El Partit Nacionalista Basc

Orígens

El "Partido Nacionalista Vasco" (PNV) o també anomenat "Euzkadi Buru Batzar" en basc, va ser constituït oficialment el 31 de juliol de 1895 pel seu fundador Sabino Arana, qui també va ser elegit com a President. Tot i així els seus orígens es remonten al "Juramento de Larrazabal" de 1893. Aquest jurament, va ser part d'un discurs que va fer Arana després de la presentació del seu primer llibre "Bizkaya por su independencia", acte que va suposar el començament de la seva activitat política i l'inici del nacionalisme vasc aranista.
La primera seu social del partit es va obrir a Bilbao l'any 1894. El PNB va nèixer com un partit cristià i republicà que defensava la independència del País Basc o Euzkadi, terme amb el que va ser bautitzada la terra dels bascos per Sabino Arana. El seu fundador també va idear una bandera, l"'ikurriña" i un himne.
La pugna entre aranistes, carlistes i "euskerreliakos" va marcar la vida del PNB. El gir nacionalista d'aquests últims i el seu apropament va possibilitar, a partir de 1898, la moderació dels postulats nacionalistes.
És per aquest motiu que, al 1902, un any abans de la seva mort, el fundador i primer president, va moderar el seu discurs mostrant-se favorable a una línia autonomista. Aquest fet va provocar una escissió dintre del propi partit i el naixement de dos tendències oposades. Per una banda, els "Aberritarrak", defensors de l'ideologia independentista, aquesta dirigida pel germà de Sabino, Luis Arana. Per l'altra banda, els "Euskalerriakoak", defensors de la línea autonomista, i encapçalada per Ramón de La Sota, entre d'altres.
L'any 1916, degut a la Primera Guerra Mundial, s'esvaeixen les dues tendències i Luis Arana deixa el partit. Arran d'això, Sota, defensor de la línea autonomista, canvia el nom a "Comunión Nacionalista Basca", que defensava la línea autonomista.
Uns anys més tard, al 1921, els membres d'"Aberritarrak" i gran part de les juventuts nacionalistes van deixar la Comunión Nacionalista Basca ja que consideràven que aquesta havia deixat de banda els seus principis independentistes i van tornar a fundar el Partit Nacionalista Basc.
Amb la dictadura de Primo de Rivera, es va il·legalitzar el partit. Al final d'aquesta, es van reunificar els dos sectors (Comunión i PNB) i van prendre força. Amb la declaració de la República, el PNB, es va convertir en el major impulsor de l'estatut d'autonomomia del País Basc peninsular, anomenat "Estatuto de Lizarra". A partir d'aquell any, van sorgir nous dirigents com: Aguirre, Irujo, Leizaola o Monzón.

L'Estatut de Lizarra va ser rebutjat. L'any 1936 estalla la guerra civil i el PNB es posiciona amb la República. L'1 d'octubre d'aquell mateix any es va aprovar l'estatut d'autonomia i el PNB es convertei en primera força del Govern Basc, llavors va començar a organitzar-se una administració propia amb Aguirre com a president. Desafortunadament, amb la derrota de la Guerra Civil, els principals dirigents del partit es van haver d'exiliar.
A partir de 1960, amb Leizaola com a nou president, el partit buscava recolzament a l'exterior i va conseguir ser un dels fundadors de la Internacional Demócrata Cristiana.
Una vegada mort Franco, Leizaola va presidir un breu govern de transició fins que, a partir de 1980, Arzalluz es va posar al capdavant del partit com a nou president i el PNB es va tornar a situar com a principa força política a les tres províncies basques.
En el 1985 es va produir una escissió dins del partit nacional basc que va suposar el sorgiment d'un altre nou partit, Eusko Alkartasuna (Solidaritat Basca), liderat per Carlos Garaikoetxea. Tot i així els dos següents presidents autonòmics, José Antonio Ardanza (1985-1998) i Juan José Ibarretxe (1999-), van seguir sent del Partit Nacionalista Basc (PNB).

El PNB ha estat al capdavant del Govern Basc, 8 de les 10 legislatures. L'any 2012 es van celebrar eleccions autonòmiques basques i va guanyar per octava vegada el PNB, el Govern està liderat per Bakartxo Tejeria Otermin.

























En Wikisource se encuentra el texto de este documento histórico: s:es:Juramento de Larrazabal.
El PNV recibe su principal impulso tras ocupar Ramón de la Sota el cargo de Fidel Sagarmínaga en el partido de los "euskalerriakos", movimiento de corte fuerista liberal.

Batzoki viejo de Baracaldo.
Los "euskalerriakos", de ideología burguesa fuerista, fueron liderados inicialmente por Fidel Sagarminaga y a su muerte en 1884 por Ramón de la Sota, industrial naviero, fundador de Astilleros Euskalduna, que llegó a ser nombrado en 1921 "Sir" por el Gobierno Británico y era una de las mayores fortunas de la época.2 3
En 1898, Sabino Arana es elegido Diputado de Vizcaya por el distrito de Bilbao; en 1899, en las elecciones municipales el PNV obtiene 5 concejales en Bilbao y su primer alcalde en la localidad de Mundaca.
La pugna entre los aranistas, los carlistas y los "euskalerriakos" marcaría la vida del Partido Nacionalista Vasco, por el giro nacionalista de estos últimos y su mayor acercamiento, que posibilitaría a partir de 1898, según algunos autores, una moderación de los postulados nacionalistas, un incremento económico del PNV y el acceso a cargos públicos y a la burguesía vasca, siendo el propio De la Sota elegido por el PNV diputado a Cortes por Balmaseda en 1918.
El 26 de agosto de 1901 se celebran los primeros juegos florales en el Bilbao industrial,4 y los aranistas dejan su huella en dichos actos5 polemizando Arana con Miguel de Unamuno, que preside los Juegos y que por entonces era Rector de laUniversidad de Salamanca, a raíz de los discursos pronunciados en esa fecha,6 en el que Unamuno evidenciaba la pérdida del euskera: "esa lengua que hablas, pueblo vasco, ese euzkera desaparece contigo; no importa porque como tú debe desaparecer; apresúrate a darle muerte y enterrarle con honra, y habla en español."7 hecho por el que 46 personalidades de la época firman un manifiesto titulado "¡Viva el euskera!" en favor de esa lengua.8 Los Juegos del año 1903 enBarcelona se suspenden debido a las protestas contra la bandera española.