETANS
LA TRANSICIÓ BRONZE FINAL -1 A EDAT DEL FERRO EN ELS PIRINEUS 1 TERRITORIS VEiNS
Puigcerda 1 7, 1 8 i 1 9 de novembre de 20 1 1
LA TR AN SIC I O 8RON ZE FI N AL - 1 A E DAT D EL F ERR O EN EL S PIRI NEU S 1 TE RRIT O RI S VE! N S
187
ELS ASSENTAMENTS DEL BRONZE FINAL I LA PRIMERA EDAT DEL FERRO DEL PARATGE DE CAN GAMBÚS-CAN FEU (SABADELL, VALLES OCCIDENTAL): UNA APROXIMACIÓ AL POBLAMENT PROTOH ISTORIC DE LA VALL DEL RIPOLL Jordi ROIGI, Joan M. COLL 2, Raú l BALSERA 3
El paratge arqueologic de Can Gambús de Sabadell (Valles Occidental), amb una superfície de quasi cent hectarees excavaqes en extensió i en la seva totalitat entre els anys 2003 i 2006, consta d'un total de 623 estructures atribüibles a diferents fases historiques, des del neolític fins a l'epoca medieval, entre les quals es van identificar dos assentaments pertanyents al bronze fina l i a la primera edat del ferro. Atribu'ibles al bronze final es van documentar 20 estructures, la major part corresponents a estructures d'emmagatzematge tipus sitja, així com una gran estructu ra complexa formada per un retall subterrani tipus·fons de cabana i un canal antropic associat. Les estructures van proporcionar un abundant conjunt de material ceramic, característic d'aquest període, producte d'abocades domestiques generades per l'assentament. Així mateix, i atribu'ibles a la primera edat del ferro, es van documentar un total de 41 estructures, totes del ti pus sitja. Aquestes es localitzaven a la part alta de la carena, formant petits grups de sitges proxims entre si. A partir del registre estratigratic i deis abundants materials recuperats (ceramica, fauna, forns domestics, elements d'argila cuita, etc.), es va ter evident que les estructures d'habitació, no conservades, estarien ubicades al damunt del mateix empla9ament de les sitges i que conformarien un assentament de tipus agrícola.
1
[email protected] 2
[email protected] 3 raulbalsera@gma il.com
-o u < u
z ::l
¿
o
u
XV
COL · L OQ U I INTERNACI ONAL D ' AR QUEOLOGIA D E P UICCERD A
188 C ONGR~S N ACIONAL D ' ARQU EOLOGIA DE C ATA LUNYA
l. La vall del Ripoll i la serra de Can Gambús-Can Feu El paratge arqueologic de Can Gambús ocupa les elevacions inferiors de la serra de Can Feu, situada a la riba dreta del riu Ripoll, la qual té com a límit nord el massís de Sant Llorenc;: de Munt, mentre que pel seu sud s' enllac;:a progressivament amb la plana central de la depressió prelitoral catalana. Al llarg del bronze final i primer ferro, 1'ocupació d'aquest serrar de vessants i relleus suaus que varia entre els 226 m i els 195 m snm, cal interpretar-la com la continuació natural de l'habitat protohistoric que ja es va comenc;:ar a documentar als jaciments de la Bobila Madurell i Can Feu excavats a la decada dels anys vuitanta, i a l' evolució dels assentaments precedents del Bronze Inicial i del Neolític Mirja documep.tats a les intervencions de Can Gambús-1 (ROIG et alii, 2010). Un primer element a tenir en compte per acceptar la vall del Ripoll com una unitat geografi.ca a la qual por adscriure's un grup arqueologic coherent, parteix, per una banda, d'entendre les característiques geomorfologiques de la depressió del Valles i com les seves característiques físiques afecten a la concentració i desenvolupament del poblament d'aquests períodes documentar a la plana. Aquesta plana interior al trabar-se eromarcada entre les serralades prelitoral i litoral, ha generar un territori travessat per una ampla xarxa hidrografi.ca subsidiaria del riu Mogent i Besos que ha donar lloc a un paisatge marcar per barrancs i rieres excavades sobre les terrasses sedimentaries quaternaries. Entre aquestes se'n destaquen sis valls principals (Fig. 1), definides principalment per lleres amb cabals escassos i irregulars que augmenten amb crescudes estacionals, en
torn a les quals s'ha articular el poblament també en epoca prehistorica. Una d'aquestes valls diferenciades correspon a la del Ripoll, riu que neix a la serra de La Granera, a una cota de 640 m snm al terme de Sant Llorenc;: Savall, i finalitza al confluir amb el riu Besos al municipi de Monteada i Reixac. Aquest curs irregular té una longitud de 39.2 km i els seus petits afluents assoleixen un recorregut total de 181.5 km. Aquesta vall conforma, fins al moment, el territori amb la presencia m és elevada de poblament prehisroric i protohistoric documentar a tata Catalunya, i permet encendre-la com un element geografic sobre el qual es vertebra al llarg del bronze final i la primera edar del ferro, una 'entitat socioeconomica particular, amb un patró funerari i d'assentament ben definits, i una producció material, fonamentalment ceramica, ben distingible. En el punt que es traba actualment la investigació sobre aquests períodes, som conscients, ja des del primer moment, que les caracrerístiques formals i decoratives del repertori ceramic que apareix als assentaments i necropolis associades a aquest espai geografic, superen estrictament l'ambit físic de la vall del Ripoll, ja que, amb perites variacions, els mateixos criteris ceramologics i les mateixes pautes funeraries i d'habitació es reconeixen, per exemple, a les valls que verteixen ·les seves aigües al Llobregat, com seria el cas de la necropolis de Can Missert (BOSCH GIMPERA, 1913- 1914; BOSCH GIMPERAi COLOMINAS, 1915-1920) o el fans de Can Cortes (ROVIRA i PETIT, 1997). D 'aquesta manera ha de ser necessari un analisi més global per aprofundir en el coneixement del sistema d' ocupació que es desenvolupa en aquest entorn geografi.c, ja que sense valorar adequadament la seva re-
L A T RANS I CI Ó B RO N ZE FIN A L - 1 A E D AT D EL FERR O EN ELS PIRINEUS 1 T ERR ITO RI S V EI N S
189 ELS ASSENTAMENTS DEL BRONZE FINAL 1 LA PRIMERA EDAT DEL FERRO DE C AN GAMBÚS-CAN FEU
J
lació amb els espais immediats, tant físics com culturals, no és possible copsar adequadament la seva coherencia. En aquest sentit és molt important identificar arqueologicament la influencia que tindria en aquests nuclis de població el marc físic de la depressió prelitoral, interpretada com a una excel-lent via de flux de persones i idees que intercomunicaría tora la costa catalana. Aquesta complexitat d'interralacions que potenciaría aquest corredor natural, no només s'hauria d'encendre com un eix de doble transferencia en sentir nordest-suroest que connectaria les terres del nord de Catalunya amb les de les riberes de l'Ebre, si no també com un espai d'interconnexió amb les zones interiors, afavorit pels passos naturals creats per les conques fluvials i la baixa altura de les serres que 1'emmarquen. Des d' aquest pum de vista, probablement hem d' encendre aquest ampli poblament documentar a la vall de Ripoll, no com una excepció -ara destacar pel gran número d'intervencions realitzades a les últimes decades-, si no coma part d'un sistema mediambiemal i social en retroalimentació, es a dir, funcionar tant com a focus d' atracció poblacional, degut a la fertilitat i capacitar de regenaració dels seus sols i al bon prove·iment d'aigua, com perla capacitar de manteniement d'un majar índex poblacional, circumsrancies que, tal vegada, podrien haver ocasionar una majar sujecció a la terra. Ambdues possibilitats podrien explicar la gran profusió d'evidencies arqueologiques documentades en aquest entorn durant el bronze final i la primera edat del ferro, procés que ja s'hauria iniciar a partir de la posada en marxa de les economies productores que tan bé documentades es troben al Valles (Fig. 2).
2. El paratge arqueologic de Can Gambús-Can Feu El complex arqueologic de Can Gambús-Can Feu es troba localitza a la fossa tectónica Valles-Penedes, coneguda com a depressió prelitoral, i es formada per argiles vermelles quaternaries amb d iferents nivells de conglomerats i plaques carbonatades. Aquest es traba situar a la dreta del riu Ripoll, en una carena suau formada per diversos turons, conformant una serreta vertebrada en direcció Est-Oest, amb unes al~ades entre els 167 i 198 msnm, amb una llargada total de 2200 metres. En aquesta serreta tenen origen diferents torrents, amb un paisatge de bosc de ribera quasi bé destruYe els darrers anys, que conflu·ien en el Riu Sec, afluent del riu Ripoll a la seva part baixa (Fig. 2) . Cal remarcar que el paratge Bobila Madurell-Can Feu-Can Gambús, es traba empla~at al mig de la comarca del Valles Occidental, i ha constitu'it des de la prehistoria fins avui dia el principal punt o nus de pas de tates les vies de pas des de la costa fins a !'interior o i des del Nord al Sud de Catalunya. El paratge de la serra de Can Feu-Can Gambús ha estar excavar en la seva practica totalitat, identificant-se un gran complex arqueologic mitjan~ant dues grans actuacions arqueologiques distanciades en el temps, concretament la del sector Can Feu entre els anys 1987-1988, i la del sector Can Gambús entre els anys 2003 i 20064 • 4
Les diferenrs campa nyes d'excavació, molres d 'elles inedires, poden documentar-se de la següent manera. Per al sector de Can Feu: Martín, A. et alii (1988). Pera al sector de Can Gambús-1: Roig, J.- Coll, J.-M. (2007 i 2008) i Roig et alii (2010). Per a Can Gambús-2: Anigues, P.-LL, Bravo, P., Hinojo, E. (2007a i b). Per a Can Gambús-3: Arrigues, P.-LI., Codina, D ., Hinojo, E. (2010).
XV
COL·LOQUI I N T ERNACI ONAL D'ARQUEOLOGIA DE PUI GCERDA
190 C ONGR~S N ACIONAL
o' AR QUEOLOGI A
En total s'ha excavar una superfície de 85 Ha, que practicament es correspon amb rota la unitat de relleu de la carena. D 'aquesta manera, entre més del miler d'estructures documentades, ha estar possible identificar un total de 203 estructures atribu"ibles als períodes del bronze final i la primera edat del ferro. A partir de les dades publicades i de les memories d' excavació podem determinar que aquestes poden desglossar-les de la següent manera: pel sector de Can Feu tenim 58 estructures pertanyents al període del ferro I, i pel sector de Can Gambús tenim 3 1 estructures del bronze final i 114 estructures atribu"ibles a la primera edat del ferro 5• La distribució espaial de les estructures permet identificar una única agrupació atribuible al bronze final localitzada al mig de la serreta de Can Gambús, prop del seu punt més alt. També s'identifiquen tres aglomeracions, fon;:a compactes, d' estructures atribu"ibles a 1'edat del ferro, espaiades entre elles regularment per uns centenars de metres, i localitzades al pendent de migdia. 5
Oades extretes del la bibliografia i de les memories citades a la nota 4. Així mateix, procedents de Can Feu es cenen tres datacions radiocarboniques per aquests períodes: són BM/ 0 7-b (UBAR-85): 2410 ± 70 BC, 770-395 BP; BM/ 0-26 (UBAR86): 2440± 60 BC, 780-440 BP; i BM/0-40 (UBAR-88): 2700± 120 BC, 1105-620 BP, publicades a Martín et alii (1988).També s' han realitzat tres datacions de C 14 de Can Gambús-2. O ues d'elles d'estructu res del Bronze Final, la cabana UE1097 i la estructura E701, ambdues efectuades sobre mostra de carbó vegetal. Aquestes són UE1097-UE1218 (UBAR-851): 2850 ± 80 BP, 1260-835 BC (cal. 2 sigmes), i E701-UE702 (UBAR-850): 2925 ± 55 BP, 1305-943 BC (cal.2 sigmes). Peral període del Ferro I es compta amb una datació efectuada sobre carbó de la E319UE393 (UBAR-852): 2560 ± 55 BP, 827-5 11 BC (ca l.2 sigmes). Oades excretes de: Artigues, P.-LI., Bravo, P., Hinojo, E. (2007a, vol.l, p. 250-256 i vol.2, p. 365-368) i (2007b, p.122-125).
DE CAT AL U NYA
Fora d'aquestes concentracions no s'ha documentar cap estructura isolada atribuible a aquests períodes, fet que confirma 1'existencia de nuclis o agrupaments clarament diferenciats (Fig. 3). 2.1. L'assentament del Bronze Final
Les estructures pertanyents al bronze final es troben molt proximes entre si, fent una agrupació centralitzada al mig de carena, prop del seva cota mes elevada, tot ocupant la part alta i el vessant nord (Fig. 3). En total s'han identificar 3 1 estructures, les quals han estar classificades segons la seva morfología. Així s'han agrupar en sitges o cubetes (25 estructures), estructures complexes tipus cabana (amb 6 estructures) i una gran rasa a o paleocanal d' origen antropic (1 estructura) 6• 2 .1.1. Les estructures complexes del Bronze Final Entre els grans retalls, possiblement identificables com a llocs o ambits d'habitació, destaquen sis estructures complexes en total, que es troben reparrides perla part central del paratge i que conjuntament formen un mateix assentament de caracter dispers (Fig. 3). La E312 (CG- 1), és una estructura complexa, bé identificable com a fons de cabana o bé com la part subterr~mia d'una cabana en superfície, elaborada amb materials peribles que no s'hauria conservar. Lestructura presenta una forma el·líptica, amb diferents retalls i cubetes distribu"its pel seu interior. 6
Concretament, i a partir de les tres grans intervencions realitzades al sector, es reparteixen de la següent manera: 3 cabanes (E312, E600 i E601), 1 canal, 8 sitges i 4 cubetes a Ca n Gambús-1. -J cabana (U E1097) i tres fosses irregulars a Can Gambús-2, i 2 cabanes (UE2000 i UE3000), 14 sitges, 1 cubeta i 1 estructura indeterminada a Can Gambús-3. Extret de les perrinents memoríes d'excavació, veure nota 4.
L A TR ANS I CIÓ B RON ZE FI N AL - 1 A E DAT DEL f ERRO EN ELS PIRI N EU S 1 TERRI TOR I S VEI NS
)
19 1 ELS ASSENTAMENTS DEL BRONZE FINAL 1 LA PRIMERA EDAT DEL FERRO DE CAN GAMBÚS-CAN FEU
Les seves mides maximes són de 5'40 x 3'70 m, amb una fondaria maxima conservada de 1'36 m (Fig. 4 i 5). Durant el seu procés d'excavació es van identificar nombroses abocades de materials de caracter domestic, incorporats un cop aquesta va perdre el seu ús inicial, que conformaven diferents estrats d'amortització, per sota dels quals es van identificar nivells d'us horitzontal. :L estructura E600 (CG- 1) es un gran retall de planta el-líptica, de grans dimensions. Al seu interior es van documentar tres grans cubetes de planta el-lipsoi"dal i fons aplanar, localitzades al centre de 1'estructura, i dos replans o superfícies aplanades en els seus extrems oposats. Les mides conservades eren de 5 x 3 '2 m, amb una al
