El Mas de la Barbera. Los grafitis históricos de La Barbera

Edita: Ajuntament de la Vila Joiosa Casa Museu la Barbera dels Aragonés © Els autors © De les característiques de la present edició, Ajuntament de la Vila Joiosa Sèrie Catàlegs i Memòries de Vilamuseu, no 1 La Vila Joiosa, gener de 2013 Depòsit legal: A 17-2013 ISBN: 978-84-936978-4-6 Editors científics del catàleg: Carmina Bonmatí Lledó, María Jesús Marí Molina, Paula Doncel Recas y Antonio Espinosa Ruiz Traducció a l’anglès: Daniel Miles (Arqueotrad) Traducció dels articles al valencià: Secretariat de Promoció del Valencià (Universitat d’Alacant), llevat dels pròlegs i dels capítols VIII.3.10 (“Joies de dol”) i VIII.3.17 (“Altres objectes en la col·lecció de la Barbera”), traduïts per Agustí Mayor (Tècnic de Normalització Lingüística, Ajuntament de la Vila Joiosa). Disseny: Tresdedos Infográfica

EL MAS DE LA BARBERA ELS GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

19

Víctor M. Algarra Pardo Paloma Berrocal Ruiz Cecilio Sanz

L'aventura clandestina, el passatemps amb aspiracions artístiques, l'apunt ràpid d'una gestió econòmica, l'afany humà de perdurar en el temps, la immediata necessitat de plasmar una imatge o una idea: aquestes poden ser algunes de les motivacions per les quals un individu utilitza les parets d'un edifici com a suport no concebut per a escriure-hi o traçar-hi un dibuix. A les masies, alqueries i cases de camp és molt habitual trobar grafits a les parets de certs espais, com són les cambres dels pisos superiors, destinades de forma general a magatzems o assecadors de productes agrícoles, les cavallerisses, els porxos, els rafals o qualsevol altre cos d'ús econòmic. En aquests punts solem trobar referències escrites o gràfiques d'activitats de tipus econòmic, a partir de línies de comptes, realització de comptes o inscripcions que poden donar notícies de productes emmagatzemats, de la compra o venda d'altres o fins i tot de pràctiques relatives a la gestió de la propietat. Però, en altres casos, el grafit és una llicència personal de rememoració, reivindicació, burla, oci, etc. Aquests, com els anteriors, són testimoniatges imprescindibles i directes de la gent que va viure i va utilitzar un determinat edifici al llarg del temps.

1. Característiques dels grafits Durant els mesos de gener i febrer de l'any 2003 es van portar a terme els treballs de camp de documentació de diversos conjunts singulars de grafits de la finca la Barbera datats entre els segles XVIII al XX, que s'han revelat com a petites i, en general, anònimes finestres obertes al passat d'aquest edifici. En la fase de camp es van calcar els grafits mitjançant paper transparent de cel·lofana, i es van enregistrar les dades relatives al suport, la ubicació, les mesures i la tècnica de traçat. Els espais de la finca on s'han localitzat els grafits són el pis superior o cambra del cos d'habitatge i les cavallerisses i rafals del pati. Són aquestes, justament, les àrees destinades a labors d'emmagatzematge, assecatge i, fins i tot, processament dels productes del camp, però també espais que habitualment es releguen a trasters poc transitats i a habitació secundària o esporàdica del personal de servei. En el pis superior de l'habitatge, els grafits es disposen en tres punts: l'escala de caragol de la torre, les petites estances creades en els replanells d'aquesta escala i la mateixa cambra. Els grafits de l'escala de caragol són mostres aïllades i, a excepció del grafit núm. 23, indeterminades, ja que es tracta de línies o traços incisos o pintats amb almangra, que en el seu moment hagueren de formar part de dissenys que s'han perdut parcialment. Per la seua banda, en les habitacions que envolten l'escala de caragol, les mostres de grafits són molt més abundants i variades. Aquestes petites estances de planta quadrangular formen una caixa amb almenys tres plantes, degueren construir-se a principis del segle XVIII i anul·laren parcialment l'arc oest de la cambra. Han arribat als nostres dies com a trasters, però també degueren destinar-se a habitació de personal de servei o clientela de la finca. Els grafits es troben aïllats, llevat de la paret nord de la segona planta, en què es registren superposicions i una ocupació de bona part de la paret a partir d'una altura de 0,54 m del sòl. Els grafits utilitzen com a suport els arrebossats d'algeps dels paraments. La cambra és el lloc de més concentració de grafits de tota la finca. Aquest espai era destinat fonamentalment al treball agrícola d'emmagatzematge de productes, per aquest motiu el major nombre dels grafits conservats són sèries de línies de comptes, llistes de productes o operacions aritmètiques que fan referència al mateix emmagatzematge. Un altre grup nombrós és el dels grafits de dissenys de vaixells, una peculiaritat d'incalculable valor històric. L'altura d'aquest edifici, que permetia fins i tot l'observació directa dels vaixells que atracaven a la Vila, i la mateixa vinculació de la seua gent al mar va

70

19 S’ha publicat un resum d’aquest article en Algarra i Berrocal, 2009.

EL MAS DE LA BARBERA LOS GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

19

Víctor M. Algarra Pardo Paloma Berrocal Ruiz Cecilio Sanz

La aventura clandestina, el pasatiempo con aspiraciones artísticas, el apunte rápido de una gestión económica, el afán humano de la perduración en el tiempo, la inmediata necesidad de plasmar una imagen o una idea: estas pueden ser algunas de las motivaciones por las que un individuo utiliza las paredes de un edificio como un soporte no concebido para escribir o trazar un dibujo. En las masías, alquerías y casas de campo es muy habitual hallar grafitis en las paredes de ciertos espacios, como son las cámaras de los pisos superiores, destinadas de forma general a almacenes o secaderos de productos agrícolas, cuadras, porches, cobertizos o cualquier otro cuerpo de uso económico. En estos puntos solemos encontrar referencias escritas o gráficas de actividades de tipo económico, como líneas de contarios, realización de cuentas o inscripciones que pueden dar noticias de productos almacenados, de compra-ventas o incluso de prácticas relativas a la gestión de la propiedad. Pero, en otros casos, el grafiti es una licencia personal de rememoración, reivindicación, burla, ocio, etc. Tanto unos como otros son testimonios imprescindibles y directos de las gentes que vivieron y utilizaron un determinado edificio a lo largo del tiempo.

1. Características de los grafitis Durante los meses de enero y febrero del año 2003 se llevaron a cabo los trabajos de campo de documentación de varios conjuntos singulares de grafitis de la finca de la Barbera datados entre los siglos XVIII y XX, que se han revelado como pequeñas y, por lo general, anónimas ventanas abiertas al pasado de este edificio. En la fase de campo se procedió al calcado de los grafitis mediante papel transparente de celofán y se registraron los datos relativos al soporte, ubicación, medidas y técnica de trazado. Los espacios de la finca donde se han localizado los grafitis son el piso superior o cambra del cuerpo de vivienda y las cuadras y cobertizos del patio. Son estas, justamente, las áreas destinadas a labores de almacenamiento, secado e incluso procesado de los productos del campo, pero también espacios que por lo habitual se relegaban a trasteros poco transitados y a habitación secundaria o esporádica del servicio. En el piso superior de la vivienda, los grafitis se disponen en tres puntos: en la escalera de caracol de la torre, en las pequeñas estancias creadas en los descansillos de esta escalera y en la propia cambra. Los grafitis de la escalera de caracol son muestras aisladas y, a excepción del grafiti n.o 23, indeterminadas, pues se trata de líneas o trazos incisos o pintados con almagra que, en su momento, debieron formar parte de diseños que se han perdido parcialmente. Por su parte, en las habitaciones que envuelven la escalera de caracol, las muestras de grafitis son mucho más abundantes y variadas. Estas pequeñas estancias de planta cuadrangular forman una caja con al menos tres plantas, debieron construirse hacia principios del siglo XVIII y anularon parcialmente el arco oeste de la cambra. A nuestro tiempo han llegado como trasteros, pero con anterioridad debieron de destinarse a habitaciones de cierto personal de servicio o a clientela de la finca. Los grafitis se encuentran aislados, a excepción de la pared norte de la segunda planta, donde se registran superposiciones y una ocupación de buena parte de la pared a partir de una altura de 0,54 m del suelo. Como soporte utilizan los enlucidos de yeso de los paramentos. La cambra es el lugar de mayor concentración de grafitis de toda la finca. Este es un espacio destinado fundamentalmente al almacenamiento de productos agrícolas, de ahí que el mayor número de grafitis conservado sea el de series de contarios, listas de productos u operaciones aritméticas que hacen referencia al propio almacenamiento. Otro grupo numeroso es el de los diseños de barcos, una peculiaridad de incalculable valor histórico. La altura de este edificio, que permitiría incluso la observación directa de los barcos que atracaban en Villajoyosa, y la propia vinculación de sus gentes al mar fue

19 Se ha publicado un resumen de este articulo en Algarra y Berrocal, 2009.

71

EL MAS DE LA BARBERA 2. ELS GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Fig. 14 Habitació de la torre. / Habitación de la torre.

ser font d'inspiració per a les persones que els van traçar, fins i tot amb un alt nivell d'execució artística. Un punt on la concentració de grafits és especialment alta és el parament exterior del cassetó que tanca la caixa de l'escala principal a l'altura de la cambra. El marc és un envà de 2,06 per 1,63 m arrebossat amb morter d'algeps que permet una superfície allisada i apta per a traçar-hi grafits. Aquest envà s'ha eliminat en la remodelació, però se'n van extraure dos plafons exposats en la planta baixa de l'edifici. La gran superposició d'imatges que hi ha, en dificulta la visió i la interpretació. Així mateix, s'hi constata una sèrie de pràctiques molt habituals en els conjunts de grafits històrics. D'una banda, s'observen ratlles irregulars, sobretot incises, encara que en altres punts també n'hi ha de llapis o de carbó, que corresponen a assajos d'escriptura o de traçat. L'execució d'aquestes línies permet familiaritzar-se amb l'instrument gràfic o condicionar-lo, com és el cas de l'afilament de la punta d'un llapis. D’una altra banda, s’hi poden veure esborrats parcials d’alguns grafits que, al perdre's o quedar difuminats, deixen lliure el suport per a un nou dibuix. La tècnica amb què van ser traçats els grafits de la Barbera és majoritàriament la incisió sobre el suport de morter d'algeps. És una tècnica utilitzada tant per a traços simples, dibuixos esquemàtics o elaborats com per a mostres d'escriptura o de xifres. El tipus d'incisió, no obstant això, varia, ja que s'han detectat diversos graus de domini en el maneig de l'instrument incisiu i, fins i tot, una certa especialització i mestratge amb la combinació d'altres tècniques. N'hi ha de traços basts i gruixuts, que denoten l'ús d'un instrument de punta roma, i d'altres ben executats, que indiquen un ús premeditat i estudiat de l'instrument. És el cas d'uns quants vaixells, en què es combinen línies de gruix divers segons el detall i les dimensions de l'element representat. El grau més alt de sofisticació el trobem en el grafit núm. 18, que representa un vaixell. Ací es va preparar el suport fumant la paret, fet que va proporcionar un efecte de clarobscur amb parts incises o raspades i d'altres fosques sense incisions. El llapis o el carbó es van utilitzar exclusivament per al traçat de mostres d'operacions aritmètiques, algunes línies de comptes i inscrip-

72

EL MAS DE LA BARBERA 2. LOS GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

fuente de inspiración para las personas que los trazaron, en ocasiones, con un alto nivel de ejecución artística. Otro punto donde la concentración de grafitis es especialmente alta es el paramento exterior del casetón que cierra la caja de la escalera principal a la altura de la cambra. El marco es un tabique de 2,06 x 1,63 m enlucido con mortero de yeso, que permite una superficie alisada y apta para el trazado de los grafitis. Este elemento se eliminó en la remodelación, pero se extrajeron dos paneles que han quedado expuestos en la planta baja del edificio.

Fig. 15 Cassetó. / Casetón.

Existe una gran superposición de imágenes que dificultan la correcta visión e interpretación. Asimismo, se registra una serie de prácticas muy habituales en los conjuntos de grafitis históricos. Por un lado, se observan rayas irregulares, sobre todo incisas, pero también de lápiz o carboncillo, que corresponden a ensayos de escritura o de trazado. La ejecución de estas líneas permite familiarizarse con el instrumento gráfico o acondicionarlo, como es el caso del afilado de la punta de un lápiz. Por otro lado, se aprecian borrados parciales de algunos grafitis que, al perderse parcialmente o quedar difuminados, dejan libre el soporte para un nuevo dibujo. La técnica con la que fueron trazados los grafitis de la Barbera es mayoritariamente la incisión sobre un soporte de mortero de yeso. Se utilizó tanto para simples trazos, dibujos esquemáticos o elaborados como para muestras de escritura o de cifras. El tipo de incisión, sin embargo, varía, ya que se han detectado diversos grados de habilidad en el manejo del instrumento e, incluso, una cierta especialización y maestría en la combinación de otras técnicas. Hallamos desde trazos burdos y gruesos, que denotan el uso de un instrumento de punta roma, hasta otros finos y bien ejecutados, que indican un uso premeditado y estudiado del utensilio. Es el caso de ciertos barcos, en los que se combinan líneas de diverso grosor según el detalle y tamaño del elemento representado. El grado de mayor sofisticación se alcanzó en el grafiti n.o 18, que representa un barco. Aquí se preparó el soporte ahumando la pared, lo que proporcionó un efecto de claroscuro mediante la combinación de partes incisas o raspadas con otras oscuras y sin grabar. El lápiz o el carboncillo se utilizaron exclusivamente para el trazado de las muestras de operaciones aritméticas, algunos contarios e inscripciones de relaciones de productos. En todos los casos pertenecen a grafitis datados en las últimas décadas del siglo XIX y las primeras del XX. Por último, se han registrado escasos ejemplares pintados en rojo o almagra (así el grafiti n.o 43).

73

EL MAS DE LA BARBERA 2. ELS GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

cions de relacions de productes. En tots els casos pertanyen a grafits datats en les últimes dècades del segle XIX i les primeres del XX. Finalment, s'han registrat escasses mostres de grafits pintats en roig o almangre (com el grafit núm. 43).

2. Tipologia Hem diferenciat quatre categories: dibuixos de vaixells; inscripcions; línies de comptes, comptes i inscripcions econòmiques; i altres motius figuratius.

2.1. Dibuixos de vaixells Juntament amb els traçats de línies de comptes, operacions aritmètiques i inscripcions de productes agrícoles emmagatzemats, la representació de vaixells és el grup de grafits més nombrós que hi ha a les parets de la finca la Barbera. La relació de la Vila Joiosa amb el mar és ben coneguda. Com assenyalen Espinosa, Payà i Llinares (2001, 2), la morfologia del municipi, amb sistemes muntanyencs que envolten la població, ha dificultat històricament els contactes per via terrestre amb les comarques de l'entorn. No obstant això, aquesta circumstància no ha obstaculitzat el seu desenvolupament. El Mediterrani ha sigut la via de comunicació que ha dotat la Vila d'una clara vocació marinera. Tal vegada aquesta idea definisca millor l'entorn en què es van fer els gravats de vaixells. Sense necessitat de remuntar-nos a un antic passat fenici, grec o romà molt lligat a la navegació, es poden citar notícies molt més modernes que avalen aquesta relació constant entre la Vila Joiosa i el mar .

Fig. 16 Grafit núm. 17. / Grafiti n.o 17.

74

En l'obra Relaciones geográficas de Tomás López, escrita al segle XVIII, poden llegir-se nombroses dades referides a activitats directament relacionades amb el mar, activitats que seran una constant en la història de la ciutat. L’autor esmenta que la platja, per la profunditat que tenia, permetia fondejar-hi embarcacions sense perill i, a més, disposava d'un petit port (l'Alcocó) a mitja milla a llevant, de molta seguretat en els temporals més forts. La pesca mantenia en el segle XVIII vint grans embarcacions de pesca i també d'altres de menors i bolijos, dues parelles de bous de pesca, i d'altres de sardinals, palangres i altres espècies. La pirateria continuava present en la vida quotidiana per múltiples aspectes: perill (saquejos, captura d'esclaus…), despesa en defensa (construcció de torres de defensa, fortaleses…), o obtenció de beneficis per la captura de naus i galeres. El comerç dona-

EL MAS DE LA BARBERA 2. LOS GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

2. Tipología Hemos diferenciado cuatro categorías de grafitis: dibujos de barcos; inscripciones; inscripciones económicas, contarios y cuentas; y otros motivos figurativos.

2.1. Dibujos de barcos Junto a los trazados de contarios, operaciones aritméticas e inscripciones de productos agrícolas almacenados, la representación de barcos es el grupo de grafitis más numeroso en las paredes de finca la Barbera. La relación de Villajoyosa con el mar es bien conocida. Como señalan Espinosa, Payà y Llinares (2001, pág. 2), la morfología del municipio, con sistemas montañosos que rodean la población, ha dificultado históricamente los contactos por vía terrestre con las comarcas de su entorno. Sin embargo, esta circunstancia no constituyó ningún obstáculo a su desarrollo, dado que encontró en el Mediterráneo su vía de comunicación, que la acabó dotando de una clara vocación marinera. Tal vez sea esta idea la que mejor defina el entorno en el que se realizaron los grabados de barcos. Sin necesidad de remontarnos a un antiguo pasado fenicio, griego o romano muy ligado a la navegación, se pueden citar noticias mucho más modernas que avalan esa constante relación entre Villajoyosa y el mar. En las Relaciones Geográficas de Tomás López, escritas en el siglo XVIII, pueden leerse numerosos datos referidos a actividades directamente relacionadas con el mar, actividades que serán una constante en la historia de la ciudad. El autor menciona que la playa, por su profundidad, permitía fondear embarcaciones sin peligro y, además, disponía de un pequeño puerto (el Alcocó) a media milla hacia levante, de mucha seguridad en los temporales más fuertes. La pesca mantenía en el siglo XVIII veinte grandes embarcaciones de pesca, algunas de menor y boliches, dos parejas de pesca de bou, y otras de sardinales, palangres y otras especies. La piratería seguía presente en la vida cotidiana por múltiples aspectos: peligro (saqueos, captura de esclavos…), gasto en defensa (construcción de torres de defensa, fortalezas…) u obtención de beneficios por la captura de naves y galeras. El comercio daba trabajo a una marinería abundante con 40 embarcaciones de tráfico de distinto tonelaje que comerciaban «hasta con reinos extraños». Otros marineros servían en la Armada real y en los reales astilleros. Finalmente, cita la importancia del cultivo del esparto para las fábricas de cordelería de Villajoyosa. Antonio José Cavanilles, en 1797, en sus Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reino de Valencia refiere que 370 hombres se ocupaban en la pesca y en viajes marinos; en obras del esparto, para almadrabas y otros usos, se empleaban muchísimos más. En el Diccionario Geográfico, Estadístico, Histórico de Alicante, Castellón y Valencia de 1849, de Pascual Madoz, figuran también una serie de noticias de Villajoyosa y su partido judicial. Existían 6 fábricas de cordelería de esparto, 8 de cáñamo, 3 de tejidos de lana para velas de buques. Las mujeres se ocupaban de las fábricas de jarcias y redes para pesca. Los principales ramos de la industria eran la arriería, la navegación y la pesca. Había 685 individuos entre pilotos, patronos y gente de matrícula embarcados en los barcos de la carrera de América y de cabotaje. Tripulaban además 31 embarcaciones de pesca; de estas, 16 con 196 hombres salían cada abril a cabo Espartel, en la costa de África. Otros 14 o 15 barcos, con 200 hombres, iban a la costa de Estepona de septiembre a junio. La maestranza se ocupaba de la construcción de barcos menores en la playa, unos 25 barcos anuales de 50 a 150 toneladas. Había 300 hombres más que se ocupaban de varar y botar los barcos y de su carga y descarga. En 1845, las entradas a puerto fueron de 467 barcos dedicados al cabotaje, con un total de 46.596 toneladas y 3.144 tripulantes. También entraron 50 barcos con 2.529 toneladas y 389 tripulantes del comercio extranjero y de América. Las salidas eran similares. Como acción de guerra por mar cabe citar que, en 1823, los liberales de Alicante, a bordo de 7 faluchos, hicieron una expedición contra Villajoyosa, que resultó fallida. Por lo tanto, durante los siglos XVIII y XIX, la relación de Villajoyosa con el comercio marítimo, la pesca, la construcción naval y las industrias del mar difícilmente pudo ser mayor. Según datos de los autores de esos siglos, había tantos vecinos que se ocupaban en faenas relacionadas con el mar como familias en la población. En este contexto, es fácil entender cómo los barcos son el principal tema de los grafitis. En relación con las naves representadas, se han localizado barcos con una, dos y tres velas latinas, navíos de línea y barcos de aparejo mixto, con velas cuadras y latinas. Si se exceptúan los navíos de línea, que navegaron por todo el mundo, el resto de barcos representados son típicos del Mediterráneo, aunque ocasionalmente llegaron a navegar en otros mares. Ahora bien, desde que se

75

EL MAS DE LA BARBERA 2. ELS GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

va treball a una marineria abundant amb 40 embarcacions de tràfic de diferent tonatge, que comerciaven «fins amb regnes estranys». Altres mariners servien en l'Armada reial i en les reials drassanes. Finalment, cita la importància del cultiu de l'espart per a les fàbriques de cordilleria de la Vila. El 1797 Antoni Josep Cavanilles, en les Observaciones sobre la Historia Natural, Geografía, Agricultura, Población y Frutos del Reino de Valencia esmenta que 370 homes s'ocupaven en la pesca i en viatges marins; en obres de l'espart, per a almadraves i altres usos, se n'empraven moltíssims més. En el Diccionario Geográfico, Estadístico, Histórico de Alicante, Castellón y Valencia de 1849, de Pascual Madoz, figuren també una sèrie de notícies de la Vila Joiosa i el seu partit judicial. Hi havia 6 fàbriques de cordilleria d'espart, 8 de cànem, 3 de teixits de llana per a veles de bucs. Les dones s'ocupaven de les fàbriques d'eixàrcies i xarxes per a pesca. Els principals rams de la indústria eren l'arrieria, la navegació i la pesca. Hi havia 685 individus entre pilots, patrons i gent de matrícula embarcats en els vaixells de la carrera d'Amèrica i de cabotatge. Tripulaven, a més, 31 embarcacions de pesca; d'aquestes, 16 amb 196 homes, salpaven a l'abril al cap Espartel, a la costa d'Àfrica. 14 o 15 vaixells més, amb 200 homes, anaven a la costa d'Estepona de setembre a juny. A la platja, la mestrança s'ocupava de la construcció de vaixells menors, uns 25 vaixells anuals de 50 a 150 tones. Hi havia 300 homes més que s'ocupaven de varar i botar els vaixells i de carregar-los i descarregar-los. El 1845 van entrar a port 467 vaixells dedicats al cabotatge, amb un total de 46.596 tones i 3.144 tripulants. També van entrar-hi 50 vaixells amb 2.529 tones i 389 tripulants del comerç estranger i d'Amèrica. Les eixides eren similars. Val a dir que el 1823 els liberals d'Alacant a bord de 7 falutxos van atacar la Vila Joiosa des del mar. L'acció no va tenir èxit. Com podem apreciar, la relació de la Vila Joiosa durant els segles XVIII i XIX amb el comerç marítim, la pesca, la construcció naval i les indústries del mar difícilment va poder ser més intensa. Segons les dades dels autors d'aquests segles, hi havia tants veïns que s'ocupaven en faenes relacionades amb el mar com famílies hi havia en la població. En aquest context és fàcil entendre com els vaixells són el motiu principal dels grafits. En relació amb les naus representades, s'han localitzat vaixells amb una, dues i tres veles llatines, navilis de línia i vaixells d'aparell mixt, amb veles quadres i llatines. Llevat dels navilis de línia, que van navegar per tot el món, els altres vaixells representats són típics del Mediterrani, tot i que ocasionalment van navegar en altres mars. Ara bé, des que es va començar a utilitzar habitualment la vela triangular en el Mediterrani, entorn als segles VIII-IX, fins al segle XX, sempre hi ha hagut vaixells d'una, dues o tres veles llatines. Aquesta és la dificultat més gran per a identificar els vaixells. Altres problemes afegits per a la identificació correcta són el grau de detall dels dibuixos, els coneixements dels dibuixants o que alguns tipus de vaixells únicament es diferencien en les dimensions i la datació d'aquests. En relació amb el diferent nombre de veles llatines que van muntar els vaixells que van navegar en aigües valencianes fins a l’acabament del segle XIX, podem esmentar els tipus següents:

2.1.1.Vaixells amb una vela llatina Galera. Feia uns 40 m d'eslora i 6 de mànega, per la qual cosa era molt allargada (una proporció de 7 a 1, aproximadament). Desplaçava entre 130 i 170 t. Durant el segle XV i bona part del XVI, la galera va aparellar només una vela llatina, com es pot veure en representacions de la batalla de Lepanto (1571). A partir del segle XVII va muntar dos pals. Llaüt. Vaixell de petites dimensions, de 10 a 12 m d'eslora i 4 de mànega, de 30 o 40 t de desplaçament. Es va emprar entre els segles XV i el XX, principalment per a pesca en el Mediterrani i com vaixell d'avís a la costa; entre la costa i les Balears, per a advertir els moviments de vaixells pirates. Tartana. Embarcació d’una única vela i algun floc, uns 20 m d'eslora i unes 80 t de desplaçament. Es va emprar del segle XVI al XX per a diferents usos costaners, com a veler de càrrega de cabotatge y, de vegades, també armada. Barca. De dimensió variable i de 10 a 100 t. Va estar en ús del segle XIV al XVII. Galiota. Galera petita. Només va muntar una vela i va ser molt usada per pirates i corsaris des del segle XVI. Muntava de 16 a 20 bancs de remers, amb un sol home per rem. També va ser coneguda com galera subtil o mitja galera. Fusta. Embarcació més petita que la galiota, molt ràpida i lleugera. Muntava d'11 a 20 bancs de remers i es va usar en labors de

76

EL MAS DE LA BARBERA 2. LOS GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

empezó a usar habitualmente la vela triangular en el Mediterráneo, hacia los siglos VIII o IX, hasta el siglo XX, siempre ha habido barcos de una, dos o tres velas latinas. Esa es la mayor dificultad para la identificación de los barcos. Otros problemas añadidos para la correcta identificación son: el grado de detalle de los dibujos, los conocimientos de los dibujantes o que algunos tipos de barcos únicamente se diferencien en el tamaño y la datación de los mismos. Según el número de velas latinas que montaron los barcos que navegaron en aguas valencianas hasta finales del siglo XIX, podemos citar los siguientes tipos:

2.1.1. Barcos con una vela latina Galera. Medía unos 40 m de eslora y 6 de manga, por lo que era muy alargada (una proporción de 7 a 1, aproximadamente). Desplazaba de 130 a 170 t. Durante el siglo XV y buena parte del XVI, la galera montó una sola vela latina, como puede verse en representaciones de la batalla de Lepanto (1571). A partir del siglo XVII montó dos palos. Laúd. Barco de pequeño tamaño, de 10 a 12 m de eslora y 4 de manga, de unas 30 a 40 t de desplazamiento. Se empleó desde el siglo XV al XX, principalmente para pesca en el Mediterráneo y como barco de aviso en la costa; entre la costa y las Baleares, para advertir de movimientos de barcos piratas. Tartana. Embarcación de una única vela y algún foque, unos 20 m de eslora y unas 80 t de desplazamiento. Se empleó del siglo XVI al XX para diferentes usos costeros, como velero de carga de cabotaje y, a veces, también armada. Barca. De dimensión variable y de 10 a 100 t. Estuvo en uso del siglo XIV al XVII. Galeota. Galera pequeña. Solo montó una vela y fue muy apreciada por piratas y corsarios a partir del siglo XVI. Montaba de 16 a 20 bancos de remeros, con un solo hombre por remo. Se la conoció a veces como galera sutil o media galera. Fusta. Embarcación más pequeña que la galeota, muy rápida y ligera. Montaba de 11 a 20 barcos de remeros, y se usó en labores de trasbordo y cabotaje, además de emplearla en acciones armadas.

2.1.2. Barcos con dos velas latinas Galera de dos velas. En uso desde finales del siglo XVI hasta finales del XVIII, cuando se construyeron las últimas. Las galeras reales llegaron a tener 56 m de eslora y algo menos de 8 de manga. A partir del XVII se las armó con cañones. En España se suprimió la condena a galeras del Código Penal en 1803. Saetía. Barco de carga de poco calado, similar a la galera, aunque de menor tamaño. Hasta el siglo XVI llevó 2 velas latinas y remos. Aún a finales del siglo XVII se citan sus frecuentes entradas en el puerto de Valencia, que entonces tenía poco fondo. Falucho. Embarcación de origen árabe que se empleó desde el siglo XV hasta mediados del XX. Se hicieron diferentes. En el siglo XVIII, los faluchos dedicados a la piratería y al corso tenían unos 15 m de eslora y 3,5 de manga. Londró. Barco a vela y remo, similar a la galera, de construcción más tosca, que se empleó mucho en tareas de cabotaje durante el siglo XVI en Valencia. Jabeque. A veces se define como barco con dos palos con velas latinas, aunque es mucho más frecuente citarlo montando tres palos. Los más pequeños tenían unos 27 m de eslora y 150 t de desplazamiento. Se empleó para misiones de vigilancia de la costa mediterránea. Es muy probable que la cantidad de las velas montadas estuviera en relación con el tamaño de los cascos.

2.1.3. Barcos con tres velas latinas Galeaza. Galera de gran tamaño, muy lenta y fuertemente artillada, que surgió en el siglo XVI, pero dio muy mal resultado enfrentada en combate a galeones artillados. Tuvo una vida corta. Saetía. Embarcación ligera y con poco calado. Se sabe que fue empleada en estas costas como buque de carga hasta finales del siglo XVII. Similar a la galera, aunque de menor tamaño. Jabeque. Este barco gozó de una gran fama entre la gente del mar por su velocidad, maniobrabilidad y condiciones marineras, y fue

77

EL MAS DE LA BARBERA 2. ELS GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

transbord i cabotatge, i també en accions de combat.

2.1.2. Vaixells amb dues veles llatines Galera de dues veles. En ús des de finals del segle XVI fins a finals del XVIII, moment en què es van construir les últimes. Les galeres reials van arribar a fer 56 m d'eslora i menys de 8 de mànega. A partir del XVII es van armar amb canons. El 1803 es va suprimir a Espanya la condemna a galeres del Codi penal. Sagetia. Vaixell de càrrega de poc calat, similar a la galera, encara que de menors dimensions. Fins al segle XVI van aparellar dues veles llatines i rems. Encara se citen a la fi del segle XVII, com a vaixells que entraven freqüentment al port de València, que llavors tenia poc fons. Falutx. Embarcació d'origen àrab emprada des del segle XV fins a mitjans del XX. Se'n van fer de diferents tipus. En el segle XVIII, els falutxos dedicats a la pirateria i al cors feien uns 15 m d'eslora i 3,5 de mànega. Llondro. Vaixell de vela i rem, similar a la galera, de construcció més tosca, que es va emprar molt en navegació cabotatge durant el segle XVI a València. Xabec. De vegades es defineix com a vaixell de dos pals amb veles llatines, encara que és molt més freqüent citar-lo arbrat de tres pals. Els més menuts feien uns 27 m d'eslora i desplaçaven 150 t. Es va emprar per a missions de vigilància de la costa mediterrània. És molt probable que el nombre de veles que muntava estiguera en relació amb el volum del buc.

2.1.3. Vaixells de tres veles llatines Galiassa. Galeres de grans dimensions, molt lentes i fortament artillades, que van sorgir en el segle XVI, però van donar molt mal resultat en combats amb galions artillats. Van tenir una vida curta. Sagetia. Embarcació lleugera i de poc calat. Se sap que va ser emprada en aquesta costa com a embarcació de càrrega fins a l'acabament del segle XVII. Similar a la galera, encara que de menors dimensions. Xabec. Aquest vaixell va tenir una gran fama entre la gent del mar per la velocitat, la maniobrabilitat i les condicions marineres que tenia, i va ser un dels millors vaixells de vela. Originàriament va ser un vaixell musulmà, que va començar a construir-se en el segle XV. Va començar navegant a vela i rem. Els rems s'empraven per a aproximar-se a la costa o quan no hi havia vent. Feia de 30 a 40 m d'eslora i desplaçava de 300 a 400 t. En el segle XVII muntava 20 canons sobre la coberta, i això el va convertir en un vaixell temible. Es va emprar moltíssim a Algèria i Tunísia en el tràfic de cabotatge. Els pirates barbarescos també el van utilitzar ja que, amb unes magnifiques condicions nàutiques, superava clarament la galera emprada per la monarquia hispànica en els combats. Per aquesta raó, l'Armada es va veure obligada en el segle XVIII a construir xabecs artillats, la majoria a Cartagena, per a poder lluitar en condicions d'igualtat contra els pirates. Solament així, a la fi del XVIII o principis del XIX, es va poder derrotar la pirateria a la costa mediterrània espanyola. Els més grans que es van construir per a l'Armada desplaçaven 680 t i muntaven 38 canons. Així mateix se'n van construir de 420 t i armament similar, i també d'altres de menors dimensions. Del xabec es van derivar molts tipus de vaixells mediterranis per a usos diferents, copiant-ne l'aparell o el buc. Com a millor homenatge d'aquest vaixell s'ha dit: «desgraciadament va deixar de construir-se a principis del segle XX». El 16 d'abril de 1755 davant de les costes de la Vila Joiosa va haver-hi un combat naval, pràcticament a la vista dels veïns. La batalla es va lliurar entre una flotilla de tres xabecs algerians, comandada pel pirata Hagi-Mussa, i una altra de cinc xabecs espanyols amb base a Cartagena, al comandament de la qual hi havia el capità de fragata Josef de Flon. La victòria va ser per a De Flon, després d'un renyit combat de disset hores. És possible que aquest esdeveniment tinga alguna cosa a veure amb el gran nombre de xabecs que hi ha representats a les parets de la Barbera. Com es pot observar en el grafit núm. 6, hi havia xabecs amb la vela del pal mitjana de menor superfície, model d'ús més freqüent després que es començaren a utilitzar dispositius per a millorar el maneig i l'eficiència del timó adossat al codast. En tots els vaixells de vela que empraven la vela triangular de popa per a ajudar a governar-lo, es pot observar que la superfície d'aquesta disminueix a partir de principis del segle XVIII, tal com figura en aquest dibuix. En els xabecs que es van construir a Cartagena, cap a 1750, la vela del pal mitjana era bastant més petita que la muntada en els pals de proa.

78

EL MAS DE LA BARBERA 2. LOS GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

uno de los mejores barcos de vela construidos. En origen fue un barco musulmán que se empezó a construir en el siglo XV. Comenzó navegando a vela y remo. Los remos se utilizaban para aproximaciones a la costa y calmas de viento. De 30 a 40 m de eslora, desplazaba de 300 a 400 t. En el siglo XVII montaba 20 cañones sobre cubierta, lo que le hizo un barco temible. Se empleó muchísimo

Fig. 17 Falutx (model). Falucho (modelo).

Fig. 18 Xabec artillat de tres pals (model). Jabeque artillado de tres palos (modelo).

Fig. 19 Xabec bergantí (model). Jabeque bergantín (modelo).

Fig. 20 Navili línia (model). Navío línea (modelo).

en Argelia y Túnez para el tráfico de cabotaje. Los piratas berberiscos también lo usaron pues, por sus magnificas condiciones náuticas, superaba claramente a la galera empleada por España para combatirlo. A cuenta de esto, en el siglo XVIII la Marina española se vio obligada a construir jabeques artillados, la mayoría en Cartagena, para poder luchar en condiciones de igualdad contra los piratas. Solo así, a finales del XVIII o principios del XIX, se pudo acabar con la piratería en la costa mediterránea española. Los mayores jabeques que se construyeron para la Armada tenían 680 t y 38 cañones. Asimismo, se armaron de 420 t y similar armamento, aunque también hubo otros de menor tamaño. Del jabeque se derivaron muchos tipos de barcos mediterráneos para diferentes usos, que copiaban el aparejo o el casco. Como mejor homenaje de este barco se ha dicho: «desgraciadamente se dejó de construir a principios del siglo XX». El 16 de abril de 1755, frente a las costas de Villajoyosa, se libró un combate naval casi a la vista de los vecinos. La batalla enfrentó a una flotilla de tres jabeques argelinos, comandada por el pirata Achimuza, y otra de cinco jabeques españoles con base en Cartagena, al mando del capitán de fragata Josef de Flon. La victoria fue para los españoles, después de un reñido combate de diecisiete horas. Es posible que este acontecimiento tenga algo que ver con la gran cantidad de barcos de este tipo que se encuentran representados en las paredes de la Barbera. Como se puede observar en el grafiti n.o 6, existían jabeques con la vela del palo de mesana de menor tamaño, modelo que se usó más frecuentemente cuando se empezaron a utilizar dispositivos para mejorar el manejo y la eficiencia del timón adosado al codaste. En todos los barcos de vela que empleaban la vela triangular de popa para ayudar a gobernarlo, se puede observar que el tamaño de la misma se hace menor a partir de principios del siglo XVIII, tal como figura en este dibujo. En los jabeques que se construyeron en Cartagena hacia 1750, la vela del palo de mesana era bastante más pequeña que la montada en los palos de proa. Nao o náu. Barco que transportaba 1.000 t e incluso más. En algunas versiones montó tres velas latinas, aunque no era el aparejo más usual en estas embarcaciones. Se cita muy a menudo actuando en aguas valencianas, como nave mercante o armada durante los siglos XIV al XVI. Carabela. Fue muy empleada por castellanos y portugueses en el comercio con Valencia desde el siglo XIV al XVI. Algunos de los modelos iniciales más pequeños emplearon aparejo de tres velas latinas. Pinque o pingüe. Construido principalmente en Italia. Se empleó en el siglo XVIII y primer cuarto del XIX. Con aparejo similar al jabeque, su casco era más redondeado y lleno. Navegaba a vela y remo. Medía unos 25 m de eslora y 6,50 de manga. No tuvo mucho éxito. Si se busca cuáles de los barcos anteriores pudieron ser los representados en los grafitis estudiados, deberían eliminarse como posibles los que ya no se empleaban en los siglos XVIII y XIX, los que no navegaban habitualmente por esta zona y aquellos que los textos no citan en relación con el comercio valenciano o con los hechos de armas y de piratería que se vivieron en estas costas. Con esto se reducirá bastante la lista anterior. De los barcos de un solo palo, los representados únicamente pudieron ser laúdes, tartanas o galeotas. Laúdes y tartanas fueron empleados en los siglos citados, principalmente en labores de pesca y cabotaje, mientras que las galeotas fueron utilizadas por los piratas y por la Armada hasta el siglo XVIII. Toda la familia de galeras llevaba una característica toldilla cubierta a popa y un bauprés horizontal y bastante alargado bajo la batería de proa. El número de galeotas fue escaso en el siglo XVIII (diez en todo el siglo), y en el XIX ya no se emplearon. No solo actuaron en el Mediterráneo. Así pues, laúdes o tartanas parecen ser los barcos de un palo dibujados (grafitis n.o 2, 3, 5 y 13). Ambos barcos, los más utilizados

79

EL MAS DE LA BARBERA 2. ELS GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Nau. Amb capacitat per a carregar 1.000 t i fins i tot més. En algunes versions muntava tres veles llatines, encara que no era l'aparell més usual en aquestes embarcacions. Sovint apareix citada com a nau mercant o armada durant els segles XIV al XVI a la costa valenciana. Caravel·la. Va ser molt emprada per castellans i portuguesos en el comerç amb València, des del segle XIV fins al XVI. Alguns dels models inicials més petits van emprar aparell de tres veles llatines. Pinc. Construït principalment a Itàlia. Es va emprar en el segle XVIII i primer quart del XIX. L'aparell era similar al del xabec, però amb el buc més arredonit i ple. Navegava a vela i rem. Feia 25 m d'eslora i 6,50 m de mànega, aproximadament. No van tenir gran èxit.

Si busquem quins de tots aquests vaixells van poder ser els representats en els grafits estudiats, hauríem d'eliminar com a possibles els que ja no s'empraven en els segles XVIII i XIX, els que no van navegar habitualment per aquesta zona i els que no s’esmenten en els textos en relació amb el comerç valencià o els fets d'armes i de pirateria que es van viure en aquestes costes. Amb això es reduirà bastant la llista anterior. Dels vaixells d'un sol pal, els representats únicament van poder ser llaüts, tartanes o galiotes. Llaüts i tartanes van ser emprats en els segles citats, principalment en labors de pesca i cabotatge, mentre que les galiotes van ser utilitzades pels pirates i per l'Armada fins al segle XVIII. Tota la família de les galeres duia una toldilla coberta a popa característica i un bauprès horitzontal i bastant allargat sota la bateria de proa. El nombre de galiotes va ser escàs en el segle XVIII (deu en tot el segle), i en el XIX ja no es van emprar. No van navegar únicament en el Mediterrani. Per tant, llaüts o tartanes semblen ser els vaixells d'un pal dibuixats (grafits núm. 2, 3, 5 i 13). Els dos vaixells, els més utilitzats en els segles XVIII i XIX a les costes valencianes, van estar en ús des d'abans del segle XVIII fins a principis del XX, i tenien el mateix aparell. Es diferenciaven únicament que la tartana era de majors dimensions. Dels vaixells de dos pals amb vela llatina, els que més possibilitats tenien d'haver sigut representats van ser la galera, la sagetia, el xabec de dos pals i els falutxos. La galera, igual que la galiota, va perviure fins que Ferran VI, el 1748, va suprimir el cos de galeres. Tanmateix, la reaparició de la pirateria va portar Carles III a restablir-la el 1784. En tot el segle XVIII es van emprar 9 galeres a Espanya i 3 a Amèrica. A la fi de la centúria, les galeres i galiotes eren vaixells molt superats. Les últimes es van desarmar a Cartagena el 1800. La sagetia era un vaixell medieval mediterrani, similar a les galeres encara que més petit, que es va modificar i va arribar a arbrar dos o tres pals. En el segle XVII encara es va utilitzar en transport de cabotatge en ports de València. També es va armar amb dos canons en la galeria de proa i altres dos en popa, i va ser emprada pels pirates i contra ells. El falutx és un vaixell que va començar a usar-se en el Mediterrani en el segle XV, amb el pal de proa normalment inclinat cap avant. Bastants de les versions d'aquest vaixell es van destinar a la pirateria i al cors. També va ser el vaixell de dos pals i veles llatines més emprat en els segles XVIII i XIX per aquestes aigües. Va continuar construint-se fins a principis del segle XX. Aquestes característiques semblen identificar-se en els dibuixos dels grafits núm.7, 15 i 21. Dels vaixells de tres pals amb veles llatines, els que van tenir més possibilitats de ser representats van ser la sagetia, el xabec i el pinc. La sagetia va perviure durant el segle XVIII. S'han trobat cites que parlen de la seua presència en aquest moment en operacions navals de diversos escenaris, com a transport i com a vaixell artillat. El pinc, originari de Gènova, va ser utilitzat principalment en labors de transport entre el sud de França i la costa algeriana, encara que també n'hi va haver uns quants a Catalunya. Tenia bastant mànega en la zona de bodega per a augmentar la seua capacitat, i una toldilla elevada sobre la línia de coberta. El xabec va ser, tal vegada, el més ràpid dels velers àrabs; com a detall pot dir-se que l'última coberta de toldilla sobresortia del buc per popa. En el segle XVIII, l'Armada espanyola en va construir 47 per a combatre d’altres: els dedicats a la pirateria. Si s'hi sumen els espanyols, francesos, italians i nord-africans emprats en el tràfic de mercaderies, és clar que els vaixells amb tres veles llatines que

80

EL MAS DE LA BARBERA 2. LOS GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

en los siglos XVIII y XIX en las costas valencianas, estuvieron en uso desde antes del siglo XVIII hasta principios del XX, y tenían el mismo aparejo, con la única diferencia de que la tartana era de mayor tamaño. De los barcos de dos palos con vela latina, aquellos con más posibilidades de haber sido representados fueron la galera, la saetía, el jabeque de dos palos y el falucho. La galera, al igual que la galeota, pervivió hasta que Fernando VI, en 1748, suprimiera el cuerpo de galeras. Sin embargo, por haber reaparecido la piratería, Carlos III lo volvió a restablecer en 1784. En todo el siglo XVIII se emplearon 9 galeras en España y 3 en América. Al final de la centuria, galeras y galeotas eran barcos muy superados. Las últimas se desarmaron en Cartagena en 1800. La saetía era un barco medieval mediterráneo similar a las galeras, aunque más pequeño, que se fue modificando y llegó a montar dos y tres palos. En el siglo XVII aún se utilizó en transporte de cabotaje en puertos de Valencia. En ocasiones fue armada con dos cañones en la galería de proa y otros dos en popa, y fue empleada por los piratas y contra ellos. El falucho es un barco que se empezó a usar en el Mediterráneo en el siglo XV, con el palo de proa normalmente inclinado hacia delante. Bastantes de las versiones de este barco estuvieron destinadas a la piratería y al corso. También fue el barco de dos palos y velas latinas más empleado en los siglos XVIII y XIX por estas aguas. Se siguió construyendo hasta principios del siglo XX. Sus características parecen identificarse en los barcos dibujados en los grafitis n.o 7, 15 y 21. De los barcos de tres palos con velas latinas, los que tuvieron más posibilidades de ser representados son la saetía, el jabeque y el pingüe. La saetía pervivió durante el siglo XVIII. Se han encontrado citas que hablan de su presencia en ese momento en operaciones navales de diversos escenarios, como transporte y como barco artillado. El pingüe, originario de Génova, fue utilizado principalmente en labores de transporte entre el sur de Francia y la costa argelina, aunque también hubo algunos en Cataluña. Tenía bastante manga en la zona de bodega para aumentar su capacidad, y una toldilla elevada sobre la línea de cubierta. El jabeque fue, tal vez, el más rápido de los veleros árabes; como detalle se puede citar que la última cubierta de toldilla sobresalía del casco por popa. En el siglo XVIII, la Armada española construyó 47, que se emplearon en la lucha armada contra otros del mismo tipo: los dedicados a la piratería. Si a estos se les suman los españoles, franceses, italianos y norteafricanos empleados para el tráfico de mercancías, es claro que los barcos con tres velas latinas que más se vieron en esa época en estas costas fueron, precisamente, los jabeques (grafitis n.o 4, 6, 8, 10, 12, 13, 14, 16, 20, 21).

2.1.4. Otros barcos identificados en la Barbera dels Aragonés Navíos de línea. El grafiti 11 y uno de los barcos del conjunto n.O 19 corresponden a navíos de línea. Una de las escuadras de estos navíos tenía su base en Cartagena, donde también se construyeron bastante de ellos, por lo que no sería extraño verlos navegar frente a la costa de Villajoyosa durante los siglos XVIII y XIX. Este tipo de barco tuvo su origen en 1637, cuando Carlos I de Inglaterra pidió al constructor Phineas Pett que proyectara el mayor barco del mundo: el Sovereign of the Seas. Poco después, Inglaterra, Holanda, Francia y, años más tarde, España disponían de numerosos navíos de línea en sus flotas. Perduraron como los mayores buques de guerra hasta la década de 1860, cuando empezaron a ser sustituidos por barcos con blindaje de hierro, propulsados a vela y vapor. Fig. 22 Fueron barcos de unos 55 a 65 m de eslora, 15 a 16 de manga y de 1.200 a 2.000 t de desGrafit 19. plazamiento. Montaron tres palos cruzados, con vela latina en la parte baja del palo de Graffiti 19. mesana. En 1705 se añadieron los foques en la proa, y hacia 1745 se empezó a suprimir la parte de proa de la vela latina, dando lugar a la vela cangreja, que todos los navíos ya montaban en el palo de mesana en el 1800.

81

EL MAS DE LA BARBERA 2. ELS GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

més es van veure en aquesta època en aquestes costes van ser precisament els xabecs (grafits núm. 4, 6, 8, 10, 12, 13, 14, 16, 20, 21).

2.1.4. Altres vaixells identificats en la Barbera dels Aragonés Navilis de línia. El grafit núm. 11 i un dels vaixells del conjunt núm. 19 corresponen a navilis de línia. Una de les esquadres de navilis tenia la base a Cartagena, on també se'n van construir bastants, per això no era estrany veure'ls navegar davant de la costa de la Vila Joiosa durant els segles XVIII i XIX.

Fig. 21 Tartana (model). Tartana (modelo).

Aquest tipus de vaixell va tenir l'origen el 1637, quan Carles I d'Anglaterra va demanar al constructor Phineas Pett que projectara el major vaixell del món: el Sovereign of the Seas. Poc temps després, Anglaterra, Holanda, França i, uns quants anys més tard, Espanya, disposaven de nombrosos navilis de línia en les seues flotes. Van perdurar com els majors bucs de guerra fins a la dècada de 1860, quan van començar a ser substituïts per vaixells amb blindatge de ferro, propulsats a vela i vapor.

Van ser vaixells d'uns 55 a 65 m d'eslora, 15 o 16 m de mànega i de 1.200 a 2.000 t de desplaçament. Van arbrar tres pals encreuats, amb vela llatina en la part baixa del pal mitjana. El 1705 es van afegir els flocs a proa, i cap al 1745 es va començar a suprimir la part de proa de la vela llatina, donant lloc a la vela aurica que tots els navilis ja armaven el 1800 en el pal mitjana. Vaixells d'aparell mixt, amb veles quadres i llatines. El místic és un vaixell d'origen espanyol de tres pals amb veles llatines en trinquet i mitjana i dues veles quadres en el pal major. Per l'aparell vèlic que arma també rep el nom, més apropiat, de xabec bergantí. Els grafits interpretats com a místics són els núm. 1, 9, i 18. Es tracta d'un vaixell de cabotatge d'una vintena de m d'eslora i un desplaçament d'unes 80 t. Es va emprar preferentment en els segles XVIII i XIX a les costes espanyoles i marroquines. En el Museu de Barcelona es conserva un plafó de ceràmica que representa aquest tipus de vaixell, artillat, procedent de l'oratori del Gremi de Mariners de Palma de Mallorca, datat el 1779. Hi havia una altra versió d'aquest vaixell, amb vela similar, coneguda com a pollacra o xabec pollacra, que va començar a construirse a França i Espanya a partir de finals del XVII o principis del XVIII. Com a aparell armava una vela llatina en el pal de proa; una vela triangular, sota una altra de quadra, en el pal mitjana; i veles quadres en el pal major. Tenia un buc fi i ràpid, derivat dels emprats en vaixells musulmans, i va estar dedicat al tràfic de mercaderies. També van construir-se altres vaixells amb el mateix buc, amb els dos pals de proa amb veles quadres i llatina en el de mitjana, que van ser coneguts com a pollacres o xabec pollacra. Se'n van construir diversos a les Balears a mitjan segle XVIII.

2.2. Inscripcions El nombre de grafits que inclouen una xifra o un text no relacionats amb la comptabilitat de productes agrícoles és escàs en el conjunt de la finca. D'aquests, la major part correspon a noms d'individus. El grafit núm. 24 correspon al nom complet d'un membre de la família: Francisco Aragonés. En ell destaca l'ús de la r en forma d'aspa o x. A partir de l'examen paleogràfic, s’ha pogut datar clarament en el segle XVIII. També de la família Aragonés són les pràctiques d'escriptura del grafit núm. 27, que reuneix diversos textos en què es repeteix totalment o parcialment aquest cognom. En tots els casos es cometen faltes ortogràfiques: «araragones», «arar…» o «arargones». Aquest fet, junt amb l'arredoniment excessiu i la incorrecta modulació entre lletres, denoten la curta perícia de l'autor, tal vegada un xiquet en procés d'aprenentatge que encara no havia arribat a un nivell òptim d’escriptura. Hi ha dos noms més complets, Juan Bartolomé (núm. 25) i Cristóbal de la Torreta (núm. 29), aquest últim molt pròxim al grafit també textual núm. 28, amb el qual manté unes certes similituds en el traçat de la v i de la t amb un apèndix superior corbat. La Torreta pot fer referència, al marge d'un cognom, a un topònim, ja que la família Aragonés posseïa l'heretat coneguda amb aquest nom, als afores de la ciutat, uns set-cents metres al nord de la Barbera. Finalment, també s'ha registrat un nom aïllat «Jayme» (núm. 30), que pot fer referència a un altre membre de la família Aragonés, que va tenir una llarga nòmina de individus amb aquest nom al llarg dels segles XVIII al XX. A més de noms propis, el grafit més interessant és el núm. 28, en què s'introdueix una versió antiga de l'actual «tonto el que lo

82

EL MAS DE LA BARBERA 2. LOS GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Barcos de aparejo mixto, con velas cuadras y latinas. El místico es un barco de origen español de tres palos con velas latinas en trinquete y mesana y dos velas cuadras en el palo mayor. Por el aparejo vélico montado también recibe el nombre, más apropiado, de jabeque bergantín. Los grafitis interpretados como tal son los no 1, 9, y 18. Se trata de un barco de cabotaje de una veintena de m de eslora y un desplazamiento de unas 80 t. Se empleó preferentemente en los siglos XVIII y XIX en las costas españolas y marroquíes. En el Museo de Barcelona se conserva un panel de cerámica que representa este tipo de buque, armado, procedente del oratorio del Gremio de Marineros de Palma de Mallorca, fechado en 1779. Existía otra versión de este barco, con vela similar, conocida como polacra o jabeque polacra, que se empezó a construir en Francia y España a partir de finales del XVII o principios del XVIII. Como aparejo montaba una vela latina en el palo de proa; una vela triangular bajo otra cuadra, en el palo mesana; y velas cuadras, en el palo mayor. Tenía un casco fino y rápido, derivado de los empleados en barcos musulmanes, y estuvo dedicado al tráfico mercante. También se construyeron otros barcos con el mismo casco, y con los dos palos de proa con velas cuadras y latina en el palo de mesana, que fueron conocidos como polacras o jabeques polacra. Se construyeron varios de estos en las Baleares a mediados del siglo XVIII.

2.2. Inscripciones El número de grafitis que incluyen una cifra o un texto no relacionados con la contabilidad de productos agrícolas es escaso en el conjunto de la finca. De estos, la mayor parte corresponden a nombres de individuos. El grafiti n.o 24 corresponde al nombre completo de un miembro de la familia: Francisco Aragonés. En él sobresale el uso de la r en forma de aspa o x. A partir del examen paleográfico, se ha podido datar claramente en el siglo XVIII. También de la familia Aragonés son las prácticas de escritura del grafiti n.o 27, que reúne varios textos en los que se repite total o parcialmente el apellido. En todos los casos se cometen faltas ortográficas: «araragones»,« arar…» o «arargones». Este hecho, unido a la excesiva redondez y la incorrecta modulación entre letras, denota la poca pericia del autor, tal vez un niño en proceso de aprendizaje que todavía no había alcanzado un nivel óptimo de escritura. Otros dos nombres completos son los de Juan Bartolomé (n.o 25) y de Cristóbal de la Torreta (n.o 29), este último muy próximo al grafiti también textual n.o 28, con el que guarda ciertas similitudes en el trazado de la v y de la t, con un apéndice superior curvado. La Torreta puede hacer referencia, al margen de un apellido, a un topónimo, pues la familia Aragonés poseía la heredad conocida con este nombre, en las afueras de la ciudad, unos setecientos metros al norte de la Barbera. Finalmente, también se ha registrado un nombre aislado «Jayme» (n.o 30), que puede hacer referencia a otro miembro de la familia Aragonés, que contó con una larga nómina de individuos con este nombre a lo largo de los siglos XVIII al XX. Además de nombres propios, el grafiti más interesante es el n.o 28, en el que se introduce una versión antigua de la actual «tonto el que lo lea», con la frase «todos los que leiesen este rrenglon serian unos grandes vorricos io me alegro», escrito en una sola línea. Desde el punto de vista paleográfico se observan rasgos que podrían datar el texto en el siglo XVII, como los ápices superiores de la t, v y l, aunque otros, como el uso de la r en forma de aspa pueden situarnos ya en el siglo XVIII. En este apartado incluimos un grafiti que reúne dos monogramas (n.o 23). El primero es la interjección Vitor, que corresponde a la exclamación de alegría en señal de victoria o de consecución de una acción, y que tradicionalmente se pintaba en las paredes de las universidades después de obtener un grado académico o una cátedra. El segundo es el monograma de Ave Maria, formado por las iniciales AM. El último grafiti (no 26) de este grupo es el de las cifras repetidas «1730», que interpretamos como un año, y que podría datar algunos de los grafitis de la pared norte de la habitación de la torre.

2.2.1. Inscripciones económicas, contarios y cuentas El grupo más numeroso de testimonios recuperados es el de aquellos grafiti relacionados con la gestión económica de productos del campo. Tanto en las cambras como en los cuerpos del patio se registran numerosos grafitis conocidos como contarios, consistentes en series de trazos verticales que facilitan la contabilidad de unidades de un determinado producto. Estas series pueden ser muy

83

EL MAS DE LA BARBERA 2. ELS GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

lea», amb la frase «todos los que leiesen este rrenglon serian unos grandes vorricos io me alegro», escrit en una sola línia. Des del punt de vista paleogràfic s'observen trets que podrien datar el text en el segle XVII, com els àpexs superiors de la t, v i L, encara que d'altres, com l'ús de la r en forma d'aspa, poden situar-nos ja en el segle XVIII. En aquest apartat incloem un grafit que reuneix dos monogrames (núm. 23). El primer és la interjecció Vitor, que correspon a l'exclamació d'alegria en senyal de victòria o de consecució d'una acció, i que tradicionalment es pintava a les parets de les universitats després d'obtenir un grau acadèmic o una càtedra. El segon és el monograma de Ave Maria, format per les inicials AM. L'últim grafit (núm. 26) d'aquest grup és el de les xifres repetides «1730», que interpretem com un any i que podria datar alguns dels grafits de la paret nord de l'habitació de la torre.

2.2.1. Inscripcions econòmiques, línies de comptes i comptes El grup més nombrós de testimoniatges recuperats és el dels grafits relacionats amb la gestió econòmica de productes del camp. Tant en les cambres com en els cossos del pati es registren nombrosos grafits consistents en sèries de traços verticals que faciliten la comptabilitat d'unitats d'un determinat producte. Aquestes sèries poden ser molt llargues, fins i tot superar les 50 línies i, en general, parteixen totes elles d'una línia horitzontal superior, com si se'n penjaren. També hi ha línies horitzontals cap a la meitat de les verticals, traçades possiblement després de comptar-ne la totalitat. No obstant això, en ocasions s'observa més d'una línia horitzontal en paral·lel, fet que pot interpretar-se com a recomptes successius. De les nombroses evidències, s'ha seleccionat el grafit núm. 37, format per 44 línies verticals i una horitzontal superior que les uneix. La numeració va de dreta a esquerra, de manera que les dues primeres línies, més curtes, són posteriors al traçat original del rosari. Eliminades aquestes dues línies, sobre la número vinti-cinc apareix la xifra 25 i deu línies després apareix la xifra 10. Hem relacionat també amb la gestió econòmica els diversos comptes traçats al llapis amb operacions aritmètiques diverses (sumes, restes, multiplicacions i divisions). Pel tipus d'instrument gràfic emprat, les anotacions de productes, en particular d'ametles, s'han d'associar al grup de grafits de finals del segle XIX i principis del XX. Els grafits núm. 31 al 35 arrepleguen relacions de productes comptabilitzats en les dates que se citen (1886, 1898, 1901 i 1905). Se separen per varietats d'ametla: comuna, amollar i amarga, i es comptabilitzen per cafissos i barcelles. Aquestes són mesures d'àrids: una barcella són 20,775 litres i un cafís són 12 barcelles. Esmentarem finalment el grafit núm. 36, situat en el porxo del pati de l'edifici principal, sobre l'arrebossat d'algeps del paredat d'un antic buit. Encara que no es tracten d'una relació de productes del camp, s'ha inclòs per afinitat en aquest apartat. Aquest testimoniatge és de gran importància per a la història constructiva de l'edifici, ja que en aquest se cita una relació de materials de construcció. Els assentaments es reparteixen en sis dies, els 4, 23 i 25 d'un mes i els dies 1, 3 i 8 del següent. En total es comptabilitzen 28 cafissos d'algeps (al voltant de 6.980 l), un carro d'arena i rajoles. L'arena i l'algeps són els dos materials amb què s'elabora el morter de travat de la fàbrica de maçoneria de la fase del cos dels estables que, en l'estudi d'estratigrafia dels murs de l'edifici, vam poder datar a l'entorn de finals del segle XVIII o principis del XIX, època en què també es data el grafit a partir de la paleografia, que bé podria fer referència a alguns dels materials emprats en aquestes obres. Sobre la relació de materials apareix la paraula «Mallol» (vinya jove). Opinem que en aquest cas ha de tractar-se d'un cognom, també existent, d'un individu relacionat amb el trasllat, la compra o la comptabilització dels materials.

2.3. Altres motius figuratius De tema figuratiu, a més dels que mostren traços simples o ratlles de difícil interpretació i fins i tot de dubtosa filiació a un disseny concret, s’han documentat altres exemples. En general, es tracta de mostres d'escàs valor artístic o de pobra execució, en contrast amb el dibuix d'alguns vaixells. Els grafits núm. 38 i 39 pertanyen a sengles dibuixos pròxims entre si del que semblen aus, representades amb cos corbat, cua, potes amb garra i bec. El grafit núm. 40 correspon a un cor sagital, habitual des del barroc en la iconografia religiosa com a símbol de devoció, del qual sorgeix un ram. Igualment d'índole religiosa és el grafit 42, que unifica dues agrupacions de creus llatines, que remeten a un camp de creus d'un calvari. Una de les escasses mostres de grafit pintat amb almangra és el número 43, que correspon a una figura antropomorfa muntada en

84

EL MAS DE LA BARBERA 2. LOS GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

largas, incluso superar las 50 líneas, y por lo general parten todas ellas de una línea horizontal superior, como si se colgaran de ella. También existen líneas horizontales hacia la mitad de las verticales, posiblemente trazadas después de contar el total. No obstante, en ocasiones se observa más de una línea horizontal en paralelo, lo que puede interpretarse como recuentos sucesivos. De las numerosas evidencias, se ha seleccionado el grafiti n.º 37, formado por 44 líneas verticales y una horizontal superior que las une. La numeración va de derecha a izquierda, de manera que las dos primeras líneas, más cortas, son posteriores al trazado original del contario. Eliminadas estas dos líneas, sobre la número veinticinco aparece la cifra 25 y diez líneas después aparece la cifra 10. También con la gestión económica hemos relacionado las diversas cuentas trazadas a lápiz con operaciones aritméticas diversas (sumas, restas, multiplicaciones y divisiones). Por el tipo de instrumento gráfico, se han de asociar al grupo de las anotaciones de productos, en particular de almendras, fechables a finales del siglo XIX y principios del XX. Los grafitis 31 al 35 recogen relaciones de productos contabilizados en las fechas que se citan (1886, 1898, 1901 y 1905). Se separan por variedades de almendra: comuna, amollar y amarga, y se contabilizan por cahíces (cafís, en valenciano) y barchillas (barcelles, en valenciano). Estas son medidas de áridos, de las que una barchilla son 20,775 litros en la provincia de Alicante, y un cahíz equivale a 12 barchillas. Mencionaremos por último el grafiti n.º 36, situado en el porche del edificio principal del patio, sobre el enlucido de yeso del tapiado de un antiguo vano. Aun no tratándose de una relación de productos del campo, se ha incluido en este apartado por afinidad. Su testimonio es de gran importancia para la historia constructiva del edificio, pues cita una relación de materiales de construcción. Los asientos se reparten en seis días, los 4, 23 y 25 de un mes y los días 1, 3 y 8 del siguiente. En total se contabilizan 28 cahíces de yeso (alrededor de 6.980 l), un carro de arena y ladrillos. La arena y el yeso son los dos materiales con los que se elabora el mortero de trabado de la fábrica de mampostería del cuerpo de cuadras que, en el estudio de estratigrafía muraria del edificio, pudimos datar en torno a finales del siglo XVIII o principios del XIX, época en la que se data también el grafiti a partir de la paleografía, por lo que bien podría hacer referencia a algunos de los materiales empleados en estas obras. Sobre la relación de materiales aparece la palabra Mallol, que en valenciano se traduce como majuelo o viña joven. Opinamos que en este caso debe tratarse de un apellido, también existente, de un individuo relacionado con el traslado, la compra o la contabilización de los materiales.

2.3. Otros motivos figurativos De tema figurativo, además de aquellos que muestran simples trazos o rayas de difícil interpretación e incluso de dudosa filiación a un diseño concreto, se han documentado algunos ejemplos. En general, se trata de muestras de escaso valor artístico o de pobre ejecución, en contraste con ciertos dibujos de barcos. Los grafitis 38 y 39 pertenecen a sendos dibujos próximos entre sí de lo que parecen aves, representadas con cuerpo curvado, cola, patas con garra y pico. El grafiti 40 corresponde a un corazón asaeteado, habitual desde el Barroco en la iconografía religiosa como símbolo de devoción, del que surge un ramo. Igualmente de índole religiosa es el grafiti 42, que unifica dos agrupaciones de cruces latinas, que remiten a un campo de cruces de un calvario. Una de las escasas muestras de grafiti pintado con almagra es el n.º 43, que corresponde a una figura antropomorfa montada en una cruz

Fig.23. Grafit 43. Graffiti 43.

85

EL MAS DE LA BARBERA 2. ELS GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

una esquemàtica creu. Podria interpretar-se com un espantaocells o, fins i tot, com un penell, si no fóra pels petits apèndixs de peus de què està dotat. El cap està tocat amb un barret amb el que semblen plomes. Finalment, el grafit núm. 41 mostra la meitat d'un disseny arquitectònic, corresponent al dibuix geomètric del desenvolupament de diversos arcs rebaixats o carpanells superposats. Aquesta pràctica de dibuix arquitectònic a les parets ja ha sigut documentada per nosaltres en un edifici de la ciutat de València (l'alqueria baixmedieval de Barrinto), i era una forma habitual de representació en manuals de construcció o arquitectura, com pot observar-se en el De l'art de picapedrer del mallorquí Joseph Gelabert, publicat el 1653.

86

EL MAS DE LA BARBERA 2. LOS GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

esquemática. Podría interpretarse como un espantapájaros, o incluso como una veleta, si no fuera por los pequeños apéndices de pies con los que se le dota. La cabeza está tocada con un sombrero de posibles plumas. Por último, el grafiti n.º 41 muestra la mitad de un diseño arquitectónico correspondiente al dibujo geométrico del desarrollo de varios arcos rebajados o carpaneles superpuestos. Esta práctica de dibujo arquitectónico en las paredes ya ha sido documentada por nosotros en un edificio de la ciudad de Valencia (la alquería bajomedieval de Barrinto), y era una forma habitual de representación en manuales de construcción o arquitectura, como puede observarse en el De l’art de picapedrer del mallorquín Joseph Gelabert, publicado en 1653.

87

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

3. Catàleg de Grafits Històrics de La Barbera 3. Catálogo de Grafitis Históricos de La Barbera Núm. 1 LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, part superior dreta, a 1,31 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell de tres pals amb el buc decorat amb dues sèries de zigazagues separades per una línia horitzontal. L'aparell vèlic és de veles llatines en trinquet i mitjana orientades a la dreta i decorades amb línies verticals, i dues veles quadres amb els rivets remarcats en el pal major. Poden observar-se altres elements com el timó. Aquest vaixell sembla arrossegar una barca petita, feta amb traços molt senzills, a la qual es troba unida mitjançant una línia obliqua. Es tracta d'un místic, també conegut com xabec bergantí. MESURES: 83 x 48 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 1 LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, parte superior derecha, a 1,31 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco de tres palos con el casco decorado con dos series de zig-zags separadas por una línea horizontal. El aparejo vélico es de velas latinas en trinquete y mesana orientadas hacia la derecha y decoradas con líneas verticales, y dos velas cuadras con los ribetes remarcados en el palo mayor. Pueden observarse algunos otros elementos como el timón. Este barco parece arrastrar una pequeña barca, realizada con trazos muy sencillos, a la que se encuentra unida mediante una línea oblicua. Se trata de un místico, también conocido como jabeque bergantín. MEDIDAS: 83 x 48 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 2

LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, part central dreta, a 1,21 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell. Petita embarcació d'una sola vela. S'hi representa el pal major amb una vela possiblement replegada; el buc té els extrems corbs i apuntats i el cos decorat amb línies horitzontals amb petits triangles en el centre. Per la datació assignada a la representació, deu tractar-se d'un llaüt o una tartana. Encara que també es van construir falutxos d'un sol pal en el segle XVIII, en el Mediterrani, normalment, n'arbraven dos. MESURES: 25 x 15 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 2 LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, parte central derecha, a 1,21 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco. Pequeña embarcación de una sola vela. Se representa el palo mayor con una vela posiblemente replegada; el casco tiene los extremos curvos y apuntados y el cuerpo decorado con líneas horizontales y pequeños triángulos en el centro. Por la datación asignada a la representación, debe de tratarse de un laúd o una tartana. Aunque también se construyeron faluchos de un solo palo en el siglo XVIII, en el Mediterráneo normalmente montaron dos. MEDIDAS: 25 x 15 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

88

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Núm. 3

LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, part inferior dreta, a 1,04 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell o bot esquemàtic amb un sol pal central i una sèrie de línies que van de coberta al penol del pal per representar l'eixàrcia del vaixell petit. Tenint en compte el segle en què va ser pintat, la nau solament va poder aparellar vela llatina, per tant, es va voler representar un llaüt o una tartana. MESURES: 22 x 12 cm. CRONOLOGIA:segle XVIII.

N.o 3

LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, parte inferior derecha, a 1,04 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco o bote esquemático con un solo palo central y una serie de líneas que van de cubierta al penol del palo para representar la jarcia del pequeño barco. Si se tiene en cuenta el siglo en que fue pintado, el buque solo pudo llevar vela latina, por lo que se debe de ser un laúd o una tartana. MEDIDAS: 22 x 12 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 4

LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret est, a 1,13 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell complet i ben traçat amb el buc, tres veles llatines, mastelers, timó i botaló. Es tracta d'un xabec, en què s'ha representat la balconada de popa. MESURES: 43 x 26 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 4

LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared este, a 1,13 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco completo y bien trazado con el casco, tres velas latinas, mástiles, timón y botalón. Se trata de un jabeque en el que se ha representado la balconada de popa. MEDIDAS: 43 x 26 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

89

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Núm. 5

LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret sud, a 0,84 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell de traç una mica deficient i sobre el qual s'han marcat una sèrie de línies que emmascaren més el gravat. Sembla que es tracte d'un vaixell d'un únic pal, amb botaló, en què no es veu clarament la representació de la vela. Les dues línies inclinades que es veuen a la dreta (a proa), que van al penol del pal, es podrien interpretar com una vela floc; la línia amb més inclinació que talla el pal més baix seria l'antena de la vela triangular. Si la interpretació és correcta, el vaixell representat seria un llaüt o una tartana, ja que totes dues embarcacions duien floc a més de la vela llatina. MESURES: 40 x 26 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 5

LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared sur, a 0,84 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco de trazo algo deficiente y sobre el que se han marcado una serie de líneas que enmascaran más el grabado. Parece que se trate de un barco de un único palo, con botalón, del que no se ve claramente la representación de la vela. Las dos líneas inclinadas que se ven a la derecha (a proa), que van al penol del palo, se podrían interpretar como una vela foque; la línea con mayor inclinación que corta el palo más abajo sería la entena de la vela triangular. Si la explicación es correcta, el barco representado sería un laúd o una tartana, pues ambas embarcaciones llevaban foque y vela latina. MEDIDAS: 40 x 26 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 6

LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior esquerra, a 1,52 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell complet i ben traçat amb el buc, tres veles llatines, mastelers, timó i botaló. Correspon a un xabec amb la vela del pal mitjana de menor grandària. MESURES: 14 x 11 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 6

LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior izquierda, a 1,52 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco completo y bien trazado con el casco, tres velas latinas, mástiles, timón y botalón. Corresponde a un jabeque con la vela del palo mesana de menor tamaño. MEDIDAS: 14 x 11 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

90

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Núm. 7

LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior esquerra, a 1,47 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell complet de traçat esquemàtic, de dos o tres pals, amb veles llatines representades en els dos de proa. El pal de popa, situat pràcticament fora del casc, és bastant dubtós; més aviat sembla que forme part d'una de les línies ondulades representades que de la arboradura del vaixell. Possiblement es tracta d'un vaixell de dos pals, un falutx. Si fóra de tres pals, la vela del pal mitjana estaria arreplegada. Navegar amb les veles de popa arreplegades no era rar: en manuals de navegació de l'Escuela Española de Guardiamarinas del segle XIX es pot llegir que, si amb les veles dels pals de proa es navega al rumb desitjat, s'han d'arreplegar les veles del pal de popa, ja que el seu ús donaria lloc a haver d'emprar permanentment el timó i s'acabaria perdent velocitat. Això és més aplicable a veles quadres i a la navegació oceànica. L'aparent i desproporcionada bandera de popa, pot ser que no siga tal, sinó un altre dibuix sense relació amb el vaixell. MESURES: 40 x 22 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 7

LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior izquierda, a 1,47 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco completo de trazado esquemático, de dos o tres palos, con velas latinas representadas en los dos de proa. El palo de popa, situado prácticamente fuera del casco, es bastante dudoso; parece más que forme parte de una de las líneas onduladas representadas, que de la arboladura del barco. Posiblemente se trata de un barco de dos palos, un falucho. De ser de tres palos, la vela del palo mesana estaría recogida. Navegar con las velas de popa recogidas no es raro: en manuales de navegación de la Escuela Española de Guardiamarinas del siglo XIX se puede leer que, si con las velas de los palos de proa se navega al rumbo deseado, se deben recoger las velas del palo de popa, ya que su uso daría lugar a tener que emplear permanentemente el timón y se acabaría perdiendo velocidad. Esto es más aplicable a velas cuadras y navegación oceánica. La aparente y desproporcionada bandera de popa puede que no sea tal, sino más bien otro dibujo sin relación con el barco. MEDIDAS: 40 x 22 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

91

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Núm. 8

LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior esquerra, a 1,30 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell complet de traçat esquemàtic amb buc, tres veles llatines, mastelers i botaló. S'ha representat un xabec amb el pal de proa inclinat cap a proa, com era habitual en aquests vaixells. Sembla que en els pals s'haja volgut representar part de l'eixàrcia. MESURES: 14 x 16 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 8

LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior izquierda, a 1,30 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco completo de trazado esquemático con casco, tres velas latinas, mástiles y botalón. Se ha representado un jabeque con el palo de proa inclinado hacia proa, como era habitual en estos barcos. Parece que en los palos se haya querido representar parte de la jarcia. MEDIDAS: 14 x 16 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 9

LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior central, a 1,57 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell complet i ben traçat amb el buc, tres pals amb veles llatines en trinquet i mitjana i dues veles quadres en el pal major, timó, botaló i bandera en el pal major. Es tracta d'un místic o xabec bergantí. MESURES: 8 x 5 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 9

LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior central, a 1,57 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco completo y bien trazado con el casco, tres palos con velas latinas en trinquete y mesana y dos velas cuadras en el palo mayor, timón, botalón y bandera en el palo mayor. Se trata de un místico o jabeque bergantín. MEDIDAS: 8 x 5 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

92

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Núm. 10

LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior central, a 1,42 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell complet més aviat esquemàtic, interpretat com un xabec amb buc, tres veles llatines, mastelers, timó, botaló, balconada de popa i bandera a popa. MESURES: 21 x 9 cm. CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 10

LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior central, a 1,42 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco completo un tanto esquemático, interpretado como un jabeque con casco, tres velas latinas, mástiles, timón, botalón, balcón de popa y bandera en popa. MEDIDAS: 21 x 9 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

Núm. 11

LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior central, a 1,48 m del nivell de sòl. TÈCNICA: Incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell complet i molt elaborat, amb el buc, tres mastelers amb veles quadres, botaló, mascaró de proa, bandera en el pal de trinquet, banderola en el de mitjana i bandera gran a la popa. Així mateix, presenta un bot independent, unit a la popa amb un cap. El dibuix sembla que clarament vulga representar un navili de línia amb dues cobertes de bateries. Aquesta era la disposició habitual dels navilis de línia que armaven de 60 a 80 canons. Per damunt d'aquest nombre, armaven tres cobertes de bateries. MESURES: 18 x 10 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 11

LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior central, a 1,48 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco completo y muy elaborado, con el casco, tres mástiles con velas cuadras, botalón, mascarón de proa, bandera en el palo de trinquete, banderín en el de mesana y gran bandera en la popa. Asimismo, presenta un bote independiente, unido a la popa mediante una cuerda. El dibujo parece que claramente quiera representar un navío de línea con dos cubiertas de baterías. Esta era la disposición habitual de los navíos de línea que montaban de 60 a 80 cañones. Por encima de este número, montaban tres cubiertas de baterías. MEDIDAS: 18 x 10 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

93

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Núm. 12

LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part central esquerra, a 1,12 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió Tipus: figuratiu. Vaixell complet identificat com un xabec amb buc, tres veles llatines, mastelers, timó, botaló i bandera a popa. MESURES: 14 x 10 cm CRONOLOGIA: segle XVIII

N.o 12

LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte central izquierda, a 1,12 m del nivel de suelo. TÉCNICA: Incisión TIPO: Figurativo. Barco completo identificado como un jabeque con casco, tres velas latinas, mástiles, timón, botalón y bandera en popa. MEDIDAS: 14 x 10 cm CRONOLOGÍA: s. XVIII

94

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Núm. 13

LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part central, entre 0,87 i 1,19 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Conjunt de cinc vaixells. El superior és un vaixell de tres pals, en què es pot apreciar que les veles no estan desplegades, sinó que estaven aparellades sobre antenes, que és el suport de les veles llatines. La línia realçada de la proa no és real. Possiblement s'ha volgut representar un xabec, en port o ancorat davant de la costa. Baix, a l'esquerra, hi ha un vaixell esquemàtic de buc lleuger, amb un sol pal. L'antena s'ha dibuixat horitzontal sobre la línia de coberta. Deu tractar-se d'un llaüt o una tartana. Baix, a l'esquerra, dibuix esquemàtic d'un vaixell, una mica més confús per superposició d'altres gravats, però que permet veure'n el buc, bastant lleuger, tres pals i, en ells, tres veles llatines. Sembla que es tracte de la representació d'un altre xabec. A la dreta, representació esquemàtica d'un buc de vaixell, els pals i les veles del qual, si és que es van representar, estan pràcticament tapats amb diferents gravats. Una de les línies que sembla eixir del buc amb bastant inclinació permet imaginarse una antena d'una vela triangular. És molt difícil aventurar-se a definir el que es va voler dibuixar. A la part inferior, buc d'un vaixell, possiblement una simple barca de rems, tan abundants en qualsevol port. MESURES: 20 x 18 cm; 14 x 11 cm; 26 x 22 cm; 40 x 38 cm; 21 x 12 cm. CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 13

LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte central, entre 0,87 y 1,19 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Conjunto de cinco barcos. El superior es un barco con tres palos en el que se puede apreciar que las velas no están desplegadas, sino que iban montadas sobre entenas, que es el soporte de las velas latinas. La línea realzada de la proa no es real. Posiblemente se ha querido representar un jabeque en puerto o anclado frente a la costa. Abajo, a su izquierda, se sitúa un barco esquemático de casco ligero, con un solo palo. La entena se ha dibujado horizontal sobre la línea de cubierta. Ha de tratarse de un laúd o una tartana. Abajo a la izquierda, dibujo esquemático de un barco, algo más confuso por superposición de otros grabados, pero que permite ver el casco, bastante ligero, tres palos y tres velas latinas montadas en los mismos. Parece que se trate de la representación de otro jabeque. A la derecha, representación esquemática de un casco de barco, cuyos palos y velas, si se representaron, están prácticamente tapados con diferentes grabados. Una de las líneas que parece salir del casco con bastante inclinación permite imaginarse una entena de una vela triangular. Es muy difícil aventurarse a definir lo que se quiso dibujar. En la parte inferior, casco de un barco, posiblemente una simple barca de remos, tan abundante en cualquier puerto. MEDIDAS: 20 x 18 cm; 14 x 11 cm; 26 x 22 cm; 40 x 38 cm; 21 x 12 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

95

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Núm. 14

LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part esquerra inferior, entre 0,56 i 0,70 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Conjunt de dos vaixells. El superior esquerre representa un buc esquemàtic de vaixell en què s'aprecia l'afogament dels tres pals; el de proa, inclinat cap a proa. És possible que el dibuix, si va arribar a completar-se, representara un dels xabecs tan freqüents en aquests gravats. El buc, lleuger, esvelt i amb balconada a popa, podria perfectament pertànyer al vaixell esmentat. El de la part inferior dreta és un vaixell complet de tres pals, el de proa inclinat cap a la proa, amb dues veles llatines i la vela de mitjana sense muntar. Presenta bandera blanca amb la creu de Sant Andreu en roig (creu en aspa) a popa. Aquesta va ser la bandera de l'Armada espanyola fins que Carles III, el 1785, la va canviar per l'actual bandera d'Espanya. Per això, deu tractar-se d'un xabec de l'Armada anterior a aquesta data. MESURES: 26 x 22 cm i 30 x 20 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 14

LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte izquierda inferior, entre 0,56 y 0,70 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Conjunto de dos barcos. El superior izquierdo representa un casco esquemático de barco en el que se aprecia el arranque de tres palos; el de proa, inclinado hacia proa. Es posible que el dibujo, si llegó a completarse, representara uno de los jabeques tan frecuentes en estos grabados. El casco, ligero, esbelto y con balconada a popa, podría perfectamente pertenecer al barco citado. El inferior derecho es un barco completo de tres palos; el de proa, inclinado hacia la proa; dos velas latinas y vela de mesana sin montar. A popa presenta bandera cruzada en aspa, que era blanca con la cruz de San Andrés en rojo. Esa fue la bandera que empleó la Armada Española hasta que Carlos III, en 1785, la cambió por la actual bandera de España. Por ello, debe de tratarse de un jabeque de la Armada anterior a esa fecha. MEDIDAS: 26 x 22 cm y 30 x 20 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

96

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Núm. 15

LOCALITZACIÓ: cambra. Mur entre la primera i segona crugia. Extrem esquerre, a 1,57 m d'altura des del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell de dos pals, amb vela llatina desplegada en el pal de proa i recollida en el de popa. En tots dos pals hi ha representada l'eixàrcia. S'hi veu que empren els rems, a més de la vela de proa, per a la propulsió. S'interpreta com un falutx. En els segles XVIII o XIX, aquests vaixells sols empraven els rems per a aproximar-se a la costa o per falta de vent. Sembla que aquest vaixell s'ha representat ja prop de la costa, per això que ha arreplegat una de les veles i ha començat a emprar els rems. La maniobra següent seria cobrar l'altra vela i continuar a rem fins a la platja. MESURES: 50 x 30 cm. CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 15

LOCALIZACIÓN: cambra. Muro entre la primera y segunda crujía. Extremo izquierdo, a 1,57 m de altura desde el nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Barco de dos palos, con vela latina desplegada en el palo de proa y recogida en el de popa. En ambos palos está representada la jarcia. Está empleando los remos, además de la vela de proa, para la propulsión. Se interpreta como un falucho. En los siglos XVIII o XIX, estos barcos solo se servían de los remos para acercarse a la costa o por falta de viento. Parece que este barco se ha representado ya cerca de la costa, por lo que ha recogido una de las velas y ha empezado a usar los remos. La maniobra siguiente sería cobrar la otra vela y continuar a remo hasta la orilla. MEDIDAS: 50 x 30 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

Núm. 16

LOCALITZACIÓ: cambra. Mur entre la primera i segona crugia, a 54 cm de la porta d'accés al porxo i a 1,29 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell de tres veles llatines amb buc i botaló, timó i bandera a popa, interpretat com un xabec. MESURES: 68 x 45 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 16

LOCALIZACIÓN: cambra. Muro entre la primera y segunda crujía, a 54 cm. de la puerta de acceso al porche y a 1,29 m del nivel de suelo. TÉCNICA: inciso. TIPO: figurativo. Barco de tres velas latinas con casco y botalón, timón y bandera en la popa, interpretado como un jabeque. MEDIDAS: 68 x 45 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

97

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Núm. 17

LOCALITZACIÓ: cambra. Brancal oest de l'obertura central de l'arcada, a 2,03 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell molt elaborat amb buc, quilla, mastelers i canons. Representa un vaixell amb diversos pals, el disseny original dels quals ha sigut ratllat a cosa feta en una intervenció posterior que ha deixat l'eixàrcia totalment irreconeixible. La zona corresponent a la posició dels pals trinquet i major, com també la part baixa del buc, han sigut les zones més afectades pel raspat i regravat posterior. Sembla que en el dibuix original es va representar, tal vegada únicament, l'eixàrcia corresponent a dos pals; el tercer pal s'ha representat sense arborar. Com a detall del buc, s'hi pot veure una coberta de bateria sobre coberta, emprada en diversos tipus de vaixells de l'època. Com a hipòtesi, per les formes del buc, pot ser que es tractara de representar inicialment una fragata artillada, en què s'ha volgut indicar que les veles no estaven desplegades per estar atracat o fondejat. MESURES: 26 x 22 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 17

LOCALIZACIÓN: cambra. Jamba oeste del vano central de la arcada, a 2,03 m del nivel de suelo. TÉCNICA: inciso. Tipo: figurativo. Barco muy elaborado con casco, quilla, mástiles y cañones. Representa un barco con varios palos, cuyo diseño original ha sido tachado concienzudamente en un una intervención posterior que dejó la jarcia totalmente irreconocible. La zona correspondiente a la posición de los palos trinquete y mayor, así como la parte baja del casco, han sido las zonas más afectadas por el raspado y regrabado posterior. Parece que en el dibujo original se representó, tal vez únicamente, la jarcia correspondiente a dos palos; el tercer palo se ha representado sin arbolar. Como detalle del casco, se puede ver una cubierta de batería sobre cubierta, empleada en varios tipos de barcos de la época. Como hipótesis, por las formas del casco, puede que se tratara de representar inicialmente una fragata artillada, en la que se ha querido indicar que las velas no estaban desplegadas por estar atracado o fondeado. MEDIDAS: 26 x 22 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

98

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Núm. 18

LOCALITZACIÓ: cambra. Brancal oest de l'obertura central de l'arcada, a 1,68 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Representació incompleta d'un vaixell elaborat en què s'ha emprat la tècnica del clarobscur sobre un fons de paret fumada. S’ha gravat el buc fi i artillat amb la línia de canons, els mastelers amb les veles replegades i banderes. Aparellava veles llatines en els pals trinquet i mitjana i veles quadres en el major, per tant, es tracta d'un místic o xabec bergantí, també anomenat xabec pollacra o simplement polacra. La bandera representada en el masteler de popa era l'espanyola, oficial en l'Armada des de Carles III, que dóna una datació per al vaixell de 1785 en avant. MESURES: 24 x 22 cm. CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 18

LOCALIZACIÓN: cambra. Jamba oeste del vano central de la arcada, a 1,68 m del nivel de suelo. TÉCNICA: inciso. TIPO: figurativo. Representación incompleta de un barco elaborado en el que se ha empleado la técnica del claroscuro sobre un fondo de pared ahumada. Se ha grabado el casco fino y artillado con la línea de cañones, los mástiles con las velas replegadas y banderas. Montaba velas latinas en los palos trinquete y mesana, y velas cuadradas en el palo mayor, por lo que se trata de un místico o jabeque bergantín, también citado como jabeque polacra, o simplemente polacra. La bandera representada en el mástil de popa era la española, oficial en la Armada desde Carlos III, lo que da una fechación para el barco de 1785 en adelante. MEDIDAS: 24 x 22 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

99

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Núm. 19

LOCALITZACIÓ: cambra. Brancal oest de l'obertura central de l'arcada, a 1 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Conjunt de sis vaixells disposats verticalment, que descriurem començant pel de més amunt. Dibuix 1r. Es tracta d'un vaixell en què s'aprecia únicament el pal de popa, que munta una antena per a vela llatina plegada, i de buc fi, amb coberta alta, prolongada per popa. Per la posició del pal en relació amb el buc i pel tipus de buc representat, deu tractar-se d'un vaixell de tres pals, podria ser un xabec bergantí o bé un xabec. Dibuix 2n. Es tracta d'un simple traç que pot voler indicar la forma del buc d'un vaixell. Dibuix 3r. Representa una embarcació propulsada a rem, sense arboradura en la part visible. No és possible identificar-la ja que falta la part de proa del dibuix. Dibuix 4t. Pot ser que siguen dos els vaixells representats. A la dreta, un poc més alt, sembla estar dibuixat un buc d'un vaixell petit o un bot, amb un únic pal. Més avall, més centrat, s'hi veu una representació parcial del que podria ser un buc, amb unes línies horitzontals sobre coberta, que tal vegada representen una antena arriada. Dibuix 5è. És la representació més completa. S'hi pot veure un vaixell de buc de gran volum, en què s'aprecien dues cobertes de bateries i alcàsser artillat. La arboradura està formada per un únic pal amb tres vergues, amb les corresponents veles quadres arreplegades. La representació no és real: no es va construir mai un vaixell amb dues cobertes de bateries que muntara un únic pal. O bé el gravador desconeixia aquest detall o, el que és més probable, es limità a representar un únic pal per falta d'espai. Sembla que el que es va voler representar va ser un navili de línia de 60 a 80 canons, els més nombrosos dels construïts a Espanya, al qual falten dos pals per dibuixar. Dibuixos 6è 7è. Possibles representacions de popes de vaixells, tan minses que no permeten cap tipus d'identificació. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 19

LOCALIZACIÓN: cambra. Jamba oeste del vano central de la arcada, a 1 m del nivel de suelo. TÉCNICA: Inciso. TIPO: Figurativo. Conjunto de barcos dispuestos verticalmente, que se van a describir comenzando por el situado más arriba. Dibujo 1o. Se trata de un barco del que se aprecia únicamente el palo de popa, que monta una entena para vela latina recogida, y casco fino, con cubierta alta, prolongada por popa. Por la posición del palo en relación con el casco y por el tipo de casco representado, debe de tratarse de un barco de tres palos, quizá un jabeque bergantín o un jabeque. Dibujo 2o. Se trata de un simple trazo que puede querer indicar la forma del casco de un barco. Dibujo 3o. Representa una embarcación propulsada a remo, sin arboladura en la parte visible. Al faltar la parte de proa del dibujo, no es posible identificarla. Dibujo 4º. Puede que sean dos barcos los representados. A la derecha, parece estar dibujado un casco de un barco pequeño o un bote, con un único palo. Algo más abajo, más centrado, se ve una representación parcial de lo que podría ser un casco, con unas líneas horizontales sobre cubierta que, tal vez, representan una entena arriada sobre la misma. Dibujo 5º. Es la representación más completa. En ella se puede ver un barco de casco de buen tamaño, en el que se aprecian dos cubiertas de baterías y alcázar artillado. La arboladura la forma un único palo con tres vergas, con las correspondientes velas cuadras recogidas. La representación no es real: no se construyó nunca un barco con dos cubiertas de baterías que montara un único palo. O bien el grabador desconocía este detalle o, lo que es más probable, se limitó a representar un único palo por falta de espacio. Parece que lo que se quiso dibujar fue un navío de línea de 60 a 80 cañones, el más numeroso de los construidos en España, al que le faltan por dibujar dos palos. Dibujos 6º y 7º. Posibles representaciones de popas de barcos, tan exiguas que no permiten ningún tipo de identificación. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

100

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Núm. 20

LOCALITZACIÓ: cambra. Mur de darrere, costat esquerre de la balconada central, a 1,05 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Gran vaixell esquemàtic del qual s'aprecia el buc lleuger, amb tres veles llatines i floc, amb botaló desproporcionat, excessivament llarg. Tant el floc de proa com la reducció de la vela del pal mitjana, per millores introduïdes en el maneig del timó, van començar a muntar-se en els vaixells en la primera meitat del segle XVIII, per això la representació d'aquest possible xabec ha de datar-se a partir d'aquest moment. Les formes del buc no corresponen a les dels xabecs ni als vaixells de càrrega amb tres veles llatines; el gravador no va donar molta importància a aquest detall. MESURES: 190 x 105 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 20

LOCALIZACIÓN: cambra. Muro trasero, lado izquierdo del balcón central, a 1,05 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: inciso. TIPO: figurativo. Gran barco esquemático del que se aprecia su casco ligero, con tres velas latinas y foque, con botalón desproporcionado, excesivamente largo. A causa de las mejoras introducidas en el manejo del timón, tanto el foque de proa como la reducción de la vela del palo mesana se empezaron a montar en los barcos en la primera mitad del siglo XVIII, por lo que la representación de este posible jabeque debe fecharse a partir de ese momento. Las formas del casco no corresponden a las de los jabeques ni a los cargueros con tres velas latinas: el grabador no le dio mucha importancia a este detalle. MEDIDAS: 190 x 105 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 21

LOCALITZACIÓ: cambra. Mur de darrere, costat dret de la balconada central, a 1,05 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Representació d'un vaixell de buc fi, amb tres pals que munten veles llatines, catalogat com un xabec, en què pot apreciar-se la bandera aspada a popa, usada per l'Armada espanyola fins a 1785. MESURES: 28 x 20 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 21

LOCALIZACIÓN: cambra. Muro trasero, lado derecho del balcón central, a 1,05 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: inciso. TIPO: figurativo. Representación de un barco de casco fino con tres palos que montan velas latinas, catalogado como un jabeque. En él se puede apreciar la bandera aspada en popa, usada por la Armada española hasta 1785. MEDIDAS: 28 x 20 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

101

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Núm. 22

LOCALITZACIÓ: cambra. Mur de darrere, costat dret de la balconada central, a 1,70 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Vaixell esquemàtic en què s'aprecia el buc fi i els dos pals, amb una vela llatina desplegada en el pal de proa i l'antena d'una altra vela triangular arreplegada en el pal major. Per la posició dels pals representats, excessivament a proa, sembla que el dibuix poguera estar incomplet i que falte per representar un altre pal a popa. Si es va voler representar el que es veu, segons l'aparell, es tractaria del dibuix d'un falutx que ha plegat una de les veles o que encara no l'ha amollat. Això dóna a entendre que està prop de la costa. MESURES: 20 x 19 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII-XIX.

N.o 22

LOCALIZACIÓN: cambra. Muro trasero, lado derecho del balcón central, a 1,70 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: inciso. TIPO: figurativo. Barco esquemático del que se aprecia su casco fino de dos palos, con una vela latina desplegada en el palo de proa y la entena de otra vela triangular recogida en el palo mayor. Por la posición de los palos representados, excesivamente hacia proa, parece que el dibujo pudiera estar incompleto y que falte por representar otro palo a popa. Si se quiso representar lo que se ve, y atendiendo al aparejo, se trataría del dibujo de un falucho que ha recogido una de las velas o que aún no la ha largado. Esto da a entender que está cerca de la costa. MEDIDAS: 20 x 19 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

Núm. 23

LOCALITZACIÓ: escala de la torre, paret sud del tram final, a la dreta de la finestra petita, a 1,01 m d'altura respecte a l'últim graó. TÈCNICA: incisió. TIPUS: monograma. Superior, monograma de l'exclamació Vitor, i inferior, inicials AM del monograma d'Ave Maria. MESURES: 67,5 x 27 cm. CRONOLOGIA: segle XVII-XVIII.

N.o 23

LOCALIZACIÓN: escalera de la torre, pared sur del tramo final, a la dcha. de la pequeña ventana, a 1,01 m de altura respecto al último escalón. TÉCNICA: incisión. TIPO: monograma. Superior, monograma de la exclamación Vitor, e inferior, iniciales AM del monograma de Ave Maria. MEDIDAS: 67,5 x 27 cm. CRONOLOGÍA: s. XVII-XVIII.

102

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Núm. 24

LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, a 1,64 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: Inscripció. Nom propi masculí, amb la llegenda «Fransisco Aragonés». MESURES: 60 x 14 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 24

LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, a 1,64 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: inscripción. Nombre propio masculino, con la leyenda «Fransisco Aragones». MEDIDAS: 60 x 14 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 25

LOCALITZACIÓ: Habitació de la torre, planta segona, paret nord, a 0,85 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: inscripció. Nombre propi masculí, amb la llegenda «Juan Bartolomé». MESURES: 25 x 6 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 25

LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, a 0,85 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: inscripción. Nombre propio masculino con la leyenda «Juan Bartolomé». MEDIDAS: 25 x 6 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 26

LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, a 0,88 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: xifra. Dues xifres d'any repetides en dues línies: «1730 / 1730». MESURES: 18 x 11 cm. CRONOLOGIA: 1730.

N.o 26

LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, a 0,88 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: cifra. Dos cifras de año repetidas en dos líneas: «1730 / 1730». MEDIDAS: 18 x 11 cm. CRONOLOGÍA: 1730.

103

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Núm. 27

LOCALITZACIÓ: cambra. Parament exterior de la primera planta d'habitació de la torre, entre 1,64 i 2,05 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: inscripció. Pràctiques d'escriptura amb el cognom Aragonés. Es diferencien tres textos: «araragones que», «arar» i «ararg/one». Presenten faltes d'ortografia i escassa perícia en l'escriptura. MESURES: 46 x 4 cm, 35 x 12 cm i 40 x 14 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 27

LOCALIZACIÓN: cambra. Paramento exterior de la primera planta de habitación de la torre, entre 1,64 y 2,05 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: inscripción. Prácticas de escritura con el apellido Aragonés. Se diferencias tres textos: «araragones que», «arar» y «ararg/one». Presentan faltas de ortografía y escasa pericia de escritura. MEDIDAS: 46 x 4 cm, 35 x 12 cm y 40 x 14 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 28

LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior central i dreta, a 1,53 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: inscripció. Grafit disposat en una línia d'escriptura, amb la llegenda: todos los que leiesen este rrenglon serian unos grandes vorricos io me alegro. MESURES: 83 x 4 cm. CRONOLOGIA: segle XVII-XVIII.

N.o 28

LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior central y derecha, a 1,53 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: inscripción. Grafiti dispuesto en una línea de escritura, con la leyenda: «todos los que leiesen este rrenglon serian unos grandes vorricos io me alegro». MEDIDAS: 83 x 4 cm. CRONOLOGÍA: s. XVII-XVIII.

104

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Núm. 29

LOCALITZACIÓ: cambra. Cassetó de l'escala, part superior dreta, a 1,52 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: inscripció. Nom propi partit en dues línies, amb la llegenda: «Christoval de la Torreta». MESURES: 30 x 8 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 29

LOCALIZACIÓN: cambra. Casetón de la escalera, parte superior derecha, a 1,52 m del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: inscripción. Nombre propio partido en dos líneas, con la leyenda: «christoval de la torreta». MEDIDAS: 30 x 8 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 30

LOCALITZACIÓ: cambra. Arc central, parament sud, brancal dret, a 1,42 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: inscripció. Nom personal amb llegenda «Jayme». MESURES: 15 x 10 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 30

LOCALIZACIÓN: cambra. Arco central, paramento sur, jamba derecha, a 1,42 m del nivel de suelo. TÉCNICA: inciso. TIPO: inscripción. Nombre personal con leyenda «Jayme». MEDIDAS: 15 x 10 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 31

LOCALITZACIÓ: cambra. Arc central, parament sud, brancal dret, a 1,45 m del nivell de sòl. TÈCNICA: llapis. TIPUS: inscripció. Data i relació de productes agrícoles amb la llegenda: «Dia 7 mayo 1886 / 32 Caises comuna / 28 Barchillas amollar». MESURES: 55 x 20 cm. CRONOLOGIA: 1886.

N.o 31

LOCALIZACIÓN: cambra. Arco central, paramento sur, jamba derecha, a 1,45 m del nivel de suelo. TÉCNICA: lápiz. TIPO: inscripción. Fecha y relación de productos agrícolas con la leyenda: «Dia 7 mayo 1886 / 32 Caises comuna / 28 Barchillas amollar». MEDIDAS: 55 x 20 cm. CRONOLOGÍA: 1886.

105

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Núm. 32

LOCALITZACIÓ: cambra. Arc central, parament nord, a 1,43 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: inscripció. Relació de producte agrícola amb la llegenda: «42 cafisos 4 barselles». La xifra 42 dins d'un quadrat. MESURES: 20 x 4 cm. CRONOLOGIA: segle XIX-XX.

N.o 32

LOCALIZACIÓN: cambra. Arco central, paramento norte, a 1,43 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: inciso. TIPO: inscripción. Relación de producto agrícola con la leyenda: «42 cafisos 4 barselles». La cifra 42 dentro de un cuadrado. MEDIDAS: 20 x 4 cm. CRONOLOGÍA: s. XIX-XX.

Núm. 33

LOCALITZACIÓ: cambra. Mur de darrere, costat dret de la balconada central, a 1,16 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: llapis. TIPUS: Inscripció. Data i relació de productes agrícoles amb la llegenda: «almendra caysos 47 el dia 19 febrero 1898». MESURES: 32 x 15 cm. CRONOLOGIA: 1898.

N.o 33

LOCALIZACIÓN: cambra. Muro trasero, lado derecho del balcón central, a 1,16 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: lápiz. TIPO: inscripción. Fecha y relación de productos agrícolas con la leyenda: «almendra caysos 47 el dia 19 febrero 1898». MEDIDAS: 32 x 15 cm. CRONOLOGÍA: 1898.

106

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Núm. 34

LOCALITZACIÓ: cambra. Mur de darrere, costat dret de la balconada central, a 1,40 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: llapis. TIPUS: inscripció. Data i relació de productes agrícoles amb la llegenda: «Año 1901 almeldra / comuna 40 caysos y 7 Bar / y 3 caysos amollar / y 3 Balcellas Elcayna / una amarga 5 febrero». MESURES: 25 x 20 cm. CRONOLOGIA: 1901.

N.o 34

LOCALIZACIÓN: cambra. Muro trasero, lado derecho del balcón central, a 1,40 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: lápiz. TIPO: inscripción. Fecha y relación de productos agrícolas con la leyenda: «Año 1901 almeldra / comuna 40 caysos y 7 Bar / y 3 caysos amollar / y 3 Balcellas Elcayna / una amarga 5 febrero». MEDIDAS: 25 x 20 cm. CRONOLOGÍA: 1901.

Núm. 35

LOCALITZACIÓ: cambra. Mur de darrere, costat dret de la balconada central, a 1,40 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: llapis. TIPUS: inscripció. Data i relació de productes agrícoles amb la llegenda: «Dia 24 Optubre 1905 / La Foia 60 caysos almendra». MESURES: 20 x 7 cm. CRONOLOGIA: 1905.

N.o 35

LOCALIZACIÓN: cambra. Muro trasero, lado derecho del balcón central, a 1,40 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: lápiz. TIPO: inscripción. Fecha y relación de productos agrícolas con la leyenda: «Dia 24 Optubre 1905 / La Foia 60 caysos almendra». MEDIDAS: 20 x 7 cm. CRONOLOGÍA: 1905.

107

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Núm. 36

LOCALITZACIÓ: pati, cos principal, primera crugia, meitat esquerra, a 1,32 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: grafit fet al llapis de carbó i incisió. TIPUS: inscripció. Relació de materials de construcció amb la llegenda: «Mallol / Lunes 4 caises Yeso / y 60 ladrillo n.o 9 / dia 23 4 caises Yeso / dia 25 5 caises Yeso / 1 carro arena / dia 1 = 3 caises yeso / dia 3 = 9 caises Yeso / dia 8 = 3 caises Yeso». MESURES: 40,5 x 58,5 cm. CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 36

LOCALIZACIÓN: patio, cuerpo principal, primera crujía, mitad izquierda, a 1,32 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: grafiti realizado a lápiz de carboncillo e incisión. TIPO: inscripción. Relación de materiales de construcción con la leyenda: «Mallol / Lunes 4 caises Yeso / y 60 ladrillo n.o 9 / dia 23 4 caises Yeso / dia 25 5 caises Yeso / 1 carro arena / dia 1 = 3 caises yeso / dia 3 = 9 caises Yeso / dia 8 = 3 caises Yeso». MEDIDAS: 40,5 x 58,5 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

Núm. 37

LOCALITZACIÓ: cambra. A l'esquerra de la porta d'accés al porxo, a una altura de 1,22 m. TÈCNICA: incisió. TIPUS: ratlles de comptar, de 44 línies verticals i 1 horitzontal superior que les uneix sobre la qual apareixen les xifres «25» i «10» del recompte de línies. MESURES: 70 x 46 cm. CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 37

LOCALIZACIÓN: cambra. A la izquierda de la puerta de acceso al porche, a una altura de 1,22 m. TÉCNICA: inciso. TIPO: contario de 44 líneas verticales y 1 horizontal superior que las une, sobre la cual aparecen las cifras «25» y «10» del recuento de líneas. MEDIDAS: 70 x 46 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

108

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Núm. 38

LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, part superior central, a 1,47 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Zoomorf. Figura que representa una possible au de perfil, amb el cap mirant a l'esquerra, el cos sinuós, decorat amb dues línies longitudinals que el travessen de banda a banda i nombroses línies verticals que en decoren la meitat posterior. La cua apareix desplegada. Posseeix un ala decorada amb línies obliqües en el dors, dues potes emplenades amb curts traços oblics i amb 4 o 5 urpes, i en la zona del cap, una espècie de cresta feta amb semicercles concèntrics. Sota el coll s'aprecien una sèrie de traços indefinits, com també una estrella inconclusa. MESURES: 54 x 34 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII-XIX.

N.o 38

LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, parte superior central, a 1,47 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Zoomorfo. Figura que representa una posible ave de perfil, con la cabeza mirando hacia la izquierda, el cuerpo sinuoso, decorado con dos líneas longitudinales que lo atraviesan de parte a parte y numerosas líneas verticales que decoran su mitad posterior. La cola aparece desplegada. Posee un ala decorada con líneas oblicuas en el dorso, dos patas rellenadas con cortos trazos oblicuos y con 4 o 5 garras, y en la zona de la cabeza, una especie de cresta realizada mediante semicírculos concéntricos. Bajo el cuello se aprecian una serie de trazos indefinidos, así como una estrella inconclusa. MEDIDAS: 54 x 34 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

Núm. 39

LOCALITZACIÓ: habitació de la torre, planta segona, paret nord, part superior esquerra, a 1,46 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Zoomorf. Figura que representa una possible au de perfil, amb el cap mirant a l'esquerra, el cos sinuós i la cua desplegada. Posseeix un ala en el dors decorada amb línies obliqües, dues potes (de 2 o 3 urpes) realitzades amb línies verticals paral·leles i una espècie de bec ample que recorda el d'un ànec. MESURES: 38 x 21 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 39

LOCALIZACIÓN: habitación de la torre, planta segunda, pared norte, parte superior izquierda, a 1,46 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: incisión. TIPO: figurativo. Zoomorfo. Figura que representa a una posible ave de perfil, con la cabeza mirando hacia la izquierda, el cuerpo sinuoso y cola desplegada. Posee un ala en el dorso decorada con líneas oblicuas, dos patas (de 2 y 3 garras) realizadas con líneas verticales paralelas y una especie de pico ancho que recuerda al de un ánade. MEDIDAS: 38 x 21 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

109

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÀLEG DE GRAFITS HISTÒRICS DE LA BARBERA

Núm. 40

LOCALITZACIÓ: cambra. Al costat de la porta d'accés al porxo, a 1,42 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Cor sagital i damunt un ram. Al costat d'aquest grafits hi ha nombroses ratlles, la majoria per a rascades. MESURES: 48 x 20 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII-XIX.

N.o 40

LOCALIZACIÓN: cambra. Junto a la puerta de acceso al porche, a 1,42 m del nivel de suelo. TÉCNICA: inciso. TIPO: figurativo. Corazón asaetado con un ramo encima. Junto a este grafiti existen numerosas rayas, la mayoría debidas a rozaduras. MEDIDAS: 48 x 20 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

Núm. 41

LOCALITZACIÓ: cambra. Al costat de l'escala de caragol, a una altura de 0,63 des del segon graó. TÈCNICA: incisió. TIPUS: disseny arquitectònic de desenvolupament d'arcs, tallat pel tir de la llar del saló. MESURES: 30 x 24 cm conservats. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 41

LOCALIZACIÓN: cambra. Junto a la escalera de caracol, a una altura de 0,63 desde el segundo escalón. TÉCNICA: inciso. TIPO: diseño arquitectónico de desarrollo de arcos, cortado por el tiro de la chimenea del salón. MEDIDAS: 30 x 24 cm conservados. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

110

EL MAS DE LA BARBERA 2. CATÁLOGO DE GRAFITIS HISTÓRICOS DE LA BARBERA

Núm. 42

LOCALITZACIÓ: cambra. Brancal dret de l'arc central, a 1,58 m del nivell de sòl. TÈCNICA: incisió. TIPUS: figuratiu. Creus. Dos conjunts de 6 i 7 creus llatines en línia MESURES: 30 x 30 cm i 40 x 10 cm. CRONOLOGIA: segle XVIII.

N.o 42

LOCALIZACIÓN: cambra. Jamba derecha del arco central, a 1,58 m del nivel de suelo. TÉCNICA: inciso. TIPO: figurativo. Cruces. Dos conjuntos de 6 y 7 cruces latinas en línea. MEDIDAS: 30 x 30 cm y 40 x 10 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII.

Núm. 43

LOCALITZACIÓ: cambra. Brancal esquerre de l'arc aquest, a 1,04 m d'altura del nivell de sòl. TÈCNICA: pintat amb almangra. TIPUS: figura antropomorfa amb el cos en forma de creu, grans mans i cames i peus petits. Cap amb barret i les formes del tors i els malucs marcades. Possible espantaocells. MESURES: 35 x 20 cm. CRONOLOGIA: segles XVIII-XIX.

N.o 43

LOCALIZACIÓN: cambra. Jamba izquierda del arco este a 1,04 m de altura del nivel de suelo. TÉCNICA: pintado en almagra. TIPO: figura antropomorfa con el cuerpo en forma de cruz, grandes manos y piernas y pies pequeños. Cabeza con sombrero. Se marcan las formas del torso y caderas. Posible espantapájaros. MEDIDAS: 35 x 20 cm. CRONOLOGÍA: s. XVIII-XIX.

111