EL SALTERI: TRES INTRODUCCIONS

---------."

SANTATANASI-MARTÍLUTER-ANDRÉ CHOURAQUI

EL SALTERI: TRES INTRODUCCIONS a cura d'Ignasi M. Fossas i Ramon Ribera-Mariné Presentació per Ramon Ribera-Mariné

PUBLICACIONS DE L'ABADIA DE MaNTsERRAT 1996

129

CENTRE DE PASTORAL LITÚRGICA FACULTAT DE TEOLOGIA DE CATALUNYA INSTlTUT CATOLIC D'ESTUDIS SOCIALS PUBLICACIONS DE L' ABADIA DE MONTSERRAT

Índex

5

RAMONRrnERA-MARINÉ,Presentad SANT ATANASID'ALEXANDRIA,Carta a Mar Salms o

o

o

o

o

o

o

o

o

o

o

o

o

o

o

o

l-Ií obre els

o

45

MARTÍLUTER, Prefaci al Salteri (1528)

79

ANDRÉCHOURAQUI,Introducció

87

al Llibre de les Lloances

123

Presentació

La idea d'aquest llibret va néixer fa ja alguns anys. Era a finals del 1990. Sorgí quasi per generació espontania, alllarg del curs regular sobre els Salms, en l'aula del primer ciele d'estudis teologics que es dóna a Montserrat. No seria interessant de saber com, per exemple, tres tradicions diferents, en el temps, en l'espai i en la cultura, han compres, en el sentit més fort del rnot, de manera vivencial elllibre dels Salms? La seleccíó fou feta rapidament. Es tractava de triar tres petites obres classiques de la interpretació deIs Salms absolutament diferents. El fet que haguessin d'ésser breus ja n'oríentava l'eIecció. Calia prescindir de 1'0bra del comentador del Salteri més gran de tots els ternps, almenys del que ens ha arribat: les Enarrationes d'Agustí, bisbe d'Hípona: és una obra immensa. Lorientava, igualrnent, haver-nos de restringir a comentaris vivencials. Aixo feia prescindir d'interessants textos massa tecnics, com els que constitueixen les introduccions deIs comentaris modems majors. No obstant, no es volia caure en la literatura fada, d'oríentació esteticista, pretesament espiritual, que subratlla únicament que eIs poemes en qüestió són bells i que toquen les fibres més pro fundes de la nostra anima: volíem classics, aixó és, obres que es poguessin aguantar més enlla de les modes i de les sensibilitats diverses de les persones. Per l'epoca antiga triarem la carta a Marcel-li d'Atanasi, bisbe d'Alexandria. Era un text del qual els tecnics parlaven sovint, 5

malgrat que les seves versions en llengües modernes eren rares, si no quasi del tot inexistents. Seria un bon representant de l'antigor. Era d'una escola exegetica cristiana relativament indefinida. En efecte, tot i ésser d'Alexandria -i, per tant, d'haver de tenir, teoricament, una orientació interpretativa abocada a l'al-Iegoria sovint pujada de to-, el seu escrit és forca sobrio El podríem fer, a més, portaveu deIs grups monastics, grups que habitualment es distingeixen per voler treure un partit immediat de llurs obres que han de servir per a l'edificació irnmediata dels lectors (de fet la carta a Marcel-li pretén reproduir les paraules d'un ancia espiritual). Pero fins en aixó és mesurat. Es limita a subratllar els avantatges de la pregária deIs salms, com a compendi de tota la Bíblia. Laportacíó medieval en la materia és en general poc duta a la innovació. És per aixo que no la creguérem de gaire intereso Tant a l'Orient com a l'Occident els comentadors bíblics es transformaren normalment en compil-ladors de les antigues tradicions, sovint indícant-ne fins i tot les fonts. L'al-legorisme arriba a uns extrems que sobten, almenys de primer antuvi, a la lógica cultivada moderna occidental, que subratlla, o vol subratllar, elliteralisme com un valor adquirit. Elegírem, per aixo, l'obra d'un renaixentista: una de les introduccions al Salten del monjo agustí i reformador de l'església centreeuropea, Martí Luter. És hereu de les tradicions monastiques, cal insistir, i molt, en aquest feto Per ternperament, pero, o potser únicament pel paper que l'atzar li féu jugar en la societat de la seva epoca, és un polemista consumat. El seu escrit, e! més breu deIs tres que presentem, tot i que molt moderat respecte a d'altres del mateix autor, esta marcat pel to aspre de la diatriba, que pot molestar els esperits massa sensibles. Oüestions teologiques tangencials a part, el seu programa de reforma és molt simple: e! retorn dar i net a la font primígenia del cristianisme, aixo és a la Sagrada Escriptura. A la Bíblia, pero, hi ha un ordre d'importancia. Ell hi fou fídel en efectuar la versió a l'alemany dels llibres sants, un text classic de la literatura germánica encara als nostres dies. Comencá pel 6

Nou Testament i pelllibre dels Salms. Aquests els posa immediatament a l'abast del poble. El tercer text havia d'ésser recent, i a poder ser forca diferent de les tradicions anteriors. El d'André Chouraqui ens vingué de seguida a la mento Lautor coneix perfectament la immensa i, per nosaltres desconcertant, tradició de les «lletres quadrades»: és així com, a causa de la forma de la seva calligrafia, s'anomena crípticament la tradició jueva, ben vivent fins els nostres dies. Jueu occidental, sefardita, de cultura francofona, pero ancorat en el món oriental, tant en el bíblic -són famoses les seves discutides traduccions al francés dels dos Testaments-, com el musulma -ha tradurt igualment l'Alcorá-s-. És, dones, un home tricultural. La seva íntroduccíó, extremadament suggestiva, esperona al dialeg interior, i a devorar i a triturar el Salteri, un llibre profundament Huma (així en majúscula), que ens guia vers Jerusalem ... No era casual que alguns monestirs no fa gaires anys la donessin, a guisa d'aperitiu, als candidats que entraven a llurs comunitats, malgrat que d'antuvi és un text poetic no gens fácil, tant a causa del seu contingut, com fins per la seva mateixa llengua, sovint amb imatges que la forcen. Pero, per que calen introduccions a la Bíblia? No n'hi ha prou d'agafar el Llibre i llegir-Io tot simplement amb un esperit obert? La Bíblia és un llibre molt difícil. Parlo volgudament del conjunt de la Bíblia, perque no és sinó per un miratge en el desert de la nostra simplicitat de persones cultivades que els seus llibres cristians ens apareixen més comprensibles que els antics escrits propiament jueus. Hi ha el salt cultural, geografíc i temporal que ens en separa: les introduccions més tecniques són el pont que l'intenta salvar. Al seu costat, assenyalaria el fet que és un llibre engendrat dins d'una tradició religiosa en evolució de continurtat --que el lector em perdoni la paradoxa-, una tradició amb una personalitat molt forta, capac d'integrar les coses més oposades. Cal entrar en I'orbíta tradicional en que ha estat engendrada, i aixó no sempre és fácil. Les introduccions que presentem voldríem que servissin per comprendre millor aquesta Tradició. 7

==="'""----------------------_

..... -

Dos contes antics (