EL POBLAMENT D’ÈPOCA ROMANA EN L’HORTA SUD
Descripción
INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC Excavació, restauració, difusió, posada en valor
III Jornades d’Arqueologia de València i Castelló València, Castelló i Onda , 10, 11 i 12 de desembre de 2010
IL·LUSTRE COL·LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS EN FILOSOFIA I LLETRES I EN CIÈNCIES DE VALÈNCIA I CASTELLÓ
AJUNTAMENT DE VALENCIA REGIDORIA DE CULTURA
III Jornades d’Arqueolgia de València i Castelló LLORENÇ ALAPONT MARTÍN i JAVIER MARTÍ OLTRA (eds.)
Museu d’Histária de València
10 - 12 de Deembre 2010
IL·LUSTRE COL·LEGI OFICIAL DE DOCTORS I LLICENCIATS EN FILOSOFIA I LLETRES I EN CIÈNCIES DE VALÈNCIA I CASTELLÓ
AJUNTAMENT DE VALENCIA REGIDORIA DE CULTURA
Edita: ȱȱ2 ȱȱ Revisió de texts: Llorenç Alapont, Javier Martí, Pilar Mas Maquetació: Pilar Mas Coordinadors III Jornades: Llorenç Alpont, Javier Martí, Joquin Alfonso Secretaris III Jornades: Carmen Tormo i Victor Chaos © Dels texts: Els autors © De l’edició: ȱȱ2 ǰ ȱȱ Il·lustre Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i Ciències de València i Castelló. Secció d’Arqueologia. ISBN:ȱşŝŞȬŞŚȬşřŝşşŚȬŞȬş Nota: Els editors no s’identifiquen necessàriament amb el cotingut dels articles publicats. Diseny portada: Pilar Mas
ÍNDEX
PRÒLEG ································································································································································· 7
El abrigo de falfiguera. Arte parietal en Chulilla VǯSebastián Fabuel ····················································································································ȉȉȉȉȉȉȉȉ·····················ȉȉ 9 Fonteta àquia: Una instalación apícola del siglo III a. C. en la Península Ibérica PǯJardón - Dǯ Quixal - Cǯ Mata - Mǯ Ntinou - Gǯ Pascual ··································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ········· 13 10 Anys d’intervencions a l’oppidum iberic i roma de La Carència i al seu territori Rǯ Albiach - Hǯ A. Orengo - Ana Ejarque ···························································································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ········· 23 Láminas argénteas con representaciones humanas y otros materiales de significación votiva en el territorio de Kelin y zonas adyacentes. (La Plana de Utiel, Valencia) Jǯ Mǯ Martínez García ·································································································································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ 31 La intervención arqueológica en la villa romana del Sector Rio (Paterna) Cǯ Verdasco - JǯEǯ López - Dǯ Sanfeliu - Pǯ Sañudo - Aǯ Vila ····································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ· 51 Un alfar romano en la partida de Pardines (Beniarjó, Valencia) J.L. Casabán - M. Sáez - A. Sáez - S. Pidal - P. Bernabeu ··········ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ··········· 65 La Casa dels Peixos. Una domus romana en la trama urbana de Sagunt (València) Cǯ Antoni Balanzá ································································································································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉ·········· 77 La villa romana del Camino de Vinamargo (Castellón) Jǯ Alfonso Llorens. - AǯȱMiguélez González ····························································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ···································· 87 El jaciment romà del Pitxerí. Olocau Jǯ Lǯ Ferrer - Aǯ Pitarch ··················································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ·········································································· 99 Materials per a l’estudi de l’àrea sacra del solar de la plaça de la Moreria de Sagunt Jǯ Benedito Nuez - JǯMǯ Melchor Monserrat ·············································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ·········································· 111 El poblament d’Època Romana en l’Horta Sud LLǯ Alapont Martín - Aǯ Pitarch i Tarramera ·····································································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ······················ 121 De Maurela a Morella (s. XIII-XV). Alguns apunts arqueològics d’evolució urbana Jǯ Mǯ De Antonio - FǯXǯ Duarte - FǯJǯ Hernández - Rǯ Pérez Milián ····································································································································ȉȉȉȉȉȉȉȉ········ 131 Avanç al coneixement del teixit productiu manufacturer medieval de Gandia (la Safor, País Valencià) ȱǯȱMiret - ǯȱCastro - ǯȱJuan ···························································································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ 147 Excavacions arqueològiques en el convent de Santa Clara, Xàtiva (la Costera, País Valencià) ǯȱCotino - ǯȱMiret - ǯȱRosselló ····························································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ··················· 161 Excavación arqueológica, restauración y exposición en el edificio de la calle Blanquerías nº 2 – Rocas nº 8 de Valencia Jǯ Máñez - Vǯ Bueso ·····················ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ························································································ 173 El área sepulcral localizada en la calle Maestro Soler de Paterna. Interpretación de las prácticas funerarias en tiempo de la peste. (s.XVI-XVII) Llǯ Alapont Martín ··································································································································ȉȉȉȉȉȉȉ········183 1ª campanya arqueològica en la cripta de l’Ermita del Roser. Albaida (València) Rǯ Arévalo Castellanos ·································································································································ȉȉȉȉȉȉ···· 195
Actividades del Servicio Municipal de Arqueología de Burriana: excavaciones arqueológicas 2005 – 2010 Jǯ Mǯ Melchor Monserrat - JǯBenedito Nuez ················································································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ······· 207 Proyecto de recuperación y puesta en valor del refugio de la Guerra Civil del antiguo mercado municipal de Cullera Eǯ Gandia Álvarez ·······························································································································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉ·········· 217 Arqueología subacuática en aguas costeras. Comunidad Valenciana (2000-2010) YǯAlamar Bonet ····································································································································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ······· 227 La dramatización como herramienta de interpretación del patrimonio arqueológico CǯIsabel Pérez Herrero - Pǯ Jardón Giner ································································································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉȉ··· 233 Comunicar el patrimoni arqueològic. El cas de la Bastida de les Alcusses (Moixent) Eǯ Ripollés - Lǯ Fortea ································································································································ȉȉȉȉȉȉȉȉȉ···· 239
7
PRÒLEG La publicació que tenen a les seues mans conté els articles corresponents a la major part de les comunicacions presentades a les III Jornades d’Arqueologia de València i Castelló, celebrades l’any 2010 i que varen estar organiĵades per la Secció d’Arqueologia del nostre Il·lustre Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de València i Castelló i pel Museu d’Història de València. Les jornades tingueren lloc a l’anomenat Museu d’Història els dies 10 i 11 de desembre, i al Castell d’Onda el dia 12, per a concloure amb una visita a la Vil·la Romana de Vinamargo, a Castelló de la Plana. Els sotasignats vam coordinar les jornades amb Joaquin Alfonso Llorens, i Victor Chaos i Carmen Tormo van conformar el comitè organiĵador. Creguem que és de justícia destacar la magnifica labor realiĵada pels arqueòlegs Victor Chaos i Carmen Tormo, gracies als quals es deu en gran mesura l’èxit de les jornades y l’organiĵació extraordinària de les mateixes. Agrair també a la Degana del nostre col·legi Mª Jesús Recio i a la Junta de Govern, el recolzament incondicional que sempre han ofert a les Jornades d’Arqueologia i el seu esforç, en temps difícils, perquè aquesta publicació siga una realitat. Finalment el nostre reconeixement i deute a tots els que han prestat la seua ajuda i recolzament perquè les III Jornades i aquesta publicació foren possible, especialment als participant i autors, donat que creguem sincerament que el resultat ha significat un vertader èxit per a l’arqueologia, el nostre patrimoni i la nostra comunitat. Aquesta publicació és el fet culminant d’un propòsit que la Secció d’Arqueologia va iniciar fa molts anys enrere. Cal recordar que en 1995 es publicava la “I Reunió Internacional sobre el Patrimoni Arqueològic: Models de Gestió” organiĵades per la Secció d’Arqueologia en València els dies 3 i 4 de desembre de 1993. Després d’aquella empenta inicial, d’extraordinària importància i qualitat, haguérem d’esperar una llarga sequera de 13 anys, fins que a iniciativa del Museu d’Història de València es varen celebrar, a l’any 2006, el Cicle de Conferències: “Nous Avanços de l’Arqueologia Valenciana”, que varen ser publicades al nº 2 dels Quaderns dels Museus Municipals de València. Aquell cicle de conferències, modest, però d’una qualitat científica indiscutible, va tindre una excepcional acollida i valoració, que donà els seus fruits i que va significar una vertadera motivació per a que quatre anys després, la Secció d’Arqueologia del CDL i el Museu d’Història de València organiĵaren les III Jornades. L’encontre tingué un èxit rotund, gaudint d’una afluència massiva de públic i d’un alta participació, amb 37 comunicacions presentades. D’aquestes, 22 articles es publiquen en el present volum, amb un total de 87 autors. Aquest èxit confirmava l’iterés dels arqueòlegs per traure a la llum i difondre el seu treball de recerca i la seua disposició a compartir i debatre les seues experiències arqueològiques. Però a més, va confirmar el desig dels arqueòlegs per reivindicar la seua professionalitat, implicació i vocació envers l’arqueologia i el patrimoni. Les comunicacions presentades en les III Jornades i els articles publicats en aquest volum han estat reali-ȱ ĵats majoritàriament per arqueòlegs professionals liberals. A tots ells, els volem mostrar la nostra admiració, donat que han fet un enorme esforç per compartir la seva feina sense cap recompensa econòmica, i llevant-se temps lliure i de descans. Aquest es un gest evident de l’ a la nostra professió de tots els que hem participat a les Jornades i a la present publicació. Fa goig i dona esperança veure que dintre del nostre gremi hi ha gent que sent vertadera vocació i que actua en conseqüència, conscient de que la feina no esta acabada fins que no es compleix amb uns dels objectius primordials de la nostra professió: compartir i transmetre el nostres coneixements a la societat. Sovint es retreu a l’arqueòleg professional la manca de publicació dels seus treballs. En les circumstancies en que ha de dur a terme la seua activitat ja és tota una heroïcitat mantenir-se dins uns paràmetres metodològics i científics, que a vegades toca defendre a capa i espasa. Per tant, publicar sembla de vegades quasi una utopia. Tanmateix, la major part dels arqueòlegs fan el possible per traure a la llum les seues investigacions, i aleshores es troben amb no poques dificultats per a que aquestes siguen acceptades en publicacions científiques. En la situació actual, la major part de congressos, jornades i publicacions estan dissenyats i planificats per cobrir les necessitats de difusió del món institucional i acadèmic i obeeixen quasi exclusivament als seus inte-
8
ressos. I així els treballs professionals, que representen el 90% de l’activitat arqueològica, queden exclosos de les pàgines de la Història. De vegades sentim dir que el paper de l’arqueòleg professional ha de ser senzillament documentar l’evidència material, tot deixant la recerca per al món acadèmic. Tot i respectar i seguir amb atenció les línies d’investigació que es duen a terme des de la Universitat i altres Serveis d’Investigació Arqueològica, estem en contra d’aquest plantejament i reclamem el dret i el deure de l’arqueòleg professional a fer recerca, interpretar les seues dades i publicar el seu treball. Per aquesta raó creiem que les Jornades d’Arqueologia son l’escenari i context adient per que tots els arqueòlegs que ho desitgen puguen donar a conèixer el seu treball, fet, que sense dubte, els dignifica i els fa de respectar. Mirant cap enrere, a punt d’encetar les V Jornades, fa goig pensar tot el que hem aconseguit. La nostra intenció era situar a l’arqueologia valenciana al lloc que per importància i qualitat li corresponia amb un espai i context propi per a la seua difusió i valoriĵació, i a més crear un escenari de trobada i debat on tothom es sentira valorat. Les jornades d’arqueologia de la Comunitat de Madrid o de les Illes Balears, eren exemples, que per la importància i dimensions de la nostra activitat arqueològica devíem i mereixíem assolir. Hui en dia les Jornades d’Arqueologia estan ben assentades, fet que ens ha portat a donar un pas endavant i poder celebrar les Jornades d’Arqueologia de la Comunitat Valenciana unint-se a l’organiĵació la Secció d’Arqueologia del CDL d’Alacant. Aquesta unió esperem que ens done grans fruits i que a aquest volum, li seguisca en breu la publicació de les IV i V Jornades que s’inclouran en un mateix llibre. No podem ni devem acabar sense demanar disculpes pel retard en la publicació d’aquestes III Jornades. No ha estat una tasca fàcil, perquè —de nou— el treball ha estat totalment altruista. En aquest sentit vaja el nostre sentit reconeixement a Pilar Mas pel seu afany i la seua perseverança indestructibles, que han permès fer realitat allò que semblava impossible. LLORENÇ ALAPONT MARTÍN President de la Secció d’Arqueologia CDL València i Castelló JAVIER MARTÍ OLTRA Director del Museu d’Història de València
EL POBLAMENT D’ÈPOCA ROMANA EN L’HORTA SUD LLORENÇ ALAPONT I MARTÍN - ADRIÀ PITARCH I TARRAMERA
RESUM Son diversos els estudis que s’han realiĵat sobre l’empremta de la civiliĵació romana en el territori de l’Horta Sud, del traçat de la Via Augusta, de la centuriació i repartiment de terres després de la conquesta romana, així com d’alguns assentaments dispersos. L’abundant i fructuosa activitat arqueològica efectuada en la comarca durant els darrers anys, el descobriment i excavació metòdica d’importants jaciments d’època romana i de la antiguitat tardana en poblacions com, per exemple, Alcàsser, Catarroja o Silla, i la destacada recerca arqueològica que esta realiĵant-se en aquest àmbit, ens permet mostrar un avanç de l’ordenació de l’ager romanus en l’actual comarca de l’Horta Sud 1.
ABSTRACT There are several studies of the Roman Civilization vestiges in the territory of L’Horta Sud, of the tracing of the August Route, of the lands distribution after the roman conquest, and of some dispersed seĴlements. The abundant archaeological activity in the region during the last years, the methodical excavation of important sites in towns as Alcàsser, Catarroja or Silla, and the important archaeological research projects in this area, allow us to show an advance of the organization of the ager romanus in L’Horta Sud.
1
Aquest article forma part del treball d’elaboració de la carta-guia arqueològica de l’Horta Sud patrocinat per el premi d’investigació del Institut d’Estudis Comarcals de l’Horta Sud IDECO.
122 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC 2010
Ll.Alapont i Martín- A.Pitarch i Tarramera
IћѡџќёѢѐѐің En la comarca de l’Horta Sud la recerca arqueològica referida a l’estudi del mon rural i les villae fora de les ciutats romanes ha experimentat una certa discontinuïtat. En un primer moment, situat al voltant dels anys 80, els estudis van ser molt generals, imprecisos i parcials, caracteriĵats per l’absència d’excavacions arqueològiques sistemàtiques, on la major part de les dades partien de troballes aïllades. En aquest moment, a part d’incursions arqueològiques pioneres com la del cronista Pelegrin Llorens amb el seu llibre sobre Catarroja (1967), van ser l’avanç de la carta arqueològica de l’entorn de l’Albufera de Gil Mascarell i Martí Oliver (1985), els estudis arqueològics de Martí Campoy sobre Catarroja (1984) i Picassent (1988) i el treball sobre la centuriació al Sud de València de Pingarrón (1981) els que trauran a la llum l’existència assentaments romans a la comarca, fixant les bases dels treballs de recerca posteriors i, en alguns casos, assegurant la protecció i salvaguarda de diversos jaciments (Alapont et al. 2004). No obstant, aquesta valuosa documentació no va ser suficient per iniciar intervencions arqueològiques metòdiques. Caldrà esperar fins els últims anys de la dècada dels 90, i el que portem del segle XXI, quan el desenvolupament urbà i la multiplicació d’obres públiques i privades en la nostra comarca comportaran l’excavació de salvament de nombrosos jaciments arqueològics. L’arqueologia i les ciències auxiliars que la complementes resulten imprescindibles per a intentar una aproximació sòlida i eficaç al mon rural durant l’antiguitat clàssica. Aquestes actuacions sistemàtiques han descobert importantíssims restes, estructures i troballes d’època romana i tardo antiga que mostren un escenari nou i extraordinari respecte al poblament romà fora de les ciutats creades pels romans. Les diverses excavacions arqueològiques ens han proporcionat material de primera mà per intentar aproximar-nos amb elements segurs a la història rural en època romana: plantes d’edificis, tècnica constructiva, adaptació a l’entorn, aprofitament del medi, canvis i pervivències, eines, objectes d’us quotidià, simbòlic, d’abillament, conreus, cacera i pesca, cultura, camins i vies, diversió, luxe, religió i creences, és a dir, tot allò que configurava la vida durant els més de sis segles de cultura romana a la comarca de l’Horta Sud.
Eљ ѐќћѡђѥѡ ѕіѠѡҤџіѐ A partir de la segona meitat del segle I a.C. i especialment durant el principat d’Octavi August el procés de romaniĵació del nostre territori es fa una realitat
Fig. 1. Hipòtesi de centuriació per al terme de Silla. (Alapont et al. 2003). p.10.
inqüestionable sobre tot després de la consolidació de Valentia com Colònia Llatina. A finals del segle I avanç de Crist, l’Imperi Romà havia conquerit la Península Ibèrica, i amb l’arribada dels romans es produirà una sèrie de canvis que transformaran completament la fisonomia del nostre territori, canvis que estaran destinats a perdurar fins als nostres dies. La conquesta per Roma comportà l’arribada de nombrosos contingents d’itàlics, ja com soldats, ja com colons, que aplegaven una volta el territori es trobava conquerit i pacificat. A l’imperi romà l’interessava enormement reproduir en les terres conquerides un sistema econòmic basat en la explotació intensiva de la terra, destinada no sols al autoconsum sinó al comerç i l’abastiment de Roma i el seu imperi. Així, Roma no dubta en premiar als soldats per les seues victòries atorgant-los la propietat de les terres conquerides i quan era necessari donant-les aquells colons disposats a vindre des de territori itàlic per a treballar les noves terres baix domini de la metròpoli romana. Aquestes terres eren repartides equitativament entre els colons i soldats llicenciats, tots ells rebien la mateixa extensió de terra. 710m2 aproximadament. Aquest fet el podem observar hui en dia fixant-se com la distribució dels camps y els camins obeeix a una parcel.lació ortogonal. Per poder fer aquest repartiment els agrimensors o topògrafs romans dividiren les terres que conformen el nostre terme en quadrats a partir d’un eix que nostre cas era la Via Augusta. Aquest camí, com el seu nom indica, va ser construït per l’emperador August entre els anys 8 i 2 d.C , i coincideix amb la N-340 (fig. 1).
El poblament d’època romana en l’Horta Sud
Fig. 2. Distribució dels jaciments arqueològics d’època romana a l’Horta Sud.
Els romans desitjaven posar en producció, sobre tot, terres molt fèrtils que obtingueren ràpidament excedents i beneficis. Evidentment, els terrenys de marjal eren llocs molt propicis, per esta raó no es d’estranyar que Valentia, una illa pantanosa entre els dos braços del Túria fora ràpidament habitada i convertida en una prominent ciutat. De la mateixa forma, les terres que envoltaven el gran llac de l’Albufera foren, repartides, poblades amb vil.les rústiques, desecades i preparades per a cultivar blat, oliveres i vinyes, etc; creant a més un sistema de camins i sèquies que perdura en l’actualitat. La intel.ligent política d’August, l’antiguitat dels contactes, i una xarxa viaria eficaç en la que la Via Augusta es convertirà en l’eix vertebrador del territori valencià, seran elements claus per a la creació dels assentaments rurals de l’ager Valentinus. La intensitat de la romaniĵació farà que Vespasià instaure reformes radicals concedint el dret llatí a tots el habitants lliures de la Península. La llarga etapa de pau la, pax romana, va ser beneficiosa a tots els nivells, amb una economia agrària creixent i consolidada, basada en l’estabilitat. Detectem en aquest moment una inversió en luxe, en confort, a les villae (conjunts termals, pintures murals, etc.) (fig. 2). La nostra comarca és un territori de contrastos, en pocs quilometres passem de la planura litoral albuferenca a les serres interior de l’oest (Perenxisa, Duesaigües, etc.). Paisatge on alternen els plans amb tossals, però on l’orientació del suau relleu permet, no obstant, veure l’Albufera a l’horiĵó. En època romana per a la construcció d’una vil. la era recomanable escollir un indret que oferira unes bones condicions físiques per fer productiu el fundus, aprofitant la fertilitat del sòl per establir-se permanentment i explotar els recursos naturals del territori, unes
123
Fig. 3. Vil.les romanes localiĵades al voltant de l’Albufera.
vegades adaptant-se al medi i a sovint transformant-lo. Segurament, els canvis més importants es van produir a les antigues zones humides i a la cobertura vegetal. Les vil.les romanes van aprofitar al màxim els recursos que el medi els oferia. La romaniĵació va contribuir a deformar la vegetació que cobria de manera natural el relleu. Els resultats dels estudis de les restes de fustes carboniĵades trobades en les vil.les romanes ens permetrà conèixer com era aquest medi i quins eren el materials vegetals més utiliĵats en aquella època. Malauradament, la recollida de mostres en excavacions per a l’anàlisi antracològic, polìnic o palinològic es un pràctica recent i no massa estesa, i per tant, avui en dia encara no tenim resultats suficients per intentar reconstruir certerament el paisatge antic en l’Horta Sud (fig. 3). Les mateixes dificultats troben a l’hora de reproduir el paisatge en el sentit mes ampli, especialment les zones conreables i la seua delimitació enfront les zones humides. Cal suposar que el nostre territori des d’època romana va experimentar una parcel.lació i transformació intencionada per dessecar zones humides adjacents al llac de l’Albufera i fer-les aptes per al conreu. Malgrat les escasses evidències materials i la precària informació de que disposem, no sembla que es puga posar en dubte la existència d’una centuriació possiblement d’època republicana, a partir de la fundació de Valentia en el 138 a.C. o com a mínim del segle I d. C. a més d’altres importants canvis per afavorir l’ocupació generaliĵada i l’explotació del territori d’una manera intensa, fet que li va proporcionar unes peculiaritats que, com el cas del sistema de sèquies, que segons Pingarron (1981, pp.174-175) seria originàriament romà, van a perdurar més de dos mil anys. La proximitat de jaciments romans com l´Alter en Catarroja (Martí, F. 1984, p.115) i el Mas de Baix en Silla (Alapont, Ll. 2000, p.186) respecte a la marjal podria constituir la prova del conreu de terres guanyades progressivament al llac de l´Albufera.
124 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC 2010
Ll.Alapont i Martín- A.Pitarch i Tarramera
Lю ѣђџѡђяџюѐің ёђљ ѡђџџіѡќџі, љю ѥюџѥю ѣіюџію. En l’estudi del mon romà, un dels aspectes que més ha despertat l’interés dels investigadors ha estat el de la xarxa viaria, sobre tot en el que fa referència a la recorregut de la Via Augusta en la nostra comarca. L’existència de cites puntuals en les fons clàssiques, les referències al Camí de Heracles o la Via Augusta, el coneixements de vells Itineraria, la Taula Peutinger o l’Itenerari d’Antoni, van cridar l’atenció dels investigadors. La Via Augusta travessava la nostra comarca de nord a sud construïda sobre un vell camí denominat Via Heraclea que els romans ja utiliĵaren per a la conquesta de la Península i que coincideix amb l’actual N340 (Morote, J.C., 1980, p.140). Entre els anys vuit i dos a. C. August la va reconstruir, passant a anomenar-se com Via Augusta als itineraris de l’època. En la nostra comarca solament significava un curt fragment d’un camí que comunicava la Península Itàlica amb el sud de la Península Ibérica. Però entorn d’aquesta via de primer ordre es va teixir una malla que es va escampar per tot el territori, ja des dels primers anys de la presència de Roma. De fet, la Via Augusta es convertirà en la principal via de comunicacions del territori valencià en època romana i també en l’eix vertebrador d’un territori que concentrava al seu voltant bona part de la població i la riquesa del país. La Via Augusta va ser també l’eix o Kardo màximo a partir del qual es realiĵà la parcel.lació del territori situat en l´Horta Sud depenent administrativament i jurídica de Valentia (pertica). Del recorregut de la via travessant la nostra comarca s’han proposat una sèrie de possibles traçats. La primera possibilitat es que la calçada romana passaria a l’est del Cami Reial, junt Alfafar i Silla. L’altra possibilitat coincidiria amb el tram comprés entre l’eixida de València pel sud i la Creu Coberta, amb el Cami Reial, s’apartaria del traçat del nomenat camí i discorreria junt Alfafar, per la part oriental de Massanassa i per l’Alter de Catarroja, en direcció a Silla. En aquest segment on la via s’aparta del Camí Reial, s’identifica amb el Camí Vell de Russafa. No obstant, al identificar una hipotètica centuriació en l’espai comprés entre Benetússer i Silla en el que l’eix o Kardo màxim de la mateixa seria el Cami Reial (N-340), sembla identificar aquest como el camí fossiliĵat de l’antiga Via Augusta Pingarron (1981, pp.174-175). La Via Augusta és l’eix principal, la via que fou la colona vertebral de la xarxa de camins locals estesa per tot el territori. Aquests camins menors són els grans desconeguts. Resulta evident que cap àrea poblada, ni cap vil.la quedaven aïllades dels grans sistemes ni dels
Fig. 4. Principals vies romanes en el territori valencià.
centres administratius i comercials. En aquest sentit, la presència de les vil.les de l’Alter en Catarroja i del Mas de Baix i la Bega en Silla, molt pròximes al conegut Camí Vell de Russafa indica que aquest camí ja existia en època romana. Per altra part, la situació del jaciment visigòtic de la Senda de l’Horteta en un enclavament estructurat per al control d’un territori ric en villae on l’explotació agrícola va ser intensa i on va tindre lloc un important trasbals de persones i mercaderies pareix confirmar l’existència d’una via d’accés entre la costa, l’Albufera i l’interior i on també es localiĵaria la vil.la romana del nucli urbà de Picassent (fig. 4).
L’ќџєюћіѡѧюѐің ёђљ ѡђџџіѡќџі. љђѠ ѣіљ.љђѠ џќњюћђѠ ю љ’ѕќџѡю ѠѢё Les vil.les rústiques constituïen un mitjà eficaç per poder ordenar l’explotació agrària d’un territori parcel.lat i transformat intencionadament. Les recents troballes d’elements de rellevància indica que aquesta propietat repartida, dividida en vil.les rústiques menudes o mitjanes de reduïdes dimensions, d’explotació
El poblament d’època romana en l’Horta Sud
125
Fig. 5. Planimetria del conjunt termal de la vil.la romana de la Plaça del Poble de Silla.
familiar associada a la centuriació, originada en època republicana es transformarà en època imperial en luxoses explotacions de gran magnitud. Segons hem deduït de les troballes arqueològiques, vist el alt rendiment econòmic que es podia traure de les terres d´Hispania, els propietaris més rics començaren a acaparar terres de cultiu mitjançant la compra de les menudes propietats colonials afegint-les al seu fundus, és a dir, el conjunt de terres que depenien d’una vil.la o possessió rural i que eren treballades per mà d’obra, tant esclava, com assalariada, en benefici del terratinent. Les reduïdes vil.les familiars no tardaren en arruïnar-se al no poder competir amb les grans extensions dels terratinents i acabaren per vendre les seues terres i formar part de ma d’obra al servei de dels grans propietaris. La vil.la romana es dividia en dos parts, una pars rustica i una pars urbana. La primera estava formada per cellers per a vi, oli i derivats, dipòsits, pallers, graners, magaĵems i rebosts. Les excavacions arqueològiques al voltant de la torre de Silla pogueren documentar algunes dependències de la pars rustica de la vil.la. Així es va registrar els fonaments d’una habitació amb una amplia porta per la entrada de carros i
gran quantitat de fragments d’àmfora tant vinaria com per a contindre oli, la qual cosa indicava que es tractava d’un magaĵem o rebosts (Alapont et al. 2004 pp.3032). La pars urbana tindria tots els condicionaments i comoditats per fer la vida agradable als amos. Així la pars urbana correspon als espais destinats a residència, les seues instal.lacions seran confortables, amb els seus banys termals, els seus jardins, amples sales amb paviments de mosaic i parets decorades amb pintura mural, etc. Aquest luxe i ostentació ha quedat constatat per l’arqueologia que ha documentat en la vil.la romana de la Plaça de Silla un fragment de mosaic amb decoració geomètrica (Alapont et al. 2003, p.89). També hem trobat al terme de Silla un capitell jònic de columna que evidència que la vil.la de Silla tenia una sèrie d’edificis realment importants tant en dimensions com en decoració arquitectònica (Alapont et al. 2004. p.33). De fet, han estat les darreres excavacions arqueològiques en Silla en les vil.les romanes de la Plaça del Poble i el Mas de Baix les que han confirmat el luxe i magnitud de les vil.les romanes de la nostra comarca.
126 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC 2010
Ll.Alapont i Martín- A.Pitarch i Tarramera
La intervenció arqueològica realiĵada al pati situat darrere de l’església parroquial de Silla a tret a la llum un balneari o complex termal datat en el període flavi. La seua construcció es va iniciar al voltant de l’any 69 i van estar en us fins el segle III. Sembla que des de el segle III el rendiment de la vil•la disminueix considerablement i els propietaris ja no poden mantindre alguns del edificis i complexes mes luxosos i més cars, com son evidentment les termes, que finalment queden abandonades (fig. 5). Les termes se estructuren mitjançant un llarg mur de façana que dona a un espai diàfan. Aquest espai obert a l’aire lliure seria la palestra on es practicaven jocs, esports i gimnàstica. Fins ara hem descobert quatre ambients del complex termal. La primera habitació i la mes gran era el apodyterium o vestuari. Del vestuari s’accedia al frigidarium o sala del bany gelat. A continuació seguia el tepidarium o ambient temperat, o probablement la sudatio o sauna, també denominat laconium i que era un autèntic bany de vapor. Aquesta sala podia albergar una banyera o alveus o un recipient de marbre o labrum amb aigua freda per refrescar-se. Mes enllà, el caldarium o bany calent. El tepidarium i el caldarium se calfaven amb aire calent que circulava baix el terra. Un forn calfava l’aire calent que passava entre un espai vuit entre les parets aconseguit mitjançant tubuli cilíndrics. Els tubuli mantenien el tàbic separat de la paret. L’aire calent passava al caldarium a través dels forats inferiors de les parets o tabulatio. Ací circulava baix el terra o suspensura elevat sobre petits pilars o pila realiĵat amb rajoles quadrades superposades. L’aire calfava el paviment de la sala calenta mitjançant el sistema hipocaustu (fig. 6). A l’Est de les sales termals, trobem una gran estructura realiĵada amb opus caementicium que probablement conformen els murs de la piscina o natatio. En la trinxera de fundació d’un dels murs que conformaven la sala gelada de les termes trobarem un dipòsit ritual format por quatre monedes i un anell de bronze. Es tractava de quatre sestercis amb la efígie del emperador Galba que va governar l’imperi Romà durant un curt període entre els anys 68 i 69 d. C. Segurament estes monedes estarien dins d’un saquet de cuir que no s’ha conservat. Podem interpretar esta troballa com un dipòsit fundacional de les termes. En el moment de la seua construcció es varen col.locar les monedes com un acte ritual i profilàctic, una ofrena als Deus, per que els banys compliren la seva funció salutífera i purificadora (fig. 7). L’excavació arqueològica al Mas de Baix ha documentat la vil.la romana fins ara mes propera a la Albufera. El historiador, naturalista i militar llatí Plini el Vell, en el seu llibre III de Naturalis Historia, escrit a meitat del segle I d.C., denominava el llac que hui
Fig. 6. Hipocaustum de les termes de la vil.la romana de la Plaça del Poble de Silla.
Fig. 7. Dipòsit fundacional format por quatre monedes i un anell de bronze trobat a les termes de la Plaça del Poble de Silla.
coneguem com Albufera com Nacararum Stagnum, “el llac de les petxines”. Aquesta descripció, que evoca l’origen marí de la llacuna, l’hem comprovat fidelment en les excavacions arqueològiques realiĵades a la Partida del Mas de Baix de Silla. En aquest jaciment, els morters que conformaven els paviments de les habitacions, els estanys i els enlluïts exteriors estaven replets de petxines. Les petxines en aquest cas, tenien una funció merament constructiva, servien per aglutinar i alleugerar els formigons romans, una pràctica útil, però a la vegada particular de les edificacions romanes localiĵades a l’entorn de l’Albufera. En un dels abocadors de la vil.la documentarem abundant material de tot tipus, entre el que destaca però els abundants fragments de pintura mural que decoraven les principals sales de la vil.la romana localiĵada en la Partida del Mas de Baix amb de dibuixos geomètrics i línees de colors molt diversos, en algun cas exòtics i de cost (blau egipci, vermell, cinabri, etc.). Alguns fragments mostren motius vegetals, aquàtics i figures com la de Bacus que degué pertànyer a un
El poblament d’època romana en l’Horta Sud
Fig. 8. Imatge de Bacus en un fragment de pintura mural trobada al Mas de Baix de Silla.
127
Fig. 10. Forn romà localiĵat al Mas de Baix de Silla.
Els nostres estudis evidencien, que en època romana, va ser molt profunda l’explotació i transformació dels recursos naturals de l’Albufera, aprofitant directament les aigües del llac per a la pesca i la producció de salaons o indirectament l’aigua d’ullals i fonts, per transportar-la a la mateixa vil.la per al consum humà, o per utiliĵar-la en el forns com el que hem pogut excavar en el jaciment del Mas de Baix (fig. 10). Durant l’excavació arqueològica hem documentat nombroses evidències de la pesca en l’Albufera durant els segles I i II d.C. Amb tota seguretat, la pesca i la elaboració de salaons eren activitats fonamentals en l’entorn del llac. L’actuació del Mas de Baix ens ha proporcionat gran quantitat d’elements utiliĵats en l’art de la pesca, així hem trobat agulles de bronze per confeccionar i cosir les xarxes i contrapesos redons d’argila i peces tubulars de plom per fer-les enfonsarse. També hem descobert hams de bronze i agulles d’os per als fils mes delicats. D’igual manera, la producció de salaons està àmpliament constatada per la presència de nombroses àmfores amb la funció exclusiva de contenir salaons o salses de peix (fig. 11). Fig. 9. Llànties i polsera trobades al Mas de Baix de Silla.
grup mes gran de tema mitològic (fig. 8). En el mateix abocador també apareixen gran quantitat d’objectes d’us quotidià, llànties, agulles, abundants recipients ceràmics de taula i cuina i altres elements d’abillament i adorn personal com polseres, anells, etc. (fig.9).
L’estatuària es sense dubte un del signes més evident de luxe i ostentació en la vil.la romana. Al respecte un dels elements mes extraordinaris descoberts a la nostra comarca és l’estatueta de marbre que representa a Bacus amb Kantharos i Pantera, que es data en època antonina que es va trobar al la vil.la romana de l’Ereta dels Moros en Aldaia. En el jaciment es poden observar restes constructives d’opus caementicium i murs de carreus. A nivell superficial es poden obser-
128 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC 2010
Ll.Alapont i Martín- A.Pitarch i Tarramera
de Foressos en Picassent. Es tracta d’una vil.la romana on s’han documentat fragments ceràmics de cuina TS, fragments de dolia, àmfores, llàntia, ceràmica comuna, pondus, llosetes rectes i romboïdals, fragments d’ímbrex. Al igual que en el jaciment de l’Ereta dels Moros, també es varen trobar dos grans blocs de pedra calcària que semblen ser d’un torcularium. En Picassent també s’han documentat restes d’altres vil.les romanes encara sense excavar sistemàticament. Localiĵada en la partida del Pla, pròxim a la font de l’Omet. Les primer noticies són de l’any 1965 parlen de l’exhumació d’una sèrie de restes humans sense especificar així com l’aparició d’una moneda de l’emperador Adrià. Entre les restes aparegudes destaquen lloses romboïdals i fragment de tègula. En ple centre històric i casc urbà de la població de Picassent, en una amplia zona delimitada pels carrers Sant Joan, Gomez, Ferrer, Nou i l´Ermita de la Vallivana hi ha evidències de l’existència d’una necròpolis d’una vil.la romana descoberta durant els treballs de cimentació d’edificis i la instal.lació de la xarxa d’albellons. Les nomenades descobriren restes humanes, ceràmica i monedes i un sarcòfag de pedra que contenia varies monedes romanes, dues fíbules i un didal. El tipus de material aparegut i la datació de les monedes situen les restes en els segles III i IV d.C. (Martí, 1988.pp. 45-76).
Fig. 11. Hamet de bronze i contrapesos redons.
var restes de ceràmica de taula romana, ceràmica comuna i fragments de recipients per al magaĵematge i transport. També es coneixen elements arquitectònics com capitells i fusts de columna, així com paviments de llosetes i estucs, junt a la troballa de dos cisternes i unes possibles termes, que deurien pertànyer a la pars urbana de la vil.la. Durant la construcció d’una nau industrial als anys 60 es va descobrir una pedra calcària de forma cilíndrica que formaria part d’un torcularium i que formaria part de la pars rústica de la vil.la. A més han aparegut algunes monedes imperials datades entre els segles I i III d.C. (Aranegui, 1996, 72) També en Aldaia es localiĵa el jaciment conegut com la Punja en la carretera d’Aldaia al Mas de Jutge de Torrent, situat dins d’un entorn totalment rural, on s’han trobat nombrosos restes d’una vil.la romana, com per exemple elements arquitectònics i constructius d’opus signinum i reticulatum, així com ceràmica de taula i comuna i per al magaĵematge i transport. Pel que es refereix a la pars rustica trobem altres vil.les amb estructures de producció d’oli, vi i altres activitats artesanals com terrisseries. La vil.la de Mas
Encara que la presència de vestigis romans en la partida del Secanet de Catarroja, al lloc conegut com “Hort de Pepica”, era conegut des de inicis del segle actual, va ser a partir de l’excavació sistemàtica del jaciment romà quan eixiren a la llum les restes de la Pars Rústica d’una vil.la romana. Els conjunts ceràmics i les escasses monedes trobades al jaciment li atorguen una pervivència prolongada des del segle I aC, fins el segle VI. D’aquest poblament rural destaquen les seues terrisseries destinades a la fabricació àmfores per a contindre oli i vi, amb la finalitat de comercialiĵar grans quantitats d’aquests productes. Les excavacions arqueològiques també descobriren un àmbit funerari en el que es van documentar dos inhumacions cobertes per teules a doble vessant (García Gelabert, García Diez, 1999, pp.253-265) La vil.la romana del Mas del Jutge es troba en el Mas que dona nom al jaciment i que es localiĵa junt al barranc de l’Horteta 5 Km al Oest de Torrent. Aquest Mas es troba envoltat de terres de cultiu i del propi barranc i la dispersió de ceràmiques romanes es troben als horts de tarongers i garroferes que hi ha a la part sud de la pedania. Aquest ha estat excavat d’urgència l’any 1986 per obres a un camp de garrofers prop de la carretera Torrent-Mas del Jutge. Es va trobar un conjunt de 22 àmfores junt ceràmica comuna i ceràmica fina, materials dipositats al Museu de Torrent (Albiach et al. 1996. pp.9-63). El jaciment arqueològic en sí correspon a una vil.la romana on la seva cronologia
El poblament d’època romana en l’Horta Sud
va des del segle I aC. fins el segle IV dC., encara que el seu origen podria remuntar-se al Ibèric tardà arrel dels materials trobats en les intervencions realiĵades. La vil.la arriba al seu moment de màxim esplendor en l’època Imperial, on ens trobem davant una vil.la de grans dimensiones como així demostren les restes de mosaics, pintura mural, marbre o materials relacionats amb instal.lacions termals trobades en las excavacions. En quant al moment final de l’assentament pareix ser que aquest es produeix en època Baix Imperial, quan la vil.la sofreix una fort retrocés. Al Mas del Jutge es van realiĵar varies campanyes arqueològiques durant els anys 90 (Fernández, Sanchis 1993. pp.9-103). Aquestes van respondre a la necessitat de saber davant de quin tipus d’assentament romà ens trobàvem i les intervencions van donar uns resultats importants per entendre que aquesta vil.la romana havia estat un assentament romà bastant important per les seves dimensions i pel tipus de restes trobades en el transcorre de les excavacions. La vil.la romana de l’Alter I es troba al camí local de l’Alter que va des de Torrent a la carretera local d’Alaquàs-Aldaia. Es localiĵa al costat del Barranc de Xiva a un xicotet turó. Les troballes estructurals i materials ens determinen aquesta cronologia romana ja que s’han arreplegat fragments de ceràmica comuna, d’àmfora, dolia, terra sigil.lata sudgàlica i hispànica, clares A, etc. Les estructures visibles del jaciment mostren paviments d’opus reticulatum, morter, etc., sobre una plataforma rectangular més elevada així com carreus de diverses dimensions als voltants d’aquesta estructura (Fernández, Sanchis, 1986). L’antiguitat tardana constitueix un moment de canvis i transformacions. La consolidació del cristianisme i l’ocupació del nostre territori pels visigots seran fets que deixaran una empenta profunda en tots el aspectes socials, econòmics, ideològics, etc. No obstant jaciments com la Senda de l’Horteta en Alcàsser o la Cova dels Moneders en Picassent, confirmen que en època tardo-antiga l’Horta Sud continuava sent emplaçament estratègic, on la Via Augusta seguia sent l’arteria principal d’una xarxa que articulava un territori ple villae i vici on l’explotació agrícola i la activitat comercial eren ben intenses. L’extraordinari tresor de monedes d’or visigodes trobat en una zona periurbana del terme d’Alcàsser, representava fins al moment un misteri arqueològic pendent de resoldre. Les excavacions arqueològiques han constatat l’existència d’una àrea de necròpolis en el jaciment de “La Senda de L´Horteta” en Alcàsser fet que indica la relació entre les estructures funeràries i els tremis d’or (Alapont, Ll. i Ballester, C. 2007, pp.11-34) (fig. 12). Dins d’aquest context, l’assentament de La Senda de L´Horteta es troba en una ruta natural d’accés
129
Fig. 12. Hipogeu funerari en la Senda de l’Hoteta d’Alcàsser.
entre la costa, l’Albufera concretament, i l’interior. Es tracta, per tant, d’un enclavament estructurat per al control d’un territori on va tindre lloc un important tràfec de persones i mercaderies. En aquest sentit, La Senda de L´Horteta seria el reflex del xicotet jaciment del El Monastil, situat sobre la Via Augusta i interpretat com un fortí o castrum fronterer romà que protegia l’accés a la ciutat d’Ilici (Ribera, 2005, p. 65). Per tant, la necròpolis de “La Senda de L´Horteta” pertanyeria a un castrum integrat en el sistema defensiu organitzat per Leovigild a finals del segle VI per defendre la ciutat de València, el seu territori, i controlar les rutes d’accés i abastiment, enfront de l’ocupació romana del sud. Respecte a la Cova dels Moneders de Picassent, els fragments ceràmics de T.S.H. de la forma Drag. 27 trobats al seu interior es daten entre els segles IV i V d.C. (Martí, 1988.pp. 66-70). És tracta d’una xicoteta cova al que s’accedeix a traves d’un forat d’uns dos metres de desnivell. Aquesta té dues sales i es van trobar alguns fragments de ceràmica al final de la primera sala. Encara que no estat mai objecte d’una intervenció arqueològica sistemàtica, la seua cronologia i tipologia ens fa pensar que probablement tingués un ús funerari. Encara que no representen un tipus d’estructura fúnebre massa estes i conegut, al Sud de València són diverses les tombes d’estes característiques, com són la cripta de “Els Xarcons” a Montserrat, la cambra sepulcral d’Anna o l’hipogeu funerari de “La Falquia” en Beneixida. Totes estes estructures funeràries s’adscriuen a un període cronològic d’època tardo-antiga i visigoda.
130 INTERVENCIONS SOBRE EL PATRIMONI ARQUEOLÒGIC 2010
Ll.Alapont i Martín- A.Pitarch i Tarramera
CќћѐљѢѠіќћѠ
Bіяљіќєџюѓію
A la nostra comarca, durant l’època romana, el camp i territori formen una unitat indissoluble, l’urbs o pertica amb el territorium o ager, amb els conreus, el llac de l’Albufera, els boscos, el riu Túria i els barrancs que naixen d’ell, etc. Un territori poblat, transformat i explotat per nombroses villae interconnectades amb una amplia xarxa viaria sorgida a partir de la Via Augusta, principal via de comunicacions del territori valencià i també eix vertebrador a partir del qual es realiĵà la parcel.lació del territori situat en l´Horta Sud.
- ALAPONT, L., BALLESTER, C. (2007). “La Intervenció Arqueològica en el jaciment Visigòtic de la senda de l’Horteta” Catàleg de la Exposició “El Tresor d´Alcàsser i el Legat Visigot” Alcàsser, .pp.11-34. - ALAPONT, L. et al. (2004). “Els jaciments arqueològics de l´Horta de València, un mon per descobrir”. L’Horta, El Paisatge de la memòria, Afers 47. Catarroja. pp.13-23 - ALAPONT, L. et al. (2004). “L’excavació arqueològica al voltant de la torre musulmana de Silla”. Algudor 3, Revista del Centre d’Estudis Locals de Silla. Ajuntament de Silla. pp.30-33. - ALAPONT, L. ANTICH, J. MARÍ, M. 2003. Enllumenant el Passat, Catàleg de la Col.lecció Museogràfica “Torre Musulmana de Silla”. Ajuntament de Silla. p.89. - ALAPONT, L. (2000). “Els Jaciments Arqueològics de Silla”, Algudor 1, Revista del Centre d’Estudis Locals de Silla. Ajuntament de Silla. Silla.p.186. - ALBIACH, R. et al (1996) “Un depósito de ánforas en el yacimiento romano del Mas del Jutge de Torrent (Valencia).”. Torrens 10. Pag 9-63. - ARANEGUI, C. et al., (1996): Els romans a les terres valencianes, Col.lecció Politècnica, 61, València, p.72. - FERNÁNDEZ, J.R..; SANCHIS, A (1993). “El yacimiento romano del Mas del Jutge de Torrent (Campañas de 1982 y 1983)”, Torrens 7 , Torrent. pp.9-103 - FERNÁNDEZ, J.R..; SANCHIS, A (1986). “El yacimiento romano de l’Alter (Torrent-Valencia)”, Torrens 4, Torrent. - GARCÍA GELABERT, M. P., GARCÍA DIEZ, M. (1999): “La villa rústica de Catarroja (Valencia). Planteamiento de su funcionalidad”. Quaderns de Prehistoria i Arqueología de Castelló. pp.253-265 - GIL-MASCARELL, M.; MARTÍ OLIVER, B. (1985): “Troballes de l’edat del Bronze i de l’època romana a l’entorn de l´Albufera de Valencia. Avanç d’una carta arqueológica”, Afers 1. pp.18-32 - LLORENS, P.L. (1967) La Villa de Catarroja. Diputación Provincial de Valencia. - MARTÍ, F. (1988) “Estudi Arqueològic de Picassent”. Terra, Població i Propietat, Ajuntament de Picassent. pp. 45-76. - MARTÍ, F. (1984) Recull arqueològic catarrogí.- Ajuntament de Catarroja.- Catarroja. p.115 - MOROTE BARBERÁ, J.G. (1979), “El Trazado de la Via Augusta, desde Tarracone a Carthagine Spartaria. Una aproximación a su estudio”. Saguntum, 14. Universitat de València. Departament de Prehistòria i Arqueología, Facultat de Geografia i Història. Valencia pp.139-164 - PINGARRÓN, E. (1981): “Rastreo de una via centuriatio en la zona sur de la Huerta de Valencia”, Saitabi XXX, Valencia.
Sembla que en època republicana, desprès de la fundació de Valentia, es realiĵarà la centuriació de les terres del Ager Valentinus amb un repartiment equitatiu entre els soldats llicenciats i colons itàlics. En un primer moment aquestes villae serien propietats familiars menudes o mitjanes explotades directament pels propietaris ajudats per ma d’obra servil o indígenes lliures. Aquest panorama canviarà a partir d’època flavia quan aquestes villae experimentaran una ampliació dels seus equipaments en la pars urbana amb la creació de termes privades i una inversió en luxe com evidencien les riques decoracions de pintura mural. Es molt probable que en aquest moment les villae passen a ser propietat d’importants famílies itàliques i les elits urbanes, així el dominus de la vil.la viu a la urbs exercint les obligacions polítiques i religioses pròpies del ciutadà i visita el seu fundus per descansar i administrar el beneficis. A la antiguitat tardana les villae aniran desapareguent progressivament, primer en quan a la seua pars urbana, ja que el propietari acabarà per visitar la vil.la sols per replegar les guanys, convertint-se solament en centres de producció agrícola i artesanal, en un procés ben conegut que observa la transició del sistema administratiu i productiu de la vil.la latifundista a un nou poblament de tipus vicus, un nou sistema econòmic i administratiu, relacionat també amb la consolidació del poder eclesiàstic, l’assentament de parròquies rurals i una producció arrendatària, antesala dels models medievals. En aquest moment l’Horta Sud continua sent un territori estratègic, perquè no ha deixat de ser una zona productiva de primer ordre i per la seua situació dins d’una xarxa de comunicacions que era vital per el transport de persones i mercaderies, prova de aquest fet es el jaciment de la Senda de l’Horta, un castrum visigot destinat al control del territori.
Lihat lebih banyak...
Comentarios
