El turisme negre: estudi de destinacions, motivacional i la seva classificació

EL TURISME NEGRE:

ESTUDI DE DESTINACIONS, MOTIVACIONAL I LA SEVA CLASSIFICACIÓ 18/07/13

Poble vell. Corbera d'Ebre

Segueix-nos a:

Fotografies - Àlbum 2

WOWSlider.com

Copyright © Associació del Poble Vell - Corbera d'Ebre

poblevell.cat/ca/fotos/fotos2/fotos2.html

18/07/13

9/11 memorial - Cerca amb Google

One  To  World onetoworld.blogspot.com  -­  1500  ×  1007  -­  Més  mides Visita  la  pàgina

Oriol Abulí Vergés Treball de fi de Grau en turisme Universitat de Girona

Mostra  la  imatge  original

També  podeu  provar  aquestes:

Cerca  per  imatge

Tutoritzat per Marta Ministral i Masgrau

És  possible  que  les  imatges  estiguin  protegides  per  drets  d'autor.

La vida dels morts està en la memòria dels vius - Marc Tul·li Ciceró

ÍNDEXS ÍNDEX DE CONTINGUTS 1. Introducció ........................................................................................................ 3 1.1. Objectius del treball ................................................................................... 3 1.2. Dels viatgers romàntics al turisme negre ................................................... 6 1.3. Història del concepte “turisme negre” .......................................................10 1.4. Classificació del turisme negre ................................................................ 12 2. La psicologia del pensament turístic en destinacions de turisme negre.. 17 3. Estudi de l’opinió i motivació sobre el turisme negre ................................ 21 3.1. Resultats dels enquestats catalans ......................................................... 22 3.2. Resultats dels enquestats espanyols i del món ....................................... 24 3.3. Altres aspectes dels dos perfils enquestats ............................................. 26 3.4. Anàlisi dels resultats ................................................................................ 27 4. Les principals destinacions de turisme negre ............................................. 28 4.1. Destinacions principals al món (excepte Europa) .................................... 28 4.2. Destinacions principals a Europa ............................................................ 32 4.3. Destinacions principals a Catalunya ........................................................ 37 5. La creació d’una ruta turística de turisme negre ......................................... 41 5.1. Creació d’una ruta turística ...................................................................... 41 5.2. La ruta negra a Catalunya ....................................................................... 43 5.2.1. Detalls de la ruta .............................................................................. 48 5.3. Fulletó representatiu de la “ruta negra per Catalunya” ............................ 52 6. Conclusions .................................................................................................... 54 7. Bibliografia ...................................................................................................... 59 8. Agraïments ...................................................................................................... 65 ! ÍNDEX DE FIGURES 1. IMATGES 1.1. Aspecte i preguntes de l’enquesta realitzada .......................................... 21 1.2. Castell de Sant Ferran ............................................................................. 43 1.3. Cementiri de Montjuïc .............................................................................. 44 1

1.4. Aplec lerrouxista (1911) ........................................................................... 45 1.5. Cartell de la pel·lícula “Bruc, la llegenda” ................................................ 45 1.6. “Marimon” ................................................................................................ 46 1.7. Poble vell de Corbera d’Ebre ................................................................... 46 1.8. Amfiteatre romà de Tarragona ................................................................. 47 1.9. Monument a Timbaler del Bruc (El Bruc) ................................................. 50 1.10. Reproducció del fulletó de la “ruta negra per Catalunya ......................... 52 2. MAPES 2.1. Destinacions de turisme negre al món (excepte Europa) ........................ 31 2.2. Destinacions de turisme negre a Europa ................................................. 36 2.3. Destinacions de turisme negre a Catalunya ............................................ 40 2.4. Tram sencer de la “Ruta negra a Catalunya” ........................................... 48 2.5. Primer tram de la “ruta negra a Catalunya” ............................................. 49 2.6. Segon tram de la “ruta negra a Catalunya” ............................................. 50 2.7. Tercer tram de la “ruta negra a Catalunya” .............................................. 51 3. GRÀFICS 3.1. Edat dels enquestats catalans ................................................................. 22 3.2. Tipus de destinació de turisme negre visitada pels enquestats catalans 23 3.3. Tipus de destinació de turisme negre visitada pels enquestats espanyols i del món .................................................................................................... 25 3.4. Motivació esperada pels enquestats no visitants de destinacions de turisme negre a l’hora de visitar dites destinacions ................................. 26 3.5. Motiu pel qual no han visitat destinacions de turisme negre dels enquestats que no les han visitat ............................................................ 26 4. ESQUEMES I FIGURES 4.1. Intensitat en l’experiència del turista (Stone, 2006) ................................. 16 4.2. “L’escalafó del viatger” (Hsu & Huang 2008, Bowen & Clark 2009)..........19 4.3. Núvol de paraules sobre la sensació dels enquestats catalans .............. 24 4.4. Núvol de paraules sobre la sensació dels enquestats espanyols i del món .......................................................................................................... 25 4.5. Evolució del “conjunt interpretatiu” d’una ruta turística ............................ 42 1. INTRODUCCIÓ 2

1.1. OBJECTIUS DEL TREBALL L’objectiu principal d’aquest treball és entendre el turisme negre i tots els recursos que se’n puguin considerar, així com conèixer també la motivació del turista a l’hora de visitar aquestes destinacions. Però aquest estudi és un estudi des de la meva terra, des de Catalunya. Així doncs l’objectiu principal esdevé fer un estudi del turista català del turisme negre. A través d’una gran varietat d’articles, pàgines web i treballs acadèmics, he comprès com d’ample és aquest concepte i, també explorant un altre camp diferent del turisme, he comprovat com de complexa és la ment humana. Així doncs, m’interessava saber què en pensa el meu entorn d’aquest tipus de turisme, i què és el que encara no coneixia i podia visitar dins d’aquest nínxol del turisme. Un altre detall era trobar els límits, si n’hi han, a l’hora de voler arribar a presenciar elements directament relacionats amb la mort. I clarament he trobat com el meu entorn, en part el coneix, tot i que una bona part ja és l’entorn de la Facultat de Turisme, que tenen aquest coneixement gràcies als estudis de grau. El resultat de l’estudi de camp, amb una enquesta ben curta i adaptada als meus dubtes i objectius, ha estat satisfactori, i m’ha permès entendre com molta gent, tot havent visitat aquestes destinacions, no coneixien el concepte i no n’eren conscients que moltes destinacions podien estar relacionades directament amb la mort. Un altre element que em feia especial interès descobrir, fou el patrimoni català. Tots coneixem que es poden visitar camps de concentració a Polònia (AuschwitzBirkenau), però cal que anem tant lluny? La resposta és no. Inicialment, recordava el museu de l’exili a la Jonquera, i crec que m’estic perdent moltes destinacions que podria visitar. Així doncs, aquest treball ha estat l’eina perfecta per a ampliar els meus coneixements d’aquest patrimoni tant variat que tenim a Catalunya.

3

Em vaig proposar crear la ruta turística per Catalunya d’aquest tipus de turisme, que tractés les diferents tipus de destinacions turístiques i el fil conductor corresponent, per així entendre de facto com es crea i què s’ha de tenir en compte per crear-la. Amb la recerca que vaig fer, vaig entendre com la ruta turística és un element molt més complex que un simple producte turístic, i la seva creació passa per una sèrie de fases i afectava a molts recursos i entitats per a satisfer les necessitats del turista. Per a donar a conèixer aquesta ruta, he creat un fulletó en forma de tríptic que em permeti exposar més gràfica- i simplement la “ruta negra per Catalunya”. Conté una descripció i una sèrie d’imatges de la ruta que la fan més fàcil d’entendre, així com dades per contactar amb les destinacions que la conformen. Per entendre el turisme fosc, aquest treball ha aportat el nombre de turistes que visiten anualment les destinacions seleccionades per a entendre la varietat del turisme negre, així com també les escollides per conformar una ruta del patrimoni de turisme negre a Catalunya. A més d’aquesta dada, s’ha fet un treball de camp on els enquestats eren majoritàriament catalans i se’ls demanava un perfil personal (edat, sexe i procedència), a més de la seva opinió respecte el turisme negre depenent de si havien visitat o no destinacions d’aquest caire. També se’ls demanava especialment, si havien visitat alguna/es destinació/ons, quines eren per tal de classificar-les. Apart d’això, amb aquest treball, el que també volia obtenir és una certa percepció de com la cultura pot estar relacionada amb aquest tipus de turisme, tot fent la selecció dels diversos i múltiples indrets de turisme fosc que es troben per tot el món, des de tres òptiques diferents: la mundial, l’europea i la catalana. Aquesta recerca em va permetre entendre que ni jo mateix recordava totes les destinacions turístiques que coneixia que eren de turisme negre, i en vaig descobrir de noves, més d’una realment aterradora. El que també em va semblar sorprenent són moltes xifres de visitants en destinacions que no semblaven haver de tenir tantes visites (per exemple, a Tailàndia, el territori on hi va haver un tsunami). L’ésser 4

humà em va ensenyar com encara pateix pel passat, i no per voler oblidar, sinó per a no repetir errors ja comesos. Amb aquest treball, el que també volia obtenir és una certa percepció de com la cultura pot estar relacionada amb aquest tipus de turisme, tot fent una selecció dels diversos i múltiples indrets de turisme fosc que es troben per tot el món, des de tres òptiques diferents: la mundial, l’europea i la catalana. Aquesta recerca em va permetre entendre que ni jo mateix recordava totes les destinacions turístiques que coneixia que eren de turisme negre, i en vaig descobrir de noves, més d’una realment aterradora. El que també em va semblar sorprenent són moltes xifres de visitants en destinacions que no semblaven haver de tenir tantes visites (per exemple, a Tailàndia, el territori on hi va haver un tsunami). L’ésser humà em va ensenyar com encara pateix pel passat, i no per voler oblidar, sinó per a no repetir errors ja comesos.

5

1.2. DELS VIATGERS ROMÀNTICS AL TURISME NEGRE Vist que el turisme negre és un tipus de turisme que pot confondre, hom cal que entengui molt bé el concepte, i el sàpiga diferenciar de qualsevol altre que s’hi pugui assemblar per qualsevol tipus de connotació, com per exemple el narcoturisme. Però primer de tot, és important recordar què és el turisme. Segons l’Organització Mundial del Turisme, el turisme són “les activitats que realitzen les persones durant els seus viatges i estades en llocs diferents al del seu entorn habitual, per un període de temps consecutiu inferior a un any, amb finalitats d’oci, negocis i altres motius”. Altres definicions el deixen com “el petit brut secret de la indústria del turisme” (Marcel 2004), o “una sèrie de barreja de capes d’història i patrimoni, turisme i tragèdies”. Una inevitable és que la mort sempre hi serà, i el turisme fosc, si no desapareix la motivació per viatjar, sempre anirà actualitzant, i incrementant les seves destinacions. Des del seu naixement, al segle XIX, amb l’objectiu hedonista en els viatges, per part dels viatgers romàntics, hi ha hagut diverses concepcions i maneres de fer turisme. Alguns com Georges Borrow van començar a viatjar per motivació laboral, mentre que a posteriori va acabar sent per plaer. Aquest escriptor anglès va deixar nombroses novel·les i llibres de viatges basats en les seves experiències personals per diversos països de l’Europa del segle XIX. Els primers turistes van ser els viatgers romàntics, que fugien de la rutina, buscaven trobar-se a sí mateixos i escrivien relats normalment exagerats en els que sempre hi apareixien ells. Els ambients onírics foren els més presents en els seus viatges, especialment la naturalesa, vestigis de ciutats d’un altre període i els espais exòtics. Aquests viatgers van tenir clar aquest concepte des de l’inici del moviment. Ara bé, no es tingué una definició com a tal del turisme, fins que no arribà Thomas Cook, amb el seu viatge organitzat al congrés d’antialcohòlics a Loughborough el 1841. Aquest habitant de Leicester, formava part de la lliga antialcohòlica i va iniciar l’organització de viatges a Liverpool, Escòcia, Londres i Amèrica i Orient. El dit primer viatge es realitzà noliejant un tren per un grup de gent. No fou un gran 6

èxit econòmic, però el britànic descobrí una activitat amb possible benefici pel futur. Un altre símbol d’aquest tipus de turisme hedonista és la popular síndrome d’Stendhal, l’efecte que provoca una sobredosi de bellesa, com la del propi creador del concepte en veure l’interior de la Santa Croce de Florència. Amb això es van començar a desenvolupar diversos tipus de turisme, el de balnearis, el de muntanya i l’urbà, fins arribar al fordisme, turisme de l’any 1947 que es fonamentava de les vacances pagades i la cadena de muntatge de Henry Ford: la producció i consumició en massa. En definitiva, fou l’estandardització. Finalment, va arribar la seva antítesi en el post-fordisme. És llavors, a partir de la crisi del petroli de 1973, quan sorgeix el concepte d’oci. També hi aparegué el perfil del viatger que no vol fer turisme, sinó anar als llocs on no va el turisme i evitar les masses. Un retorn al premodernisme però sense cap límit en quant a lloc i activitat per a gaudir del temps lliure. En aquest moment és quan comença a arribar un nou concepte de turisme contemporani, el turisme fosc o turisme negre. Aquest tipus de turisme, internacionalment conegut com a dark tourism, consisteix en una forma de turisme que situa l’horror com a objecte de la mirada turística. I de quina mena d’horror es pot parlar? Doncs el terror en sí mateix, tot allò que està directament relacionat amb la mort, el genocidi, ja sigui obra de l’ésser humà (el gulag de Goli Otok, la central nuclear de Chernobyl, el sisè pis de la Plaça Dealey de Dallas, punt des d’on Kennedy va ser assassinat) o de la natura (les horroroses patologies del museu de Medicina a Ciutat del Cap, zones devastades per tsunamis o huracans). Segons el Dr. Philip Stone de l’universitat de Lancaster, el turisme negre, també conegut com a Dark Tourism, o Grief Tourism és l’acte de viatjar i visitar indrets, destinacions i exhibicions que mostren la mort real o recreada, patiment o el més o menys macabre com a tema principal. És en aquest moment quan sorgeix la paraula narcoturisme. Aquest fenomen no s’ha de relacionar amb aquest tipus de turisme, ja que es fonamenta bàsicament 7

en el viatge o desplaçament pur amb l’objectiu d’adquirir i consumir droga. Fins i tot, en aquest tipus de turisme existeix una altra experiència que és assistir en la producció de droga en laboratoris òbviament clandestins. Concentrat a Holanda, on hi ha una legislació permissiva amb el consum de drogues, i en altres punts amb facilitat per accedir-hi com Tailàndia. Un punt important per aquest tipus de turisme és a Sierra Nevada de Santa Marta, Colòmbia, on hi fan visites guiades a antics centres d’elaboració de droga. També trobem altres tipus de turisme que són “foscos” i no representen la relació directa amb la mort, com el temible turisme sexual a diversos països asiàtics. És a dir, no s’hauria de confondre amb el turisme que busqui fer activitats que s’allunyin de la moral o siguin activitats clandestines. En el cas del turisme negre, el més extrem podria ser el tanaturisme, tot i que és completament diferent al narcoturisme o turisme sexual. Però per entendre més bé el turisme negre hauríem d’entendre primer els llocs foscos com a tal. Tots aquests indrets necessiten una gestió turística molt especial, ja que han de vetllar pel respecte a les víctimes de l’esdeveniment i també mai buscar la glorificació d’aquest succés. Per posar un exemple, els camps de concentració nazis repartits per Europa, han de mostrar la vida al camp i intentar explicar la història de manera que els visitants que hi assisteixin i puguin ser familiars de víctimes no se sentin enganyats o escarnits, mentre que els visitants que tinguin ideologies properes al nazisme, si arriben a visitar els camps, no puguin malmetre la imatge o l’ambient de la destinació. Aquest equilibri s’aconsegueix amb una bona gestió constant. En situacions com els camps de concentració nazis o també els gulags, hi ha una feina doblement afegida, la qual és la imatge de la destinació. La societat alemanya ha demostrat clarament un rebuig per la ideologia del Tercer Reich i monuments com els de l’Holocaust a Berlín són mostres d’indrets de turisme negre, que a més de la necessitat d’una bona gestió que acabem d’apuntar, han de

8

deixar clarament palesa l’animadversió envers la ideologia nazi i millorar la imatge de respecte i homenatge de la societat alemanya. Així doncs la sensibilitat és avui en dia un dels aspectes més relacionats amb el turisme negre i la gestió de les seves destinacions. Ara bé, durant el segle XXI és quan s’ha popularitzat i estès més, cosa que pot donar a entendre com la societat accepta aquesta activitat i ho engloba com una altra necessitat humana. En definitiva, el turisme negre és un subgrup del turisme, però com es pot arribar a considerar, no n’és l’únic, i té una relació i col·laboració amb els altres. Per exemple, el turisme educatiu. Aquest tipus de turisme pot ser més aviat entès com el resultat del turisme negre, en basar-se en el fet de viatjar amb l’objectiu d’aprendre i conèixer quelcom nou. Una de les motivacions principals a l’hora de viatjar i fer turisme és obrir la ment, expandir el coneixement, tot i que aquest tipus de turisme és més específic i es pot considerar més destinat per exemple als empty-nesters, persones que tenen fills que ja no viuen a casa seva. El següent exemple és el turisme cultural, bàsicament per la relació que pot tenir el veure com altres societats han patit catàstrofes (podríem comparar l’Holocaust provocat pels nazis amb el genocidi de la presó S-21 de Tuol Sleng). En tercer lloc, el turisme d’interès especial, que fa referència a l’interès nou o creixent per un lloc, podria ser encara més relacionat amb el turisme negre, ja que el viatge es fonamenta en la visita d’un lloc en concret. Així doncs, anem veient com els diversos tipus de turisme poden ser sinònims parcials amb el turisme fosc, per arribar al turisme patrimonial, basat en les motivacions i percepcions dels turistes. Destaca arribar a la conclusió com la motivació per visitar un lloc es basa en les característiques del lloc respecte la percepció del turista del seu propi patrimoni. La destrucció del patrimoni és un clar incentiu o element a destacar a l’hora d’atraure al turista. Vegeu, per exemple, l’atracció del mercat turístic d’Israel per les destinacions que ha deixat l’Holocaust.

9

1.3. HISTÒRIA DEL CONCEPTE TURISME NEGRE Ja s’ha citat com el turisme negre, conegut com a tal, ha aflorat molt el darrer segle XXI. El que és menys clar és com portem tota la vida realitzant una activitat que no és explícitament el turisme, però sí que és “negra”. Val a dir com, la visita de cementiris, llocs on hi han succeït guerres, amfiteatres on hi morien milers de gladiadors, etc., o sia, indrets indirectament relacionats amb la mort de persones, es visiten involuntàriament i regularment. Segons diverses fonts, l’interès del turista per la mort recent, desastres i atrocitats, és un fenomen en creixement dels darrers segles XX i XXI, que els turistes se n’han adonat i han intentat entendre-ho. John Lennon i Malcom Foley, autors del llibre Dark Tourism: attraction of death and disaster. (2000, Continuum) estableixen com el turisme negre és tant un producte de les circumstàncies del més recent món modern i una influència important per aquestes. En alguns estudis (Vellas and Becherel, 1995; Lickorish and Jenkins, 1997), el pelegrinatge es veu com una de les formes més antigues de turisme. Insistint en l’argument anterior, el pelegrinatge és sovint associat amb la mort de persones o grups, majoritàriament en circumstàncies associades amb la violència i l’inoportú. Així mateix, aquestes morts tendeixen a tenir un significat religiós o ideològic, que transcendeix l’esdeveniment a dotar-ne el significat a un grup de persones. Altres, serveixen com a actes de record, fins i tot amb significats adquirits en certs moments de l’any. Cal tenir en compte, també, com el terme turisme negre, forma part d’un nínxol del turisme, i no és de la mateixa manera una branca com podria ésser el turisme cultural, tot i compartir-hi característiques. Tarlow (2005, 48) el categoritza com “un turisme d’interès especial, tot formant part d’un nínxol del turisme”. I un nínxol del turisme, ben bé, és el contrari del turisme convencional que requereix masses de turistes: requereix pocs turistes i és localitzat en llocs autèntics. Així doncs, el turisme negre, com a concepte, és jove, cada cop més popular, i la seva oferta cada cop més ampla. Però el que és cert, és que el turisme negre 10

apareix molt sovint en destinacions que no van ser creades per atraure al turisme, i això les fa més autèntiques.

11

1.4. CLASSIFICACIÓ DEL TURISME NEGRE Ja s’ha citat que el turisme negre té destinacions que estan estretament relacionades amb la mort. Però quines destinacions hi poden estar relacionades? realment són més de les que un servidor es podia imaginar. Però què és realment una destinació de turisme negre? Stone (2005), proposa la següent definició: “indrets, construïts voluntàriament o no, que atrauen visitants pagant o gratuïtament, i que tenen el la mort real o simulada, i dolor o patiment com a tema principal”. Aprofitant les classificacions ja establertes per altres autors, s’han afegit algunes altres que puguin ajudar a entendre com aquest nínxol del turisme és molt present en gairebé qualsevol territori. - Indrets: Dann (2004), estableix una classificació per temes en els indrets: - Llocs perillosos: Chernobyl, Ucraïna - Cases encantades: indrets fantasma a la Ruta 66, EUA. - Camps de la mort: camp de concentració de Sachsenhausen, Berlín - Itineraris de la tortura: ruta de Jack el Desbudellador, Londres, Regne Unit - Monuments: Kušen (2002) classifica els monuments immobles en: - Cementiris: cementiri San Joaquin, Iloilo, Illes Filipines - Parcs cementiris: Parc del cementiri d’Abney, Londres, Regne Unit. - Àrees i estructures memorials: monument al memorial de l’Holocaust, Berlín. - Esglésies, catedrals, basíliques i mausoleus: Monestir de Santa Maria de Ripoll (amb la tomba de Guifré el Pilós), Necròpolis de Gizeh a Egipte (complexos funeraris de Kheops, Khefren, Menkaure i Khentkaus). - Tipus de turisme negre: la pàgina web Grief Tourism ofereix una classificació segons el propi tipus de turisme fosc:

12

- Turisme de camps de batalla: hi ha hagut moltes guerres, i amb aquestes s’han creat encara més destinacions. Gettysburg National Military Park, Pennsylvania, EUA. - Turisme de cementiris: un turisme més de ritual, o d’admiració per la tomba que es va a visitar. Père-LaChaise, Paris, França - Turisme de desastres: dedicat concretament al turisme de desastres naturals. Huracà Katrina, EUA. - Turisme fantasma: llocs suposadament encantats, fins i tot paquets per anar a “caçar fantasmes”. Pengersick Castle, Cornwall, Anglaterra. - Turisme d’Holocaust: no tot l’Holocaust és el que van rebre els jueus per part del nazis. La paraula Holocaust, de fet, significa “calamitat” en hebreu. Un exemple diferent és Drancy, a França, on els jueus eren concentrats abans d’enviar-los als camps de concentració. - Turisme de presons: moltes són molt populars i conegudes, algunes permeten fins i tot viure com un pres. Illes de la Salvació: Diable, Royale i St. Joseph, Guaiana Francesa. - Tanaturisme: és la branca del turisme negre més extrem: involucra l’observació de la mort en el moment que succeeix. Un clar exemple és un “enterrament al cel”, típic del Tibet i la religió budista. Consisteix en, després de resar durant tres dies per ajudar al mort a travessar els 49 nivells del “bard”, es deixa el cadàver amb talls fets pels familiars a la carn per a que els voltors es vagin menjant primer la carn, i a posteriori els ossos que han estat triturats i barrejats amb la farina tsampa. D’aquesta manera, el mort “s’eleva als núvols”. - Els 7 proveïdors foscos: Stone (2006), proposa en un article els “Set Subministradors Foscos” un marc conceptual en el qual es pot trobar l’aportació de diversos productes: - Fàbriques de diversió fosca: presenten mort real o fictícia amb ètica comercial. “Dracula Park” a Romania. - Exhibicions fosques: ofereixen productes relacionats amb la mort amb un missatge commemoratiu, educatiu i reflexiu, tot i que també requereixen un

13

enfocament comercial. Exhibició “Body Worlds”, on es veien cossos humans conservats amb una tècnica anomenada plastinació. - Masmorres fosques: presenten codis penals i judicials amb actes i itineraris. Tenen elements foscos i d’altres no tant. “Family attraction of the year”, a les galeries de justícia de Nottingham, Regne Unit, fent participar al visitant amb el lema “Sent la por”. - Llocs de descans negres: principalment referint-se a cementiris. L’exemple més destacat és el cementiri Père-Lachaise de París, França, cada cop més enfocat amb objectiu comercial i d’entreteniment (vegeu tours de la mort a Hollywood). - Santuaris foscos: amb una infraestructura turística molt petita, i força propers a llocs amb successos de mort. Les portes del Palau Kensington, lloc de la mort de la princesa de Gal·les, Diana el 1997, són un clar exemple. Aquest lloc va ser reconstruït a Althorp House, més turístic. - Llocs de conflictes foscos: originalment sense cap propòsit turístic fosc, centrats en història i guerra, tenen un enfocament commemoratiu i educatiu. Waterloo, Bèlgica, camp de la batalla. - Camps foscos de genocidi: estan al punt més fosc del turisme. Contenen genocidi, atrocitat i catàstrofe. Els gulags soviètics en són un clar exemple. - Distància: segons la distància que té la destinació turística del lloc concret on va succeir. Com més a prop, més fàcil és l’atracció del turista per la destinació. - Destinació en el lloc dels fets: les faveles, Brasil - Destinació propera o llunyana al lloc dels fets: museu dels jueus, Berlín. - Continent: es tracta d’una tomba, de l’espai on va succeir, d’un objecte significatiu per l’esdeveniment...? - Recorregut: una visita a un punt en concret, o una sèrie de nodes que conformen una ruta? (Ruta de jack el desbudellador, o visita d’un punt determinat en aquesta ruta). - Realitat: si bé la majoria de destinacions són reals, algunes impliquen ficció. - Destinacions de turisme negre sobre fets reals: la gran majoria.

14

- Destinacions de turisme negre sobre fets no reals: gairebé sempre basats en literatura, televisió o cinema. Per exemple, on es van gravar les escenes de La llista de Schindler. La quarta classificació dins l’apartat de monuments, és afegida per l’autor d’aquest treball, ja que es considera d’important significat pel seu continent: personatges importants enterrats en el seu interior, i també poden ser l’objectiu de la visita del turista. Així doncs, els apartats que no tenen detallat el nom de la font d'origen són també proposats per l’autor d’aquest treball de fi de grau. Si entenem aquests criteris com a classificació dels equipaments turístics de les destinacions de turisme negre, ens trobem en un mètode totalment analític. Està clar que un indret situat a prop d’una destinació molt turística i real, com un cementiri amb personatges importants enterrats en ell, és més fàcil d’atreure als visitants que un museu no tant aprop d’un punt amb menys concentració turística. Ara bé, entenem com la lògica respon a aquesta gestió turística citada dels punts turístics “negres”, fent els museus i equipaments que no responen als llocs directes on van succeir els fets catastròfics, el més propers a indrets transitats pel turista. Així doncs, trobem camps de concentració no tant propers a indrets habitualment visitats per molts tipus de turistes (vegeu situació museu del Terror de Budapest, Hongria i camp de concentració de Mauthausen a Linz, Àustria). La taula que presento a continuació, és la perfecta ocasió per entendre com el fet d’anar a veure el museu de l’Holocaust a Washington, EUA, és força menys efectiu, parlant en termes d’afectació emocional al visitant, que el fet de veure el camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau, Polònia. Podríem situar el museu a la columna dreta, i el camp de concentració a la columna esquerra.

15

Intensitat de l’experiència del turista, segons Stone (2006), a Sharpley and Stone (2009) Indrets de mort i patiment

Indrets associats amb mort i patiment

Intensitat de l’experiència del turista Criteri

Més fosc

Menys fosc

Objectiu

Educatiu

Entreteniment

Propòsit

Indret per a memorial

Patrimoni cultural

Enfocament

Commemoratiu

Comercial

Autenticitat

Real

escenificat

Escala cronològica de l’esdeveniment

Curta

Llarga

Infraestructura turística

Reduïda

Superior

16

2. LA PSICOLOGIA DEL PENSAMENT TURÍSTIC EN DESTINACIONS DE TURISME NEGRE Marcel (2003) es va adonar com la gent sempre s’ha sentit atreta per llocs on hi van passar tragèdies, dotant-les d’una major atracció turística, com el Coliseu de Roma. Ara bé, cada cop el turisme negre s’allunya més de la definició de nínxol del turisme, ja que comença a implicar considerables nombres de persones, majoritàriament atretes per motius d’interès històric. És molt típic d’escoltar l’argument, en converses sobre aquest tipus de turisme, com va bé visitar indrets d’aquest caire històric, per evitar que tornin a succeir. El mateix Ciceró va dir: “res pertorba tant la vida humana com la ignorància del bé i el mal”. Un dels perquès que haurien de ser més investigats o reflectits és la ment humana, el que porta a aquesta atracció pels desastres i el poder certificar l’experiència d’haver visitat indrets on han succeït. La meva opinió és que no tot es basa en l’atracció sinó que també cal tenir en compte la gent que visita cementiris importants perquè hi té familiars enterrats, o perquè un museu que recull fets atroços es visita per la importància que va tenir en la història, més enllà de la simple curiositat. La mirada del turista en aquests indrets sol estar dividida entre aquestes dues visions: la importància que ha tingut en la història o en l’ecosistema per una banda, i l’atracció pels desastres que la ment humana té i ha tingut. Llavors, cal que ens preguntem què és el que realment porta al públic visitar aquestes destinacions. Hi ha estudis que certifiquen com el públic jove hi va per recomanacions o no era la seva primera intenció visitar-les. Un d’aquests és l’Estudi de Thurnell-Read (2009), basat en entrevistes de vuit joves de 18-24 anys, provinents d’Amèrica, Canadà i Austràlia, visitants del camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau. A més de la motivació, va estudiar l’experiència dels visitants. Altres estudis, com el de Hughes (2008), estableixen que la motivació va molt més enllà del fet que els turistes actualment busquen diferenciar-se del que es visita 17

convencionalment, sinó que troba com després d’haver visitat el Tuol Sleng Museum i presó de Cambodja, els visitants s’involucren en activitats humanitàries, tot donant roba i sang a l’hospital. Aquest museu es troba explicat a continuació, en una selecció de les diverses destinacions de turisme negre. Si tornem a observar un instant la taula que ens ofereix Stone (2006), referint-se a la intensitat de l’experiència del turista, i ho associem a la tipologia de destinacions turístiques, arribem a la conclusió que trobem una gran diferència entre llocs associats amb la mort, i llocs que de fet són de mort i patiment. Pensem en el museu dels jueus i el camp de concentració Auschwitz-Birkenau, per exemple. La motivació del turista és, òbviament diferent i es veu, en certa manera, més “recompensada” per la intensitat de la “foscor” de l’experiència. A més, tal i com estableix Miles (2002), els llocs més foscos solen tenir l’autenticitat, a més de no ser creat amb la intenció de rebre visites. La motivació del turista, considerant aquest un cas més excepcional, quan es veu molt més propera a la seva vida personal, o ja en més casos, si la reacció que crea és directament molt emotiva. La motivació en el turisme és força complexa, en el sentit que hi ha molts motius que poden ser diferents degut al perfil del turista, tot i que podem trobar-ne diversos models i classificacions. Un model és el que proposo a continuació, anomenat “Travel career ladder”, l’escalafó del viatger (de Bowen & Clark 2009 i Hsu & Huang 2008), que demostra com les necessitats o motivacions dels viatgers estan organitzats jeràrquicament i quan els turistes tenen més experiència busquen una satisfacció amb un nivell més alt de necessitats.

18

Omplir-se: Entendre’s, complir un somni, trobar pau interior i harmonia

Autoestima i desenvolupament: Competència, mestria, desenvolupar habilitats, glamur, respecte pels altres

Relació: Afecte, amor, ésser en un grup, afiliació

Estimulació: Seguretat pròpia o pels altres

Relaxació: Recuperació del cos, manteniment personal, reparació

Però aquest model resulta massa general pel turisme negre. Eric Daams ens proposa la següent pregunta: “si la motivació és simplement el desig d’entretenirse, són deshonrats aquells el patiment del qual ha esdevingut un espectacle?”. Podria ser una manera d’entendre-ho, especialment pels que no volen recordar ni remenar el passat. Però ja entenem com Daams no va per aquesta banda. Fins i tot cita com els mateixos visitants no reconeixen necessàriament les seves motivacions. Amb aquesta pregunta, podríem pensar fins i tot en el cas del cinema. Existeixen les pel·lícules d’horror, que mostren explícitament la mort, i el públic ha pagat per aquesta experiència, però realment hi ha moments de la pel·lícula que els fan sentir por, horror i, en alguns casos, fàstic. Però des del moment que paguen per a veure-ho, ja demostren la voluntat per aquest patiment. No és ben bé el mateix, però és una altra motivació. Tots decidim el producte que volem. Sartori (1998) defineix la manera de consumir el turisme negre: “Venim, veiem, marxem”. 19

Tarlow (2005) cita les emocions que interactuen en un turista d’aquestes destinacions: inseguretat, agraïment, humilitat i superioritat. Tornem a pensar en l’homenatge a les víctimes, per exemple, en un camp de batalla: tota la gent que va morir allà defensant el seu país per una causa. En una destinació de turisme negre es crea un vincle entre la víctima i el visitant, una certa espiritualitat i misticisme, un entendriment. I ja és el que es busca probablement. Moutinho (2000) estableix aquesta nova tendència: entenem com el turista ja és més que post-fordista o romàntic. El turista busca experiències concretes, és un cercador. Mirem els dos quadres superiors de “l’escalafó del viatger”. Finalment, se’ns presenta una darrera pregunta: què en pensen els experts després d’haver visitat aquestes destinacions? També és una bona pregunta, que el mateix editor del Brave New Traveler (Nou Viatger Valent), Ian MacKenzie descriu en l’article “El cas de documentar la mort”, un cop va visitar els camps de la mort a Cambodja: Una part de mi es va sentir com un turista vulgar, simplement col·leccionant fotografies igual que qualsevol altra escena-- però una altra part de mi va sentir-se obligada a donar testimoni, tot complint el deute solemne del viatger a recollir evidència del mal per tal de compartir-ho amb els seus amics i família--.

20

3. ESTUDI DE LA OPINIÓ I MOTIVACIÓ SOBRE EL TURISME NEGRE

21

Per entendre més de prop el turisme negre, cal posar-se en contacte amb l’entorn. He realitzat una petita enquesta on, més que buscar la sensació després de visitar una destinació de turisme negre, he buscat fins a quin punt es coneix el concepte, tant en companys de carrera de turisme, com amb amics, familiars i coneguts de l’estranger. Així m’ha permès saber realment fins a quin punt el turisme negre és conegut, respectat i valorat, a Catalunya i el món. El total de persones que han contestat aquesta enquesta ha estat de 76, i l’han respost voluntàriament, després d’oferir l’enllaç on ells mateixos han decidit si els motivava respondre-la. Cal citar com la gran majoria, 63 persones, són persones catalanes, i les 13 restants, espanyoles i de diverses parts del món. També cal citar com el sexe femení és majoritari, un total de 29 homes i 47 dones, i la gran majoria viatja almenys un cop a l’any a l’estranger o pel seu propi país (62 de 76). També cal destacar com els que han visitat aquestes destinacions, en un 99% de les respostes, ho recomanarien. 3.1. RESULTATS DELS ENQUESTATS CATALANS 20-29

30-39

40-49

Més de 49

Edat dels enquestats catalans

5

4

3

51 Així doncs, observem com la majoria dels enquestats són d’una edat jove. Pel que fa a la procedència, ens trobem en que la majoria dels enquestats provenen de la 22

província de Girona, 48 de 63. Els 15 restants es divideixen en 14 a la província de Barcelona i 1 de la província de Lleida. Una dada important és que haver visitat un indret de turisme negre és totalment dividit en els resultats de l’enquesta, amb 33 que han visitat la destinació i 30 que no l’han visitat. També es demostra que els que l’han visitat, han passat per la majoria de destinacions, tot i que en gran nombre són camps de concentració i museus. Vegem els resultats: Tipus de destinació de turisme negre visitada pels enquestats catalans

0

4

8

16

20

15

Camps de concentració

16

Museus

4

Cementiris Monuments

12

3

Altres

7

Amb aquesta gràfica es denota com el més visitat són els museus i els camps de concentració, probablement per la seva popularitat. Pel que fa a la barra d’”altres”, cal anomenar destinacions com Atocha, on va tenir lloc l’atemptat 11-M, pobles destruïts com Belchite o reconstruïts com Gernika, o la presó de London Towers. Són destinacions més específiques. Un cop feta una pregunta als enquestats, sobre la sensació que han tingut en aquesta/es destinació/ons, el resultat ha estat una gran quantitat de sentiments. Per trobar la manera més senzilla i fàcil de recollir-los tots, el núvol de paraules ha estat l’eina més adequada:

23

3.2. RESULTATS DELS ENQUESTATS ESPANYOLS I DEL MÓN Pel que fa als enquestats d’Espanya i el món, trobem les següents procedències: una persona sense especificar, Ceuta, Sevilla i Madrid d’Espanya; Alemanya, Ljubljana (Eslovènia), Hong Kong (Xina), Illa de São Miguel (Illes Açores), Mèxic, Guadalajara (Mèxic), Porto (Portugal) i Monza (Itàlia). D’aquestes persones, les edats van dels 20 als 36 anys, tot i que 11 d’ells són entre 20 i 27 anys. D’aquesta mostra d’enquestats més modesta, només 13 persones, en trobem resultats similars, ja que la majoria (10) viatja i hi ha divisió d’experiència en turisme negre (6 no han presenciat destinacions negres, 7 sí). L’interès per la destinació també és el motiu principal per visitar aquesta destinació, tot i que la casualitat també és un factor important en aquest perfil d’enquestat.

24

Tipus de destinació visitada pels enquestats espanyols i del món

0

1

2

Camps de concentració

4

5

3

Museus Cementiris

3

4 1

Monuments

5

Altres

Tornem a tenir resultats paral·lels amb els enquestats catalans. Ara bé, El que han visitat com a “altres” és el que destaca més. Trobem resultats com presenciar els enterraments de Tana Toraja (Indonèsia), el lloc del desastre del gas Bhopal (Índia), el lloc on es va executar Federico García Lorca o la capella de Sant Miquel de Guimarães (Portugal). Els sentiments respecte l’experiència són els següents:

25

Així doncs, ens trobem en que l’estudi és enfocat als joves, més interessats en aquest tema, tot i que l’enquesta s’hagi facilitat a través de les xarxes socials i en sigui força responsable. Hi ha una divisió respecte haver visitat o no aquest tipus de destinacions. 3.3. ALTRES ASPECTES DELS DOS PERFILS ENQUESTATS Hi ha aspectes que han contestat tant els que han visitat tots els enquestats, que són la consideració de la necessitat de l’existència d’aquest tipus de destinacions i el coneixement del terme “turisme negre” abans de respondre aquest qüestionari. 66 dels 71 que han respost la pregunta consideren necessària la seva existència, resposta molt positiva per aquest tipus de turisme. El concepte, però, no era tant conegut pel seu nom (46 el coneixien, 28 no). Les persones que no han visitat aquestes destinacions tenen una opinió força positiva en pensar si visitarien aquesta destinació, i si no l’han visitat, és perquè no han pogut en majoria.

Perquè creu que la gent el visita

Perquè no ha visitat la destinació

8%

14%

20% 51%

21%

21%

5%

Interès per l’esdeveniment Respecte per les víctimes Està en la destinació, casualitat Altres

60%

No he tingut la ocasió He tingut l’ocasió, però no he volgut No havia pensat en visitar-ho Altres 26

3.4. ANÀLISI DELS RESULTATS Els resultats són força clars: el meu entorn, especialment de Catalunya, no coneix ben bé el turisme negre, tot i que molts n’han visitat destinacions i el consideren important, aspecte positiu pel nínxol que tracta aquest treball. Aquesta enquesta també ha servit per veure com, tot i visitar en majoria museus, també hi ha un gran nombre de visites a llocs de gairebé “tanaturisme”, els camps de concentració. També es comencen a trobar casos de gent visitant indrets més especials com Tuol Sleng o Tana Toraja, cosa que fa d’aquest turisme ampliar les seves fronteres, tot i que amb uns límits ètics, és clar. Els sentiments a l’hora de visitar aquestes destinacions m’han semblat prou habituals, tot i que hi ha hagut respostes fins i tot analítiques, respecte als camps de concentració nazis a Alemanya, molt nets d’esvàstiques i simbologia que al país avui no es pot ni veure, i respostes contundents com “respecte”, “connexió amb el món”, “consciència social”, “part de la història” o “reconeixement”. El fet que la majoria d’enquestats siguin joves entre 20 i 29 anys, ajuda a entendre com el seu interès per aquest turisme pot ser creixent, i pot tenir una duració molt llarga, que ja va començar a finals del segle XX. El resultat denota com el turista es converteix en un cercador, com més avança l’aparició de noves formes allunyades de l’estandarditzat turisme de masses. Tornem a fugir del turisme, en realitat. Ja ho va dir John Urry (1995): “Hi ha un procés omnívor de producció i "consum [de] llocs" de tot el planeta”.

27

4. LES PRINCIPALS DESTINACIONS DE TURISME NEGRE Al món hi trobem una gran quantitat de nodes turístics, però no som conscients de la gran varietat de visites que ens ofereix aquest nínxol que també alguns anomenen tanaturisme (tot i no ser la nomenclatura més correcta). En els següents tres apartats, tenim una sèrie de propostes per cada abast geogràfic: mundial, europeu i català. Cada un dels punts de cada sèrie de propostes, trobem una ordenació estratègica, per dotar de més sentit a cada conjunt, en quant a ordre i proximitat l’un de l’altre. En el primer cas, les destinacions principals al món ho fan difícil, però aquestes tres propostes no deixen de facilitar la possibilitat de ser una ruta del popularment conegut Dark Tourism, o Grief Tourism. 4.1. DESTINACIONS PRINCIPALS AL MÓN (EXCEPTE EUROPA) - A. Presó d’Alcatraz, EUA. La casa dels criminals més importants d’Amèrica, com per exemple Al Capone o Robert Stroud, la fan una de les presons més llegendàries, situada en una petita illa rocosa i plena d’històries. Actualment, la presó ofereix diversos tipus de visites: esquivant molta gent que visiti la presó, altres amb explicacions de treballadors, el tour nocturn i el tour amb també la visita a Angel Island. Unes 1.300.000 persones usen el ferri per visitar la presó o els jardins de la illa. - B. Museu del sisè pis. Al sisè pis de la Plaça Dealey de Dallas, va ocórrer un dels assassinats més importants als EUA. Aquest punt és des d’on J.F. Kennedy va ser assassinat. Aquest museu il·lustra la vida i assassinat del president americà. Situat en el mateix pis des d’on es va disparar al president, mostra les pistes que van conduir a descobrir com es va realitzar l’assassinat, i gaudeix d’unes 315.000 visites anuals. - C. Zona zero, World Trade Center, Nova York. Després del famós atemptat “11S” l’any 2001, realitzat per Al-Qaeda, 2.981 morts i més de 6.000 ferits, existeix a Nova York la Zona Zero, un cràter enorme en obres, on hi havien les torres bessones. En aquest indret, trobem també el FDNY Memorial Wall, dedicat als 343 bombers morts; el “Tribute WTC Visitor Center”, una exposició dedicada a 28

l’atemptat i ofereix visites a peu; St. Paul’s Chapel, ja existent des del segle XVIII, va ser un indret molt important durant els atemptats i en el seu interior sempre hi ha records sobre els fets; la zona del nou “World Trade Center”, on s’està construint el que contindrà el segon gratacels més alt del món. L’any 2012, el memorial, ara ja anomenat “9/11”, va rebre més de 5 milions de visites. - D. Illa Robben, Sud-Àfrica. Durant els segles XVII-XX, l’illa Robben va servir d’un lloc de prohibició, aïllament i empresonament. Al llarg del segle XX va servir de presó política pels opositors negres al règim d’apartheid. Avui és un lloc i museu considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1999, un record punyent a la recent democràtica Sud-Àfrica del preu pagat per la llibertat. Destaca també que Nelson Mandela hi va ser detingut gairebé 18 anys. El museu ofereix diversos tours, incloent el viatge en ferri, una interacció amb un expresoner polític, i viatge de tornada alternatiu per la badia de Table. La illa gaudeix entre 300.000 i 400.000 visitants cada any. - E. Gulag Perm-36, Kutchino, Perm, Rússia. El camp “reformatori” d’extermini va ser construït per ordre de Joseph Stalin el 1946, i el 1972 va esdevenir el que el fa més famós: lloc d’empresonament per a persones de delictes polítics. Aquest camp tenia moltes similituds amb els camps de concentració nazis. Els presoners que eren considerats de mentalitat “més perillosa” es portaven a aquest camp (autors i distribuïdors de literatura anticomunista, dissidents més prominents de la URSS). El camp va tancar el 1987, i gaudeix d’uns 30.000 visitants cada any. - F. Phuket, Tailàndia. Després del tsunami que va arrasar el sud-est asiàtic, moltes agències van voler aprofitar l’atractiu turístic que va suposar la zona abans de la catàstrofe, i en van canviar l’oferta: l’agència tailandesa World Class On Tour organitzà un paquet turístic que portava als visitants per l’arruïnat complex turístic Khao Lak i un temple utilitzat de dipòsit de cadàvers. Una experiència que costava 42€ i on els visitants podien comprar fotos de cadàvers i samarretes commemoratives d’aquest terrible fenomen. L’experiència es podia portar al límit, tot assistint a enterraments en directe per les víctimes. Avui en dia, ja no existeix aquest paquet, tot i que val la pena reflexionar en els 300 viatgers que van fer reserva pel primer dia d’aquest paquet “Tour Tsunami”.

29

- G. Museu del Genocidi, Presó Tuol Sleng a Phnom Penh, Cambodja. Aquest indret fou un institut utilitzat posteriorment com a la Presó de Seguretat 21 (S-21) durant el règim de Khmer Rouge de 1975 a 1979. El nom de la presó significa “muntanya dels arbres verinosos”. Uns 20.000 presoners van morir en aquest indret. - H. Tunels Cu Chi, Ho Chi Minh, Vietnam. La terrible i llarga guerra del Vietnam (1954-1975), que va enfrontar Vietnam del Nord i Vietnam del Sud, amb intervenció de diversos països estrangers (destacant els Estats Units amb el bàndol del Sud, i països del Bloc comunista al Nord), i que va causar gairebé un total de 3.800.000 morts i 2.100.000 ferits, també té un indret per recordar l’horror de la guerra, els túnels subterranis de Cu Chi. Les tropes de la guerrilla conegudes com Viet Cong, del bàndol del Nord, van excavar desenes de milers de quilòmetres de túnels, incloent sota el districte de Cu Chi a Saigon (nom antic per la ciutat de Ho Chi Minh). Actualment, com a part del parc memorial de la guerra a la ciutat, els túnels són una atracció turística molt popular. - I. Museu del Memorial de la Massacre de Nanjing, Xina. Aquest museu és el memorial per les víctimes mortes a mans de l’Armada Imperial Japonesa i a la Massacre de Nanjing. En aquesta massacre, l’Armada va cometre nombroses atrocitats: violacions, saquejos, execucions en massa i tortures. S’estimen més de 300.000 morts. El museu rep uns 5 milions de visites a l’any. - J. Memorial de la Pau d’Hiroshima, Japó. També conegut com la Cúpula de la Bomba Atòmica, és part del Parc del Memorial de la Pau d’Hiroshima i Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO des de 1996. Commemora les 140.000 persones que van morir durant i després del bombardeig atòmic el 6 d’agost de 1945. Dissenyat per l’arquitecte xec Jan Letzel, és un edifici que està conservat, ja que no va quedar destruït després de la caiguda de la bomba, curiosament. A més, a Hiroshima hi ha també el museu del Memorial de la Pau, que té entre 1’2-1’3 milions de visites anuals. Les visites al memorial i parc són incalculables, degut a que és totalment obert i la gent hi passeja amb l’entrada lliure.

30

31

4.2. DESTINACIONS PRINCIPALS A EUROPA - A. Puerto Hurraco, Extremadura, Espanya. L’any 1990, en aquesta localitat es va viure un dels crims més coneguts de la història recent d’Espanya. Dos germans es van enfrontar als membres d’una mateixa família i van matar a nou persones. A partir de llavors ja es van començar a veure diversos turistes, visitant a la llavors coneguda com España profunda. A més, l’any 2004 es va estrenar una pel·lícula basada en aquesta massacre, El séptimo día, cosa que va comportar tornar a tenir visitants al municipi. - B. Valle de los caídos, San Lorenzo del Escorial, Espanya. A la Serra de Guadarrama, els presoners republicans de la Guerra Civil Espanyola van construir aquest monument funerari on s’hi troben enterrats uns 40.000 combatents dels dos bàndols de la guerra. També s’hi troben les restes mortals del falangista José Antonio Primo de Rivera i el dictador Francisco Franco. Destaca la creu cristiana de més de 150 metres d’alçada i la basílica excavada a la roca. El conjunt monumental rep unes 450.000 visites a l’any. - C. Alcàsser, País Valencià, Espanya. En aquest petit poble valencià va succeir una tragèdia: l’assassinat de la Miriam, la Toñi i la Desirée, que va espantar a gran part del país durant anys. Hi ha turistes que pelegrinen al cementiri des de 1992, i hi ha una estàtua que recorda a les tres víctimes. El que és cert és que aquesta localitat és força incomunicada, només disposa d’un autobús que va i ve de Picassent. Això sí, el turisme per aquest crim no és gaire ben rebut al poble. - D. Belchite, Saragossa, Espanya. El cas d’aquesta petita població, escenari de la “Batalla de Belchite”, és clarament comparable al cas de Corbera d’Ebre, explicat a la secció de Catalunya. Aquesta petita localitat va ser escenari, l’any 1937, de la resistència republicana en l’avanç franquista durant la Guerra Civil espanyola, provocant la mort d’uns 6.000 civils. Francisco Franco, d’acord amb la decisió popular, va demanar construir un Belchite nou (per part de republicans obligats a treballar en condicions infrahumanes) a pocs metres de l’antic, que es mantindria intacte com a símbol de la resistència dels seus simpatitzants. Avui en dia el poble vell es manté quasi intacte, amb projectils i túnels inclosos, donant així testimoni dels efectes d’una guerra. Aquest any s’ha tancat l’accés lliure al 32

poble i es realitzen visites guiades per a millorar-ne la conservació. El poble vell rep unes 12.000 visites a l’any. - E. Museu de la tortura, Sant Gimignano, la Toscana, Itàlia. Aquest museu disposa de tots els instruments i tècniques terrorífics per a tortures: instruments de la tortura medieval, instruments per la pena de mort, documents de la Santa Inquisició i, fins i tot, una cadira elèctrica usada. - F. Culloden, Escòcia (conegut per la batalla). A Culloden s’hi va gestar el 1746 un xoc entre jacobites i partidaris de la Casa de Hannover durant l’aixecament jacobita de 1745. Va suposar la derrota definitiva pels primers. Actualment, es pot visitar aquest lloc amb un centre de visitants i exhibició interactiva. El camp de batalla avui en dia és restaurat de la manera més propera a com era el dia de la batalla. Culloden gaudeix de 65.000 visitants anuals al centre de visitants i exhibició, mentre que 250.000 que visiten exclusivament el camp de batalla. - G. Beaumaris Gaol, Anglesey, Gal·les. Aquesta presó situada A Beaumaris, del segle XIX, va ser dissenyada per a 30 presoners, però només va durar 11 anys. L’edifici va esdevenir posteriorment una comissaria de policia, tot i que el 1950 va esdevenir una desafortunada clínica per a nens. El règim de la presó era encadenar els criminals, assots, aïllament en cel·les més de tres dies, etc. L’any 1974 va esdevenir un museu i actualment rep unes 30.000 visites anuals. Un dels punts importants de l’edifici és la sirena per atacs aeris usada durant la Segona Guerra Mundial i pels atacs nuclears, usada durant la Guerra Freda. - H. Tour Jack el desbudellador, Londres. La capital britànica ofereix la possibilitat de, durant dues hores i mitja, fer un recorregut pels llocs on es van fer els assassinats, observar fotografies de les víctimes i recórrer els carrers que Jack i les seves víctimes van transitar les nits dels crims. Fins i tot hi ha una parada en un pub on l’assassí i les seves víctimes van beure les seves últimes copes. - I. Mont Waterloo, Waterloo, Bèlgica. El 18 de juny de 1815, un exèrcit francès comandat per l’emperador Napoleó Bonapart va lliurar un combat amb les tropes britàniques, holandeses i alemanyes (anomenades la Sèptima Coalició). Va significar el fi definitiu de l’imperi Francès de Napoleó I. Un dels combats es va lliurar en aquest mont, també anomenat Saint-Jean. Al capdamunt d’aquest mont 33

hi trobem el Lleó de Waterloo. Des de dalt es pot veure la vista més bona de tot el camp de batalla. A principis de la dècada dels 2000, es calcula que el camp de batalla va rebre unes 250.000 visites. - J. Monument a les víctimes de l’Holocaust, Berlín, Alemanya. Aquest monument, que busca la sensació de desorientació del turista, representa un homenatge a les víctimes del règim nazi. Quadrícula formada per 2.711 blocs de formigó de diferents alçades, representa una parada indispensable pels turistes. Des del sud-est del monument, es pot accedir a un espai subterrani on hi ha el centre d’informació, amb parets plenes de noms i anys de naixement i morts de les víctimes de l’Holocaust (la lectura d’aquests noms i biografies podria durar més de 6 anys). - K. Camp de concentració i exterminació d’Auschwitz-Birkenau, Polònia. Fou un complex format per diversos camps de concentració, experimentació mèdica i extermini en massa de presoners. Es va construir en motiu de l’invasió de Polònia per part de l’alemanya nazi en començar la Segona Guerra Mundial (1939). Existí durant 5 anys, i 1’3 milions de persones (90% d’ells jueus) hi foren assassinats. 900.000 van ser exterminats directament després de sortir dels trens que els portaven al camp. Des de 1979 és Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. L’any 2011 va batre el rècord de visites amb la xifra de 1.405.000. - L. Txernòbil, Ucraïna. Ciutat abandonada el 1986 a causa de la catàstrofe nuclear de la central nuclear que porta el seu nom. El reactor va esclatar a causa d’una experimentació i un gran núvol radioactiu es va emetre cap a tota Europa. Els 10.000 visitants anuals, solen impressionar-se en veure la zona d’exclusió d’aquest accident que va ser unes 500 vegades més tòxic i radioactiu que la bomba atòmica caiguda a Hiroshima. Hi havia un tour per l’actual Txernòbil, però va ser denunciat com a frau, ja que l’elevat preu que costava poder veure el reactor va ésser posat en seriós dubte. Avui en dia, els visitants poden fer tours a una certa distància, 200 metres del reactor 4 i els 10 minuts que se’ls permeten estar en aquest punt equivalen, en radiació, a un viatge en avió París-Nova York. - M. Presó de Karostas, Liepaja, Letònia. Aquesta antiga presó soviètica, fou un antic calabós on tancaven els soldats desobedients. La presó va funcionar entre 1900 i 1997, coneguda com “l’Alcatraz de l’Europa de l’est”. L’”atractiu” principal 34

d’aquesta presó és que el visitant pot pernoctar i viure com un pres. Els guàrdies vesteixen uniformes de l’època i sotmeten als que així ho han desitjat a inspeccions regulars, els insulten i els obliguen a fer les necessitats en latrines fastigoses. També hi ha la cel·la 26, d’incomunicació i una foscor que pot tornar boig a qualsevol. Una activitat menys macabra és fer una visita de les instal·lacions amb un circuit guiat.

35

36

4.3. DESTINACIONS PRINCIPALS A CATALUNYA -

A. Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera, Alt Empordà, Girona. Aquest museu dedicat a recordar els exilis provocats per la Guerra Civil espanyola, es troba situat estratègicament en un carrer on van fugir la major part dels exiliats. Forma part de la Xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya. Es va inaugurar l’any 2008, essent el pioner en la preservació de la memòria de l’exili republicà i el seu llegat. En el seu interior, trobem exposicions permanent i temporals i una aula per a realització de tallers pedagògics. Les exposicions del museu ens expliquen com molts dels exiliats van continuar lluitant per la llibertat, però uns quants milers van ser enviats a camps de concentració nazis. El museu ofereix també una visita a la Vajol, escenari de part dels fons del Banc d’Espanya i també lloc de dirigents republicans just abans d’emprendre el camí de l’exili. L’excursió passa també pel pas fronterer del Coll de Lli i les illes-Morellàs. Actualment, el museu gaudeix d’unes 12.000 visites anuals.

-

B. Castell St. Ferran, Figueres, Alt Empordà, Girona. Aquesta enorme fortalesa del segle XVIII, la més gran de tota Europa, té una colla de successos per explicar. Durant la Guerra del Francès, va ser ocupat per tropes napoleòniques i hi va morir el general Álvarez de Castro. Destaca també per ser la seu del Govern de la República Espanyola en els darrers moments de la Guerra Civil a Catalunya, i l’empresonament d’alguns dels responsables de l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Ofereix diverses visites, entre les quals destaca l’anomenada “Catedral de l’aigua”, un recorregut comentat pel fossat de la fortalesa en tot terreny i navegació per les cisternes subterrànies en zodiac, i la visita guiada a l’exposició temporal dels fons cedits pel museu militar. L’any 2012, el Castell va rebre 36.310 visites.

-

C. Escenari de la voladura del poble de Llers, Alt Empordà, Girona. El febrer de 1939 va succeir a la població alt-empordanesa un fet poc conegut, però no poc important: una explosió de més de 200 tones d’explosius, tot provocant una explosió que va provocar més d’11 morts, amb un terrible so que es va sentir des de quilòmetres de distància. Aquesta explosió la van provocar els republicans, per evitar que les tropes franquistes s’aprofitessin de la munició 37

(la tècnica bèl·lica de la terra cremada). Avui en dia gairebé no queda cap supervivent que va viure l’explosió, però el poble en conserva restes de l’epicentre: l’església de Llers. -

D. Cementiri Montjuïc, Barcelona. El cementiri, també conegut com el del sud-oest, inaugurat el 1883, és un dels més grans de la ciutat i l’únic que es divisa des del mar. Té més de 150.000 sepultures, moltes d’alt interès arquitectònic i escultòric, d’estil modernista i noucentista. Destaca també que hi ha les tombes de personatges il·lustres com Lluís Companys, Ramon Casas, Joan Miró, Jacint Verdaguer, Isaac Albeniz i Joan Gamper. El cementiri té l’avantatge d’estar a prop d’altres instal·lacions com les esportives realitzades per als JJOO de 1992: l’Anella Olímpica, l’Estadi Olímpic, el Palau de Sant Jordi i les piscines Picornell. També és famós per aparèixer en les pel·lícules Todo sobre mi madre i Salvador. El cementiri fa visites guiades i entre els anys 2011 i 2012 van passar de 455 a 734, respectivament.

-

E. Cementiri d’Olius, Solsonès, Lleida. Aquest cementiri i els seus panteons, situat en el conegut municipi del Solsonès, van ser obra de l’arquitecte modernista tardà i deixeble de Gaudí, Bernadí Martorell i Puig. Forma part de la ruta 101 dels cementiris de la Generalitat de Catalunya, com el de Montjuïc, tot i que no és ni molt menys tant gran. Es troba en bones condicions, amb un espai amb planta adaptada al terreny, amb les tombes

panteons excavades a les

roques. Els panteons s’acompanyen de senzilles creus de ferro forjat amb el nom de les persones enterrades, i una capella de pedra rústica. El conjunt del cementiri d’Olius és únic, tot i que no hi trobarem cap personatge famós enterrat. -

F., G., i H. Refugis de la Guerra Civil a Catalunya, Agramunt (Urgell), Sant Adrià (Sant Adrià de Besòs, Barcelonès) i Ca Sagarra (Valls, Alt Camp). Tres dels abundants refugis antiaeris de la Guerra Civil, visitables, també formen part de la Xarxa d’Espais de Memòria de la Generalitat de Catalunya. Aquest patrimoni permet a la població conèixer una realitat soterrada, la resistència en la guerra que tants catalans van sofrir.

-

I. Corbera d’Ebre, Terra Alta, Tarragona. El poble vell de Corbera d'Ebre ha esdevingut un dels símbols més representatius dels efectes tràgics de la Batalla 38

de l'Ebre i la Guerra Civil Espanyola. Situat al capdamunt del turó de la Muntera, aquesta vila fou completament destruïda pels bombardeig aeris de l'any 1938 i reconstruïda posteriorment a prop, a la falda de la muntanya. Ara, el traçat dels carrers i les cases en ruïna són un testimoni mut de la violència bèl·lica. Entre el perfil de la població sobresurt l'antiga església de Sant Pere, parcialment derruïda. Al seu davant s'obre un magnífic mirador des d'on es poden contemplar les abruptes muntanyes de la Serra de Cavalls i Pàndols (indrets on es van produir els combats més intensos i brutals de la batalla) i gran part del terreny que va ser l'escenari principal dels 115 dies d'enfrontament que va durar la Batalla de l'Ebre. Pel seu alt valor simbòlic, el poble vell de Corbera d'Ebre ha estat declarat Bé d’Interès Cultural, com a Lloc Històric per la Generalitat de Catalunya. -

J. Accident del càmping Los Alfaques, Alcanar, Montsià, Tarragona. L’any 1978, un camió carregat de propilè liquat va explotar, just quan passava per davant d’aquest càmping ple de turistes alemanys, francesos i anglesos, tot provocant 215-243 morts i més de 100 ferits. Va ser un cas molt conegut, tant que se’n va arribar a fer, l’any 2007 una pel·lícula: Tarragona - Ein Paradies in Flammen. Actualment ja no gaudeix de tantes visites com va gaudir al voltant de l’accident, però és sens dubte una destinació d’aquest nínxol del turisme.

-

K. Fosses comunes, arreu de Catalunya. Quan hom vol visitar indrets on hi hagin fosses comunes o, fins i tot, intentar saber on és el cos d’algun familiar (cosa que ja no seria ben bé turisme negre), té la possibilitat de veure’n per tot Catalunya. L’entitat Memorial Democràtic, de la Generalitat de Catalunya, dedica un web i un mapa amb totes les 237 fosses comunes trobades avui en dia, tant confirmades com probables.

-

L. Incendis de l’Empordà, Alt i Baix Empordà. Els ben coneguts incendis al nord-est de Catalunya, que van cremar unes 10.000 hectàrees el mes de juliol de l’any passat. Avui en dia, part del terreny cremat s’ha replantat, tot i que haurem d’esperar anys per a tornar a veure com el bosc reneix. Això també és la mort de molts éssers vius i, el cas del càmping de Capmany va fer arribar a pensar que podríem tenir víctimes humanes. Així doncs, el turisme negre menys

39

extrem pot ser l’única atracció d’aquests terrenys. Qui sap, potser aquest mateix benefici generat, podria ser aprofitat per a la recuperació del terreny.

40

5. LA CREACIÓ D’UNA RUTA TURÍSTICA DE TURISME NEGRE 5.1. CREACIÓ D’UNA RUTA TURÍSTICA Insistint en el creixent augment de l’interès en els successos relacionats amb la mort, desastres i atrocitats en forma turística, això també té la evident conseqüència positiva per l’economia del visitant contemporani. Amb la gran quantitat de destinacions de turisme fosc que van apareixent, o es van creant a partir d’indrets on hi van succeir algun fet fatídic, no és gens estrany trobar rutes dedicades a aquest tipus de turisme. Tanmateix, cal tenir clar què s’ha de tenir en compte a l’hora de crear una ruta turística. En primer lloc, a l’hora de crear una ruta turística, un dels objectius és fer del patrimoni d’un territori un producte turístic i, en aquest cas, format per la consecució de diverses destinacions que tenen un punt en comú: successos relacionats amb la mort. El fet de dotar d’un punt en comú regeix bàsicament en el sentit de la ruta. Així doncs, aquest producte serà el conjunt de punts que conformen la ruta i tot el que es crea al voltant d’ells, amb un exemple important: l’experiència. No convé confondre el patrimoni amb el producte, ja que aquest només n’és una part. A l’hora de crear la ruta, cal conèixer el territori i el seu contingut per poder establir l’ordre de la ruta i escollir els recursos necessaris per al seu correcte funcionament. És a dir, cal entendre el territori i les seves possibilitats, per obtenir el producte turístic desitjat. Així doncs, tot aquesta munió de recursos es pot entendre com un “conjunt interpretatiu”, format per material informatiu, senyalització, allotjament, restauració, etc. Per tant, l’objectiu d’aquest conjunt interpretatiu passa per permetre al visitant trobar-se en un territori que potser ja coneixia anteriorment, però amb una visió diferent, tot trobant-se una selecció de fragments ordenats i també poder-los contrastar amb el seu propi coneixement. Així doncs, l’evolució d’aquest conjunt interpretatiu, d’acord amb la proposta del taller de treball

41

“Elaboración y desarrollo de rutas turísticas” del “2º Congreso Andaluz de Información Turística” és la següent:

Situació inicial Recursos dispersats, sense cap estructuració ni imatge turística

Situació intermèdia Identificació de les potencialitats i estructuració del producte

Situació target Planificació i gestió del producte

Així doncs, el que cal fer en primer lloc és un anàlisi de l’entorn. Una proposta seria el popular anàlisi P.E.S.T., el qual analitza els diferents factors Polítics, Econòmics, Socials i Tecnològics, per després trobar els recursos que es podran aprofitar per a la ruta. En el cas del turisme negre, els productes patrimonials dins la ruta seran tant productes ja “turistificats”, com museus o exposicions, com productes que no van començar a existir pel turisme. Per exemple, un castell o una presó. A més, els recursos no tenen perquè ser tangibles, ja que els mateixos recursos culturals, com valors intangibles (respecte per les víctimes de la Guerra Civil), poden comptar. És també, així doncs, un element important la comunicació entre les diferents etapes, o diferents punts de la ruta. Per tant les infraestructures viàries hi juguen un paper important.

42

5.2. LA RUTA A CATALUNYA A continuació tenim cadascuna de les etapes de la ruta per Catalunya: 1. Museu de l’exil·li - La Jonquera: tornem a trobar aquest museu dedicat a recordar els exilis provocats per la Guerra Civil espanyola, que es troba situat estratègicament en un carrer on van fugir la major part dels exiliats. En el seu interior, trobem exposicions permanent i temporals i una aula per a realització de tallers pedagògics. Les exposicions del museu ens expliquen com

molts

dels exiliats van continuar lluitant per la llibertat, però uns quants milers van ser enviats a camps de concentració nazis. Un clar exemple de museu d’aquest turisme fosc. 2. Castell de St. Ferran - Figueres: en les diferents visites que ofereix aquest castell, podrem observar punts que van aparèixer a la pel·lícula El Perfum, veure la cel·la del coronel Tejero, i observar l’armament militar d’aquesta gegant fortalesa del segle XVIII.

3. Castelló d’Empúries: dos punts de turisme negre trobem en aquest poble medieval empordanès. Dues visites a dos punts emblemàtics del municipi. 43

3.1. Presó-Curia: en aquest edifici gòtic del segle XIV hi va haver la seu del tribunal de justícia, a la Cúria, i una presó on s’ingressaven els condemnats. Conté petites cel·les distribuïdes a l’entorn del pati i es conserven grafits fets pels presos en diferents èpoques. Situada a la plaça de Jaume I, en aquest poble medieval. 3.2. Basílica de Santa Maria: aquesta perla gòtica, Bé Cultural d’Interès Nacional, conté sepulcres de membres de la família comtal d’Empúries: Ponç IV d’Empúries (o Malgaulí), i Pere I d’Empúries. Van ésser dipositats a la basílica l’any 1841, darrere l’altar, i el 2002 es van situar als dos costats del presbiteri. La basílica gaudeix també d’un orgue del segle XIX, les piles baptismals, el tresor i el retaule d’alabastre. 4. Cementiri de Montjuïc - Barcelona: essent tant gran, aquest final del camí de molts personatges ja es divisa des del mar i ha estat escenari de pel·lícules tant importants com Salvador o Todo sobre mi madre. A més de contenir més de 150.000 sepultures, és d’una arquitectura i escultura interessant pel visitant i podrem veure-hi tombes de Lluís Companys, Ramon Casas, Joan Miró, Jacint Verdaguer, Isaac Albeniz, Francesc Macià (foto) o Joan Gamper. El cementiri té l’avantatge d’estar a prop d’altres instal·lacions com les esportives realitzades per als JJOO de 1992: l’Anella Olímpica, l’Estadi Olímpic, el Palau de Sant Jordi i les piscines Picornell. 5. “La salvatjada de St. Feliu” - Sant Feliu de Llobregat: en aquest poble hi va haver un enfrontament que val la pena explicar i recordar com el que va ser: 44

una salvatjada. El maig de 1911, dos anys després de la Setmana Tràgica, carlins i radicals eren els dos bàndols que van provocar moltes morts. Uns dos mil carlins volien aplegar-se a Sant Feliu, però els radicals en adonar-se’n s’organitzen per també ser-hi. Les autoritats només demanen que es comportin, però no n’hi ha prou. Al final mil radicals, amb Antonio Puell com a abanderat, un cop acabat el míting, es troben amb els carlins i més de sis-centes bales volen dels dos bàndols i la Guardia Civil. 5 morts i molts ferits: Antonio Puell també és mort, sostenint encara l’estendard de l’Agrupació radical de Santa Madrona.

6. Escenaris de la pel·lícula “Bruc, la llegenda” - Montserrat, Bages, i el Bruc, Anoia: aquests dos punts destaquen per formar part de la pel·lícula dedicada al Timbaler del Bruc, un noi que va començar a fer ressonar un timbal i va fer espantar a l'exèrcit de Napoleó, significant així la seva primera derrota. El poble i les muntanyes són, sens dubte, un indret privilegiat, ja que van ésser el mateix lloc on van succeir els fets.

45

7. La matança d’en Marimon - La Pobla de Ferran, Conca de Barberà: en aquest poble actualment té 3 habitants, l’any 1928, en Marimon va fer un horrible crim. Afectat pel Mal de Pott (tuberculosi òssia) i sense cura, vivia en aquest petit poble de 38 habitants. Un dia va provocar una matança d’11 persones, afectat per la rancúnia del rebuig de Marina, una de les seves víctimes que va quedar amb la cara desfigurada per un tret, i l’evolució de la malaltia. Va tenir tant ressò aquesta matança, que se’n va parlar fins i tot al Times de Londres i a la premsa de Sidney. 8. Terra Alta - Batalla de l’Ebre (Corbera d’Ebre): un territori català tant ple d’història bèl·lica com les terres de l’Ebre, especialment aquesta comarca, no hi és. Aquesta petita població té la virtut d’haver seguit l’exemple de Belchite: n’ha conservat el poble destruït i l’ha deixat al costat de la nova vila de Corbera. Una passejada pel que de facto va ser l’escenari d’aquest bombardeig aeri de 1938 durant la Batalla de l’Ebre, és sens dubte el punt més guerrer d’aquest escenari de fracassada resistència republicana. Es podrà veure tota la vial destruïda des del mirador davant l’església de Sant Pere. Pel seu alt valor simbòlic, el poble vell de Corbera d'Ebre ha estat declarat Bé d’Interès Cultural, com a Lloc Històric per la Generalitat de Catalunya.

46

9. Amfiteatre romà - Tarragona: i d’una guerra recent, anem directament al punt neuràlgic de Tàrraco, un escenari romà de la capital d’Hispània Citerior, una enorme província a la Península Ibèrica de l’Imperi Romà. Gladiadors i gladiadors que s’hi van deixar la vida també han contribuït en fer tant important aquest indret, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 2000, just al costat de les ruïnes del circ. Panem et circum, sens dubte.

47

5.2.1. DETALLS DE LA RUTA

Tal i com es pot apreciar aproximadament en el mapa del recorregut total de la ruta, aquesta ofereix 10 parades, tot i que en realitat són 9 si comptem les dues atraccions de Castelló d’Empúries i els escenaris de la pel·lícula “Bruc, la llegenda” com a una parada. Ens trobem doncs, en 3 àrees que representen un dia o dos per cadascuna d’elles. En primer lloc, l’Alt Empordà, a continuació l’àrea de Barcelona i Montserrat i, finalment, la Pobla de Ferran (Conca de Barberà), Tarragona i Corbera d’Ebre (Terra Alta). També és cert que aquesta ruta és llarga entre aquestes tres àrees, i en finalitzar-la els turistes acaben a Corbera d’Ebre i han de tornar, fins el seu domicili, que sol ser proper al punt de sortida. Així doncs, una altra possibilitat és oferir aquesta ruta en versió reduïda: un dia per una de les tres àrees. El primer d’aquests tres blocs, ofereix una visita a un museu (de l’Exili de La Jonquera), just a l’escenari dels fets: el carrer on es situa el museu és per on passaven els republicans que fugien del règim. A continuació baixem a la capital de la comarca, Figueres, per fer una visita a aquesta fortalesa que comprèn història dels segles XVIII, XIX i XX i resulta ser la més gran d’Europa d’aquestes 48

característiques. Amb aquesta visita ja podrem dinar a Figueres. En tercer lloc, ens dirigirem a Castelló d’Empúries, cap a la Cúria-Presó, i visitarem la Basílica de Santa Maria. Finalment, ens dirigirem cap a la propera parada per l’endemà: el cementiri de Montjuïc de Barcelona.

En segon lloc, ens trobem a la capital de Catalunya, Barcelona, en aquest enorme cementiri que conté les tombes de molts catalans i personatges coneguts de la nostra cultura. No és estrany, doncs, que aquesta sigui una de les destinacions més emblemàtiques de turisme negre a Catalunya. Un cop visitat el gran cementiri i fet una volta per les tombes més conegudes i ben acabades (ja gaudeixen també d’un atractiu arquitectònic i escultòric), ens dirigim cap a Sant Feliu de Llobregat, escenari de la “Salvatjada de Sant Feliu”. En aquest escenari de l’enfrontament, rebrem més detalls d’aquests fets. Serà una parada curta, ja que la població no gaudeix de cap exposició d’aquest tiroteig entre carlistes i lerrouxistes. Amb aquest fet, podríem intentar demanar a l’ajuntament el plantejament d’aquesta idea, per tal de tenir una millora de la ruta. Tot seguit, continuarem per passar la resta del dia en els escenaris principals de la pel·lícula dedicada al Timbaler del Bruc, “Bruc, la llegenda”. Primer, a les 49

muntanyes característiques i úniques de Montserrat, a més d’incloure una breu visita al monestir, i per arribar a el Bruc, just a la falda d’aquestes.

En aquesta imatge podem observar el monument dedicat a l’admirat personatge que va fer fugir les tropes franceses de Napoleó:

Finalment, anirem a veure un petit poble, gairebé ni habitat, on hi va haver “la matança d’en Marimon”: La Pobla de Ferran, a la comarca de la Conca de Barberà. 50

Donarem un volt per a observar l’escenari del crim que va causar en Marimon, per continuar la ruta fins a la costa, a la gran ciutat de Tarragona. Ens endinsarem a la Tarraco romana, i donarem una volta pel conjunt romà que es conserva a la ciutat, encapçalat per l’amfiteatre romà, escenari de nombroses lluites de gladiadors. Finalment, ens dirigirem cap al municipi que més bé mostra el resultat de la Batalla de l’Ebre: Corbera d’Ebre (Terra Alta), per acabar els 461.8 km de ruta que haurem recorregut. Aquí veurem les restes de la destrucció del poble que es van decidir deixar intactes per tal de mantenir el record i la història d’aquest inici de la fi de la Guerra Civil a Catalunya.

51

52

Tercera parada, visita doble: Cúria-Presó i Basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. Condemna i repòs etern.

Pujada del Castell, Figueres, Alt Empordà

Plaça Mossèn Cinto Verdaguer, Castelló d’Empúries, Alt Empordà

Plaça Jaume I, Castelló d’Empúries, Alt Empordà

Segona parada, Visita a les múltiples històries al castell de Sant Ferran: empresonaments, guerra i escenari de pel·lícula.

Carrer Major, La Jonquera, Alt Empordà

Primera parada, Museu Memorial de l’Exili. El testimoni i record d’aquells que fugien d’un perill i es dirigien cap a un de nou.

Tram 1: l’Alt Empordà. Fugides i masmorres

LA RUTA

A continuació, ens desplacem poc per anar cap a Sant Feliu, a descobrir els detalls de la “Salvatjada” que hi va succeir.

Carrer de la Mare de Déu de Port, Barcelona

El Bruc i diversos punts de les muntanyes de Montserrat

Recorrerem les muntanyes de Montserrat per descobrir el territori de la famosa batalla amb el Timbaler del Bruc i el poble que porta aquest nom per també descobrir els escenaris de la pel·lícula

Centre de la ciutat i estació, Sant Feliu de Llobregat

Comença el segon tram amb el Cementiri de Montjuïc: 150.000 tombes i moltes de personatges famosos de la nostra societat.

Tram 2: Barcelona i Montserrat. Sepulcres, patriotisme a la gran pantalla i crim

Acabem la ruta amb l’escenari més antic de tots, on tants esclaus gladiadors van perdre la vida, pel “pane et circum” del poble romà

Corbera d’Ebre, Terra Alta

Via de William Bryant, Tarragona

Seguim fins a un altre poble no tant petit, per descobrir com queda destruït el territori després d’una guerra. Aquí, la Batalla de l’Ebre.

La Pobla de Ferran, Conca de Barberà

El tercer tram s’inicia en aquest poblet gairebé inhabitat. Descobrirem tots els crims que va cometre en Marimon.

Tram 3: Sud de Catalunya. Matança, guerra i morts a l’arena

5.3. FULLETÓ REPRESENTATIU DE “LA RUTA NEGRA PER CATALUNYA”

53

Aquesta ruta conforma així un repàs pels diversos episodis foscos per reviure’ls en destinacions variades, passant per museus, escenaris de crims, cementiris, pobles destruïts, amfiteatres, presons.

Catalunya és un territori altament ric en recursos turístics, però aquests també han estat testimonis d’episodis foscos, ja des de temps, per exemple, de l’Imperi Romà, fins a episodis de la Guerra Civil espanyola.

FOTO REPRESENTATIVA

Què tenim aquí?

Oriol Abulí Vergés Treball de Fi de Grau en Turisme Curs 2012-2013 UdG

• Amfiteatre Romà de Tarragona: 977296100 www.museutgn.com

• Corbera d’Ebre: 607875393 / www.poblevell.cat

www.passanantibelltall.cat

• Ajuntament de Passanant i Belltall (La Pobla de Ferran n’és entitat municipal): 977892700

www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat

www.bruc.cat

937710006 / 934024600

• Ajuntament de St Feliu de Llobregat: 936858000 • Ajuntament d’El Bruc i Patronat de la muntanya de Montserrat (Escenaris d’el “Bruc: La llegenda”):

www.cbsa.cat/cementiri.asp?id=108

• Cementiri de Montjuïc: 934841970

www.basilicadecastello.com

• Castelló d’Empúries: 972156233

www.lesfortalesescatalanes.info

• Castell de Sant Ferran: 972506094

• Museu de l’exili: 972556533 / www.museuexili.cat

Contactes:

a la descoberta de la Catalunya més fosca

LA RUTA NEGRA CATALANA

6. CONCLUSIONS

El present treball busca analitzar el turisme negre, les seves ramificacions i tipologies, els seus punts més importants en diferents seleccions geogràfiques, així com també comprendre’l des de la òptica de la cultura catalana i a més portar-lo al terreny pràctic amb un treball de camp materialitzat en una enquesta i una ruta turística al llarg de Catalunya. El turisme fosc o negre, segueix en certa manera el que va ser el turisme postfordista, és a dir, aquell turisme que defugia del turisme de masses i d'aquesta manera feia també com els primers turistes, els romàntics, tot i que una mica diferent: anaven a no fer turisme. Amb això entenem que el turisme negre i el postfordisme busquen una activitat diferent d'aquelles activitats estereotipades i preparades pels ens turístics o, si més no, d'aquelles que tenen un objectiu més concret i que va més enllà de fer turisme. A través del treball de camp realitzat amb l'enquesta en aquest treball, les opinions de la societat passen en primer lloc per un cert desconeixement del terme turisme negre, però sí que han estat en destinacions d'aquest tipus i una gran majoria la respecta, concretament en el resultat d'aquesta enquesta, un 92'9% dels enquestats troben que és necessària l'existència d'aquest tipus d'oferta turística, mentre que un 60% dels que no han visitat destinacions d'aquest caire no n'han tingut l'ocasió, i un 51% creuen que la gent visita aquestes destinacions perquè hi ha un interès en l'esdeveniment. En definitiva, ja comença a estar integrat i respectat en la societat actual, i el públic que ho visita sent tristesa però alhora respecte i necessitat de la seva existència en practicar turisme fosc. Els principals llocs del món, Europa i Catalunya de turisme negre, d’entre els que he aportat en aquest treball són, respectivament, al món, la Zona Zero i memorial 9/11 de Nova York, el Museu del Genocidi de Phnom Penh i la illa Robben de SudÀfrica; a Europa, el poble vell de Belchite a Saragossa, el Camp de concentració d’Auschwitz-Birkenau, la ciutat de Txernòbil a Ucraïna i el Tour Jack el 54

Desbudellador de Londres; finalment, a Catalunya, el Museu de l’Exili de la Jonquera, el Cementiri de Montjuïc a Barcelona i, arreu del país, els refugis i fosses comunes de la Guerra Civil Espanyola. Els llocs que he proposat per la “ruta negra a Catalunya” que he escollit, basant-me en criteris estratègics, històrics i turístics, són: el Museu de l’Exili de la Jonquera, el Castell de Sant Ferran de Figueres, la Cúria-Presó i Basílica de Castelló d’Empúries, el Cementiri de Montjuïc a Barcelona, Sant Feliu de Llobregat (“la salvatjada de Sant Feliu”), els escenaris de la pel·lícula “Bruc, la llegenda”, la Pobla de Ferran (“la matança d’en Marimon”), el poble vell de Corbera d’Ebre i l’amfiteatre romà de Tarragona. Aquesta ruta l’he volgut representar en un fulletó descriptiu del recorregut i contenint una descripció, tot justificant com la varietat i el vincle en aquestes destinacions que la conformen són els successos probablement més “negres” a Catalunya. D’aquesta manera es fa més atractiva la presentació d’aquesta proposta. Amb la realització d’aquest treball, he respost a les preguntes plantejades al principi que responen a les meves inquietuds sobre el turisme negre. Aquest treball m’ha comportat, també, aplicar el resultat d’aquests quatre anys de grau en turisme on, òbviament, he descobert el turisme negre. M’he documentat, he llegit llibres, treballs acadèmics i articles, i he pogut intentar reflectir entre les diverses línies del treball la meva pròpia experiència i opinió sobre aquestes destinacions. Després d’haver visitat Belchite (Saragossa), el Camp de Concentració de Sachsenhausen, museu dels Jueus i monument a l’Holocaust (Berlín), el museu del Terror (Budapest), el museu de la Tortura (San Gimignano, Itàlia) o el Monestir de Santa Maria de Ripoll, he pogut comprovar de primera mà com de variada és l’oferta i demanda d’aquest nínxol del turisme. El fet d’haver investigat en el període de la Guerra Civil amb el meu treball de recerca La voladura de Llers: l’abans, el durant i el després de la voladura del 1939 55

i la memòria d’ampliació del mateix La violencia en el Alt Empordà durante la Guerra Civil según la Causa General, m’ha servit també de recorregut per a entendre la història i aplicar-la al camp del turisme, especialment pel que fa a l’estudi de com la destinació normalment no és creada amb el fi de rebre turistes. Amb aquest treball he pogut relacionar els meus treballs acadèmics, de tema especialment històric, amb el turisme que més relacionat pot estar en visitar, per exemple, destinacions relacionades directament amb guerres. Dit això, he arribat a una sèrie de conclusions que exposo a continuació. Per començar he volgut conèixer conceptes relacionats amb el turisme negre i per tant he hagut de documentar-me per saber la recerca que s’ha fet d’aquest tema. Per sorpresa meva, no és un concepte tant desconegut com jo imaginava. Sí que molta gent desconeix el terme per se, però no soc el primer, ni segurament l’últim, que intentarà indagar i descobrir nous secrets d’aquest nínxol. M’he trobat amb molts d’articles i molts estudis que em confirmen l’interès pel pensament i l’evolució en el turisme fosc. En aquest treball he volgut, doncs, reflectir el resultat de les lectures d’aquests estudis previs per a aportar després jo aportar quelcom més, establint, en certa manera, un cert feedback. En segon lloc, un altre objectiu era investigar les destinacions turístiques de turisme negre al món i especialment a Catalunya. I no és menys cert que no s’han fet gaires indagacions en el turisme negre que tenim a Catalunya, però tampoc és fals que el meu interès pel pensament del turista hagi sobrepassat en interès aquest factor. Ha estat difícil la selecció de destinacions del turisme negre arreu del món, Europa i Catalunya. La ruta catalana ha estat més una recerca estratègica basada en els tipus de destinacions de turisme negre i la seva localització. El fet que no s'hi inclogui un estudi profund de costos, desplaçaments i allotjaments, entre d'altres, es deu a que l'objectiu d'aquest treball no és la creació d'una ruta. Aquesta esdevé,

56

així doncs, un element que recolza la presència i motivació d'aquest nínxol del turisme al meu entorn. He realitzat un treball de camp en referència al turista català i el seu patrimoni de l’internacionalment conegut com Dark Tourism, que he relacionat amb la mentalitat i psicologia del turista. Això es troba concretament en l’enquesta, un encreuament entre el meu entorn (en gran part) català i el pensament i opinió respecte aquestes destinacions. He observat que hi ha una gran fascinació humana pels desastres que normalment no afecten directament als seus visitants. El fet de voler comprovar la història i conèixer-la de ben aprop, passa per sobre de qualsevol por o angúnia que hom pugui tenir. Amb l’enquesta duta a terme al meu entorn, he comprovat com el terme “turisme negre” no és el més conegut que hi ha, especialment tenint en compte que una bona part dels enquestats eren companys de grau en Turisme a la universitat. Això sí, també el meu entorn ha estat en gran part en una o més destinacions d’aquest caire, i això ha fet la seva opinió més valuosa (vegeu el núvol de paraules als resultats de l’enquesta). El resultat ha estat, en definitiva, el pas d’una ruta turística a l’estudi de la psicologia i motivació del turisme, tot reflectint una sèrie de seleccions de destinacions turístiques en aquest treball per també aportar classificacions i exemples de les seves destinacions. Les inquietuds en el turisme negre són ben presents avui en dia, i en aquest treball s’ha intentat fer entendre com el turisme negre és diferent dels altres, en part, perquè moltes destinacions no són gairebé modificades, ja que tot i no tenir l’objectiu de rebre turistes quan es van crear, s’han volgut deixar intactes per a una millor experiència i impacte en el visitant. A més de ser impactant, entre les línies d’aquest estudi hem pogut veure com és educatiu, camaleònic i, el més important, per sort o per desgràcia: etern. Educatiu: per les lliçons que dóna la història després de veure fins on arriba l’ésser humà; camaleònic: perquè adopta diverses 57

classificacions, destinacions i maneres d’entendre’l segons la proximitat (tant en distància com personal) amb el succés; i, finalment, etern: ja que mai deixaran d’haver-hi més tombes als cementiris i desastres naturals, entre d’altres. No podem oblidar que el turisme negre és sovint una fugida del turisme de masses, com es pot comprovar en la localització d'alguna d'aquestes destinacions. Al mateix temps, però, pot ser una activitat habitual en destinacions que ja tenen aquest producte com un dels més importants i visitats. Un dels perquès més interessants, i dels quals més sospitava, és el pensament i la motivació del turista en destinacions "fosques". Afortunadament, una gran part dels articles que he llegit, alguns dels quals tenien també estudis de persones que visitaven museus -la Casa d'Anna Frank, per exemple-, i camps de concentració, estableixen com la causa de la seva visita és realitzada per satisfer la curiositat del turista amb les seves preocupacions tanatològiques i la contemplació pròpia de la mortalitat. Altres destinacions demostren, també, una certa excitació morbosa en el turista. Tanmateix, aquesta motivació va estretament relacionada amb turistes que visiten destinacions de "tanaturisme", la tipologia que és relacionada més directament amb la mort (per exemple, veure enterraments de persones que van morir en el tsunami a Tailàndia, o els rituals d'enterrament budistes).

58

7. BIBLIOGRAFIA ARTICLES • López-Ibor, J.J. (2004). ¿Qué son desastres y catástrofes?, Actas Españolas de Psiquiatría. Vol. 32, Suplement 2. (1-32). Madrid: STM Editores. • Marijana Bittner. (2011). „Dark Tourism“ – Evaluation of Visitors Experience after Visiting Thanatological Tourist Attractions. Turizam. Vol. 15, Issue 4. 148-158. • Stone, P. (2006) A Dark Tourism Spectrum: towards a typology of death and macabre related tourist sites, attractions and exhibitions. TOURISM: An Interdisciplinary International Journal. 54(2), 145-160. TREBALLS ACADÈMICS • Abulí, O. (2009). La voladura de Llers: l’abans, el durant i el després de l’explosió de Llers de 1939. Treball de recerca no publicat, IES Narcís Monturiol, Figueres. • De Juan, J.M., Pulido, J.I. (2002). Taller de trabajo: elaboración y desarrollo de rutas turísticas. Exposició oral, 2º Congreso Andaluz de Información Turística, Vera (Almería). • Donaire, J.A. (2009). Introducció al turisme. Apunts de classe no publicats: 1r de Grau en Turisme. Universitat de Girona, Girona. • Gallardo, C. (2010). Projecte de creació d’empresa The Jailhouse 57 S.A.: alberg a l’antiga presó de Figueres. Treball de fi de carrera no publicat, Universitat de Girona, Girona. • Niemelä, T. (2010). Motivation factors in Dark Tourism: Case: House of Terror. Treball de fi de carrera no publicat, Lahti University of Applied Sciences, Finlàndia. • Stone, P.R. (2010). Death, Dying and Dark Tourism in Contemporary Society: A Theoretical and Empirical Analysis. (Tesi doctoral, University of Central Lancashire, 2010). Death, Dying and Dark Tourism in Contemporary Society: A Theoretical and Empirical Analysis.

59

LLIBRES • Lennon, J., Foley, M. (2000). Dark Tourism: the attraction of death and disaster. Londres, Nova York: Continuum. • White, L., Frew, E. (2013). Dark Tourism and Place Identity: Managing and interpreting dark places. Londres: Book Now Ltd. WEBS • Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2013). Turisme. Recuperat 2 maig 2013, des de https://ca.wikipedia.org/wiki/Turisme • Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2013). Thomas Cook. Recuperat 2 maig 2013, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/Thomas_Cook • De bat a bat: No pensis en un elefant. (2007). Turismo negro. Recuperat 3 maig 2013, des de http://don-aire.blogspot.com.es/2007/03/turismo-negro.html • http://www.ewidgetsonline.net/dxreader/Reader.aspx? token=b90094e8f22d44969e9b0a6c017de72f&rand=957318965&buyNowLink=& page=&chapter= - vaig per la pàgina 25 • Sergio Parra. (2012). Turismo negro. Recuperat 2 abril i 10 maig 2013, des de http://www.xatakaciencia.com/tag/turismo-negro • Wikipedia, the free encyclopedia. (2013). Tuol Sleng Genocide Museum. Recuperat 4 juny 2013, des de http://en.wikipedia.org/wiki/ Tuol_Sleng_Genocide_Museum • The Pinay Solo Backpacker: travel blog of a Filipina. (2011). Unearthing Dark Tourism in the Philipines. Recuperat 5 juny 2013, des de http:// www.thepinaysolobackpacker.com/2011/08/27/unearthing-dark-tourism-in-thephilippines/ • Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2013). Memorial de la Pau de Hiroshima. Recuperat 5 juny 2013, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/ Memorial_de_la_Pau_de_Hiroshima • Wikipedia, the free encyclopedia. (2013). Battle of Culloden. Recuperat 5 juny 2013, des de http://en.wikipedia.org/wiki/Battle_of_Culloden 60

• Wikipedia, the free encyclopedia. (2013). Beaumaris Gaol. Recuperat 5 juny 2013, des de http://en.wikipedia.org/wiki/Beaumaris_Gaol • Monkeyland: a living forest experience that will be with you forever. What is Dark Tourism? Recuperat 6 juny 2013, des de http://www.monkeyland.co.za/ index.php?comp=article&op=view&id=2360 • Wikipedia, the free encyclopedia. (2013). Nanjing Massacre Memorial Hall. Recuperat 6 juny 2013, des de http://en.wikipedia.org/wiki/ Nanjing_Massacre_Memorial_Hall • Nanjing 1937: the memorial hall of the victims in Nanjing massacre by Japanese invaders. (2010). China commemorates Nanjing Massacre victims. Recuperat 6 juny 2013, des de http://www.nj1937.org/english/show_news.asp?id=88 • The sixth floor museum at Dealey Plaza. (2013). About the museum. Recuperat 7 juny 2013, des de http://www.jfk.org/go/about • RT: sepa más. (2011). Chernóbyl, parque temático nuclear. Recuperat 7 juny 2013, des de http://actualidad.rt.com/ciencias/view/35294-Chern%C3%B3byl,parque-tematico-nuclear • ElMundo.es: Especiales. Chernóbil: 25 años después. (2011). Turismo radiactivo. Recuperat 8 juny 2013, des de http://www.elmundo.es/especiales/chernobil/ turismo-radiactivo/ • NUEVAYORK.NET: tu guía de Nueva York. World Trade Center. Recuperat 8 juny 2013, des de http://www.nuevayork.net/world-trade-center • Robben Island Museum. (2008-2009).

History of Robben Island. Recuperat 9

j u n y 2 0 1 3 , d e s d e h t t p : / / w w w. r o b b e n - i s l a n d . o r g . z a / i n d e x . p h p ? option=com_content&view=article&id=9&Itemid=9 • Wikipedia, la enciclopedia libre. (2013). Isla de Alcatraz. Recuperat 9 juny 2013, des de http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_Alcatraz • Alcatraz Island: An Inescapable Experience. (2013). Tour Comparison Chart. Recuperat 9 juny 2013, des de http://www.alcatrazcruises.com/website/tourcomparison.aspx • Turismo Toscana. Il terrificante Museo della Tortura di San Gimignano. Recuperat 10 juny 2013, des de http://www.turismo-toscana.biz/il-terrificante-museo-dellatortura-di-san-gimignano.html 61

• 20minutos.es: Internacional. (2008). Turismo sin escrúpulos: visitando zonas catastróficas y “casas de los horrores”. Recuperat 10 juny 2013, des de http:// www.20minutos.es/noticia/379329/0/turismo/macabro/negro/ • Londres en español: tour gratis y rutas guiadas. Tour “Jack el Destripador”. Recuperat 11 juny 2013, des de http://www.londresenespanol.com/nuestros-tours/ tour-jack-el-destripador • Viajes y turismo: join. (2012). Vive la experiencia de estar preso en el Hotel Karostas. Recuperat 11 juny 2013, des de http://www.blogviajesyturismo.com/ viva-le-experiencia-de-estar-preso-en-el-hotel-karostas • Generalitat de Catalunya. (2010). La ruta dels cementiris catalans. Recuperat 11 juny 2013, des de http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem. 6 a 2 d e c 9 a 3 0 0 f 6 8 a 8 c d 0 1 8 1 d f b 0 c 0 e 1 a 0 / ? vgnextoid=3f04e5d8ecb39210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=3 f04e5d8ecb39210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall&contentid= 6a342309b2e89210VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD • Barcelona Movie Walks. Cementiri de Montjuïc. Recuperat 11 juny 2013, des de http://www.barcelonamovie.com/atractiu.aspx?idAtractiu=11 • Gaudí i el Modernisme a Catalunya. Cementiri d’Olius. Recuperat 11 juny 2013, des de http://www.gaudiallgaudi.com/CCe05%20Olius.htm • lajonquera.info. Museu memorial de l’exili. Recuperat 12 juny 2013, des de http:// www.lajonquera.info/museuexili.html • Les Fortaleses Catalanes. Castell de Sant Ferran de Figueres. Recuperat 12 juny 2013, des de http://www.lesfortalesescatalanes.info/ca/els-monuments/ figueres.html • Generalitat de Catalunya: memorial democràtic. Espai democràtic. Recuperat 12 juny 2013, des de http://www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic/ menuitem.34ba9e98ca3f16457839a410b0c0e1a0/? vgnextoid=5fa9e73fc87e5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=5f a9e73fc87e5310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default • Bibliotècnia: la Biblioteca digital de la UPC. Com citar documents impresos, audiovisuals i electrònics (citacions més habituals). Recuperat 12 juny 2013, des

62

de http://bibliotecnica.upc.edu/content/com-citar-documents-impresosaudiovisuals-i-electr%C3%B2nics-citacions-m%C3%A9s-habituals#6 • Memorial democràtic. (2013). Fosses i repressió. Recuperat 12 juny 2013, des de http://fossesirepressio.cat/ • Grief Tourism: travel to areas affected by natural disasters, places where people were murdered, etc. (2013). Types of Grief Tourism. Recuperat 13 juny 2013, des de http://www.grief-tourism.com/category/types-of-grief-tourism/ • Tejiendo el mundo: tantas cosas por contar y tan solo una vida para hacerlo. (2009). Funeral tibetano. “El entierro en las nubes”. Recuperat 13 juny 2013, des de http://tejiendoelmundo.wordpress.com/2009/09/18/funeral-tibetano-el-entierroen-las-nubes/ • History. (2013). Cu Chi Tunnels. Recuperat 13 juny 2013, des de http:// www.history.com/topics/cu-chi-tunnels • Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2013). Guerra del Vietnam. Recuperat 14 juny 2013, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_del_Vietnam • Tagul. (2013). Tagul. Recuperat 17 juny 2013, des de http://www.tagul.com • Filosòficament. (2013). John Urry i la globalització de la mirada del turista. Recuperat 18 juny 2013, des de http://filosoficament.blogspot.com.es/search/ label/John%20Urry • Softonic. (2010). Crea tus rutas turísticas con Google City Tours. Recuperat 20 juny 2013, des de http://articulos.softonic.com/como-crear-rutas-turisticas-congoogle-city-tours • Ajuntament de Castelló d’Empúries. (2006). Museu Presó-Cúria. Recuperat 21 juny 2013, des de http://www.castello.cat/interior/ca/333-128/museu-presocuria.html • Catalunya en negre. (2013). La salvatjada de St. Feliu. Recuperat 22 juny 2013, des de http://catalunyaennegre.wordpress.com/2012/06/28/la-salvatjada-de-santfeliu/ • Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2013). Santa Maria de Castelló d’Empúries. Recuperat 23 juny 2013, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/ Santa_Maria_de_Castell%C3%B3_d'Emp%C3%BAries#Les_tombes_comtals

63

• Vegueries.com. (2013). Ruta de les presons del Matarranya. Recuperat 23 juny 2013, des de http://www.vegueries.com/asp/rutasVCAT.asp?Id=240&V=La %20Franja • Viquipèdia, l’enciclopèdia lliure. (2013). Bruc (pel·lícula). Recuperat 23 juny 2013, des de http://ca.wikipedia.org/wiki/Bruc_(pel%C2%B7l%C3%ADcula) • Museu Memorial de l’Exili. (2009). Guerra, derrota i retirada. Recuperat 8 juliol 2013, des de http://www.museuexili.cat/index.php? option=com_content&view=article&id=11&Itemid=82&lang=ca

64

8. AGRAÏMENTS Vull donar el meu agraïment a tots aquells que han aportat el seu granet de sorra al meu treball de fi de grau. En primer lloc, el contingut que la Universitat de Girona amb el Grau en Turisme 2009-2013 m’ha ajudat a conèixer el turisme i en especial el que he utilitzat per a realitzar aquest treball. En segon lloc la valoració i opinió de la meva tutora, Marta Ministral, per tal de poder orientar el contingut del treball i corregir els errors que podia cometre i en ocasions cometia. Tampoc vull deixar d’agrair a destinacions turístiques com el Museu de l’Exili de la Jonquera o al 9/11 Memorial de Nova York per facilitar-me les dades que els he demanat tant fàcilment. Aprofito també per a enviar novament el meu agraïment al doctor Stone, de la universitat de Lancaster, en especial pels seus treballs acadèmics sobre el turisme negre que m’han guiat força per a comprendre el comportament del turista i l’evolució i transformació del turisme fosc. Tampoc vull deixar de recordar els altres articles i companys de carrera que han estat al meu costat quan he requerit resoldre dubtes sobre l’elaboració del treball. Finalment, el meu agraïment per totes aquelles persones, 76 en total, que han respost l’enquesta que he necessitat dur a terme en el treball de camp d’aquest treball. La seva opinió es fa molt necessària i útil per a entendre el comportament del turista i més encara quan el meu interès és pel turista català (i del meu entorn també més enllà de Catalunya).

65

66