El Prat de Cabanes (Cabanes, Castelló). Un jaciment prehistòric del III Mil·lenni

EL PRAT DE CABANE§ (CABANES, CASTELLO) UN JACIMENT pREHrsrónrc DEL ur N4IL.LENNT (a c ) Pere lvficluel GtLillem Calatctltud, RaJcLel Mcn"tírtez [/tLl.le, Guillent Pérez .Jordí1, RcLn'tirut Pérez

Milián i Jot,ier Fernci.ndez L(tpez

Sepatat.a clt:

GEOMORFOI,OGIA I,ITORA I,

r QU{1'rrnNAril Horrenatge al proI'essor' Yieonl: M. Rossclló i Vclgcr'

U

I tvutstltAT

DE \/,u-un i; t.t

2005

cJe

Pubk¡

EL PRAT DE CABANES (CABANES, CASTELLÓ). LII{ JACIMENT rREHISIóRIc.DEL III MIL.LENNI (a.c.) Pere Miquel Guillem Calatayud, t Rafael Martínez Valle, t Guillem Pérez Jordá,2 Ramiro Pérez

Miliánt i Javier Fernández López

de

Pablol

Resunt

Puruules clau: fose,s, silges, trfillotga, t'eritntica, lluvt»'s dc t'ereals', resfes tle fatna, ttgr-ic;uhtu'tt,

Abstract

the (harocteristics of their econoiln). Key xtords: hole.s, tilo, prr4ttt'tics. cereal seetl.t..fltunt rentoitts', ugritLrhtn'e Resumen

ugropecrLo na Pahbrus clave: fitsas', silos, ufillcr.je, t'et'tintica, s'entillus tle t'et'eales, restos de fiLtrnu, agriculfuru.r

en aquest lloc de restes de macromamífers i cerámrca a má arrossegats pel mar fins a la platja. A principis de maig de l'any 2001 vam visitar el

Introducció

T\ L)

EL iaciment orehistóric del Prat de Cabanes tenoticies des de 1999. Aquest mateix any el "iÁ Departament de Geografia de la Universitat de Valéncia va comunicar al Museu de la Valltorta la preséncia

Museu de la \hlltorta. Ccneralitat \¡alenciana

i Na qui iniciar treacordar vam Francesca Segura amb els la determinar l'objectiu de balls arqueológics amb

jaciment en companyia d'En Vicent Rosselló

UniversiLat de Valéncia 19.5

196

La col'laboració amb el Departament de Geograde Valéncia, dins d'un projecte amb un marcat carácter interdisciplina¡ permet utilit-

fia de la Universitat

zar les dades despreses pel jaciment en l'estudi de la dinámica litoral de 1'holocé.

Descripció general del jaciment El jaciment prehistdric es localitza en una franja costera compresa entre el Poblat marítim de Torre la Sal, f inici de la restinga i el Prat de Cabanes. La superfície conservada (6.806 m'z) no coincideix amb l'extensió real de l'assentament donada l'existéncia de diversos elements que el cobreixen: cap a 1'Est el ma¡ cap al Nord la restinga, cap a l'Oest la sorra de la platja i algunes formacions dunars mentre que la prolongació meridional es troba afectada per aportacions continentals i per diferents construccions del Poblat marítim (Figura 1). I-área intervinguda ha sigut dividida en tres grans Q

Figura 1. Planta general deljacir4ent prehistóric del Prat

de

Cabanes.

cronologia de 1'assentament. Aquest aspecte, la seua antiguitat, semblava fonamental per a poder establir

sectors separats per dues xicotetes platges. Els treballs arqueoldgics es van centrar en l'elaboració d'un algament topográfic general (E 1:1000) del jaciment, i una planimetria detallada (E 1:50) de parl del Sector I, on es van documentar un total de 169 estructures. Així mateix van ser excavades un total de tres fosses, dos corresponents al sector I (Fosses I i 2) i una al sector II (Fossa 3). Durant el procés d'excavació es van prendre mostres sedimentológiques de diferents nivells i unitats estratigráfiques individualitzades.

amb major precisió I'evolució de la línia de costa. Servisquen aquestes págines com a aportació a aquesta problemática, i també com a reconeixement a la labor desenvolupada per D. Vicent Rosselló en el coneixement de la geografia de les terres valencianes. I- estudi del present jaciment s'emmarca en el projecte d'investigació sobre el Poblament Prehistóric del Riu dels Coves que des de fa més de cinc anys desen-

volupa el Museu de la Valltor1a. Durant tot aquest temps s'ha obtingut una abundant informació arqueológica a partir de prospeccions sistemátiques i algunes excavacions a la conca alta d'aquest riu, sent menor la informació referida al curs baix. Des d'aquesta perspectiva e1 jaciment arqueoldgic del Prat de Cabanes cobra un especial interés tant per la seua situació prdxima a la desembocadura del riu dels Coves, com per les seues característiques, un assentament a l'aire lliure amb estructures.

Les estructures

El conjunt d'estructwes documentades es troben excavades en un estrat de dunes fdssils pleistocenes i presenten diferents graus de conservació. En la major part de casos aquesta ha quedat relegada als elements interfacials verticals, mentre que els reblits ofereixen un grau de conservació prou dispar. Així l'erosió marina ha actuat de forma intensa sobre les estructures més próximes a la maq apreciant-se un buidament sistemátic dels reblits. D'altra banda les més prdxiines al paquet continental'i a la restinga han conservat una paft considerable dels reblits arqueológics reflectint un alt grau de cimentació. Els mateixos processos erosius han afectat a bona part dels nivells d'ocupació associats a aquestes estructures.

A partir de la documentació en planta hem dife-

renciat dos grans grups d'estructures: tbsses (un total de 124). de n-rorfologia i profunditat variables, entte les que predot.uinen les circulars sobre les el'líptiques i quadrangulars; i forats de pal (46), dels que uñr quantitat considerable, sobre tots aquells situats en la part més oriental, presenten una atribució dubtosa. Com es pot apreciar a la planta parcial del sector I, ens trobem davant d'un jaciment amb una forta densitat d'estructures (0,4/ mr), rnoltes de les quals presenten superposicions parcials que reflecteixen un desenvolupament diactónic amb diverses fases de construcció, úrs. amortització i abandó (Figura 2).

Estructures excavades S'han excavat un total de 3 estructures negatives, dues corresponents al Sector I i una al Sector II. La seua descripció al costat del material més representatiu recuperat en els farciments és la següent:

l'. Fossa de morfologia el'liptica, el diámetre máxim de la ser-La boca és de 110 cm, mentre que Fossct

el de ta base és de 75 cm. La seua profunditat máxima és de 20 cm. Está reblida d'un scdiment de coloració marrona-rogenca, textura llim-argilosa i sorrenca, i estructura massiva en qué no s'observen diferéncies estratigráfiques (Figura 3, A). AqLresta estructura ha proporcionat material arqueológic diters, la major part del qual (macroutillatge, cerárniques, carbons, indústria lítica, etc.) Presenta un alt grau de fracturació i alteracions térmiques par-

Figura 2. Planta general del Sectot I dcl.iacirnent prchistoric del Prat de Cabanes.

cials.

A rlés s'han recupcrat restes faunístiques que pertanyen al Bos talffLts. ovicaptins dornéstics, Sus domestictts, OrictoLagtrs uLniutlus i Cervus elephus. Les restes óssies s'arrepleguen en dues categories segons el seu estat de conservació. Els pertanyents a Bos tattrrrs, ovicaprits, Orictolagus i Cervtts apareixen molt

fracturats pel processat carnisser i en algr-rns casos amb marques de carnívors (gossos) a la seua superfície. D'altra banda contem amb restes dssies en óptim estat de conservació que no semblen haver sofert una manipulació amb fins culinaris rri estan afectats per 1'acció dels gossos. E,n aquesta cate-qoria s'inclouen restes de porc corresponents a dos individus de poca edat, un nonat mort als escassos dies del naixernent i un altre a les poques setmanes. Ambdós van aparéirer sobre la base de l'estructura. alrlb els ossos en connexió anatdmica, i sense marques de carnisseria o degudes a altres agents bioldgics. Aquestes evidéncies

I Figura 3. Planta i algat de les fosses Fossa

I i 2 A, Fossa I- B'

2. 1: Dunes fdssils. 2: Reblit de la fossa 1. 3: Reblit de

la fossa 2.4:Límit de la fossa 1 i 5: Límit de la fossa 2.

P M. Guillem, R. Martínez, G. Pérez Jordá, R. Pérez Milián i J. Fernández

r98

Fossa 3'. Localitzada en el Sector II, la seua morfologia original es troba profundament alterada, havent-la conservat només de forma parcial. De boca

probablement circular i parets de forma troncocdnica aconsegueix un diámetre máxim próxim a un metre, desconeixent la profunditat máxima en haver excavat

'

parcialment el reblit (fins una profunditat d'uns 25 cm). Está colmatada per un sediment de color gris de textura llim-argilosa i fracció fina, que conté un alt percentatge de cendres.

Figura 4. Mandíbules de porc (Sus domesticus) procedents de la fossa

l.

apunten que el material trobat en 1'estructura respon a dues deposicions diferenciades: una primera en qué es van dipositar els dos porcs, com reflexa la seua connexió anatómica; i una altra més recent, relacionada amb l'obliteració de 1'estructura, realitzada amb materials

de rebuig. La connexió anatdmica dels porcs, així com la nul'la incidéncia d'alteracions post-deposicionals en la cortical dels ossos advocaria per un interval de temps curt entre ambdues deposicions. Aquests tragos podrien ser arguments a favor d'una deposició clarament intencional, la funció de la qual desconeixem (ritual, ocultació, votiva, etc.) (Figura 4). Fossa 2: Fossa de morfologia subcircular, l'eix major presenta una orientació Est-Oest. Amb un diámetre máxim de 100 cm a la boca i uns 80 en la base, aconsegueix una proflrnditat máxima de 18 cm. Está reblida d'un sediment de coloració marrona-rogenca, de tonalitat més clara que el sediment de la fossa l. De texfura llim-argilosa i estructura compacta és arqueoldgicament estéril. Se superposa-parcialment a t'extrem Nord de la fossa 1. Desconeixem la funcionalitat primária i secundária d'aquesta estructura (Figura 3, B).

El material arqueológic és abundant, en especial les restes cerámiques, la fawa, el macroutillatge i els carbons, si bé s'aprecia un menor grau de representació en la indústria lítica t de restes carpoldgiques. El seu estat de conservació és qualitativament millor que el de la Fossa 1 menor fracfuració de les restes cerámiques i faunístiques malgrat que adverteixen alteracions térmiques clares. Les restes faunístiques corresponen a Bas taurus, ovicaprins doméstics, Sus domesticus í Canis familiar¿s. Pel seu grau de fracturació i les marques presents semblen correspondre a restes d'alimentació humana. La interpretació funcional de l'estructura es veu limitada a causa de la seua parcial excavació i deficient estat de conservació. Alguns elements morfológics com les parets troncocóniques s'apropen als sitges documentats en altres jaciments eneolítics, podent plantejar un possible ús primari com a estructura d'emmagatzematge (Pascual-Benito et al., 1993). D'altra banda la diversitat del material arqueológic així com els indicadors indirectes de combustió podrien assenyalar un ús secundari com a lloc de rebuig. Cultura material El conjunt cerámic recuperat en El Prat de Cabanes ascendeix a 105 fragments, procedents de treballs de prospecció superficial i l'excavació de la fossa I i la fossa 3 (vegeu quadre), dels quals tan sols 17 tenen

LLAVIS ,l rredoni/

Sut¡Rrrcl

PlcLn

,4¡tunlut

ELI:. Bisellar

rr

PRENSIO INf ORMES

TOTAL

\lantelri 28

35

Fossa

i

I

28

29

Fossa

I

4

)1

41

5

88

r05

Torl

r

El Prat de Cubone.s'(C)obanes, Castelló). Un jucintent¡trehi.stóric del

\{

!-tl I

!

tl

fr-

I \

SUPffiGLil,5,6,8,ll,

l3

Fóse1:234791012

Figura 5. Cerámica del jaciment prehistdric del Prat de Cabanes.

III ni.l'lenni

(a.C.)

199

formes simples, entre les quals apareix una forma oberta que es correspondria amb la Classe A (Figura 5, 11), sent la resta formes rectes o tancades. Als llavis apareixen proporcionalment els arredonits, bise[ats i plans. Per la seua banda, els elements de prensió estan representats per un mameló situat al llavi. Així mateix és de destacar 1'abséncia de décoracions. A la fossa 3 al costat dels fragments esmentats, es va documentar part d'un recipient cerámic, que permet reconstruir la seua forma entre els recipients de perfil senzill o compost (Grup XIV3.b, Olla de vora diferenciat ixent) (Figura 5, l5). La indústria lítica recuperada en el transcurs dels treballs arqueoldgics es compon de 17 peces, 4 procedents de la prospecció superficial mentre que els farciments de les fosses 1 i 3 han deparaf l0 i 3 efectius respectivament. Ens trobem davant d'una mostra molt parcial que manca de bons elements definitoris a nivell tipoldgic per assignar una cronologia relativa. Una fulla amb retoc pla cobrient unifacial i una ascla amb retoc abnrpte (Figura 6, I i 2) constitueixen les peces tipológiques més destacables del nivell superficial, mentre que de la fossa 3 procedeix una fulla amb retoc invasor bilateral (Figura 6, 4). La Fossa l, per la seua banda, no ha proporcionat material retocat malgrat

que s'han documentat alguns fragments de laminetes amb alteracions térmiques parcials no intencionals. Noelements identificables (llavis i elements de prensió). Tant els fragments recuperats durant les prospeccions com els procedents dels treballs d'excavació presenten unes característiques semblants, que permeten fer una valoració conjunta de totes les restes cerámiques. La coloració de les pastes presenta tonalitats que van des del negre fins als tons ataronjats, sent habituals els colors foscos (negres, marons o grisencs) en la parl in-

terior dels fragments, mentre que a la part exterior predominen els tons ataronjats, amb grossors que oscil'len entre els 5 mm i els 11 mm, i desgreixant abundant de considerable grandaria. Lestudi de les superficies es veu molt limitat a causa de l'estat de conservació. Per a l'esfudi s'han seguit els següents sistemes de classificació per a les cerámiques neolítiques (Bernabeu, 1989; Bernabeu i Guitart, 1993), que constitueixen els referents més habituals en el nostre ámbit d'estudi. No obstant, l'elevada fracturació de les restes cerámiques ha impedit l'ús d'índexs métrics per a la seua classificació. Del conjunt recuperat, tan sols podem aportar algunes dades generals com la preséncia majoritária de

I

f\

C)

J

1

0

I

I

ó

1

2cm

I 1

L

,.\ 5

6

7

Figura 6. Indústria litica dcl .jacimcnt prehistóric del de Cabanes-

Prat

P M. Guillent, R. Marf ínez, G. Pérez Jordá, R. Pére: Miliiut i J. Fet.tttinle:

200

terminar dues espécies: blat conrúr (fi'rtrcLnn destirtrm/chtrttnt) (Figura 7) i ordi m (Horulerutt ttrlgore var. nudum). El blat és 1'espécie més abundant. presentant tant restes d'aspecte més allalgat com individus que corresponen al tipus colnpacte. Una 11avor de Tritit:tun oestivun¡/dtLruir ha st-sut datada per C14 i ha proporcionat una data de 2910-2E60 BC (Beta-

Caiibrada a 2 sign, es). La resta dels materials corresponen a espécies salvatges. Entre aquestes, 1es més abundants són els cotiledons de bellotes (Figura E), estant escassament representades les núcules de llentiscle. al costat d'un fragment d'un fruit que podria correspondre a una 187 434.

I

rosáci a.

vol. l. 77 Cereulío fi.:.g.

46

Hutlctnn t'ulgn'c t'ur. nudunt Tr

5

null.

if

it'

t t

nt

7.

ft'iliL ttttt ¿t'slit'ttut tlttnttil

e,s t

i

v,

L

t

nt -tl u r

L

t

nt

Trilit trnt frttg. l')'trit fr-.:g. Pi

sfu

t

e

u t'[.

OLt¿t t:us

Figura

o

24

I 2

l.an ti,: t' u.:

sp

1i'ag

QLrarcLrs s7r.

5

fiag.

15

més algr-rnes peces amb retoc pla. en concrct ducs fuIles, constitueixen el trag nrés significatiu d'una indústria en qué intueix Lrn component laminar elcvat. D'a1tra banda. la preséncia de rnacroutillatge al jaciment és considerable, en especial d'aquells clcments clue poden sel interpretats com a superficics passir es de llolins. Els elcr¡ents de nrolturació cle didlletre redLrit i de morfologia subcircLrlar o quadrangular ¿rrnb una sr.rperficic rccta o lleugeranrent cdncar,¿r. La r¡atéritr primera empleada en 1a seua elaboracici és ¡r'incipalment grcs, havent reconegut aquest tipr-rs de litologies en r-rnitats de relleu próximes,

Análisi carpoldgica Únicamcnt hem pouut nrostlejar e1 contingr-rt d'ntra clc les estructures (Fossa 1). per aixó l'cstudi només pot ser consiclcrat c(rnr una prirnera apro.rimació rr la rerrlitrt agraria d'rqucsta eornunitrrt. E,n tc¡t¿rl s'han recuperat 41 restes qLre corresponcn a -5 taxons dilerents. Les úniqnes espécies conreades docuurentades són els cereals, dels que hem pogLLt dc-

5 Figura 8. QLrettus

s¡t

I 32

¡nn.

El Prat de Cabunes (Cabunes, Castelló) Lln.ftciment ¡¡rehis'tóric del

III ntil'latuti (a C,)

20t

Encara que ja s'ha comentat el carácter provisional de les dades pel reduit de l'área excavada, tornem a observar, igual que es va assenyalar en l'estudi dels Jovades (Buxó, 1993), l'única preséncia entre els blats

gatives de funció diversa entre elles les d'emmagatzemament que arriben a aconseguir una extensió considerable. A nivell morfológic, aquestes estructu-

de varietats nues. Fins al moment no tenim constatada la preséncia de les varietats vestides, que sí que estan

des en els poblats eneolítics de Jovades i Niuet. Aquesta vinculació es reforqa amb les dades proporcionades per la cultura material, les restes paleobiológiques del jaciment i també per la datació absoluta. Els referents sobre aquest tipus de jaciments a les terres septentrionals valencianes són escassos i no sempre coincideixen amb el mateix interval cronoldgic. A Vila-real es va assenyalar la preséncia de sitges al jaciment de Vila Filomena associada a materials campaniforrnes (Sos Balmat, 1922). A la comarca de la Plana el jaciment del Sitjar Baix (Onda) presenta una fase d'ocupació amb cubetes excavades en terras-

presents en les primeres fases del Neolític. De confirmar-se aquesta tendéncia i tenint en compte que el

blat comú és una espécie que davant d'unes bones condicions de sól és més productiva que els vestits, podria pensar-se en una selecció d'aquelles llavors que asseguren una major producció. Ijordi nu és una espécie que es documenta al llarg de tota la seqüéncia neolítica, al costat de la vestida, encara que fins a 1'Edat del Bronze la primera sembla mantindre unes freqüéncies superiors. Les bellotes són un fruit que s'ha recollit de forma sistemática almenys des del Paleolític Superior fins a l'acteralifat, i la seua documentació és freqüent en els diferents assentaments. La recol'lecció se n'explica per la seua abundáncia als boscos, la facilitat de la recollida i emmagatzemament, i per les qualitats alimentáries. Més dificil resulta valorar la preséncia d'altres restes, encara que la recollida dels fruits com els Sorbus és habitual, peró manquem de dades que permeten defensar si es realitza un aprofitament de les núcules de llentiscle com a aliment, o si únicament cal explicar la seua preséncia en llús de les branques d'aquest arbust com a combustible. La continuació dels treballs permetrá incidir en el coneixement de les práctiques agráries desenrotllades per les comunitats humanes en aquest període, així

com en la importáncia que la recol'lecció va poder mantindre en una societat amb una agricultura desen-

rotllada, que presumiblement coneixia l'aladre i que podria haver iniciat el desenvolupament d'una agricultura extensiva que ha caracteritzat el sistema fonamental d'explotació agrari de les nostres terres fins a moments histdrics.

Valoració final Les evidéncies proporcionades pel jaciment encai-

xen dins del model d'assentaments a l'aire lliure de poblat obert (Pascual-Benifo et al., 1993 Bernabett et aL.,1994), format per la juxtaposició d'estructures ne-

res guarden una estreta similitud amb les documenta-

ses quaternáries. Malgrat tot, el material arqueológic

recuperat en els reblits de les estructures correspon a diversos moments, i una part dels mateixos pot estar en posició secundária (Pascual i García, 1998). Finalment en l'Alt Maestrat, els recents treballs d'excavació portats a terme al jaciment de Mas de Sang (Albocásser) han posat al descobert un important conjunt de fosses excavades en un nivell de margues cretáciques de funcionalitat diversa. La cronologia relativa que assenyalen els materials apunta a les fases inicials de l'Edat del Bronze (Fernández et al., 2004).

En aquest context el Prat de Cabanes constitueix una novetat en recollir evidéncies sobre estructures d'emmagalzemament, restes carpoldgiques, i elements de transformació en un context del V Mil'lenni BP. Fins al moment, a les comarques del nord de les terres valencianes es coneixien només algunes referéncies sobre la troballa de llavors de cereals, sempre en contextos de l'Edat del Bronze, a Cabanes (Esteve GáIvez, 1955) i en l'Ereta del Castellar (Arnal et

aI.,1968). Les dades disponibles a escala mediterránia peninsular permeten reconéixer altres jaciments de cronologia semblant situats al costat de marjals litorals com les Amoladeras (La Mánega, Múrcia) (García del Toro, 1987), i la platja del Carabassí (Elx, Alacant) (Soler i López Padilla, 2002). Els futurs treballs al jaciment pemetran encarar la relació d'aquests grups, d'economia agropecuária consolidada, amb aquests espais d'alt potencial ecológic.

P NI. Guillem. R. LIortíne-., G. Pérez Jordá, R. Pérez Militin i ./. Ferniindez

202

Bibliografia ARNAL, J.; PRADES, H. ¡ FLETCHER, D. (1968): La Ereta del Castellar (Villafranca del Cid. Castelló). Valéncia, Trabajos Varios del SlP, 35. BERNABEU, J. (1989): La tradición cultural de las cerámicas impresas en la zona oriental de la Península lbérica. Valéncia, Trabajos Varios del Sle 86. BEBNABEU AUBÁN, J. (dir.) (1993): El lll Milenio a.c. en el País Valenciano. Los Poblados de Jovades (Cocentaina) y Arenal de la Costa (Ontinyent). Saguntum,26: 11-179. BERNABEU AUBÁN, J. i GUITART PERAFINAU, I. (1993): La industria cerámica. En BERNABEU, J. (dir.): El lll Milenio a.C. en el País Valenciano. Los Poblados de Jovades (Cocentaina) y Arenal de la Costa (Ontinyent). Saguntum,26:. 47-66. BERNABEU, J.; PASCUAL-BENITO, J. Ll.; OROZCO, T.; BADAL, E.; FUMANAL, M. P i GARCÍA PUCHOL, O. (1994): Nivet (LAlqueria d'Asnar) poblado del lll milenio a.C. Recerques del Museu d'Alcoi,3:9-74. BUXÓ CAPDEVILA, B. (1993): Paleocarpología, En: BEBNABEU, J. (dir.): El lll Milenio a.C. en el País Valenciano.

Los poblados de Jovades (Cocentaina) y Arenal de la Costa (Ontinyenl), Saguntum, 26: 117'122.

ESTEVE GÁLVEZ, F. (1955): Un libro de Alfonso de Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XXXI:. Pago.

355-359.

FEBNÁNDEZ, J.; GARCÍA, R.; GUILABERT, A. P.; GUILLEM, P. M. i PÉBEZ MlLlÁN, H. (2004): Mas de Sanq, un nuevo yacimiento al aire libre con estructuras de almacenamiento de la Edad del Bronce en el Parc Cultural Valltorta-Gassulla. En: HERNÁNDEZ, M. (dir.): Primeras iorna-

das sobre la Edad del Bronce en tierras valencianas y zonas limítrofes, pp: 117-126. GARCÍA DEL TORO, J. R. (1987): El hábitat eneolítico de las Amoladeras (La Manga) campañas 1981-1984. Memoria sucinta. Excavaciones y prospecciones arqueolÓgicas.

Murcia, Servicio Regional de Patrimonio Histór¡co, pp: 65-92.

PASCUAL-BENITO, J. LI.; BERNABEU AUBÁN, J. i PASCUAL BENEYTO, J. (1993): Los yacimientos y las estructuras. En: BERNABEU, J. (dir.): El lll Milenio a.C. en el PaÍs Valenciano. Los Poblados de Jovades (Cocentaina) y Arenal de la Costa (Ontinyent). Saguntum,26:. 2546. PASCUAL-BENTTO, J. Lr. i GARCÍA PUCHOL, O. (1998): El asentamiento prehistórico del Sitjar Baix (Onda, Caste-

lló). Saguntum, 31 : 63-78.

soLER DíAZ, J. i LÓPEZ PADILLA, J. A. (2002): Nuevos datos sobre el poblamiento entre el Neolítico y la Edad del Bronce en el Sur de Alicante. Lvcentvm, XIX-XX: 1 9-25. SOS BAYNAT, Y. (1922): Una estación prehistórica en Villarreal. Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, 14, 237 pp.