El Paleolític Inferior i Mitjà a la comarca del Comtat

2

COCENTAINA ARQUEOLOGÍA Y MUSEO Museos Municipales en el MARQ

3

ÍNDICE

00

EL CENTRE D’ESTUDIS CONTESTANS I LA INVESTIGACIÓ ARQUEOLÒGICA I ETNOLÒGICA AL COMTAT Enrique Catalá Ferrer

00

00

EL PATRIMONI CULTURAL DE COCENTAINA: RECUPERACIÓ, CONSERVACIÓ I DIVULGACIÓ Elisa Domenech Faus Marcela Richart Carbonell

CONQUESTA I REPOBLACIÓ CRISTIANA DEL REGNE DE VALÈNCIA. DE QUSTANTANIYA A COSSENTAYNA (SS. XIII-XV) Joaquín Navarro Reig Francisco J. Giménez Lara

00

LA PRÀCTICA DE LA MEDICINA A COCENTAINA DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA Carmel Ferragud

00

LA COMARCA DEL COMTAT, UN ENTORN FÍSIC PRIVILEGIAT Iván Jover Peris

00

L’AGRICULTURA A COCENTAINA DURANT LA BAIXA EDAT MITJANA José Antonio Alabau Calle

00

FAUNA CUATERNARIA DE MOLÍ MATÓ (AGRES) EN EL MUSEU DEL CENTRE D’ESTUDIS CONTESTANS Rafael Martínez Valle Pere M. Guillem Calatayud

00

CONCENTAINA, PRIMER CENTRE INDUSTRIAL TÈXTIL AL SEGLE XV Josep Antoni Llibrer Escrig

00

EL PALEOLÌTIC INFERIOR I MITJÀ A LA COMARCA DEL COMTAT Eduard Faus Terol

00

D. XIMÉN PÉREZ ROIÇ DE CORELLA,VI CONDE DE COCENTAINA,Y EL OCASO DE LAS BANDERÍAS SEÑORIALES EN LA VALENCIA MODERNA Primitivo J. Pla Alberola

00

EL PALEOLÌTIC SUPERIOR A LA COMARCA DEL COMTAT Elisa María Domenech Faus

00

REVOLUCIÓ INDUSTRIAL I MODERNITZACIÓ A COCENTAINA (SEGLES XVIII AL XX) Enric H. Moltó i Blanes

00

EL MESOLÍTIC I EL NEOLÍTIC A LA COMARCA DEL COMTAT I ENCONTORNS Bernat Martí Oliver Joaquim Juan Cabanilles

00

ESTEREOTOMÍA Y PROCESO CONSTRUCTIVO EN LA COCENTAINA MEDIEVAL BAJO LA INSIGNIA DE LA CASA DE LLÚRIA José Luis Menéndez Fueyo

00

SILOS, FOSAS Y FOSOS. EL POBLAMIENTO AL AIRE LIBRE EN EL VALLE DEL SERPIS ENTRE MEDIADOS DEL IV Y FINALES DEL III MILENIO A.C. Josep Lluis Pascual Benito

00

UNA VILA FORTIFICADA: LES MURALLES MEDIEVALS DE COCENTAINA Victor Nadal

00

EL PALAU COMTAL, NOUS TEMPS, NOUS SENYORS. LA SALA DAURADA, LA HISTÒRIA D’UN LLINATGE Elisa Domènech Faus Alex Ruano Ferrer Joaquim Botella Pascual

00

BIBLIA SACRA DE COCENTAINA María Amparo Soler Moltó

00

RETABLO DE SANTA BÁRBARA Elies Sánchez Reig

00

TESTIMONIO DE LA INTRODUCCIÓN EN ESPAÑA DE LAS DECORACIONES BARROCAS PROCEDENTES DE ITALIA. LA SERIE DE LIENZOS DE PAOLO DE MATTEIS CONSERVADA EN COCENTAINA Inmaculada Ribelles Albors

00

GRAFFITI. UN PATRIMONI OBLIDAT Pere Ferrer Marset Amparo Martí Soler

00

00

00

APROVECHAMIENTO FUNERARIO DE CAVIDADES DE EL COMTAT EN EL IV Y III MILENIO A.N.E. A PROPOSITO DE LA COVA DE LA DONA (TURBALLOS, MURO D’ALCOI) Jorge A. Soler Díaz Virginia Barciela González Consuelo Roca de Togores Muñoz Josep Albert Cortés i Garrido SOBRE POBLADOS EN ALTURA Y CUEVAS. LA EDAD DEL BRONCE EN LAS TIERRAS DEL COMTAT Mauro S. Hernández Pérez Juan José Mataix Albiñana IMÁGENES EN LAS ROCAS. ARTE RUPESTRE EN EL COMTAT Mauro S. Hernández Pérez Pere Ferrer i Marset Enrique Catalá Ferrer

00

ELS IBERS DE LES MUNTANYES DE LA CONTESTANIA Ignasi Grau Mira

00

00

L’EPOCA ROMANA Manuel Olcina Domenech

PLAFONS CERÀMICS DEVOCIONALS A COCENTAINA Josep María Segura Martí

00

00

POLISIXTO I EL TRÀNSIT DE L’ANTIGUITAT AL TEMPS MEDIEVALS Iván Jover Peris Elisa Domènech Faus

ETNOGRAFIA AL COMTAT Joan Seguí

00

00

QUSTANTANIYA. CONCENTAINA ANDALUSINA Josep Torró

CATÁLOGO DE PIEZAS Iván Jover Peris Eduard Faus Terol Amparo Martí Soler

00

BIBLIOGRAFÍA

EL PALEOLÌTIC INFERIOR I MITJÀ A LA COMARCA DEL COMTAT

Eduard Faus Terol Centre d’Estudis Contestans

El Benicadell i terres del Comtat.

El 99,9% de la història de la humanitat és Prehistòria. La Prehistòria, considerada com una Ciència Històrica, pretén la reconstrucció històrica de la humanitat i el seu estudi s’inicia en el Paleolític, abastant un ampli espai de temps que va des de l’aparició de l’home, amb la fabricació dels útils més antics fa ara més de 3 milions d’anys, fins a la regressió final dels gels cap a l’any 10.000 BP. Durant el Paleolític l’home viu i depèn exclusivament de la caça, de la pesca i de la recol·lecció. Habita en coves, en abrics rocosos i també a l’aire lliure a la vora dels rius o dels llacs, cercant sempre aquelles zones i ecosistemes que li són més propicis per a la seua explotació (cerca de matèries primeres, de nous territoris de caça…) i procurar la seua subsistència. L’estudi d’èpoques tan remotes com les del Paleolític Arcaic i Inferior es veurà reduït en la majoria dels casos a la d’unes simples restes lítiques, més o menys abundants, sent molt excepcionals els jaciments que aporten una major varietat de dades i informació (restes de fauna, condicions ambientals, restes humanes, etc.).

50

Amb caràcter general, a la Comunitat Valenciana, a excepció de la Cova del Bolomor (Tavernes de la Valldigna,València) un dels pocs jaciments amb estratigrafia que ha proporcionat en els seus nivells més antics, entre altres restes, peces lítiques amb una antiguitat entre 350.000-150.000 anys abans del present (Fernández, Guillem i Martínez, 1997), les poques referències fetes sobre materials lítics atribuïts al Paleolític Inferior, ens parlen d’un nombre molt escàs de peces que han sigut arreplegades, a més, sense context estratigràfic. La nostra comarca El Comtat no escapa a aquestes pautes generals i fins a l’actualitat, que sapiguem, no s’ha trobat cap jaciment ni restes que puguen atribuir-se culturalment al Paleolític Inferior. Per contra, en Beniaia (La Vall d’Alcalà), en la veïna comarca de la Marina Alta, va ser descobert en 1980 el jaciment del Barranquet de Beniaia ( Fig.1) amb un interessant conjunt lític de superfície que els seus descobridors van atribuir, per la seua possible antiguitat, al Paleolític Inferior (Aragonés i Faus, 1985). El conjunt lític inicial, lleugerament incrementat amb alguna troballa posterior (Faus, 1990), va quedar integrat per un total 203 peces, de les quals 107 van formar part de l’estudi tècnic i tipològic que realitzem (Faus, 1996), una vegada descomptats els elements dubtosos.

51

EL PALEOLÌTIC INFERIOR I MITJÀ A LA COMARCA DEL COMTAT

La seua anàlisi tipològica va revelar una indústria que sintèticament pot resumir-se de la següent manera: escassetat d’utensilis elaborats sobre ascla, amb una absència significativa d’útils típics del grup mosterià com les rascadores, les osques i els denticulats, presència mínima d’utillatge bifacial representat per 2 bifaços, un espés, parcial i de silueta entre amigdaloide i ovalar, i l’altre pla i fragmentat per la seua meitat; finalment, per una representació relativament important de còdols treballats (el grup més nombrós i millor estudiat d’aquest jaciment), en la seua quasi totalitat de talla bifacial (Fig. 2).

52

Per la seua composició i característiques tipològiques aquesta indústria ha sigut adscrita a l’Aixelià, no obstant açò, les seues característiques tipològiques no encaixen amb les assenyalades per a la indústria lítica més antiga de la Cova del Bolomor, cronològicament pertanyent al Paleolític Inferior, per tractar-se d’un complexe industrial tècnicament sobre ascles i sense presència del macro utillatge bifacial que ha definit l’Aixelià peninsular (Fernández, 1993; Fernández et al., 1994), malgrat açò, seguim pensant que el jaciment del Barranquet de Beniaia representa, i creiem que aqueixa és la seua aportació, una altra variabilitat industrial a tenir en compte en el si de les tradicions culturals del Paleolític Inferior valencià.

El Mosterià el tenim representat en algunes de les seves fàcies a la nostra comarca. El terme municipal de Cocentaina compta amb 2 jaciments, que han proporcionat exclusivament restes lítiques localitzades sense context estratigràfic.

La cultura material del Paleolític Mitjà està caracteritzada pel complex industrial Mosterià, integrat per una sèrie de conjunts lítics, distints entre si, que conformen les cultures mosterianes, personalitzades per l’home de Neandertal. El principal tret d’aquestes indústries és l’estabilitat, al llarg del temps, que mostren els mètodes de producció i la morfologia dels seus instruments. La indústria lítica mosteriana està elaborada a partir d’ascles i composta essencialment per rascadores, puntes, mosses i denticulats. Pot definir-se com multifuncional i de fabricació poc planificada, motiu aquest que podria explicar la poca selecció de les primeres matèries emprades i la seva procedència del territori més immediat als llocs de consum. Amb tot, la varietat dels mètodes de producció lítica emprats, entre els quals destaca el levallois per la seva freqüent utilització, delata no sols un bon domini tècnic, sinó una capacitat d’adequació a la disponibilitat de les primeres matèries i, probablement, als condicionaments derivats de caràcter temporal de l’hàbitat i del tipus de recursos alimentaris a l’abast.

Figura 1. Barranquet de Beniaia. La Vall d’Alcalà. Figura 2. Còdols treballats. Barranquet de Beniaia. La Vall d’Alcalà.

Per una part, el jaciment de Penella se situa en un lloc en què la primera matèria d’excel·lent qualitat aflora prou abundosa (Fig. 3). L’estudi de la seva indústria lítica (Faus, 1988a) ens ha revelat el gran predomini que tenen els restes de talla, motiu pel qual aquest lloc ha pogut funcionar com un taller de producció lítica i d’eines, a més a més de possible lloc d’aprovisionament de primeres matèries. D’aquest jaciment podem destacar, des del punt de vista tècnic, l’emprament d’esquemes operatius de producció tant de tipus levallois com a partir de nuclis discoides, mentre que en l’apartat tipològic les dades aportades per la classificació del material retocat semblen apuntar al Mosterià Típic, amb un grup mosterià (Fig. 4) que queda caracteritzat molt sintèticament per presentar una absència de puntes mosterianes, bona presència de puntes pseudoleval·loisianes, un predomini de rascadores laterals, majoritàriament simples convexes, poques rascadores transversals i una mínima presència d’altres tipus, a excepció de les de cara plana; quant al retoc assenyalem que predomina el simple amb morfologia escamosa, mentre que el retoc de tipus sembla poc rellevant.

53

Figura 3. Àrea de Penella. Figura 4. Grup de peces mosterianes de Penella. Cocentaina.

EL PALEOLÌTIC INFERIOR I MITJÀ A LA COMARCA DEL COMTAT

Pel que respecta a les Coves d’Estroig (Fig. 5) la seva indústria, numèricament més escassa i amb molt poques peces retocades, és menys representativa d’alguna fàcies en concret, però tècnicament és molt similar a la de Penella (Faus, 2000). No obstant açò, ressenyar que la ubicació peculiar d’aquest assentament en un espai de muntanya, en un territori, a més, en el qual les diferents activitats realitzades pels grups humans del Paleolític Mitjà estan ben representades en altres jaciments del seu entorn com Cova Beneito (Muro), Abric II del Barranc de les Calderes (Planes), Penella (Cocentaina), Abric del Pastor i El Salt (Alcoi), podria indicar-nos una possible via de trànsit o de comunicació entre hàbitats situats en diferents ecosistemes, o simplement tractar-se d’un punt més d’ocupació estacional utilitzat pels grups humans en els seus desplaçaments per a la cerca i aprofitament integral dels recursos disponibles.

54

El sondeig fet en l’Abric II del Barranc de les Calderes (Planes) (Fig. 6) el qual comptava prèviament amb el corresponent permís concedit per la Direcció General de Patrimoni, amb la finalitat de poder contextualitzar arqueològicament aquells jaciments o que en les seues proximitats contenien art rupestre, va proporcionar en els 4 nivells inferiors que constitueixen un paquet sedimentari d’un poc més de 70 cm. de gruix, de mitjana, les restes de les diverses activitats antròpiques realitzades en aquest enclavament, destacant per la seua importància els nivells III i V per la gran quantitat de restes de fauna i lítics descoberts. Pel que fa a la indústria lítica, l’examen preliminar va revelar característiques tècniques i tipològiques de clara adscripció mosteriana, quedant a grans trets caracteritzada, de mur a sostre, per presentar en el nivell V un utillatge en el qual els denticulats, alguns de molt bona factura, predominen àmpliament sobre les rascadores, mentre que en el nivell III, amb absència de denticulats, són les rascadores laterals simples, amb retocs marginals, les que superen numèricament a les de retoc profund; característiques tipològiques que considerem comparteix, parlant en línies molt generals, amb algunes de les assenyalades per als nivells mosterians de Cova Beneito, per la qual cosa pensem que igualment podria tractar-se d’una indústria representativa del Mosterià final.

L’important jaciment de la Cova Beneito (Muro) ha proporcionat, entre uns altres, restes lítiques distribuïdes en les seues 4 nivells mosterians (D4 a D1), els quals, segons els seus investigadors, assenyalen una evolució industrial interna per a l’utillatge a partir d’un Mosterià Xarentià que en síntesi quedaria caracteritzada per una disminució en el nombre de les rascadores i un augment de les osques i dels denticulats, per a finalitzar la seqüència novament amb la presència de rascadores poc variades i dominades pels tipus simples i marginals, acompanyat d’un desenvolupament de l’índex de laminaritat i creixement fort del grup Paleolític Superior en els seus 2 últims nivells, el més recent datat amb una antiguitat de 38.800 +/- 1.900 BP (Iturbe i Cortell, 1982, 1992; Iturbe et al., 1993), hipòtesi evolutiva que no sembla reforçar-se plenament amb les dades tecnotipològiques obtingudes després de l’excavació en extensió del nivell D1 (Doménech, 2005).

Esmentar, també, la localització a l’aire lliure a Millena del jaciment del Barranc de la Font de Dalt, amb restes lítiques i de fauna cremats atribuïbles al Paleolític Mitjà (Molina, 2004), i del jaciment de superfície del Barranc de Benesa, molt recentment descobert, en el qual els restes trobats, únicament lítics, mostren a priori una tecnologia de marcat caràcter mosterià. Finalment, creiem que podem acabar dient que l’ocupació de la nostra comarca durant el Paleolític Mitjà, amb una presència relativament important de jaciments, pel que sembla amb diferent funcionalitat, aparenta estar ben representada en el temps i en l’espai, reflectint una explotació i aprofitament dels diferents ambients i recursos que el territori els oferia.

Figura 5. Coves d’Estroig. Cocentaina.

Figura 6. Abric II del barranc de les Calderes. Planes.

55