El projecte Corrandescola: balanç i mirada de futur

EL PROJECTE CORRANDESCOLA Balanç i mirada envers el futur

Caramella32

Albert Casals

MÚSICA I CULTURA POPULAR

2

I Corrandescola a Linguamón.

Era l’any 2006, no fa tants anys, quan vaig estar preguntant una i altra vegada a professorat de primària i secundària, a corrandistes i glosadors, a educadors en general i a etnomusicòlegs versats en el tema sobre si existien experiències escolars al voltant de la glosa a Catalunya.1 La majoria de respostes van resultar negatives i, en molts casos, anaven unides a la sorpresa, estranyesa o curiositat. Les poques contestes positives em van conduir a tallers puntuals i a propostes aïllades liderades per algun mestre de música atrevit i molt amant de la glosa. Algú que rarament es plantejava l’activitat pensant que l’alumnat acabés improvisant. En general, es tractava d’intents més anecdòtics i provocats per les «fílies» personals que no pas fruit d’un convenciment pedagògic o d’una pràctica sistemàtica (Casals, 2009).

Ara, a finals del 2014, a gran part de Catalunya fàcilment trobem professorat de primària —i inclús de secundària— a qui resulta familiar la idea de treballar amb la glosa en el marc escolar. Fins i tot alguns ja no s’estranyen que l’alumnat acabi improvisant o versant, de manera similar a la que té lloc en l’activitat adulta original. És més, ja fa tres anys que es va crear l’Escola d’Estiu de Glosa (Casals i Sabater, 2014). Què s’ha esdevingut, doncs, en aquests vuit anys? En el present article no pretenem donar resposta a aquesta pregunta de manera exhaustiva, ens limitarem a valorar un dels projectes clau en tot aquest procés: el projecte Corrandescola. D’alguna forma, aquest article assajarà de fer-ne una mica de balanç i esbossar-ne algunes línies de futur.

INICIS I DESENVOLUPAMENT DEL PROJECTE Tal i com mostren estudiosos com Ayats (2007) o Frechina (2014), l’activitat d’arrel tradicional a l’entorn de les cançons amb versos improvisats en català té lloc amb finalitats diverses, en diferents contextos socials i geogràfics dels Països Catalans, i sota denominacions també molt variades (glosa, cançó improvisada o corrandes en serien només tres de les més conegudes i genèriques). Malgrat això, en general comparteixen el fet d’estar gaudint d’una revitalització d’aquest gènere oral (Frechina, 2014), especialment al Principat (Casals i Sabater, 2014).2 Paral·lelament —i sense poder-ho desvincular de l’auge entre adults i joves— professorat i institucions

mínim, dels mestres responsables de la música i la llengua catalana. Des d’aquest moment, s’inicià l’etapa extensiva (2010-2014) que és quan realment el projecte Corrandescola prengué cos: disseny de cursos de formació i assessorament arreu de Catalunya, elaboració de materials, creació de nous formats escolars i interescolars, pilotatge d’experiències a secundària, etc.4 Al mateix temps, aquest moviment entroncà amb altres projectes i experiències paral·leles emergents d’entre les que cal mencionar particularment el projecte Patrimoni cultural: la poesia oral improvisada.5 ELEMENTS PER ENTENDRE L’EXPANSIÓ DEL PROJECTE Les claus que expliquen el sorgiment i la pervivència del projecte educatiu Corrandescola es poden resumir en quatre: el què, el per què, el com i el quan. En primer lloc, un element essencial és l’activitat de glosar en si mateixa, en un triple sentit: a) perquè és motivadora i té caràcter lúdic; b) perquè permet desenvolupar moltes habilitats i competències de manera integrada; i c) perquè el format participatiu tan present a Catalunya és l’ideal per buscar aplicar-ho dins del marc escolar (Casals, 2010b). En segon lloc, resulta fonamental el fet d’introduir-ho i treballar-ho a les escoles basant-nos en una justificació pedagògica; en cap cas com a exercici etnicitari o de recuperació d’una tradició en vies d’extinció. Com argumentava fa uns anys (Casals, 2010a), voler convèncer els mestres de fer música tradicional per la simple raó que ho és acaba fent un flac favor a la tradició. En canvi, utilitzar a l’aula aquells productes tradicionals que ens han atrapat per la seva bellesa o pel que ens facilita ensenyar a classe elimina d’arrel dubtes i debats estèrils.

Caramella32

La investigació realitzada a l’entorn de les primeres experiències permeté constatar l’enorme potencial educatiu que la glosa contenia (Casals, 2009). L’impuls d’aquesta recerca portà a la creació d’una proposta didàctica (Casals, 2010b) que partia de dues diferències fonamentals respecte dels models de Mallorca i el País Basc. En primer lloc, una de circumstancial: a Catalunya les primeres accions van ser gairebé sempre liderades per persones provinents de l’àmbit musical mentre que, en contraposició, en els altres territoris el protagonisme habitualment ha recaigut en filòlegs, literats i amants de la llengua en general. La segona diferència radicava en l’estratègia utilitzada: en lloc de fer entrar glosadors o bertsola­ ris a l’escola, s’optava perquè els mateixos mestres ho apliquessin a partir d’una mínima formació prèvia com a corrandistes. Finalment, la proposta didàctica s’enfocava al treball de la competència comunicativa i requeria un treball interdisciplinar —o metadisciplinar— a partir de la col·laboració, com a

3

CULTURA POPULAR

escolars han anat mostrant interès a incorporar la glosa com a activitat educativa. Centrant-nos en el marc de Catalunya, aquest procés ha estat impulsat en gran mesura pel projecte Corrandescola i s’ha desenvolupat en dos moments: l’etapa exploratòria i l’etapa expansiva o de creixement (Casals, 2010a). L’etapa exploratòria (2006-09) s’inicià amb una prova pilot a l’escola Serralavella d’Ullastrell, com a conseqüència d’inquietuds a l’entorn de la cançó tradicional a l’escola (Casals, Ayats i Vilar, 2010). La proposta aplicada bevia de les petites accions anteriors realitzades de caràcter individual per part d’alguns mestres i professors, així com de la informació recollida en relació amb les experiències en altres territoris (especialment a Mallorca i al País Basc).3 Després de l’anàlisi d’aquesta primera seqüència didàctica a primària, durant el curs següent es realitzaren intervencions similars en quatre centres escolars més, aconseguint, en tots els casos, que un percentatge significatiu d’alumnes fossin capaços d’improvisar.

VALORACIONS I LÍNIES DE FUTUR La primera idea que cal remarcar és que el projecte Corrandescola segueix vigent després de gairebé 8 anys i que, a més a més, ara no és pas l’únic projecte en aquest àmbit. En els darrers temps s’han iniciat o s’estan gestant altres pro-

d’aportar diversos productes: una proposta didàctica experimentada (Casals, 2010b); materials específics;8 cursos de formació, grups de treball de mestres i assessorament a centres; projectes escolars a primària i secundària; trobades interescolars;9 articles, tallers i ponències divulgatives; i publicacions de recerca.

Caramella32

En tercer lloc, Corrandescola ha estat possible gràcies a la complicitat d’institucions educatives de referència (Departament d’Ensenyament, ICE-UAB, Linguamón), però també per la voluntat que esdevingués un lloc d’encontre entre mestres, glosadors i professorat universitari. Sense la participació de persones

MÚSICA I CULTURA POPULAR

4

I Corrandescola a Linguamón.

d’aquests tres perfils difícilment el projecte hauria pogut tirar endavant de manera satisfactòria. Finalment, en darrer lloc, el moment en què es produeix la seva aparició i el seu desenvolupament no és gens casual. Té a veure amb la popularització del gènere, com ja s’ha dit, però també amb la detecció d’unes necessitats i d’uns reptes educatius als quals la glosa podia donar resposta. Em refereixo a fenòmens tan diversos com l’enfocament competencial, el canvi de paradigma respecte a les festes i al repertori tradicional, els dèficits en el treball poètic i d’expressió oral o les innovacions en l’educació musical.

postes similars o complementàries: la ja mencionada Escola d’Estiu de Glosa o la Trobada d’Instituts a Reus en serien només dos exemples destacats. Dit això, volem posar de relleu tres aspectes que valorem decisius per tal que aquesta evolució hagi estat possible: el fet de disposar de resultats provinents de la recerca,6 el reconeixement per part d’administracions i institucions educatives7 i, sobretot, les experiències en primera persona de tants mestres que s’han sorprès gratament del que podia arribar a fer el seu alumnat. Cenyint-nos al projecte en si, constatem que al llarg d’aquests anys Corrandescola ha estat capaç

Des d’una perspectiva més quantitativa, s’han realitzat desenes d’accions formatives distribuïdes en 12 comarques diferents, cosa que ha permès donar a conèixer el projecte a més de 200 mestres i professors. Respecte al nombre d’escoles que han realitzat algun taller o seqüència didàctica a partir de la formació rebuda, actualment no disposem de dades fiables. Únicament podem afirmar que en 23 centres sabem segur que s’ha implementat de manera reeixida, ja sigui perquè els hem assessorat, ja sigui perquè hem estat convidats a veure’n treball d’aula i/o una actuació final. En tots aquests casos, la superació de les expectatives inicials dels mestres respecte als objectius possibles

De cara als propers anys, les línies de treball previstes preveuen crear materials específics per a secundària, disposar de bons formadors en més parts del territori, implantar el model d’activitat interescolar en més pobles i ciutats, i seguir investigant des de la perspectiva didàctica. De totes maneres, sigui a través d’aquest projecte o d’un altre, el fenomen de la glosa com a instrument educatiu sembla ara impossible d’aturar. De nou, potser, ens adonarem que la tradició ha tornat a reinventar-se i a adaptar-se... com fa sempre, de fet. Notes 1. Tot i que no hi ha un consens general, utilitzaré preferentment el terme «glosa» per designar genèricament l’activitat d’improvisar versos en català sobre melodies prefixades. 2. Al Principat, no es pot entendre el fenomen de caràcter social ni educatiu sense posar de relleu l’èxit de la reformulació de l’activitat glosadora que liderà Cor de Carxofa - Associació de Foment del Glosat, l’associació de referència en l’àmbit de Catalunya (http://www.cordecarxofa.cat/). 3. Concretament, l’incansable Felip Munar (2001), des de Mallorca, va exercir de gran referent. Pel que fa al País Basc, foren aportacions com les de Joxerra Garzia (2007), les que traslladaren la visió que es tenia des d’un context amb molta tradició formativa. 4. En aquest procés de creixement va resultar decisiu l’impuls del llavors Servei d’Immersió i Ús de la Llengua del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, amb Pere Mayans al capdavant. 5. Aquest projecte amb finançament estatal dins del programa ARCE suposà el treball coordinat de 4 instituts de diversos territoris de parla catalana durant 2 anys (2010-2012) i obtingué resultats ben significatius. En rela-

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES Ayats, J. (2007). «Les chants traditionnels des Pays Catalans». Cahiers d’ethnomusicologie régionale, 8. Tolosa: Isatis. Casals, A. (2013). «Aplicación del concepto «experiencia crítica» al anàlisis de innovaciones educatives». Tendencias Pedagógicas, 21, 79-98. — (2012). ««Corrandescola»: del cant a la improvisació poètica». Temps d’Educació, 42, 111-130. — (2011). «Canta i et diré com t’expresses». Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 54, 37-44. — (2010a). «Trencant estigmes tot glosant». Revista electrònica Prodiemus. Disponible a: http:// www.prodiemus.com/parlem/ [accés: 28.10.2014]. CASALS, A. [coord.] (2010b). Cor­ ran­descola: proposta didàctica per treba­ llar la glosa a l’escola. Cerdanyola del Vallès: ICE-UAB.

— (2009). La cançó amb text improvisat: Disseny i experimentació d’una proposta interdisciplinària per a Primària. Tesi doctoral. Dept. de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal, Universitat Autònoma de Barcelona. Dispo­ nible a: http://www.tdx.cat/ TDX-0324110-114328 [accés: 13.10.2014]. Casals, A; Ayats, J.; Vilar, M. (2010).  «Improvised song in schools: breaking away from the perception of traditional song as infantile by introducing a traditional adult practice». Oral Tradition,  25(2), 365-380. Disponible a: http://journal.oraltradition.rog/issues/25ii/casals [accés: 29.10.2014]. Casals, A.; Sabater, M.D. (2014). «Glosar: un recurs pedagògic i lúdic». Comunicació presentada al IV Simposi Internacional sobre l’Ensenyament del Català. Vic, abril 2014. Casals, A; Vilar, M.; Ayats, J. (2011). ««I’m not sure if I can... but I want to sing!» Research on singing as a soloist through the art of improvising verses». British Journal of Music Education, 28(3), 247-261. Frechina, J.V. (2014). Pensar en vers. La cançó improvisada als països de la Mediterrània. Calaceit: Caramella. Col. Els llibres de la Caramella, 2. Garzia, J. (2007). ««Bertsolaritza» in the School Curriculum». Oral Tradition, 22, 69-76. Disponible a: http://journal.oraltradition. org/issues/22ii/garzia2 [accés: 29.10.2014] Munar, F. (2001). Manual del bon glosador. Palma de Mallorca: Documenta Balear. Torreño, A. (2011). «El projecte: Poesia oral improvisada. Escoles de Torroella, Maella, Sineu i Picassent». Caramella, 25, 105-107.

Caramella32

En contraposició a tot allò positiu exposat, els punts febles més destacats són la falta de formadors preparats i amb dedicació al projecte, i les reticències encara de certs mestres davant del fet de cantar.

ció amb aquest projecte, recomanem consultar l’article d’Antoni Torreño (2011). 6. Els beneficis que les corrandes aporten als centres escolars han quedat reflectits en una tesi doctoral (Casals, 2009) i en articles específics en relació amb les millores en l’expressió oral (Casals, 2011), la poesia (Casals, 2012), el cant com a solista (Casals, Vilar, Ayats, 2011) i la noció de cançó tradicional (Casals, 2010a). De fet, ens atrevim a qualificar d’experiències globalment transformadores algunes de les propostes escolars impulsades (Casals, 2013). 7. Cal destacar, en aquest sentit, el reconeixement de dos projectes escolars iniciats en el marc de Corrandescola: un premi Baldiri Reixach a l’Escola Puig d’Arques de Cassà de la Selva (2012) i la selecció com a Bones Pràctiques per part de l’Agrupació Escolar Catalana de l’assignatura específica a l’escola Els Arcs de Barcelona (2013). 8. Vegeu, per exemple, el blog: La glosa a l’escola (http://blocs.xtec.cat/ glosa/). 9. Per entendre en què consisteixen aquestes trobades podeu visionar els reportatges següents: http://www. youtube.com/watch?v=KX_5VlIjD80 i http://www.youtube.com/ watch?v=la0XhhpXcmc.

5

CULTURA POPULAR

d’assolir ha estat una de les constants més repetides.