El viatge a Bizanci: política, guerra, religió, comerç i cultura

viatjar a l’edat mitjana

Travel in the Middle Ages

Viatjar a l’Edat Mitjana

Travel in the Middle Ages

Viatjar a l’Edat Mitjana Travel in the Middle Ages

Institut Eur opeu de l a Me diterrània

Consorci format per

Empreses patrocinadores

Institucions col·laboradores

Museu Epis copal de Vic

Viatjar a l’Edat Mitjana travel in the middle ages

E XP OSICIÓ / E XHIBITION Organització / Organized by Museu Episcopal de Vic en col·laboració amb Musée de Cluny, París Museo Nazionale del Bargello, Florència Museum Schnütgen, Colònia membres de la Xarxa de Museus d’Art Medieval d’Europa Amb el suport de / Supported by Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) Diputació de Barcelona Cercle del MEV Esclat Bonpreu Comissariat / Curator Benedetta Chiesi Doctora en Història de l’Art, Florència Michel Huynh Conservador en Cap, Musée de Cluny, París Marc Sureda Conservador, Museu Episcopal, Vic Comissariat general al Museu Episcopal de Vic / Museu Episcopal de Vic General Curator Marc Sureda Coordinació / Coordination Judit Verdaguer, conservadora, Museu Episcopal de Vic Documentació i conservació preventiva / Documentation and Preventive Conservation Anna Homs, Àrea de Registre d’Obres d’Art i Documentació, Museu Episcopal de Vic Francesc Tornero, conservador-restaurador

Comunicació i activitats / Communication and Activities Carme Comas, cap de l’Àrea de Difusió i Acció Cultural, Museu Episcopal de Vic Maria Genís, Museu Episcopal de Vic Umàtic Comunicació Manteniment / Upkeep Fèlix Juste, Xavier Furriols Museu Episcopal de Vic Administració / Management Núria Barniol, Museu Episcopal de Vic Projecte expositiu i disseny gràfic / Exhibition Design and Graphic Design Albert Vallverdú Colom WHADS | ACCENT Producció, muntatge i transport / Production, Assembly and Transport Feltrero División Arte, SL Correcció de textos / Proofreading Mercè Rial Prestadors / Lenders Alemanya Museum Schnütgen, Colònia Catalunya Arxiu i Biblioteca Episcopal de Vic Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona Biblioteca de Catalunya, Barcelona Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona CRAI-Biblioteca de Reserva (Universitat de Barcelona) Capítol de la Catedral de Girona

Museu d’Arqueologia de Catalunya-Girona Museu Frederic Marès, Barcelona Museu d’Art de Girona Museu de Lleida: diocesà i comarcal Museu Marítim de Barcelona Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona França Musée de Cluny – Musée National du Moyen Âge, París Musée du Louvre, París Itàlia Museo Nazionale del Bargello, Florència Agraïments / Acknowledgements Rachel Beaujean-Deschamps, Marta Bencini, Damien Berné, Ramon Buxó, Jordi Camps, Ilaria Ciseri, M. Antònia Clarà, Carme Clusellas, Marie-France Cocheteux, Philippe Cordez, Alain Decouche, Daniel Duran, Mercè Durfort, Cèsar Favà, Adelaida Ferrer, Maite Franch, Enric Garcia, Magda Gassó, Rafel Ginebra, Joaquim Giol, Josep Giralt, Rosa Gregori, Miquel dels S. Gros, Anna Gudayol, Joan Jofre, Jaume Julià, Isabel Juncosa, Dolors Jurado, Dolors López, Roger Marcet, Marino Marini, Josep M. Martí, Lourdes Martín, Rosa M. Montserrat, Antoni Monturiol, Joan Naspleda, Beatrice Paolozzi-Strozzi, Ramon Pascual, Neus Peregrina, Joan Piña, Cristina Portell, Claire Seguret, Eugènia Serra, Pepe Serra, Carina Soriano, Elisabeth Taburet-Delahaye, Laura Taibo, Alberto Torra, Gustavo Torres, Virtu Torres, Josep M. Trullén, Anna Vargas, Alberto Velasco, Neus Verger, Moritz Woelk.

CATÀLEG / CATALOGUE Edició / Edition Institut Europeu de la Mediterrània (IEMed) Coordinació científica / Scientific Coordinator Marc Sureda, MEV

Coordinació tècnica / Technical Coordinator Carina Soriano, IEMed Daniel Duran, IEMed Disseny de coberta / Cover Design Carla Rossignoli

Realització i producció / Production Sintagma, Edicions corporatives Sílvia Valls Disseny i maquetació / Design and Layout Carla Rossignoli

Traduccions / Translations Joana Artigas (francès), Simon Berrill (anglès), Lluís Cavallé (francès), Genoveva Gómez (italià), Marta Roigé (francès), Mireia Ulldemolins (castellà) Correccions / Proofreading Daniel Duran, Marta Roigé, Marc Sureda, Mireia Ulldemolins, Sílvia Valls Autors / Authors Lluïsa Amenós, Francisco Apellániz, Jaume Barrachina, Damien Berné, Almudena Blasco, Béatrice de Chancel, Benedetta Chiesi, Illaria Ciseri, Rafael Cornudella, Cristine Descatoire, Joan Domenge, Daniel Duran, Isabel Escandell, Anne-Claire Garbe, Miquel Gros, Michel Huynh, Herbert L. Kessler, Montserrat Pagès, Ramon J. Pujades, Éric Rieth, Roser Salicrú, Albert Soler, Marc Sureda, Francesc Tous, Joan Valero, Alberto Velasco, Judit Verdaguer, Saskia Werth Impressió / Printing Agpograf Impressors Agraïments / Acknowledgements Annalisa Battini, Claudia Bettini, Bibliothèque National de France – Département de la Reproduction, Florence Briand, Ramon Buxó, Jovita Callueng, Huges Charreyon, M. Antònia Clarà, Mónica Colucho, Sílvia Dahl, Rafel Ginebra, Josep Giralt, Giunti Editore S.p.A., Firenze, Mohamed Graine, Alba Hernández, Anna Homs, Isabel Juncosa, Clotilde La Batide-Alanore, Norbert Ludwig, Madre Maria Stefania Robione OSB, D. Nicole, Claudio Pescio, Joan Piña, Susi Piovanelli, Laurence Posselle, Ulla Prigge, Ramon Pujades, Graziano Raveggi, Réunion des Musées Nationaux-Grand Palais, Paris, Marga Ruiz, Carmen Salvador, Servei fotogràfic del MNAC, Jérôme Sirdey, Montserrat Torras, Alberto Velasco, Neus Verger, Vera Laura Verona, Joan Villar, Cathleen Walther © de l’obra editorial / Editorial Work Institut Europeu de la Mediterrània Carrer de Girona, 20 08010 Barcelona http://www.iemed.org/ Museu Episcopal de Vic Plaça bisbe Oliba, 3 08500 Vic http://www.museuepiscopalvic.com © Textos originals francesos / French Original Texts Estudi 1, Estudi 2, Estudi 3, Estudi 10, Secció I, Secció II, Secció III, Secció IV, Secció V, Secció VI, Secció VII,

Secció VIII, cat. 3, cat. 4, cat. 5, cat. 13, cat. 14-15-16, cat. 19-20, cat. 28, cat. 56-5758, cat. 72, cat. 95, cat. 96, cat. 97 Éditions de la Réunion des musées nationaux – Grand Palais, Paris 2014, www.rmngp.fr © Textos originals italians / Italian Original Texts cat. 1, cat. 6, cat. 17, cat. 22, cat. 23, cat. 24, cat. 27, cat. 29, cat. 32, cat. 33-34, cat. 36, cat. 37-38, cat. 39, cat. 41, cat. 42, cat. 62, cat. 63, cat. 64, cat. 67-68, cat. 69-70, cat. 71, cat. 73-74-75, cat. 77, cat. 78-79, cat. 84-85, cat. 90 2015 Giunti Editore S.p.A. via Bolognese 165- 50139 Firenze - Italia piazza Virgilio 4- 20123 Milano - Italia www.giunti.it Exhibition in Florence “Il medioevo in viaggio”, Museo Nazionale del Bargello March, 20 – June, 21 2015 © dels textos, els seus autors / The Texts, Authors Primera edició: octubre de 2015 / First edition: october 2015 ISBN: 978-84-393-4349-8 Dipòsit legal: B 25598-2015 Crèdits fotogràfics / Photographic Crèdits Albi: © Réseau des médiatheques de l’Albigeois (médiathèque Pierre-Amalric d’Albi): p. 52-53 Barcelona: © Biblioteca de Catalunya: p. 133 (cat. 12) © Biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona: p. 212 (cat. 82) © CRAI Biblioteca de Reserva. Universitat de Barcelona: p. 66; p. 67; p. 76-77; p. 78; p. 213 (cat. 83); p. 228 (cat. 95) © Daniel Duran: p. 96; p. 97; p. 101 © Museu Marès: p. 214 (cat. 103) © Museu Marítim de Barcelona: p. 142 (cat. 18) © Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona (2015). Foto: Calveras / Mérida / Sagristà: p. 29; p. 40; p. 47; p. 48; p. 119; p. 238 (cat. 101) © Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona: p. 143 (cat. 19) © España. Ministerio de Educación, Cultura y Deporte. Archivo de la Corona de Aragón: p. 75, p. 132 (cat. 11), p. 145 (cat. 21); p. 195 (cat. 66); p. 210 (cat. 80); p. 211 (cat. 81) © Album Archivo Fotográfico, S. L.: p. 42; p. 44; p. 183

Berlín: © bpk – Bildagentur für Kunst, Kultur und Geschichte: p. 233 Ciutat del Vaticà: © 2015 Biblioteca Apostolica Vaticana, Pal. lat.1362A.-ff.7v-8r – per concessione della Biblioteca Apostolica Vaticana, ogni diritto riservato: p. 58-59 Colònia: © Rheinisches Bildarchiv Köln / Museum Schnütgen: p. 127 (cat. 6); p. 150 (cat. 26); p. 162 (cat. 32); p. 164 (cat. 34); p. 171 (cat. 42); p. 229 (cat. 96) Florència: © Ex Soprintendenza Speciale per il Patrimonio Storico, Artistico ed Etnoantropologico e per il Polo Museale della città di Firenze – Gabinetto Fotografico: p. 120-121 (cat. 1a i b); p. 140 (cat. 16); p. 185 (cat. 58); p.197 (cat. 67); p. 209 (cat. 79) © Ex Soprintendenza Speciale per il Patrimonio Storico, Artistico ed Etnoantropologico e per il Polo Museale della città di Firenze – Su concessione del Ministero dei beni e delle attività culturali e del turismo – divieto di ulteriori riproduzioni o duplicazioni con qualsiasi mezzo: p. 146 (cat. 22); p. 148 (cat. 24); p. 153 (cat. 29); p. 165 (cat. 36); p. 168 (cat. 39); p. 170 (cat. 41); p. 185 (cat. 57); p. 187 (cat. 60); p. 191 (cat. 64); p. 197 (cat. 68); p. 201 (cat. 71); p. 208 (cat. 77); p. 209 (cat. 78); p. 216 (cat. 87); p. 217 (cat. 88) © Alinari Archives, Florence: p. 27; p. 207 Girona: © Arxiu Capitular de la Catedral: p. 239 (cat. 102) © Capítol Catedral de Girona – Tots els drets reservats: p. 130 (cat. 9a i b) © Bisbat de Girona – Tots els drets reservats: p. 186 (cat. 59) © Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona: p. 173 (cat. 44) Karlsruhe: © Badische LandesBibliothek “Cod. St. Peter” perg. 92, fol. 1v bzw. 9v bzw. 10r: p. 85; p. 82; p. 88 Lió: © Bibliothèque municipale de Lyon: p. 160 Lleida: © Museu de Lleida: diocesà i comarcal (fotògraf): p. 179 (cat. 55) Londres: © The British Library Board, Cotton Julius E.IV art. 6.f25v: p. 32; Cotton Nero D V f1v: p. 54 © V&A Images / Victoria and Albert Museum, Londres: p. 30 Mòdena: © Biblioteca Estense Universitaria di Modena – su concessione del Ministero dei beni e delle attività culturali e del turismo: p. 50; p. 61; p. 64

París: © Bibliothèque nationale de France: p. 57; p. 94; p. 104; p. 110; p. 112; p. 114; p. 115; p. 135; p. 159; p. 181; p. 219 © RMN-Grand Palais (musée de Cluny – musée national du Moyen-Âge) / Thierry Ollivier: p. 141 (cat. 17), p. 217 (cat. 89); JeanGilles Berizzi: p. 124 (cat. 3), p. 125 (cat. 4), p. 126 (cat. 5), p. 131 (cat. 10a i b), p. 163 (cat. 33), p. 187 (cat. 61), p. 184 (cat. 56), p. 189 (cat. 63), p. 198 (cat. 69), p. 199 (cat. 70), p. 230 (cat. 97); Michel Urtado: p. 138 (cat. 13), p. 144 (cat. 20), p. 151 (cat. 27), p. 175 (cat. 45, 47, 49, 50), p. 177 (cat. 51, 53), p. 222 (cat. 90); Gérard Blot: p. 147 (cat. 23), p. 167 (cat. 38a, 38b, 38c; p. 175 (cat. 46, 48); Adrien Didierjean: p. 141 (cat. 17); Frank Raux: p. 139 (cat. 14); Stéphane Maréchalle: p. 72; p. 214 (cat. 84) © RMN-Grand Palais (musée du Louvre) / Jean-Gilles Berizzi: p. 152 (cat. 28); Daniel Arnaudet, p. 167 (cat. 27); Frank Raux: p. 188 (cat. 62) Rignano sull’Arno (Florència): © Abbazia S. Maria di Rosano – Rignano sull’Arno (Firenze) – Italia Croce dipinta – sec. XII: p. 24 Rotterdam: © Maritiem Museum / Foto: Erik en Petra Hesmerg: p. 35 Tolosa de Llenguadoc: © Archives municipales de Toulouse: p. 193 Vic: © Museu de l’Art de la Pell: p. 202 (cat. 72); p. 203 (cat. 73); p. 204 (cat. 74, 75); p. 223 (cat. 91) © Biblioteca Episcopal de Vic: p. 225 (cat. 93), p. 226-227 (cat. 94), p. 236-237 (cat. 100) © Museu Episcopal de Vic, foto Gabriel Salvans: sobrecoberta; p. 37; p. 123 (cat. 2); p. 155 (cat. 30); p. 224 (cat. 92); Joan M. Diaz: p. 26; p. 128 (cat. 7); p. 129 (cat. 8); p. 140 (cat. 16); p. 149 (cat. 25); p. 157 (cat. 31); p. 165 (cat. 35); p. 169 (cat. 40); p. 177 (cat. 52); p. 178 (cat. 54); p. 194 (cat. 65); p. 205 (cat. 76); p. 214 (cat. 85); p. 216 (cat. 86); p. 235 (cat. 99); p. 243 (cat. 104) Viena: © ÖNB Vienna: Cod. 3044, fol. 34v: p. 137

Viatjar a l’Edat Mitjana Travel in the Middle Ages Vic, Museu Episcopal de Vic 24 octubre 2015 - 14 febrer 2016 Lluïsa Amenós, Francisco Apellániz, Jaume Barrachina, Damien Berné, Almudena Blasco, Béatrice de Chancel, Benedetta Chiesi, Illaria Ciseri, Rafael Cornudella, Cristine Descatoire, Joan Domenge, Daniel Duran, Isabel Escandell, Anne-Claire Garbe, Miquel Gros, Michel Huynh, Herbert L. Kessler, Montserrat Pagès, Ramon J. Pujades, Éric Rieth, Roser Salicrú, Albert Soler, Marc Sureda, Francesc Tous, Joan Valero, Alberto Velasco, Judit Verdaguer, Saskia Werth Coordinació: Marc Sureda

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

10

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

94

E L V I AT G E A B I Z A N C I : PO L Í T I C A , G U E R R A , R E L I G I Ó, C O M E R Ç I C U LT U R A Daniel Duran i Duelt

Des del moment mateix que l’any 324 la vila de Bizanci va ser refundada per l’emperador Constantí I per esdevenir la nova seu del poder imperial i consagrada com a tal el 330, la Nova Roma va esdevenir una de les metròpolis més importants en l’àmbit euroasiàtic i mediterrani del seu temps. Capital de l’imperi que al segle xvi va passar a ser conegut precisament pel nom de l’antiga ciutat sobre la qual s’havia refundat, Constantinoble —així coneguda en honor del seu fundador, o, simplement, la Ciutat—, es convertí en un pol d’atracció per a innombrables ambaixadors, missatgers, mercaders, refugiats, religiosos, espies, militars, artesans, mariners, aventurers i tota mena de persones atretes per aquest centre de primera magnitud des del punt de vista demogràfic, econòmic, religiós, polític i cultural. La resta de l’Imperi bizantí, resultat de la divisió en dos de l’Imperi romà, del qual es considerava la continuació mateixa, també va veure el pas d’homes i dones de tota mena i condició, i això malgrat les vicissituds històriques per les quals va passar Bizanci en els seus mil anys d’història, que van portar l’imperi de controlar la Mediterrània oriental i parts de la central i occidental amb l’emperador Justinià a ser una ombra de si mateix en vigílies de la conquesta turca el 1453, reduït a poca cosa més que la seva capital, bona part del Peloponès i poques illes de l’Egeu. Ja fos en trànsit cap a Constantinoble o cap a territoris veïns de l’imperi o també atrets per les possibilitats d’algun dels altres dominis bizantins, aquells viatgers donaren peu a diverses modalitat de viatge, segons els objectius del seu desplaçament i els seus mitjans i, en aquest sentit, el viatge a Bizanci exemplifica clarament la gran diversitat del viatge a l’Edat Mitjana.1

El viatge polític: ambaixadors, missatgers i correus

Fig. 31. Cristoforo Buondelmonti, Vista de Constantinoble, Liber Insularum Archipelagi, ca. 1466. París, Bibliothèque nationale de France, Ms. Latin 4825, f. 35v.

Durant segles, des de de la separació de l’Imperi romà en dues meitats i fins a inicis del segle xiii, Bizanci va ser una de les superpotències de l’espai euromediterrani. Com a tal, va esdevenir un poder de referència clau, el suport o la neutralitat del qual fou en molts casos imprescindible o, almenys, altament preuat. Per aquest motiu, fins a la capital, principalment, es desplaçaren nombrosos ambaixadors, missatgers i correus procedents dels més diversos confins del món aleshores conegut.2 La cort imperial, que disposava i establia un cerimonial per a gairebé cada aspecte de la vida, posava en marxa també amb els emissaris tota la seva maquinària representativa per mostrar la seva concepció del poder i del món terrestre i celestial i la posició que els senyors dels dits emissaris ocupaven en l’imaginari polític imperial i la seva cosmogonia.3 Alguns d’ells ens han deixat les seves impressions per escrit. El més famós és el

95

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

testimoni de Liutprand de Cremona que al segle x es desplaçà almenys en dues ocasions fins a Constantinoble. El seu relat ens parla amb tota mena de detalls de les cerimònies, recepcions, regals diplomàtics, entrevistes o banquets i ens descriu els famosos enginys mecànics en forma d’animals del saló del tron i els artificis del tron mateix. Entre l’admiració i el desdeny, Liutprand exemplifica l’impacte que la pompa de la cort despertava entre els visitants.4 Per bé que l’actitud d’aquests visitants trasllueix sovint les diferències culturals i la incomprensió pels costums bizantins, l’interès no desapareixerà mai i durant els segles posteriors, malgrat el declivi polític i els canvis experimentats en els cerimonials, els relats de les entrevistes amb els emperadors i membres de la cort i dels seus cerimonials continuaran i permetran copsar també els canvis operats en el camp bizantí, amb l’absorció, per exemple, de costums procedents del món feudal occidental.5 Sens dubte, el prestigi de Bizanci i el seu emperador com a baluards del cristianisme enfront de l’avanç turc pel Mediterrani i l’Europa orientals, com a reservori de la cultura grega clàssica, i la consolidació i l’enfortiment de les diverses monarquies feudals i el seu interès per la representació i el cerimonial són factors que ajuden a explicar la relativa abundància de relats de tota mena, des de les breus descripcions com la proporcionada pel cònsol dels catalans a Constantinoble, Joan de la Via, de la seva recepció a la cort imperial el 1451 fins als elaborats relats de Rui González de Clavijo o Pero Tafur.6

El viatge militar: croats, cavallers, mercenaris No tots els que es desplacen per raons polítiques fins a l’Imperi bizantí ho fan, però, en missió diplomàtica. No són pocs els estrangers que acuden a posar les seves armes al servei de l’emperador i les autoritats bizantines. Seguint una tradició practicada àmpliament pels romans, els emperadors criden o accepten l’oferiment de pobles o grups armats diversos per participar en la seva defensa i en diferents tasques militars.7 Els més famosos són, potser, els varegs, d’origen escandinau i eslau, que al segle ix passaren al servei de l’emperador com a mercenaris i donaren origen a un cos de la guàrdia imperial coneguda pel mateix nom. Reforçats al segle xi per angles i saxons arribats en gran nombre després de la conquesta normanda d’Anglaterra, disposaran d’esglésies pròpies. Testimoni físic del seu pas per Bizanci són diverses inscripcions rúniques, com les conservades a Santa Sofia.8 Sens dubte, l’altre gran grup que més ressò ha deixat en la memòria històrica és la Gran Companyia de Roger de Flor a principis del segle xiv, que al servei de l’imperi protagonitzarà una sonada campanya militar per Anatòlia i l’actual Bulgària que acabarà girant-se contra els seus contractants i iniciarà una itinerància que només acabaria anys més tard amb la instal·lació a

96

Fig. 32. Inscripció en runes escandinaves, segle ix. Estambul, Ayasofya Müsezi.

E l v i at g e a B i z a n c i

Fig. 33. Pantocrator, cúpula del parakklesion de l’església de la Theotokos Pammakaristos, segle xiv. Estambul, Fethiye Camii.

l’Atenes franca.9 Però, més enllà d’aquells grups més o menys organitzats i estructurats, són molts també els que a títol individual es posen al servei dels bizantins, moguts per l’esperit cavalleresc o d’aventura, per ideals religiosos o per les possibilitats de profit econòmic, i això malgrat el perill evident del servei militar. El perpinyanès Joan Daranill, navegant al servei de l’emperador, va ser capturat pels turcs i portat fins a Gal·lípoli, on va patir no pocs oprobis, i va haver d’iniciar el calvari del seu rescat.10 Molts d’aquells militars, mercenaris i cavallers emprengueren un camí de no retorn, romanent al servei de les autoritats bizantines o instal·lant-se en terres de l’imperi de per vida. Alguns, els d’extracció social més elevada, s’incorporaren a les files de l’aristocràcia local, i van rebre títols àulics o es van emparentar amb famílies importants, fins i tot la imperial. Ferran Eiximenis d’Arenós, un dels capitosts de la Gran Companyia que resta fidel als bizantins, es casa amb Teodora, una neboda d’Andrònic ii, i s’implanta definitivament a l’imperi.11 El genovès Francesco Gattilusio, l’ajut del qual és decisiu perquè el 1354 Joan v Paleòleg aconsegueixi apoderar-se del tron imperial enfront del seu rival Joan vi Cantancucè, es mullerarà amb Maria Paleologina, germana del dit Joan, i obtindrà l’illa de Lemnos.12 Un altre genovès, Ilario Doria, maridarà una filla natural de Joan v Paleòleg.13 Els exemples per als segles finals de l’imperi es multipliquen, indici clar de la superació dels escrúpols de segles anteriors pel que fa al matrimoni amb llatins. Els altres, majoritàriament anònims, pogueren seguir camins semblants, pel que fa als matrimonis, però amb perfils molt més modests. Però, sens dubte, el pas més impactant per al món bizantí fou el dels diversos exèrcits croats. En el seu camí vers la Terra Santa, bona part de les armades croades de les primeres tres campanyes (1096-1099, 1147-1149, 1189-1191) travessaren territori bizantí i exbizantí —territoris anatòlics conquerits pels turcs al segle xi, principalment— i hi feren diverses aturades, especialment a Constantinoble. Aquell pas provocà certa admiració, però, sobretot, enorme incomprensió i rebuig entre amplis sectors de la població, i alimentà un distanciament entre el món llatí i l’ortodox que quedà consagrat quan, finalment, en comptes de dirigir-se a la Terra Santa, els exèrcits de la Quarta Croada assaltaren i conqueriren Constantinoble el 1204 i aconseguiren el control de gran part de la porció europea de l’imperi i de les seves illes egees en els anys següents, dominació que en alguns casos s’estengué fins al segle xviii.

97

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

L’enorme canvi polític, cultural, econòmic i social que implicà aquest esdeveniment donarà peu a importants fenòmens d’hibridació, de transferència cultural i d’aculturació que canviaren la fesomia de l’imperi i de tota la regió.14 Després de la represa de Constantinoble el 1261 per part de Miquel viii Paleòleg, el pas d’exèrcits croats no revesteix un caràcter d’agressió contra els bizantins, sinó que ara, normalment, acudeixen en el seu socors en contra dels turcs. Els emperadors, als quals es proposa fins i tot participar-hi, miren d’instrumentalitzar la croada en benefici seu. Amadeu vi, comte de Savoia, parent de l’emperador Joan v, havent pres la creu, organitza el 1366 la seva pròpia expedició en ajuda del bizantí, la qual acaba amb la presa de Gal·lípoli en mans del turcs.15 Anys després de la desfeta croada a Nicòpolis, d’on amb prou feines havia pogut fugir, Jean ii Le Meingre, Boucicaut, arriba a Constantinoble el 1399 amb un exèrcit, en ajuda de Manuel ii.16 El pas d’aquestes expedicions, molt més modestes, no té res a veure amb les dels segles precedents, tampoc la seva recepció. Les crisis polítiques internes i la necessitat de suport militar enfront de l’amenaça de l’expansionisme turc feren que la seva rebuda fos molt més favorable, i això malgrat la llatinofòbia d’amplis sectors de la població. La cort imperial i l’aristocràcia ja s’havien familiaritzat amb els costums feudals i cavallerescos i n’havien incorporat i integrat alguns, i certs sectors veien en l’aliança amb els llatins l’única oportunitat per a la supervivència de l’imperi.17

El viatge espiritual i religiós: eclesiàstics i pelegrins Pel cristianisme medieval, especialment pel cristianisme calcedonià grec, eslau i àrab, Constantinoble va ser un dels centres de referència, com ho van ser també Roma o Jerusalem. Seu del patriarcat més elevat en la jerarquia de l’Església universal després del de Roma, la presència de l’emperador, considerat pel món ortodox el Vicari de Crist, féu de la vila imperial el focus espiritual, teològic i eclesial més important de la Mediterrània oriental. Hi trobaren cabuda alguns dels santuaris més importants —amb Santa Sofia en primer lloc—, monestirs i escoles monàstiques —a més de la patriarcal—, i s’hi acumulà la col·lecció de relíquies del cristianisme més espectacular. Això convertirà la capital imperial en el destí de pelegrins i ambaixadors o missatgers enviats a tractar afers religiosos i eclesials. Monjos i eclesiàstics diversos, però també laics, s’hi desplacen i en alguns casos ens deixen un relat per escrit de les seves impressions —com fan els pelegrins russos—, per regla general una successió d’esglésies, monestirs, icones i relíquies, a la manera dels itineraris per la Terra Santa.18 També als ulls dels llatins la vila imperial serà un centre referencial, fins i tot malgrat el distanciament entre l’Església llatina i la grega, especialment a partir del 1054, i encara que fos només pel problema religiós i polític que representava aquella escissió de la Cristiandat i els consegüents intents per posar-hi fi, que abocaran els papes a enviar-hi emissaris, predicadors i teòlegs mirant d’aconseguir la reunió de les esglésies sota la seva ègida fins al darrer moment de la dominació bizantina.19 Però, per molts viatgers occidentals, sovint desplaçats o de pas per motius molt diferents dels de la religió, gairebé l’únic interès que despertava Constantinoble des del punt de vista religiós era un de ben concret, si hem de jutjar pels relats: la immensa col·lecció de relíquies del cristianisme que s’hi atre-

98

Fig. 34. Bernhard von Breydenbach, Erhard Reuwich, Grecs, Oposculum sanctorum peregrinationum ad sepulcrum Christi venerandum, 1486. Barcelona, Biblioteca de la Universitat de Barcelona, Inc. 175. Cat. 95, detall.

E l v i at g e a B i z a n c i

sorava, que s’imposava, fins i tot, malgrat els saquejos comesos pels exèrcits croats el 1204 i durant els anys posteriors de la dominació llatina sobre la ciutat, fins al 1261. Els viatgers s’apressaven a visitar-les i fins i tot es redactaven o es traduïen textos del grec que servien de veritables guies en què s’identificaven els temples i les relíquies custodiades.20 L’interès que despertaven fou explotat per l’emperador i el patriarca amb finalitats polítiques i de prestigi, que van menar a una política de regals diplomàtics, però també van permetre les visites gairebé personalitzades a personatges il·lustres que no dubtaren a plasmar les seves impressions. Rui González de Clavijo, Gilbert de Lannoy, Pero Tafur o Bertrandon de la Broquière, al segle xv, en donaren bon compte en els seus relats, que es mouen entre la curiositat, l’escepticisme i la devoció pia.21 Fora de Constantinoble i els seus nombrosos santuaris, la que durant molt de temps fou la segona ciutat de l’imperi, Tessalònica, també tingué el seu santuari de renom, el de Sant Demetri. Altres centres destacats, abans de les conquestes turques, foren Efes, vinculat a la Verge Maria i a sant Joan Evangelista; Patmos, també vinculat a sant Joan; o Mira, vinculat a sant Nicolau. Moltes altres localitats, santuaris i monestirs —especialment els del Mont Athos, Meteora o Osios Lukas i Dafni— destacaren només en l’àmbit de l’ortodòxia o a escala regional o local i, en cap cas, no sembla que hagin donat peu a fluxos de pelegrinatge comparables a escala panmediterrània als que sembla que han tingut lloc en direcció a la capital imperial, tot i que sí que alguns centres, com l’Athos, van poder rivalitzar-hi en transcendència espiritual, fins i tot malgrat els diferents canvis de sobirania.22

El viatge econòmic: mercaders, homes de mar i artesans Tot i que els desplaçaments de molts homes d’armes fins a territoris bizantins van estar clarament motivats per raons d’ordre econòmic, el desig de guany va generar un altre flux humà de grans proporcions associat a les activitats comercials. Bizanci va ocupar un lloc molt destacat en el comerç medieval com a gran imperi territorial situat en algunes de les principals rutes comercials i de transport de la Mediterrània, Europa i Àsia, i malgrat les importants minves territorials que havia sofert. Tenia importants centres productius agrícoles i miners —cereals, vi, oli, alum— i artesanals —sedes, ceràmiques, joies—, i la seva població representava un mercat important per a tot tipus de productes. Novament, Constantinoble, en la cruïlla de rutes que unia l’Àsia central, el mar Negre, les estepes russoucraïneses i la Mediterrània, esdevingué un enclavament de primer nivell com a lloc d’intercanvi a escala internacional. També destacaren altres centres com Tessalònica, Trebisonda, Adrianòpolis, Tebes, Corint, Efes, etc., i, tot i que l’Imperi bizantí anà perdent progressivament el control de la majoria dels enclavaments en mans dels turcs i dels llatins, en molts casos amb aquest canvi es veieren potenciats en el seu paper d’emporis comercials.23 Del nord, via els grans rius i el mar Negre, víkings, russos i altres pobles, que primer havien arribat a l’imperi per saquejar-lo i guerrejar, hi acudiran a mercadejar, com també faran els armenis.24 Després dels canvis ocasionats per la conquesta islàmica d’Egipte i Síria, en mans bizantines fins al segle vii, els mercaders musulmans i alguns cristians procedents d’aquells territoris continuaran fent cap a un Imperi bizantí progressivament més minvat territorialment i, especialment, a Constantinoble, al qual s’uniran, posteriorment, al segle xiv, els primers mercaders turcs. Però, sens dubte, la presència més transcendent, per les conseqüències que tingué en l’esdevenidor de l’imperi, fou la dels mercaders llatins. Amalfitans i venecians, en la perifèria de l’imperi, apareixen al segle x com a proveïdors de serveis navals i aniran guanyant pes econòmic i comercial gràcies a una hàbil política d’oferiment de serveis marítims a canvi de privilegis i concessions territorials que farà augmentar la dependència naval de l’imperi envers, especialment, venecians, genovesos i pisans, arribats una mica més

99

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

tard a aquesta cursa i havent desbancat els amalfitans. Uns i altres van estenent les seves activitats per diversos indrets de l’imperi i, especialment a Constantinoble, es veuen afavorits amb concessions territorials que, en el cas genovès, són a la base de la que esdevindrà, de fet, la vila gairebé autònoma de Pera (actual barri de Gàlata). Les rivalitats entre comunitats llatines, que acabaran atomitzades en l’enfrontament venecianogenovès, arrossegaran els bizantins, que es veuran esquitxats pels conflictes bèl·lics si no directament involucrats en algun dels bàndols enfrontats.25 La rapacitat dels occidentals arribarà a l’extrem que el venecians aconseguiran el desviament de la Quarta Croada, que acabarà amb el desmembrament de bona part de l’imperi, repartit, principalment, entre ells i els croats. Darrere d’amalfitans, venecians, genovesos i pisans, molts altres grups acudiran també a Bizanci, i principalment a Constantinoble, amb major o menor fortuna, tot i que sense arribar a aconseguir el relleu comercial de venecians i genovesos. Montpellerins, marsellesos, catalans, mallorquins, raguseus, florentins, sicilians, napolitans i molts d’altres no desaprofitaran l’oportunitat per acudir al Bòsfor a comerciar, gràcies també sovint al suport donat per les autoritats bizantines, desitjoses de facilitar les activitats de rivals polítics i econòmics de venecians i genovesos per mirar de contrarestar el seu poder, o, simplement, per obtenir suport econòmic o militar o millorar les recaptacions fiscals. A escala molt menor, no pocs d’aquells grups miraran d’obtenir algun benefici immoble, normalment una llotja i cases, i una església a tot estirar.26 La transcendència d’aquella presència comercial fou molt gran, més enllà del camp estrictament comercial. La instal·lació no només de mercaders i homes de mar, sinó també d’artesans, notaris, oficials públics, dones, infants, etc., va comportar influències lingüístiques i culturals mútues que van representar un important canvi cultural, polític i social per als bizantins, però també per als pobles llatins que hi entraren en contacte.

El viatge de la cultura: objectes, idees, imaginaris De tornada dels seus viatges, ambaixadors i missatgers transporten regals diplomàtics o objectes adquirits durant el desplaçament; també ho fan les núvies bizantines destinades a maridar algun noble occidental. El saqueig de Constantinoble el 1204 i els anys de la dominació llatina comportaran l’arribada a Occident de nombroses relíquies —moltes procedents de la capella imperial de Pharos— i objectes preciosos, com la famosa Pala d’Oro, avui en dia a Sant Marc a Venècia, però també de capitells i elements arquitectònics bizantins i de l’Antiguitat. En el tràfic d’objectes hi participen també els mercaders i homes de mar, interessats en tot allò que els pot aportar un profit econòmic, inclosos elements arquitectònics, escultures, mobles o icones, elements especialment aquests últims que veuran incrementada la seva demanda gràcies a la bona acollida que reben entre sectors cada cop més amplis de la població a partir de les darreries del segle xiv.27 El tràfic de persones i objectes porta intrínsecament associat el viatge d’idees, coneixements, patrons i models estètics i culturals que donen peu a un ric intercanvi cultural. Així, Ramon de Montcada, desplaçat a Constantinoble en missió diplomàtica al servei d’Alfons el Cast per negociar una aliança entre l’emperador Manuel I Comnè i el seu senyor, encarregarà al traductor pisà Lleó el Toscà la traducció al llatí de la litúrgia de sant Joan Crisòstom, després d’haver assistit a una celebració a Santa Sofia de voler entendre el significat de les paraules emprades.28 L’impacte de molts dels objectes arribats a Occident des de Bizanci és de tal magnitud que contribuiran a modelar patrons estètics i artístics com l’art otonià al segle x, l’estil 1200 o la pintura italiana del Duecento.29 De fet, l’arribada de corrents d’influència artística des de Bizanci serà una constant al llarg de l’Edat Mitjana, no només mitjançant l’arribada d’objectes, sinó també d’artistes, com els mosaistes que treballen a Venècia en la decoració de Sant Marc, a Monte Cassino, a Amalfi o a la Sicília

100

Fig. 35. Serafí, petxina de la cúpula central de Santa Sofia, segle xiv. Estambul, Ayasofya Müsezi.

V IATGE S D ’ ARTI SETE l v S ,i a RUTE t g e Sa DE B i zLa’ART nci

101

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

normanda.30 Aquest fenomen serà encara més patent en el món ortodox.31 Però també tindrà lloc el fenomen invers, el dels influxos occidentals sobre Bizanci en els camps més diversos, des de les arts plàstiques fins a la filosofia. L’existència d’un nodrit grup de població llatina en territori bizantí i exbizantí, i també la conversió a l’Església romana de certs sectors de l’intelligentsia bizantina, seran a la base d’una demanda de productes culturals típicament occidentals —i la seva difusió capil·lar a altres sectors de la població bizantina—, satisfeta gràcies a la presència d’artistes i artesans occidentals a Orient o la traducció d’obres al grec, per exemple, però també mitjançant l’arribada d’objectes diversos, entre altres, via el comerç; tot plegat facilitava l’absorció de certes influències per part del món bizantí en general.32 Un món, d’altra banda, obert a les influències que li arribaven també de l’Orient i que va donar peu a una original cultura integradora d’una herència grecollatina, cristiana, asiàtica i occidental. Les darreres dècades de vida de l’imperi veuran l’aparició a Bizanci i per terres de la Romania d’un nou tipus de viatger procedent d’Occident, un viatger pròpiament cultural. És fill dels canvis que operaven a Itàlia des del segle xiv per l’impacte de l’Humanisme, que alimentà un renovat interès pels clàssics de l’Antiguitat i el desig d’acudir directament a les fonts del seu coneixement, sense passar per intermediaris. Apareixen els primers personatges que es desplacen a terres bizantines i de la Romania, atrets i interessats per les restes de l’Antiguitat, l’aprenentatge del grec o a la recerca de manuscrits. La nova actitud enfront del coneixement i del món que encarnava l’Humanisme està a la base del viatge emprès per Cristoforo Buondelmonti, que, mogut per un interès geogràfic i en bona mesura arqueològic, fa cap a Creta (1417-1422) i posteriorment a les illes de l’Egeu i Constantinoble (abans de 1420-1430). Resultat d’aquells viatges són dos textos, la Descriptio Insulae Candiae o Cretae i el Liber Insularum, dos llibres de viatge a mig camí entre el portolà i la corografia historicodescriptiva, en què es fa especial atenció a les restes arquitectòniques, escultòriques i epigràfiques de l’Antiguitat grecoromana.33 Pocs anys després el segueix Ciriaco de’ Pizzicolli, més conegut com Ciriaco d’Ancona, considerat per molts el pare de l’arqueologia clàssica moderna, mercader, diplomàtic, col·leccionista, antiquari i viatger inveterat que en les seves cartes o els seus Comentaria recull notícies, descripcions, transcripcions epigràfiques, dibuixos i plànols diversos dels llocs visitats.34 Bizanci i les terres de la Romania exerceixen per al món medieval occidental un atractiu que va molt més enllà del simple interès material econòmic, militar, polític, religiós o artístic, però que sens dubte deu molt a aquests al·licients. L’Imperi bizantí es converteix en un indret clau de l’imaginari medieval, tal com reflecteix la literatura de l’època. Fins allà es desplacen herois i personatges de ficció literària que viuen múltiples aventures, i es construeix un espai, no sempre corresponent a la realitat físic, d’elevat contingut simbòlic i, fins i tot, moral. La Constantinoble de la cançó de gesta La peregrinació de Carlemany o El viatge de Carlemany a Jerusalem i Constantinoble és l’espai de la meravella, però també l’indret on Carlemany pot demostrar la superioritat francesa enfront de l’emperador bizantí i els seus —i el món, per extensió.35 Però aquesta percepció anirà evolucionant davant la pressió turca en el segle final de vida de Bizanci. Malgrat que impera una imatge dels grecs i de l’imperi bizantí, sovint centrada en la figura del seu emperador, de decadència, lligada als seus errors dogmàtics i feblesa moral, Bizanci es converteix, especialment després que els otomans la conquereixin definitivament, en un espai de redempció cultural per a unes societats angoixades pel futur de la cristiandat, però amb interessos polítics i econòmics clarament contraposats pel que fa a les mesures que cal aplicar amb relació als turcs.36 Aquest trànsit de l’imaginari europeu per la geografia bizantina quan havia deixat de serho, serà el darrer dels viatges a Bizanci a l’Edat Mitjana.37

102

E l v i at g e a B i z a n c i

N otes 1. Sobre els aspectes materials, però no només, del viatge a Bizanci, Ciggaar 1996; Ciggaar 2002, p. 165-178. 2. Ciggaar 1996; Berger 2002, p. 179-191; Signes 2007, p. 175-213. 3. Ahrweiler 1975; Morris 2003, p. 235-254. 4. Squatriti 2007; Sutherland 1975, p. 55-81. 5. Pel que fa als cerimonials d’època paleòloga, Grabar 1971, p. 195-221; Macrides, Munitiz, Angelov 2013; Hisdale 2014. 6. Duran 1999, p. 48; Vasiliev 1932, p. 75-122; Bravo 1983, p. 39-47; Labarge 1983, p. 237-247; López Estrada 1999; Pérez 2009. 7. Theotokis 2012, p. 126-156 amb la bibliografia més representativa. 8. Blöndal 1978; Duczko 2004; Davidson 1976; Shepard 1973, p. 53-92; Ciggaar 1974, p. 301-342. 9. Laiou 1972; Marcos 2005. Sobre l’ús de mercenaris en època paleòloga, Kyriakidis 2011, p. 101-135. 10. El 26 de novembre de 1448 la reina Maria s’adreça a totes les autoritats religioses i laiques i súbdits del rei per informar-los de la concessió a Joan Daranill, fill de Joan Daranill de Perpinyà, d’una llicència per acaptar. Daranill, al servei de l’emperador bizantí, «navegava per la mar en augment i defensa de la cristiandat» quan caigué en mans dels «enemics de Crist» i de l’emperador, que el dugueren a Gal·lípoli, ciutat sota domini turc on patí nombrosos oprobis. En haver estat impossible satisfer al seu custodi la talla de 120 ducats que li havia estat imposada, la reina demana que acullin bé Joan Daranill o qui presenti el document que ella expedeix perquè pugui demanar ajudes i que facin tot el possible per facilitar-li la tasca, ACA, Cancelleria, reg. 3148, f. 169 r-v. 11. Laiou 1972, p. 183. 12. Wright 2014, p. 29. 13. Ganchou 2008.

14. Angold 1989, p. 63-86. Són també d’interès Queller, Madden 1997 i Bartlett 2000; Harris 2014. 15. Datta 1826. 16. Lalande 1985. 17. Setton 1975, p. 27-166. 18. Majeska 1984. 19. Setton 1976-1984. 20. Ciggaar 1996, p. 29. 21. Potvin, Houzeau 1878, p. 11, 65-66; Scheffer ed. 1892, p. 153-163; Bravo 1983, p. 39-47. 22. Pilgrimage 2002, p. 57-241. 23. Mango 2009; Laiou 2002. 24. Sorlin 2000. 25. Balard 1978; Nicol 1992. 26. Janin 1950, p. 235-244. 27. Duran 2012. 28. André 1966. 29. Klein 2004; Weitzmann 1966, p. 25-102. 30. Demus 1984; Cilento 2009. 31. Evans, Wixon eds 1997, p. 272-387; Mango 1986, p. 255-258. 32. Durand 2004, p. 333-354; Bouras 2001. 33. Weiss 1964, p. 105-106; Luzzati, HordynskyCaillat 1987. 34. Weiss 1966, p. 323-337, Ashmole 1959; Bodnar, Foss 2004. 35. Rouziès 2008; Osorio 2009; Devereaux 2012. 36. Espadaler 2011a, Espadaler 2011b. 37. La redacció d’aquest treball s’ha fet en el marc del projecte de recerca titulat «Tripulacions, armaments, construcció naval i navegació a la Mediterrània medieval» (MINECO HAR2013-48433-C2-1-P), i és resultant de les recerques conduïdes en l’àmbit del grup de recerca consolidat per la Generalitat de Catalunya CAIMM («La Corona catalanoaragonesa, l’Islam i el món mediterrani, 2014 SGR 1559»).

103

T r av e l i n t h e M i d d l e A g e s

left these out. We do not know where 82 of Llull’s works were written. See the Llull DB for these locations: . 19 See what has been said in the second part of this article. 20 Hillgarth 1998, p. 173-174. 21 “Ramon finished this book to the honour of God in the city of Genoa in the month of May 1303 from the incarnation of Our Lord Jesus Christ. And this text was translated from Latin into Romance in the town of Montpellier in July 1303 from the incarnation of Our Lord Jesus Christ” (Llull 1998, p. 163). 22 Six manuscripts copied by Pagès between 1274 (approx.) and 1301 have been preserved. See Soler 2006. 23 For Peter of Limoges, see Soler 1993. The five Llullian manuscripts which belonged to this socius of the Sorbonne and Master of Arts were clearly made in a workshop and a scholastic/university study book format (Soler 2010, p. 182-183). For Thomas Le Myésier, another member of the Sorbonne, see Hillgarth 1998. His six Llullian manuscripts are in the format of university textbooks or workbooks (Soler 2010, p. 183-186). 24 Llull stayed in the Sicilian city of Messina for a year: from May 1313 to May 1314. The current manuscript Ottob. lat. 405, from the Vatican Library, contains 35 works in Latin composed during this stay. It is a working codex on very rough paper that belonged to Llull, including various cursive hands, forming part of the process preparing texts for subsequent clean copying and dissemination. The fact is that these hands belonged to people with little knowledge of Latin: probably Catalan merchants who were occasionally used by Ramon for these intellectual tasks (Pomaro 2005). 25 “This book was begun and completed coming from overseas with the intention of loving, honouring and serving God, in the year 1302 of the incarnation of Our Lord Jesus Christ. Amen” (Tous 2015, p. 495). 26 “Ista Ars fuit incepta a Raimundo Lugduni super Rodano mense Novembris anno

millesimo trecentesimo quinto. Et ipse eam finivit in civitate Pisana in monasterio sancti Domnini ad laudem et honorem Dei mense Martii anno millesimo trecentesimo octavo ab incarnatione Domini nostri Jesu Christi. Et sit ei recommendata et beatae Virgini Mariae matri eius.” (Llull 1986, p. 526-527). 27 “This work was begun in the port of Tunis in mid September in the year of the incarnation 1293, and was finished in that same year at the octaves of epiphany [1294], in civitate Neapolis, to the honour of Our Lord God and Our Lady Mary” (Llull 1932, p. 517). 28 The term “Arabic school” refers to the Miramar missionary school, on the north coast of Majorca, which he had founded in 1276 with the support of King James II of Majorca. Busy, then, with this project, he ends the book and invites the reader to work on the two parts that he did not manage to write on his own account. 29 Llull 2003, p. 184. 30 Art breu, Llull 1989, I, 566. 31. Francesc Tous and Albert Soler Ramon Llull Documentation Centre – University of Barcelona

T ravel to B y z anti u m : p olitic s , war , reli g ion , trade and c u lt u re

precisely by the name of the old city that Constantine had refounded, As such, it became a pole of attraction for many ambassadors, messengers, merchants, refugees, religious people, spies, soldiers, craftsmen, sailors, adventurers and all kinds of people attracted by its overwhelming importance from a demographic, economic, religious, political and cultural point of view. The rest of the Byzantine Empire, considered to be the continuation of the Roman Empire as it was the result of its division into two parts, was also visited by men and women of all kinds and conditions. This was despite the historical vicissitudes suffered by Byzantium in its thousand years of history, which saw an empire that had controlled the eastern, central and parts of the western Mediterranean under Emperor Justinian become a shadow of its former self by the eve of the Turkish conquest in 1453. At that point it was reduced to little more than the capital, most of the Peloponnese and a few Aegean islands. Whether in transit to Constantinople or to neighbouring territories of the empire or attracted by the possibilities of some of those other Byzantine domains, these travellers made various forms of journey according to the aims and the means used. In this sense, journeys to Byzantium clearly exemplify the great diversity of travel in the Middle Ages.1

Daniel Duran i Duelt

Political journeys: ambassadors, messengers and couriers

As soon as the city of Byzantium was refounded in 324 by the Emperor Constantine I to become the new seat of imperial power, and confirmed as such in 330, the New Rome became one of the most important cities of its time in the Eurasian and Mediterranean sphere. Constantinople, named in honour of its founder but often known simply as the City, was capital of an empire which, in the 16th century, came to be known

For centuries, from the separation of the Roman Empire into two halves to the beginning of the 13th century, Byzantium was one of the superpowers of the EuroMediterranean area. As such, it became a key, leading power whose support or neutrality were often essential and at least highly valuable. Mainly for this reason, many ambassadors, messengers and couriers from the most diverse confines of the known world travelled to its capital.2

281

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

The imperial court, which had a ceremony established for almost every aspect of life, also set all its representative machinery in motion with the emissaries to show its conception of power and of the terrestrial and celestial world, as well as the position occupied by the lords of those emissaries in the imperial political imagination and its cosmogony.3 Some of them left their impressions in writing, most famously the testimony of Liutprand of Cremona, who went to Constantinople at least twice in the 10th century. His story tells us all kinds of details of ceremonies, receptions, diplomatic gifts, interviews and banquets and he describes the famous mechanical engines in the shape of animals in the throne room and the tricks of the throne itself. Between admiration and disdain, Liutprand exemplifies the impact caused by the pomp of the court on in its visitors.4 Although the attitude of these visitors often throws light on cultural differences and a failure to understand Byzantine customs, the interest never disappeared. During subsequent centuries, despite political decline and changes to the ceremonies, the tales of interviews with emperors and members of the court and their ceremonies continued. This makes it possible also to capture the changes operating on the Byzantine side, such as the absorption, for example, of customers from the Western feudal world.5 Undoubtedly the prestige of Byzantium and its emperor as bastions of Christianity against the Turkish advance in the Mediterranean and eastern Europe; as a reservoir of classical Greek culture, and as the consolidation and strengthening of the interest of various feudal monarchies in representation and ceremony are factors that help to explain the relative abundance of tales of all kinds. These range from brief descriptions like that provided by the consul of the Catalans in Constantinople, Joan de la Via, of his recognition at the imperial court in 1451, to the elaborate tales of Rui González de Clavijo and Pero Tafur.6

282

Military journeys: crusades, knights and mercenaries

Not all those travelling to the Byzantine Empire for political reasons did so on diplomatic missions, however. More than a few foreigners went there to put their arms at the service of the Byzantine emperor and authorities. In accordance with a tradition widely practised by the Romans, emperors called for or accepted offers from various peoples or armed groups to participate in their defence and in different military tasks.7 The most famous are, perhaps, the Varangians, of Scandinavian and Slav origin, who, in the 9th century, came into the service of the emperor as mercenaries, resulting in a corps of the imperial guard known by that name. Reinforced in the 11th century by Angles and Saxons arriving in large numbers after the Norman conquest of England, they had their own churches. Physical evidence of their time in Byzantium include various runic inscriptions, such as those preserved in Hagia Sophia.8 Undoubtedly the other large group making a large impact on the historical memory is Roger de Flor’s Great Company at the beginning of the 14th century. They led a famous military campaign in Anatolia and modern Bulgaria in the service of the empire and ended up turning against their hirers, beginning an itinerancy that would only end years later with the establishment of Frankish Athens.9 Beyond these groups, organised and structured to varying degrees, there were also many others who individually placed themselves at the service of the Byzantines. They were moved by a chivalric or adventurous spirit, by religious reasons or by the possibility of economic profit, despite the clear dangers of military service. Joan Daranill, from Perpignan, a seafarer in the service of the emperor, was captured by the Turks and taken to Gallipoli, where he suffered considerable indignities and had to begin the tortuous process of being ransomed.10

Many of these soldiers, mercenaries and knights went on a journey of no return, remaining in the service of the Byzantine authorities or settling in the lands of the empire for life. Some – those drawn from the highest social ranks – joined the local aristocracy, receiving courtly titles or establishing marriage relationship with important families, even the imperial one. Ferran Eiximenis from Arenós, one of the leaders of the Great Company who remained faithful to the Byzantines, married Theodora, a niece of Andronikos II, and settled permanently in the empire.11 The Genoese Francesco Gattilusio, whose aid was decisive for John V Palaiologos to take the imperial throne against his rival John VI Kantakouzenos in 1354, married John’s sister Maria Palaiologina and obtained the isle of Lemnos.12 Another Genoese, Ilario Doria, married an illegitimate daughter of John V Palaiologos.13 The examples multiply in the final centuries of the empire, a clear indication that the scruples of the previous centuries about marriage to Latins were being overcome. Others, most of whom are anonymous, may have followed similar paths in terms of marriages, but with much more modest profiles. But undoubtedly the visits that had the greatest effect on the Byzantine world was that by the various crusading armies. On their way to the Holy Land, most of the crusading armies of the first three campaigns (1096-1099, 1147-1149, 11891191) crossed Byzantine and ex-Byzantine territory – Anatolian territory conquered by the Turks largely in the 11th century – and made various stays there, particularly in Constantinople. These visits aroused a degree of admiration but, above all, tremendous incomprehension and rejection from large sectors of the population. This contributed to increasing the distance between the Latin and Orthodox worlds, which was finally confirmed when, instead of heading for the Holy Land, the armies of the Fourth Crusade assaulted and conquered Constantinople in 1204. In the following years they took control of a large

T r av e l i n t h e M i d d l e A g e s

part of the European portion of the empire and its Aegean islands, rule which in some cases continued until the 18th century. The huge political, cultural, economic and social change associated with this event led to important phenomena of hybridisation, cultural transfer and acculturation that would change the physiognomy of the empire and the whole region.14 After the retaking of Constantinople in 1261 by Michael VIII Palaiologos, the visits of crusading armies no longer meant aggression against the Byzantines. Instead they normally went to its aid against the Turks. The emperors, who were even offered the chance to take part, sought to instrumentalise the crusades for their own benefit. In 1366, after taking the cross, Amadeus VI, Count of Savoy and a relative of Emperor John V, organised his own expedition to help the Byzantines, which ended in the taking of Gallipoli by the Turks.15 Years after the crusader defeat at Nicopolis, which he had barely escaped, Jean II Le Meingre “Boucicaut”, reached Constantinople in 1399 with an army to help Manuel II.16 The visits of these much more modest expeditions were nothing like those of previous centuries and neither was their reception. Internal political crises and the need for military support against the threat of Turkish expansion meant they were received much more favourably, despite the latinophobia of broad sectors of the population. The imperial court and aristocracy had already become familiar with feudal and chivalric customs and had incorporated and integrated some of them, Certain sectors saw the only chance for the survival of the empire in the alliance with the Latins.17 Spiritual and religious journeys: ecclesiastics and pilgrims

For medieval Christianity, especially for Greek, Slavic and Arabic Calcedonian

Christianity, Constantinople was one of the leading centres, along with Rome and Jerusalem. The see of the leading patriarch in the hierarchy of the universal church after Rome and the presence of the emperor, considered by the Orthodox world as the Vicar of Christ, made the imperial city the most important spiritual, theological and ecclesiastical focus in the eastern Mediterranean. It contained some of the most important sanctuaries – most importantly Hagia Sophia – monasteries and schools, as well as the patriarchate, and accumulated the most spectacular collection of relics of Christianity. This made the imperial capital a destination for pilgrims and ambassadors or messengers sent to deal with religious and ecclesiastical affairs. Various monks and churchmen, but also lay people, went there and, in some cases, they leave us a written account of their impressions – as do Russian pilgrims. They are generally a succession of churches, monasteries, icons and relics in the form of routes through the Holy Land.18 The imperial city was also a leading centre in the eyes of the Latins, despite the increasing distance between the Latin and Greek churches, particularly after 1054, and even if only because of the religious and political problem represented by this schism in Christianity and the consequent attempts to put an end to it. This prompted popes to send emissaries, priests and theologians there, trying to achieve the reunion of the churches under his aegis until the final moments of Byzantine rule.19 But for many Western travellers, often visiting or making journeys for reasons far removed from religion, almost the only interest aroused by Constantinople from a religious point of view was in a specific asset, judging from their tales. This largely concerned the huge collection of Christian relics it held, which was imposing despite the plunder committed by the crusading armies of 1204 and during the subsequent years of Latin rule of the city until 1261. Travellers

hurried to visit them and even wrote or translated texts from Greek that served as real guides, identifying the churches and relics held.20 The interest aroused was exploited by the emperor and the patriarch for the purposes of politics and prestige, operating a policy of diplomatic gifts and also allowing almost customised visits by important personages who did not hesitate to set down their impressions. In the 15th century, Rui González de Clavijo, Gilbert de Lannoy, Pero Tafur and Bertrandon de la Brocquiere gave good accounts, ranging between curiosity, scepticism and pious devotion.21 Outside Constantinople and its many sanctuaries, what was for a long time the second city of the empire, Thessaloniki, also had its famous sanctuary, that of Saint Demetrius. Other outstanding centres before the Turkish conquests were Ephesus, linked to the Virgin Mary and Saint John the Evangelist; Patmos, also linked to Saint John and Myra, linked with Saint Nicholas. Many other places, sanctuaries and monasteries – especially Mount Athos, Meteora and Hosios Loukas and Daphni – were important only within the Orthodox world or on a regional or local scale. None of these appear to have given rise to flows of pilgrimage on a pan-Mediterranean scale of the kind that seem to have taken place in the direction of the imperial capital, although some centres, like Athos, were able to rival it in spiritual importance, even despite the changes of sovereign.22 Economic journeys: merchants, men of the sea and craftsmen

Although movements by many men at arms to Byzantine territory were clearly motivated by economic reasons, the desire for profit generated another large human flow associated with trading activity. Byzantium occupied an outstanding place in medieval trade as a large territorial empire located on some of

283

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

the main trade and transport routes of the Mediterranean, Europe and Asia, despite the important territorial losses suffered. There were important agricultural and mining production centres – cereals, wine, oil, alum – and crafts – silk, ceramics, jewellery – and its population represented an important market for all kinds of products. Once again, Constantinople, at the crossroads between the routes joining Central Asia, the Black Sea, the Russo-Ukrainian steppes and the Mediterranean, became one of the most important sites for international trade. There were other outstanding centres, like Thessaloniki, Trebizond, Adrianopolis, Thebes, Corinth, Ephesus and so on, and, although the Byzantine Empire gradually lost control of most of these places to the Turks and Latins, their role as trading emporia was often strengthened with this change.23 From the north, via the great rivers and the Black Sea, Vikings, Russians and other peoples who had first come to the empire to pillage and make war, came to trade, as did the Armenians.24 After the changes caused by the Islamic conquest of Egypt and Syria, in Byzantine hands until the 7th century, Muslim merchants and some Christians from those areas continued to make their way towards a territorially diminished Byzantine Empire, particularly to Constantinople. They were later joined by the first Turkish merchants, from the 14th century onwards. But undoubtedly the presence with the greatest impact because of the consequences it would have for the future of the empire was that of the Latin merchants. Amalfitans and Venetians, from the periphery of the empire, appeared in the 10th century as providers of shipping services and gradually gained in economic and commercial importance due to a skilful policy of offering maritime services in exchange for privileges and territorial concessions. These increased the empire’s naval dependence particularly on the Venetians, Genoese and Pisans, who

284

joined the race a little later, displacing the Amalfitans. All of them extended their activities in various places in the empire and, especially in Constantinople, they were favoured with territorial concessions. In the case of the Genoese, these were the basis for what would, in fact, later form the virtually autonomous town of Pera (now the Galata district). The rivalries between Latin communities, which ended up atomised in the Venetian-Genoese confrontation, dragged in the Byzantines, who were affected by the wars when not directly involved in one of the contending parties.25 The rapacity of the westerners reached an extreme when the Venetians managed to divert the Fourth Crusade, which ended in the dismemberment of a good part of the empire, largely divided between them and the crusaders. Following the Amalfitans, Venetians, Genoese and Pisans, many other groups also came to Byzantium, mainly to Constantinople, with varying degrees of fortune, although without managing to take over the trading role of the Venetians and Genoese. Catalans, Majorcans, Ragusans, Florentines, Sicilians, Neapolitans and those from Montpellier and Marseille joined many others in taking the chance to go to the Bosphorus and trade. This was often thanks to support given by the Byzantine authorities, wishing to facilitate the activities of political and economic rivals to the Venetians and Genoese in an attempt to counteract their power, or simply to obtain economic or military support or improve tax collection. On a much smaller scale, more than a few of these groups tried to obtain some benefits in the form of property, normally an exchange building, some houses and, at most, a church.26 The lasting impact of this commercial presence was very great, beyond the strictly commercial sphere. The establishment not only of merchants and men of the sea but also of craftsmen, notaries, public officials, women, children, etc. brought mutual linguistic and cultural influences representing considerable cul-

tural, political and social change not only for the Byzantines but also for the Latin peoples they came into contact with. Cultural journeys: objects, ideas, imageries

On the way back from their journeys, ambassadors and messengers carried diplomatic gifts or objects acquired during their trip, as did Byzantine brides on their to marry Western nobles. The sack of Constantinople in 1204 and the years of Latin rule saw the arrival in the West of many relics – many of them from the imperial chapel of Pharos – and precious objects, such as the famous Pala d’Oro, today in Saint Mark’s in Venice. Many capitals and architectural elements from Byzantium and Antiquity were also taken. Merchants and seafarers, interested in anything that might bring economic profit, also took part in the traffic in objects, including architectural elements, sculptures, furniture and icons. The demand for the latter grew because they were so well received by increasingly broad sectors of the population from the end of the 14th century.27 The traffic in people and objects was intrinsically associated with journeys of ideas, knowledge and aesthetic and cultural patterns and models, giving rise to a rich cultural exchange. Ramon de Montcada, who had gone to Constantinople on a diplomatic mission in the service of Alfonso the Chaste to negotiate an alliance between the Emperor Manuel I Komnenos and his lord, commissioned the Pisan translator Leo of Tuscany to translate the liturgy of Saint John Chrysostom. He wanted to understand the meaning of the words used in a mass he had attended in Hagia Sophia.28 The impact of many of the objects arriving in the West from Byzantium is so great that it contributed to modelling aesthetic and artistic patterns, such as the Ottonian art of the 10th century, the 1200 style or the Italian painting of the Duecento.29

T r av e l i n t h e M i d d l e A g e s

In fact, the arrival of currents of artistic influence from Byzantium was a constant throughout the Middle Ages, not just due to the arrival of objects but also of artists. These included the mosaic makers who worked on the decoration of Saint Mark’s in Venice as well as at Monte Cassino and in Amalfi and Norman Sicily.30 This phenomenon was even clearer in the Orthodox world.31 But there was also an inverse phenomenon: that of Western influences on Byzantium in the most diverse fields, from the visual arts to philosophy. The existence of a large Latin population group in Byzantine and exByzantine territory and the conversion to the Roman Church of certain sectors of the Byzantine intelligentsia formed the basis for a demand for typically Western cultural products, spreading as if by capillary action to other sectors of the Byzantine population. The demand was met thanks to the presence of Western artists and craftsmen in the East and the translation of works into Greek, for example, as well as through the arrival of various objects by trade and via other routes. All this facilitated the absorption of certain influences by the Byzantine world in general.32 Meanwhile, this world was also open to influences arriving from the East, giving rise to an original culture integrating a Greco-Latin, Christian, Asian and Western inheritance. The last decades of life of the empire saw the appearance in Byzantium and Romania of a new type of traveller from the West, a truly cultural traveller. This was the result of changes affecting Italy since the 14th century due to the impact of humanism, which contributed to a renewed interest in the classics of Antiquity and the desire to go directly to the sources of their knowledge, without intermediaries. The first people to travel to Byzantine lands and Romania attracted by and interested in the ruins of Antiquity appear, learning Greek and searching for manuscripts. The new attitude to knowledge and the world shaped by humanism

was based on the journey undertaken by Cristoforo Buondelmonti. Moved by an interest in geography and, to a considerable extent, archaeology, he headed for Crete (1417-1422) and then the Aegean islands and Constantinople (before 14201430). These journeys resulted in two texts, Descriptio Insulae Candiae or Cretae and Liber Insularum, two travel books half way between a harbour chart and a historicodescriptive chorography, paying special attention to the architectural, sculptural and epigraphic remains of Greco-Roman Antiquity.33 A few years later he was followed by Ciriaco de’ Pizzicolli, better known as Ciriaco of Ancona, considered by many to be the father of modern classical archeology. He was a merchant, diplomat, collector, antiquarian and inveterate traveller who, in his letters or Comentaria, includes news items, descriptions, epigraphic transcriptions, drawings and various maps of the places he visited.34 Byzantium and its lands in Romania were an attraction for the medieval world that went far beyond its simply material economic, military, political, religious and artistic interest, although undoubtedly owing a great deal to these attractions. The Byzantine empire became a key place in the medieval imagination, as reflected in the literature of the period. Heroes and characters from literary fiction travel there and have many adventures, while a space is constructed which does not always correspond to physical reality but which has great symbolic and even moral content. The Constantinople of the chanson de geste Le Pèlerinage de Charlemagne or the Voyage de Charlemagne à Jérusalem et à Constantinople is a place of wonders, but also a place where Charlemagne can demonstrate French superiority over the Byzantine emperor and his men – and, by extension, the world.35 But this perception continued to evolve under Turkish pressure in the final century of the life of Byzantium. There is a dominant image of decadence involving the Greeks and the Byzantine Empire, of-

ten focused on the figure of its emperor and linked to dogmatic errors and moral weakness. However, particularly after its final conquest by the Ottomans, Byzantium comes to be a place of cultural redemption for societies anxious for the future of Christianity, but with clearly contrary political and economic interests concerning the measures to be applied in relation to the Turks.36 This journey of the European imagination through Byzantine geography once it had ceased to be Byzantine would be the last of the medieval journeys to Byzantium.37

Notes 1 On the material and other aspects of travel to Byzantium, Ciggaar 1996; Ciggaar 2002, p. 165-178. 2 Ciggaar 1996; Berger 2002, p. 179-191; Signes 2007, p. 175-213. 3 Ahrweiler 1975; Morris 2003, p. 235-254. 4 Squatriti 2007; Sutherland 1975, p. 55-81. 5 For the ceremonies of the Palaiologos period, Grabar 1971, p. 195-221; Macrides, Munitiz, Angelov 2013; Hisdale 2014. 6 Duran 1999, p. 48; Vasiliev 1932, p. 75122; Bravo 1983, p. 39-47; Labarge 1983, p. 237-247; López Estrada 1999; Pérez 2009. 7 Theotokis 2012, p. 126-156 with the most representative bibliography. 8 Blöndal 1978; Duczko 2004; Davidson 1976; Shepard 1973, p. 53-92; Ciggaar 1974, p. 301-342. 9 Laiou 1972; Marcos 2005. On the use of mercenaries in the Palaiologos period, Kyriakidis 2011, p. 101-135. 10 On 26 November 1448, Queen Maria addressed all the religious and lay authorities and subjects of the king to inform them of the grant to Joan Daranill, son of Joan Daranill of Perpignan, of a licence to collect funds. In the service of the Byzantine emperor, “he sailed the seas to expand and defend Christianity” when he fell into the hands of the “enemies of Christ” and of the emperor, who took him to Gallipoli, a city under Turkish rule, where he suffered many indignities. As it had been impossible to pay the ransom of 120 ducats that had

285

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

been imposed on him, the queen asked that Joan Daranill or whoever presented the document she had issued and who might ask for help should be well treated and that everything possible should be done to make their task easier, ACA, Chancery, reg. 3148, f. 169 r-v. 11 Laiou 1972, p. 183. 12 Wright 2014, p. 29. 13 Ganchou 2008. 14 Angold 1989, p. 63-86. Queller, Madden 1997 and Bartlett 2000 are also of interest; Harris 2014. 15 Datta 1826. 16 Lalande 1985. 17 Setton 1975, p. 27-166. 18 Majeska 1984. 19 Setton 1976-1984. 20 Ciggaar 1996, p. 29. 21 Potvin, Houzeau 1878, p. 11, 65-66; Scheffer ed. 1892, p. 153-163; Bravo 1983, p. 39-47. 22 Pilgrimage 2002, p. 57-241. 23 Mango 2009; Laiou 2002. 24 Sorlin 2000. 25 Balard 1978; Nicol 1992. 26 Janin 1950, p. 235-244. 27 Duran 2012. 28 André 1966. 29 Klein 2004; Weitzmann 1966, p. 25-102. 30 Demus 1984; Cilento 2009. 31 Evans, Wixon eds 1997, p. 272-387; Mango 1986, p. 255-258. 32 Durand 2004, p. 333-354; Bouras 2001. 33 Weiss 1964, p. 105-106; Luzzati, Hordynsky-Caillat 1987. 34 Weiss 1966, p. 323-337, Ashmole 1959; Bodnar, Foss 2004. 35 Rouziès 2008; Osorio 2009; Devereaux 2012. 36 Espadaler 2011a, Espadaler 2011b. 37 This study is part of the research project entitled “Tripulacions,  armaments, construcció naval i navegació a la Mediterrània medieval“  (MINECO HAR2013-48433C2-1-P) and is the result of research carried out as part of the Government of Catalonia research group CAIMM (“La Corona catalanoaragonesa,  l’Islam i el món mediterrani, 2014 SGR 1559“)

286

C r u s adin g traveller s Almudena Blasco Vallés In the mid-11th century a new form of travel began among the people of the Middle Ages: noblemen and knights leaving their property – their valley – to go somewhere on the frontier between Christianity and Islam. Under the influence of old songs that told of heroic deaths in past times – the one that ended up being most famous was the song that told of the death of Roland, nephew of Charlemagne, at Roncevaux – many noblemen and knights followed the call of Sancho Ramírez, the King of Aragon, who had set out his troops to besiege the important citadel of Barbastro in the upper mark of what was still formally the Caliphate of Cordoba, despite the fact that, in practice and political reality, this had ceased to exist in 1031. The expedition to Barbastro in 1064 was backed by the Papacy, in the hands of Alexander II.1 In those years a reform movement had begun consisting of distinguishing lay people from clerics, refusing the latter the right to bear arms and, ultimately, to be invested with feudal estates. From here comes the expression “investiture controversy” to define this reform. The presence of rough, tough bishops, like the famous Turpin from the chansons de geste that so enthused the pilgrims who were travelling the Road to Santiago in their hundreds of thousands at the time, was becoming a relic of the past. Instead of them, the Church that was promoting the Gregorian Reform tried to find a new image for lay people with a right to bear arms. The modernity of the 11th century, said Georges Duby, consisted precisely of bringing together noblemen and knights in a common enterprise: that of arms.2 The task to which the Church devoted most effort was giving such an enterprise a meaning. We are at the beginning of the crusading

ideal: a sacralisation of the use of arms in order to fight enemies of the faith – an “invented” enemy according to Cardini – which would soon begin to be identified with the Muslim communities.3 For this reason, the King of Aragon’s call to join him at Barbastro fits in perfectly with the development of this ideal: sacralising war in the service of the Church. It saw the roads of the Pyrenean valleys suddenly fill with a new profile of traveller different in appearance and objectives from the pilgrims who travelled them with shells stitched to their clothes or the merchants on their way to the flourishing fairs and markets, making it possible for the figure of the “Franks” to appear.4 All of them were travellers who coincided in the mountain passes, but they were very different from one another. The noblemen and knights were dressed with the latest innovations in warlike armour which, within a few years, would appear in the Bayeux Tapestry. Long tunics, practically down to their ankles, reinforced with coats of mail which, from a distance, gave them the look of men dressed in iron. They covered their heads with conical helmets, the most fashionable of which were extended with a plate known as a nasal. In some cases, this nasal was in the shape of Christ’s cross. They mounted sturdy horses riding on high-pommelled saddles and fitting in perfectly thanks to the excellent resource of the stirrup, fitted to the front of the saddle tree. Some were now beginning to wear iron hose, and even spurs. This image of the mounted warrior unified the two sectors of lay people – noblemen and knights – with the right to bear arms. It brought them together from an iconic point of view in the eyes of the rest of society. It was difficult to distinguish them at first sight, as war, at the time, had become an enterprise generating big profits, so a knight from a poor lineage, with little land, could obtain armour that was the envy of the highestborn nobles of the age. They travelled en

bibliografia

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

Abril 1986 J.M. Abril, «Lipsanoteca 3», Catalunya Romànica XXII. Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Barcelona, 1986, p. 253 Aceña 1998 R. Aceña, «Encolpi de Sant Pere de Rodes», L’Islam i Catalunya (cat. expo.), Museu d’Història de Catalunya, Barcelona, 1998, p. 28 Ackermann ed. 2010 J. Ackermann (ed.), Das Itinerarium Bernardi monachi, Peine, 2010 Adell et al. 1998 J.A. Adell; J. Barrachina; E. Carbonell; A. Pladevall; E. Riu Barrera, «Sant Pere de Rodes», Catalunya Romànica IX. L’Empordà II, Barcelona, 1998, p. 148-161 Aguiar 2013 M. Aguiar, «Un regalo para un futuro rey: la azafea ofrecida por el astrónomo Ibn Al-Zarqalluh (Azarquiel) al niño Al-Muctamid», F. Roldán (ed.), El siglo de Al-Muctamid, Sevilla, 2013, p. 15-34 Aguiló 1998a M.P. Aguiló, «Arqueta», El Arte en la Piel. Museu de l’Art de la Pell. Colección A. Colomer Munmany (cat. expo.), Sala de Exposiciones de la Fundación Central Hispano, Madrid, 1998, cat. 5, p. 48 Aguiló 1998b M.P. Aguiló, «Cofre», El Arte en la Piel. Museu de l’Art de la Pell. Colección A. Colomer Munmany (cat. expo.), Sala de Exposiciones de la Fundación Central Hispano, Madrid, 1998, cat. 25, p. 67-68

toriens des Croisades, Historiens occidentaux, 4, Paris, 1888 Akveld 1983 L.M. Akveld, «The Mataró Model: key to knowledge», Spiegel der Zeilvaart, 7/5, 1983, p. 3-8 Alarcón, García 1940 M. Alarcón, R. García, Los documentos árabes diplomáticos del Archivo de la Corona de Aragón, Madrid, 1940 al-Buṣrawī 1988 al-Buṣrawī, ʻAlī ibn Yūsuf, Tārīkh al-Buṣrawī : ṣafaḥāt majhūlah min tārīkh Dimashq fī ʻAṣr alMamālīk, min sanat 871 H li-ghāyat 904 H, ed. Akram Ḥasan ʻUlabī, Damasc, 1988 Alcoi 1991 R. Alcoi, «Creu de terme (fragment)», Fons del Museu Frederic Marès/1. Catàleg d’escultura i pintura medievals, Barcelona, 1991 Alcouffe cur. 1981 D. Alcouffe (cur.), Les Fastes du Gothique. Le siècle de Charles V (cat. expo.), Grand Palais, Paris, 1981, n. 218, p. 267-268 Alcoy 1985 R. Alcoy, «Fragments d’un retaule de sant Bernat (?)», Thesaurus. L’art als bisbats de Catalunya 1000/1800. Estudis (cat. expo.), Fundació “la Caixa”, Barcelona, 1985, cat. 71, p. 125-127 Alcoy 1990 R. Alcoy, Pintures del gòtic a Lleida, Lleida, 1990

Ahrweiler 1975 H. Ahrweiler, L’ideologie politique de l’empire byzantin, Paris, 1975

Alcoy 1991 R. Alcoy, «Ferrer Bassa y el italianismo. Revisiones sobre la trama de un nuevo catálogo», Antichità Viva, 30/1-2, 1991, p. 5-16

Ainaud 1959 J. Ainaud de Lasarte, «Noticias de San Pedro de Roda», Revista de Gerona, Girona, 9, quart trimestre, 1959, p. 33-35

Alcoy 1991 R. Alcoy, «La pintura a la Seu Vella de Lleida de l’italianisme al Gòtic Internacional», Congrés de la Seu Vella de Lleida, Lleida, 1991, p. 119-132

Ainaud 1962 J. Ainaud de Lasarte, Pintura romànica catalana, Barcelona, 1962

Alcoy 1992 R. Alcoy, «Sant Romuald de Camaldoli i el problema de les taules de Vic relacionades amb Ferrer Bassa», Analecta Sacra Tarraconensia, 65, 1992, p. 211-248

Ainaud 1989 J. Ainaud de Lasarte, La pintura romànica catalana. La fascinació del romànic, vol. I de La pintura romànica catalana, Barcelona-Ginebra, 1989 Ainaud 1989 J.F. Ainaud Escudero, «Encolpium de Sant Pere de Rodes», Millenum. Història i Art de l’Església Catalana (cat. expo.), Pia Almoina-Saló del Tinell-Capella de Santa Àgata, Barcelona, 1989, p. 74-75 Ainaud 1992 J.F. Ainaud Escudero, «Encolpium de Sant Pere de Rodes», Catalunya Medieval (cat. expo.), Barcelona, 1992, p. 34-35 Aix 1888 A. d’Aix, Historia Hierosolimitana, en Recueil des His-

344

Alcoy 2000 R. Alcoy, «La il·lustració de manuscrits a Catalunya», Arts del llibre. Manuscrits, gravats, cartells, Barcelona, 2000, p. 11-49 Alcoy 2005 R. Alcoy «Ferrer Bassa, un creador d’estil», L’Art Gòtic a Catalunya. Pintura I. De l’inici a l’italianisme, Barcelona, 2005, p. 146-170 Alcoy 2010 R. Alcoy, «La bottega in fabula nella scuola pittorica di Lleida. Lavoro individuale e collettivo nelle officine catalane tardogotiche», A. C. Quintavalle (ed.), Medioevo: le officine. Atti del convegno di Parma 2009, Milano, 2010, p. 529-548

Alcoy, Camps, Lorés 1992 R. Alcoy i Pedrós; J. Camps i Sòria; I. Lorés i Otzet, «1.25 El Mestre de Cabestany. Portada de Sant Pere de Rodes», Catalunya Medieval (cat. expo.), Barcelona, 1992, p. 68-77 Alexander, Binsky eds 1987 J. Alexander, P. Binsky (eds), Age of Chivalry. Art in Plantagenet England (1200-1400) (cat. expo.), Royal Academy of Arts, London, 1987 Alexandrí 2001 F. Alexandrí, «Ramon de Perellós i la llegenda del Purgatori de Sant Patrici», Auriga, 29, 2001, p. 14-19 Allen ed. 2004 R. Allen (ed.), Eastward bound. Travels and Travellers 1050-1550, Manchester-New York, 2004 Almagià, Destombes 1964 R. Almagià, M. Destombes, Monumenta cartographica vetustiores Aevi A. D. 1.200-1.500. Catalogue preparé par la Commission des Cartes Anciennes de l’Union Géographique Internationale, Amsterdam, 1964 Almeda 1874 R.M. Almeda, «Una urna de reliquias», La Ilustración Española y Americana, Año XVIII, n. XLVI, 15 diciembre 1874, p. 730 Alonso 1976 G. Alonso, Los Maestros de «La Seu Vella de Lleida» y sus colaboradores, Lleida, 1976 Amenós 2003 L. Amenós, «Creu de terme», J. M. Trullén (dir.), Museu Episcopal de Vic. Guia de les Col·leccions, Vic, 2003, p. 313 Amenós 2008 L. Amenós, «La forja», L'art Gòtic a Catalunya VIII. Les arts de l'objecte, Barcelona, 2008 Andersson 1989 L. Andersson, Pilgrimsmärken och vallfart: Medeltiden Pilgrimkultur I Skandinavie, Lund, 1989 Andersson, Posselle curs 2008 G. Andersson, L. Posselle (curs), Celtes et Scandinaves. Rencontres artistiques VIIe-XIIe siècle (cat. expo.), Musée du Louvre, Paris, 2008, cat. 33, p. 61 André 1966 J. André, «La traduction de la Liturgie de saint Jean Chrysostome par Léon Toscan: Édition critique», Orientalia Christiana Periodica, 32/1, 1966, p. 111-162 Angold 1989 M. Angold, «Greeks and Latins after 1204: The Perspective of Exile», B. Arbel, B. Hamilton, D. Jacoby (eds), Latins and Greeks in the Eastern Mediterranean after 1204, London, 1989, p. 63-86 Anthony 1951 E.W. Anthony, Romanesque frescoes, Princeton, 1951 Apellániz 2012 F. Apellániz, «Alexandrie, l’évolution d’une ville-

bibliografia

port (1360-1450)», Alexandrie médiévale, 4, 2012, p. 195-212 Arad 2013 P. Arad, «An Unpublished Map of the Holy Land: Venice, Biblioteca Marciana, MS Lat. X 116 (=3783)», Imago Mundi, 65-1, 2013, p. 80-86 Arderiu 1908 E. Arderiu, «Excursió a Verdú», Butlletí del Centre Excursionista de Lleida, 8, juny-agost 1908, p. 1-9 Art en la Pell 1992 L’art en la Pell. Cordovans i guadamassils de la col·lecció Colomer Munmany, Vic, 1992 Ascagni 2006 P. Ascagni, «Le più antiche fonti scritte su san Rocco di Montpellier. Un excursos comparativo e sistematico delle agiografie rocchiane», Vita Sancti Rochi, 1, 2006, p. 19-57 Ashmole 1959 B. Ashmole, «Ciriac of Ancona», Proceedings of the British Academy, 45, 1959, p. 25-41 Ashtor 1983 E. Ashtor, Levant Trade in the Later Middle Ages, Princeton, 1983 Auxerre 2000 Histoire de saint Etienne : la tenture de choeur de la cathédrale d’Auxerre (cat. expo.), Auxerre, musées d’art et d’histoire, 2000 Avril et al. 1983 F. Avril et al., Manuscrits enluminés de la Péninsule Ibérique, Paris, 1983 Avril, Gaborit 1967 F. Avril, J.R. Gaborit, «L’Itinerarium Bernardi Monachi et les pèlerinages d’Italie du Sud pendant le haut-Moyen-Âge», Mélanges d’archéologie et d’histoire, 79, 1967, p. 269-298

Bagnoli, Klein, Griffith Mann, Robinson curs 2010 M. Bagnoli, H.A. Klein, C. Griffith Mann, J. Robinson (curs), Treasures of Heaven. Saints, Relics and Devotion in Medieval Europe (cat. expo), The Cleveland Museum of Art, Cleveland; The Walters Art Museum, Baltimore; The British Museum, London, 2010 Balard 1978 M. Balard, La Romanie génoise (XIIe-début du XVe siècle), 2 vols, Roma, 1978 Balard 2007 M. Balard, «Relations économiques entre l’Occident et le monde islamique à la fin du Moyen Âge», Atti della XXXVIII Settimana di Studi: Relazioni economiche tra Europa e mondo islamico. Secoli XIIIXVIII, Prato, 2007, p. 193-218 Balclis 2010 Balclis. Subasta Navidad 2010, Barcelona, 2010 Balestracci 2008 D. Balestracci, Terre ignote strana gente: storie di viaggiatori medievali, Roma, 2008 Baley 2006 M. Baley, «The discovery of the lost mappamundi panel. Hereford’s map in a medieval altarpiece?» The Hereford World Map. Medieval world maps and their context, London, 2006, p. 79-93 Baligand, Howse eds 1988 F. Baligand, Gh. Howse (eds), Les chemins de SaintJacques dans le nord de la France (cat. expo.), Musée de la Chartreuse, Douai, 1988 Bandera 1996 S. Bandera, L’altare d’oro di Sant’Ambrogio, Milano, 1996 Bango 1989 I. Bango, Alta Edad Media, Madrid, 1989

Babelon cur. 1970 J.-P. Babelon (cur.), La France de Saint-Louis (cat. expo.), Salle des Gens d’Armes du Palais, Paris, 1970, cat. 192, p. 98

Barber 2006 P. Barber, «Medieval Maps of the World», The Hereford World Map. Medieval world maps and their context, London, 2006, p. 1-44

Backhouse, Turner, Webster curs 1984 J. Backhouse, D.H. Turner, L. Webster (curs), The Golden Age of Anglo-Saxon Art, 966-1066 (cat. expo.), The British Museum-The British Library, London, cat. 76, p. 92-93

Bardiès-Fronty, Dunn-Vaturi coms 2012 I. Bardiès-Fronty, A.-E. Dunn-Vaturi (coms), Art du jeu, jeu dans l’art (cat. expo.), Musée de ClunyMusée National du Moyen Âge, Paris, 2012

Badia 1981 J. Badia i Homs, L’arquitectura medieval de l’Empordà. Alt Empordà (Pont de Molins-Vilaür), II-B, Girona, 1981 Badia 1999 J. Badia i Homs, Monestir de Sant Pere de Rodes. Guia històrica i arquitectònica, Barcelona, 1993 Badia, Santanach, Soler 2013 L. Badia, J. Santanach, A. Soler, «Ramon Llull», L. Badia (dir.), Història de la literatura catalana. Literatura medieval (I). Dels orígens al segle xiv, Barcelona, 2013, p. 377-476

Barocchi, Gaeta dirs 1989 P. Barocchi, G. Gaeta (dirs), I Carrand e il collezionismo francese 1820-1888 (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 1989 Baron 1996 F. Baron, Musée du Louvre. Département des Sculptures. Catalogue. Sculpture française. I – Moyen Âge, Paris, 1996 Barrachina 1999 J. Barrachina, «Las portadas de la iglesia de Sant Pere de Rodes», Locus Amoenus, 4, 1998-1999, p. 7-35

Barrachina 2003 J. Barrachina, «Lipsanoteca de Sant Pere de Casserres», «Lipsanoteca de Sant Pere de Mogrony», «Lipsanoteca de Santa Eugènia de Berga», J.M. Trullén (dir.), Museu Episcopal de Vic. Guia de les col· leccions, Vic, 2003, p. 250-252 Barrachina 2006 J. Barrachina, «L’espoli de Sant Pere de Rodes. De la col·lecció al museu», P. Vélez (coord.), La fortuna d’unes obres. Sant Pere de Rodes, del monestir al Museu (Quaderns del Museu Frederic Marès, 12), Barcelona, 2006, p. 113-142 Barrachina 2007 J. Barrachina, «Maties Muntades, Jaume Espona i Miquel Mateu: el col·leccionisme d’art antic i d’arts decoratives», B. Bassegoda (ed.), Col· leccionistes, col·leccions i museus. Episodis de la història del patrimoni artístic de Catalunya, Bellaterra-BarcelonaGirona-Lleida, 2007, p. 223-262 Barrachina 2008 J. Barrachina, «Elements de la portalada de Sant Pere de Rodes», a M. Castiñeiras, J. Camps, I. Lorés (dirs), El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa 1120-1180 (cat. expo.), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 344-355, n. 74-79 Barrachina 2015 J. Barrachina, «SANT PERE DE RODES, 1163. Hermenéutica del texto de Dromendrari», Viatges a la bellesa. Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles, Barcelona, 2015 Barrachina en premsa J. Barrachina, «La portada de Sant Pere de Rodes», Enciclopedia del Románico, Provincia de Girona, en premsa Barral 1991 X. Barral, «Mestre de Cabestany. Relleu de l’aparició de Jesús als seus deixebles al mar», Catàleg d’escultura i pintura medievals. Fons del Museu Frederic Marès/1, Barcelona, 1991, p. 127-128 Bartlett 2000 W.B. Bartlett, An Ungodly War. The Sack of Constantinople and the Fourth Crusade, Gloucestershire, 2000 Bartolomé 2010 L. Bartolomé, Presència i context del Mestre del Timpà de Cabestany. La formació de la tradició clàssica d’un taller d’escultura meridional (ca. 1160-1200), Barcelona, 2010 Bastardes 1982 R. Bastardes, «La “Vocació de Pere” i el seu autor», Quaderns d’Estudis Medievals, 7, Barcelona, 1982, p. 392-400 Bastardes 1983 R. Bastardes, Les creus al vent, Barcelona, 1983 Batlle 1961 C. Batlle, «Vocación de los Apóstoles», El arte románico (cat. expo.), Barcelona; Santiago de Compostela, 1961

345

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

Beaudouin, 1994 F. Beaudouin, «L’économie motrice pré-mécanique. Les chemins qui marchent», Neptunia, 160, 1994, p. 1-3, 12-13 Bédier 1908-1913 J. Bédier, Les Légendes épiques. Recherches sur la formation des chansons de geste, 4 vols, Paris, 1908-1913 Belting 1994 H. Belting, Likeness and Presence. A History of the Image before the Era of Art, Chicago, 1994 Benjamin 1994 Benjamin Tuterakoa = Benjamín de Tudela, Bidaien Liburua = Libro de viajes, Navarra, 1994 Berger 2002 A. Berger, «Sightseeing in Constantinople: Arab travellers, c. 900-1300», R. Macrides (ed.), Travel in the Byzantine World: Papers from the Thirty-fourth Spring Symposium of Byzantine Studies, Birmingham, April 2000, Aldershot, 2002, p. 179-191 Berlabé 2007 C. Berlabé, «Iconografia del pelegrí a les terres de Lleida», El Camí de Sant Jaume i Catalunya. Actes del congrés internacional celebrat a Barcelona, Cervera i Lleida, els dies 16, 17 i 18 d’octubre de 2003, Barcelona, 2007, p. 267-275 Beuningen, Koldeweij, Kicken eds 2001 H.J.E. van Beuningen, A.M. Koldeweij and D. Kicken (eds), Heilig en profaan. 1200 laatmiddeleeuwse insignes uit openbare en particuliere collecties, Rotterdam, 2001 Bill 1999 J. Bill, «Port Topography in medieval Denmark», J. Bill, L. Clausen Birthe (dirs), Maritime Topography and the Medieval Town, Copenhague, 1999, p. 254 Bilotta 2014 M.A. Bilotta, «La Bibbia miniata Cleveland museum of art, Ms. 20882.2: Un esempio dell’illustrazione della Bibbia lungo le coste del mediterraneo, al crocevia tra l’Occitania e la Catalogna, fra XIII e XIV secolo», Hortus Artium Medievalium, 20/1 2014, p. 339-356 Bisson 1999 Th. N. Bisson, «L’aprenentatge dels savis a Europa pels volts de l’any mil: les lliçons de Gerbert, Abbo i Fulbert», I. Ollich (ed.), Actes del Congrés Internacional Gernert d’Orlhac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del 1r mil·leni, Vic, 1999, p. 577-591 Black 1965 S.I. Black, «Un fragmento de mármol en el Museo Marès de Barcelona, procedente de San Pedro de Roda. C. A.», Revista de Gerona, XI, 33, Girona, 1965, p. 46-49 Blanc 1999 M. Blanc, le mobilier français, Moyen Âge, Renaissance, Paris, 1999 Blasco 2007 A. Blasco Vallés, Gastón IV, Vizconde de Béarn. 10701131. Universitat Autònoma de Barcelona, 2007 [tesi doctoral]

346

Blasco, Reche 2007 A. Blasco Vallés, A. Reche Ontillera, «Documentos referentes a las embajadas de 1426 y 1427 contenidos en la Cancillería de los reyes de Aragón», E. Mira y A. Delva (eds), A la búsqueda del Toisón de Oro. La Europa de los Príncipes. La Europa de las Ciudades, (cat. expo.), Almudín, Museo de la Ciudad, València, 2007, p. 91-95, 411-418

Bologna 1961 F. Bologna, «Di alcuni rapporti tra Italia e Spagna nel Trecento e ‘Antonius Magister’», Arte Antica e Moderna, 13-16, 1961, p. 27-48

Blöndal 1978 S. Blöndal, The Varangians of Byzantium, tr. and ed. by B. Benedikz, Cambridge, Cambridge University Press, 1978

Borchert 2002 T.-H. Borchert, «Aspects du transfert culturel à la veille des Temps modernes», Le siècle de Van Eyck 1430-1530. Le monde méditerranéen et les primitifs flamands (cat. expo.), Bruges, 2002, p. 33-45

Boccalatte 2008 P.E. Boccalatte, «Coffanetti, scrigni e forzieri nelle Civiche Raccolte d’Arte Applicata (XV-XVII secolo)», Rassegna di studi e Notizie, 31, XXXIV, 20072008, p. 67-68 Boccia, Coelho 1975 L.G. Boccia, E.T. Coelho, L’arte dell’armatura in Italia, Milano, 1975 Bodnar, Foss 2004 E.W. Bodnar, C. Foss, Cyriac of Ancona: Later Travels, Harvard, 2004 Bohigas 1965 P. Bohigas, La ilustración y la decoración del libro manuscrito en Cataluña. Periodo gótico y renacimiento I, Barcelona, 1965 Boissonnade 1932 P. Boissonnade, «Cluny, la papauté et la première grande croisade internationale contre les Sarrasins d’Espagne: Barbastro (1064-1065)», Revue des Questions Historiques, 117, 1932, p. 257-301 Boleda 1991 R. Boleda, «El temple parroquial de Santa Maria de Verdú. Evolució històrica i arquitectònica», Santa Maria de Verdú i altres temes verdunins, Solsona, 1991, p. 11-44 Bolle 2001 P. Bolle, Saint Roch: Genèse et première expansion d’un culte au XVe siècle, 3 vols, Université Libre de Bruxelles, 2001 [tesi doctoral] Bolle 2005 P. Bolle, «Saint Roch de Montpellier, doublet hagiographique de saint Raco d’Autun», E. Renard,  M. Trigalet,  X. Hermand, P. Bertrand (eds), «Scribere sanctorum gesta»: Recueil d’études d’hagiographie médiévale offert à Guy Philippart, Turnhout, 2005, p. 525-572 Bolle 2006 P. Bolle, «Saint Roch, une question de methodologie», A. Rigon, A. Vauchez (eds), San Rocco. Genesi e prima espansione di un culto: Incontro di studio, Brussel· les, 2006, p. 9-56 Bolle, Ascagni 2001 P. Bolle, P. Ascagni, Rocco di Montpellier. Voghera e il suo santo. Documenti e testimonianze sulla nascita del culto di un santo tra i più amati della cristianità, Voghera, 2001

Bonnery et al. 2000 A. Bonnery et al., Le Maître de Cabestany, La PierreQui-Vire, 2000

Boskovits 1969 M. Boskovits, «Il problema di Antonius Magister e qualche osservazioni sulla pittura marchigiana del Trecento», Arte Illustrata, 17-18, 1969, p. 4-19 Bouras 2001 C. Bouras, «The Impact of Frankish Architecture on Thirteenth-Century Byzantine Architecture», A.E. Laiou, R. Parviz Mottahedeh (eds), The Crusades from the Perspective of Byzantium and the Muslim World, Washington D.C., 2001, p. 247-262 Bracons 1983 J. Bracons, Catàleg de l’escultura gòtica del Museu Episcopal de Vic, Vic, 1983 Bracons 1984 J. Bracons, «Imatges de Malines al Museu Episcopal de Vic», Ausa, XI/108-109, 1984, p. 165-175 Bracons 1986a J. Bracons, «Fragment de decoració mural I de Sescorts», Catalunya romànica, vol. III, 1986, p. 567575 Bracons 1986b J. Bracons, «Fragment de decoració mural I de Sescorts», Catalunya romànica, vol. XXII, 1986, p. 124-128 Bracons 2007 J. Bracons, «Bernat Saulet i el taller de Sant Joan de les Abadesses», L’Art gòtic a Catalunya. Escultura I. La configuració d’un estil, Barcelona, 2007, p. 139-154 Braun 1924 J. Braun, Der christliche Altar in seiner geschichtlichen Entwicklung, vol. I, München, 1924 Braun hg. 2014 K.-H. Braun (hg.), Das Konstanzer Konzil. 14141418. Weltereignis des Mittelalters (cat. expo.), Badisches Landesmuseum, Karlsruhe, 2014 Bravo 1983 A. Bravo, «La Constantinopla que vieron R. Gonzalez de Clavijo y P. Tafur: los monasterios», Erytheia 3, 1983, p. 39-47 Bruna 1996 D. Bruna, Musée national du Moyen Âge – Thermes de Cluny. Catalogue: Enseignes de pèlerinage et enseignes profanes, Paris, 1996

bibliografia

Brunel 1956 C. Brunel, «Sur la version provençale de la relation du voyage de Raimon de Perillós au Purgatoire de Saint Patrice», R. de Balbín et al. (eds), Estudios dedicados a Menéndez Pidal, VI, Madrid, 1956, p. 3-21 Brunschvig 1936 (2001) R. Brunschvig, Deux récits de voyage inédits en Afrique du Nord au XVe siècle. Abdalbasit B. H̱alil et Adorne, Paris, 1936 (2001) Budde 1998 M. Budde, Altare portatile. Kompendium der Tragaltäre des Mittelalters, 600-1600, Münster, 1998 Bühl ed 2008 G. Bühl (ed.), Dumbarton Oaks. The Collections, Washington D.C., 2008 Bull 1993 M. Bull, Knightly Piety and the Lay Response to the First Crusade, The Limousin and Gascogne, c. 970-c. 1130, Oxford, 1993

taires», «L’État de la question», A. Bonnery et al., Le Maître de Cabestany, La Pierre-Qui-Vire, 2000, p. 113-123, p. 147-154, p. 207-212

lol (dir.), Del romà al romànic. Història, art i cultura de la Tarraconense mediterrània entre els segles IV i X, Barcelona, 1999, p. 435-442

Canning 1996 J. Canning, A History of Medieval Political Thought 300-1450, London, 1996

Castiñeiras 2004 M.A. Castiñeiras, «Pensar con imágenes: los clásicos ilustrados en las bibliotecas de Ripoll y Vic en el siglo XI: pervivencia y vivencia de la cultura visual antigua», Patrimonio artístico de Galicia y otros estudios. Homenaje al profesor Serafín Moralejo Alvarez, vol. III, Santiago de Compostela2004, p. 47-56

Carbonell 1981 E. Carbonell, L’ornamentació en la pintura romànica catalana, Barcelona, 1981 Carbonell 1986 E. Carbonell i Esteller, «Fragment de les pintures murals de Sant Martí Sescorts», Thesaurus-Estudis (cat. expo.), Barcelona, 1986, p. 34-36 Carbonell 2002 J. Carbonell, «El retaule de Verdú», Urtx. Revista Cultural d’Urgell, 15, 2002, p. 28-42 Cardini 2002 F. Cardini, Terrasanta. Pellegrini italiani tra Medioevo e prima età moderna, Bologna, 2002

Castiñeiras 2006 M.A. Castiñeiras, «San Nicola attraverso e al di là del Cammino di Santiago», M. Bacci (cur.), San Nicola. Splendori d’arte d’Oriente e d’Occidente (cat. expo.), Castello Svevo, Bari, 2006, p. 127-136 Castiñeiras 2007 M.A. Castiñeiras, A Vieira en Compostela: a insignia da Peregrinación Xacobea, Santiago de Compostela, 2007

Caillet 1985 J.-P. Caillet, L’antiquité classique, le haut Moyen Âge et Byzance au Musée de Cluny, Paris, 1985

Cardini 2006 F. Cardini, L’Invenzione del Nemico, Palermo, 2006

Centenario 1954 Centenario del nacimiento de Apeles Mestres, Barcelona, 1954

Camós 1772 N. Camós, Jardín de Maria plantado en el Principado de Cataluña, Girona, 1772 (ed. orig. Barcelona, 1657)

Carlier 2008 A.M. Carlier, Art Médiéval: exposition à l’occasion du centenaire de Brimo de Laroussilhe, Paris, 2008

Charnay 1986 J-P. Charnay, L’Islam et la Guerre, de la Guerre Juste à la Révolution sainte, Paris, 1986

Campani 1884 A. Campani, Guida per il visitatore del R. Museo Nazionale nell’antico palazzo del Potestà in Firenze, Firenze, 1884

Carpenter 1988 D.M. Carpenter, «The pilgrim from Catalonia/ Aragon: Ramon de Perellos, 1397», M. Haren, Y. de Pontfarcy (eds), The Medieval Pilgrimage to St Patrick’s Purgatory. Lough Derg and the European Tradition, Enniskillen, 1988, p. 99-119

Chaucer 1998 G. Chaucer, Contes de Canterbury, Barcelona, 1998

Campbell 1987 T. Campbell, «Portolan Charts from Thirteenth Century to 1500», The History of Cartography, I: Cartography in Prehistoric, Ancient and Medieval Europe and the Mediterranean, Chicago-London, 1987, p. 370-463 Camps 1988 J. Camps, «Relleu figurat 3 de Sant Pere de Rodes», Catalunya Romànica XXIII. Museu d’Art de Girona, Tresor de la Catedral de Girona, Museu Diocesà d’Urgell, Museu Frederic Marès, Barcelona, 1988, p. 311-317 Camps 1995 J. Camps, «À propos des sources toulousaines du “Maître de Cabestany”: L’exemple du portail de Sant Pere de Rodes (Catalogne)», Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa, XXVI, 1995, p. 95-108 Camps 2014 J. Camps, EX UNGUE LEONEM. Caps de marbre del Mestre de Cabestany, Barcelona, 2014

Chekin 1996 S.L. Chekin, «World Maps and Easter Tables: Medieval maps in context», Imago Mundi 48, 1996, p. 25-42

Carreras 1999 J. Carreras, «Arqueta amb cordovà ferrada», R. Alcoy, D. Venteo (coords), La Barcelona gòtica (cat. expo.), Saló del Tinell, Barcelona, 1999, p. 206

Chekin 2006 S.L. Chekin, Northern Eurasia in Medieval Cartography: Inventory, Text, Translation and Commentary, Turnhout, 2006

Casanoves, Bastardes, Vigué 1988 A. Casanoves, J. Bastardes, J. Vigué, «Encolpium de Sant Pere de Rodes», Catalunya Romànica XXIII, Barcelona, 1998, p. 96-98

Chenoune dir. 2004 F. Chenoune (dir.), Le cas du sac. Histoires d’une utopie portative (cat. expo.), Musée de la Mode et du Textile, Paris, 2004

Cassidy 2012 B. Cassidy, «Artists and Diplomacy in Late Medieval Tuscany: The Case of Giotto, Simone Martini, Andrea Pisano, and Others», Gesta, vol. 51, n. 2, 2012, p. 91-110

Cherubini 1998 G. Cherubini, Santiago di Compostella. Il pellegrinaggio medievale, Firenze, 1998

Castelnuovo 1962 E. Castelnuovo, Un pittore italiano alla corte di Avignone. Matteo Giovanetti e la pittura in Provenza, Torino, 1962

Camps, Lorés 1990 J. Camps, I. Lorés, «L’escultura de Sant Pere de Rodes», Catalunya Romànica IX. L’Empordà II, Barcelona, 1990, p. 703-728

Castelnuovo 2007 E. Castelnuovo, «Voyages d’artistes, voyages d’oeuvres: ou la quête des étoiles», in M. Natale, S. Romano, Entre l’Empire et la mer, Roma, 2007, p. 1-10

Camps, Lorés 2000 J. Camps, I. Lorés, «Le portail de Sant Pere de Rodes», «L’artiste et son atelier, ses commandi-

Castiñeiras 1999 M.A. Castiñeiras, «Ripoll i les relacions culturals i artístiques de la Catalunya altmedieval», P. de Pa-

Cheval 1992 Le cheval dans le monde médiéval, Aix-en-Provence, 1992 Chiesi 2011a B. Chiesi, «Tasca da messaggero», L. Sebregondi, T. Parks (dirs), Denaro e bellezza (cat. expo.), Palazzo Strozzi, Firenze, 2011, cat. 4.12-4-13, p. 170 Chiesi 2011b B. Chiesi, Catalogo degli avori gotici del Museo Nazionale del Bargello, Università degli Studi di Firenze, 2011 [tesi doctoral] 2011 Chiesi 2015a B. Chiesi, «Scudo con l’arme dell’Arte della Lana.

347

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

Scudo con l’arme pontificale. Scudo con l’insegna della Corte di Mercanzia», B. Chiesi, I. Ciseri, B. Paolozzi-Strozzi (curs), Il Medioevo in Viaggio (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 2015, cat. 75-77, p. 201 Chiesi 2015b B. Chiesi, «Tessera mercantile», «Tessera mercantile», «Tesoretto: 96 monete e gettoni», B. Chiesi, I. Ciseri, B. Paolozzi-Strozzi (curs) Il Medioevo in viaggio (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 2015, cat. 66-68, p. 197 Chiesi 2015c B. Chiesi, «The Law of Jutland. Libro giuridico da cintura», B. Chiesi, I. Ciseri, B. Paolozzi-Strozzi (curs), Il Medioevo in Viaggio (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 2015, cat. 98, p. 222-223 Chojnacki 2006 S. Chojnacki, Ethiopian Crosses – A Cultural History and Chronology, London, 2006 Ciano 1964 C. Ciano, La «pratica di mercatura» datiniana (s. XIV), Milano, 1964 Ciatti, Frosinini, Bellucci eds 2007 M. Ciatti, C. Frosinini, R. Bellucci (eds), La croce dipinta dell’Abbazia di Rosano. Visibile e invisibile, Firenze, 2007 Ciggaar 1974 K. Ciggaar, «L’emigration anglaise a Byzance apres 1066»,  Revue des etudes Byzantines  32, 1974, p. 301-342 Ciggaar 1996 K. Ciggaar, Western travellers to Constantinople: the West and Byzantium, 962-1204: cultural and political relations, Leiden-Boston, 1996 Ciggaar 2002 K. Ciggaar, «Bilingual word lists and phrase lists: for teaching or for travelling?», R. Macrides (ed.), Travel in the Byzantine World: Papers from the Thirtyfourth Spring Symposium of Byzantine Studies, Birmingham, April 2000, Farnham, 2002, p. 165-178 Cilento 2009 A. Cilento, Byzantine Mosaics in Norman Sicily, Magnus, 2009 Ciseri 2011 I. Ciseri, «Borsa a scarsella con otto tasche», L. Sebregondi, T. Parks (dirs), Denaro e bellezza (cat. expo.), Palazzo Strozzi, Firenze, 2011, p. 164 Clermont-Ganneau 1882 C.S. Clermont-Ganneau, Premiers rapports sur une mission en Palestine et en Phénicie, Paris, 1882 Coleman, Elsner 1995 S. Coleman, J. Elsner, Pilgrimage. Past and Present in the World Religions, Cambridge, MA, 1995 Coll 1989 G. Coll, «Bíblia Sacra, vol. IV: Nou Testament»,

348

Millenum. Història i Art de l’església catalana (cat. expo.), Barcelona, 1989, p. 240-241 Coll 1992 G. Coll, «Bíblia Sacra, vol. III: Antic Testament», Catalunya Medieval (cat. expo.), Barcelona, 1992, p. 160-161 Collection 2007 Collection Marie-Thérèse et André Jammes. Coffrets de Messagers. Images du Moyen Âge et Traditions populaires (cat. subhasta 7 novembre 2007), Drouon Richelieu, Paris, 2007 Collell ed. 1900 J. Collell (ed.), Catalunya a Palestina, Barcelona, 1900 Colomer 1989 Mn. Colomer, Sant Elm i la Coca de Calella, Calella, 1989 Colon 1974 G. Colon, «Sobre els textos llenguadocians i català del Viatge al Purgatori de Sant Patrici» Medioevo Romanzo, I, 1974, p. 44-60 Compte 1999 A. Compte, «Tríptic d’història agrària. Al voltant de la família Casademont, àlies Colombó», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 32, 1999, p. 129154 Conde 1988a R. Conde, «El manual català de mercaderia», La Corona de Aragón en el Mediterráneo. Un legado común para Italia y España 1282-1492 (cat. expo.), Capella Reial de Santa Àgata, Barcelona, 1988, cat. 185, p. 162-163 Conde 1988b R. Conde, «Segell del consolat dels catalans a Gènova», La Corona de Aragón en el Mediterráneo. Un legado común para Italia y España 1282-1492 (cat. expo.), Capella Reial de Santa Àgata, Barcelona, 1988, cat. 154, p. 140 Conde 2001 R. Conde, «La Coca de Mataró, s. XV», Quan Catalunya cavalcava damunt les ones. El consolat de Mar i el Llibre del Consolat de Mar (cat. expo.), Barcelona, 2001, cat. 20, p. 89-90 Condorelli 1997 A. Condorelli «Maestro dell’Incoronazione di Bellpuig», Enciclopedia dell’Arte Medievale VII, Roma, 1997, p. 93-94 Contamine 1980 Ph. Contamine, La guerre au Moyen Âge, Paris, 1980 Cook, Gudiol Ricart 1950 W.S. Cook, J. Gudiol Ricart, Pintura e imaginería románicas, Madrid, 1950 (Ars Hispaniae VI) Cook, Gudiol Ricart 1980 W.S. Cook, J. Gudiol Ricart, Pintura e imaginería románicas, Madrid, 1980 (Ars Hispaniae VI) [2a edició revisada]

Cooper, Brown eds 2014 L.H. Cooper, A.D. Brown (eds), The Arma Christi in Medieval and Early Modern Material Culture, Famham, 2014 Coornaert 1959 É. Coornaert, «Messagers et services des postes au XVe et au XVIe siècle», Comptes rendus des séances de l’Académie des Inscriptions et Belles-Lettres, 103/2, 1959, p. 198-201 Cornini 2010 G. Cornini, «Non Est in Toto Sanctior Orbe Locus. Collecting Relics in Early Medieval Rome», M. Bagnoli, H.A. Klein, C. Griffith Mann, J. Robinson (eds), Treasures of Heaven. Saints, Relics and Devotion in Medieval Europe (cat. expo), The Cleveland Museum of Art, Cleveland; The Walters Art Museum, Baltimore; The British Museum, London, 2010, p. 69-78 Cornudella 2009 R. Cornudella, «Escenes de la vida de Sant Bernat (?)», Convidats d’Honor. Exposició commemorativa del 75è aniversari del MNAC (cat. expo.), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2009, p. 126-131 Cornudella 2009-2010 R. Cornudella, «Alfonso el Magnánimo y Jean van Eyck. Pintura y tapices flamencos en la corte del rey de Aragón», Locus Amoenus, 10 (2009-2010), p. 39-62 Cornudella 2012 R. Cornudella, «Obres i artistes de França i dels Països Baixos a Catalunya al voltant de 1400. Manuscrits il·luminats, pintura sobre fusta, vitralls, brodats i tapissos», Cornudella et al. (eds), Catalunya 1400. El Gòtic Internacional, catàleg de l’exposició, Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2012, p. 25-37 Corrie 1997 R.W. Corrie, «Mosaic Icon with Saint Nicholas», H.C. Evans, W.D. Wixom (eds), The Glory of Byzantium. Art and Culture of the Middle Byzantine Era (A.D. 843-1261) (cat. expo.), The Metropolitan Museum of Art, New York, 1997, cat. 306, p. 468 Corsi 2009 D. Corsi, «Donne e viaggi nel medioevo», R. Mazzei (cur.), Donne in viaggio, viaggi di donne. Uno sguardo nel lungo periodo, Ferrara, 2009, p. 11-41 Corsi ed. 1999 D. Corsi (ed.), Altrove.Viaggi di donne dall’Antichità al Novecento, Roma, 1999 Corti 2011 A. Corti, «Una selezione di armi quattrocentesche dal Museo del Bargello», Nuovi quaderni dell’Archivio storico della città di Piombino, 2, 2011, p. 49-97 Corti 2015a A. Corti, «Cotta di maglia ad anelli. Spada di stocco», B. Chiesi, I. Ciseri, B. Paolozzi-Strozzi (cur.), Il Medioevo in Viaggio (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 2015, cat. 38-39, p. 168-169

bibliografia

Corti 2015b A. Corti, «Morso. Morso. Straffa. Sprone destro a brocco. Sprone a rotella. Quattro ferri di cavallo», B. Chiesi, I. Ciseri, B. Paolozzi-Strozzi (curs), Il Medioevo in Viaggio (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 2015, cat. 41-46, p. 171-173

Dalmases, José 1986 N. de Dalmases; A. José, Història de l’Art Català I. Els inicis i l’Art romànic. S. IX-XII, Barcelona, 1986 Darrāj 1963 A. Darrāj, Acte de waqf de Barsbay / Ḥujjat waqf alAshraf Barsbāy, Caire, 1963

Coste-Messelière ed. 1982 R. de la Coste-Messelière (ed.), Paris, carrefour des routes de Compostelle (cat. expo.), Délégation à l’action artistique de la Ville de Paris, Paris, 1982

Datta 1826 P. Datta, Spedizione in Oriente de Amedeo VI conte di Savoia, Torino, 1826

Coulon 2014 D. Coulon, Barcelona i el gran comerç d’orient a l’edat mitjana, Barcelona, 2014

Davidson 1976 H.R.E. Davidson, The Viking Road to Byzantium, London, 1976

Coulson 1997 M.L. Coulson, «Icon with Scenes from the Life of Saint Panteleimon and the Deesis», H.C. Evans, W.D. Wixom (eds), The Glory of Byzantium. Art and Culture of the Middle Byzantine Era (A.D. 843-1261) (cat. expo.), The Metropolitan Museum of Art, New York, 1997, cat. 330, p. 494-495

Davies, Howard, Pullan eds 2013 P. Davies, D. Howard, W. Pullan (eds), Architecture and Pilgrimage in the Mediterranean World 1000-1500, Farnham, 2013

Crispí, Montraveta 2012 M. Crispí, M. Montraveta, El monestir de Sant Joan de les Abadesses, Sant Joan de les Abadesses, 2012 Crônicas 2005 Crônicas de Viagem. Franciscanos no Extremo Oriente antes de Marco Polo (1245-1330), Porto Alegre – Bragança Paulista, 2005 Cruces 1928 «Las cruces del Museo de Vich», La Hormiga de Oro. Ilustración Católica, año XLV, n. 14, 5-IV-1928 Crusafont 1982 M. Crusafont, Numismática de la corona Catalano-Aragonesa Medieval (785-1516), Madrid, 1982 Crusafont 2009 M. Crusafont, Catàleg general de la moneda catalana: Països Catalans i Corona Catalano-Aragonesa (S. V aCS. XX dC), Barcelona, 2009 Crusafont 2015 M. Crusafont, Història de la moneda de la Corona Catalano-Aragonesa medieval: (excepte els comtats catalans): (1067/1162-1516), Barcelona, 2015 Crusafont, Comas 1996 M. Crusafont, R. Comas, El Florí d’or català: Catalunya, València, Mallorca: emès un curt temps a Saragossa i conegut històricament com a florí d’or d’Aragó, Barcelona, 1996 Culver, Morton Nance 1929 H.B. Culver, R. Morton Nance, «A Contemporary Fifteenth Century Ship Model», The Mariner’s Mirror, 15, 1929, p. 213-221

de Meer 2004 S. de Meer, «La coca de Mataró: model d’embarcació medieval», X. Barral (dir.), Mediterraneum. L’esplendor de la Mediterrània medieval, s. XIII-XV, Barcelona, 2004, p. 573-579 Dectot 2005 X. Dectot, Sculptures des XIe-XIIe siècles: Roman et premier art gothique, Paris, 2005 Dectot 2007 X. Dectot, «A en perdre la tête: les statues-colonnes de Saint-Denis et le problème du vandalisme pré-révolutionnaire au XVIIIe siècle», Gesta, vol. 46/2, 2007, p. 179-191 Dectot 2010 X. Dectot, Sculptures du XIIIe siècle. Collections du musée de Cluny, Réunion des musées nationaux, http://www.sculpturesmedievales- cluny.fr, consultat el 20 de gener de 2015 Defourneaux 1949 M. Defourneaux, Les Français en Espagne aux XIe et XIIe siècles, Paris, 1949 Del Més Enllà 2013 Del Més Enllà al Nou Món. Els viatges medievals i les Capitulacions de Colom a l’Arxiu de la Corona d’Aragó (cat. expo.), Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona, 2013 Della Latta 2006 A. Della Latta, «Officina francese o fiamminga, Cofanetto», E. Pagella (cur.), Corti e città. Arte del Quattrocento nelle alpi occidentali (cat. expo.), Palazzina della Promotrice delle Belle Arti, Totino, Milano, 2006, cat. 59, p. 100 Demus 1970 O. Demus, Byzantine Art and the West, New York, 1970

Dalmases, José 1984 N. de Dalmases, A. José, Història de l’Art Català III. L’Art Gòtic s. XIV-XV, Barcelona, 1984

Demus 1970 O. Demus, La peinture murale romane, Paris, 1970

Dalmases, José 1985 N. de Dalmases, A. José, Història de l'Art Català II. L'època del Císter s. XIII, Barcelona, 1985

Demus 1984 O. Demus, The Byzantine Mosaics of San Marco Venice, 4 vols, Chicago, 1984

Descatoire 2011 Ch. Descatoire, «Châsse-reliquaire: Adoration des Rois mages. Chevauchée des Rois mages», M.-M. Gauthier, É. Antoine, D. Gaborit-Chopin, Corpus des Émaux méridionaux. Catalogue international de l’Œuvre de Limoges, II. L’apogée 1190-1215, Paris, 2011, p. 48-51 Descatoire 2014 Ch. Descatoire, «Reliquienkästchen mit den heiligen drei Königen», Die heiligen drei Könige. Mythos, Kunst und Kult (cat. expo.), Museum Schnütgen, Köln; München, 2014, p. 156-157 Descatoire, Gil curs 2013 Ch. Descatoire, M. Gil (curs), Une Renaissance: l’art entre Flandre et Champagne 1150-1250 (cat. expo.), Musée de l’Hôtel Sandelin, Saint-Omer; Musée de Cluny, Paris, 2013 Desroches cur. 2006 J.-P. Desroches (cur.), Marco Polo i el Llibre de les Meravelles (cat. expo.), Zaragoza; Tarragona; Sevilla; Barcelona, 2006 Devereaux 2012 R. Devereaux, Constantinople and the West in Medieval French Literature: Renewal and Utopia, Cambridge, 2012 Devisse, Mollat 1979 J. Devisse, M. Mollat, L’image du noir dans l’art occidental 2: des premiers siècles chrétiens aux «grandes découvertes», II, Paris, 1979 Di Pian di Carpine 1989 G. di Pian di Carpine, Storia dei mongoli, Spoleto, 1989 Di Salvo 2006 M. Di Salvo, Crosses of Ethiopia: The Beauty of Faith, Milano, 2006 Di Salvo 2009 M. Di Salvo, «Croce astile in bronzo», G. Barbieri, M. Di Salvo, G. Fiaccadori (cur.), Nigra sum sed formosa. Sacro e bellezza dell’Etiopia cristiana (cat. expo.), Ca’ Foscari, Venezia, 2009, p. 50 Diaconi 1964 P. Diaconi, Liber de locis Sanctis, P. Geyer (ed.), Itinera Hierosolymitana saeculi IV-VIII, Nueva York, 1964 (Corpus Scriptorum Ecclesiastorum Latinorum, 39) Domenge 1999 J. Domenge, «En torno a las relaciones entre la orfebrería italiana y catalano-aragonesa en el Trecento. Tres postillas sobre el caso ligur», in A.R. Calderoni et al., Tessuti, oreficerie, miniature in Liguria XIII-XV secolo, Bordighera, 1999, p. 149-184 Domenge 2003 J. Domenge, «Els intercanvis amb el migdia de França», L'Art Gòtic a Catalunya. Arquitectura II, 2, Barcelona, 2003, p. 342-347 Domenge, 2015 J. Domenge, «Antonius Duboys d’Albavilla et Philipus

349

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

Fillo de Orlenis en la catedral de Mallorca (15141519)», G. Bresc-Bautier et al. (dirs): La France et l’Europe autour de 1500. Croisements et échanges artistiques, Paris, 2015, p. 255-271 Domínguez 1930 J. Domínguez, La miniatura española, I-II, FirenzeBarcelona, 1930 Domínguez 1933 J. Domínguez, Manuscritos con pinturas. Centro de Estudios Históricos. (Fichero de Arte Antiguo I-II), Madrid, 1933 Domínguez 1962 J. Domínguez, Miniatura (Ars Hispaniae vol. XVIII), Madrid, 1962 Drake-Boehm 2012 B-Drake-Boehm, «Les échecs», I Bardiès-Fronty, A.-E. Dunn-Vaturi (coms), Art du jeu, jeu dans l’art (cat. expo.), Musée de Cluny-Musée National du Moyen Âge, Paris, 2012, p. 28-33 Du Sommerard 1883 E. Du Sommerard, Musée des Thermes et de l’hôtel de Cluny. Catalogue et description des objets d’art de l’Antiquité, du Moyen Âge et de la Renaissance exposés au Musée, Paris, 1883 Duby 1987 G. Duby, L’Europe au Moyen Âge. Paris, 1987 Duczko 2004 W. Duczko, Viking Rus: Studies on the Presence of Scandinavians in Eastern Europe, Leiden-Boston, Brill, 2004 Dufourcq 1966 C.E. Dufourcq, L’Espagne catalane et le Maghrib aux XIIIe et XIVe siècles: de la bataille de Las Navas de Tolosa (1212) à l’avènement du sultan mérinide Abou-l-Hasan (1331), Paris, 1966 Durán 1953 R.M. Durán, Iconografía española de San Bernardo, Poblet, 1953 Duran 1999 D. Duran, «Monarquia, consellers i mercaders. Conflictivitat en el consolat català de Constantinoble a la primera meitat del segle XV», M.T. Ferrer i Mallol, D. Coulon (eds), L’expansió catalana a la Mediterrània a la Baixa Edat Mitjana, Barcelona, 1999, p. 27-51 Duran 2004 D. Duran, «L’expansió de la xarxa consular catalana», X. Barral (dir.), Mediterraneum. L’esplendor de la Mediterrània medieval (segles XIII-XV), Barcelona, 2004, p. 353-361 Duran 2005 D. Duran, «Teoría y práctica de la negociación comercial bajomedieval: a propósito de los manuales catalanes de mercancía», M.T. Ferrer i Mallol, J.M. Moeglin, S. Péquignot, M. Sánchez Martínez (eds), Negociar en la Edad Media, Barcelona, 2005, p. 489-502

350

Duran 2008 D. Duran, «El context institucional particular de mercaders i homes de mar», D. Duran i Duelt (ed.), Un Mar de Lleis. De Jaume I a Lepant, Barcelona, 2008, p. 195-214 Duran 2008 D. Duran, «Els mallorquins a la Romania (segles XIII-XVI)», XXVI Jornades d’Estudis Històrics Locals. El Regne de Mallorca: cruïlla de gents i de cultures (segles XIII-XV), Palma, 2008, p. 241-255 Duran 2012 D. Duran, «Icons and minor arts: a neglected aspect of trade between Romania and the Crown of Aragon», Byzantinische Zeitschrift, 105, 2012, p. 29-52 Duran 2015 D. Duran, «Consolats de mar i consolats d’ultramar. La defensa de l’espai marítim en temps de Martí l’Humà», M.T. Ferrer i Mallol (ed.), Martí l’Humà. El darrer rei de la dinastia de Barcelona (13961410). L’interregne i el Compromís de Casp, Barcelona, 2015, p. 565-587 Duran i Sanpere 1947 A. Duran i Sanpere, «Visita a la catedral. Novena jornada: el coro, sus esculturas y sus tallas», Barcelona. Divulgación Histórica, III, 1947, p. 15-19 Durand 2004 J. Durand, «Innovations gothiques dans l’orfèvrerie byzantine sous les Paléologues», Dumbarton Oaks Papers, 58, 2004, p. 333-354 Dürer 1970 A. Dürer, Le journal de voyage d’Albert Dürer dans les anciens Pays-Bas, 1520-1521, ed. J.-A. Goris et G. Marlier, Bruxelles, 1970 Durliat 1950 M. Durliat, La sculpture romane en Roussillon (Saint Martí du Canigou – Le Roussillon et la Catalogne), III, Perpignan, 1950 Durliat 1952 M. Durliat, «L’oeuvre du “Maître de Cabestany”», Congrès Régional des Fédérations Historiques de Languedoc, Carcassone, 1952, p. 185-193 Durliat 1954 M. Durliat, La sculpture romane en Roussillon (Le Maître de Cabestany – Coustouges – Le monastir del Camp – Espira-de-l’Agly), IV, Perpignan, 1954 Durliat 1963 M. Durliat, «Un artiste Picard en Catalogne et à Majorque: Pierre de Saint-Jean», Caravelle, 1963, p. 111-120

Effenberger 2004 A. Effenberger, «Images of Personal Devotion: Minature Mosaics and Steatite Icons», H.C. Evans (ed.), Byzantium. Faith and Power (1261-1557) (cat. expo.), The Metropolitan Museum of Art, New York, 2004, p. 209-214 Ehlen et al. eds 1998 T. Ehlen et al. (ed.), Visio Edmundi monachi de Eynsham. Interdisziplinäre Studien zur mittelalterlichen Visionsliteratur, Tübingen, 1998 El Arte Románico 1961 El Arte Románico (cat. expo.), Museu d’Art de Catalunya, Barcelona, 1961 El camí 2007 El camí de Sant Jaume i Catalunya. Actes del congrés internacional celebrat a Barcelona, Cervera i Lleida, els dies 16, 17 i 18 d’octubre de 2003, Barcelona, 2007 El món 2005 El món i els dies: l’Atles català, Barcelona, 2005 Elsner 1997 J. Elsner, «Replicating Palestine and Reversing the Reformation. Pilgrimage and collecting at Bobbio, Monza and Wahingham», Journal of the History of Collections, 9, 1997, p. 117-30 Elsner, Rutherford eds 2005 J. Elsner, E. Rutherfort (eds) Pilgrimage in GraecoRoman & Early Christian Antiquity. Seeing the Gods, Oxford, 2005 Enlart 1899 C. Enlart, L’art gothique et la Renaissance en Chypre, Paris, 1899 Epalza 1982-1983 M. de Epalza, «Dos textos moriscos bilingües (árabe y castellano) de viajes a Oriente (1395 y 14071412)», Hesperis-Tamuda, XX-XXI, 1982-1983, p. 25-112 Erdmann 1977 C. Erdmann, The Origin of the Idea of Crusade, Princeton, 1977 Escandell 1990 I. Escandell, «La Biblia de 1268 del archivo episcopal de Vic», Anuario del departamento de Historia y Teoría del Arte, II, 1990, p. 103-116 Escandell 1991 I. Escandell, «Las iniciales y sus miniaturas en el gótico lineal catalán», Fragmentos. Revista de Arte, n. 17-18-19, 1991, p. 110-117

Durliat 1973 M. Durliat, «Le Maître de Cabestany», Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxà, 4, 1973, p. 116-127

Escandell 2007 I. Escandell, «Entre líneas y sombras: libros y miniaturas en Cataluña (1250-1336)», J. Yarza (ed.), La miniatura medieval en la península ibérica, Murcia, 2007, p. 59-100

Edson 1993 E. Edson, «The oldest World Maps: classical sources of the three eigth-century mappaemundi», The Ancient World, 24-2, 1993, p. 169-184

Escandell 2014 I. Escandell, «En torno a la Biblia Latina BS75 1297 (University of California, Santa Barbara Library)», Hortus Artium Medievalium, 20/1, 2014, p. 332-338

bibliografia

Espadaler 2011a A. Espadaler, «Les coses de Turquia en el Tirant lo Blanch», Eduard Mira (ed.), Joanot Martorell i la tardor de la cavalleria. (cat. expo.), Centre del Carme, València, 2011, p. 177-183 Espadaler 2011b A. Espadaler, «Notes sobre els dos Orients de Tirant lo Blanch», Ricard Bellveser (ed.), La novel·la de Joanot Martorell i l’Europa del segle XV, II, València, 2011, p. 673-691 Español 1996 F. Español, «Massifs occidentaux dans l’architecture romane catalane», Cahiers de Saint-Michel-deCuxa, XXVII, 1996, p. 57-77 Español 2009 F. Español, «Artistas y obras entre la corona de Aragón y el reino de Francia», C. Cosmen et al., El intercambio artístico entre los reinos hispánicos y las cortes europeas en la Baja Edad Media, León, 2009, p. 253-294 Español 2015 F. Español, La Vera Creu d’Anglesola i els pelegrinatges de Catalunya a Terra Santa, Solsona, 2015 Español, Yarza 1996 F. Español, J. Yarza, El Museo Frederic Marès, Bruges, 1996 Europäische 1999-2001 Europäische Reiseberichte des späten Mittelalters: eine analytische Bibliographie, 3 vols, Frankfurt am Main, 1999-2001 Evans, Wixon eds 1997 H.C. Evans, W.D. Wixom (eds), The Glory of Byzantium. Art and Culture of the Middle Byzantine Era (A.D. 843-1261) (cat. expo.), The Metropolitan Museum of Art, New York, 1997 Favà, Cornudella 2011 C. Favà, R. Cornudella, «L’italianisme en la pintura del segle XIV», R. Cornudella, C. Favà, G. Macías (eds), El gòtic a les col·leccions del MNAC, Barcelona, 2011, p. 40-67 Ferrandis 1928 J. Ferrandis, Marfiles y azabaches españoles, Barcelona, 1928 Ferreiro 1983 A. Ferreiro, «The Siege of Barbastro 1064-1065: A Reassessment», Journal of Medieval History, 9, 1983, p. 129-144 Ferrer 1994 M.T. Ferrer, «Noves dades per a la biografia de Ramon de Perellós, autor del Viatge al Purgatori de Sant Patrici», Miscel·lània en honor del Doctor Casimir Martí, Barcelona, 1994, p. 215-230 Ferrer 1995 M.T. Ferrer, «Activitats polítiques i militars de Ramon de Perellós, autor del Viatge al Purgatori de Sant Patrici durant el regnat de Joan I», Medievo Hispano: Estudios in memoriam del Prof. Derek W. Lomas, Madrid, 1995, p. 159-173

Ferrer 1999 M.T. Ferrer, «El Consolat de Mar i els Consolats d’Ultramar, instrument i manifestació de l’expansió del comerç català», M.T. Ferrer i Mallol, J. Mutge, D. Coulon (eds), L’expansió catalana a la Mediterrània a la Baixa Edat Mitjana, Barcelona, 1999, p. 53-79

Forgeais 1863 A. Forgeais, Collection de plombs historiés trouvés dans la Seine II: Enseignes de pèlerinage, Paris, 1863

Ferrer 2008 M.T. Ferrer i Mallol, «Els viatges piadosos de cristians, jueus i musulmans per la Mediterrània medieval», D. Duran i Duelt (ed.), Un mar de lleis. De Jaume I a Lepant, Barcelona, 2008, p. 101-118

Fourquin, Rigaud, 1994 N. Fourquin, Ph. Rigaud, De la nave au pointu. Glossaire nautique de la langue d’oc: Provence, Languedoc, des origines à nos jours, Toulon, 1994

Feugère, Villeval 1987 M. Feugère, G. Villeval, «Chandeliers portatifs en bronze des XIIIe et XIVe siècles», Archéologie du Midi médiéval, V, 1987, p. 167-170 Fiaccadori 2007 G. Fiaccadori, «Italy, relations with. Relations during the 12th-19th cent.», S. Uhlig (ed.), Encyclopaedia Aethiopica, vol. III (He-N), Wiesbaden, 2007, p. 236-239 Fité 1989 F. Fité, «Els camins del Montsec dins les rutes catalanes de peregrinació», Los caminos y el arte: VI Congreso Español de Historia del Arte, II, Santiago de Compostela, 1989, p. 135-150 Fité 2007 F. Fité, «Senderes i hospitals del Camí de Sant Jaume a Catalunya», El Camí de Sant Jaume i Catalunya. Actes del congrés internacional celebrat a Barcelona, Cervera i Lleida, els dies 16, 17 i 18 d’octubre de 2003, Barcelona, 2007, p. 333-350 Fliche 1950 A. Fliche, «Le problème de saint Roch», Analecta Bollandiana, 68, 1950, p. 343-361 Fliegel, Jugie 2004 S.N. Fliegel, S. Jugie, L’Art à la cour de Bourgogne (cat. expo.), Musée des Beaux-Arts, Dijon; The Cleveland Museum of Art, Cleveland; Paris, 2004, cat. 15, p. 84 Flori 1998 J. Flori, Croisade et chevalerie, XIe-XIIe siècles, ParisBruxelles, 1998 Flori 2002 J. Flori, Guerre Sainte, jihad, croisade; Violence et religion dans le christianisme et l’islam, Paris, 2002 Folch 1957 J. Folch, La pintura [romànica], vol. I de L’Art Català, Barcelona, 1957

Fosse 2000 E. de la Fosse, Viaje de Eustache de La Fosse: 14791481, La Laguna, 2000

Francisco 2012 J.M. de Francisco Olmos, «El sello de plomo en la cancillería pontificia. Origen y evolución», J.C. Galende (coord.), De sellos y blasones: miscelánea científica, Madrid, 2012, p. 171-254 Franco 1986 A. Franco Mata, «Azabaches del M.A.N.», Boletín del Museo Arqueológico Nacional, IV-2, 1986, p. 131167 Franco 1993 A. Franco Mata, «Santiago y una pareja de peregrinos», S. Moralejo, F. López Alsina (dirs), Santiago, camino de Europa. Culto y cultura en la peregrinación a Compostela (cat. expo.), Monasterio de San Martín Pinario, Santiago de Compostela, 1993, cat. 145, p. 460-461 Franco 2005 A. Franco Mata, «Iconografía jacobea en azabache», C. Lacarra (coord.), Los caminos de Santiago. Arte, Historia y Literatura, Zaragoza, 2005, p. 169212 Freigang 1999a Ch. Freigang, «Die Expertisen zum Kathedralbau in Girona (1386 und 1416/17) – Anmerkungen zur mittelalterlichen Debate um Architektur», Ch. Freigang (Hg.), Gotische Architektur in Spanien, Frankfurt, 1999, p. 203-226 Freigang 1999b Ch. Freigang, «Sollemnius, notabilius et proporcionabilius. Les expertises de la construction de la cathédrale de Gérone. Réflexions dur le discours architectural au Moyen Âge», F. Joubert, D. Sandron (eds), Pierre, lumière, couleur. Études d’histoire de l’art du Moyen Âge en l’honneur d’Anne Prache, Paris, 1999, p. 385-393 Freixas 2002 P. Freixas, «La catedral de Girona», J. Bracons, P. Freixas (coords), L’Art Gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 1, Barcelona, 2002, p. 302-324

Font 1952 L. Font, Gerona, la Catedral y el Museo Diocesano, Girona, 1952

Fritsch 2006 J. Fritsch, «Carte à jouer: le navire», E. TaburetDelahaye (dir.), Oeuvres nouvelles 1995-2005 (cat. expo.), Musée de Cluny, Paris, 2006, cat. 37

Fonzo 2000 C. di Fonzo, «La leggenda del Purgatorio di S. Patrizio fino a Dante e ai suoi commentatori trecenteschi», Studi Danteschi, 65, 2000, p. 177-201

Frugoni 2014 C. Frugoni, «Istud signum Tau cum capite», Bolletino della Deputazione di Storia Patria per l’Umbria, 10, 1/2, 2013 (2014), p. 5-16

351

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

Fuente 1992 M. de la Fuente, «El arte del azabache en Santiago de Compostela», Narria: Estudios de artes y costumbres populares, n. 59-60, 1992, p. 29-32 Gaborit-Chopin 2003 D. Gaborit-Chopin, Ivoires médiévaux: Ve-XVe siècle, Paris, 2003 Gaborit-Chopin com. 1998 D. Gaborit-Chopin (com.), L’Art au temps des rois maudits: Philippe le Bel et ses fils (1285-1328) (cat. expo.), Galeries nationales du Grand Palais, Paris, 1998 Gabrieli 2002 F. Gabrieli, Storici arabi delle Crociate, Torino, 2002 Ganchou 2008 T. Ganchou, «Ilario Doria, le gambros génois de Manuel II Palaiologos: beau-frère ou gendre?», Revue des études byzantines, 66, 2008, p. 71-94 García 1945 S. García Franco, Catálogo crítico de los astrolabios existentes en España, Madrid, 1945 Garcia 1977 A. Garcia, Història de la marina catalana, Barcelona, 1977 García 2000 M.D. García Cuadrado, «San Cristóbal. Significado iconográfico e iconológico», Antigüedad y Cristianismo, XVII, 2000, p. 343-366 García 2005 J.V. García, «Maestros de ultramar. Artistas italianos y franceses al servicio de la monarquía aragonesa (siglos XIV y XV)», R. Narbona (ed.), La Mediterrània de la Corona d’Aragó, segles XIII-XVI, II, València, 2005, p. 1907-1921 Garcia, Ferrer 1983 A. Garcia, M.T. Ferrer, Assegurances i canvis marítims medievals a Barcelona, I, Barcelona, 1983, p. 29-99 García-Aráez 1993 i 1995 H. García-Aráez, «Los mapamundis de los beatos. Orígenes y conclusiones», Miscelánea medieval Murciana, XVIII 1993-1994, p. 49-76, i «Los mapamundis de los beatos (2a parte). Nomenclátor y conclusiones», Miscelánea Medieval Murciana, xixxx 1995-1996, p. 97-128 Gargiulo 1999a M. Gargiulo, «Insegna con le immagini di San Pietro e San Paolo», M. D’Onofrio (ed.), Romei e Giubilei. Il pellegrinaggio medievale a San Pietro (3501350) (cat. expo.), Palazzo Venezia, Roma, 1999, cat. 99 p. 339 Gargiulo 1999b M. Gargiulo, «Insegna con la Vera Icona (Veronica)», M. D’Onofrio (ed.), Romei e Giubilei. Il pellegrinaggio medievale a San Pietro (350-1350) (cat. expo.), Palazzo Venezia, Roma, 1999, cat. 105, p. 342 Gargiulo 1999c M. Gargiulo, «Plachetta con pellegrino», M. d’Onofrio (ed.), Romei e Giubilei. Il pellegrinaggio me-

352

dievale a San Pietro (350-1350) (cat. expo.), Palazzo Venezia, Roma, 1999, cat. 34, p. 302 Gauthier 1950 M.-M. Gauthier, Émaux champlevés des XIIe, XIIIe et XIVe siècles, Paris, 1950 Gauthier 1972 M.-M. Gauthier, Émaux du Moyen Âge occidental, Fribourg, 1972 Gautier Dalché 1995 P. Gautier Dalché, Carte marine et portulan aux XIIe siècle. Le liber de existencia riveriarum et forma maris nostri Mediterranei (Pise, circa 1200), Roma, 1995 Gautier Dalché 2009 P. Gautier Dalché, La géographie de Ptolémée en Occident (IVe-XVIe siècle), Turnhout, 2009 Gay 1887-1928 V. Gay, Glossaire archéologique du Moyen-Âge et de la Renaissance, Paris, 2 vols, 1887-1928 Gensini ed. 2005 S. Gensini (ed.), Viaggiare nel medioevo, San Miniato, 2005 George dir. 2014 Ph. George (dir.), L’œuvre de la Meuse. Orfèvrerie Mosane XII et XIII siècle, Liège, 2014

Giralt ed. 2002 J. Giralt (ed.), Joies escrites: els fons bibliogràfics àrabs de Catalunya, Barcelona, 2002, cat. 8, p. 174-175 Giralt, Garcia eds 1998 J. Giralt, J.E. Garcia (eds), L’Islam a Catalunya, Barcelona, 1998 Gómez-Géraud 1999 M.-Ch. Gómez-Géraud, Le crépuscule du Grand Voyage: les récits des pèlerins à Jérusalem (1458-1612), Paris, 1999 Gonzalvo 1991 G. Gonzalvo, «Documents de Verdú a l’arxiu històric comarcal de Tàrrega», Urtx. Revista Cultural d’Urgell, 3, 1991, p. 107-115 Gosselin 1937 E. Gosselin, «Oreficerie mosane del XII secolo al Museo del Bargello», Bollettino d’Arte, XXXI, 1937, IV, p. 162-171 Grabar 1959 A. Grabar, Les Ampoules de Terre Sainte, 2a ed., Paris, 1959 Grabar 1971 A. Grabar, «Pseudo-Codinos et les cérémonies de la cour byzantine au XIVe siècle», Art et société à Byzance sous les Paléologues Actes du Colloque organisé par l’Association internationale des études byzantines à Venise en septembre 1968, Venezia, 1971, p. 195-221

Gerry 2009 K. Gerry, «The Reappearance of the Disappearing Christ in an Early Thirteenth-Century Psalter from Oxford», Art and Nature, studies in medieval art and architecture, London, 2009, p. 115-129

Grésy 1862 E. Grésy, «Notice sur quelques médailles en plomb trouvées à Paris dans la Seine», Mémoires de la Société des Antiquaires de France, V, 1862, p. 117-143

Gerson 2006 P. Gerson, «Art and Pilgrimage: Mapping the Way», C. Rudolph (ed.), A Companion to Medieval Art, Chichester, 2006

Gros 1986 M.S. Gros i Pujol, «Reliquiari de la Veracreu», Thesaurus-Estudis (cat. expo.), Fundació "La Caixa", Barcelona, 1986, cat. 54-58, p. 99-101

Gerspach 1904 E. Gerspach, La collection Carrand au Musée National de Florence, «Les Arts», 32, 1904, 3, p. 2-64

Gros 1991 M.S. Gros, Museu Episcopal de Vic. Romànic, Sabadell, 1991

Geyer, Cuntz eds 1965 P. Geyer, O. Cuntz (eds), Itineraria et alia geographica, Turnhout, 1965

Gros 1992 M.S. Gros, «Els textos d’ensenyament en l’escola catedralícia de Vic al segle XI», Symposium internacional sobre els orígens de Catalunya (segles VIII-XI), vol. II, Barcelona, 1992, p. 19-26

Gibbs 1992 R. Gibbs, «Ferrer Bassa and the Pseudo-Ferrer at Pedralbes», Apollo, 368, CXXXVI, 1992, p. 226232

Gros 2006 M.S. Gros, La Biblioteca Episcopal de Vic, 2006

Gil 1993 J. Gil, En demanda del Gran Kan. Viajes a Mongolia en el siglo XIII, Madrid, 1993

Gros 2013 M.S. Gros, «Manuscrits dels legats del canonge Jaume Taulats a la Catedral de Vic», Revista Catalana de Teologia, vol. XXXVIII, núm. 2, 2013, p. 837-863

Gilbert ed. 2012 A. Gilbert (ed.), Art et nature au Moyen Âge (cat. expo.), Musée des Beaux-Arts, Québec, 2012 Ginebra 2001 R. Ginebra, «Joies, ornaments i llibres a la catedral de Vic al segle XIV. Els inventaris de la tresoreria de 1342 i 1368», Miscel·lània litúrgica catalana, 10, 2001, p. 377-413

Gros en premsa M.S. Gros, «L’antic catàleg de la biblioteca del monestir de Ripoll», Miscel·lània Litúrgica Catalana, XXIII, en premsa Gual 1981 M. Gual Camarena, El primer manual hispánico de mercadería (siglo xiv), Barcelona, 1981

bibliografia

Gudiol [Ricart] 1952 J. Gudiol [Ricart], «Obras de Luis Borrassa en Vich», Ausa, 1-1, 1952, p. 17-24 Gudiol 1899 J. Gudiol, El Museu Arqueológich-Artístich Episcopal de Vich en 1898. Memòria del Conservador llegida el dia 27 de Març de 1899, Vic, 1899 Gudiol 1901 J. Gudiol, «Colocació de les santes reliquies en els altars», La Veu del Montserrat, any XXIV, núms 7-11, juliol-novembre 1901, p. 258-264, 290-295, 330334, 377-381 i 412-420 Gudiol 1909 J. Gudiol, «L’església del Brull i les seves pintures», Estudis Universitaris Catalans, III, juliol-agost 1909, p. 326-331 Gudiol 1911a J. Gudiol, «Un recort trist. Un robo del Museu de Vich», Pàgina Artística de La Veu de Catalunya, 89, 31-08-1911 Gudiol 1911b J. Gudiol, «Un saler litúrgich», Página Artística de La Veu de Catalunya, 106, 28-XII-1911 Gudiol 1912 J. Gudiol, El Museu Arqueologich-Artístich Episcopal de Vich en 1911. Memòria, Vic, 1912 Gudiol 1917 J. Gudiol, «Un tesoro sagrado», Anuario Eclesiástico, Barcelona, 1917, p. 101-108 Gudiol 1919 J. Gudiol i Cunill, Assaig d’un inventari de les creus monumentals de Catalunya, Barcelona, 1919 Gudiol 1924 J. Gudiol, Els Trescentistes (II), Barcelona, 1924 Gudiol 1925 J. Gudiol, El pintor Luis Borrassà, Barcelona, 1925 Gudiol 1926 J. Gudiol, El Museu Arqueològich-Artístich Episcopal de Vich en 1925. Memòria, Vic, 1926 Gudiol 1927a J. Gudiol, «De peregrins catalans i peregrinatges religiosos catalans», Analecta Sacra Tarraconensia, 3, 1927, p. 93-119

del Museo Arqueológico-Artístico Episcopal de Vich, Vic, 1893-1896

les en Terre sainte. Étude de mémoire collective, Paris, 2008

Gudiol Ricart 1938 J.M. Gudiol Ricart, La pintura gòtica a Catalunya, Barcelona, 1938

Haraucourt, Montremy 1922 E. Haraucourt, F. de Montremy, Musée des Thermes et de l’Hôtel de Cluny. Catalogue général, vol I: La pierre, le marbre et l’albâtre, Paris, 1922, n. 797, p. 145

Gudiol Ricart 1955 J.M. Gudiol Ricart, Pintura gótica (Ars Hispaniae IX), Madrid, 1955 Gudiol Ricart 1974 J. Gudiol Ricart, Tierras de España I. Cataluña, Madrid, 1974 Gudiol, Alcolea 1986 J.M. Gudiol, S. Alcolea, Pintura Gótica Catalana, Barcelona, 1986 Gudiol, Gaya 1948 J. Gudiol, J.A. Gaya, Arquitectura y escultura románicas (Ars Hispaniae V), Barcelona, 1948 Guéret-Laferté 1994 M. Guéret-Laferté, Sur les routes de l’Empire Mongol. Ordre et rhétorique des relations de voyage aux XIIIe et XIVe siècles, Paris, 1994 Guérout, Rieth, Gassend 1999 M. Guérout, É. Rieth, J.M. Gassend, «Le navire génois de Villefranche. Un naufrage de 1516?», Archaeonautica, 9, 1999 Guglielmi 1994 N. Guglielmi, Guía para viajeros medievales (Oriente. Siglos XIII-XV), Buenos Aires, 1994 Guidi 1989 F. Guidi, «Cofanetto», Arti del Medio Evo e del Rinascimento. Omaggio ai Carrand, 1889-1989 (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 1989, cat. 74, p. 281 Guidi 1989 F. Guidi, «Cassetta per elemosine», a Arti del Medio Evo e del Rinascimento. Omaggio ai Carrand, 1889-1989 (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 1989, cat. 76, p. 282 Guidot 2000 B. Guidot, Le siège de Barbastre, Paris, 2000

Haren, De Pontfarcy eds 1988 M. Haren, Y. De Pontfarcy (eds), The Medieval Pilgrimage to St Patrick’s Purgatory. Lough Derg and the European Tradition, Enniskillen, 1988 Harris 2014 J. Harris, Byzantium and the Crusades, London-New York, 2014 Harrow et al. 1976 L. Harrow et al., Science and technology in Islam (cat. expo.), The Science Museum, London, 1976 Harvey 1987 P.D. Harvey, «Local and regional Cartography in medieval Europe», The History of Cartography, I: Cartography in Prehistoric, Ancient and Medieval Europe and the Mediterranean, Chicago-London, 1987, p. 286-463 Harvey ed. 2006 P.D. Harvey (ed.), The Hereford World Map: Medieval World Maps and Their Context, London, 2006 Harvey 2012 P.D. Harvey, Medieval Maps of Holy Land, London, 2012 Heilbronner 2013 T. Heilbronner, Ikonographie und zeitgenössische Funktion hölzerner Sitzmadonnen im romanischen Katalonien, Hamburg, 2013 Herbers, Plötz 1998 K. Herbers, R. Plötz, Caminaron a Santiago. Relatos de peregrinaciones al «fin del mundo», Santiago de Compostela, 1998 Hernández 2006 F. Hernández, La navegación de san Brendán, Madrid, 2006 Hiat 2007 A. Hiat, «The Map of Macrobius before 1100», Imago Mundi, 59-2, 2007, p. 149-176

Gudiol 1927b J. Gudiol, Els primitius, Barcelona, 1927

Guiglia 1999 A. Guiglia Guidobaldi, «Encolpio», M. d’Onofrio (ed.), Romei e Giubilei. Il pellegrinaggio medievale a San Pietro (350-1350) (cat. expo.), Palazzo Venezia, Roma, cat. 92, p. 335

Gudiol 1934 J. Gudiol, Catàleg dels llibres manuscrits anteriors al segle XVIII del Museu Episcopal de Vich, Barcelona, 1934

Guillouët 2009 J.M. Guillouët, «Les transferts artistiques: un outil opératoire pour l’histoire de l’art médiéval», Histoire de l’art, 64, 2009, p. 17-25

Hillgarth 2001 J.N. Hillgarth, Diplomatari lul·lià: documents relatius a Ramon Llull i a la seva família, Barcelona / Palma, 2001

Gudiol 1955 J. Gudiol, La pintura medieval catalana III. Els primitius. Els llibres il·luminats, Igualada, 1955

Hackenbroch 1986 Y. Hackenbroch, Smalti e gioielli dal XV al XIX secolo. Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 1986, n. 2 p. 14-17

Hisdale 2014 C.J. Hisdale, Byzantine Art and Diplomacy in an Age of Decline, Cambridge, 2014

Gudiol et al. 1893 [J. Gudiol, P. Bofill, A. d’Espona, J. Serra], Catálogo

Halbwachs 2008 M. Halbwachs, La topographie légendaire des évangi-

Hocker, Ward dirs 2004 F.M. Hocker, C.A. Ward (dirs), The Philosophy of

Hillgarth 1998 J.N. Hillgarth, Ramon Llull i el naixement del lul·lisme, Barcelona, 1998

353

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

Shipbuilding. Conceptual Approaches to the Study of Wooden Ships, College Station (Texas), 2004

Recull d’estudis sobre miniatura medieval, Barcelona, 1999

Homs 2003 A. Homs, «Relats de pelegrinatge a Terra Santa en llengua catalana. Un camí de set segles», Analecta Sacra Tarraconensia, 76, 2003, p. 5-43

Ibn al-Furāt 1936-1942 Ibn al-Furāt, Muḥammad ibn ʿAbd al-Raḥīm (1334 or 5-1405), Taʾrīkh al-Duwal wa-al-Mulūk, ed. Qustantin Zurayq and Najlā ʿIzz al-Dīn, Beirut, 19361942

Hoving dir. 1975 T. Hoving (dir.), The Secular Spirit: Art and Life at the End of the Middle Ages (cat. expo.), The Metropolitan Museum of Art, New York, 1975 Huerta 2000 P.L. Huerta, «Encolpium de Sant Pere de Rodes», Dos milenios en la historia de España: año 1000, año 2000 (cat. expo.), Madrid, 2000, p. 325-326 Huynh 2011 M. Huynh, «Principales acquisitions», Revue des Musées de France – Revue du Louvre, 2, 2011, p. 51-52 Huynh 2015a M. Huynh, «Cat. 58. Placchette da coffanetti», B Chiesi, I. Ciseri, B. Paolozzi-Strozzi (curs), Il Medioevo in Viaggio. (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 2015, p. 186 Huynh 2015b M. Huynh, «Due calzature. Pattino. Calzatura detta “a zampa d’orso”», B. Chiesi, I. Ciseri, B. Paolozzi-Strozzi (curs), Il Medioevo in Viaggio (cat. expo), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 2015, cat. 11-13, p. 140 Huynh ed. 2011 M. Huynh (ed.), L’epée. Usages, mythes et symboles (cat. expo.), Musée de Cluny-Musée National du Moyen Âge, Paris, 2011

Ibn al-Ḥimṣī 1999 Ibn al-Ḥimṣī, Aḥmad ibn Muḥammad, Ḥawādith al-zamān wa-wafayāt al-shuyūkh wa-al-aqrān, ed. ʻUmar Tadmurī, 3 vols, Sidó, 1999 Ibn Battuta 1981 M. b. A.A. Ibn Battuta, A través del Islam, Madrid, 1981 Ibn Battuta 2005 Ibn Battuta, Els viatges, Barcelona, 2005 Ibn Qāḍī Shuhbah 1977 Ibn Qāḍī Shuhbah, Taqī al-Dīn Abū Bakr (13771448), Taʾrīkh Ibn Qāḍī Shuhbah, ed. ʿAdnān Darwīsh, I, Damasc, 1977 Ibn Ṣaṣrá 1963 Ibn Ṣaṣrá, Muḥammad ibn Muḥammad, A Chronicle of Damascus 1389-1397. Translated, edited and annotated by William M. Brinner, 2 vols, Berkeley-Los Angeles, 1963 Ibn Ṭawq 2000 Ibn Ṭawq, Aḥmad ibn Muḥammad, al-Taʻlīq : yawmīyāt Shihāb al-Dīn Aḥmad ibn Ṭawq, 834-915 H/1430-1509 M : mudhakkirāt kutibat bi-Dimashq fī awākhir al-ʻahd al-Mamlūkī, 885-908 H/1480-1502 M, ed. Jaʻfar Muhājir, Damasc, 2000

Huynh ed. 2014 M. Huynh (ed.), Voyager au Moyen Âge (cat. expo.), Musée de Cluny-Musée National du Moyen Âge, Paris, 2014

Ibn Ṭūlūn 1962-1964 Ibn Ṭūlūn, Shams al-Dīn Muḥammad ibn ʿAlī (1485?1546), Mufākahat al-Khillān fī Ḥawādith al-Zamān. Edited by Mohamed Mostafa, ed. M. Mostafa, 2 vols, Caire, 1962-1964

Huynh, Lepape 2011 M. Huynh, S. Lepape, «De la rencontre d’une image et d’une boîte: les coffrets à estampe», Revue des Musées de France – Revue du Louvre, 4, 2011, p. 37-50

Ibn Yubayr 1988 M. b. A. Ibn Yubayr, A través del Oriente: el siglo XII ante los ojos, F. Maíllo Salgado (trad.), Barcelona, 1988

Ibáñez 2011 J. Ibáñez, «Seguendo il corso del sole: Isambast, Pedro Jalopa e il rinnovamento dell’ultimo gotico nella Penisola Iberica durante la prima metà del XV secolo», Lexicon, 12, 2011, p. 27-44 Ibarburu 1986 M.E. Ibarburu, «De Summo Bono de Sant Isidor (Museu Episcopal De Vic: Ms. 44)», Catalunya Romànica III. Osona II, Barcelona, 1986, p. 748-750 Ibarburu 1994 M.E. Ibarburu, «Los ‘scriptoria’ de Ripoll, Vic y Girona: un possible estilo catalán de ilustración de manuscritos», Lambard, VII, 1993-1994, p. 157-171 Ibarburu 1999 M.E. Ibarburu, De capitibus litterarum et aliis figuris.

354

Instrumentos astronómicos 1985 Instrumentos astronómicos en la España medieval. Su influencia en Europa (cat. expo.), Convento de San Francisco, Santa Cruz de la Palma, 1985 Itinéraire 1978 Itinéraire d’Anselme Adorno en Terre Sainte (1470-1471). Texte édité, traduit et annoté par Jacques Heers et Georgette de Groer, Paris, 1978 Jacoby 2011 D. Jacoby, «Western merchants, pilgrims and travelers in Alexandria in the time of Philippe de Mezieres (c. 1327-1405)» , R. Blumenfeld-Kozinski, K. Petkov (eds), Philippe de Mezieres and His Age: Piety and Politics in the Fourteenth Century, Leiden-Boston, 2011, p. 403-26 Janin 1950 R. Janin, Constantinople byzantine. Développement urbain et Répertoire topographique, Paris, 1950

Jardí dir. 1994 E. Jardí (dir.), El moble català (cat. expo.), Palau Robert, Barcelona, 1994 Jeanroy, Vignaux 1903 A. Jeanroy, A. Vignaux, ‘Voyage au Purgatoire de St. Patrice’. ‘Visions de Tundal et de St. Paul’. Textes languedociens du quinzième siècle, Toulouse, 1903 Joubert 1987 F. Joubert, Musée national du Moyen Âge Thermes de Cluny, la tapisserie médiévale, Paris, 1987 Junyent 1946 E. Junyent, «La consagración de San Julián de Vilatorta en 1050», Analecta Sacra Tarraconensia, 19, 1946, p. 279-292 Junyent 1951 E. Junyent, «Le rouleau funéraire d’Oliba, abbé de Notre-Dame de Ripoll et de Saint-Michel de Cuxa, évêque de Vic», Annales du Midi, 63, 15, 1951, p. 249-263 Junyent 1961 E. Junyent, Catalogne romane, II, La-Pierre-QuiVire, 1961 Junyent 1963 E. Junyent, «La biblioteca de la canónica de Vich en los siglos X-XI», Gesammelte Aufsätze zur Kulturgeschichte Spaniens, 21, 1963, p. 136-145 Junyent 1971 E. Junyent, «El sello inédito del conde Bernat Tallaferro», Destino, 1772, 18-09-1971, p. 19 Junyent 1974 E. Junyent, «Le scriptorium de la Cathédrale de Vich», Cahiers de Saint-Michel de Cuxá, 5, 1974, p. 65-69 Junyent ed. 1992 E. Junyent (ed.), Diplomatari i escrits literaris de l’abat i bisbe Oliba, Barcelona, 1992 Kahn 1987 J.-C. Kahn, Les moines messagers. La religion, le pouvoir et la science saisis par les rouleaux des morts, XIe-XIIe siècles, Mesnil-sur-l’Estrée, 1987 Kaiser ed. 2014 W. Kaiser (ed.), La loge et le fondouk: les dimensions spatiales des pratiques marchandes en Méditerranée, Moyen Âge-Époque moderne, Paris-Aix-en-Provence, 2014 Karrenbrock 2001 R. Karrenbrock, Die Holzskulpturen des Mittelalters II,1. 1400-1540. Bestandskatalog, Köln, 2001, p. 256-270 Kessler 2000 H.L. Kessler, «Configuring the Invisible by Copying the Holy Face» H.L. Kessler, Spiritual Seeing. Picturing God’s Invisibility in Medieval Art, Philadelphia, 2000, p. 64-87 Kiedel, Schnall dirs 1992 K.P. Kiedel, U. Schnall (dirs), The Hanse Cog of 1380, Breme, 1985

bibliografia

Kikuchi 1987 N. Kikuchi, «Notice sur le relief représentant “La vocation de Saint Pierre” au Musée Marès de Barcelone», Bulletin of the Institute of Art and Design, The University of Tsukuba, 1987, p. 3-17 Klein 2004 H.A. Klein, «Eastern Objects and Western Desires: Relics and Reliquaries between Byzantium and the West», Dumbarton Oaks Papers, 58, 2004, p. 283-314 Koechlin 1924 R. Koechlin, Les Ivoires gothiques français, 3 vols, Paris, 1924 Koldeweij 2006 J. Koldeweij, Foi et bonne fortune. Parure et dévotion en Flandre médiévale, Bruges, 2006 Koptische Kunst 1963 Koptische Kunst. Christentum am Nil. 3. Mai bis 15 August 1963 (cat. expo.), Villa Hügel, Essen, 1963 Köster 1973 K. Köster, Gutenberg in Strassburg: Das AachenspiegelUnternehmen und die Unbekannte, Wiesbaden, 1973 Kotsonis 1994 J.A. Kotsonis, Byzantine Figural Processional Crosses, Washington D.C., 1994 Krueger 2010 D. Krueger, «The Religion of Relics in Later Antiquity and Byzantium», M. Bagnoli, H.A. Klein, C. Griffith Mann, J. Robinson (curs), Treasures of Heaven. Saints, Relics and Devotion in Medieval Europe (cat. expo), The Cleveland Museum of Art, Cleveland; The Walters Art Museum, Baltimore; The British Museum, London, 2010, p. 5-17 Kuhn 1930 Ch.L. Kuhn, Romanesque mural painting of Catalonia, Cambridge, 1930 Kupfer 1996 M. Kupfer, «The lost Wheel Map of Abrogio Lorenzetti», The Art Bulletin, 78-2, juny 1996, p. 286-310 Kyriakidis 2011 S. Kyriakidis, Warfare in Late Byzantium, 1204-1453, Leiden-Boston, Brill, 2011 Labande 2004 E.-R. Labande, Pauper et peregrinus. Problèmes, comportements et mentalités du pèlerin chrétien, Turnhout, 2004 Labarge 1983 M.W. Labarge, «Pero Tafur: a Fifteenth-Century Spaniard», Florilegium 5, 1983, p. 237-247 Labarge 1992 M.W. Labarge, Viajeros medievales. Los ricos y los insatisfechos, Madrid, 1992 Labarta 1901 L. Labarta, Hierros artísticos, vol. II, Barcelona, 1901

Laclotte 1960 M. Laclotte, L’École d’Avignon. La peinture en Provence au XIVe et XVe siècles, Paris, 1960 Laclotte 1983 M. Laclotte, L’école d’Avignon: La peinture en Provence aux XIVe et XVe siècles, Paris, 1983 Laiou 1972 A. Laiou, Constantinople and the Latins: the foregin policy of Andronicus II, 1282-1328, Harvard, 1972 Laiou 2002 A. Laiou, Economic History of Byzantium. From the Seventh through the Fifteenth Century, 3 vols, Washington D.C., 2002 Lalande 1985 D. Lalande, Le Livre des fais du bon messire Jehan Le Maingre, dit Bouciquaut, Mareschal de France et gouverneur de Jennes, Genève, 1985 Lamy-Lassalle 1988 C. Lamy-Lassalle, «Les enseignes de pèlerinage de saint Mathurin de Larchant», Bulletin de la Société nationale des Antiquaires de France, 1988, p. 100-106 Lasteyrie 1874 F. de Lasteyrie, «Notice sur une ancienne croix éthiopienne conservée à Florence», Mémoires de l’Académie des inscriptions et belles lettres, Paris, 1874 Lavedan 1935 P. Lavedan, L’architecture gothique en Catalogne, Valence et Baléares au XIIIe et XIVe siècles, Paris, 1935 Le Goff 1981 J. Le Goff, La Naissance du Purgatoire, Paris, 1981 Le Pogam 2001 J.-Y. Le Pogam, «Deux coffrets à estampe des environs de 1500, l’un inédit, l’autre méconnu», A. Erlande-Brandenbourg, J.M. Leniaud (ed.), Études d’histoire de l’art offertes à Jacques Thirion, Paris, 2001, p. 105-123 Le Pogam 2004 P.-Y. Le Pogam, «Entre tarot et jeux de cour. Une carte à jouer italienne», The Plating Card, 33, 2004, p. 27-38 Le voyage 2004 Le voyage aux Indes de Nicolò de’ Conti (1414-1439), Paris, 2004 Lenger 1991 A. Lenger, Rheinische Kunst und das Kölner SchnütgenMuseum, Köln, 1991 Lepape ed. 2013 S. Lepape (ed.), Les origines de l’estampe en Europe du Nord, 1400-1470 (cat. expo.), Musée du Louvre, Paris, 2013 Leproux 2001 G.-M. Leproux, La peinture à Paris sous le règne de François Ier, Paris, 2001 Levi 1933 G. Levi della Vida, «Il regno di Granata nel 1465-

66 nei ricordi di un viaggiatore egiziano», Al-Andalus, I, 1933, p. 307-334 Lidov 2012 A. Lidov, «A Byzantine Jerusalem. The Imperial Pharos Chapel as the Holy Sepuchre», A. Hoffmann, G. Wolf (eds), Jerusalem as Narrative Space. Erzählraum Jerusalem, Leiden-Boston, 2012, p. 63-103 Lightbown 1992 R.W. Lightbown, Mediaeval European Jewellery with a catalogue of the collection in the Victoria & Albert Museum, London, 1992 Lipszyc 2011 G. Lipszyc, Conditions de voyage et vision de «l’Autre» à travers les récits de pèlerinage à Jérusalem aux XIVe et XVe siècles, Bruxelles, 2011 Llompart 2003 G. Llompart, «Mallorca-Flandes: línea directa y costa arriba», La pintura gótica hispanoflamenca. Bartolomé Bermejo y su época, (cat. expo.), BarcelonaBilbao, 2003, p. 69-75 Llonch 2002 S. Llonch, «Col·leccionistes i antiquaris catalans presents al Museu Frederic Marès», La col·lecció somniada. Escultura medieval a les col·leccions catalanes, (Quaderns del Museu Frederic Marès. Exposicions 7), Barcelona, 2002, p. 71-125 Llorens 1995 R. Llorens, «Les creus de terme a l’Alt Empordà. Perspectives confluents des de l’Antropologia», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 28, 1995 Llull 1932 R. Llull, Obres de Ramon Llull, tom XVI. Art demostrativa. Regles introductòries. Taula general, ed. Salvador Galmés, Palma, 1932 Llull 1986 R. Llull, Raimundi Lulli Opera Latina, Tomus XIV, 128, Ars Generalis Ultima, MCCCV-MCCCVIII, Lugduni anno MCCCV incepta, Pisis anno MCCCVIII ad finem perducta, ed. Alois Madre, Turnhout, 1986 Llull 1989 R. Llull, Obres selectes de Ramon Llull (1232-1316), 2 vols, ed. Anthony Bonner, Palma, 1989 Llull 1998 R. Llull, Lògica nova, ed. Antoni Bonner, Palma, 1998 Llull 2003 R. Llull, Començaments de filosofia, ed. Fernando Domínguez Reboiras, Palma, 2003 Llull 2008 R. Llull, Llibre de la disputa del clergue Pere i de Ramon, el fantàstic. Llibre de la ciutat del món, ed. Lola Badia, Santa Coloma de Queralt, 2008 Llull 2009 R. Llull, Llibre de contemplació, ed. Josep Enric Rubio, Barcelona, 2009

355

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

Llull 2013 R. Llull, Vida de mestre Ramon, ed. Anthony Bonner, Barcelona, 2013 Loiseau 2012 J. Loiseau, «Les investissements du sultan al-Mu’ayyad Šayḫ à Damas d’après son acte de waqf (823/1420)», Bulletin d’études orientales LXI, 2012, p. 163-189 LoPetre 1996 K.A. LoPrete, Adela of Blois as Mother and Countess, J.C. Parsons, B. Wheeler (eds) Medieval mothering, New York, 1996 López coord. 1995 R. López (coord.), Al-Andalus: el legado científico (cat. expo.), Málaga, 1995 López Estrada 1999 F. López Estrada, Ruy González de Clavijo, Embajada a Tamorlán, Madrid, 1999 López Miguel 1999 O. López Miguel, «Reproducció del model exvot de la Coca de Mararó», Daniel Venteo (ed.), La Barcelona gòtica, Barcelona, 1999, p. 195 López-Sáenz 2014 S. Sáenz-López, Los Mapas de los Beatos. La revelación del mundo en la Edad Media, Burgos, 2014 Lorés 2002 I. Lorés, El monestir de Sant Pere de Rodes, BellaterraBarcelona-Girona-Lleida, 2002 Lossveldt 1992 M. Loosveldt, «Dibuix de la vocació de Sant Pere», Catalunya medieval, Barcelona, 1992, p. 78-79

Mackley 2008 J.S. Mackley, The Legend of St. Brendan: A Comparative Study of the Latin and Anglo-Norman Versions, Leiden, 2008

Mango 2009 M.M. Mango, Byzantine Trade, 4th-12th Centuries. The Archaeology of Local, Regional and International Exchange, Farnham, 2009

Macrides, Munitiz, Angelov 2013 R.J. Macrides,  J.A. Munitiz,  D. Angelov, PseudoKodinos and the Constantinopolitan Court: Offices and Ceremonies, Farnham, 2013

Maravillas 2000 Maravillas de la España medieval. Tesoro sagrado y monarquía, (cat. expo.), León (2000-2001), Madrid, 2000

Madurell, García 1973 J.M. Madurell Marimon, A. García Sanz, Comandes comercials barceloneses de la Baixa Edat Mitjana, Barcelona, 1973

Marcos 2005 E. Marcos, Almogàvers: la història, Barcelona, 2005

Magdalena 1987 J.R. Magdalena Nom de Deu, Relatos de viajes y epístolas de peregrinos judíos a Jerusalén (1481-1523), Sabadell, 1987 Magdalena ed. 1982 J.R. Magdalena Nom de Deu (ed.), Libro de viajes de Benjamín de Tudela, Barcelona, 1982 Maggioni 2001 Ch. Maggioni, «La fortuna iconografi ca di san Rocco nella pittura bresciana di fi ne Quattrocento. Due cicli poco noti dalla Vita Sancti Rochi di Francesco Diedo», M. Rossi (ed.), La pittura e la miniatura del Quattrocento a Brescia, Milano, 2001, p. 121-130 Magnotta 2009 A. Magnotta, «I Cavalieri del Tau in Valdelsa», R. Stopani, F. Vanni (curs), La via Francigena in Valdelsa: storia, percorsi e cultura di una strada medievale, Firenze, 2009, p. 191-210

Lundy 1876 J.P. Lundy, Monumental Christianity Or The Art and Symbolism of the Primitive Church, New York, 1876

Mahmoud Helmy 2013 N. Mahmoud Helmy, Tra Siena, l’Oriente e la curia: Beltramo di Leonardo Mignanelli e le sue opere, Roma, 2013

Lurati cur. 2014 P. Lurati (cur.), Doni d’amore. Donne e rituali nel Rinascimento (cat. expo.), Pinacoteca cantonale Giovanni Züst, Rancate, Milano, 2014

Majeska 1984 G.P. Majeska, Russian Travelers to Constantinople in the Fourteenth and Fifteenth Centuries, Washington D.C., 1984

Luzzati, Hordynsky-Caillat 1987 F. Luzzati, L. Hordynsky-Caillat, «Sur les mers grecques: un voyageur florentin du XVe siècle, Cristoforo Buondelmonti», Médiévales, 12, 1987, p. 67-77

Malgouyres 2014 P. Malgouyres, Armes européennes, histoire d’une collection au musée du Louvre, Paris 2014

Lymant 1982 B. Lymant, Die Glasmalereien des Schnütgen Museums. Bestandskatalog, Köln, 1982, n. 75, p. 133134 MacGregor 2000 N. MacGregor, Seeing Salvation. Images of Christ in Art, New Haven-London, 2000 Macías 2012 G. Macías, «Taules del retaule de la Mare de Déu», R. Cornudella (dir.), Catalunya 1400. El Gòtic Internacional (cat. expo.), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2012, cat. 40, p. 217218

356

Marini 2015 M. Marini, «Signa peregrinorum. Il contributo dei ritrovamenti archeologici lungo le vie di pellegrinaggio», B. Chiesi, I. Ciseri, B. Paolozzi-Strozzi (curs), Il Medioevo in Viaggio (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 2015, p. 93-99 Marquès 1955 J. Marquès Casanovas, Guía del Museo Diocesano de Gerona, Girona, 1955 Marshall 2009 L. Marshall, «A New Plague Saint for Renaissance Italy. Suffering and Sanctity in Narrative Cycles of Saint Roch», J. Anderson (ed.), Crossing Cultures: Conflict, Migration and Convergence. The Proceedings of the 32nd International Congress of the History of Art, Melbourne, 2009, p. 543-549 Martín 1986 R.M. Martín, «Fragments de teixit», Catalunya Romànica XXII. Museu Episcopal de Vic. Museu Diocesà i Comarcal de Solsona, Barcelona, 1986, p. 269-270 Martín 2003 R.M. Martín, «Fragment de teixit que folrava el reliquiari de la Vera Creu de Tost», J.M. Trullén (dir.), Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions, Vic, 2003, p. 211 Martínez, Yeguas en premsa A. Martínez, J. Yeguas, «Un encàrrec de l’infant Pere d’Aragó i d’Anjou a Ferrer Bassa el 1346: el Saltiri Anglocatalà», Miscel·lània Litúrgica Catalana, XXIII, 2015, en premsa

Malgouyres, Blanc-Riehl curs 2003 P. Malgouyres, C. Blanc-Riehl (curs), Porphyre. La pierre pourpre des Ptolémées aux Bonaparte (cat. expo.), Musée du Louvre, Paris, 2003, cat. 16, p. 82-84

Martínez-Hidalgo 1986 J.M. Martínez-Hidalgo, «L’ex-vot de Mataró, model de nau catalana de mitjan del segle XV», J.M. Martínez-Hidalgo (ed.), Evocacions a l’entorn de la Coca de Mataró, Barcelona, 1986, p. 16-20

Mallett 1967 M.E. Mallett, The Florentine galleys in the fifteenth century, with the diary of Luca di Maso degli Albizzi, Captain of the Galleys, 1429-1430, Oxford, 1967

Martini cur. 2001 L. Martini (cur.), «Bottega degli Embriachi». Cofanetti e cassettine tra Gotico e Rinascimento (cat. expo.), Brixiantiquaria, Brescia, 2001

Mandeville 2002 J. de Mandeville, Libros de Maravillas, Madrid, 2002

Masmartí 2009 S. Masmartí Recasens, Sant Pere de Rodes, lloc de pelegrinatge, Barcelona, 2009

Mango 1986 C.A. Mango, The Art of the Byzantine Empire 3121453: Sources and Documents, Toronto, 1986

Mateo 1979 I. Mateo, Temas profanos en la escultura gótica española. Las sillerías de coro, Madrid, 1979

bibliografia

Mauss 1924 M. Mauss, Essai sur le Don. Forme et raison de l’échange dans les sociétés archaïques, Paris, 1924 Mazzi 1997 M.S. Mazzi, Oltre l’orizzonte. In viaggio nel Medioevo, Torino, 1997 McGrail, 1998 S. McGrail, Ancient Boats in Ancient North-West Europe. The Archaeology of Water Transport to AD 1500, 2a ed., London, 1998 Meiss 1937 M. Meiss, «Fresques italiennes, cavallinesques et autres, à Béziers», Gazette des Beaux-Arts, XVIII, 1936, p. 434-464 Meiss 1941 M. Meiss, «Italian style in Catalonia and a Fourteenth Century Catalan Workshop», The Journal of the Walters Art Gallery, IV, 1941, p. 45-87 Millàs 1944 J. Millas Vallicrosa, «Un ejemplar de azafea árabe de Azarquiel», Al-Andalus, IX, 1944, p. 111-119 Millea 2007 N. Millea, The Gough Map: The Earliest Road Map of Great Britain? Oxford, 2007 Milone 2008 A. Milone, «El Mestre de Cabestany: notes per a un replantejament», M. Castiñeiras, J. Camps, I. Lorés (dir.), El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa 1120-1180 (cat. expo.), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 181191, 318-320 Miquel 1914a R. Miquel, Influencia del «Purgatori de sant Patrici» en la llegenda de «Don Juan», Barcelona, 1914

edings of the First Alcuin Conference, Turnhout, 2003, p. 235-254 Morro 2005 G. Morro, La marina catalana a mitjan segle XIV, Barcelona, 2005 Morro 2009 G. Morro, La marina medieval mallorquina (12501450), Palma, 2009, p. 194-197 Müller 1976 Th. Müller, Gotische Skulpturen in Tirol, Bozen-Wien, 1976 Mundó 1962 A.M. Mundó, «Entorn de la carta de l’abat Oliba a Arnau Mir de Tost», Analecta Montserratensia, IX, 1962, p. 207-216 Munro 1900 D.C. Munro, Letters of the Crusaders written from the Holy Land. Translations and Reprints from the Original Sources of European History, I, Philadelphia, 1900 Museu d’Art 1981 Museu d’Art de Girona. Catàleg, Girona, 1981 Nassieu-Maupas 2004 A. Nassieu-Maupas, «Les tapissiers de haute lisse à Paris à la fin du XVe et au début du XVIe siècle», Documents d’histoire parisienne, 4, 2005, p. 13-22 Nicol 1992 D.M. Nicol, Byzantium and Venice: A Study in Diplomatic and Cultural Relations, Cambridge, 1992 Nicolau d’Olwer 1915 L. Nicolau d’Olwer, «Introducción al estudio de la literatura catalana», Estudio, IX, 1915, p. 1-27

Miquel 1914b R. Miquel, Llegendes de l’altra vida, Barcelona, 1914

Nicolaysen, 1882 N. Nicolaysen, The Viking-Ship discovered at Gokstad in Norway, Oslo, 1882

Mittenhuber 2010 F. Mittenhuber, «The Tradition of Texts and Maps in Ptolemy’s Geography», Archimedes, 23, 2010, p. 95-119

Noguera 1977 A. Noguera, Les marededéus romàniques de les terres gironines, Barcelona, 1977

Moore 1971 E. Moore, Ethiopian Processional Crosses [Catalogue of the Collection of Ethiopian Processional Crosses, Institute of Ethiopian Studies, Haile Selassie I University], Addis Abeba, 1971

Notes 1856 «Notes sur une croix de bronze trouvée en Cilicie», Revue Archéologique, année XIII, première partie, 1856, p. 56-57

Moralejo 1973 S. Moralejo, «Sobre la formación del estilo escultórico de Frómista y Jaca», Actas del Congreso Internacional de Historia del Arte, Granada, 1973, p. 427-434 Morello, Wolf eds 2000 G. Morello, G. Wolf (eds), Il volto di Cristo. (cat. expo.), Palazzo delle Esposizioni, Roma, Milano, 2000. Morris 2003 R. Morris, «Beyond De Ceremoniis», C. Cubitt (ed.), Court Culture in the Early Middle Ages: The Proce-

Noves pintures 1909-1910 [J. Gudiol i Cunill?], «Noves pintures murals catalanes», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 19091910, p. 714-715 Nuet 2000-2001 M. Nuet, «El salvamento de náufragos, metáfora de la penitencia en el gótico catalán», Locus Amoenus, 5, 2000-2001, p. 53-65 Nuttall 2010 P. Nuttall, «The Bargello gamesboard: a northsouth hybrid», The Burlington Magazine 1292, CLII, 2010, p. 716-722

O’Loughlin 1999 T. O’Loughlin, «An Early Thirteenth-Century map in Dublin: a Window into the World of Giraldus Cambrensis», Imago Mundi, 5, 1999, p. 24-39 Oakeshott 1960 R.E. Oakeshott, The Archaeology of Weapons, London, 1960 Oakeshott 1972 W. Oakeshott, Sigena: Romanesque Paintings in Spain and the Winchester Bible Artists, London, 1972 Odorico 1987 Odorico da Pordenone, Relación de viaje, N. Guglielmi (ed.), Buenos Aires, 1987 Odorico 2004 Odorico da Pordenone, Vita e miracula, A. Tilatti (ed.), Padova, 2004 Oettinger 2007 A. Oettinger, «Making the Myth Real: The Genre of Hebrew Itineraries to the Holy Land in the 12th–13th Century», Folklore. Electronic Journal of Folklore, 36, 2007, p. 41-66 [doi: 10.7592/ FEJF2007.36.oettinger] Ohler 1989 N. Ohler, The Medieval Traveller, Southampton, 1989 Ohler 1996 N. Ohler, Vita pericolosa dei pellegrini nel Medioevo. Sulle tracce degli uomini che viaggiano nel nome di Dio, Casale Monferrato, 1996 Onofrio ed. 1999 M. d’Onofrio (ed.), Romei e Giubilei. Il pellegrinaggio medievale a San Pietro (350-1350) (cat. expo.), Palazzo Venezia, Roma, 1999 Ordeig 2010 R. Ordeig, Ató de Vic, mestre de Gerbert d’Orlhac (papa Silvestre II), Vic, 2010 Orriols 2003 A. Orriols, «De la icona al llibre. Algunes notes sobre imatges de la Verge transportades als manuscrits», Lambard, XV, 2002-2003, p. 135-156 Ortega 2015 A. Ortega, La marina mercante medieval y la Casa de Mallorca: entre el Mediterráneo y el Atlántico, Lleida, 2015 Osimo 1993 A. Osimo, «Plachetta con pellegrino», E.A. Arslan (dir.), Milano e la Lombardia in età comunale: secoli XIXIII (cat. expo.), Palazzo Reale, Milano, 1993, cat. 180, p. 363 Osma 1916 G. Osma, Catálogo de Azabaches Compostelanos, Madrid, 1916 Osorio 2009 S. Osorio, La mirada de Occidente: Bizancio en la literatura medieval española: siglos XII-XV, Granada, 2009

357

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

Ousterhout 2012 R. Ousterhout, «The Memory of Jerusalem: Text, Architecture, and the Craft of Thought», A. Hoffmann, G. Wolf (ed.), Jerusalem as Narrative Space. Erzählraum Jerusalem, Leiden-Boston, 2012, p. 139154 Pacheco 1973 A. Pacheco, Viatges a l’altre món. Dos relats dels segles XIV i XVII, Barcelona, 1973 Pächt 1961 O. Pächt, «A Cycle of English Frescoes in Spain», The Burlington Magazine, CII, 1961, p. 166-175 Pagès 2013 M. Pagès, «Les pintures de Sant Martí Sescorts», Miscel·lània Litúrgica Catalana, XXI, 2013, p. 81113 Pagès 2015 M. Pagès, Pintura catalana. El Romànic, Barcelona, 2015 Palazzo 2008 E. Palazzo, L’espace rituel et le sacré dans le christianisme. La liturgie de l’autel portatif dans l’Antiguité et au Moyen Âge, Turnhout, 2008 Palou 2007 J.M. Palou, «Pere de Santjoan», L’art gòtic a Catalunya. Escultura II, Barcelona, 2007, p. 84-90 Pandiani 1915 E. Pandiani, Vita privata genovese nel Rinascimento (Atti della Società ligure di storia patria, XLVII), Genova, 1915 Paolozzi 2011 B. Paolozzi, «Tessera mercantile», «Tessera mercantile», L. Sebregondi, T. Parks (eds), Denaro e Bellezza. I banchieri, Botticelli e il rogo delle vanità (cat. expo.), Firenze, 2011, cat. 1.3, p. 127-128 Paris 2010 France 1500 : entre Moyen Âge et Renaissance (cat. expo.), Grand Palais, Paris, 2010 Pascual 2005a E. Pascual, «El moble medieval: els materials i les tècniques», E. Pascual, A. Shelly. J. Maimó (dir.), El moble medieval a la Corona d’Aragó, Barcelona, 2005, p. 51-57 Pascual 2005b E. Pascual, «Els mobles medievals del Museu d’Arts Decoratives», E. Pascual, A. Shelly. J. Maimó (dirs), El moble medieval a la Corona d’Aragó, Barcelona, 2005, p. 67-71 Pastor 1986 X. Pastor, «La coca de Mataró. Morfologia de l’exvot i la construcció de la seva rèplica», J.M. Martínez-Hidalgo (ed.), Evocacions a l’entorn de la Coca de Mataró, Barcelona, 1986, p. 37-57 Pastoureau 1989 M. Pastoureau, Le vêtement, histoire, archéologie et symbolique vestimentaire au Moyen Âge, Paris, 1989

358

Paviot 1990 J. Paviot, «La vie de Jan van Eyck selon les documents écrits», Révue des Archéologues et Historiens de l’Art de Louvain, XXIII, 1990, p. 83-93

Pladevall 1971 A. Pladevall, «Creació i antagonisme de les vegueries de La Ral i Camprodon», Estudis d’Història Medieval, 4, 1971, p. 27-55

Pegolotti 1970 F.B. Pegolotti, La pratica della mercatura, New York, 1970

Pladevall 1999 A. Pladevall, «Entorn de l’estada de Gerbert a Catalunya (967-970). L’existència de biblioteques privades perdudes», I. Ollich (ed.), Actes del Congrés Internacional Gernert d’Orlhac i el seu temps: Catalunya i Europa a la fi del 1r mil·leni, Vic, 1999, p. 652663

Pèl & Ploma 1903 Pel & Ploma, 96, 1903 Pellicer 2004 J. Pellicer, «Relaciones metrológicas entre Iberia y el Magreb según el Manual de Mercadería catalán (~1350)», Documenta & instrumenta, 2, 2004, p. 153171 Perellós 1988 R. de Perellós, Viatge al purgatori, Barcelona, 1988 Pérez 2009 M.Á. Pérez, Pero Tafur, Andanças e viajes, Sevilla, 2009 Perrier 1926 J.L Perrier, Le siège de Barbastro poème épique du XIIe siècle, Paris, 1926 Pettenati, Storti 2008 S. Pettenati, E. Storti, «Plachetta con pellegrino», R. Salvarini, L. Castelfranchi Vegas (dirs), Matilde di Canossa, il Papato, l’Impero, il papato, l’impero. Storia, arte, cultura alle origini del romanico (cat. expo.), Museo Casa del Mantegna, Mantova, 2008, cat. II.30, p. 292-293 Petti-Balbi 2005 G. Petti-Balbi, Negoziare fuori patria: nazioni e genovesi in in età medievale, Bologna, 2005 Peyer 1991 H.C. Peyer, Viaggiare nel medioevo. Dall’ospitalità alla locanda, Roma-Bari, 1991 Pijoan 1907 J. Pijoan, «Un nou viatge a Terra Santa en català (1323)», Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, 1907, p. 374-384 Pijoan, Gudiol, Ricart 1948 J. Pijoan, J. Gudiol, Ricart, Les pintures murals romàniques de Catalunya, (Monumenta Cataloniae IV) Barcelona, 1948 Pilgrimage 2002 «Pilgrimage in the Byzantine Empire: 7th-15th Centuries / Dumbarton Oaks Symposium 2000», Dumbarton Oaks Paper, 56, 2002, p. 57-241 Pinto 2001 A. Pinto, Los viajes de Sir John Mandeville, Madrid, 2001 Pintures murals 2001 [J. Pijoan i J. Puig i Cadafalch?] Les pintures murals catalanes, fascicle V de Les pintures murals catalanes X. Barral (ed.), Barcelona, 2001, p. 97-98 Piquer 1968 J. Piquer, El senyoriu de Verdú, Tarragona, 1968

Planas 2015 J. Planas, «El coneixement científic de Sant Isidor de Sevilla al Liber Rotarum conservat al Museu Episcopal de Vic», El gran valor de les lletres i les humanitats. Homenatge al Dr. Frederic Vilà i Tornos, Lleida, 2015, p. 207-222 Poch 2014 C. Poch Gardella, «La cripta de Sant Pere de Rodes: culte, filiacions formals i datació», Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos, 45, Figueres, 2014, p. 327-353 Poggio 2004 Poggio Bracciolini, Les voyages en Asie de Niccolò de’ Conti. De varietate fortunae. Livre IV, Turnhout, 2004 Poisson 2004 O. Poisson, «La cathédrale de Perpignan et son “changement de forme” de 1433», M. Llorens, L. Torres, P. Roca, J.L. González (eds), Seminari sobre l’estudi i la restauració estructural de les catedrals gòtiques de la corona catalano-aragonesa, Girona, 2004, p. 165177 Polo 2005 M. Polo, Viatges de Marco Polo, Barcelona, 2005 Polo 2009 M. Polo, La descripció del món: llibre de les meravelles, Barcelona, 2009 Pomaro 2005 G. Pomaro, «“Licet ipse fuerit, qui fecit omnia”: il Cusano e gli autografi lulliani», Ermenegildo Bidese, Alexander Fidora i Paul Renner (eds), Ramon Lull und Nikolaus von Kues: eine Begegnung im Zeichen der Toleranz. Raimondo Lullo et Niccolò Cusano: un incontro nel segno della tolleranza, Turnhout, 2005 Ponsich 1983-1984 P. Ponsich, «La bibliothèque de Ramon de Perellós, vicomte de Roda et de Perellós (v. 1350-apr. 1408), auteur du Viatge al Purgatori (1398)», Les pays de la Méditerranée occidentale au Moyen Âge: 106e Congrès national des sociétés savantes de Perpignan (1981), Paris, 1983-1984, p. 213-223 Post 1930a Ch. R. Post, A History of Spanish Painting, I, Cambridge, 1930 Post 1930b Ch. R. Post, A History of Spanish Painting, II, Cambridge, 1930

bibliografia

Post 1930c Ch. R. Post, A History of Spanish Painting, III, Cambridge, 1930 Post 1933 Ch. R. Post, A History of Spanish Painting, IV, Cambridge, 1933 Post 1938 Ch. R. Post, A History of Spanish Painting, VII, Cambridge, 1938 Potvin, Houzeau 1878 Ch. Potvin, J.C. Houzeau, Ouvres de Ghillebert de Lannoy, voyageur, diplomate et moraliste, Louvain, 1878 Pressouyre 1976 L. Pressouyre, «Une tête de reine du portail central de Saint-Denis», Gesta, t.15, 1976, p. 151-160 Prontera cur. 2003 F. Prontera, (cur.) Tabula Peutingeriana. Le Antiche Vie Del Mondo, Firenze, 2003 Pryor 1982 J. Pryor, «Transportation of Horses by Sea, during the era of Crusades, Eighth Century to 1285 AD», Mariner’s Mirror, 1982, p. 9-27, 103-126 Pryor ed. 2005 J. Pryor (ed.), The logistics of the Crusades, Sydney, 2005 Puhle, Hasse curs 2006 M. Puhle, C. Hasse (curs), Heiliges Römisches Reich Deutscher Nationen 926-1802: Von Otto dem Großen bis zum Ausgang des Mittelalters (cat. expo.), Kulturhistorisches Museum, Magdeburg, Dresden, 2006, cat. IV.6, p. 166 Puig 1987a R. Puig, Los tratados de construcción y uso de la azafea de Azarquiel. Madrid, 1987 Puig 1987b R. Puig, «La perfección ortográfica en el Libro de la Acafeha Alfonsí», M. Comes, R. Puig, J. Samsó (ed.), De Astronomia Alphonsi Regis, Barcelona, 1987, p. 125-138 Puig 1989 R. Puig, «Al-zarqalluh’s Graphical Method for finding Lunar Distances», Centaurus, 32, 1989, p. 294-309 Puig 1991 R. Puig, «Una aportación andalusí a la difusión del cuadrante de senos», Yad Noma, in Memoria de Alessandro Baussanni, II, Roma, 1991, p. 75-78 Puig 1998 I. Puig, «Los Ferrer, una familia de pintores leridanos vinculados con la Seu Vella de Lleida», X. Company, I. Puig, La pintura gòtica dels Ferrer i altres aspectes (in)coneguts al voltant de la Seu Vella de Lleida s. XIII-XVIII, Lleida, 1998, p. 78-96 Puig 2003 R. Puig, «L’assafea de la Reial Acadèmia de

Ciències i Arts de Barcelona: un exemplar de zarqāliyya», Els astrolabis de la Reial Acadèmia i la Ciència a la Catalunya Medieval. Memorias de la Real Academia de Ciencias y Artes de Barcelona, III época, núm. 985, vol. X, núm. 10, 2003, p. 17-25/357-365 Puig 2004 I. Puig, Documents per a la història de l’art de l’església parroquial de Santa Maria de Verdú, Tàrrega, 2004, p. 84-103 Puig 2005a I. Puig, Jaume Ferrer II, Pintor de la Paeria de Lleida, Lleida, 2005 Puig 2005b I. Puig, «Jaume Ferrer II», L’art Gòtic a Catalunya. Pintura II. El corrent internacional, Barcelona, 2005, p. 304-314 Puig i Cadafalch 1957 J. Puig i Cadafalch, «L’escultura monumental. L’art romànic», L’art català, I, Barcelona, 1957 Pujades 2007 R.J. Pujades, Les cartes portolanes: la representació medieval d’una mar solcada, Barcelona, 2007 Pujades 2012 R.J. Pujades, «Les cartes de navigation, premières cartes à large diffusion sociale, L’âge d’or des cartes marines», Quand l’Europe découvrait le monde, Paris, 2012, p. 60-67 Pujades 2013 R.J. Pujades, «De Génova a Venecia y Mallorca: la emigración de los cartógrafos ligures y la expansión mediterránea de las cartas de navegar», Circolazione di uomini e scambi culturali tra città (secoli xii-xiv). xiii convengo internazionale di studi del Centro Italiano di Studi di Storia e d’Arte di Pistoia (13-16 maggio 2011), Pistoia, 2013, p. 79-167 Pujol 1951 P. Pujol, «El reliquiari de Tost», Miscel·lània Puig i Cadafalch: recull d’estudis d’Arqueològia, d’història de l’art i història oferts a Josep Puig i Cadafalch, I, Barcelona, 1951, p. 345-348 Pujol 2012 M. Pujol, La construcció naval a Catalunya a l’Edat Mitjana, Barcelona, 2012, p. 79-81 Pullan 2013 W. Pullan, «Tracking the Habitual: Observations on the Pilgrim’s Shell», P. Davies, D. Howard, W. Pullan (eds), Architecture and Pilgrimage in the Mediterranean World 1000-1500, Farnham, 2013, p. 59-85 Quaini 1992 M. Quaini, «Il fantastico nella cartografia fra Medioevo ed età moderna», L’uomo e il mare nella civiltà occidentale. Da Ulise a Cristoforo Colombo. Atti del Convegno, Genova 1-4 giugno 1992, Genova, 1992, p. 314-343 Queller, Madden 1997 D.E. Queller, Th. F. Madden, The Fourth Crusade. The Conquest of Constantinople, Philadelphia, 1997

Quintavalle cur. 2000 A.C. Quintavalle (cur.), Le vie del Medioevo, Milano, 2000 Quintavalle 2008 A.C. Quintavalle, «La narració contra l’heretgia. L’escultura a Occident des de 1120-1130 fins a la fi del segle», M. Castiñeiras, J. Camps, I. Lorés (dirs), El romànic i la Mediterrània. Catalunya, Toulouse i Pisa 1120-1180 (cat. expo.), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2008, p. 57-67 Réau 1958 L. Réau, Iconographie de l’Art Chrétien, Paris, 1958 Recht 1998 R. Recht, «La circulation des artistes, des œuvres, des modèles dans l’Europe médiévale», Revue de l’art, 120, 1998, p. 5-10 Régnier-Bohler ed. 1997 D. Régnier-Bohler (ed.), Croisades et pèlerinages. Récits, chroniques et voyages en Terre Sainte XIIe-XVIe siècle, Paris, 1997 Remie Constable 2003 O. Remie Constable, Housing the stranger in the Mediterranean world: lodging, trade, and travel in late antiquity and the Middle Ages, New York, 2003 Renedo 2015 X. Renedo Puig, «El viatge a Terra Santa del 1323: devoció, diplomàcia i escriptura», L. Cifuentes, R. Salicrú, M. M. Viladrich (eds), Els catalans a la Mediterrània medieval. Noves fonts, recerques i perspectives, Roma-Barcelona, 2015, p. 133-156 Reudenbach 2008 B. Reudenbach, «Loca sancta. Zur materielien Übertragung der heiligen Stätten», Vestigia bibliae. Jahrbuch des Deutschen Bibel-Archivs Hamburg, 28, 2008, p. 9-32 Rey 1960 J. Rey Pastor, E. García Camarero: La cartografía mallorquina, Madrid, 1960, p. 51 Ribera 1990 J.M. Ribera, Narrativa breu catalana. Segles XIV-XV. Estudi introductori i selecció de J.M. Ribera Llopis, València, 1990 Ribera 1991 J.M. Ribera, «Viajeros catalanes a Ultratumba» Revista de Filología Románica, 9, 1991, p. 121-131 Richard 1996 J. Richard, Les récits de voyages et de pèlerinages, Turnhout, 1996 (2a edició augmentada). Rieth dir. 2013 É. Rieth (dir.), «L’épave de la premiere moitié du XVe siècle de la Canche a Beutin (Pas-de-Calais)», Revue du Nord, hors série, 20, 2013 Rietstap 1887 J.-B. Armorial général, précédé d’un dictionnaire des termes du blason, Gouda, 1887 Rigaux 2006 D. Rigaux, «Le dossier iconographique de saint Roch:

359

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

nouvelles images, nouvelle chronologie», A. Rigon, A. Vauchez (ed.), San Rocco. Genesi e prima espansione di un culto: Incontro di studio, Bruxelles, 2006, p. 245-268

Ruiz, F.M. Quílez (com.), Cathalonia. Arte gótico en los siglos XIV-XV (cat. expo.), Museo del Prado, Madrid, 1997, p. 148-154

Sanpere 1906 S. Sanpere, Los cuatrocentistas catalanes. Historia de la pintura en Cataluña en el siglo XV, I, Barcelona, 1906

Riley-Smith 1986 J.S.C. Riley-Smith, The First Crusade and the Idea of Crusading, London, 1986

Ruiz Quesada 2005 F. Ruiz Quesada, «Lluís Borrassà», L’art Gòtic a Catalunya. Pintura II. El corrent internacional, Barcelona, 2005, p. 53-73

Sanpere 1920 S. Sanpere, La pintura migeval catalana. Els trescentistes, I, Barcelona, 1920

Riquer 1984 M. de Riquer, Història de la literatura catalana, II, Barcelona, 1984 Rockhill ed 2010 W.W. Rockhill (ed.), The journey of William of Rubruck to the Eastern parts of the world, 1253-55, as narrated by himself: with two accounts of the earlier journey of John of Pian de Carpine, New Delhi-Madras, 2010 (reprint) Rodolfo 1999 A. Rodolfo, «Signa super vestes», M. D’Onofrio (ed.), Romei e Giubilei. Il pellegrinaggio medievale a San Pietro (350-1350) (cat. expo.), Palazzo Venezia, Roma, 1999, p. 151-156 Rontomé 2006 E. Rontomé, «El vidrio andalusí», Vidrio islámico en al-Andalus, Madrid, 2006, p. 37-45 Rosselló 1995 V. Rosselló: Portolans procedents de col·leccions espanyoles, segles XV-XVII. Catàleg de l’exposició organitzada amb motiu de la 17a Conferència Cartogràfica Internacional i de la 10a Assemblea General de l’Associació Cartogràfica Internacional (ICA/ACI), Barcelona, 1995 Rosselló 2008 V. Rosselló, Cartografia històrica dels Països Catalans, València, 2008 Roura 2002 G. Roura, «Consulta i aprovació de la continuació de la catedral de Girona amb una nau única» [transcripció i traducció parcial del document], J. Bracons, P. Freixas (coord.), L’Art Gòtic a Catalunya. Arquitectura I. Catedrals, monestirs i altres edificis religiosos 1, Barcelona, 2002, p. 312-315 Rouziès 2008 B. Rouziès, Images de Byzance dans la littérature médiévale de langue française, Rouen, 2008 Rowling 1971 M. Rowling, Everyday Life of Medieval Travellers, London-New York, 1971 Rubin de Cervin 1967 G.B. Rubin de Cervin, «The Catalan Ship – 15th century», J. Jobé (ed.), The great age of sail, Lausane, 1967, p. 19-24 Ruiz 2012 J. Ruiz, «Cat. 123. Coffret-reliquaire», D. Giovannoni, J. Durand (ed.), Chypre: entre Byzance et l’Occident, IVe-XVIe siècle (cat. expo.), Musée du Louvre, Paris, 2012, p. 274-275 Ruiz Quesada 1997 F. Ruiz Quesada, «Lluís Borrassà. Virgen de la Esperanza, San Miguel y Santa Clara. San Francisco y las tres órdenes franciscanas», M.R. Manote, F.

360

Ruiz-Domènec 2007 J.E. Ruiz-Domènec, «Los Viajes Militares: expediciones y operaciones guerreras» F. Novoa Portela y F.J Villalba Ruiz de Toledo (eds) Viajes y Viajeros en la Europa Medieval, Madrid, 2007 Sáenz-López Pérez 2014 S. Sáenz-López Pérez, Los Mapas de los Beatos. La revelación del mundo en la Edad Media, Burgos, 2014 Salicrú 2004 R. Salicrú, «Caballeros cristianos en el Occidente europeo e islámico», K. Herbers, N. Jaspert (ed.), «Das kommt mir spanisch». Eigenes und Fremdes in den deutsch-spanischen Beziehungen des spaten Mittelalters, Münster, 2004, p. 217-289 Salicrú 2010 R. Salicrú, «Usi e costumi iberici agli occhi dei viaggiatori europei del Quattrocento», G.T. Colesanti (ed.), Le usate leggiadrie. I cortei, le cerimonie, le feste e il costume nel Mediterraneo tra XV e XVI secolo, Montella, 2010, p. 237-254 Salicrú 2013 R. Salicrú, «Itinerarios «cruzados»: caballeros, peregrinos y viajeros bajomedievales en el Camino de Santiago», S. López Martínez-Morás, M. Meléndez Cabo, G. Pérez Barcala (eds), Identidad europea e intercambios culturales en el Camino de Santiago (siglos XI-XV), Santiago de Compostela, 2013, p. 51-66 Salles, Elisseeff eds 1958 G.A. Salles, V. Elisseeff (eds), Orient-Occident: Rencontres et influences durant cinquante siècles d’art (cat. expo.), Musée Cernuschi, Paris, 1958 Salvatici 1999 L. Salvatici, Posate, pugnali, coltelli da caccia del Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 1999 Salway 2005 B. Salway, «The nature and genesis of the Peutinger map», Imago Mundi, vol. 57-2, gener 2005, p. 119-135 Sánchez 2001 M. Sánchez, «Tre viaggiatori musulmani in terra di al-Andalus: Ibn Hawql, al-Idrisi e Ibn Battutah», Storie di viaggio e di viaggiatori, Cagliari, 2001, p. 65-76 Sánchez 2007 A. Sánchez, Sant Cristòfol a Girona: una capella, un portal i un carrer, Girona, 2007

Sansone 2009 S. Sansone, Tra cartografia política e immaginario figurativo. Matthew Paris e l’Iter de Londinio in Terram Sanctam, Roma, 2009 Santacatterina 2006 M. Santacatterina, «Enkolpion», Vivere il Medioevo. Parma al tempo della Cattedrale (cat. expo.), Parma, 2006, cat. 120, p. 228-229 Sauvaire 1895 H. Sauvaire, «Description de Damas», Journal Asiatique, serie 9, 3, 1894, p. 251-318, 385-501; 4, 1894, p. 242-331, 460-503; 5, 1895, p. 269-315, 377-411; 6, 1895, p. 221-313, 409-484; 7, 1896, p. 185-285, 369-459 Scalini ed. 2007 M. Scalini (ed.), A bon droyt. Epées d’hommes libres, chevaliers et saints (cat. expo.), Museo Archeologico Regionale, Aosta, 2007 Schapiro 1943 M. Schapiro, «The image of the disappearing Christ: the Ascension in English Art around the Year 1000», Gazette des Beaux-Arts, XXIII, 1943, p. 133152 Scheffer ed. 1892 Ch. Scheffer (ed.), Le Voyage d’Outremer de Bertrandon de la Broquière, Paris, 1892 Schlosser 1894 J. von Schlosser, «Elfenbeinsättel des ausgehenden Mittelalters», in Jahrbuch der Kunsthistorischen Sammlungen des allerhöchsten Kaiserhauses, 15, 1894, n. 19, p. 260-294 Schmidt ed. 2011 A.V.C. Schmidt (ed.), Piers Plowman: A Parallel-Text Edition of the A, B, C, and Z Versions, Kalamazoo, 2011 Segarra 1915 F. de Sagarra, Sigil·lografia catalana. Inventari, descripció i estudi dels segells de Catalunya, Barcelona, 1915 Serra 1947 E. Serra, «La nau de la seu de Girona», Miscel·lània Puig i Cadafalch, Barcelona, 1947, p. 185-204 Serrano 2015 M. Serrano, Effigies Regis Aragonum. La imagen figurativa del rey de Aragón en la Edad Media, Zaragoza, 2015, p. 25-55

Sangiorgi 1895 G. Sangiorgi, Collection Carrand au Bargello, Roma, 1895

Setton 1975 K.M. Setton, A History of the Crusades, vol. III: The fourteenth and fifteenth centuries, Madison, 1975, p. 27-166

Sanjosé ed. 2007 L. de Sanjosé (ed.), Cofres de Amor (cat. expo.), Museu de Belles Arts, Castelló de la Plana, 2007

Setton 1976-1984 K. M. Setton, The Papacy and the Levant, 4 vols, Philadelphia, 1976-1984

bibliografia

Shatzmiller 1997 J. Shatzmiller, «Récits de voyage Hébraïques au Moyen Âge», D. Régnier-Bohler (ed.), Croisades et pèlerinages. Récits, chroniques et voyages en Terre Sainte XIIe-XVIe siècle, Paris, 1997, p. 1279-1390 Shepard 1973 J. Shepard, «The English and Byzantium: A Study of Their Role in the Byzantine Army in the Later Eleventh Century»”, Traditio, 29, 1973, p. 53-92

Sporbeck 1996 G. Sporbeck, Textile Kunst aus tausend Jahren, Köln, 1996

pectorale», M. Huynh (ed.), Voyager au Moyen Âge (cat. expo.), Musée de Cluny-Musée National du Moyen Âge, Paris, 2014, cat. 76-78, p. 91

Squatriti 2007 P. Squatriti, The Complete Works of Liutprand of Cremona, Washington D.C., 2007

Sureda 2015 M. Sureda, «Enkolpion o filatterio (croce pettorale). Enkolpion o filatterio (croce pettorale). Croce pendente. Croce pettorale», B. Chiesi, I. Ciseri, B. Paolozzi-Strozzi (curs), Il Medioevo in Viaggio (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 2015, cat. 52-55, p. 182-183

Sterling 1976 Ch. Sterling, «Jan van Eyck avant 1432», Revue de l’art, 31, 1976, p. 7-82

Signes 2007 J. Signes, «Viajeros y embajadores a Constantinopla desde Carlomagno hasta la primera Cruzada», Miguel Cortés Arrese (coord.), Caminos de Bizancio, 2007, p. 175-213

Stones 2013 A. Stones, «Reims, Bibliothèque municipale, MS 697», Gothic Manuscripts 1260-1320 (Part One), London-Turnhout, 2013, I, figs. 82-84, II, p. 36-37

Silvestre 1999 M.L. Silvestre, A. Valerio (ed.), Donne in viaggio, Roma, 1999

Stones 2015 A. Stones, Gothic Manuscripts: 1260-1320. Part Two, 2 vols, London-Turnhout, 2015

Simon 1994 D.L. Simon, «Two sculptures attributed to the Master of Cabestany», The Art of Medieval Spain, a.d. 500-1200, New York, 1994, n 161, p. 313-314

Strijbosch 2000 C. Strijbosch, The Seafaring Saint: Sources and Analogues of the Twelfth Century Voyage of Saint Brendan, Dublin, 2000

Simone 2009 P. di Simone, «Storie di San Romualdo di Camaldoli (?)», A. Tomei (dir.), Giotto e il Trecento. Giotto e il Trecento. Il piu’ Sovrano Maestro stato in dipintura (cat. expo.), Complesso del Vittoriano, Roma-Milano, 2009, cat. 94, p. 250-251

Stückelberger et al. eds 2006 A. Stückelberger et al. (eds), Handbuch der Geographie: griechisch-deutsch. Einleitung, Text und Übersetzung, Index. Klaudios Ptolemaios, Basel, 2006

Soler 1993 A. Soler, «Ramon Llull and Peter of Limoges», Traditio, 48, 1993, p. 93-105 Soler 1998 A. Soler, «Arqueta», El Arte en la Piel. Museu de l’Art de la Pell. Colección A. Colomer Munmany (cat. expo.), Sala de Exposiciones de la Fundación Central Hispano, Madrid, 1998, cat. 4, p. 46-48 Soler 2006 A. Soler, «Estudi històric i codicològic dels manuscrits lul·lians copiats per Guillem Pagès (ca. 1274-1301)», Arxiu de Textos Catalans Antics, 25, 2006, p. 229-266 Soler 2010 A. Soler, «Els manuscrits lul·lians de primera generació», Estudis Romànics, 32, 2010, p. 179-214 Soler, Giralt eds 2007 A. Soler, J. Giralt (eds), Raimundus christianus arabicus. Ramon Llull i l’encontre entre cultures, Barcelona, 2007, cat. 2, p. 116-117 Sorlin 2000 I. Sorlin, «Voies commerciales, villes et peuplement de la Russie au Xe  siècle d’après le De administrando imperio de Constantin Porphyrogénète», M. Kazanski, D. Nercessian, C. Zuckermann (eds), Les centres proto-urbains russes entre Scandinavie, Byzance et Orient, Paris, 2000, p. 337-364 Spitzbarth 2013 Anne-Brigitte Spitzbarth, Ambassades et ambassadeurs de Philippe le Bon, troisième duc de Bourgogne (14191467), Turnhout, 2013

Subías 1948a J. Subias Galter, El arte popular en España, Barcelona, 1948 Subías 1948b J. Subias Galter, El Monestir de Sant Pere de Roda, Barcelona, 1948 Supino 1898 I.B. Supino, Catalogo del R. Museo Nazionale di Firenze, Roma, 1898 Sureda 1981 J. Sureda, La pintura romànica a Catalunya, Madrid, 1981 Sureda 2007 M. Sureda, «La Catedral i la Ciutat, dels orígens medievals al segle XVIII», Església, societat i poder a Girona. Segles XVI-XX, Girona, 2007, p. 37-92 Sureda 2010 M. Sureda, «Las reliquias del altar. Colección de lipsanotecas del Museu Episcopal de Vic», De reliquiis, Feuillets de la Cathédrale de Liège, 102-112, 2010, p. 47-62 Sureda 2010 M. Sureda, «Ut corpus sit conformis novo capiti (1347). El pas de la capçalera a la nau en la construcció de la catedral gòtica de Girona», Studium Medievale, III, 2010, p. 271-304 Sureda 2014 M. Sureda, «Clero, espacios y liturgia en la catedral de Vic: la iglesia de Sant Pere en los siglos XII y XIII», Medievalia, 17, 2014, p. 279-320 Sureda 2014 M. Sureda, «Encolpion. Croix pectorale. Croix

Sureda en premsa M. Sureda, «Saint Pierre de Vic au XIe siècle: la cathédrale de l’évêque Oliba», N. Reveyron, S.D. Daussy, (dirs), In Locis Competentibus, Paris, en premsa Sureda, Alcolea 1975 J. Sureda, S. Alcolea, El romànic català. Pintura, Barcelona, 1975 Sutherland 1975 J.N. Sutherland, «The Mission to Constantinople in 968 and Liudprand of Cremona», Traditio, 31, 1975, p. 55-81 Taburet-Delahaye 1989 É. Taburet-Delahaye, L’orfèvrerie gothique au musée de Cluny. XIIIe-début du XVe siècle, Paris, 1989 Taburet-Delahaye 2006 É. Taburet-Delahaye, «Une châsse limousine consacrée à l’Adoration des mages», La Revue du Louvre et des Musées de France, 4, 2006, p. 15-17 Taburet-Delahaye 2008 É. Taburet-Delahaye, «À propos d’une acquisition du musée de Cluny: les châsses limousines consacrées à l’Adoration des Mages», Lemouzi, 6e série, 187, 3e trimestre 2008, p. 133-141 Taburet-Delahaye 2009 E. Taburet-Delahaye, Musée de Cluny, musée national du Moyen Âge. Le guide, Paris, 2009 Taburet-Delahaye, Drake-Boehm dirs 1995 E. Taburet-Delahaye, B. Drake-Boehm (dirs), L’oeuvre de Limoges. Emaux limousins du Moyen Âge (cat. expo.), Musée du Louvre, Paris; The Metropolitan Museum of Art, New York, 1995 Takacs 2006 I. Takacs, Sigismundus rex et imperator. Art et culture au temps de Sigismond de Luxembourg (cat. expo.), Mainz, 2006 Tangheroni 2012 E. Tangheroni, «Sotto il segno del Tau: il centro ospedaliero di Altopascio: storia e funzioni», R. Cecchetti (cur.), La Via Francigena: società e territorio nel cuore della Toscana medievale, Pisa, 2012, p. 205-255 Tedeschi 1991 S. Tedeschi, «Una storica croce processionale etiopica conservata in Italia», Africa: Rivista trimestrale di studi e documentazione dell’Istituto italiano per l’Africa e l’Oriente, Anno 46, n. 2, giugno 1991, p. 163-183

361

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

Terés 1979 M.R. Terés, «Pere ça Anglada, maestro del coro de la catedral de Barcelona. Aspectos documentales y formales», D’Art, 5, 1979, p. 51-71 Terés 1987 M.R. Terés, Pere ça Anglada. Introducció de l’estil internacional en l’escultura catalana, Barcelona, 1987 Terés 1992 M.R. Terés, «Pere Sanglada. Homes mesurant les seves forces», X. Barral (ed.), Prefiguració del Museu Nacional d’Art de Catalunya (cat. expo.), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1992, p. 251-253 Terés 1997 M.R. Terés, «Pere Sanglada. Hombres midiendo sus fuerzas», Cathalonia. Arte gótico en los siglos xiv-xv (cat. expo.), Museo del Prado, Madrid, 1997, p. 143-145 Terés 2003 M.R. Terés, «Les obres de la catedral de Barcelona i la intervenció de Francesc Marata, un escultor del gòtic internacional», Barcelona Quaderns d’Història, 8. El procés urbà i la identitat gòtica de Barcelona, 2003, p. 201-231 Terés 2007 M.R. Terés, «Pere Sanglada i l’arribada del gòtic internacional a Barcelona», A. Pladevall i Font (dir.), L’Art Gòtic a Catalunya. Escultura II. De la plenitud a les darreres influències foranes, Barcelona, 2007, p. 36-56 Terés 2012 M.R. Terés, «Pere Sanglada i taller. Misericòrdies del cor de la catedral de Barcelona», Catalunya 1400. El Gòtic Internacional (cat. expo.), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 2012, p. 151-153 Theotokis 2012 G. Theotokis, «Rus, Varangian and Frankish mercenaries in the service of the Byzantine Emperors (9th-11th c.) – Numbers, Organisation and Battle Tactics in the operational theatres of Asia Minor and the Balkans», Byzantina Symmeikta 22, 2012, p. 126-156 Thirion 1998 J. Thirion, Le mobilier du Moyen Âge et de la Renaissance en France, Dijon, 1998 Thirion 1999 J. Thirion, Le mobilier du Moyen Âge et de la Renaissance en France, Dijon, 1999 Thomas, Boccia 1971 B. Thomas, L.G. Boccia, Armi storiche del Museo Nazionale di Firenze, Palazzo del Bargello, restaurate dall’aiuto austriaco dopo l’alluvione (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 1971 Thomas, Boccia 1971 B. Thomas, L.G. Boccia, Armi storiche del Museo Nazionale di Firenze, Palazzo del Bargello, restaurate dall’aiuto austriaco dopo l’alluvione (cat. expo.), Museo Nazionale del Bargello, Firenze, 1971

362

Timm 2006 F. Timm, Der Palästina-Pilgerbericht des Bernhard von Breidenbach und die Holzschnitte Erhard Reuwichs: die Peregrinatio in terram sanctam (1486) als Propagandainstrument im Mantel der gelehrten Pilgerschrift, Stuttgart, 2006

Valérian 2005 D. Valérian, «Les marchands latins dans les ports musulmans méditerranéens: une minorité confinée dans des espaces communautaires?», Revue des mondes musulmans et de la Méditerranée, 2005, p. 107-110

Tolias 2007 G. Tolias, Isolarii, Fifteenth to Seventeeth Century, The History of Cartography, III: Cartography in the European Renaissance. Part 1, Chicago-London 2007, p. 263-284

Valle com. 1985 J.C. Valle (com.), Santiago de Compostela. 1000 ans de Pèlerinage Européen (cat. expo.), Centrum voor Kunst en Cultuur – Abbaye Saint-Pierre, Gand, 1985

Tomasi 2003 M. Tomasi, «Miti antichi e riti nuziali: sull’iconografia e la funzione dei cofanetti degli Embriachi», Iconographica, 2, 2003, p. 126-145

van Nouhuys 1931a J.W. van Nouhuys, «Het Model van een Spaansch Karveel uit het begin der 15e Eeuw», Verslag omtrent den toestand van het Museum voor Land-en Volkenkunde en van het Maritiem Museum ‘Prins Hendrik’ te Rotterdam over het jaar 1930, Rotterdam, 1931, p. 23-41

Tommasello 1988 B. Tomasello, «Sigillo di Fra Ricco dell’Ospedale di Altopascio», A. Muzzi, B. Tomasello, A. Tori (curs), Sigilli del Museo Nazionale del Bargello vol. III, Sigilli ecclesiastici, Firenze, 1988, n. 622, p. 238 Torra 2011 A. Torra, «El titulado “Liber de penis infernalibus” en un manuscrito de la “Vita prior” de T. de Celano», Estudios franciscanos. Revista de ciencias eclesiásticas, 112, 2011, p. 261-282 Touati 2000 H. Touati, Islam et voyage au Moyen Âge. Histoire et anthropologie d’une pratique lettrée, Paris, 2000 Tous 2015 F. Tous, Les col·leccions de proverbis de Ramon Llull. Estudi de conjunt i edició dels Mil proverbis i dels Proverbis d’ensenyament, Barcelona, 2015 Trélat 2012 Ph. Trélat, «Cat. 121. Plaque de coffret» i «Cat. 122. Plaque de coffret», D. Giovannoni, J. Durand (eds), Chypre: entre Byzance et l’Occident, IVe-XVIe siècle (cat. expo.), Musée du Louvre, Paris, 2012, p. 273-274 Trélat 2013 Ph. Trélat, «Le goût pour Chypre. Objets d’art et tissus précieux importés de Chypre en Occident (XIIIe-XVe siècles)», Cahiers du Centre d’Études Chypriotes, 43, 2013, p. 455-472 Trésor 2001 Le trésor de la Sainte-Chapelle, Paris, 2001 Trivellone 1999 A. Trivellone, «San Giacomo protettore dei pellegrini», M. d’Onofrio (ed.), Romei e Giubilei. Il pellegrinaggio medievale a San Pietro (350-1350) (cat. expo.), Palazzo Venezia, Roma, 1999, cat. 26, p. 298 Trullén dir. 2003 J.M. Trullén (dir.), Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions, Vic, 2003 Türck 2010 V. Türck, «Platte: ein Pilger», A. Wieckzorek, B. Schneidmüller, S. Weinfurter (dir.), Die Staufer und Italien (cat. expo.), Reiss-Engelhorn-Museum, Mannheim, 2010, II, cat. V.A.1, p. 192

van Nouhuys 1931b J.W. van Nouhuys, «The model of a Spanish caravel of the beginning of the 15th century», The Mariner’s Mirror, 17, 1931, p. 327-346 Vandewalle dir. 2002 A. Vandewalle (dir.), Les marchands de la Hanse et la Banque des Médicis. Bruges, marché d’échanges culturels en Europe (cat. expo.), Palais provincial, Loge des Bourgeois, Saaihalle et Hotel Bladelin, Bruges, Oostkamp, 2002 Vanni 1995 F.M. Vanni, Il segno dei mercanti, tessere mercantili medievali del Museo Statale d’Arte Medievales e Moderna di Arezzo, Firenze, 1995 Vasari 1966 G. Vasari, Le Vite de’ più eccellenti pittori scultori e architettori nelle redazioni del 1550 e 1568, ed. R. Bettarini, commento P. Barocchi, III, Firenze, 1966, Vasiliev 1932 A. A. Vasiliev, «Pero Tafur, A Spanish Traveller of the Fifteenth Century and His Visit to Constantinople, and Trebizond, and Italy», Byzantion, 7, 1932, p. 75-122 Vaslef 1984 I. Vaslef, The Role of St Roch as a Plague Saint: A Late Medieval Hagiographic Tradition, tesi doctoral, Catholic University of America, Washington D.C., 1984 Vauchez 1968 A. Vauchez, «Rocco», Bibliotheca Sanctorum, vol. XI, Roma, 1968, cols. 264-273 Vauchez 2000 A. Vauchez, «San Rocco: tradizioni agiografiche e storia del culto», San Rocco nell’arte. Un pellegrino sulla via Francigena (cat. expo.), Milano, 2000, p. 13-19 Velasco 2011 A. Velasco, Devocions pintades. Retaules de les Valls d’Àneu (segles XV-XVI), Lleida, 2011 Velasco 2013 A. Velasco, «Antiquaris, Església i les vendes de patrimoni artístic al bisbat de Lleida (1875-1936)», B. Bassegoda, I. Domènech (ed.), Antiquaris, experts,

bibliografia

col·leccionistes i museus. El comerç, l’estudi i la salvaguarda de l’art a la Catalunya del segle XX, Bellaterra-Barcelona-Girona-Lleida, 2013, p. 225-290 Velasco, Ros, Vilarrubias 2011 A. Velasco, E. Ros, D. Vilarrubias, «Una botella de producción persa (s. IX-X) reutilizada como lipsanoteca en la iglesia de Santa Maria de Cap d’Aran (Val d’Aran, España)», Journal of Glass Studies, 53, 2011, p. 243-246

Vidal 2000 S. Vidal, «Los encolpia bizantinos de bronce en relieve del levante peninsular: Sant Pere de Rodes y Sant Cugat del Vallès», V Reunió d’Arqueologia Cristiana Hispànica (Cartagena 1998), Barcelona, 2000, p. 551-570 Vidal 2002 S. Vidal, «El tresor altmedieval», I. Lorés, El monestir de Sant Pere de Rodes, Bellaterra-BarcelonaGirona-Lleida, 2002, p. 157-184

Vélez et al. 2006 P. Vélez; E. Riu-Barrera; J. Barrachina; S. Llonch, La fortuna d’unes obres. Sant Pere de Rodes, del monestir al museu, (Quaderns del Museu Frederic Marès, Exposicions 12), Barcelona, 2006

Vidal 2007 J. Vidal, «El centro de producción de tapices de Tortosa (ca. 1425-1493/1513)», Ars Longa, 16, 2007, p. 23-38

Verdaguer 2008 J. Verdaguer, «Reliquiari de la Vera Creu», M. Castiñeiras (ed.), El cel pintat. El baldaquí de Tost (cat. expo.), Museu Episcopal, Vic, 2008, cat. 1-4, p.7679

Vidal 2014 S. Vidal, «Tres piezas bizantinas con funciones apotropaicas conservadas en el Museo Arqueológico Nacional: dos enkolpia y un “sello” bivalvo inédito», Estudios Bizantinos, 2, 2014, p. 87-124

Verdaguer 2012 J. Verdaguer, «Mare de Déu del Puig de França», I bambini e il cielo (cat. expo.), Casa delle Esposizioni, Illegio, Torino, 2012, cat. 33, p. 209-211

Vikan 2010 G. Vikan, Early Byzantine Pilgrimage Art (rev. ed.), Washington D.C., 2010

Verdon 1998 J. Verdon, Voyager au Moyen Âge, Paris, 1998 Vernet 1975 J. Vernet Ginés, Historia de la Ciencia Española, Madrid, 1975 Verö 2006 M. Verö, «Bemerkungen zu den beinsätteln aus der Sigismundzeit», in Sigismundus rex et imperator: Kunst und Kultur zur Zeit Sigismunds von Luxemburg 1387-1437 (cat. expo.), Szépmvészeti Muzeum, Budapest; Musée national d’histoire et d’art, Luxemburg; Mainz, 2006, n. 24, p. 270-278 Victor 2010 S. Victor, «La mobilité professionnelle des ouvriers du bâtiment: l’exemple de Gérone au XVe siècle», Des sociétés en mouvement. Migrations et mobilité au Moyen Âge, Paris, 2010, p. 137-146 Victor 2011 S. Victor, «L’expertise architecturale au service d’une décision controversée: la cathédrale de Gérone, 1386 et 1416», Experts et expertise au Moyen Âge. Consilium quaeritur a perito, Oxford, 2011, p. 243-253 Victor 2013 S. Victor, «Experts et expertises sur les chantiers cathédraux: l’exemple de Gérone au bas Moyen Âge», Cl. Denjean, L. Feller (eds), Expertise et valeur des choses au Moyen Âge, Paris, 2013, p. 131-137 Vidal 1999 S. Vidal, «Les arts de l’objecte a Catalunya de la fi del regne visigot al Romànic (segles VIII-X): el tresor altmedieval de Sant pere de Rodes», Catalunya a l’època carolíngia. Art i cultura abans del romànic (segles IX i X) (cat. expo.), Museu Nacional d’Art de Catalunya, Barcelona, 1999, p. 257

Villa-Amil 1898 J. Villa-Amil, «La azabachería compostelana», Boletín de la Sociedad Española de Excursiones, 6-72, 1898, p. 185-194 Villanueva 1821 J. Villanueva, Viage literario á las Iglesias de España, VI, Madrid, 1821 Villanueva 1850 J. Villanueva, Viage literario á las Iglesias de España. Tomo XII. Viage á Urgel y á Gerona, Madrid, 1850 Violaris 2012 Y. Violaris, «Cat. 59. Pendentif: saint Nicolas» i «Cat. 60. Pendentif: saint évêque», D. Giovannoni, J. Durand (ed.s), Chypre: entre Byzance et l’Occident, IVe-XVIe siècle (cat. expo.), Musée du Louvre, Paris, 2012, p. 171 i 173 Visit 1948 Visit to the holy places of Egypt, Sinai, Palestine, and Syria in 1384, by Frescobaldi, Gucci & Sigoli. Translated from the Italian by Theophilus Bellorini and Eugene Hoade, Jerusalem, 1948 Volbach 1976 W.F. Volbach, Elfenbeinskulpturen der Spätantike und des frühen Mittelalters, 3a ed., Mainz, 1976 Von Wilkens 1982 L. Von Wilkens, «Zur kunstgeschichtlichen Einordnung des Reliquienbeutels», Jahrbuch der Bayerischen Denkmalpflege. Forschungen und Berichte, XXXIV, 1982, p. 85-88 Weber 1972 E.E.J. Weber, La Boîte de messager en tant que signe distinctif du message à pied, Haarlem, 1972 Weiss 1964 R. Weiss, «Un umanista antiquario: Cristoforo

Buondelmonti», Lettere Italiane, 16, 1964, p. 105106 Weiss 1966 R. Weiss, «Ciriaco d’Ancona in Oriente», A. Pertusi (ed.), Venezia e l’Oriente fra tardo medievo e rinascimento, Firenze, 1966, p. 323-337 Weithman 2014 P. Weithman, «Augustine’s political philosophy», D.V. Meconi, E. Stumo (eds), The Cambridge Companion to Augustine, Cambridge, 2014, p. 231-250 Weitzmann 1966 K. Weitzmann, «Various Aspects of Byzantine Influence on the Latin Countries from the 6th to the 12th Century»,  Dumbarton Oaks Papers,  20, 1966, p. 3-24 Weitzmann 1972 K. Weitzmann, Catalogue of the Byzantine and Early Mediaeval Antiquities in the Dumbarton Oaks Collection, III, Washington D.C., 1972 Weitzmann 1974 K. Weitzmann, «Loca Sancta and the Representational Arts of Palestine», Dumbarton Oaks Papers, 28, 1974, p. 31-55 Westerdahl 1992 C. Westerdahl, «The Maritime Cultural Landscape», The International Journal of Nautical Archaeology, 21, 1, 1992, p. 5-14 Westerdahl 1995 C. Westerdahl, «Traditional zones of transport geography in relation to shiptypes», Olsen Olaf, Skamby-Madsen Jan, Rieck Flemming (dirs), Shipshape. Essays for Ole Crumlin-Pedersen, Roskilde, 1995, p. 213-230 Westermann-Angerhausen 1996 H. Westermann-Angerhausen, Die Heiligen Drei Könige im Museum Schnütgen, Köln, 1996 Westrem 2001 S.D. Westrem, The Hereford map. A Transcription and Translation of the Legends with Commentary, Turnhout, 2001 Whitehouse 2010 D. Whitehouse, Islamic Glass in The Corning Museum of Glass, I, Corning, 2010 White-Le Goff 2006 M. White-Le Goff, Changer le monde. Réécritures d’une légende. Le purgatoire de saint Patrick, Paris, 2006 Wilkinson trans. 1981 J. Wilkinson (trans.), Egeria’s Travels to the Holy Land, Jerusalem, 1981 Willberg 1998 A. Willberg, Goldschmiede-Kunst des Mittelalters. Meisterwerke im Schnütgen-Museum Köln, Köln, 1998 Williamson, Davies 2014 P. Williamson, G. Davies, Medieval Ivory Carvings 1200-1550, London, 2014

363

V I ATJA R A L’ E DAT M I TJA N A

Winter 1986 H. Winter, La nau catalana de 1450. Traducció de l’alemany i cloenda de S. Hernández i Izal, Barcelona, 1986 Wirth 1990 Eugen Wirth, «Alep et les courants commerciaux entre l’Europe et l’Asie du XIIe au XVIe siècles», Revue du Monde musulman et de la Méditerranée, 55, 1990, p. 44-56 Wolf 1999 G. Wolf, «‘Pinta della nostra effigie’. La Veronica come richiamo dei romei», M. D’Onofrio (ed.), Romei e Giubilei. Il pellegrinaggio medievale a San Pietro (350-1350) (cat. expo.), Palazzo Venezia, Roma, 1999, p. 211-218 Woodward 1987 D. Woodward, «Medieval mappaemundi», The History of Cartography, t. I: Cartography in Prehistoric, Ancient and Medieval Europe and the Mediterranean, Chicago-London, 1987, p. 286-370

364

Wright 2014 C. Wright, The  Gattilusio  Lordships and the Aegean World 1355-1462, Leiden-Boston, 2014 Wüst dir. 2010 W. Wüst (dir.), Bayern-Italien (cat. expo.), Maximilianmuseum, Augsburg; Kloster Sankt Mang, Füssen, Augsburg, 2010, p. 114 Yarza 2001 J. Yarza, «Bassa e il Maestro dell’Incoronazione di Bellpuig», Notizie da Palazzo Albani, XXII-XXIX (1993-2000), 2001, p. 37-56 Ylla-Català 1992 G. Ylla-Català, «[Lipsanoteca de Tost]», Catalunya Romànica VI. Alt Urgell, Barcelona, 1992, p. 295 Zaleski 1985 C.G. Zaleski, «St Patrick’s Purgatory: pilgrimage motifs in a medieval otherworld vision», Journal of the History of Ideas, 46:4, 1985, p. 467-485