El món ibèric al curs inferior de l’Ebre i plana litoral del Baix Maestrat. Característiques de l’ocupació del territori

S

P rt >-t

O TI

p n> on >-»

n>

§ a 15

CK W P S o PPrt

P-

n> "— n>

o >— •

I

n ft,

Figura 4: Planta de Les Guárdies

o o

' X s

o C >-t HP-

n> X ^P O

3 p o n> ™

orí

n> i-t H—X

rt

n po

T3

w

l-t H-' •

cr rt'

c

I

t-o

INTRODUCCIÓ Quan es parla d'ocupació del territori, hom pensa en les relacions que s estableixen entre el medi i les comunitats humanes que s'hi instal-len i l'exploten. Aquest fet es cert, dones generalment el nexe entre l'home i la natura es basa en les formes d'explotació que el primer utilitza sobre la segona, sobre tot per sustentar el seu sistema economic. A l'antiguitat, aquests vineles apareixen si mes no encara mes accentuats, i el seu estudi, es a dir, l'análisi de les relacions que s'estableixen entre els grups humans i el seu entorn, s'ha vingut efectuant mitjansant les aportacions de l'arqueologia i de l'estudi deis textes clássics. Peí que respecta a l'arqueologia, els métodes tradicionals apuntaven mes a l'elaboració de grans conjunts de dades, generalment referides ais elements ceramics, que a avancar en el coneixement deis nexes que connectaven els grups humans i el medi, relacions básiques per altra banda per comprendre l'evolució económica, social i política d' aqüestes mateixes comunitats. Aquest panorama canviaria, pero, a partir deis anys 70, moment en que es desenvolupa una nova preocupació per la fundamentado teórico-metodológica de la prehistoria que va permetre l'entrada al nostre país de noves idees i tendéncies (MARTÍNEZ, 1988, 76), especialment recollides a les obres de l'Escola Paleoeconómica de Cambridge, básiques per la fonamentació de l'Arqueologia del Territori. Els canvis generats per aquests nous plantejaments, discutits durant tota la década deis 70, van portar a mitjans de s anys 80 a la celebració aTerol d'un col-loqui on es difongueren els nous treballs i propostes teóriques basades principalment en principis metodológics de CITERIOR 2 (1998)

153

tram, fins a la seva desembocadura, corregida a partir de les planes costaneres -amb desguas directe a la Mediterránia- que el defineixen peí sud. Podríem fixar aquest gran territori com una ampia zona situada entre, a l'oest i de nord a sud, les estribacions mes septentriorials deis Ports de Tortosa-Beseit —les serres de Vallplana i Aligues-, que decreixerien en aleada fins la serra Perdiguera, encadenant-se amb les estribacions orientáis de les serres de Valí d'Ángel, Taláies d'Alcalá i serra d'Irta, afrontada al mar, i a l'est, les serres de Cardó i del Boix, que descendirien per la serra de Coll Redó fins al litoral. Aquest espai está caracteritzat principalment per la unió de quatre tipus de paisatges ben diferenciáis: el sector de les serres, que es correspondria amb el darrer fragment de la Serralada Prelitoral Catalana que s'estendria fins ais Ports de Tortosa-Beseit i la serra de Cardó, destacant-se una gran unitat a cada banda del riu Ebre: a l'esquerra, els Ports de Tortosa-Beseit, amb altures que sobrepassen els 1.000 metres (Monteara, 1.447 m.; Negrell, 1.343 m.), massís on se sitúen les serres de Caro, Falconeres, l'Áliga, Rastells i de la Fortalesa, que dominen absolutament les comarques del Baix Ebre i Montsiá; i a la dreta la serra de Cardó (la Creu de Santos, 944 m.), que, seguint la serra del Boix (Roca horadada, 746 m.) i de Collredó (Coll de l'Alba, 369 m.), forma conjuntament amb els Ports de Tortosa un gran espai triangular que protegeix les planes que, situades en una valí emplenada pels cons de dejecció deis nombrosos barrancs que erosionen aqüestes mateixes serres, formen la depressió tectónica que es la base morfológica d'aquesta zona. Al sud, les serres del Montsiá i del Godall trenquen la uniformitat de la plana que des de la riba dreta de l'Ebre es dirigeix fins la serra d'Irta, formant la depressió de Vinaros-Benicarló. Aquesta delimitació geomorfológica permet establir a 1'interior del territori analitzat unes subregions molt característiques definides per uns accidents geográfics forca rellevants: -Área de l'Ebre. Comprendria la conca hidrográfica del riu Ebre al seu tram final, delimitada al nord peí pas de Barrufemes (Benifallet), a l'est per la vessant oest de les serres de Cardó-Boix, a l'oest per les serres de Vallplana i Aligues, Corráis, Paüls, l'Espina i Monteare, totes ais Ports de Tortosa-Beseit, al sud/sudest peí mar i al sud/sud-oest per les estribacions mes septentrionals de les serres del Montsiá i Godall. -Área de Vinaros-Benicarló. Aquesta segona subregió vindria determinada principalment per la Plana de Vinaros-Benicarló, agrupant el territori mes meridional dins del territori total, i vindria definida per, al nord, l'extrem meridional de les serres del Montsiá i Godall, que circumscriurien un espai amb una aleada

l'Arqueologia del Territori: el Coloquio sobre distribución y relaciones entre asentamientos, organitzat peí S.A.E.T.2 i dirigir peí Dr. E Burillo. El nou enfoc metodológic proposava una formulado a partir de l'estudi de les relacions deis jaciments amb el seu entorn (home-terra) i de les relacions deis jaciments entre sí (home-home), diferencian! tres nivells d'análisi: nivell macro (regions), nivell semi-micro (relació entre el jaciment i el seu entorn immediat) i nivell micro (dins del jaciment) (RUIZ ZAPATERO, BURILLO, 1988, 56), basats en l'estudi "entre" i "intra" elemental d'un conjunt, entes com l'análisi de les interaccions que es produeixen entre les parts formants d'aquest conjunt a través d'una variable, l'espai, i de les relacions que s'estableixen entre aqüestes parts i el mateix espai. D'aquí sorgiren noves propostes destinades a relacionar els assentaments amb el seu entorn, com ara el Site Catchment Anafysis, que es convertirla en una de les primeres aplicacions deis nous procediments per tal d'estudiar l'economia de subsistencia deis assentaments3. Amb aquests plantejaments teórics, establim com a objectiu fonamental d'aquest treball l'análisi d'un territori concret, el curs inferior de l'Ebre, en un moment cronológic determinat, l'época ibérica, per tal de comprendre la interrelació deis grups humans amb el medi elegit per instal-lar-s'hi.

EL MÓN IBERIO AL CURS INFERIOR DE L'EBRE I PLANA LITORAL DEL BAIX MAESTRAT

JORDI DILOLI I FONS

AMBIT GEOGRAFIC i CRONOLÓGIC L'área analitzada ha estat delimitada intencionadament d'acord amb un marc geográfic que engloba una regió molt particular condicionada per IV xisténcia de dos grans eixos vertebradors com son el riu Ebre i la costa, defininr se un ámbit territorial atermenat per la conca hidrográfica del riu Ebre en el seu tram final i per la plana litoral de Vinaros-Benicarló, abastant prácticament la totalitat de les comarques del Baix Ebre i del Montsiá i l'extrem septentrional del Baix Maestral, amb una superficie aproximada d'uns 1.050 km2. Els llindars naturalsd'aquesta regió ens venen precisáis per tot un seguit de relleus ben diferenciáis que defineixen un espai geomorfológic que s'estén des del Pas de Barrufemes (Benifallet), per on penetra el riu Ebre en el que será el seu ú l t i n i 2. Seminario de Arqueología y Etnología Turolense. 3. Per mes informado sobre aquest aspecte i les discusions que s'han originar entorn al seu valor com ,i métode d'análisi es poden consultar entre d'altres, CLARKE, 1977; DENNELL, 1978, 1983; RUIZ ZAI'A TERO, FERNANDEZ, 1984; BAILEY, 1987; RUIZ ZAPATERO, 1988; BUTZER, 1989; NOCETK. 1989; HODDER, ORTON, 1990.

154

155

JORDI DILOLI I FONS

máxima d'uns 200 metres que enllacaria a l'oest, el Pas, el Pont Nou, Sant Jordi del Maestral i Cervera del Maestrat amb les Talaies d'Alcalá, i la serra d'Irta, ja al sud, mentre que a l'est hi trobaríem el mar. Geológicament, la formado d'aquesta regió respon básicament a dues etapes principáis clarament diferenciades: un cicle herciniá, produ'it a les darreries de l'era primaria, en el que es condiciona la naturalesa i estructura del sócol, constituit per una serie detrítica molt potent, amb capes d'arenisca, conglomeráis i pissarres arenoses, i, en segon lloc un cicle alpí, que es produí a la segona meitat de l'era terciaria, i al qual es deu la cobertura sedimentaria i el plegament de la Cordillera Prelitoral, així com la formado de la depressió de l'Ebre. A partir del'Quaternari el fitrñe altament erosiu i sedimentari va formar les terrasses de l'Ebre i els seus tributaris, que aigües avall de Tortosa es cobririen d'un gran mantell d'al-luvions. Al sector final del riu, aqüestes terrasses desapareixen progressivament sota els al-luvions actuáis, i sois existeix la gran capa de derrubis d'origen crioclástic al qual es troba encaixonat el delta, accident geográfic de formado mes recent que tindria el seu estat inicial en el máxim de la glaciació würmiana, fa uns 18.000 anys, amb el nivell del mar situat uns 100 m. per sota del nivell actual. En tot aquest procés, fa uns 12.000 anys, en haver-hi una producció sedimentaria molt escassa, el Hit fluvial devia ser deficitari, amb profunditats superiors a les actuáis, i en lloc d'un delta hi devia haver un estuari a l'altura de Tactual Amposta, que possiblement s'estendria fins prop de Campredó, dones la plana deltaica no comencaria a formar-se tal i com la coneixem avui dia fins aproximadament el canvi d'Era (MALDONADO 1972, 268). D'aquesta forma, a mesura que el delta s'anava assentant, a la desembocadura del riu s'hi anaven implantant els ambients palustres que afavoririen el dipósit d'importants nivells de turbes. A partir d'aproximadament el segon mil-lenni a.n.E está ben documentada la presencia humana al curs inferior de l'Ebre, amb assentaments situars sobre la terrassa fluvial, pero fora de les aportacions sedimentáries del riu, no essent fins a época romana que no trobem documentada la presencia humana en el que podrien ser ierres emergides (ARBELOA 1997, 25-26). Respecte a l'enquadre cronológic, ens centrem principalment en l'época ibérica, des del seu esclat aproximadament durant el primer quart-mitjans seglc VI a.n.E., fins la seva desaparició a fináis del segle I a.n.E.-inicis del segle I d.n.T.. Aquests sis segles s'han estructurar cronológicament segons diverses esquematit zacions que han dividit l'espai compres entre els segles VI i I a.n.E. básicameni en 3 apartáis, Ibéric Antic, Ibéric Pie i Ibéric Final, basant-se en trets culturáis,

EL MÓN IBÉRIC AL CURS INFERIOR DE L'EBRE I PLANA LITORAL DEL BAIX MAESTRAT

socials i económics característics deis pobles ibérics (SANMARTÍ, PADRÓ 1976-78, 157-176; SANMARTÍ 1987, 67-75; GRACIA et alii 1991, 67-78).

Ib. Antic II (550-500 a.n.E.)

Ib. Antic II (550-500 a.n.E.)

Ib. Antic I (600-550 a.n.E.)

Ib. Antic I (600-550 a.n.E.)

Preibéric (s.VII a.n.E.)

Preibéric (s.VII a.n.E.)

SANMARTÍ

SANMARTÍ-PADRÓ

GRACIA-MUNILLA-PALLARÉS Preibéric (s.VII a.n.E.) Ib. Antic (s.VI a.n.E.)

Ib. Pie I (500-450 a.n.E.) Ib. Pie (500-200 a.n.E.)

Ib. Pie II (450-400 a.n.E.)

Ib. Pie (s.V-III a.n.E.)

Ib. Pie III (400-200 a.n.E.) Ib. Tarda (s.II-I a.n.E.)

Tanmateix, altres investigadors han perioditzat la cultura ibérica segons la presencia de materials d'importació, amb marges cronológics pero sense contingut cultural (RUIZ, MOLINOS 1993, 97-99). Ibéric III

540/530-450/425

600/580-540/530

Ibéric II

Ibéric I

450/425-350/300

Ibéric IV 350/300-175/150

Ibéric V 175/150-60 d.n.E.

METODOLOGÍA Tal i com avancávem a la introducció, el métode emprat per estudiar el món antic en general, i dins d'aquest, el món ibéric en particular, es basa lonamentalment en Tanálisi de les fonts clássiques i en les aportacions de T arqueología. Peí que fa a les primeres, no es la nostra intenció en aquest treball fer un recull deis texts literaris o de les aportacions de la numismática en relació a Tarea en estudi4. Tanmateix, es interessant recordar que son molts els autors clássics que fan alguna referencia al curs inferior de l'Ebre: Avié, Hecateu, Polibi, Tit 1 ,ivi, Estrabó, Ptolomeu, César, etc. van fer les seves aportacions a la descripció d'aquesta área sobre tot en el moment del canvi d'Era, fent especial incidencia CMI els diversos esdeveniments que hi van succeir des deis dos últims segles a.n.E. en endavant. De la mateixa forma, les monedes que s'encunyaren durant Túltim 4. Aqüestes dades, referides al curs inferior de l'Ebre, apareixen recollides a DILOLI, 1993, i ampliades ., DILOLI, 1997.

156

157

--;— -

1

.'J.JsK"att*

at*.

¿f.~*

•

JORDI DILOLII FONS

*í¿: