EL SENDERISME D’INTERIOR: UNA PRIMERA APROXIMACIÓ ENTRE EL CAS CATALÀ (EL BERGUEDÀ) I EL SUÍS (CANTÓ D’URI)

EL SENDERISME D’INTERIOR: UNA PRIMERA APROXIMACIÓ ENTRE EL CAS CATALÀ (EL BERGUEDÀ) I EL SUÍS (CANTÓ D’URI) Celis R., Alsina S. Departament de Ciències Socials i Turisme – Formatic Barcelona Departament de Ciències Econòmiques i Jurídiques – Formatic Barcelona RESUM L’elecció d’aquest tema és degut a la importància que el turisme considerat com a no massiu va adquirint en la societat actual. Ens hem adonat que el senderisme en l’àmbit català és un tema relativament poc estudiat i de vital importància en la planificació turística com ho demostra l’interès amb institucions com l’Agència Catalana de Turisme qui treballa intensament en la seva difusió. Tanmateix, aquest tema, entra dins de les línies de recerca de GREPAT en les categories tant de les rutes culturals i naturals a l’interior de Catalunya com en el desenvolupament econòmic de les comarques d’interior i de muntanya. La nostra intenció és per tant, la d’obrir una línia d’investigació on s’analitzin tant els aspectes turístics com els econòmic en aquesta activitat de lleure. Variables com el número de senderistes per dia, la despesa diària d’aquests, l’impacte econòmic que es genera en el diferents sectors econòmics (hoteleria, transport, avituallament, etc.)

ens oferiran el valor econòmic

d’aquesta activitat. Un dels reptes més interessants que se’ns plantegen i que es reflexionarà en les conclusions serà el d’intentar equiparar l’estat de la investigació en el territori català prenent com a referència el nivell en el que es troben aquest tipus d’estudis a Suïssa, on hi ha moltíssimes dades detallades sobre aspectes tals com el cost de construcció, senyalització i manteniment per cantó, els efectes sobre la ocupació, desglossada tant per sectors com el seu impacte econòmic en l’economia de cada regió o, també per exemple, quins són els efectes en la salut dels excursionistes i com aquesta es reflexa en el cost sanitari general del país, només per mencionar unes poques de les variables estudiades.

PARAULES CLAU Senderisme, Catalunya, Berguedà, Suïssa, Uri, indicadors econòmics, despesa turística, índex de nivell de preus, impacte econòmic. INTRODUCCIÓ L’interès pel senderisme en el cas català queda patent ja des de la darreria del S.XIX amb la creació del Centre Excursionista de Catalunya l’any 18781, en els anys ’20 del darrer segle trobem la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya2 (FEEC) i dins d’aquesta, el comitè català de Senderis creat l’any 19933 i on en la seva pàgina web podem trobar classificat tant per tipus (Gran o Curt Recorregut) com per comarques tota la xarxa de senders de Catalunya. De

caire

ja

completament

privat

podem

mencionar

la

pàgina

web

senderisme.com4 on s’hi pot trobar tant informació referida a rutes com a empreses que ofereixen diverses activitats, allotjament o una complerta agenda tant per a Catalunya com per a la resta del territori nacional. Pel que fa a entitats espanyoles, la més important és la Federación Española de Deportes de Montaña y Escalada5 (FEDME) on té una secció dedicada als senders destacant la seva classificació i posterior homologació. En el cas suís també és a finals del S.XIX quan comencen a aparèixer les primeres agrupacions consagrades al món del senderisme, sent la més important la Schweizer Wanderwege6 qui es va posar com a objectius principals crear i mantenir tota una sèrie de camins per a poder practicar el senderisme mentre es descobria turísticament el país d’una forma respectuosa amb el medi ambient. D’aquesta primera associació se’n deriven tota una sèrie d’institucions tant federals7 com cantonals dedicades a la creació d’aquestes rutes de senders, a la seva                                                                                                                         1

Centre Excursionista de Catalunya (2001). Recuperat a: http://www.cec.cat/ 2 Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (2013). Recuperat a https://www.feec.cat/ 2 Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (2013). Recuperat a https://www.feec.cat/ 3 Xarxa de Senders de Catalunya. Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (2013). Recuperat a : http://senders.feec.cat/ 4 Portal d'Informació de Recursos Turístics de Senderisme (2013). Recuperat a: http://www.senderisme.com/ 5 Federación Española de Deportes de Escalada y Montaña (1999). Recuperat a: http://www.fedme.es/ 6 Schweizer Wanderwege (2002). Recuperat a : http://www.wandern.ch/de/verband/Ueberuns/geschichte 7 Schweizerische Eidgenossenschaft (2003). Recuperat a: http://www.ivs.admin.ch/index.php?id=142&L=0

conservació i comunicació. En el cas del nostre estudi la més important és la que el cantó d’Uri amb el nom de Urnerwanderwege8 té present a la xarxa. TEXT La tria d’aquestes dos països i d’ells aquestes dues regions (Fig. 1 i 2) no ha estat feta de forma casual o aleatòria. Per tots és conegut la importància que té el senderisme a Suïssa degut a estar situada en els Alps i les immenses possibilitats que ofereix la seva geografia per desenvolupar aquesta activitat, tant en camins d’alta muntanya com en d’altres en regions més planes, o inclús dins dels propis nuclis urbans. En el cas català són els Pirineus els qui ens ofereixen la millor possibilitat de realitzar aquestes rutes. Tot i que també n’hi ha per tot el territori, la comarca del Berguedà per la seva situació geogràfica és una de les més important de Catalunya per on hi passen rutes (Fig. 3) de Gran Recorregut9(GR):

la GR-3 (Sender Central de Catalunya), GR-4

(Puigcerdà – Montserrat), la G-107 (Camí dels Bons Homes) i la G-241 (Circular del Berguedà) sense oblidar-nos d’aquelles classificades com de Petit Recorregut10 i que a tall d’exemple podem mencionar les següents: El bullidor de la llet (Fig. 4), Les fonts del Llobregat o la del Pedraforca (Fig. 5). En el cas suís, hem agafat el cantó d’Uri com a exemple de regió comarcal a estudiar ja que presenta gairebé les mateixes característiques poblacionals i geogràfiques que el Berguedà, com veurem a continuació. Pel que fa al país alpí les grans rutes nacionals que creuen en cantó d’Uri les trobem classificades en les següents nomenclatures11: ruta número 1 (Fig. 6) coneguda com la Ruta Alpina, la ruta número 2 (Fig. 7) amb el nom de Swiss Trail, la número 4 (Fig. 8) com a part del camí de sant Jaume i la número 7 (Fig. 9) que creua el pas del Gottard. En el cas de les rutes de curt recorregut, dues són les més destacables, la que comunica les poblacions de Furka i Höhenweg catalogada amb el número 5112 i la Via Suworow amb el número 5513. (Figs. 10,11).                                                                                                                         8 Urner Wanderwege (2012). Recuperat a: http://www.urnerwanderwege.ch/ 9 Generalitat de Catalunya (2008). Catalunya és senderisme. Recuperat a: http://bibliotecavirtual.diba.cat/documents/10934/3185386/document1.pdf 10Berguedà, el Pirineu de Barcelona (2014). Recuperat a: http://www.rutespirineus.cat/rutes/bergueda 11Schweizerische Eidgenossenschaft (2003) Recuperat a: http://www.wanderland.ch/de/national-routes.html   12 Schweizerische Eidgenossenschaft (2003) Recuperat a: http://www.wanderland.ch/de/routen/route-051.html

A l’hora de descriure aquestes dues regions ens fixarem primer de tot en les dades geogràfiques. En el cas del cantó Uri totes elles estan descrites en la pàgina web oficial del govern suís14 en l’apartat de dades estadístiques. Aquest cantó ubicat al centre de Suïssa té una extensió total de 1.079,4 km² amb una població l’any 2013 de 35.868 persones i una densitat de 33.9 persones per quilòmetre quadrat. La capital del cantó és Altdorf on hi viuen prop de 3000 persones. La llengua més parlada és el suís alemany i pràcticament tota la població és catòlica. La renda per càpita es situa al voltant dels 52.000 CHF i el sector terciari té ocupades 10.675 persones. En referència a les dades turístiques, es pot mencionar que l’any 2013 s’hi van produir un total de 227.539 pernoctacions, distribuïdes en 71 establiments hotelers15. Sobre les dades oficials referents al Berguedà han estat extretes de diverses pàgines web, entre elles la pàgina web de la Generalitat de Catalunya16 i les pròpies de l’Institut Català d’Estadística (IDESCAT). La seva superfícies és de 1.184.89 km² amb una població l’any 2014 de 41.740 habitant i una densitat de 35.23 persones per quilòmetre quadrat. La capital és Berga on hi ha censats 16.610 habitants17. La religió també és majoritàriament catòlica i l’idioma més utilitzat és el català. La renda per càpita és d’uns 12.000 euros mentre que el sector terciari ocupa un total de 9.082 persones18. El nombre d’hotels és de 50 mentre que l’oferta de establiments de turisme rural és de 14619. Pel que fa a les infraestructures viàries en el Berguedà es troba el túnel del Cadí (E-9, C-16) que comunica aquesta comarca amb la Cerdanya. L’altra carretera important és la C-26 que comunica Solsona amb Ripoll passant per Berga. La comarca no té servei de tren però es troba connectada amb la resta del país per diverses companyies d’autobusos com son ALSA o Ramón Planas. El cantó d’Uri, situat                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                                             13 Schweizerische Eidgenossenschaft (2003). Recuperat a: http://www.wanderland.ch/de/routen/route-055.html 14 Statistik Schweiz (2015). Recuperat a: http://www.bfs.admin.ch/bfs/portal/de/index/regionen/kantone/ur/key.html 15Statistik Schweiz (2015). Recuperat a: http://www.bfs.admin.ch/bfs/portal/de/index/themen/10/03/blank/key/01/03.html 16 Consell Comarcal del Berguedà (2014). Recuperat a: http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=8101410007 17 Consell Comarcal del Berguedà (2013). Recuperat a: http://www.bergueda.cat/ 18 Atles Nacional de Catalunya (2013). Recuperat a: http://www.atlesnacional.cat/icc/atlesnacional/economia/ 19 Institut Català d’Estadística (2002). Recuperat a: http://www.idescat.cat/emex/?id=14#t56

al cor de Suïssa, es troba creuat pel pas del Sant Gotard (E-35) i és també una zona d’encreuament de línies ferroviàries en la població Andermatt on es comunica la coneguda com a Glacier Express amb futura línia d’alta velocitat que connectarà Frankfurt amb Milà20. Pel que fa referència a l’impacte econòmic del senderisme en aquestes destinacions turístiques, es prendrà com a font d’informació l’article de Jordi Boixader i Martí Picas, Senderisme i desenvolupament econòmic local al Berguedà (2013) així com el document Ökonomische Grundlagen der Wanderwege in der Schweiz, Methodik, Datengrundlagen und Ergebnise publicat pel Bundesamt für Strassen ASTRA. Òbviament, cal una tasca prèvia per a poder comparar les dades, donat que els àmbits d’estudi d’ambdós documents no coincideixen en la seva totalitat, sinó que tenen objectius diferents i per tant s’utilitzaran els textos per a dur a terme l’anàlisi que es proposa en el present document, i que consisteix en comparar les dades econòmiques de l’activitat senderista al Berguedà i al cantó d’Uri, deixant per a propers articles una anàlisi més profunda respecte a la repercussió que pot tenir sobre la totalitat de l’economia de les zones objecte d’estudi. En conseqüència i en base al que s’ha exposat anteriorment, obtenim la següent taula en la qual consten les aportacions econòmiques corresponents a l’exercici 2011 de tres tipologies de turista: amb pernoctació, sense pernoctació i com a segona residència: Taula 1. Despesa turística de l’activitat de senderisme (en euros) Territori/

Pernoctació

Turista Berguedà Uri

3.649.563 25.526.742,30

21

Sense

2a

Total

pernoctació

residència

939.034

265.326

4.853.923

23.824.959,48

22

49.351.701,78

n.d.

Les dades obtingudes són significatives però encara no són comparables, donat que el nivell de vida a Suïssa és diferent del d’Espanya i cal fer un                                                                                                                         20

Alptransit Gotthard (1997). Recuperat a: https://www.alptransit.ch/de/home/ Dades en francs suïssos en el document original. S’ha pres com a referència el canvi mitjà respecte a l’euro de l’exercici 2011, que va ser de 1,234 francs suïssos. 22 El cantó d’Uri no és una zona de 2ª residencia donada la seva situació propera a les ciutats més poblades i un clima força plujós i fred. Per aquest motiu, les dades econòmiques d’aquest tipus de turisme no són significatives. 21

ajustament per a poder fer una comparativa més acurada. Per tant, utilitzarem l’índex de nivell de preus facilitat per Eurostat23 corresponent a l’exercici 2011 per a fer la correcció pertinent sobre les quantitats del cantó d’Uri, tenint en compte que l’índex de Suïssa és de 160,1 i el d’Espanya de 97,2. Aquests càlculs es recullen en la següent taula: Taula 2. Despesa turística de l’activitat de senderisme ajustada a l’índex del nivell de preus (en euros) Territori/

Pernoctació

Turista Berguedà Uri

Sense

2a

pernoctació

residència

3.649.563

939.034

15.497.809,82

14.464.622,50

Total

265.326

4.853.923

n.d. 29.962.432,31

Podem observar com se’ns mostra clarament l’enorme diferència d’ingressos entre un territori i l’altre, fet que suposa una proporció de 5 a 1 favorable al cantó d’Uri en el cas de les pernoctacions, però de 14 a 1 en el supòsit de les visites diàries, donant un proporció total de 7 a 1 respecte dels ingressos acumulats. Una altra dada que es pot apreciar és la distribució gairebé idèntica al cantó d’Uri dels ingressos entre turistes diaris i turistes que pernocten, fet que no es dona al Berguedà, on els ingressos són superiors per als turistes que fan nit a la zona. CONCLUSIONS La primera de les conclusions que en podem extreure és la manca de dades pel que fa al senderisme a la comarca del Berguedà i de les que sí tenim en el cas del cantó Uri, parlem per exemple del cost de finançament dels senders i camins, de la comparativa entre el seu cost i el seu benefici o els efectes tant directes com indirectes sobre l’ocupació. Aquesta realitat és la que ens ha de motivar a continuar amb la investigació d’aquestes variables econòmiques tant importants pel desenvolupament social dels territoris d’interior i de muntanya, creant activitat i ajudant a evitar d’aquesta manera la despoblació, per exemple.                                                                                                                         23

 Sólo  sé  que  no  sé  nada  (2009).  Recuperat  a:   http://jesusgonzalezfonseca.blogspot.com.es/2013/10/comparativa-­‐del-­‐poder-­‐adquisitivo-­‐en.html  

La segona conclusió que podem extreure és que l’activitat senderística te una gran implantació en el cantó suís objecte d’estudi i això suposa uns elevats ingressos que reverteixen al territori; en canvi, el Berguedà hauria de potenciar en gran mesura els seus recursos senderístics per a poder arribar a uns ingressos similars. A més a més, caldria fer un pla estratègic seriós que permetés incrementar les aportacions econòmiques que fan els turistes diaris o be augmentar el seu nombre total, de manera que els ingressos entre les dues tipologies de turistes s’escurcessin. Clarament, és una tasca que hauria de recaure sobre les institucions públiques (municipis, consell comarcal, Generalitat) amb la finalitat abans esmentada, així com per part d’empreses turístiques del sector privat implantades a la zona.Un dels factors que considerem importants a l’hora d’aconseguir aquesta fita és la millora del transport públic; la facilitat per poder arribar a les zones d’inici del diferents senders és clau a l’hora d’incrementar aquests visitants d’un dia. Si agafem per exemple el temps que es necessita en transport públic des de Barcelona a la ciutat de Berga i des de Zürich a Altdorf veurem que en el primer cas només hi ha tres autobusos al dia amb un temps de transport per trajecte de més de dues hores. En el cas de Suïssa, hi ha trens cada hora i el temps de viatge no supera l’hora. Si després hem d’accedir als punts d’inici de les rutes, en el cas del Berguedà la cosa se’ns complica força, a diferència del cas suís on hi trobem el Postautos, que comuniquen amb una freqüència horària, qualsevol punt habitat del cantó. Així doncs, esperem haver despertat interès en aquest àmbit de recerca i poder presentar nosaltres mateixos més resultats en altres treballs d’investigació.

BIBLIOGRAFIA Boixader, J. i Picas, M. (2013). Senderisme i desenvolupament econòmic local al Berguedà. Erol, L’: revista cultural del Berguedà. Núm.115, p.31-36 Sommer, H., Amacher, M., Buffat, M. (2011). Ökonomische Grundlagen der Wanderwege in der Schweiz, Methodik, Datengrundlagen und Ergebnise. NETGRAFIA Atles  Nacional  de  Catalunya  (2013)  Recuperat  a:  http://www.atlesnacional.cat/icc/atlesnacional/economia/   Consell  Comarcal  del  Berguedà  (2014).  Recuperat  a:  http://www.bergueda.cat/     Generalitat  de  Catalunya  (2008).  Catalunya  és  senderisme.    Recuperat  a:   http://bibliotecavirtual.diba.cat/documents/10934/3185386/document1.pdf     Statistik  Schweiz  (2015).  Recuperat  a:   http://www.bfs.admin.ch/bfs/portal/de/index/regionen/kantone/ur/key.html     Statistik  Schweiz  (2015).  Recuperat  a:   http://www.bfs.admin.ch/bfs/portal/de/index/themen/10/03/blank/key/01/03.html     Centre  Excursionista  de  Catalunya  (2001).  Recuperat  a:  http://www.cec.cat/     Federación  Española  de  Deportes  de  Escalada  y  Montaña  (1999).  Recuperat  a:  http://www.fedme.es/     Federació  d’Entitats  Excursionistes  de  Catalunya  (2013).  Recuperat  a  :https://www.feec.cat/     Institut  Català  d’Estadística  (2002).  Recuperat  a:  http://www.idescat.cat/emex/?id=14#t56     Schweizerische  Eidgenossenschaft  (2003).  Recuperat  a:   http://www.ivs.admin.ch/index.php?id=142&L=0     Sólo  sé  que  no  sé  nada  (2009).  Recuperat  a:   http://jesusgonzalezfonseca.blogspot.com.es/2013/10/comparativa-­‐del-­‐poder-­‐adquisitivo-­‐en.html     Consell  Comarcal  del  Berguedà  (2014).  Recuperat  a:   http://www.municat.gencat.cat/municat/index.php?page=consulta&mostraEns=8101410007     Berguedà,  el  Pirineu  de  Barcelona  (2014).  Recuperat  a:  http://www.rutespirineus.cat/rutes/bergueda     Xarxa  de  Senders  de  Catalunya.  Federació  d’Entitats  Excursionistes  de  Catalunya  (2013).  Recuperat  a  :   http://senders.feec.cat/     Portal  d'Informació  de  Recursos  Turístics  de  Senderisme  (2013).  Recuperat  a:   http://www.senderisme.com/     Urner  Wanderwege  (2012).  Recuperat  a:  http://www.urnerwanderwege.ch/    

Schweizer  Wanderwege  (2002).  Recuperat  a:http://www.wandern.ch/de/verband/Ueber-­‐ uns/geschichte     Schweizerische  Eidgenossenschaft  (2003)  Recuperat  a:  http://www.wanderland.ch/de/national-­‐ routes.html     Schweizerische  Eidgenossenschaft  (2003)  Recuperat  a:  http://www.wanderland.ch/de/routen/route-­‐ 051.html     Schweizerische  Eidgenossenschaft  (2003).  Recuperat  a:  http://www.wanderland.ch/de/routen/route-­‐ 055.html  

INDEX D’IMATGES I TAULES Fig. 1 Situació de la comarca del Berguedà: http://ca.wikipedia.org/wiki/Bergued%C3%A0#/media/File:Localitzaci%C3%B3_del_Ber gued%C3%A0.svg Fig. 2 Situació del cantó d’Uri: http://de.wikipedia.org/wiki/Kanton_Uri#/media/File:Karte_Lage_Kanton_Uri_2015.png Fig. 3 Grans rutes de senderisme a Catalunya: http://bibliotecavirtual.diba.cat/documents/10934/3185386/document1.pdf Fig. 4 Ruta del Bullidor de la Llet: http://www.rutespirineus.cat/rutes/bullidor-de-la-llet-baga-bergueda Fig. 5 Ruta del Pedraforca: http://www.rutespirineus.cat/rutes/pedraforca-pollego-superior-pel-coll-del-verdet Fig. 6 Ruta via Alpina: http://www.wanderland.ch/de/routen/route-01.html Fig. 7 Ruta Swiss Trail: http://www.wanderland.ch/de/routen/route-02.html Fig. 8 Ruta ViaJacobi: http://www.wanderland.ch/de/routen/route-04.html Fig. 9 Ruta ViaGottardo: http://www.wanderland.ch/de/routen/route-07.html Fig. 10 Ruta 51: Furka-Höhenweg http://www.wanderland.ch/de/routen/route-051.html

Fig. 11 Ruta 55: ViaSuworow http://www.wanderland.ch/de/routen/route-055.html Taula 1: Despesa turística de l’activitat de senderisme (en euros). Elaboració pròpia en base a l’article de Boixader, J. Picas, M. (2013) i Sommer, H., Amacher, M., Buffat, M. (2011)

Taula 2: Despesa turística de l’activitat de senderisme ajustada a l’índex del nivell de preus (en euros). Elaboració pròpia en base a l’article de Boixader, J.Picas, M. (2013) i Sommer, H., Amacher, M., Buffat, M. (2011)

Fig.  1   Situació  de  la  comarca  del  Berguedà    

 

  Fig. 2 Situació del cantó d’Uri    

     

 

 

  Fig. 3 Grans rutes de senderisme a Catalunya:

 

  Fig. 4 Ruta del Bullidor de la Llet

  Fig. 5 Ruta del Pedraforca:    

  Fig. 6 Ruta via Alpina

  Fig. 7 Ruta Swiss Trail  

  Fig. 8 Ruta ViaJacobi    

 

  Fig. 9 Ruta ViaGottardo    

  Fig. 10 Ruta 51: Furka-Höhenweg

  Fig. 11 Ruta 55: ViaSuworow