El Gorgoneion de Provençana

EL

GORGONEION

DE PROVENÇANA

Daniel Sáez Ramírez Hispània Antiga. Grup B1. Professor Ignasi Garcès. Grau d’Arqueologia. Universitat de Barcelona.

1. INTRODUCCIÓ Desenterrar el passat és el treball literal dels arqueòlegs, però a vegades s’ha de desenterrar allò que ja ha estat desenterrat, però aquest cop d’entre els arxius històrics i documentals cercant la informació d’entre milers de carpetes i llibres que hi ha. Tot i que la bibliografia emprada en aquest treball es redueix a les diferents publicacions que s’han produït sobre l’època romana al Baix Llobregat, a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat i sobretot de les troballes que es van fer a la zona de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana, aquestes han hagut de ser “desenterrades” de l’Arxiu Municipal de L’Hospitalet que ha estat punt clau per a la composició d’aquest treball. Les més importants i útils d’aquestes publicacions són les relacionades amb l’exposició que va realitzar el Museu de L’Hospitalet el setembre de 2006 sobre la peça tractada, de nom La paraula de Medusa. Per mancança d’informes arqueològics que puguin recolzar el present treball, s’ha hagut de consultar únicament publicacions que en facin referència, a més de diferents articles monotemàtics que en descriuen el seu significat i la seva inscripció en la història de la ciutat i de l’art romà. El període que es calcula al que correspon aquesta peça arqueològica és l’Alt Imperi romà, segurament en una data posterior a la fundació de la colònia propera de Bàrcino. També hi ha la possibilitat que sigui de moments previs a la fundació d’aquesta colònia, doncs se’n coneixen testimonis a la zona de vil·les prèvies a la fundació realitzada per August de l’actual Barcelona, tot i que no hi ha prou elements arqueològics per a definir una o altra teoria, com posteriorment explicarem. La proposta d’estudi per al present treball es tracta de l’anàlisi arqueològica realitzada a partir d’un únic vestigi: el Gorgoneion anomenat de Provençana. Aquesta peça arqueològica d’època alt-imperial és un dels elements claus que s’empren per a testimoniar la presència romana a la ciutat de L’Hospitalet de Llobregat i n’és l’element que evidencia el pas d’una important via de comunicació que sortia de la Colonia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino i la importància de la qual, encara continua viva avui dia i mai no ha deixat d’estar-ho. 2. OBJECTE D’ESTUDI: ELS GORGONEIA I EL MITE DE MEDUSA Primer caldria descriure què s’entén per un gorgoneion (gorgoneia en plural). Dins del món clàssic, un gorgoneion és un medalló (també es diu que té forma de clipeus, un escut circular que empraven els soldats romans com bé s’esmenta a Solias, 1997: 34)

amb el rostre de Medusa, coneguda com a Gorgona, doncs era com se l’anomenava a ella i a les seves dues germanes immortals, Esteno i Euríale (Hes. Teogonia: 274-278). Tot i així, per la seva relació amb els mites en els que se la relaciona amb l’heroi grec Perseu o com a sacerdotessa d’Atena que va patir les conseqüències de les aventures amoroses amb el déu marí Posidó (Ov. Metamorfosis. IV, 782-804), ha estat Medusa, la mortal de les germanes, la que ha transcendit en la mitologia popular. Un altre aspecte que ha col·laborat en aquesta extensió del seu mite ha estat la presència del cap de Medusa que la dea Atena col·locà al seu escut, l’Ègida, per a fer-lo servir com una forma d’atemorir els enemics (Hom. Il·líada, V, 738), tal i com es pot veure a la pintura de l’artista italià Caravaggio Medusa (fig. 1). Així doncs, les tres Gorgones, descrites com “[...] tres germanes alades, amb cabellera de serps [...], odiades pels mortals, doncs no hi ha mortal que, si les mira, conservi l’alè [...]” (Esq. Prometeu encadenat. 799-802), van ser representades així en l’art de l’època com en són testimoni les pintures conservades als diferents elements ceràmics (figs 2 i 3). No en sabem l’origen del mite, però sembla que eren un element de temor als homes, doncs l’assassinat de Medusa per part de Perseu sembla ser tot un acte de valor: matar les teves pors. En la iconografia popular de la tradició estètica del segle V aC (Aguirre 1998: 26), aquesta representació de les Gorgones com a monstres es perd i es comença a representar-la, doncs Esteno i Euríale cauen en l’oblit, com una dona jove i bonica amb el cabell de serps i ales sortint del seu front, prototip que seguiran els romans (fig 4). Llavors, trobem una imatge apotropaica, és a dir, una imatge que serveix per a allunyar el mal o apropar el bé (segons el diccionari de la Real Academia Española), un símbol de la por, un monstre que no només espanta per les seves característiques físiques sinó que a més, té el do de convertir a tothom qui la veu en pedra (Ov. Metamorfosis, IV, 780-781), per tant seria una de les personificacions de la por. És tanta aquesta relació amb la por, que molts cops els gorgoneia han estat confosos amb representacions de Fobos, el déu de la por (Aguirre 1998: 25). Per tant és lògic que, amb aquest fort caràcter apotropaic, en època romana els gorgoneia més comuns, amb el prototip hel·lenístic del segle V aC que hem esmentat anteriorment, estiguin relacionats amb el món funerari. Una altra associació d’època romana que se’n farà a partir d’època imperial és una relació amb el culte imperial i l’al·legoria del poder suprem que representa l’emperador (Aguirre 1998: 26), a més també se les relaciona com a un element de bona sort, com bé pot estar representada al fòrum de la colònia d’Emèrita

Augusta (veure fig. 5). Però és en el món funerari on s’inclou la troballa objecte d’estudi del present treball, el Gorgoneion de Provençana. 3. EL CONTEXT ARQUEOLÒGIC DE LA TROBALLA La troballa, una de les primeres mostres d’activitat de recerca arqueològica de la zona del Baix Llobregat i de la vall del mateix riu, va ser trobada a finals del segle XIX per unes obres que es van fer a la carretera propera a l’ermita medieval de Santa Eulàlia de Provençana (L’Hospitalet de Llobregat) i, en fer un rebaix dins de l’ermita se’n van trobar altres restes de terra sigillata, trossos d’opus signinum, un coll d’àmfora i monedes (l’article de Menéndez i Solías, 1985: 158 en precisa que una moneda és d’època constantiniana, vegeu fig. 6) que, sense possibilitat de més excavació (atesa la urbanització del lloc), van ser datades al voltant del segle II dC i relacionades amb l’activitat d’una possible vil·la suburbana emplaçada allà (Julià i Macias et al, 1980). Tot és així, que en una publicació posterior (Solias, 1997: 31) aquest tros d’àmfora que es troba a la zona de la possible vil·la queda datada en el segle I aC i s’esmenta que prové del sud d’Itàlia, testimoniant un comerç de vi amb aquesta zona des d’aquest segle. I és aquí, on s’hi podria aplicar un origen per a la vil·la, és a dir, una economia basada bàsicament en el cultiu de la vinya que s’exportaria en aquestes àmfores que estarien recollides en alguna zona de la costa (doncs la vil·la es trobava molt propera a la línia de costa d’aquell moment com es pot veure a la fig. 7) i portades cap a la Gàl·lia o posteriorment cap a Roma. I llavors segons la meva opinió, aquest punt on s’hi recollirien les àmfores de vi de la vil·la de Santa Eulàlia de Provençana, possiblement, a inicis del segle I dC seria un dels punts claus per a situar-hi la colònia de Barcino i se l’empraria, possiblement, com a port. Aquesta presència abans de la fundació de Barcino d’una economia agrària també està testimoniada per l’aparició (com bé s’esmenta a Solias, 1997: 31) de dues sitges d’època republicana: una trobada al desnivell que separa els barris de la Torrassa i Santa Eulàlia de L’Hospitalet de Llobregat d’època ibèrica reutilitzada posteriorment; i l’altra darrere de l’edifici Vanguard (situat just a l’altre costat del carrer Santa Eulàlia davant de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana). A ambdues sitges, junt amb rebliments d’època ibèrica, apareixen fragments de ceràmica fina de vernís negre importada de la Campània, és a dir de tipus campaniana B, que han estat datats entre el 120 i el 50 aC. A més, se sap que són la base d’un plat de la forma 5 i una vora de la forma 1 de la

tipologia de Lamboglia (De la Pinta, 1986: 210) junt amb fragments d’àmfores, dolia i tegulae. Una teoria que bé es podria explicar per a entendre perquè ha aparegut aquesta àmfora i aquestes sitges ibèriques amb materials itàlics abans de la fundació de Barcino, seria la possible localització d’una vil·la suburbana romana anterior a la fundació, que s’estengués per la via Augusta i que formés part d’una xarxa de vil·les que provindrien d’altres fundacions d’època republicana, com bé pot ser Tàrraco (Solías, 1992: 17). Però una altra teoria, que personalment sembla la més encertada, seria la localització d’un poblat ibèric a les rodalies (possiblement un emplaçament del poble dels laietans, que viurien a la zona de Montjuic o aquest establiment supeditat a un superior, estaria localitzat al petit turó sobre el que s’assenta el barri de la Torrassa) que estaria explotant el territori agrícolament amb el cultiu de la vinya i que l’estaria exportant mitjançant un contacte amb els colons romans que comencen a habitar les costes catalanes i que l’exportarien cap a les Gàl·lies, és a dir ens trobaríem amb un estadi entre el model ibèric i l’exclusivament romà, que no s’imposarà fins a la fundació de la colònia de Bàrcino entre el 15 i el 5 aC. (Izquierdo i Solías, 1993) Però això és quelcom per a explicar la localització del Gorgoneion, que hauria pogut pertànyer als terrenys propers a la vil·la que sí que segurament hi hagué en època imperial sota l’ermita medieval de Santa Eulàlia de Provençana. 5. DESCRIPCIÓ DEL GORGONEION DE PROVENÇANA El Gorgoneion de Provençana es tracta d’un medalló de marbre groguenc, en forma de disc, de mides 52 x 54 x 30 cm (Solias, 2006: 27), a l’anvers del qual es va esculpir en forma de relleu el rostre de la Gorgona Medusa, amb una cabellera abundant i dues ales sortint-li del front (fig 8) i sota la barbeta es troben dues serps nuades. (De la Pinta, 1986: 209). Presenta unes marques ferruginoses que han estat atribuïdes a elements post-deposicionals produïts per l’acció de l’aigua (fig 9) (Solias, 2006: 28). Segons Solias, 2006: 28, el Gorgoneion “forma part de la corrent d’art plebeu dins la qual s’insereixen totes les representacions escultòriques trobades a la ciutat de Bàrcino. [...] Els paral·lels per aquest tipus de representació de la Gorgona en monuments funeraris es troben a la zona Narbonesa i del sector germànic de Neumagen. [...] La representació de la Gorgona era utilitzable com a tema de clipeus i com a tal és ben aprofitat pels escultors locals de Barcino (com bé es pot veure a fig.

10). Aquests clipei, especialment si són del tipus pulvinus (és a dir l’element decoratiu que serveix per a rematar un monument a la part superior, n’és un exemple el de la fig. 11) amb front circular (com és el cas del de Provençana) queden emmarcats als altars funeraris de tipus A with barriers [...] similar als monuments que hi hauria a la via Appia de Roma”. Per tant, gràcies a aquesta inserció tipològica amb els comparatius de la zona germànica de Neumagen, es pot inserir el gorgoneion en una forquilla cronològica que va des del 120-125 dC fins a finals del segle II dC, moment en què es deixen de fer servir aquests motius, (Solias, 1997: 34) però que bé se n’hauria pogut fer servir a Hispània. Malauradament, la resta del monument funerari on possiblement hi hauria inserida la inscripció epigràfica dedicada al difunt s’ha perdut i no ha estat possible identificar el difunt (tot i les teories que més endavant esmentarem) o el tipus de família que en feia servir, però tot sembla indicar que pertanyia a una família benestant de la burgesia municipal barcinonense. (Solías, 1997: 34) El Gorgoneion de Provençana és una de les més importants troballes per a la ciutat, sent un dels testimonis arqueològics de l’època romana de la ciutat per a no dir el més significatiu i que dóna un dels primers exemples de la presència dels éssers humans al territori de la ciutat, junt amb les restes ibèriques de la Torrassa i les altres restes romanes de la ciutat. El Gorgoneion és per a la ciutat de L’Hospitalet i per al seu museu d’Història, símbol del seu passat, de la seva història i a la manera de la celebració de la Diada – com a record d’una derrota –, el Museu d’Història va assumir la imatge del Gorgoneion de Provençana com a logotip (com bé es pot veure al seu web: ). El Gorgoneion és, com s’ha esmentat, record d’una derrota doncs perquè l’exemplar ha estat exposat durant diversos anys al Museu de Santa Àgata, posteriorment va passar al Museu d’Arqueologia de Catalunya, on actualment s’hi conserva, tot i les continues peticions del Museu d’Història de L’Hospitalet i l’Ajuntament de que la peça sigui retornada a la ciutat (Solías, 2006: 27). Aquestes respostes només van rebre l’acceptació de la creació d’una còpia idèntica que actualment es pot veure exposada a la nova exposició del Museu d’Història de L’Hospitalet.

A més, el Gorgoneion va inspirar una distinció ciutadana el 2006, durant el govern de l’alcalde Celestino Corbacho amb que va ser guardonat el llavors príncep d’Astúries, Felip de Borbó (Diari de L’Hospitalet, 2006) (vegeu figura 12), doncs és pres com el símbol de l’antiguitat de la ciutat. 4. LA NECRÒPOLIS

DE LA VIA AUGUSTA AL

SEU PAS

PER

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT: TEORIES I ENTORN La societat que produí el Gorgoneion de Provençana, és com ja s’ha esmentat, la societat romana de la ciutat de Bàrcino durant el segle II dC, és a dir a l’època plena de l’Imperi, a la coneguda com “Edat d’Or” que acompanya als emperadors de la dinastia dels Antonins. Una societat que, ja acomodada a la colònia de Barcino s’estava estenent pel seu territori i l’explotava per a subministrar la ciutat d’aliments i per a un possible intercanvi comercial, testimoniat pel més que segur port que tindria la ciutat, que connectaria amb la resta de punts de la Mediterrània i que segurament també aniria Llobregat amunt cap a altres punts de l’interior (Solias, 1992: 30). Doncs bé, en aquest ager poblat de vil·les suburbanes, en aquest ager explotat agràriament (sobretot el del delta, malgrat que a les zones més properes al riu, hi ha la creença de que es tractava d’una zona d’aiguamolls i de paludisme) i fins i tot es podria haver explotat amb la ramaderia (tot i que és una suposició personal, doncs no hi ha cap estudi que ho determini). En aquest ager tan caracteritzat i tan subordinat a les necessitats de la colònia, es trobaria el transcurs de les vies que sortirien d’aquesta ciutat i anirien cap a altres punts de la península. En el recorregut fossilitzat posteriorment pel camí Real d’època medieval (Solías, 1997: 32) que sortiria de Barcelona i resseguiria el traçat de la carretera de la Bordeta (a Sants), els carrers de Santa Eulàlia i de Prat de la Riba (a Hospitalet), la carretera d’Hospitalet (per Cornellà) i que aniria per Sant Boi, Gavà i Castelldefels cap al sud. Hi ha dues teories, o bé que aquest traçat fossilitzat sigui el recorregut de la via Augusta, la via que recorria tota la costa est de la Península Ibèrica i que, òbviament, passava per Barcino fins a arribar a Gades o bé que aquest traçat fossilitzar a època medieval i testimoniat de ser-hi a època romana sigui un ramal d’aquesta via Augusta que recorreria les terres del Delta (possiblement per un desviament que passaria per un suposat port al costat sud de Montjuic, sent aquest el suposat port que es trobaria a Barcino) i que més tard s’enganxaria de nou amb el ramal principal de la via Augusta. A L’Hospitalet i en el cas del barri de Santa Eulàlia, on s’ha trobat aquest gorgoneion, el traçat fossilitzat ve remarcat i possiblement fins i tot fos

condicionat en el seu moment per l’orografia del terreny, doncs es troba paral·lel al desnivell que hi ha entre els dos blocs geològics en que es divideix la ciutat: el Samontà i la Marina. És més, la troballa ja de per si del gorgoneion, com a element funerari a la vora d’aquest traçat (doncs es va trobar a un dels costats d’aquest carrer Santa Eulàlia que s’esmentava anteriorment), indica que aquesta via, aquest camí era possiblement una via important per a arribar a col·locar-hi un monument funerari, doncs els monuments funeraris es col·locaven a banda i banda del camí principal que entrava i sortia de les ciutats, refermant aquesta necessitat dels romans de ser recordats després de la mort. De l’origen d’aquesta vil·la se’n poden deduir dues teories, una és la més acceptada i la més lògica, però no es pot descartar l’altra, doncs no en tenim suficients proves com per a afirmar-ne totalment la primera. La teoria més comuna és que l’origen d’aquesta vil·la sigui de les vil·les suburbanes que es van instal·lar a les rodalies de Barcino després de la seva fundació el segle I dC sota el patrocini de l’emperador August, a més aquesta teoria estaria reforçada per la seva presència al costat de la via Augusta (sigui el ramal principal o secundari), per la proximitat a la ciutat i la seva localització dins del que era l’ager Barcinonensis i les terres fèrtils de cultius del delta del Llobregat. La segona teoria que també hauria estat possible, tot i que no hi ha cap material que ho afirmi o negui (doncs les sitges i l’àmfora abans esmentada possiblement ens està parlant d’un poblament ibèric i no d’una vil·la romana, com ja s’ha esmentat), és que aquesta vil·la ja hi fos abans que la mateixa ciutat de Barcino, és a dir, que formés part de les vil·les que es van instal·lar per tota la costa durant aquest període entre la fundació de Tarraco i Emporiae i la de Barcino i que es situés a la vora d’aquesta via com a via que unia les ciutats que s’acaben d’esmentar. El que sí sabem d’aquesta vil·la és que va estar en ús al segle II dC i que segurament el lloc seria un punt vertebrador del territori, doncs no és casualitat que en aquest mateix punt trobem aquesta ermita romànica que és Santa Eulàlia de Provençana. De fet, se n’han fet estudis i es creu que el topònim d’origen medieval Provençana, provingui d’un topònim d’època romana que bé podria ser Provius o Proventius (Moran, 1982: 35), per tant Provençana seria la terra d’aquest Provius/Proventius i d’aquesta manera seria lògic pensar que aquesta vil·la suburbana segurament hauria pertangut a aquest barcinonense anomenat Provius o Proventius. (Pagès, 1986: 218)

Però per què és important aquesta vil·la de Proventius que hauria estat a la vora d’aquesta via, i per tant al costat del lloc on es va trobar el Gorgoneion? Perquè els investigadors que han treballat el tema pensen i tot fa indicar que el gorgoneion pertanyeria a un altre monument de dimensions superiors que conformarien potser un gran monument funerari o fins i tot part de la inscripció funerària de l’amo de la vil·la més propera, és a dir, de Provius/Proventius o d’algun dels seus descendents, que segurament haurien heretat el mateix nomen i és així com el topònim hauria estat format, doncs si tots els descendents portaven el nomen (Iglesias i Santos, 2002: 393) i per tant, en algun moment un d’ells s’hauria fet enterrar amb un monument on hi hauria fet posar un relleu de la Medusa, com a imatge que allunya el mal i propicia el bé, quelcom que tot romà voldria durant el somni etern. La societat romana tenia aquesta preocupació inherent a la humanitat, doncs des de temps prehistòrics ja hi ha aquesta preocupació per a una senyalització de la mort (com en són exemples els túmuls funeraris arreu d’Europa), per a deixar constància de la identitat del mort com són testimonis les incomptables inscripcions funeràries del món clàssic, de la seva vida, per a evitar aquest oblit que sempre ens ha atemorit, per a aconseguir la eternitat. Aquesta creença en que només dotant-se de símbols per a tenir una bona estada al Més Enllà (en el cas del món clàssic europeu, a l’Hades) d’allunyar es mals esperits i fomentar la bona sort com és la Medusa que hauria pogut coronar una inscripció funerària com les tantes altres que en parlen dels difunts, de la seva carrera política o militar i dels seus éssers estimats. 5. CONCLUSIONS A mode de conclusió d’aquest treball no resta més que esmentar que el Gorgoneion de Provençana és un dels millors representants de l’art funerari plebeu de tota l’àrea de Bàrcino trobat pel moment, i senyal d’això és la seva comparació amb la resta de gorgoneia de la ciutat com bé es pot fer al Museu d’Arqueologia de Catalunya a la seva seu a Barcelona. Desafortunadament, aquest exemplar no es troba en la seva ciutat d’origen, fet que realçaria encara més aquest caràcter que posseeix com a identificar d’un passat comú que és com es vol fer servir en aquest ús logotípic de la peça arqueològica. Per tant, un bon ús de l’arqueologia és el seu estudi objectiu i és el tractament que té en l’exposició en la que s’hi troba permanentment. Tot i així, com a hospitalenc trobo una llàstima que

no estigui a la ciutat i que amb la còpia que hi ha al Museu d’Història de L’Hospitalet no hi ha prou. Tot i així, el gorgoneion s’hauria d’entendre dins d’un context més ampli dels monuments funeraris de tot el litoral urbà català, molt malmès per la massiva urbanització que ha patit i que pateix dia rere dia i una millor comparació tant estètica i arqueològica és necessària amb els seus equivalents a la zona germànica de Neumagen. A més, no s’ha d’oblidar que és un dels elements funeraris que segurament es trobarien a banda i banda de la via Augusta al sortir de Barcelona, així doncs s’hauria d’entendre també dins d’aquest context de monuments funeraris de la via Augusta, estudi que també cal. Dos aspectes necessaris més pel que fa al Gorgoneion de Provençana, seria una excavació en condicions, tot i la massiva urbanització de la zona de l’ermita de Santa Eulàlia de Provençana, intentant cercar estructures constructives que pertanyin a aquesta vil·la suburbana de Provius/Proventius o al voltant del traçat d’aquesta Via Augusta o del seu ramal i potser trobar, qui sap, el cos del monument funerari al que pertany el Gorgoneion o més restes funeràries d’aquest traçat suburbà. Per últim, una senyalització del lloc de la troballa amb una explicació sobre la peça arqueològica i la seva rellevància i inserció dins del discurs històric de la ciutat també seria necessària. Tot i així, donada la dolenta situació patrimonial actual de L’Hospitalet de Llobregat, que no produeix excavacions arqueològiques preventives a zones potencialment importants pel que fa al fet de troballes arqueològiques com és aquest desnivell entre els dos terrenys geològics de la ciutat que segueix en paral·lel no només el traçat d’aquesta via romana sinó també el Camí Real d’època medieval, per tant, el més segur seria trobar nombroses restes arqueològiques d’ambdues èpoques però això no és així, malauradament. Així doncs, concloc aquest present treball que la peça del Gorgoneion de Provençana podria estar compresa i entesa dins d’un context arqueològic més ampli, però la mancança de sensibilitat per l’arqueologia a la zona on es va trobar és l’única culpable de que el misteri del Gorgoneion de Provençana encara resti per desenterrar.

6. BIBLIOGRAFIA Fonts consultats: Arxiu Històric de L’Hospitalet de Llobregat. AGUIRRE, Mercedes. “Las gorgonas en el Mediterráneo occidental”. A Revista de Arqueología. Núm 207. 1998. pp 22-31. DE LA PINTA, Jorge. “L’Hospitalet en época romana”. A Comunicació a la XXXI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Vol 1. Centre d’Estudis de L’Hospitalet, L’Hospitalet de Llobregat, 1986. DICCIONARIO DE LA REAL ACADEMIA ESPAÑOLA. Apotropaico. ESQUIL. Prometeo encadenado. Traducció de PEREA, B. Editoral Gredos, Madrid, 1981. HESÍODE. Teogonía. Traducció de PÉREZ JIMÉNEZ, A. i MARTÍNEZ DÍAZ, A. Editorial Gredos, Madrid, 1982. HOMER. La Ilíada. Traducció de SEGALÀ, Luís. Editorial Bruguera, Barcelona, 1979. IGLESIAS, José Manuel; SANTOS Juan. “Vademecum para la epigrafia y numismàtica latinas”. 3era edición revisada. Santander, 2002. IZQUIERDO i TUGAS, Pere; SOLÍAS i ARÍS, Josep Maria. “El Baix Llobregat en època ibèrica i romana”. A I Jornades de recerca històrica i social del Baix Llobregat. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona: 1993. MORAN Ojerinjauregui, Josep. “Els noms de lloc al Baix Llobregat – Miscel·lània de toponímia històrica a la comarca”. A I Jornades d’estudis sobre el Baix Llobregat. Centre d’Estudis comarcals del Baix Llobregat, Martorell, 1982. OVIDI. Les metamorfosis. Traducció de PARRAMON, Jordi. Quaderns Crema, Barcelona, 2008. PAGÈS, Montserrat. “Santa Eulàlia de Provençana”. A Comunicació a la XXXI Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos. Vol 1. Centre d’Estudis de L’Hospitalet, L’Hospitalet de Llobregat, 1986. RIVERO GARCÍA, Fernando. “De Prometo a la Guerra de Troya: un nuevo viaje por los mitos griegos”. Editorial Alianza, Madrid, 2011. SOLÍAS, Josep Maria. “El gorgoneion de Provençana”. A Paraula de Medusa. Catàleg de l’exposició. Museu d’Arqueologia de Barcleona (editor) i Museu d’Història de L’Hospitalet, 2006. SOLÍAS, Josep Maria. “La romanització del Baix Llobregat”. Quaderns de divulgació: La Sentiu. Museu de Gavà. Núm 18. 1992. SOLÍAS, Josep Maria. “Prehistòria i història antiga” pp 27-36. A L’Hospitalet: una síntesi de passat com a eina de futur. Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1997.

7. ANNEX

Figura 1. Pintura en oli de nom Medusa del pintor italià Caravaggio on es representa l’Ègida de la deesa Atena, amb el cap de la gorgona inserit. Florència, Galeria Ufizzi. .

Figura 2. Pixis arcaic on es troben representades les tres germanes gorgones (amb Medusa decapitada de la que neixen Pegàs i Crisaor), Perseu, i els déus Hermes i Atena. 525-475 aC Paris, Museu del Louvre.

Figura 3. Olpa del Pintor d’Àmasis amb un panel central representant Medusa junt amb Perseu i Hermes. 550530 aC. Londres, Museu Britànic.

Figura 4. Detall d’un paviment d’època altimperial que representa Medusa com una dona jove i bonica amb el cabell de serp i ales al front. Atenes, Museu Arqueològic Nacional.

Figura 5. Detall del clipeus de Medusa al fòrum d’Emèrita Augusta (Mèrida). Font:

Figura 6. Traçat de les diverses vies i camins que recorrien el curs inferior del Llobregat. Destacada la Via Augusta. Font: Solías, 1992: 29

Figura 7. Dibuix de com seria la línia de costa de la zona del delta del Llobregat a època romana. Font: http://kuanum.blogspot.com.es/2012/10/el-gorgoneion-de-provencana.html

Figura 8. Detall de les ales que li surten del front al Gorgoneion de Provençana exposat al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Font: http://kuanum.blogspot.com.es/2012/10/elgorgoneion-de-provencana.html

Figura 9. El Gorgoneion de Provençana tal i com està exposat al Museu d’Arqueologia de Catalunya. . Font: Daniel Sáez.

Figura 10. Gorgoneia de tipus pulvinus exposats al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Font: Daniel Sáez.

Figura 11. Pulvinus ornamental conservat al Museu Britànic de Londres. Font:

Figura 12. El príncep Felip (actual rei Felip VI) d’Astúries el 2006 rep a L’Hospitalet una distinció ciutadana com a Visitant Il·lustre inspirada en la Medusa de Provençana. Hemeroteca del diari de L’Hospitalet: