El fons Lluís Pasqual de la Biblioteca del Teatre Lliure

EL FONS LLUÍS PASQUAL DE LA BIBLIOTECA DEL TEATRE LLIURE

ANABEL DE LA PAZ GONZÁLEZ TREBALL FINAL DE MÀSTER MÀSTER DE BIBLIOTEQUES I COL·LECCIONS PATRIMONIALS. UNIVERSITAT DE BARCELONA

El Fons Lluís Pasqual de la Biblioteca del Teatre Lliure Treball Final de Màster
 Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials Anabel de la Paz González 
 NIUB 14247844
 Tutora: Maria Elvira i Silleras

Facultat de Biblioteconomia i Documentació Universitat de Barcelona Curs acadèmic 2015/2016


Com citar aquest document: Paz, Anabel de la. (2016). El Fons Lluís Pasqual del Teatre Lliure (Treball final de Màster no publicat). Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació.

Aquest' document' té' com' a' referència' el' manual:' Publication+ manual+ of+ the+ American+ Psychological+ Association+ (2010).' Washington,' DC:' American' Psychological'Association,'la'versió'adaptada'de'la'Universitat'de'Vic'H'Universitat' Central'de'Catalunya'(6a'edició)'i'la'ISO'690.' Qualsevol'reproducció'de'fragments'només'es'pot'realitzar'amb'Qinalitats'docents' o'd’investigació,'i's’ha'd’indicar'la'font'i'el'nom'de'l’autor'de'l’obra.' !

Sumari Agraïments

1

Resum

2

Llista d’abreviaturas

4

Llista d’il·lustracions

5

Introducció

6

Objectius

7

Metodologia

8

1. Estat de la qüestió dels arxius personals

10

2. El Teatre Lliure

16

2.1 Breu historia del Teatre Lliure

17

2.2 Edificis que el formen

20

2.3 Un teatre privat amb vocació de teatre públic

20

2.4 Gestió del Teatre Lliure

21

2.5 Funcions del Teatre Lliure

22

2.6 Col·leccions al Teatre Lliure

26

3. El productor: Lluís Pasqual

28

3.1 Aproximació biogràfica

29

3.2 Facetes professionals

34

3.3 Reconeixement social

45

3.4 Relacions

45

4. El Fons Lluís Pasqual

48

4.1 Abast i contingut

48

4.2 Historia del fons

50

4.3 Dades sobre l'ingrés

50

4.4 Volum i suport

51

4.5 Característiques físiques i requeriments tècnics

51

4.6 Nous ingressos

52

4.7 Documentació relacionada

53

5. Intervencions

59

5.1 Intervenció en la Biblioteca de Lluís Pasqual

59

5.2 Intervenció en el Fons Lluís Pasqual

62

A. El cartells polonesos

63

B. Documentació dels espectacles

67

C. Les fotografies

71

5.3 Organització (classificació i ordenació)

72

5.4 Descripció

75

5.5 Preservació i conservació

82

5.6 Difusió actual i perspectives futures de difusió

84

Conclusions

87

Bibliografia

91

Annexos

96

Annex 1: Quadre de classificació del Fons Lluís Pasqual

96

Annex 2: Llistat de punts d'accès

101

Annex 3: Quadre de donació

104

Annex 4: Descripcions

1-14

Agraïments No m'atreviré a equiparar la meva curiositat amb la de Pandora, quan va rebre de Júpiter la caixa tancada, o amb la d'Ariadna, l'esposa de Barbazul, quant va obrir la porta prohibida per conèixer la veritat. Però, des del primer contacte amb el llegat documental de Lluís Pasqual, m’he convertit en còmplice, posició que m'ha permès la immersió en el seu recorregut personal i professional. El gest d’obrir una capsa és una celebració com una cerimònia per deixar veure/conèixer la inspiració, la creativitat i la intimitat del productor.

Aquest treball no l’hauria pogut fer sense el suport i la confiança del Teatre Lliure, la seva Direcció i d’especial a Lluís Pasqual, els quals estic profundament agraïda.

També vull agrair l’ajuda i el suport de tot l'equip del Teatre Lliure, en especial a Mercè Sindreu, Maria Zaragoza, Alícia Gorina, Jordi Ferrón, Carles Cano, Juan Carlos Olivares, Juan Carlos Martel i Pau Carriò. Com també a Neus Garriga de l'Institut del Teatre; i a les meves companyes de màster, Rosa Isart, Sílvia N. Gómez i Itziar Iturzaeta; Carolina Ariza per les seves traduccions durant la meva visita a la Bibliothèque nationale de France (BnF); Anna Rubió per les traduccions del polonès i en especial a Maria Elvira, directora d’aquest treball, per la seva paciència i dedicació.

1

Resum La finalitat d'aquest treball és analitzar, organitzar i descriure el fons i la biblioteca de Lluís Pasqual (Reus, 1951) actualment conservats a la Biblioteca del Teatre Lliure. Lluís Pasqual, personatge de l’actualitat i home de teatre (destacat com a director, escriptor, gestor de teatre, professor i comissari de projectes tan importants com la Ciutat del Teatre i la Fundació del Teatre Lliure) és ben conegut per la seva activitat fonamental en la reconstrucció del teatre català, espanyol i europeu i també per ser un dels responsables de la reedificació cultural de la societat actual; en aquest sentit la seva aportació va ser i segueix sent excepcional.

La seva vessant més coneguda i desenvolupada és la de director escènic, tant de teatre com d’òpera. Els seus muntatges han nodrit els escenaris d’arreu, sempre amb èxit de públic i de crítica. Ha treballat al Piccolo de Milà, al Teatro San Martín de Buenos Aires, al Teatre Arriaga de Bilbao, entre molts altres. Ha dirigit obres de Federico García Lorca, Carlo Goldoni, Anton Txèkhov, William Shakespeare, Harold Pinter, Samuel Beckett i molts altres. Com a reconeixement del seu treball ha rebut nombrosos premis i condecoracions, entre els quals el Premio Nacional de Teatro y Danza, Cavaller de l’Ordre de les Arts i les Lletres de França, Premi Ciutat de Barcelona, Creu Sant Jordi i Premio Nacional de Teatro del Ministeri de Cultura espanyol, per citar els més coneguts. Lluís Pasqual ha salvaguardat molta de la documentació derivada tant de la seva activitat, tant intel·lectual i d'oci com de la professional; aquesta documentació, el seu fons personal, permet conèixer i comprendre la seva trajectòria, les seves produccions artístiques i també la història del teatre contemporani. L’estudi i organització d’aquest fons permet fer una aproximació a l’estat de la qüestió dels fons personals en general (a escala institucional i privada) i també conèixer les especificitats i diferències de la documentació teatral i les dificultats concretes de la seva gestió.

2

Aquest treball a més d’oferir teoria sobre el que s'ha esmentat inclou l'explicació de totes les tasques pràctiques d’organització i descripció que s’han portat a la pràctica després de reflexionar sobre les decisions que calia prendre. En concret, aquest treball desenvolupa aspectes de la legislació actual que afecta els fons personals; l’aplicació dels mètodes de control i valoració més adients per a aquests tipus de fons; la tria i eliminació de la documentació; l’aplicació d’eines normalitzades de descripció, l'elaboració d’un quadre de classificació per al Fons Lluís Pasqual (FLP). A més, també s’ha treballat en la preparació del fons per a la donació oficial al Teatre Lliure (TLL), lloc en el qual ja es troba actualment.

Finalment, per tal d'afavorir el coneixement del Fons Lluís Pasqual, s’ofereix una proposta de difusió utilitzant AtoM, Access to Memory (anteriorment, ICA-AtoM), plataforma que incorpora les normes internacionals de descripció arxivística del Consell Internacional d’Arxius (CIA) i que alhora permet difondre el fons a través d'Internet i així multiplicar-ne el coneixement afavorir-ne la utilització i assegurar-ne la preservació.

Paraules clau: arxius personals; documentació teatral; fons arxivístics patrimonials; Lluís Pasqual; directors i productors teatrals; direcció d’escena; NODAC; ISAD (G); ISDIAH; ISDF; ISAAR(CPF); Teatre Lliure.

3

Llista d’abreviaturas AACR2

Regles de Catalogació Angloamericanes (2a ed.)

BnF

Bibliothèque nationale de France

CANTIC

Catàleg d’autoritats de noms i títols de Catalunya

CCUC

Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya

CDU

Classificació Decimal Universal

CEDOA

Centre de Documentació i Arxiu (de la SGAE)

CIA

Consell Internacional d’Arxius

CSUC

Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya

FLP

Fons Lluís Pasqual

ISAAR(CPF)

Norma Internacional sobre els Registres d’Autoritat d’Arxius relatius a Institucions, Persones i Famílies

ISAD(G)

Norma Internacional General de Descripció Arxivística,

ISDF

Norma internacional per a la descripció de funcions

ISDIAH

Norma internacional per descriure institucions que custodien fons d’arxiu

LEMAC

Llista d'encapçalaments de matèria en català

LENOTI

Llista d’encapçalaments de noms i títols de la Biblioteca de Catalunya

MAE

Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques

MBCP

Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials

NODAC

Norma de Descripció Arxivística de Catalunya

SGAE

Sociedad General de Autores y Editores

TFM

Treball Final de Màster

TLL

Teatre Lliure

4

Llista d’il·lustracions Portada Lluís Pasqual a la biblioteca de casa seva1 Figura 1 Projecte del nou TLL fet per Manuel Núñez, seguint les directrius de Fabià Puigserver per a l’arquitecte Francesc Guàrdia Figura 2 Portada del projecte arquitectònic La Ciutat del Teatre Figura 3 Actors de la Compañía Nacional de Teatro Clásico i de la Kompanyia Jove del TLL assajant El Caballero de Olmedo Figura 4 Lluís Pasqual amb la seva tia Lolita Figura 5 Lluís Pasqual durant el viatge a París en 1974 Figura 6 Lluís Pasqual durant la cerimònia d’acomiadament del càrrec com a director del Teatre Nacional María Guerrero a Madrid Figura 7 Ana Lizarán, Josep Maria Flotats, Lluís Pasqual i dos actors durant l’assaig La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra al Teatre Lliure, 1978 Figura 8 Giorgio Strehler amb Lluís Pasqual durant l’assaig del Público al Teatre Piccolo de Milà Figura 9 Assaig de l’obre El Público al Teatre Piccolo de Milà Figura 10 Caixes del FLP i part de la Biblioteca de Lluís Pasqual abans de les intervencions Figura 11 Cartell del Teatre Współczesny de Breslau, anteriorment conegut com el Teatre del Jove Espectador i Teatre de Varietats Figura 12 Cartell de Bohdan Bocianowski per a la campanya iniciada per l'Agència d’entreteniment de l’Estat polonès (ZPR) que promovia el circ (Cyrk) Figura 13 Tres actors durant la representació de Comedia sin título al Teatro Nacional María Guerrero, 1989 Figura 14 Els intèrprets Jordi Bosch i Bea Segura durant la funció de Blackbird al Teatre Lliure, 2013 Figura 15 Cartell de l’espectacle El Publico de la mà de Lluís Pasqual al Théâtre de l'Europe de París Figura 16 Disseny del vestuari de La Traviata dirigida per Lluís Pasqual en el Festival de Salzburg Figura 17 Fotografia de Manolo Núñez Yanowsky i Fabià Puigserver Figura 18 Estat actual del FPL desprès de l’ordenació física Figura 19 Procès de neteja en sec dels cartells Contraportada Lluís Pasqual durant la cerimònia d’acomiadament del càrrec de director del Teatre Nacional María Guerrero a Madrid 1Nota:

Totes les imatges han estat extretes del FLP. 5

Introducció Segons Josep Fernández Trabal (2009), de l’Arxiu Nacional de Catalunya, “entenem per fons personal el conjunt de documents, de qualsevol tipologia i en tota mena de suports, creats o aplegats per una persona en el curs de la seva trajectòria vital, com a resultat de les seves activitats privades i públiques” (p.17). Encara que aquesta definició sembla vincular els arxius personals només al món dels arxius, la realitat és que els fons personals acompanyen les persones sempre ja que realitzar les activitats de la vida diària no és possible sense documents. Posteriorment els fons poden passar a un arxiu on constituexin un grup tan variat com les pròpies persones. En general els fons personals acaben en institucions públiques o privades, quan el seu productor ha mort però en el cas del fons de Lluís Pasqual ha arribat quan aquest està encara viu, el que és un avantatge gran per al seu tractament.

El FLP, com altres fons personals, es trobava en el TLL sense que ningú el tractés professionalment a causa de la manca de mitjans. De fet, la gran varietat d'arxius personals, la seva dispersió en múltiples institucions -sense comptar els que encara romanen en mans dels seus productors o els seus hereus-, el seu elevat nombre i la manca de tractament d’un percentatge molt elevat fan que es desconegui la seva existència i que sigui gairebé impossible el seu tractament professional i conseqüentment la seva consulta i difusió.

Aquest Treball de Fi de Màster (TFM) explica el treball realitzat en el procès de conèixer, classificar, ordenar i descriure el fons esmentat per tal d'assegurar la seva difusió i preservació. Aquest TFM, reprèn un treball fet i aporta la utilització de les noves tecnologies i Internet que ofereixen nombroses possibilitats i alhora plantegen la necessitat d'una normalització en els processos de control, tractament i descripció dels fons personals. Igualment ha tractat de desenvolupar una metodologia de tractament adequada per al fons esmentat que permetrà la seva consulta tant per part del productor com per estudiosos interessats i la seva difusió a través d’Internet si el productor les permet.

6

Objectius L’aspiració d’aquest treball, donada a la manca d’un manual sobre el tractament dels fons personals, és mostrar la metodologia creada i adaptada, seguint els estàndards i les pautes existents, per al tractament dels arxius en general i dels personals en particular. Els objectius específics d’aquest TFM són: 1.

Conèixer la teoria requerida per a iniciar una intervenció professional en un fons personal i aplicar-la tot establint prèviament els objectius i les prioritats.

2.

Aplicar els coneixements i de les habilitats adquirides durant el MBCP per a resoldre problemes en l’entorn del TLL proposant actuacions clares i pertinents.

3.

Analitzar el TLL per tal d’identificar les seves activitats i funcions i entendre la documentació teatral que genera.

4.

Elaborar una descripció normalitzada del FLP, aplicant les normes internacionals amb algunes petites modificacions que faciliten la recuperació de la informació.

5.

Identificar les possibles peculiaritats dels fons de professionals de l'art de l'espectacle.

6.

Classificar, ordenar i catalogar la biblioteca personal de Lluís Pasqual.

7.

Preparar la documentació necessària per a la cessió oficial del FLP a l’entitat que l’acull des de fa dos anys, el TLL.

8.

Proposar plans per a la gestió i la difusió del FLP que incloguin les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies i Internet.

9.

Comprovar l'aplicació de la legislació relativa al patrimoni cultural i específicament als arxius personals per part del TLL i en concret la que es relaciona amb els drets de propietat intel·lectual, la gestió de drets d'autor, la protecció de dades personals, i altres qüestions jurídiques, relatives a l’accés i difusió dels documents patrimonials.

7

Metodologia La metodologia emprada en aquest TFM ha consistit en la revisió bibliogràfica de les bases teòriques que fonamenten el treball i l’anàlisi de tots aquells centres de documentació teatrals més remarcables d’àmbit català, estatal i europeu. A més s’ha visitat el Museu de les Arts de l’espectacle de Barcelona, vinculat a l’Institut del Teatre, el Département des Arts du spectacle de la Bibliothèque National de París, l’Arxiu Joan Miró i l’Arxiu Josep Lluís Sert a la Fundació Miró de Barcelona.

A més de la informació teòrica obtinguda en literatura professional, fonts documentals i visites, s’ha comptat en tot moment amb l'opinió de Lluís Pasqual i s'han respectat les seves decisions i opinions respecte al tractament de la seva documentació. També s’ha tingut en compte les opinions i els coneixements de Jordi Ferrón, secretari personal de Lluís Pasqual.

Per tal de conèixer el món del teatre, vaig assitir al curs titulat Els Oficis del Teatre format per vuit lliçons impartides, entre novembre de 2015 i març de 2016, per professionals del TLL: Lluís Pasqual, director del Teatre i director artístic; Clara Rodríguez, sotsdirectora; Aurora Rosales, adjunta a la direcció artística; Marta López-Orós, directora de producció; David Vericat, director de comunicació; César Fraga, director tècnic d’escenari; Maria Rosales, cap de regidoria; i Juan Carlos Martel, ajudant de direcció artística. Totes elles em van oferir la possibilitat de conèixer el teatre per dins i entendre tots els seus processos i la gent implicada; així he pogut identificar les necessitats documentals i conèixer les funcions i els documents que produeixen.

La primera aproximació al FLP va ser gràcies al treball de curs realitzat amb l'Itziar Iturzaeta Goikoetxea per a l'assignatura Fons personals patrimonials impartida per Maria Elvira. Durant la seva realització vam veure la riquesa de la documentació i el volum de treball que requeria tractar un fons d'aquelles característiques. Per aquest motiu vaig decidir continuar el seu tractament en el TFM obligatori de final del MBCP. La primera tasca d’aquest treball va ser observar l'organització de l'arxiu i intentar entendre els criteris (mínims) que havien aplicat el productor i el seu secretari personal. Després vaig continuar el

8

registre2 de dotze capses iniciat per Esther Lázaro, a petició de Lluís Pasqual. Malgrat que aquest registre parcial es va fer sense criteris professionals va proporcionar una visió del conjunt del fons en els aspectes físic i intel·lectual i va facilitar la realització d’un quadre de classificació i decidir el tipus d’ordenació més convenient. Aquesta descripció va permetre també accedir als documents registrats, tot i que l’accès resulta lent.

Paral·lelament es va realitzar una relació cronològica exhaustiva de totes les obres de teatre dirigides per Lluís Pasqual des de 1968 fins avui dia. També es va fer una relació de les direccions escèniques d'òpera. Cada espectacle va precedit, si és el cas, del guardó atorgat. Aquesta llista ha estat clau per tenir una idea prèvia de què podia trobar en el fons. Cal esmentar que no he trobat la documentació de tots els espectacles, perquè encara no s'ha tractat o bé perquè Lluis Pasqual encara la conserva a casa seva o en el seu despatx del TLL.

La gestió de la Biblioteca personal de Lluís Pasqual ubicada també al TLL es va iniciar l'octubre de 2014 sota el marc d'un conveni de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i el TLL i ha consistit en la descripció, classificació, ordenació i ubicació de 1222 títols tots ells consultables al catàleg automatitzat. La avinentesa d’haver d’organitzar la Biblioteca ha portat a reflexionar sobre les diferències entre els arxius i biblioteques i també sobre els nombrosos punts de contacte entre els fons documentals i les col·leccions bibliogràfiques.

2

Instrument d’informació primària més o menys detallada dels documents en les unitats d’instal·lació que acullen un fons. 9

1. Estat de la qüestió Parlar d’arxius personals, tal com diu Françoise Hildesheimer (1990), evoca la imatge estereotipada d’una massa incontrolada de paperassa polsosa. Però en els últims anys3, d’ençà de la primera jornada del Seminario de Archivos Personales (2006)4 ha hagut un increment de divulgació d’aquesta tipologia d’arxius i han sigut objecte de notícia en els diaris i altres mitjans de comunicació com la ràdio5, fets que han provocat un gran increment en el seu reconeixement com a patrimoni cultural. El fenomen ha contribuït a la consolidació de l’opinió de que els arxius personals són font clau per al coneixement de la realitat històrica de la societat. El suport als arxius personals actualment sembla general i per aquesta raó museus, biblioteques públiques i privades, i altres institucions que no tenen una gran tradició documental, com ara els teatres, han començat a rebre gestionar i difondre fons personals.

Concretament, les exposicions s'han convertit en els últims anys en un element poderós per a la difusió de diferents fons personals i es constata que el públic assistent a aquestes exposicions en llocs emblemàtics cada vegada és més nombrós; és el cas de l'exposició Fabià Puigserver: Teatre d'art en llibertat6, o la Serafí Pitarra 1864-1866 del

3

L’inici d’aquest moviment es pot assenyar a la Primera jornada del Seminari d'Arxius Personals, celebrada a Madrid del 26 al 28 de maig de 2004. En aquesta trobada es van tractar temes com la valoració cultural i la taxació dels arxius personals, la seva adquisició i la seva incorporació a les biblioteques i als arxius, l'expurgació, etc. 4

Jornada celebrada en Madrid entre el 26 al 28 de maig de 2004 per la Biblioteca Nacional de España.

5

La Tertúlia de Radio Clásica de Radio Nacional de España (RNE), va dedicar dos programes monogràfics Los archivos musicales personales y su difusión a tractar del tema amb convidats de la Biblioteca Nacional de España, el CEDOA i de la Fundación Juan March. 6

Exposició temporal organitzada per l’Institut del Teatre l’any 2012. Fabià Puigserver va estar vinculat a l’Institut del Teatre com a professor, cap del Departament d’Escenografia i membre de la Comissió Coordinadora d’Estudis. L’any 2003, el Museu de les Arts Escèniques (MAE) va rebre en dipòsit de la Fundació Teatre Lliure– Teatre Públic de Barcelona la seva obra i el seu arxiu personal. Escenògraf, figurinista, actor, director escènic, activista, promotor de les arts escèniques i de la cultura, Fabià Puigserver (1938-1991) és una figura clau en la renovació del teatre català contemporani, del Teatre Lliure i per la seva relació amb Lluís Pasqual. 10

MAE o l’exposició recent Xavier Miserachs7 al Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA) on nomès el seu arxiu personal sinò també la descripció d’aquest amb normes professionals eren part de l’exposició. Igualment en la premsa escrita cada vegada és més comú trobar, en la secció de Cultura, notícies sobre el patrimoni documental referides a fons personals, com és el cas de l’article sobre la donació de Montserrat Abelló a la Biblioteca de Catalunya8, el de la inauguració de l’exposició sobre el cantautor Raimón al museu d’ Arts Santa Mònica9, o el de l’obertura a la investigació de l’arxiu personal del President Juan Negrín 10 i el més recent sobre la gestió de l’arxiu de l'actriu Rosa Novell11 per l’Institut del Teatre.

Contrariament a la difusió en la premsa escrita, els arxius personals no troben el mateix eco a les publicacions acadèmiques. Tanmateix malgrat l’escàs número, destaquen per la seva major trascendència i per la difusió entre un públic diferent que molt sovint, per la seva professió, consulta o fins i tot organitza fons personals. De la literatura professional sobre el tema podem destacar l'article d'Alejandro Delgado Gómez (2014) que explora el concepte d’arxiu personal, palesa les dificultats actuals de molts arxius privats i emfatitza el seu caràcter tradicionalment secundari respecte als arxius públics ja que els processos arxivístics d’aquests no són adequats per als arxius personals. A. B. Espinosa Ramírez (1995)

7

Després de la mort del fotògraf, el fons va passar a ser custodiat i gestionat per les seves dues filles, que en van heretar també els drets d’explotació i l’exercici dels drets morals. A finals del 2009, el Centre d’Estudis i Documentació MACBA va entrar en contacte amb les dues hereves per manifestar el seu interès en el conjunt documental. Va començar així un procés que va culminar el 3 de febrer de 2011 amb la signatura d’un conveni de dipòsit a 25 anys i el trasllat de l’arxiu a la seu del Centre d’Estudis. El mateix dia, el MACBA va signar un segon conveni de dipòsit amb M. Dolors Tapias Gil. L’objectiu era que els fulls de contacte originals per al fotollibre Barcelona. Blanc i negre s’integressin en la resta del fons. El qual va passar a ser una exposició comissionada per Horacio Fernández en la mateixa seu del MACBA entre el 18 de setembre de 2015 i el 28 març de 2016. 8 Agencia EFE. (2015, juliol 24). El fondo de la poetisa Montserrat Abello donado a la Biblioteca de Catalunya. La Vanguardia. Consultat 25 juny 2016, des de http://www.lavanguardia.com/cultura/20150724/54434121120/ el-fondo-de-la-poetisa-montserrat-abello-donado-a-la-biblioteca-de-catalunya.html 9 Linés, E. (2012, novembre 07). El vent de la cançó. La Vanguardia. Consultat 25 juny 2016, des de http:// hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/11/07/pagina-42/90744548/pdf.html?search=archivos %20personal 10

Agencia EFE. (2011, febrer 23). Polémico Negrín: La abertura de su archivo personal permite indagar en los episodios más controvertidos de su acción política. La Vanguardia. Consultat 25 juny 2016, des de http:// hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2011/02/23/pagina-1/85934173/pdf.html?search=archivo%20personal 11

ACN. (2016, juny 02). L’Institut del Teatre ultima l’inventari de l’arxiu personal de Rosa Novell. La Vanguardia. Consultat 25 juny 2016, des de http://www.lavanguardia.com/vida/20160602/402219465276/l-institut-delteatre-ultima-l-inventari-de-l-arxiu-personal-de-rosa-novell.html

11

en el seu capítol al Manual de Archivística ofereix una metodologia per a la planificació del tractament d’aquests fons. Maria Angels Adroer (1988), en el seu article en la revista Lligall, tot i que té alguns anys, identifica les problemàtiques dels arxius privats entre els quals hi ha els personals. A nivell internacional es pot citar l’estudi de Rosemary I. Seton (1984), redactat en virtut d'un contracte amb el CIA, segons el qual els arxius personals tenen problemes bàsics en la conservació i l'accés, i també la publicació de Mª del Carmen Mastropierro (2006) que intenta fer una aportació a partir de la seva experiència en l'organització d'arxius privats i detalla la seva metodologia a través del desenvolupament de diferents estratègies per implementar-la en els arxius personals, familiars i institucionals.

A Catalunya hi ha una producció universitària molt nombrosa resultant del Màster en Arxivística, organitzat per la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Associació d'Arxivers de Catalunya i en molt menor grau del MBCP. Aquests treballs acadèmics universitaris han agafat força en el últims anys i es redacten aplicant la normativa actual i considerant la legislació pertinent. Entre altres es poden citar el de Miquel Terreu (2012) que és l’únic que està disponible en Internet, el de Mónica Arnau (2015) i els que també es presenten en aquesta Facultat de Silvia N. Gómez (2016), Rosa Isart (2016) i Rosalba Poveda12 amb les quals he tingut ocasió d‘intercanviar opinions sobre el tema; i per finalitzar, calesmentar de manera especial el TFM d’Helena Escobar (2012) que defineix i analitza, des d'un punt de vista arxivístic, els fons històrics dels teatres de la ciutat de Barcelona malgrat que no està inclós el Teatre Lliure, i exposa les principals casuístiques de custodia i conservació.

Tots els arxius personals tenen un tractament similar però dins d’aquesta similitut hi ha algunes diferències donades pels tipus de documentació i per la professió a la qual es dedicaren els seus productors. Com en aquest TFM s’està tractant la documentació d’un home de teatre important cal parlar de la documentació teatral i abans, del teatre, tenint en compte especialment les opinions i peculiaritats de Lluís Pasqual. Segons aquest, el teatre és la suma de diferents oficis els quals tenen com a resultat un art efímer (comunicació personal, 9 octubre 2015). El que no és efímer és la documentació teatral ja que en el dia rere dia d’un teatre, es generen documents d’una gran varietat des del text que escriu l'autor fins a l'enregistrament en vídeo de l'espectacle, passant pels esbossos de l'escenografia, els figurins, els materials publicitaris, els articles i noticies de 12

A aquest treball no s’ha tingut accés. 12

premsa i els expedients administratius, entre d’altres. Malauradament en el treball de cada dia també es perd molta documentació perquè no hi ha la consciencia de la seva importància futura. Dels documents que es conserven, no tots passen a l’arxiu, ja que els seus creadors no estan obligats a dipositar l’original o una còpia en l’entitat que els ha contractat i els guarden en el seu propi arxiu, per la qual cosa aquests arxius personals esdevenen un complement essencial de l’arxiu de l’entitat o entitats que els han contractat. Això passa sobretot amb els professionals contractats per fer treballs esporàdics com és el cas de traductors, escenògrafs, músics i actors. Sovint aquests guarden tota la seva producció en el seu arxiu personal i no queda cap rastre documental al teatre. Per aquest motiu els arxius personals recobren força i tal com assegura la catedràtica i escriptora Ana M. Arias de Cossío13 aquest tipus de materials és susceptible d'estudi i és bàsic per a l’història del teatre.

Tal com diu Rosa Isart (2016), els fons escènics són aquells fons relacionables amb les activitats que es porten a terme en el camp de les arts escèniques (teatre, dansa, dansateatre, circ, òpera, sarsuela, màgia…). A continuació donem un cop d'ull a algunes de les entitats que acullen documentació teatral i que he pogut visitar o parlar amb els seus responsables, tant en l'àmbit internacional, com en Espanya i Catalunya. Abans de parlar de les entitats convé esmentar la gran dificultat per a la localització de fons personals escènics ja que aquests els podem trobar tant en entitats teatrals, com en cases de particulars, biblioteques privades, públiques, universitàries i altres entitats que no sempre els difonen suficiement.

El Département des Arts du spectacle de la BNF14 el qual conserva la memòria de totes les expressions de l'espectacle viu, com ara, teatre, circ, dansa, titelles, cabaret o espectacles de carrer, i també del cinema, televisió i ràdio. Es dedica a conservar tots els tipus de documents realitzats abans, durant i després de la representació: manuscrits dels textos, correspondència, maquetes, elements dels decorats, vestuari i objectes, fotografies, documents audiovisuals, cartells, dibuixos i estampes, programes i retalls de premsa, així 13

Cita mencionada durant la presentació del llibre Arte y reto en la escena: la obra de Núria Espert que la catedràtica de la Complutense Ana M. Arias de Cossío va presentar el passat 18 de gener de 2015 en el Teatre Lliure de Montjuic, i que en la cita feia referència a l’arxiu personal de Núria Espert el qual es troba a la seva residència particular a Madrid. 14

Actualment, les col·leccions de la Bibliothèque nationale de France es reparteixen en dos emplaçaments principals: la biblioteca François-Mitterrand i la biblioteca Richelieu. La biblioteca Richelieu, es troba en el número 5 del carrer Vivienne, al centre de París, la qual és el bressol històric de la Bibliothèque nationale de France i és on es troba el Département donis Arts du spectacle. Durant la meva visita (4 d’abril del 2016) aquesta seu estava sent renovada i moltes de les col·leccions no eren accesibles. 13

com llibres i revistes. El Département acull un total de 246 arxius personals15, com per exemple el fons de Jacques Copeau (1879, París, França - 1949) professional comparable a Lluís Pasqual ja que fou actor, productor, teòric, crític i rellevant director de teatre francès, fundador del famós Théâtre du Vieux-Colombier i de la Nouvelle Revue Française, segons Albert Camus, el teatre francès es va dividir en “abans i després de Jacques Copeau”. També acull el fons personal de Georges Douay, compositor parisenc mort en 1919 i avui caigut en el oblid. Aquest fons format per de més de 50.000 documents impressos, 700 estampes o 1500 manuscrits, va passar a la BnF on va ser la base de la creació del Département dels Arts de l'espectacle l'any 1976. Una altre centre de documentació teatral amb fons personals a França és el ThéâtreAssociation de la Régie Théâtrale: Bibliothèque de mises en scène et de documentation théâtrale, associació de professionals de l'espectacle, creada l’any 1911, amb abundant documentació del segle XIX. Aquesta documentació és consultable a la Biblioteca històrica de la ciutat de París, on l'Associació ha instal·lat els seus fons. Els catàlegs de col·leccions i els inventaris dels arxius personals són consultables en línia16. A nivell de l’Estat espanyol, destaquem l’excelent feina de la Fundación Juan March, que guarda cinc arxius personals17, i el seu últim projecte és un repositori format pels arxius donats a la Fundació pels hereus Fernández-Shaw18 entre 1988 i 2002, integrats per 4924 documents. El portal “La saga dels Fernández-Shaw i el teatre líric” forma part del repositori digital de la Fundació, realitzat amb recursos propis i sustentat en eines de programari lliure sota la plataforma de gestió de recursos digitals Islandora. Segons Celia Martínez, bibliotecaria de la Fundació, és la col·lecció digital més gran del repositori digital: els 4.924 documents sumen 87.000 pàgines que s’han digitalitzat en tres diferents formats (pdf, jpeg, xml), fregant així els 270.000 documents. Aixímateix el Portal permet navegar per altres recursos en la Fundació Juan March sobre els Fernández-Shaw: conferències, concerts, estudis sobre els arxius i la bibliografia Fernández-Shaw conservada a la Biblioteca.

15

El llistat d’arxius personals es poden consultar en: Répertoire des Arts du Spectacle [Consultat el 5 d’abril de 2016]. Disponible en: http://rasp.culture.fr/sdx/rasp/document.xsp?id=f00000188&qid=sdx_q2&p=1&s= 16

El llistat de fons es pot consultar en: Des Collections précieuses sur l'histoire du Théâtre [Consultat el 5 d’abril de 2016]. Disponible en: http://www.regietheatrale.com/index/index/collections.htm 17

Arxiu Francisco Ruiz Ramón (1930-2015), Arxiu Alfonso Paso Gil (1926 - 1978), Col·lecció Luz Amalia Peña Tovar (1961 - 2010), Donació Pedro Muñoz Seca (1879 - 1936) i la Col·lecció Antonio Vico Camarero (1903 1972).

14

Seguint a nivell espanyol cal esmentar el Centre de Documentació i Arxiu (CEDOA) de la SGAE. El CEDOA s'ha vist enriquit a la llarg de la seva història amb adquisicions o donacions de fons realitzades per particulars o institucions i que integren la secció de Col·leccions Especials i Arxius Personals. El llistat d'aquestes col·leccions supera ja la trentena, i en ell hi ha majoritàriament noms d'autors musicals tot i que no falten dramaturgs i professionals del teatre: Celso Lucio, Federico Oliver, Eduardo Marquina, Francisco Serrano Anguita, Antonio Buero Vallejo i Jaime Salom. La majoria es troben a Madrid, tot i que dos d’ells estàn a la seu de Barcelona, però segons la responsable, Merce Fantova Alvarez, encara no han rebut tractament.

A nivell català destaquem, per exemple, l’Arxiu Teatral Santos a la Biblioteca de Catalunya creat per Antoni Santos Antolí (València, 1914 – Barcelona, 1986) que reuní més de 10.000 obres de teatre, inèdites i publicades partint d’un nucli inicial creat en 1957 amb 500 títols i que en 1958 incorpora fons procedents dels Arxius López, Bonnín, Cruset i Manresa, i el 1960 acollí els Arxius Morera, Parramon i Pérez. Aquests arxius estàn formats per les obres teatrals que llogaren els grups de teatre amateur i que havien recopilat els seus productors. Mencionar també que la Biblioteca de la Filmoteca compta entre els seus fons amb arxius personals, com és el cas del fons d’Adrià Gual i Queralt (Barcelona, 1872 Barcelona, 1943) escenògraf, director teatral i cinematogràfic; pintor i escriptor, o el Fons Miquel Iglesias Bonns, 1942-1988, actor, director de teatre i cinema i músic. I per últim anomenar quatre fons personals del MAE: l’arxiu d’Ernest Serrahima i Sant (1936), que va estudiar a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (EADAG) i ha treballat, com a actor i director, al teatre, a l’òpera, al cinema, a la televisió i en doblatge; l’arxiu Xavier Regàs (Barcelona, 1905-1980), prolífic autor, traductor i adaptador dramàtic i també director i productor; el fons Esteve Polls (Barcelona 1922), actor i director escènic; i especial menció al fons de Fabià Puigserver, parella sentimental i professional de Lluís Pasqual, que abarca 45 anys d’activitat des de l’any 1956 fins l’any 1991 i comprèn el conjunt de documents produïts com escenògraf i figurinista i els dibuixos originals d’altres artistes que col·leccionava.

15

2. El Teatre Lliure La informació relativa a les institucions que custodien recursos arxivístics és essencial per a l'accés dels usuaris a aquests recursos. Així doncs, la informació general relativa al TLL, tant de la seva activitat com de la seva gestió i els seus serveis, és un complement per a la visió global del fons de Lluís Pasqual i tota la documentació del TLL. La vinculació de la descripció dels documents amb la informació relativa als productors i detentors dels mateixos, és essencial per proporcionar als usuaris una visió completa dels recursos arxivístics acollits i descrits o en procés de ser-ho. Al llarg d’aquest treball utilitzo diferents normes de descripció, per una banda NODAC que proporciona directrius per a la descripció dels documents a diferents nivells (fons, subfons, sèrie, unitat documental composta i

Figura 1 Projecte del nou TLL fet per Manuel Núñez, seguint les directrius de Fabià Puigserver per a l’arquitecte Francesc Guàrdia

unitat documental simple); ISAAR(CPF) que proporciona criteris per redactar els registres d'autoritat

relatius

als

productors

dels

documents; i ISDF que ofereix indicacions per a la descripció de les funcions dels productors dels documents. A més, en aquest apartat, descric també l’entitat que conserva el fons d’arxiu, el TLL, mitjantçant la ISDIAH. La ISDIAH, creada pel CIA, és una norma internacional que proporciona criteris generals per descriure institucions que conserven fons d’arxiu, com és el cas del TLL. La informació recollida en aquest apartat és aquella que s’ha utilitzat en la aplicació d’aquesta norma. Cal esmentar que he afegit aquella informació que he anat recopilant i crec que és important per fer-se una idea amplia i exacta del context. 16

2.1 Breu historia del Teatre Lliure

Epígraf 5.3 de la norma ISDIAH

El TLL de Barcelona19, fundat el 1976, és un dels teatres més representatius de les arts escèniques d’aquest país ja que és el primer teatre estable d’Espanya. La realització d’aquest treball coincideix amb el seu 40è aniversari, el que fa pensar que és un treball del tot oportú perquè sorti a la llum l’història, fins ara guardada en la memòria dels seus fundadors: Fabià Puigserver, Lluís Pasqual i Pere Planella; tambè en la dels actors Muntsa Alcañiz, Imma Colomer, Joan Ferrer, Lluís Homar, Quim Lecina, Anna Lizaran, Josep Minguell, Domènec Reixach, Fermí Reixach, Antoni Sevilla i Carlota Soldevila; i en la dels tècnics Xavi Clot, Cesc Espluga, Ros Ribas i Joan Ponce. Molts d’ells, malauradament, ja desapareguts. La seva data de creació es pot considerar el 2 de desembre de 1976, quan en un local del barri de Gràcia, llogat a la cooperativa de consum La Lleialtat, s’estrenà l’obra Camí de nit escrita per Lluís Pasqual. Fou en aquesta estrena que el grup de directors, actors i tècnics abans esmentat va començar una nova forma d’entendre el teatre, com a un servei públic. Gràcies a l’escenari limitat que oferia l’espai de Gràcia l’espectador era el centre, els textos integraven a l’espectador i el concepte de teatre es definia com una “artesania”(Pasqual, 2015).

Després de 10 anys d’activitat, en 1987, el TLL va passar de la fórmula cooperativa a la de fundació privada, la Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, amb un equip gestor liderat per Fabià Puigserver i format per Josep Montanyès, Carlota Soldevila, Lluís Pasqual, l'arquitecte Manuel Núñez, l'advocat José María Socías Humbert i Guillem-Jordi Graells.

El 23 de gener de 1995 se signà el conveni per rehabilitar el Palau d’Agricultura construit per a l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929- entre el Ministeri d’Obres Públiques, Transports i Medi Ambient, el Ministeri de Cultura, el Departament de Cultura de 19

La forma normalitzada del nom és Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona, però en el cos del treball utilitzarem la forma abreujada i la popularment coneguda: Teatre Lliure (TLL). 17

la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Fundació Teatre LliureTeatre Públic de Barcelona; aquest Palau seria, un cop rehabilitat, la seu de la Fundació i un teatre. El dia 1 de desembre del mateix any, en la celebració del dinovè aniversari del TLL, es posava la primera pedra, en un acte públic que aplegà el món teatral català i representants de les administracions implicades en el projecte.

El 1997 Lluís Pasqual va ser nomenat Comissionat per al Projecte de la Ciutat del Teatre, una idea impulsada per l’Ajuntament de Barcelona per tal de donar un sentit global al conjunt d’equipaments teatrals de la muntanya de Montjuïc tal com reflecteix la abundant documentació que es troba al FLP referent a aquest tema.

Figura 2 Portada del projecte arquitectònic La Ciutat del Teatre

Les obres del Palau de l’Agricultura previstes i pressupostades per a tres anys s’iniciaren el 1996 però es van allargar gairebé sis per diferents motius: es tractava d’un projecte sense, pràcticament, antecedents i de gran complexitat tècnica, les administracions implicades no sempre van realitzar amb les aportacions econòmiques convingudes segons el calendari pactat, i una de les empreses constructores va entrar en crisi. Malgrat tot, Josep Montanyès i tot l’equip van aconseguir realitzar part del projecte en un termini raonable si es te en compte el seu abast. En 2001 es va inaugurá, finalment, el TLL en l’edifici del Palau de l'Agricultura remodelat i adaptat pera la nova funció. La nova seu compta amb dues sales: el Teatre Fabià Puigserver, amb un aforament per a gairebé 800 espectadors i el Espai Lliure, amb una capacitat per a 200 espectadors; ambdues sales estan equipades amb la tecnologia més avançada que permet canviar en pocs minuts la disposicióde les sales canviant de lloc l'escenari i la platea, ampliant l'aforamen i facilitant el muntatge. Aquest equipament va ser pioner en Europa i encara avui dia resulta innovador.

18

La primera seu del TLL, situada al barri de Gràcia, que fou tancada en el 2003 per tal de poder-la remodelar i adequar, es reobrí en 2010, amb el nom de Lliure de Gràcia.

Pel que fa a la direcció del TLL ha estat dirigit en diferents etapes per Fabià Puigserver, Lluís Pasqual, Guillem-Jordi Graells i Andreu, Lluís Homar, Josep Montanyès, Àlex Rigola i, en l’actualitat va tornar a dirigir-lo Lluís Pasqual.

Des de la temporada 2011/2012, Lluís Pasqual, ha adoptat una línia de programació personal apostant per un teatre més pròxim als espectadors de totes les edats i obert als nous creadors. Inicià el cicle El Lliure dels nens, començant un procés de fidelització de públic escolar i familiar amb la voluntat d'atreure els espectadors ja des de la primera edat; Biblioteca de Nudos y cuerdas o Mobydick tenen la mateixa finalitat. Pel que fa els adults, es fa incidència en acostar els grans actors al públic amb cicles de lectures dramatitzades i amb espectacles de companyies i d’artistes consagrats; exemples d’això són en 2015, l’espectacle titulat 887 de l’actor canadenc Robert Lapage o Rei Lear protagonitzat per Núria Espert. Respecte als nous col·lectius de creació joves, Lluís Pasqual posa èmfasi en la transmissió de l'ofici i la vinculació amb la realitat més immediata; n’és un bon exemple el procés de selecció d’actors i actrius per a la formació de la nova Kompanyia Lliure.

Altres formes d’apropar el Teatre al públic són les sessions Els oficis del Teatre, consistents en reunions dels espectadors amb el personal del TLL per donar a conèixer les particularitats dels oficis del teatre, i els col·loquis de cada obra, consistents en xerrades conjuntes del directors, els actors i els tècnics sobre l’obra que s’ha representat i en les quals pot intervenir el públic. Mereix menció a part, el programa Àgora LLiure-UPF, un espai de col·laboració i d’intercanvi entre el món teatral i l’acadèmic amb l’objectiu d’implicar la comunitat universitària en les activitats pròpies del teatre i, a la inversa, fer que els professionals de l’escena i el públic s’apropin a la visió i als coneixements que pot aportar la universitat.

19

2.2 Edificis que el formen

Epígraf 5.2 i 5.3.6 de la norma ISDIAH

El TLL té dues seus a Barcelona, la de Montjuïc i la de Gràcia. La primera a la plaça Margarida Xirgu, de Barcelona, a l'edifici que havia estat el Palau de l'Agricultura en l'Exposició Internacional de Barcelona (1929), i que ara és la Ciutat del Teatre de Barcelona, un ampli complex d'instal·lacions per a la formació i representació teatral que es troba situat entre el barri de la França Xica (Nord del Poble Sec) i el parc de Montjuïc.

A més de les sales de representació hi ha espais per altres activitats: exposicions temporals, un lobby del Teatre, un menjador per als treballadors, tres màquines expenedores, deu màquines expenedores d'aigua i un restaurant en la segona planta.

L’edicifi compta amb un espai destinat a Biblioteca que s’obrí en la inauguració però sense que hi hagués cap personal professional per la qual cosa no ha pogut donar els serveis propis d’una biblioteca especialitzada. Pensar en incloure una biblioteca tambè fou una de les característiques innovadores dels projecte.

L’altre seu és la antiga Cooperativa La Lleialtat, bressol del TLL. Té una única sala amb un aforament de 200 espectadors; la disposició mòbil i adaptable a les necessitats de cada producció va permetre introduir a Catalunya un nou model de creació escènica i acollir algunes de les produccions més emblemàtiques del teatre català. Es reformà entre el novembre del 2003 i el 2010.

2.3 Un teatre privat amb vocació de teatre públic Des de la creació del TLL, la fórmula escollida per a la viabilitat del projecte va ser la constitució d’una fundació de dret privat, dins de la qual un teatre independent i pretenia desenvolupés les seves activitats d’acord amb la filosofia d’ “un nou Teatre per a un Teatre nou”, entenent el teatre com una activitat continuada i acumulativa al servei de la

20

col·lectivitat. Aquestes característiques que han sigut l’ànima des de la creació del Teatre continuen vigents actualment. El TLL es va definir, des de l’inici, com un teatre privat amb vocació de teatre públic. El concepte de teatre públic és entès com un servei públic que és responsabilitat de l’administració pública. Sorgeix en el moment que l’activitat teatral no és sostenible a través dels mecanismes comercials comuns. El teatre públic té objectiu d’estar a l’abast de tot tipus de públic i no el d’obtenir beneficis, com és en el cas del teatre privat. És per això que el preu mitjà de l’entrada no ha de superar els 15 euros. I ha de ser un lloc on una comunitat, lliurament reunida, escolti unes paraules o observi un gest per acceptar-les o rebutjar-les ja que són un reflex d’ella mateixa.

2.4 Gestió del Teatre Lliure El TLL funciona des de la primavera de l’any 2001 com a Fundació, subvencionada amb les aportacions anuals de l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Departament de Cultura de la Generalitat i el Ministeri de Cultura i amb les d’una trentena de d’empreses privades com a patrocinadores. La Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona a més és administrada per un Patronat que és l’òrgan de més alt nivell i que es reuneix com a mínim dues vegades a l’any i per la Junta de Govern, formada per nou membres. Aquests dos organismes, necessaris en tota fundació, tenen una funció de representació, però l’equip que porta la direcció efectiva és el Director del Teatre i l’Equip directiu amb representants dels cinc departaments: administració, comunicació, producció, tècnic i manteniment.

La gestió dels recursos del TLL van dirigida a finançar l’activitat de les tres sales, les quals han acollit en la Temporada 2014/2015, trenta-vuit espectacles amb més de cinc-centes funcions en les quals ha treballat una plantilla fixa de seixanta professionals. El pressupost anual de la temporada esmentada és de 8.000.000 €, segons dades de Clara Rodríguez, sotsdirectora del TLL. D’aquest, un 77% del total (6.100.000 d’euros) és d’aportació pública i la resta (el 23%) son ingressos generats per recaptació de taquilla, coproduccions i aportacions d’empreses privades. Cal tenir en compte que les fundacions són entitats sense ànim de lucre el que vol dir que el seu pressupost ha de cobrir les seves despeses però no cal que generi beneficis i si els genera s’han d’invertir.

21

Les despeses en un any es distribueixen en 56% del total en despeses d’estructura (equip en plantilla, manteniment d’edificis, assegurances, llum, aigua, calefacció, etc.) i el 44% en activitats del Teatre. Aquest desajust és provocat per unes instal·lacions que actualment són molt costoses en relació a la subvenció que ha anat abaixant amb els anys; les temporades anteriors el pressupost voltava en els 10.000.000 d’euros i la Temporada 15/16 ha minvat un 25 %.

2.5 Funcions del Teatre Lliure La tasca principal del TLL és aconseguir representar una programació de qualitat en les tres sales i que en tot moment conservi “l’ànima del Lliure”, segons opinió del director artístic Juan Carlos Martel. Aquesta ha de tenir el vist i plau del Director, la Direcció artística, el departament Tècnic i el de Producció. El primer pas és la proposta de programació per a una temporada que presenta Lluís Pasqual; després cal veure si es pot portar a terme totalment considerant els requisits tècnics i econòmics que exigeix cada obra; finalment si la programació és factible es continua endavant i si no és posible fan els ajustaments necessaris en el calendari, en els aspectes tècnics i en la producció. Un altre punt a considerar per arribar a quadrar la programació definitiva de cada temporada és no duplicar la oferta teatral barcelonina per a la qual cosa observen el que es fa cotemporaniament en els teatres de Barcelona. La producció és la activitat bàsica prèvia a la representació. Se n’encarrega un equip de treball format per la Directora de Producció -actualment Marta López-Oró- i tres Caps de Producció executiva -actualment Olga Álvarez, Quico Amorós i Mercè Cervera- i una secretària de producció, Marine Zimmer. En les produccions pròpies, el TLL realitza totes les tasques que pertoquen; en les coproduccions el treball de la producció és compartit amb la Companyia convidada. En aquest cas el TLL s’encarrega sempre dels recursos econòmics i de les condicions que apereixen al contracte de coproducció pertinent que són diferents en cada coproducció. L’equip de Producció del TLL, és el que s’encarrega en aquests casos de fer d’enllaç entre la producció executiva externa i el TLL. Una excepció al mètode de treball habitual en coproduccions fou El Caballero de Olmedo obra dirigida per Lluís Pasqual gestionada i produïda pel TLL i representada per actors de la Compañía Nacional de Teatro Clásico i de la Kompanyia Jove del TLL. 22

Figura 3 Actors de la Compañía Nacional de Teatro Clásico i de la Kompanyia Jove del TLL assajant El Caballero de Olmedo

Finalment hi ha les produccions convidades consistents en representar en el TLL espectacles completament preparats per una companyia externa; és el cas de la Piedra Oscura i de Conillet representades en la Temporada 2015/2016. L’equip de Producció també s’encarrega d’exposicions fetes al TLL relacionades amb el món del teatre, és el cas de les exposicions que darrerament s’han presentat sobre l’Anna Lizaran o d’obres de Frederic Amat. Igualment l’equip gestiona esdeveniments aliens al TLL, com ara lloguer d’espais i gires de produccions teatrals, en les quals sovint el productor ha de viatjar amb la companyia, com va passar amb El Caballero de Olmedo que es va representar a Bogotà. Un altre funció del TLL és la realització de pressupost per a les obres teatrals de la temporada, activitat dividida en els següents passos: El primer pas és valorar i fer una previsió de despeses desglossada per obres, en la qual s’inclouen les despeses d’ escenografia, vestuari, utilleria, equip artístic, perruqueria i maquillatge, transports, material 23

d’assaig, assajos dels intèrprets, seguretat social, assistència al personal tècnics, músics, tècnic, sobretitulació, manteniment i un marge per als imprevistos. Les grans escenografies s’acostumen a encarregar a empreses especialitzades i es realitzen fora del TLL, per després muntar-les en el moment oportú20 . Cal esmentar que és força difícil fer un pressupost precís i ajustat, perquè el teatre és un acte creatiu en el qual apareixen sovint imprevistos que s’han d’atendre obligatòriament. Un pressupost inicial que es pensava ajustat pot variar per diverses raons: elecció dels intèrprets i els seus honoraris, encariment de possibles càstings, escenografies; necessitat de músics suplementaris. En el Caballero de Olmedo, per exemple, va caldre contractar professors de vers, de cant i d’esgrima no previstos en el pressupost inicial. El TLL intenta sempre que els imprevistos no superin pas el 7% del pressupost establert però no sempre ho aconsegueix.

El segon pas és formalitzar els contractes amb les empreses exteriors com ara les encarregades de confeccionar el vestuari o les que intervenen en la il·luminació. En definitiva, l’equip de Producció ha d’estar sempre al servei del director de cada una de les produccions teatrals, ajustant-se en el possible al pressupost establert prèviament i quan s’estrena la producció teatral, aquest equip s’encarrega de tancar-la econòmicament.

A continuació s’expliquen altres funcion bàsiques del TLL, en les quals Lluís Pasqual, com a director artístic, no té influència directe però com a gestor té responsabilitat total.

Una d’elles és la direcció tècnica, encapçalada per Cèsar Fraga, Director Tècnic d’escenari que dirigeix un equip format per vint i quatre persones que donen servei a les tres sales del Lliure, a la nau d’Olesa21 i també en el cas de gires. Cal esmentar que sovint han de contractar personal extern per poder muntar escenografies especialment complexes. Aquest Departament s’organitza en cinc diferents subdepartaments: Regidoria, Maquinaria, Il·luminació, Audiovisual/so i Sastreria. Tots ells treballen conjuntament amb l’equip artístic i l’equip de producció per planificar i organitzar les tasques respectives, distribuir-les en el 20

A més de les escenografies de la representació en curs, el TLL disposa d’un gran magatzem amb escenografies anteriors que es preveu poder-les reutilitzar més endavant, i d’un altre per guardar vestuari emprat en diferents obres. 21

Es tracta del dipòsit per a tota mena de material teatral que es troba a Olesa de Montserrat. 24

temps i atribuint-les els recursos materials i les persones per aconseguir que les obres que es representen resultin com els creadors han pensat i n’aconsegueixin així un funcionament coordinat i fluid que facilita el treball de tots. La comunicació és una de les altres funcions bàsiques del TLL i la realitza un equip dirigit per David Vericat; Noemí Alesan, Responsable de Relacions Públiques; Laia Montanyès, que se’n ocupa de la imatge i el disseny; María Zaragoza encarregada dels continguts de les publicacions: programes de mà, dossiers de premsa, web, etc.; Begoña Barrena, responsable de premsa; Mariona Montaña que responsable dels serveis de pedagogia i dels grups d’alumnes visitants i Alicia Gorina, secretaria de tot el Departament. Tots ells treballen per establir estratègies de comunicació que donin a conèixer l’activitat del TLL.

L’última funció bàsica del TLL és la gestió de la sala durant cada representació. Aquesta és responsabilitat d’Albert Minguillón, que és el Cap de sala i que està al front d’un equip format per Mireia Coromina, cap de sala de Gràcia, Ona Campillo i Eva Pachón que són les taquilleres de Montjuïc i Gràcia i deu acomodadors i els taquillers eventuals. El Cap de Sala està en comunicació permanent amb la regidora i és qui decideix el moment de tancament de sala per iniciar la representació. Abans de tancar portes reubiquen, si cal, els espectadors de les últimes files a posicions més avançades, no venudes, per tal d’afavorir els espectadors. Com a norma a les sales de Gràcia i a l’Espai Lliure no es pot accedir a la sala un cop començada la representació. A la Fabià Puigserver, quan està configurada a la italiana, es pot accedir a l’última fila una vegada ha començat la funció sempre que el director de l’obra hagi donat previament el seu consentiment. Tot i que el tancament de la sala és un tema que depèn exclusivament de la companyia, el Cap de Sala pot decidir reobrir extraordinariament la porta, un cop començada la representació.

A més el Cap de Sala i els acomodadors han d’estar pendents durant tota la representació per tal de solucionar qualsevol incident i intervenir aplicant els protocols de seguretat o de salut que tenen establerts.

25

2.6 Col·leccions al Teatre Lliure Epígrafs 5.3.7 i 5.3.5 de la norma ISDIAH

Els documents que allotja el TLL es distribueixen d’acord amb el quadre de fons següent: 1. Fons del Teatre Lliure ● Documentació administrativa ● Documentació de difusió ● Arxiu de premsa ● Col·leccions d’objectes 2.

Biblioteques ●

Biblioteca Fabià Puigserver

3500 títols

●

Biblioteca Lluís Pasqual

1222 títols

●

Biblioteca Carlota Soldevila

600 títols

●

Biblioteca Ana Lizaran

50 títols

●

Biblioteca Teatre Lliure  

50 títols

5. Arxius personals ●

Pasqual, Lluís (1968-)

●

Soldevila, Carlota (1955-2005)

18 metres lineals 6 metres lineals

El Fons Teatre Lliure està integrat per documentació produida pel Teatre en la realització de la seva activitat; concretament formen aquest fons: la documentació administrativa de totes les èpoques, material de difusió, conegut com “arxiu històric”, “arxiu de premsa” i les col·leccions d’objectes (vestuari, premis, quadres, màscares i altres). Aquesta documentació es troba en els seus respectius Departaments, tret l’arxiu històric que es troba dins la Biblioteca.

El TLL integra cinc biblioteques, la del propi teatre, la de Lluís Pasqual, la de Carlota Soldevila, la de l’Anna Lizarán i la de Fabià Puigserver, en les quals, des de l’inici del conveni de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i el TLL en l’octubre de l’any 2015, es du a terme la catalogació. Actualment hi ha més de 2100 llibres catalogats amb Epergam dels quals 1222 títols pertanyen a la biblioteca de Lluís Pasqual; i la resta a la de 26

biblioteca personal de Carlota Soldevila. Aquesta formada per 345 llibres, centrada en historia del teatre, literatura clàssica i textos dramàtics d’escriptors catalans. La Biblioteca de Fabià Puigserver, amb molts títols en polonès, encara no catalogada, malgrat que és una de les col·leccions més apreciades, els quals inclou: textos teatrals i llibres d’art que van inspirar nombrosos espectacles, col·laboracions i projectes escenogràfics que Fabià Puigserver va realitzar durant la seva vida. Esmentar que va donar el seu fons al MAE.

Finalment també s’ha d’esmentar el fons personal de la Carlota Soldevila, el qual es troba en condicions nocives per a la documentació, per això, es va començar en l’octubre de 2015 una neteja, es va emmagatzemar correctament i s’ha fet una primera descripció a un nivell molt general. El volum total de la documentació d’aquest fons és de 6 metres lineals distribuits en capses de mida mitjana i grans.

27

3. El productor: Lluís Pasqual La descripció del productor dels documents d'arxiu o l’elaboració del seu registre d’autoritat és una de les activitats essencials de tot arxiver, ja que permet interpretar més bé la documentació. Aquest procés requereix una extensa coneixença de la persona, familia o institució i del seu entorn per la qual cosa és sempre laboriós i pot no resultar massa fàcil. Permet a més relacionar els documents d’un productor que es troba en llocs diferents. Aquest és, per exemple, el cas de la documentació de Lluís Pasqual que es troba en les diferents entitats teatrals en les quals ha exercit com a factotum. En aquest epígraf incloc part de la informació del registre d’autoritat i tota aquella que afavoreix el coneixement del personatge però que segons la ISAAR (CPF) no és part del registre d’autoritat. La realització del registre d’autoritat de Lluís Pasqual ha permès descriure la seva persona com a unitat dins d'un sistema de descripció arxivístic, a més de documentar les relacions entre ell i diferents productors de documents i entre els documents creats per ell, i altres recursos que el concerneixen. Per tal de veure els registres d’autoritat de Lluís Pasqual he realitzat una cerca al Virtual International Authorirty File (VIAF) amb els següents resultats: ● Pasqual, Lluís, 1951-

Biblioteca de Catalunya, la German National  Library,

la National Library of France i la National Library of the Czech Republic ● Pasqual, Lluís 1953-

Biblioteca Nacional de España,

● Pasqual, Lluis

Library of Congress.

Totes les biblioteques indiquen correctament la forma autoritzada del nom, tot i que hi ha una discrepància en la data de naixement; segons la Biblioteca Nacional de España va nèixer el 1953 però en realitat va nèixer en 1951 tal com s’indica a la Biblioteca de Catalunya. Com a formes no autoritzades del nom figuren: Pasqual i Sánchez, Lluís; Pascual, Lluís; Pasqual, Luís. El fet que en Pasqual apareguin “q” i “c” es deu que en la dècada de 1970, va canviar catalanitzar el seu primer cognom, canviat la lletra “c” per la “q”.

28

3.1 Aproximació biogràfica Epígrafs 5.2 de la norma ISAAR_CPF

Les dades concretes i les experiències personals de Lluís Pasqual es troben recollides en diverses publicacions, entrevistes i converses però la redacció d’una biografia ha estat essencial per entendre la trajectòria i les relacions entre la documentació i cadascuna de les vivències que la produïren.

Lluís Pasqual i Sánchez va néixer el cinc de juny de 1951 a Reus, ciutat coneguda com a capital cultural de Tarragona. Aquesta tenia diferents teatres: el Fortuny, teatre gran i burgès, on actuaven companyies vingudes de tot l'Estat, que després de la guerra civil es convertí en un cinema com moltes sales municipals en aquells anys, tot i que encara es representava de tant en tant alguna obra de teatre o alguna òpera, i dos teatres més que tenien una companyia d’aficionats: el Cercle Catòlic i l’Orfeó Reusenc. El Cercle Católic era on Lluís Pasqual anava una vegada al mes per veure sarsuela, i l'altre era l'Orfeó Reusenc 22 era on Lluís Pasqual va veure els seus primers espectacles de teatre cada diumenge acompanyat dels seus pares. En aquell teatre va veure Edip, Rei i obres de Josep Maria Sagarra i Enrique Jardiel Poncela, entre altres. I en aquell teatre va ser la seva primera actuació als vuit o nou anys, en un paper de nen al Místic de Santiago Rusiñol, sobre Jacint Verdaguer. I també va ser allà on començà a fer teatre amb la companyia La Tartana.

Per entendre el recorregut de Lluís Pasqual és important saber el seu origen i la seva formació primària. La seva mare, Francisca Sánchez Abad, era andalusa, potser per això la gran estima per Federico García Lorca. La mare es casà el 1950 a Reus amb Ramón Pascual Pallessà, forner de professió. Cap dels dos havia rebut instrucció però, tal com Lluís Pasqual assegura, tenien una formació cívica i un clar sentit de la llibertat i el desig més gran era que els fills rebessin l'educació que per circumstàncies històriques ells no havien pogut rebre. En

22

Associació obrera que neix com a secció coral del Centre de Lectura, que posteriorment agafa el nom d'Orfeó Reusenc del Centre de Lectura. L'entitat tenia seccions dedicades a l'esbart dansaire, la penya d'escacs de Reus, una secció de declamació i una de teatre, a més d'una gran Biblioteca on la gent es trobava per fer conferències i on es respirava un catalanisme disfressat. 29

Lluís Pascual, germà del pare mort a la Batalla de l’Ebre23, fou una presència constant en la vida del petit Lluís Pasqual ja que, com ell, tenía també un talent especial per a les arts. Figura 4 Lluís Pasqual amb la seva tia Lolita

Quant tenia set anys, el van operar d’amígdales, provocant una asma i al·lèrgies, en específic a la farina, truncant així el seu predestinat ofici de forner. Aquest va ser el motiu pel qual començà a estudiar a l'institut públic on anaven els nois els pares dels quals no podien pagar les escoles religioses de Reus com els Salesians o els germans de la Salle. Aquella circumstància va ser una sort, ja que molts intel·lectuals i professors de la Universitat de Barcelona tenien prohibit ensenyar a centres situats a menys de cent quilòmetres de la capital catalana i sent Reus la primera ciutat amb institut molts professors prestigiosos hi treballaven. En aquells anys va rebre una educació de professors extraordinaris com Eduard

23

I per això aquesta propera temporada 16/17 s’ha programat un espectacle creat i plantejat com un "documental de teatre" a partir dels testimonis de la lleva del biberó de la Batalla de l'Ebre, 'In memoriam', dirigit per Lluís Pasqual, que aixecarà el teló de la 25a edició del Temporada Alta. La col·laboració entre totes dues institucions es completarà amb la producció 'Davant la jubilació' de Thomas Bernhard, on el polonès Krystian Lupa dirigirà actors catalans. L'obra es podrà veure primer al festival a mitjan octubre i, posteriorment, a la programació de la temporada del Lliure. 30

Valentí i Fiol, gran traductor de grec i professor de llatí, professors de literatura amb nivell alt que utilitzaven llibres prohibits i professors d'art contemporani; a les clases a més creava una atmosfera de llibertat en plena dictadura. En aquest institut, va tenir la seva primera experiència com a director de teatre: en els anys de batxillerat, un alumne, que resultà ser Ramón Gomis li va demanar que actués en el grup de teatre de l'institut; i abans de marxar a Barcelona va muntar i interpretar en Reus El conte de Nadal, de Charles Dickens, i el Barret de palla d'Itàlia, d'Eugéne Labiche.

Però va ser a la Tartana, grup de teatre independent, on va entrar de ple al teatre, amb la representació d’un collage de textos de Salvador Espriu, Ronda de mort a Sinera. Cal esmentar que desprès de la guerra, tot teatre professional, en català, va ser prohibit, tot i què quan es començà a permetre, les obres requerien el vist i plau de la censura i només es podien representar tres dies. Figura 5 Lluís Pasqual durant el viatge a París en 1974

31

En la seva biblioteca personal hi ha molt llibres adquirits a París en 1974 durant el seu primer viatge, que va fer amb sols disset anys i va durar un mes; es va instal·lar en un hotel, i va recórrer la ciutat, els seus teatres, cinemes i llibreries. Després tornà a Barcelona i estudià Filosofia i Lletres, en l’especialitat de Filologia Catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona. Lluís Pasqual que pensava ser professor de llatí no considerava la dedicació al teatre com una professió. Malgrat això combinà els estudis a l’universitat amb els de teatre l’escola Estudis Nous de Teatre. S'integrà en el Grup d'Estudis Teatrals d'Horta i estudià a Estudis Nous de Teatre-Centre d'Estudis d'Expressió, on rebé la influència de Josep Montanyès i on va conèixer Maria Aurèlia Capmany, Fabià Puigserver, el pintor Frederic Amat, l’actriu Anna Lizaran, Teresa Lozano i Joan Font. El segon any a Barcelona es va convertir en professor de veu en l’Institut del Teatre, participà a l’Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants i paral·lelament es llicencià com a alumne en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Durant aquests anys de joventut, a causa d'una explosió de gas en el pis que hi vivia, va traslladar-se a casa de Maria Aurèlia Capmany, fet que dugué la possibilitat de conèixer personatges intel·lectuals de gran renom; des d'aleshores, durant tota la seva vida, tal com assegura a l'entrevista Pasqual i Ytak (1993), va tenir la sort de conèixer persones interessants d'una forma serendipica, les quals van anar apareixent i li van fer tirar endavant i créixer. Per exemple, a Jean Genet, el va conèixer en 1980 mentre Lluís Pasqual muntava El Balcó i una simple trucada va iniciar una amistat consolidada.

Als 32 anys, el 1983, és anomenat director del Centro Dramático Nacional-Teatro María Guerrero de Madrid, càrrec que ocupà fins a 1989 substituint a José Luís Alonso. El Teatre Nacional María Guerrero havia existit durant el franquisme, però a l’arribada dels socialistes al poder van voler dotar-lo d’aquella forma de fer que el Teatre Lliure havia desenvolupat, i per això varen cridar a Lluís Pasqual. Durant sis anys va tenir carta blanca per reconstruir el teatre i obrir-lo a Europa.

El 1990 accepta la direcció de l’Odéon-Théâtre de l’Europe de París, i romangué a França durant sis anys. Paral·lelament realitzà altres treballs, com la direcció del departament de teatre de la Biennal de Teatre de Venècia els anys 1995 i 1996. 32

Tambè dirigeix, entre el 1997 i el 1999, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, el Projecte Ciutat del Teatre i, des de 1998 fins al 31 de desembre del 2000, codirigeix el TLL amb Josep Montanyès; aquest morí prematurament poc desprès, en 2002.

Figura 6 Lluís Pasqual durant la cerimònia d’acomiadament del càrrec com a director del Teatre Nacional María Guerrero a Madrid

L’abril del 2004 entra a formar part del Teatro Arriaga de Bilbao com a assessor artístic i hi impulsa el Projecte BAT, un laboratori de formació, col·laboració pedagògica i promoció i creació d’espectacles teatrals contemporanis.

El 2011 accepta la direcció única del TLL per al període 2011-2015, periode que ha estat renovat fins al 2019.

33

3.2 Facetes professionals La descripció de funcions juga un paper fonamental en l'explicació de la procedència dels documents. La descripció de les funcions o facetes professionals pot ajudar a situar clarament els documents en el seu context de producció i d’utilització; pot ajudar a explicar com i per què els documents van ser produïts i posteriorment utilitzats i quin va ser l'objectiu o funció que havien de complir. Per aquest motiu en aquest apartat s‘hi identifiquen les funcions de Lluís Pasqual. Aquesta tasca és feixuga si no es tenen coneixements previs sobre el teatre i si no es tracta la documentació i els seus productors. Les funcions identificades exercides han estat les següents:

Figura 7 Ana Lizarán, Josep Maria Flotats, Lluís Pasqual i dos actos més durant l’assaig La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra al Teatre Lliure, 1978

A. Lluís Pasqual, director d'escena teatral: Segons paraules de Lluís Pasqual, en el Cicle els Oficis de Teatre, un muntatge teatral és la suma de signes artístics, d'oficis laborals, de coherència productiva i de compromís ètic i estètic amb el concepte del procés. La funció del director és assegurar la qualitat i realització del producte teatral i per això ha de 34

prendre una opció definida i portar-la endavant. En el teatre contemporani, i el cas d'en Lluís Pasqual, el director pren decisions sobre aspectes artístics i interpretatius del text, sense respectar escrupulosament la redacció de l’autor. La tasca del director d'escena està molt exposada des de diferents costats a la pràctica artística, social o ideològica del moment.

De les funcions del director d’escena, la primera i més complexa, és sintetitzar tot un seguit de llenguatges que procedeixen de diferents territoris de la creació. El director és la persona per la qual passen totes les decisions, tant les primeres com les finals, des dels colors emprats en escena fins a la música passant pel to vocal o la il·luminació entre molts d’altres. I és la persona responsable de què l'escenificació d'una obra (teatre i òpera) sigui supervisada per tal que s’unifiquin els criteris, els esforços i en definitiva tots els aspectes de la producció i dels seus múltiples agents. Per això, per la multiciplicitat d’aspectes als que ha d’atendre el director, a les capses de Lluís Pasqual hi ha una àmplia tipologia de documents: retalls de roba dels figurins, primers esbossos de les escenografies, fotografies dels actors, partitures musicals, o retalls de premsa de versions anteriors de la mateixa obra dirigida per altres directors.

Direccions escèniques

1. Roots, d’Arnold Wesker. Tartana Teatre Estudi de Reus, 1968. 2. Antígona, de Salvador Espriu. Tartana Teatre Estudi de Reus, 1968.

Ballester. Tartana Teatre Estudi de Reus, 1971. 6. Reus, París, Londres, de Lluís Pasqual. Teatre Fortuny, 1972.

3. El barret de palla d’Itàlia, d’Eugene

5. Cançons perdudes, d’Alexandre

Labiche.

Teatre

Fortuny, 1969. 4. Woyzeck, de Georg Büchner.

7. Duploplia. Institut del Teatre, 1974. 8. La Setmana tràgica, de Lluís Pasqual.

Escola

Teatre

de

Tartana Teatre Estudi de Reus

l’Orfeó de Sants, 1975. Premi de

1969.

la Crítica Serra d'Or

35

9. Camí de nit, espectacle inaugural del Teatre Lliure, 1976.

19. Medea, d’Eurípides. Companyia Núria Espert, 1981.

10. Per no dir res, de Pau Barceló.

20. L’impromptu de Versalles, de

Escola Teatre de l’Orfeó de

Molière. Companyia Institut del

Sants, 1976.

Teatre, 1981.

11. Leonci

i

Lena,

de

Georg

Büchner, Teatre Lliure, 1977. 12. La vida del Rei Eduard II d’Anglaterra, de Christopher Marlowe, Teatre Lliure , 1978. 13. Amb vidres a la sang, de Miquel Martí i Pol, Teatre Municipal de Girona i Teatre Lliure, 1978. 14. Una altra Fedra, si us plau, de Salvador

Espriu,

Companyia

Núria Espert, 1978. 15. Les tres germanes, d’Anton Txèkhov. Teatre Lliure, 1979. Premi de la Crítica Serra d'Or 16. Rosa i Maria, de Bertolt Brecht i Miquel Martí i Pol. Teatre Lliure, 1979. 17. El balcó, de Jean Genet. Teatre Lliure, 1980. Premi Adrià Gual. Premi Josep Maria de Sagarra de la Diputació de Barcelona. 18. La hija del aire, de Pedro Calderón de la Barca. CDN Teatro Nacional Maria Guerrero, 1981.

21. Primera història d’Esther, de Salvador

Espriu.

Teatre

Municipal de Girona i Teatre Romea, 1982. 22. Duet per a un sol violí, de Tom Kempinski. Companyia R. M. Sardà, Teatre Poliorama, 1982. 23. La vida del Rey Eduardo II de Inglaterra,

de

Marlowe.

CDN

Christopher –

Teatro

Nacional Maria Guerrero, 1983. Premi Óscar Viva. Premi Long Play. Premi Espectador i Crítica. Premi Populares Boccacio 84 24. Al vostre gust, de William Shakespeare.

Teatre

Lliure,

1983. Premi de la Crítica Serra d’Or i Premi Nacional de Teatre i Dansa 25. Luces de Bohemia, de Ramón del Valle-Inclán. Odéon-Théâtre de l’Europe, 1984. 26. Un

del

últims

vespres

de

Carnaval, de Carlo Goldoni. Teatre Lliure, 1985. Premi Ciutat de Barcelona. Premi Serra d'Or

36

27. 5 Lorcas 5 - Diálogo del

36. Sans titre, de Federico Garcia

amargo, de Federico García

Lorca.

Lorca. CDN – Teatro Nacional

l’Europe, 1990.

María Guerrero, 1986.

Bertolt Brecht. CDN – Teatro Nacional María Guerrero, 1986. Premi Long Play de Teatre

Lorca. CDN – Teatro Nacional María Guerrero, 1986.

Musset,

Teatre

Lliure, 1987.

Federico García Lorca. CDN – Teatro Nacional María Guerrero i Teatro Municipal General San Martín de Buenos Aires, 1988. Cesar,

Shakespeare

de

CDN

William -

Teatro

33. Comedia sin título, de Federico García Lorca. CDN – Teatro Nacional María Guerrero, 1989. il

1991. 38. Los caminos de Federico, de

Lliure i Festival d’Avignon, 1992.

Valle-Inclán. Odéon-Théâtre de l’Europe, 1992.

vous

plaira,

de

William Shakespeare. Comédie Française, 1989. 35. Capvespre al jardí, de Ramón Gomis. Teatre Lliure, 1990.

Félix de Vega. Odéon-Théâtre de l’Europe, 1992. 41. Les estivants, de Maxim Gorki. Odéon-Théâtre

de

l’Europe,

1993.

Nacional Maria Guerrero, 1988.

34. Comme

l’Europe,

40. Le chevalier d’Olmedo, de Lope

31. Los caminos de Federico, de

32. Julio

de

39. Tirano Banderas, de Ramón del

Lorenzaccio,

de

Odéon-Théâtre

Federico García Lorca. Teatre

29. El público, de Federico García

d'Alfred

de

37. Le Balcon, de Jean Genet.

28. Madre Coraje y sus hijos, de

30. Lorenzaccio,

Odéon-Théâtre

42. Une des dernières soirées de Carnaval, de Carlo Goldoni. Odéon-Théâtre

de

l’Europe,

1993. 43. Roberto Zucco, de BernardMarie Koltès. Teatre Lliure, 1993. 44. Le livre de Spencer, a partir de Christopher Marlowe i Bertolt Brecht.

Odéon-Théâtre

de

l’Europe / Maly Theatre Sant Petersburg, 1993.

37

45. Roberto Zucco, de Bernard-

54. La nit de les tríbades, d’Olov

Marie Koltès. Odéon-Théâtre de

Enquist, reposició segons el

l’Europe –Maly Sant Petersburg,

muntatge de Fabià Puigserver

1994. Premio ADE

del 1978. Teatre Lliure, 1999.

46. Le livre de Spencer, a partir de

55. L’hort del cirerers, d’Anton

Christopher Marlowe i Bertolt

Txèkhov. Teatre Lliure, 2000.

Brecht.

Premi Max al Millor Director

Odéon-Théâtre

de

l’Europe / versió anglesa amb actors anglesos i versió francesa amb actors francesos, 1995.

García

Lorca.

La

Biennale di Venezia, 1995.

María

Odéon-Théâtre

Guerrero de

tempestad,

de

William

Buenos

Aires,

Teatro San Martín, 2000. 57. EDIPO

XXI,

d’Eurípides,

Sòfocles, Èsquil i Jean Genet.

48. Haciendo Lorca. CDN – Teatro Nacional

56. La

Shakespeare.

47. Los caminos de Federico, de Federico

Teatral

/

l’Europe,

1996.

Festival Grec,2002. 58. Mariana Pineda, de Federico García

Lorca.

Compañía

de

Danza Sara Baras, 2002. 49. La oscura raíz, de Federico García Lorca. Barbotegui, 1997. 50. La casa de Bernarda Alba, de Federico

García

Lorca.

Compañia de Danza Antonio Canales, 1997. 51. Cómo canta una ciudad de Noviembre a Noviembre. Teatre Lliure, 1999. 52. Tot esperant Godot, de Samuel Beckett. Teatre Lliure, 1999. 53. Cantonada Brossa - Diumenge,

59. La brisa de la vida, de David Hare.

Nacho

Artime

producciones, 2003. 60. Wit,

de

Margaret

Edson.

Fernando Trueba producciones, 2003. 61. Roberto Zucco, de BernardMarie Koltès. CDN - Teatro Nacional María Guerrero, 2005. 62. Hamlet, Shakespeare.

de Teatro

William. Arriaga,

2006.

de Joan Brossa. Teatre Lliure, 1999.

38

63. La

Tempestad,

Shakespeare.

de

William

Teatro

Arriaga,

2006.

73. Quitt, de Peter Handke. Teatre Lliure – CDN, 2012. 74. Blackbird, de David Harrower.

64. Aventura en el teatro - El sueño de Jone. Lluís Pasqual. Teatro Arriaga, 2007.

Teatre Lliure, 2013. 75. La casa cremada, d’August Strindberg. Teatre Lliure, 2013.

65. Mòbil, de Sergi Belbel. Teatre Lliure, 2007.

76. Els feréstecs, de Carlo Goldoni. Teatre

Lliure,

2013.

Premis

66. La famiglia dell'antiquario, de

Butaca 2013 al Millor muntatge

Carlo Goldoni. Teatro Stabile del

teatral, a la Direcció, a l'Actriu

Veneto. Teatre Romea. Festival

de repartiment per a Laura

Grec, 2007.

Conejero, al vestuari i a la

67. Edipo,

de

Sòfocles.

Teatro

Olimpico Vicenza, 2008.

77. Recordant

68. La casa de Bernarda Alba, de Federico García Lorca. TNC, 2009. 69. Donna

la

Fedra.

Teatre

Lliure, 2013. 78. El caballero de Olmedo, de Félix Lope de Vega. Teatro Pavón –

Rosita

Nubile,

de

Federico García Lorca. Piccolo Teatro di Milano, 2010.

Teatre Lliure, 2010.

Piccolo Teatro di Milano, 2011. 72. La casa di Bernarda Alba, de Federico García Lorca. Napoli Italia,

2011.

Premi Butaca al Director Teatral. Premi ADE

79. Finale di partita, de Samuel

2014. 80. Love for Shakespeare. Teatre

71. Blackbird, de David Harrower.

Teatro

Teatre Lliure, 2014.

Beckett. Napoli Teatro Festival,

70. Celebració, de Harold Pinter.

Festival

caracterització.

Lliure, 2014. 81. El

rei

Lear,

Shakespeare.

de

William

Teatre

Lliure,

2015. Premi Max 2016 a la Millor adaptació o versió d'obra teatral. Premi Butaca 2015 al Muntatge Teatral. Premi CERES 2015 al Millor Espectacle.

39

82. CrecEnUnSolDéu / Dona no reeducable, de Stefano Massini. Teatre Lliure, 2015. 83. A teatro con Eduardo, d'Eduardo de Filippo. Teatre Lliure, 2016.

B. Lluís Pasqual, director d'òpera: Lluís Pasqual assegura que no és el mateix dirigir òpera que dirigir teatre, ja que entre l’espectador i l’actor hi ha la música. És una funció molt variable i depèn del teatre de l’òpera on es vol fer la representació. A més, els cantants tenen un impuls dramàtic diferent al dels actors teatrals. El director artístic i el director d’orquestra no es comuniquen, i segueixen camins paral·lels que nomès convergeixen en el moment de l’estrena. Llavors, quan comença la primera representació, desapareix el director d’escena i el director d’orquestra queda com a únic director. Cal esmentar la preparació musical que ha de tenir el director d'escena d'òpera, que ha de treballar amb la partitura general, les particel·les i el llibret. També va comentar que en l'òpera hi ha molt pocs assajos musicals, menys que d’escena tot i ser una representació més complexa que la de teatre. El cantant que pot no tenir assimilada la partitura, depèn sempre de les indicacions del director

“Un director d’escena sord a la música, fa molt mal al món de l’òpera. No pot haver-hi divorci entre l’ull i l’orella. Un cec pot anar a un teatre d’òpera, un sord no „ - LLUÍS PASQUAL

musical, i això perjudica l’escena. Direccions escèniques d’òpera 84. Samson et Dalila, de Camille Saint-Saëns. Zarzuela, 1981.

Teatro

de

la

85. Falstaff, de Giuseppe Verdi. Teatro de la Zarzuela, 1983. 86. Don Carlo, de Giuseppe Verdi. Teatro de la Zarzuela,1985.

40

87. La Vera Storia, de Luciano

97. Peter

Grimes,

de

Benjamin

Berio. Paris Opera / Maggio

Britten. Gran Teatre del Liceu,

Musicale Fiorentino, 1985.

2004.

88. Falstaff, de Giuseppe Verdi. La Monnaie, 1987.

98. Gianni Schicchi, de Giacomo Puccini.

89. Il Trittico, de Giaccomo Puccini. Teatro de la Zarzuela 1987 / Bolonia, 1993.

Teatro

alla

Scala

Milano, 2004. 99. Tristan und Isolde, de Richard Wagner. San Carlo Napoli, 2004.

90. Il turco in Italia, de Giovacchino

100.

Don

Giovanni,

Rossini. Teatro de la Zarzuela,

Wolfgang

1989.

Teatro Real Madrid, 2004.

91. L’Enlèvement Wolfgang

au

Sérail,

Amadeus

de

Mozart.

Théâtre de Chatêlet Paris, 1991. 92. Falstaff, de Giuseppe Verdi. Òpera Amsterdam, 1994.

/Teatro

Carlo Felice Genov, 1995.

Teatro

alla

Scala

Milano, 1996. 95. Boris

Godunov,

de

Modest

Mússorgski. Òpera de Frankfurt, 1996. 96. Le Comte Ory, d’E. Scribe i CG.

Delestre-Poirson.

Rossini

Opera Festival Pesaro, 2003.

Mozart.

Boccanegra,

de

Giuseppe Verdi. Palau de les Arts Reina Sofia, 2007. 102.

Oda

prigionero

a

Napoleón

Schönberg de

i

Il

Dallapiccola.

Opera Garnier Paris, 2007. 103.

94. Gianni Schicchi, de Giacomo Puccini.

Simon

d’Arnold

93. La Traviata, de Giuseppe Verdi. Festival de Salzburg

101.

Amadeus

de

Les noces de Fígaro, de

Wolfgang

Amadeus

Mozart.

Gran Teatre del Liceu, 2008 / 2012. 104.

Tristan und Isolde, de

Richard Wagner. Teatro Real Madrid, 2008. 105.

Château

Margaux

i

La

viejecita, de Manuel Fernandez Caballero. Teatro Arriaga, 2009. Premi de la crítica operística de Barcelona

41

106.

Manon

Lescaut,

de

108.

Il Prigionero, de Luigi

Giacomo Puccini. Opera Lyon,

Dallapiccola i Suor Angelica, de

2009.

G. Puccini. Teatro Real Madrid

107.

La Donna del lago, de

Giovacchino

Rossini.

Opera

2012 - 26.

Gran Teatre del

Liceu, 2014.


Paris, 2010 / Teatro alla Scala Milano, 2011.

C. Lluís Pasqual, director de teatres: Durant a seva trajectòria ha estat director del Centro Dramático Nacional - Teatro María Guerrero de Madrid, de l’Odéon - Théâtre de l’Europe de París, de la Biennal de Teatre de Venècia, del Teatro Arriaga de Bilbao i del TLL. En el cas d’aquest últim, com a director gestor, primer de tot pensa en l’equip humà i pregunta als seus membres què volen realitzar, què els agradaria programar, i també es reuneix posteriorment amb cadascun dels directors externs que s’han ofert per a programar les seves produccions al Teatre Lliure. Com a director d'un teatre Lluís Pasqual es pregunta constantment quin paper fa el teatre en la nostra societat i sobretot i per què la gent va al teatre i què volen trobar en el teatre. La figura de Lluís Pasqual representa una forma de fer i el seu pas pels diferents centres els ha afectat i com diu Maria Delgado (2012): la seva presència va ser la influència de la modernitat.

“Desprès de la caiguda, a Europa, d’una utopia que els homes no han sabut portar a bon port, la paraula democràcia ressona amb una esperança barrejada amb escepticisme (...) Com reflectirà aquest paisatge, el teatre? En serà capaç?„ - LLUÍS PASQUAL

D. Lluís Pasqual, autor teatral: Ha escrit tres obres: La setmana tràgica a partir d’un treball amb els alumnes de l’escola de teatre, Camí de nit i Leonci i Lena; amb aquesta última va ser una experiència tan aclaparadora que va decidir no tornar a escriure perque considerava que ja ha fet tot el que podia fer en aquest camp i de moment és fidel a aquesta promesa. 42

E. Lluís Pasqual, assessor: Entre el 1997 i el 1999, per encàrrec de l’Ajuntament de Barcelona, és comissari del Projecte Ciutat del Teatre i a la fi de 1999 presenta el projecte Ciutat del Teatre, elaborat per ell mateix, en el qual proposa les línies de funcionament per al nou nucli escènic de Montjuïc, integrat pel Mercat dels Flors i les noves seus del Teatre Lliure i el Institut del Teatre. Aquest projecte tinguè la finalitat d’organitzar uns espais i unes sales per aconseguir que regni una lògica de coordinació necessària i una programació artística d'un determinat nivell, així com oferir unes estructures d'acolliment per als espectadors que resultin còmodes i funcionals. Tot i que, finalment mai es portà a terme, Lluís Pasqual treballà amb intensitat en aquest projecte i produí documentació que es troba al FLP.

teatre recorregut, va participar en publicacions

“ El teatre és la poesia que surt del llibre i es fa humana. I, fent això, parla i crida, plora i desespera„

fent les introduccions o els pròlegs i va ser

FEDERICO GARCÍA LORCA

F. Lluís Pasqual, escriptor: Escriví des de

l’adolescencia,

sobretot

poemes.

Va

participar en competicions locals que cada any s'organitzaven a Reus, en les quals va guanyar dos anys consecutius i va rebre els diplomes pertinents. Després, quan ja era un home de

autor únic d’alguns títols. També va escriure discursos i va donar moltes conferències sobre teatre. A continuació figura la llista dels documents que s'han anat trobat durant el tractament en la biblioteca i l’arxiu: 1.

Arias de Cossío, A. M., Pasqual, L., i Bonet Correa, A. (2015). Arte y reto en la escena: La obra de Núria Espert. Ediciones Cumbres.

2.

Centre de recherche sur l'Italie moderne et contemporaine, Association Goldoni européen, Pasqual, L. (1994). Goldoni, la scène, le livre, l'image : colloque organisé par le Centre de recher. Sorbonne: Université de la Sorbonne NouvelleParis III.

43

3.

Pasqual, L., Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants (1975). La Setmana tràgica. Barcelona: Robrenyo.

4.

Vega, Lope de, Bianu, Z. i Pasqual, L. (1992). Le Chevalier d’Olmedo. París: Actes Sud-Papiers.

5.

Pasqual, L. (2007). Lliçó inaugural 2006-07 : cinc raons per a una escola = cinco razones para una escuela. Mallorca: Fundació per a l'Escola Superior d'Art Dramàtic de les Illes Balears.

6.

Pasqual, L. (2006). Mòbil : comèdia telefònica digital. [Reus] : Centre d'Arts Escèniques Reus.

7.

Halliday, F. E, Pasqual, L. i Vázquez Zamora, R. (1984). Shakespeare. Barcelona: Salvat.

8.

González Fernández de Sevilla, J. M., Sanderson, J., Pasqual, L., Espert, N. (1993). Shakespeare en España : Crítica, traducciones y representaciones. Barcelona: Pòrtic.

44

3.3 Reconeixement social La trajectòria en les arts escèniques de Lluís Pasqual ha estat reconeguda des de ben aviat i ha rebut els següents premis i condecoracions: ➢ Chevalier des Arts et Lettres el 26 de novembre, atorgat per la República Francesa, 1984. ➢ Premi de la Sociedad General deAutores y Editores, 1984. ➢ Premi de Posada en Escena de la Generalitat de Catalunya, 1988. ➢ Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura, 1991. ➢ Officier des Arts et Lettres el 19 de gener, atorgat per la República Francesa, 1991. ➢ Premi de la Cambra de Comerç de París, 1995. ➢ Premi Honorífic de la CIFET del Ministeri de Cultura d’Egipte, 1995. ➢ Chevalier de l’Ordre National de la Légion d’Honneur, atorgat per la República Francesa, 1996. ➢ Premio de la Comunidad de Madrid, 2002. ➢ Premi Internacional Terenci Moix per la seva trajectòria en les arts escèniques, 2013. ➢ Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 2015.

3.4 Relacions El propòsit d'aquest apartat és conèixer i documentar les relacions amb altres institucions i persones que han estat descrites en altres registres d'autoritat o que poden figurar en la descripció de la documentació a causa de la seva relació amb Lluís Pasqual en algun moment de la vida. Conèixer aquestes relacions pot facilitar la recerca dels investigadors així com millorar les pràctiques de la gestió documental dels arxivers. El productor ha estat influenciat per diferents personatges i ha tingut relació amb moltes entitats i persones. Com no és possible indicar totes les relacions es fa una tria considerant en primer lloc l’existència de documentació produïda per elles o sobre elles i la seva importància objectiva24.

24

Cal tenir en compte que les relacions poden augmentar aquest apartat a mida que avanci la descripció del fons i el seu coneixement. 45

Figura 8 Giorgio Strehler amb Lluís Pasqual durant l’assaig del Público al Teatre Piccolo de Milà

Els elements que s'inclouen en cada relació són: la forma normalitzada del nom de la institució, persona o familia relacionada, la naturalesa de la relació25 , la descripció i la data. Totes les relacions seguiran aquesta forma i es presentan en llista ordenada alfabèticament26.

Amat, Frederic /Associativa / Artista / 1974Boadella, Albert /Associativa / Amic i company professional / 1974Capmany, Maria Aurèlia / Associativa / Amiga i companya professional / 1974-1991 Espert, Núria /Associativa / Amiga i companya professional / 1976Espriu, Salvador / Associativa / Autor referent /1978-1985 Estudis Nous de Teatre / Jeràrquica / Alumne / 1974-? Font, Joan / Associativa / Amic i company professional / 197425

Les relacions poden de ser de quatre tipus: jeràrquica, temporal (per exemple, predecessor/successor), familiar, o associativa (designa qualsevol altra classe de relació no inclosa en cap de les a dalt descrites). 26

Per tal d’indicar la forma autoritzada del nom s’ha consultat en primer lloc CÀNTIC, en segon lloc el catàleg d’autoritats del MAE i si cap dels dos figura s’elabora a partir de les Regles de Catalogació Angloamericanes (AACR2). 46

Fundació Teatre Lliure / Jeràrquica /Impulsor de la seva creació / 1976Genet, Jean /Associativa / Amic i referent / 1980-1986 Graells i Andreu, Guillem-Jordi /Associativa / Amic i company professional / 1975 Gil de Biedma, Jaime / Associativa / Fotògraf oficial del Teatre Lliure des de els seus inicis / ? Gomis, Ramon /Associativa / Amic i company professional / 1974Grup d’Estudis Teatrals d’Horta/ Jeràrquica / Alumne / 1974-? Institut del Teatre (Barcelona, Catalunya) / Jeràrquica / Professor i estudiant / 1965-1970 La Tartana Teatre Estudi/ Jeràrquica / Primera companyia de teatre / 1965-1967 Llach, Lluís /Associativa / Amic i company professional / 1976 Lizaran, Anna /Associativa / Amiga i companya professional / 1974-2013 Lozano, Teresa /Associativa / Amiga i companya professional / 1974-2013 Montanyès, Josep /Associativa / Amic i company professional / 1974-2002 Pascual Pallessà, Ramón/Familiar / Pare / 1951Puigserver i Plana, Fabià/ Associativa / Amistat, professional, personal. 1974 1991 Rigola, Àlex / Temporal /Predecessor com Director en el Teatre Lliure / Estiu 2011 Roos, André/ Jeràrquica /Professor de veu / 197? Ros Ribas, Josep /Associativa /Fotògraf oficial del Teatre Lliure des dels seus inicis /1976Sánchez Abad, Francisca /Familiar / Mare / 1951Soldevila, Carlota /Associativa / Amiga i companya professional / 1975-2005 Strehler, Giorgio/Associativa / Amic i referent / 1980-1986 Universitat Autónoma de Barcelona/ Jeràrquica / Universitat en la qual estudià/ 1974-?

47

4. El Fons Lluís Pasqual 4.1 Abast i contingut El FLP és una de les principals fonts referència per a la història del teatre català, espanyol i europeu des dels anys 60 fins a l'actualitat. Els esbossos, correspondencia, plànols, dissenys de escenografia, apunts i documents de tot tipus que han arribat permeten conèixer amb detall el funcionament de les arts escèniques i tota la producció de Lluís Pasqual. D'aquest llarg periode es pot destacar la gran evolució que experimentà el teatre en la Transició i en la primera Democràcia tant a Catalunya com a Espanya.

El FLP inclou molts projectes importants com el de la Ciutat del Teatre i la Fundació del Teatre Lliure, i permet conèixer les relacions d'amistat amb tot tipus d'artistes que participaren en aquests projectes; es tracta de personatges molt reconeguts en les arts escèniques com Fabià Puigserver, Carlota Soldevila o Pere Planella, entre molts altres.

Lluís Pasqual pertany a una generació que buscava una nova identitat i la va trobar al teatre; als vint-i-cinc anys s'embarca en el projecte del Teatre Lliure i amb trenta-dos accepta dirigir el Centro Dramático Nacional. L'experiència i el llegat de Giorgio Strehler al Piccolo de Milà són particularment interessants en la trajectòria de Lluís Pasqual com a director de teatre, tant com a gestor general i com a director d'escena; aquestes dues facetes han anat sempre unides durant tota la seva carrera.

El FLP també conté una col·lecció, molt valuosa per la seva raresa, de cartells polonesos originals que provenen dels grafistes i escenògrafs més representants de l'Escola Polonesa, mestres com Lenica, Cieslewicz, Mlodozeniec i Starowieyski, que commouen pel seu grafisme únic, simple i compromès.

Dins del FLP cal destacar la documentació produïda en el decurs de les moltes representacions de les obres Federico Garcia Lorca, poeta que Lluís Pasqual considera la seva ànima bessona i en el qual es basà per crear una llarga llista d'espectacles: El Públic, Sonetos del amor oscuro i 5 Lorcas 5, tots de la temporada Lorca del Centro Dramático Nacional (1986); Comedia sin título (1989); Haciendo Lorca (1996); Una Mirada a Lorca,

48

La oscura raíz i Cómo canta una ciudad de noviembre a noviembre, estrenats el 1998 amb motiu de l'Any Lorca.

També representà obres d’altres escriptors com Els Feréstecs de Carlo Goldoni, que fou un dels seus grans èxits, i Un dels últims vespres de carnaval que tingué dos muntages memorables en el TL i La famiglia dell'anticuario representada en l'Escala de Milà.

En 1990 el ministre de Cultura socialista francès, Jack Lang, li cridà a París per dirigir la nova etapa del Théatre de l'Odéon després del prestigiós Giorgio Strehler. Mentre dirigia a París la seu central del Théatre de l'Europe, en 1993, es produí un canvi polític en guanyar els partits de la dreta les eleccions. Aquests es qüestionaran la filosofia de Lluís Pasqual però gràcies a una campanya pública de més de cinquanta creadors de renom, no fou destituït i acabà el seu contracte a França, en 1996, amb l’obra de Federico Garcia Lorca, Bodas de sangre.

Aquell mateix any, el 1996, dirigí el Festival de Teatre de Venezia organitzat per la prestigiosa fundació Biennale di Venezia, representant la seva obra Los caminos de Federico.

Un any més tard, l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, li encarrega la direcció del projecte de la Ciutat del Teatre, que, malauradament no es materialitzà; aquest fet i altres van portar a Lluís Pasqual a dimitir de la codirecció del Teatre Lliure, la qual va assumir en 1998 Guillem-Jordi Graells. A l'abril del 2004 entra a formar part del Teatro Arriaga de Bilbao com a assessor artístic, càrrec des del qual impulsa el Projecte BAT, un laboratori de formació, col·laboració pedagògica, promoció i creació d'espectacles contemporanis.

El 2011 accepta novament la direcció del Teatre Lliure per al període 2011-2015; acabat aquest període s’allargà la seva direcció fins els 2019 i que recentment signà un nou contracte.

49

4.2 Historia del fons Epígraf 2.3. de la Normal NODAC

El FLP ha estat custodiat al domicili del productor fins que va decidir traslladar-ne gran part a principis de l'any 2014 a la Biblioteca del Teatre Lliure. Segons Carles Cano, en conversa telefónica, el fons va patir una inundació i aquest fet, posiblement, va ser el desencadenant del trasllat. Al novembre del 2014, Lluís Pasqual, va delegar en Esther Lázaro la tasca de la descripció del seu fons, activitat que no és va acabar ja que nomès va poder descriure superficialment una quarta part del fons. La seva intervenció va consistir en el descripció, mitjançant el programa Excel, del contingut de les capses, però de manera superficial i sense seguir cap norma professional; tampoc va poder fer cap intervenció per preservar i conservar el fons. A partir de desembre del 2015, l’autora d’aquest treball decidí intervenir i elaborar un treball acadèmic de finalització del MBCP. La intervenció va consistir en la neteja del material, l’ubicació en capses adeqüeades i continuant, amb criteris professionals, el treball meritori d’Esther Lázaro. Menció especial mereixen 32 cartells polonesos que van ser aplanats, netejats, desinfectats, restaurats, digitalitzats i col·locats en fundes de polièster, tal com s’explica en l’apartat Intervenció.

4.3 Dades sobre l'ingrés Epígraf 2.3. de la Normal NODAC

En 2014 el productor va traslladar el seu fons del seu domicili a la Biblioteca del Teatre Lliure, sense un document que testimoniés si era un simple trasllat, una donació o un dipòsit temporal. Actualment, com desitja formalitzar la situació dels seus documents i llibres, està estudiant dues opcions: comodat i donació. Ambdues possibilitats semblen adequades i serà el propi Lluís Pasqual qui trii, tot sabent què comporta cadascuna27.

27

Per veure aquestes dues opcions vegeu l’Annex número 3. 50

4.4 Volum i suport Epígraf 1.5 de la Normal NODAC

18 mn(82 capses), 1126 fotografies (positius; color i b/n, 68 diapositives) 32 cartells 2 discos durs SATA de 160 GB 110 disquets 28 videos (VHS) 6 CD 5 cassets

4.5 Característiques físiques i requeriments tècnics Epígraf 4 de la Normal NODAC

La majoria de la documentació en paper està guardada en capses i no presenta cap poblema de preservació. La resta de suports tambè estàn en bones condicions. Els cartells presentaven estrips als marges a causa de la baixa qualitat del paper i del que han patit durant viatges i trasllats; actualment estàn restaurants tal com s’ha especificat abans. Pel que fa als requeriments tècnics per a la seva utilització hi ha una sèrie de suports (VHS, disquets i cassetes) que no es poden utilitzar perquè no es disposa dels reproductors pertinents. En breu una empresa especialitzada hauria de fer la conversió als formats digitals més adients. Mentrestant es pot accedir al contingut dels disquets utilitzant una unitat de disquet emulador I100 I50 Korg. Finalment, per poder accedir al contingut dels discos durs es pot utilitzar un ordinador al qual conectar el disc mitjançant el cable adequat segons una explicació de l’informàtic del Teatre Lliure, José Romera. La llengüa dels documents és el català, el castellà, l’italià, el francès i el polonès; en aquesta última llegua nomès estàn els cartells. La lletra dels documents manuscrits no

51

sempre és de fàcil lectura però sempre hi ha la possibilitat de recórrer a Lluís Pasqual si es necessiten aclariments.

4.6 Nous ingressos Epígraf 3.4 Increments de la Normal NODAC

Aquest fons s’anirà incrementant amb noves transferències de la producció de Lluís Pasqual al seu fons. És previst que al llarg del 2016 ingressin com a mínim tres capses que encara romanen a la oficina de Direcció i que corresponen a la producció com a director escènic de Lluís Pasqual, durant la Temporada 15/16: la primera amb la documentació d’ El Rei Lear; la segona amb dues obres d’Eduardo de Filippo, l’Home i senyor i La gran il·lusió, i una tercera capsa amb documents de dues peces de l’italià Stefano Massini: CrecEnUnSolDéu, sobre la vida quotidiana a la franja de Gaza, i Dona no reeducable, de la periodista Anna Politkóvskaia, assassinada el 2006 per anar en contra del posicionament rus en el conflicte txetxè.

Tambè és previsible la incorporació de documents relacionats amb l’edició De la mano de Federico feta per Arpa Editores sobre Federico García Lorca que es presentà el mes de març de 2016. Igualment arribarà la documentació sobre els premis concedits a Lluís Pasqual: el Premi Max a la Millor versió o adaptació teatral concedit a El rei Lear en 2016 per la Sociedad General de Autores y Editores (SGAE) i la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya concedida en 2015 per la seva trajectòria professional i pel talent que distingeix la seva aportació a l’escena i a la cultura catalana i europea.

És d’esperar que la documentació que encara román en el domicili de Lluís Pasqual s’incorpori a la del Teatre Lliure.

52

4.7 Documentació relacionada Epígraf 5.3 de la NODAC

Existeixen documents personals rellevants que poden completar la informació sobre el productor en el fons conservats en altres institucions: Fons Fabià Puigserver, que es conserva en el Centre de Documentació i Museu dels Arts Escèniques (MAE); de la documentació generada a París, se’n pot consultar una reproducció digital en la Bibliothèque nationale de France en el Département Arts du spectacle28, i en el Piccolo Teatre de Milano la documentació dels espectacles realitzats en aquest teatre; a l’Arxiu fotogràfic personal de Josep Ros Ribas, format per fotografies que repassen els últims 30 anys del teatre català, es troben fotografies dels espectacles al Teatre Lliure dirigits per Lluís Pasqual; al Fons de l’Ajuntament de Barcelona hi ha actes i documentació sobre Ciutat del Teatre; en les sessions "Poètica i Teatre" desenvolupades en la Fundació Juan March trobem un monogràfic dedicat a Lluís Pasqual on s'inclouen els àudios de cadascuna de les sessions impartides per ell mateix a la Fundació i els vídeos que recullen diverses d’elles, així mateix inclou un perfil biogràfic i un recull dels recursos que la Biblioteca de la Fundació té sobre ell. A la Biblioteca del productor destaca l’extensa obra de María Delgado, hispanista i investigadora, professora de School Of English Drama (University of London), escriptora, amiga del productor i embaixadora de l’escena teatral d'Espanya per les seves crítiques en Contemporany Theater Review i Plays International. En 1996 va editar amb Paul Heritage In Contact with the Gods?: Directors Talk Theatre, resultat d’una reunió que realitzà l’Arts Council of Great Britain de diferents directors. Inclou entrevistes i discussions amb directors que han ajudat a donar forma al desenvolupament de teatre en els últims 20 anys: Peter Rierol, Peter Stein, Augusto Boal, Jorge Lavelli, Lev Dodin i Lluís Pasqual, entre altres. En 2000, María Delgado entrevista Lluís Pasqual sobre la seva estada a París i el resultat d’aquesta entrevista es publicà en una col·lecció d'assajos que examinen la creació i el desenvolupament de comunitats d'actors, directors, dissenyadors i dramaturgs a París des de la dècada de 1960. Lluís Pasqual va ser un exemple de la disposició de la ciutat per donar la benvinguda a influències internacionals, fins i tot contractant estrangers per a càrrecs influents en teatres importants. Aquest examen revelà que moltes de les tendències més 28

La cerca realitzada ha estat realitzada en la Catalogue Géneral de la BnF i en el catàleg Gallica, el terme normalitzat utilitzat ha estat: Pasqual, Lluís (1951-…) 53

importants i noves en l'art de teatre han estat el resultat directe d'aquella combinació creativa d'influències de tot el món.

Figura 9 Assaig de l’obra El Público al Teatre Piccolo de Milà

La mateixa María Delgado (2003), més tard, publicà les seves opinions sobre el teatre ibèric modern a partir de l’exàmen de: Margarita Xirgu, Enrique Rambal, María Casares, Nuria Espert, Lluís Pasqual i La Cubana; ofereix una interpretació nova de la cultura teatral de Catalunya i dels seus impulsors. A la part dedicada a Lluís Pasqual, pàgines 182-224, hi ha una extensa biografia. En 2012, l’autora esmentada s'aventurà en escriure una història del teatre a Espanya, presentant rellevants entrevistes Núria Espert, Lluís Pasqual i Juan Mayorga; en elles els entrevistats ajuden a recrear un teatre espanyol dins d'un paradigma que reconeix els seus lligams amb el teatre europeu i també amb les pràctiques teatrals llatinoamericanes.

54

Cal esmentar i referenciar també les publicacions—entenent com a tal qualsevol treball fet públic, ja sigui editat o inèdit, en qualsevol tipus de suport i mitjà— sobre d’en Lluís Pasqual, principalment articles i entrevistes:

Entrevistes (Televisió i ràdio) Temporada 14/15 El rei Lear 1. El rei Lear. Lluís Pasqual a Hoy no es un día cualquiera, amb Pepa Fernandez, RNE (21 febrer) http://mvod1.akcdn.rtve.es/resources/TE_SNOESEN/mp3/0/8/1424514329080.mp3 2. Lluís Pasqual a 8 al dia de 8TV (12 febrer) ttp://www.8tv.cat/8aldia/videos/lluis-pasqual-ensparla-de-lexit-de-lobra-el-rei-lear/ 3. Lluís Pasqual a ¡Atención obras! de TVE (23 de gener) http://www.rtve.es/alacarta/videos/ atencion-obras/atencion-obras-lluis-pasqual-festival-escena-abierta-hansel-gretel-mas/ 2962889/ 4. Lluís Pasqual a Vespre a la 2 de TVE (20 de gene) http://www.rtve.es/alacarta/videos/vesprea-la-2/vespre-2-olga-viza-entrevista-lluis-pasqual/2958320/ 5. Reportatge a Teatre Barcelona amb entrevista a Lluís Pasqual (15 gener) https:// www.youtube.com/watch?v=YiqFBYGbz6g 6. Lluís Pasqual a Ànima de TV3 (12 de gener) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Anima/Animacapitol-201/video/5427791/ 7. Lluís Pasqual a Els matins de TV3 (4 maig). http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/lluispasqual-tornaran-el-rei-lear-rhum-i-el-curios-incident-del-gos-a-mitjanit/video/5517311/

Temporada 14/15 8.

Connexió en directe d’ Els matins de TV3 (19 juny). http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/elsmatins/xavi-abad-va-a-la-presentacio-de-la-temporada-del-lliure/video/5534081/

9.

Lluís Pasqual al Telenotícies migdia de TV3 (19 juny) a partir del minut 36:22. http:// www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies/telenoticies-migdia-19062015/video/5534133/

55

10. Lluís Pasqual a L’informatiu de TVE (19 juny) a partir del minut 20:40. http://www.rtve.es/ alacarta/videos/linformatiu/infmigdia-20150619-1353/3176850/ 11. Lluís Pasqual a Catalunya migdia de Catalunya Ràdio (19 juny) a partir del minut 31:16. http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/informatius-catalunya-radio/catalunyamigdia-19-06-2015-programa-sencer/audio/886341/ 12. Lluís Pasqual a El matí de R4 de RNE (21 juny). http://www.rtve.es/alacarta/audios/elmati-a-radio-4/mati-radio-4-entrevista-lluis-pasqual-director-del-teatre-lliure/3181908/ Temporada 15/16 Sobre la programació 13. Lluís Pasqual a Via Lliure de RAC1 (22 d’agost). http://www.racalacarta.com/ d o w n l o a d . p h p ? fi l e = d o w n l o a d . p h p ? fi l e = 0 8 2 7 % 2 0 1 1 h % 2 0 ( D i j o u s %2027-08-15)%20Teatre%20(Lluis%20Pasqual%20).mp3 14. Lluís Pasqual a Àrtic de BTV (7 setembre). http://www.btv.cat/alacarta/rtic-1/41421 15. Lluís Pasqual a Anem de tarda de RNE-Ra (21 setembre) a partir del minut 28. http:// mvod.lvlt.rtve.es/resources/TE_SANTARD/mp3/1/6/1442854298761.mp3

CrecEnUnSolDéu i Dona no reeducable 16. Lluís Pasqual a Tot és comèdia de La Ser Catalunya (3 octubre). http:// play.cadenaser.com/audio/ser_barcelona_totescomedia_20151003_120000_130000 17. Lluís Pasqual a Telenotícies migdia de TV3 (24 setembre) a partir del minut 41:56. 18. Lluís Pasqual a BTV Notícies migdia (22 setembre) a partir del minut 39:27. http:// www.btv.cat/alacarta/btv-noticies-migdia/41599

56

Premis Butaca 2015 19. Lluís Pasqual a Els matins de TV3 (24 novembre) http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/elsmatins/els-butaca-els-premis-que-donen-els-espectadors-de-teatre/video/5566847/ 20. Lluís Pasqual a Telenotícies migdia de TV3 (24 novembre) http://www.ccma.cat/tv3/ alacarta/telenoticies-migdia/el-rei-lear-amb-nuria-espert-triomfa-en-els-premisbutaca-2015/video/5566919/ 21. Lluís Pasqual a BTV Notícies migdia (24 novembre) http://www.btv.cat/alacarta/btvnoticies-migdia/42456

A teatro con Eduardo 22. Lluís Pasqual a Tot és comèdia (17 abril) parlant també de De la mano de Federicohttp://play.cadenaser.com/audio/000WB0132620160417135150 23. De la mano de Federico. Lluís Pasqual a La ventana de La Ser a partir del minut 15 (20 juny). http://play.cadenaser.com/audio/cadenaser_laventana_20160620_180000_190000/ 24. Lluís Pasqual a 8aldia de 8tv (14 abril). http://www.8tv.cat/8aldia/videos/lluis-pasqualpresenta-de-la-mano-de-federico/ 25. Lluís Pasqual a El ojo crítico de RNE (6 abril). http://www.rtve.es/alacarta/audios/elojo-critico/ojo-critico-lluis-pasqual-serializados-fest-06-04-16/3557883/ 26. Lluís Pasqual a El invitado a Página 2 de TVE (2 abril) A partir del minut 9:50. http:// www.rtve.es/alacarta/videos/pagina-dos/ 27. Lluís Pasqual a Sentits de Catalunya Ràdio (31 març). http://www.ccma.cat/catradio/ alacarta/informatius-catalunya-radio/sentits-lluis-pasqual-els-poetes-com-lorca-tajudena-posar-un-nom-a-allo-que-et-passa/audio/915704/ 28. Lluís Pasqual a Més324 (14 març). http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/mes-324/ entrevista-a-lluis-pasqual-director-del-teatre-lliure/video/5589410/ 57

Presentació temporada 16/17 29. Els matins de TV3 (17 juny). http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/els-matins/rigolamanrique-portaceli-i-olles-dirigiran-noves-produccions-al-teatre-lliure/video/5607093/ 30. BTV Directe (17 juny) a partir del minut 21:50. http://www.btv.cat/alacarta/btv-directe/ 45718/ 31. Catalunya migdia, informatiu de Catalunya Ràdio (17 juny) a partir del minut 25:45. http://www.ccma.cat/catradio/alacarta/informatius-catalunya-radio/catalunyamigdia-17-06-2016-programa-sencer/audio/925696/

58

5. Intervencions Entenem per intervenció, des del punt de vista estrictament tècnic, el tractament i la gestió documental que tenen com a objectiu facilitar l'organització, l'accés i la difusió dels documents. Aquesta activitat implica un mètode de treball estructurat segons un conjunt d'operacions que rep el nom de cadena documental, al·ludint al fet que aquestes operacions es relacionen entre sí, de manera que cadascuna d’elles depèn de les que li precedeixen. La gestió documental requereix un tractament adequat dels documents per una banda per normalitzar i agilitar la consulta, per ajudar a les activitats pròpies del teatre i, sobretot, per a l’ús del productor i dels investigadors, i per una altra, per aconseguir que en el seu conjunt reflecteixi de forma clara l'activitat del productor i l'estructura original de la mateixa documentació. Això implica l’anàlisi, la protecció, l’organització i el tractament documental essencial; només amb aquesta metodologia es garanteix que el tractament realitzat obtingui els millors resultats i asseguri, a part de la preservació de la integritat física, l'accés a la documentació.

5.1 Intervenció en la Biblioteca de Lluís Pasqual A la Biblioteca de Lluís Pasqual està representat el teatre d’arreu. El més nombrós és l’anglès i l’ espanyol; segueix el català, el francès, l’italià i l’alemany. I finalment en menor quantitat els teatres rus, txec, finès, noruec, romanès, llatinoamericà i àrab. La col·lecció està formada per llibres especialitzats que molt sovint no es troben a cap altra biblioteca de l’Estat, i tampoc a la de l’ Institut del Teatre. Els textos teatrals reflecteixen tant la vida quotidiana (vida rural, mort, amor, família, entre d’altres) com esdeveniments extraordinaris (víctimes de naufragis i guerra entre d’altres). Tanmateix un nombre alt de textos es refereix a la lluita de classes i a la burgesia, sobretot en aquells llibres que Lluís Pasqual va adquirir durant els anys 70 i 80, tal com es pot veure gràcies a les signatures de Lluís Pasqual a les portades que apareixen reflectides en el camp lliure de la descripció. També trobem llibres sobre teoria del teatre, història del teatre, producció i gestió d’espectacles, biografies de personatges (Jean Genet, Maria Callas, Albert Boadella, etc.), molts llibrets d’òpera, poesia, teatre experimental i psicoanàlisi. Tots els llibres es poden consultar en el catàleg en línea de la Biblioteca del Teatre Lliure. A més s’ha creat una còpia en Excel al servidor H del Teatre 59

“ Una biblioteca personal, és com la memòria (…) és un reflex de l’organització mental dels seu propietar, no nomès per la tria dels títols, sinó també per tota la xarxa d’associacions que crea al voltant

Lliure que s’actualitza setmanalment i que tambè és consultable. A dia d'avui la Biblioteca del Teatre Lliure té més de 2.000 llibres catalogats de forma normalitazada, dels quals 1.222 són de la Biblioteca personal de Lluís Pasqual. Tots ells introduïts a l’ePèrgam, aplicació en línia de gestió de biblioteques que permet la consulta oberta, tant dels dels llibres catalogats i les seves portades com de les novetats, recomanacions i les guies bibliogràfiques. Podríem definir la Biblioteca del Lliure com una

d’aquest„

biblioteca feta a mida. Totes les decisions preses tant per l'ordenació, la catalogació o l’espai que ocupa han estat presses pensant en les necessitats de les persones que

ROBERT LAPAGE, 887 , OBRA REPRESENTADA EN EL TEATRE LLIURE DURANT LA TEMPORADA 15/16.

formen el TLL i de tots aquells usuaris que han començat ha arribar en els últims mesos i que en un futur s’espera que siguin més nombrosos. Per poder arribar a aquesta adeqüació es va entrevistar a deu diferents professionals del TLL 29. D’altra banda, la Biblioteca del Teatre Lliure des de fa uns mesos ha començat a acollir i atendre visitants, així com peticions procedents d’ usuaris interns i externs. A l’hora d’organitzar una biblioteca sorgeixen problemes que poden solucionar-se amb consultes i treball conjunt i cooperatiu. En el cas del TLL s’ha comptat amb l’assessorament de Neus Garriga, Cap de la Unitat de Serveis Bàsics del Centre de Documentació i del MAE a l’Institut del Teatre, i del professorat de la Facultat de Biblioteconomia i documentació de la Universitat de Barcelona. Cada document catalogat ha rebut un tractament especial consistent en registre, és a dir, dotar-lo d’un número únic i correlatiu; neteja i desinfecció amb una solució d’aigua i alcohol (70/30%), per tal d’acabar amb els fongs, i per prevenir altres infeccions; extracció del objectes que hi eren a l’interior com ara cartes, bitllets de viatge i postals, entre altres. Tots aquest objectes s’han guardat en sobres de polipropilè en els quals s’anotat la referència del llibre en el qual s’ha trobat.

29

Els entrevistats foren: Paco Azorín, Carles Cano, Jordi Ferrón, Alicia Gorina, Marta Lopez-Oros, Juan Carlos Martel, Mariona Montaña, i Lluís Pasqual, David Vericat i Maria Zaragoza. 60

Una vegada comprovat que els llibres i els altres materials estan en bones condicions, es marquen amb el segell vermell del Teatre Lliure i l’ex-librix de Lluís Pasqual en forma de segell amb la llegenda Biblioteca personal de Lluís Pasqual. Seguidament s’ha procedit a la catalogació, sempre seguint les normes internacionals habituals, és a dir, la ISBD (International Standard Bibliographic Descripcion) formada per àrees que permeten donar una informació complerta tant del contingut intelectual de l’obra com els aspectes físics i la localització, facilment comprensible gràcies a la disposició de les àrees i elements. Tots els textos teatrals compten amb encapçalaments de matèria, extrets de LEMAC, informació que és única ja que no hi ha cap altra biblioteca a nivell estatal que ho faci; segurament ho fan biblioteques estrangeres i amb seguretat la Biblioteca del Congrés dels Estats Units d’Amèrica; d’aquesta s’han extret algunes de les matèries. Aquest procés d’anàlisi de contingut està format per tres processos: la classificació, seguint la Classificació Decimal Universal (CDU), que permet també agrupar els llibres físicament per temes; l’indexació (descriptors i matèries d’encapçalament) i, sempre que és possible, el resum. El programa e-Pèrgam és un sistema destinat originalment a biblioteques escolars i com la classificació que inclou és poc adequada per a una biblioteca especialitzada en teatre es decidí adoptar i adaptar la versió del MAE30 de la CDU i s’han creat descriptors per recuperar obres amb un nombre determinat de personatges, per la forma d’ingrès i pel gènere literari. A més, s’han afegit camps per poder incloure la data d’estrena, el teatre en què es va fer, el director i la Companyia que la va representar i els guardons que va rebre. Tot això comportà una feina lenta i laboriosa que requerí una planificació seqüenciada i la reestructuració de la manera de catalogar. El temps de catalogació per a cada llibre, segons els paràmetres que l’Institut del Teatre va proporcionar, és de 45 minuts per a cada llibre nou. Durant les 5 hores de feina es podrien catalogar, seguint aquest barem, de 6-7 llibres diaris, però la mitjana és de de 9-10 llibres. S’ha de tenir en compte que ens trobem davant d’un fons especial la majoria del qual no està catalogat en cap altra entitat propera, i que els llibres són en diverses llengües, aspecte que dificulta la catalogació per còpia. A més de la catalogació usual es digitalitza la portada de cada llibre i s’inclou la imatge resultant en la descripció. 30

Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Llistat de màteries CDU [en línea]. [Consulta: 11 de febrero de 2016]. 61

La Biblioteca de Lluís Pasqual està totalment catalogada i s’ha pogut comprovar, malgrat que s’ha fet amb un programa a priori poc adequat, que la intervenció ha sigut eficaç ja que permet localitzar un llibre des de múltiples punts d’accès i en un temps realment mínim.

5.2 Intervenció en el Fons Lluís Pasqual A l'inici, l’octubre de 2014, l’arxiu de Lluís Pasqual es trobava emmagatzemat a la Biblioteca del Teatre Lliure d'una manera certament desorganitzada. Quan les primeres capses van arribar al Teatre Lliure procedents del domicili del productor, Jordi Ferrón, el seu secretari, i Carles Cano, director administratiu del TLL, van fer una primera tasca d'organitzar-les per temes (espectacles, premis, correspondència, etc.) i marcar-les a l’exterior amb un nom identificatiu. No obstant això, l'ús del material de les capses, l’incorporació de nova documentació i el fet de no comptar amb cap persona dedicada a organitzar i mantenir aquest material ha fet que s’acumulès sense cap ordre, de tal manera que va arribar un moment en què la disposició de les capses era poc clara i sense cap ordre aparent el que feia dificultós la localització dels documents.

Figura 10 Caixes del FLP i part de la Biblioteca de Lluís Pasqual abans de les intervencions

62

Després d’analitzar quin era l’estat del fons es va procedir a la planificació de la intervenció per tal de precisar una sèrie d'aspectes que ajudesin a orientar-la, tot i que en la pràctica la primera planificació s'han anat modificant a mida que la feina ha avançat. Els objectius i les fases s'han fixat tenint en compte dos finalitats: la responsabilitat de conservació i la necessitat de respondre a les peticions d’informació del mateix productor i del personal del Teatre. La primera finalitat, la conservació, va fer que la primera intervenció es realitzés en els cartells, perquè eran un material molt valuós que estava en condicions deficients, i en una petita part de les fotografies. La segona finalitat, les necessitats informatives, va portar a intervenir sobre les capses en les què es guardava la documentació sobre espectacles, ja que aquests eren l’objecte més freqüent de les peticions d’informació. Malauradament la resta de documentació, que no és menys important que la tractada, queda pendent d’intervenció, però aquesta serà relativament fàcil perquè ja està fixada la metodologia que s’ha d’aplicar i es coneix bé la seva situació i característiques. Cal esmentar que abans de començar a treballar amb el fons es va redactar un acord d'obligació de confidencialitat per part d’una servidora i en Lluís Pasqual.

A. El cartells polonesos Lluís Pasqual va descobrir Polònia, a la que considerava com a país de l’òrbita soviètica amb una vida cultural molt rica, gràcies a Fabià Puigserver i els seus amics polonesos que sovint passaven per Barcelona; en especial, Xymena Zaniewskà, escenògrafa reconeguda i directora artística de la televisió polonesa. Més tard, Lluís Pasqual va fer un viatge a Polònia, de dos mesos, i poc després va tornar 3 mesos més.

Durant aquests viatges adquirí una de les col·leccions més importants del seu Fons: els cartells de mestres polonesos que treballaren en les dècades 1960 i 1970. Aquests són importants perquè expliquen, a través d’un grafisme peculiar i de manera personal i compromesa, la situació i activitat dels teatres d’aleshores. En ells no hi ha publicitat ni informació només emoció en estat pur, potser perquè fan del cartell una interpretació de l’espectacle en un altre llenguatge, el plàstic.

63

Els autors polonesos d’aquesta serie de cartells (teatrals, circ, cinematogràfics i d’exposicions) del segle XX, són artistes notables que han deixat petjada en l’història del disseny gràfic polonès. Destaca Henryk Tomaszewski (1914-2005), pioner de l'escola de cartell polonesa. A la Polònia dels anys 60 del segle passat els cartells d’imatges d’estructures simples acompanyen el teatre d’avantguarda i la reinterpretació dels clàssics romàntics nacionals; els espectadors havien d’interpretar aquests cartells i intuir els significat ja que mestres com Jan Lenica, Roman Cieslewicz, Jan Mlodozeniec i Franciszek Starowieyski jugaven amb el grafisme i la metàfora per seduir-los. És en aquell temps quan s’inaugurà l’expressió “Escola Polonesa” que tantes vegades s’ha anat enriquint i redefinint amb nous artistes i estils.

Figura 11 Cartell del Teatre Współczesny de Breslau, anteriorment conegut com el Teatre del Jove Espectador i Teatre de Varietats

64

Maciej Urbaniec31 i Jerzy Czerniawski32, en els setanta afegeixen esplendor al cartell i comencen a ser considerats per la crítica i el públic com artistes plàstics a la mateixa alçada que els pintors i escultors. Els cartells comencen a fer-se un lloc al món del art i s’impulsen biennals internacionals de cartells a Varsòvia i a Katowice.

En el realisme socialista practicat en la Unió Soviètica i en altres països del bloc de l'Est, el cartell polonès era sorprenentment colorista i amb freqüència incluí humor surrealista i lliure de tot simbolisme ideològic. Molts dels autors d’aquests cartells són alhora escenògrafs de teatre com és el cas de Henryk Tomaszewski33 o Mariusz Chwedczuk34 .

L’art dels cartellistes és encara més meritori si es té en compte les condicions en les quals es treballaven: faltaven pinzells i pintures i els papers eren de baixa qualitat. Aquestes limitacions van fer que els artistes es replantegeixin les convencions del pòster i en lloc de fer sensuals retrats dels personatges, per aconseguir l'impacte gràfic van eliminar tota referència als actors, substituint-los per colors atrevits i perfils abstractes. En aquesta sèrie trobem dos cartells del famós Cyrk (circ) polonès els quals combinaven el collage abstracte amb una expressiva retolació que, substituint als caràcters tipogràfics habituals, es va convertir en un nou d’estil35. En l’any 1960 l'Agència d’entreteniment de l’Estat polonès (ZPR) va decidir promoure el circ a través de l’edició de pòsters d’un grup d’artistes destacats. Aquests cartells no anunciaven esdeveniments o companyies de circ en particular, sinó que, a través de metàfores i símbols, donaven una atmosfera al circ. Els cartells eren rics en l'expressió artística i aviat van ser valorats fora de Polònia de manera que en la dècada de 80 aquests cartells de circ i d’espectacles van desaparèixer del carrer i es van convertir en articles valuosos de col·lecció. Actualment són exposats i guardats en museus i galeries d’arreu; un museu emblemàtic és el Poster Museum de Varsòvia i un altre Poster Museum at Wilanów que forma part del Museu Nacional de Varsòvia.

31

Vegeu en l’Annex 4 la descripció del cartell: FPLP-C-24 i FPLP-C-26.

32

Vegeu en l’Annex 4 la descripció del cartell: FPLP-C-04.

33

Vegeu en l’Annex 4 la descripció del cartell: FPLP-C-13.

34

Vegeu en l’Annex 4 la descripció del cartell: FPLP-C-06, FPLP-C-10, FPLP-C-17 i FPLP-C-22.

35Vegeu

en l’Annex 4 la descripció del cartell: FPLP-C-19 i FPLP-C-20. 65

Figura 12 Cartell de Bohdan Bocianowski per a la campanya iniciada per l'Agència d’entreteniment de l’Estat polonès (ZPR) que promovia el circ (Cyrk)

Ara per ara, afortunadament, a Catalunya es conserven exemplars d'aquests cartells en el fons de la col·lecció del MAE; es tracta de més de 150 cartells36 d'artistes polonesos que van arribar per un intercanvi amb una institució cultural polonesa37. Cal esmentar que els

36

Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques. Col·lecció de cartells teatrals del fons del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) [en línea]. [Consulta: 11 de febrer de 2016]. Disponible en web: 37

Aquesta dada va ser extreta d’una conversa amb la responsable dels cartells del MAE, Ana Trivillo. 66

cartells d’en Lluís Pasqual són complementaris als de col·lecció del MAE i que només set cartells es troben al MAE i al TLL.

B. Documentació dels espectacles Aquest bloc representa una important mostra de sis espectacles de Lluís Pasqual de gran interès per a la història del teatre europeu. En tractar les capses amb la documentació dels espectacles s’ha elaborat una metodologia que s’aplicara també a les capses restants. Per escollir els espectacles s’ha seguit la seva ubicació física original malgrat que s’ha canviat després; els triats són els següents: Blackbird, Celebració, Comedia sin título, El Público i la Traviata.

Figura 13 Tres actors durant la representació de Comedia sin título al Teatro Nacional María Guerrero, 1989

Blackbird, del dramaturg escocès David Harrower, estrenada al King's Theatre d'Edimburg a l'agost del 2005. La producció va passar a l'Albery Theatre de Londres al febrer del 2006, i al Manhattan Theater Club de Nova York a l'abril del 2007. Lluís Pasqual produí i dirigí aquesta obra al Piccolo de Milà al 2011 i més tard al Teatre Lliure de Gràcia 67

entre el 16 de gener i el 10 de febrer del 2013. Aquesta producció, el mateix any, es portà al Teatre de Salt. La traducció de l'anglès al català és de Júlia Ibarz i l'ajudant de direcció va ser Juan Carlos Martel Bayod amb el suport de l'alumne en pràctiques Héctor Mora i amb la col·laboració de Laura Mateu i Carla Vives.

Figura 14 Els intèrprets Jordi Bosch i Bea Segura durant la funció de Blackbird al Teatre Lliure, 2013

Celebració és una comèdia realista de Harold Pinter, metàfora de l’alienació col·lectiva d’un món endogàmic al marge de la realitat. Lluís Pasqual estrenà i dirigí aquesta obra a Salt i seguidament la representà al Teatre Lliure a Gràcia entre el 13 de gener i el 27 de febrer del 2011. La traducció de l'anglès és de Martí Sales, l'escenografia de Paco Azorín, el vestuari d'Isidre Prunés, la caracterització de Mariona Trias i Lluís Soriano, l' il·luminació de Lluís Pasqual i Carlos Lucena i el so de Roc Mateu. L'ajudant de direcció va ser Juan Carlos Martel Bayod amb el suport de Pere Francesch, Jordi Soler i Elena S. Ramos. Els intèrprets van ser el Jordi Bosch, Roger Coma, Eduard Farelo, Míriam Iscla, Marta Marco, Àngels Moll, Boris Ruiz, Pep Sais i Clara Segura.

68

Comèdia sense títol és una peça inacabada que Federico García Lorca va escriure els últims anys de la seva vida. Lluís Pasqual la dirigí en el Théâtre d'I'Odéon/Théâtre de l'Europe, a París, i interpretà el personatge de l'Autor i mesos més tard la dirigí i interpretà tambè Teatre Romea38. Amb altre repartiment dirigí aquesta obra al Teatro María Guerrero, Centro Dramático Nacional (Espanya) com a acomiadament de les seves sis temporades com a director d’aquest Centre. L'escenògraf i creador del vestuari fou Fabià Puigserver, l'ajudant de direcció va ser Carlos Fernández de Castro amb el suport de Javier Ossorio o Jordi Llop i els intèrprets foren Alfonso del Real, Pedro del Río, Chemade Miguel Bilbao, José Antonio Correa, Cesáreo Estébanez, Juan Polanco, Marisa Paredes, Imanol Arias, Joaquin Molina, Carmen Rossi, Jesús Castejón, Ramón Madaula, Juan José Otegui, Walter Vidarte, Flora María Alvaro, Juan Echanove, Miguel Zúñiga i César Sánchez. La versió de Comedia sin título de Lluís Pasqual va precedida d’un fragment de El Sueño de una noche de verano traduit per Jaime Gil de Biedma a petició del mateix Lluís Pasqual. El Público de Federico García Lorca fou escrita durant els anys 1929 i 1930 entre Nova York i L’Havana, fou llegida en 1931 davant un reduït grup d’amics a Madrid però no s’estrenà fins al 1976. Lluís Pasqual la dirigí el 12 de desembre de 1986 al Teatre Piccolo de Milà coproducció del Teatro Nacional María Guerrero Centro Dramático Nacional de Madrid, el Piccolo Teatro de Milano i el Théâtre de l'Europe de París. L'escenografia i el vestuari foren de Fabià Puigserver,

la

música

de

Josep

Maria

Arrizabalaga i el disseny del cartell de Frederic Amat. Els intèrprets van ser Carlos Belasco, José Luís Santos, Maruchi León, Manuel de Blas, Paola Dominguín, Juan Echanove, Juan Matute, Chema de Miguel Bilbao, Valentín Paredes, José Coronado,

Figura 15 Cartell de l’espectacle El Publico de la mà de Lluís Pasqual al Théâtre de l'Europe de París

38

Cal remarcar que l’interpretació és un fet insòlit ja que des de la fundació del Teatre Lliure, en 1976, Lluís Pasqual havia descartat actuar, i només ho havia fet substituint actors secundaris en comptades ocasions. 69

Carlos Iglesias, Gaspar Cano, Fransciso Lahoz, Maruja. Aquesta obra tambè es representà en el Teatre Municipal de Girona el 26 de març de 1988.

La Traviata, de Giuseppe Verdi i Francesco Maria Piave fou dirigida per Lluís Pasqual al Festival de Salzburg en 1995 i mesos després al Teatre Carlo Felice de Génova. El responsable musical d’aquesta òpera va ser l’italià Riccardo Muti.

Figura 16 Disseny del vestuari de La Traviata dirigida per Lluís Pasqual en el Festival de Salzburg

70

C. Les fotografies Des de ja fa molts anys les fotografies són un patrimoni cultural molt valuós ja que proporcionen informació que no ofereixen altres tipus de documents; les imatges tenen la capacitat d'evocar i de remetre a qualsevol situació viscuda. Les fotografies tractades, com la resta de documents, fan reviure tant els espectacles com el teatre, els artistes que hi treballaren i l’ambient general que entre tots crearen.

En el FLP hi ha aproximadament 2.000 fotografies de les quals s’han seleccionat 46 per a ser tractades; aquestes estaven guardades en una carpeta a part que portava el nom de Fabià Puigserver i constituïen clarament una unitat. Segurament Fabià Puigserver les va deixar a Lluís Pasqual quan convivien. Una de les fotografies més significativa és aquella en la que apareix Manolo Núñez Yanowsky, futur arquitecte del Teatre Lliure, fill d'exiliats republicans a la Unió Soviètica i un gran amic de Fabià Puigserver; es desconeix la data de la fotografia, però es pot deduir que és posterior al retorn de l'exili de Polònia de Fabià Puigserver en 1959, i inclús es podría aventurar que es va prendre el dia que va arribar el primer vaixell soviètic al Port de Barcelona.

Figura 17 Fotografia de Manolo Núñez Yanowsky i Fabià Puigserver

71

Hi ha fotografies dels pares de Fabià Puigserver i de personalitats destacables de la cultura catalana com Montserrat Roig, Francesc Nel·lo o Josep Maria Espada Pié; també es troben fotografies de l’equip dels inicis del Teatre Lliure. Com a curiositat, es poden citar les la Txiqui i la de Joan Ponce. Dionisia Cilimingras Casasnovas, coneguda com la Txiqui, i la Duquesa, fou la primera taquillera del Teatre Lliure de Gràcia i està fotografiada el dia de les seves noces a la seva casa familiar Son Moragues a Valldemossa amb el seu fill Rafalet i amb un vestit de novia dissenyat per Fabià Puigserver. De Joan Ponce, primer tècnic del Teatre Lliure, es conserva una fotografia jurant bandera durant el servei militar; altres fotografies es poden veure els amics de Fabia Puigserver a Can Truè 39, a l'Empordà, i a Lluís Pasqual en els seus primers viatges a l’estranger.

3. Organització (classificació i ordenació) L'organització d'un arxiu comprèn bàsicament dues funcions, classificar i ordenar. La classificació respon a la necessitat de proporcionar una estructura lògica al fons documental que reflecteixi la naturalesa de l'activitat pròpia del seu productor, Lluís Pasqual en aquest cas, i que orienti la cerca i faciliti la localització dels documents inclosos en les categories funcionals sota les quals han estat agrupats (classificats) els documents. La classificació és una tasca que implica el coneixement de les funcions i les activitats desenvolupades pel productor i per realitzar-la es requereix que, si no existeix, s’elabori un quadre de classificació.

En canvi, l'ordenació és un procés de caràcter físic que complementa la

classificació i que és posterior a aquesta. Les tasques realitzades en l’organització han estat les següents: numerar les capses, estudiar les activitats del productor, jerarquitzar la documentació i elaborar el quadre el quadre de classificació i aplicar-lo. Numerar les capses i procedir a la creació d'un inventari en Excel; aquest va consistir en una relació sistemàtica, mínimament detallada de les capses i del seu contingut; fou iniciat el 24 de setembre del 2014 per l'Esther Lázaro, i va ser continuada per la redactora d’aquest TFM a partir d’abril del 2015. Aquest primer contacte amb la documentació va proporcionar un coneixement del context del fons, el qual va permetre analitzar el conjunt dels documents com a un tot, activitat que va facilitar

39

El mas de Can Trué (Bàscara, Alt Empordà) era una propietat de Fabià Puigserver i durant molts anys va servir de centre de reunions i oci dels seus amics. Actualment aquesta propietat pertany a la Fundació Teatre Lliure. 72

l'elaboració del quadre de classificació, que ha estat una base sòlida per al tractament del fons personal. Estudiar les activitats de Lluís Pasqual per conèixer l’origen i la tipologia de la seva documentació. En aquesta tasca es va aprofitar la classificació prèvia de la docuemntació -espectacles i tema- i es van identificar tots els aspectes vitals de Lluís Pasqual i les seves activitats que encara continuen. Per aquest motiu es va optar per fer un quadre de classificació que en el futur pugui incloure documentació nova que pot ser fins i tot diferent a la que ara forma el FLP. Jerarquitzar la documentació i establir relacions en cadascuna de les classes definides codificant-les, és a dir elaborar o adaptar un quadre de classificació. Aquests quadre esta format per les classes següents:

Per a l'elaboració del quadre de classificació es van identificar les característiques del productor per definir les categories jeràrquiques.

A. B. C. D. E. F. G. H. I.

IDENTIFICACIÓ, DRETS I DEURES SOCIALS RELACIONS FAMILIARS I SOCIALS SALUT FORMACIÓ I EDUCACIÓ TREBALL ECONOMIA ACCIÓ COMUNITÀRIA I SOCIAL OCI RECONEIXEMENT SOCIAL

Aquest ha estat inspirat en el Quadre de Classificació General de l’assignatura de Fons Personals Patrimonials de Maria Elvira durant el curs 2015-2016. Tot i que s’han incorporat algunes classes específiques per poder incloure un conjunt voluminós de documents; és el cas de la classe Reconeixement social per poder incloure els premis, les entrevistes, els estudis i les crítiques sobre la seva obra. Com també la modificació de la secció Treball que incorpora, seguint un criteri cronològic, les obres dirigides per Lluís Pasqual, diferenciant les obres teatrals, les òperes i els espectacles de dansa. Aquí s’inclourà tota la documentació de cada obra des de preparació (esbossos d’escenografia, figurins, horaris dels assajos, fotografies de l’espectacle, dossier, premsa, text originals i les traduccions, entre altres documents) fins a la crítica desprès de l’estrena. Esmentar també la classe Oci que encabeix la documentació de les obres a les quals el productor assistí com espectador, però en les que no ha participat com a professional. També en Oci s’inclou la documentació referent els viatges no professionals que va fer a l’Havana, Venècia, París i

73

altres llocs. A Coleccionisme, s’han inclós els cartells polonesos, les creacions no teatrals i les llibretes manuscrites amb anotacions de tota mena i repletes d’idees. Una de les dificultats trobades en la classificació és la presència de diferents suports i formats dels documents audiovisuals -fotografies, diapositives, disquets i vídeos- ja que aquests s’han hagut de separar, malgrat que corresponguin a la mateixa classe, per tal de procurar que les condicions de preservació siguin les adequades. Pel que fa a l'ordenació física, els documents de cada espectacle -inclosos generalment en una capsa- es van ordenar alfabèticament pel títol. Aquests sistema es va decidir d'acord amb les respostes donades a les preguntes d’un qüestionari per diferents professionals del TLL40. Cal indicar que, malgrat els usos habituals, els articles dels títols s'han tingut en compte en realitzar l'ordenació. Moltes de les capses contenen més d’un espectacle i en aquest cas s’ha ordenat considerant el primer títol i per facilitar la cerca futura de la documentació dels altres títols que figuren a les capses, s’ha posat una mòmia de cadascun dels títols al lloc que alfabèticament els correspon. Els llibres editats que es troben en les capses, s’han incorporat a la Biblioteca, deixant a la capsa en la que es trobaven una fotocòpia de la portada amb el numero de registre corresponent a la Biblioteca. Figura 18 Estat actual del FPL desprès de l’ordenació física

40

Qüestionari realitzat el 28 d’abril de 2016 a Juan Carlos Olivares, coordinador de l’àgora-UPF, Juan Carlos Martel i a Jordi Ferrón. 74

5.4 Descripció La descripció és, sens dubte, la intervenció més important, llarga i complexa de tot el procés de gestió documental. És la fase destinada a proporcionar una representació precisa dels documents que inclogui els aspectes formals i el contingut intel·lectual, mitjançant la recopilació, anàlisi i organització de tota aquella informació útil que permeti la seva identificació i reflecteixi el context i el sistema documental que els ha produït. La finalitat de la descripció és facilitar el coneixement de la documentació existent en l'arxiu mitjançant l'elaboració d'instruments de descripció que permeti la identificació, descripció, localització i la posterior recuperació dels documents. Un dels principis en els quals es basa la descripció arxivística és la descripció en nivells. L'ordre dels nivells obeeix a una escala jeràrquica de major a menor (fons, sèrie, subsèrie, unitat documental composta i unitat documental simple). L'elecció del nivell i la profunditat de la descripció ha estat resultat d'una minuciosa reflexió i planificació. L'opció escollida per als cartells polonesos i les fotografies és la unitat documental simple i, en canvi, les capses d'espectacles s'han tractat com a subsèries i els documents que les formen s’han considerat com unitats documentals simples o compostes. Aquestes últimes, tal com diu la norma, no s’han de descriure si abans no s'ha descrit la subsèrie a la qual pertanyen. Per això la descripció més amplia sempre s'ha fet a nivell subsèrie i en les unitats documentals que la formaven s’ha fet de forma simple, com a unitat documental simple o composta. Aquest tipus de descripció respon a les necessitats d’informació que té el productor i els treballadors del TLL, els investigadors i amb freqüència els mitjans de comunicació que demanen materials de suport a entrevistes o documentals. També es decidí el nivell de descripció tenint en compte el valor documental i la possibilitat d’optemitzar les descripcions. Altra consideració important per a catalogar fou la situació física de manera que es triaren per descriure en primer lloc aquelles unitats documentals més vulnerables al deteriorament. L’instrument que s’ha fet servir per realitzar la funció de descriure ha estat el programa l’Excel. Aquest havia d'incloure tots els elements de la Norma de Descripció Arxivística de Catalunya (NODAC) per tal d’assegurar la creació de descripcions coherents i comprensibles, facilitar l'accés, la recuperació i l'intercanvi d'informació a

75

més de permetre la seva futura integració a un sistema de gestió unificat amb altres arxius.

El format Excel ha estat escollit perquè ofereix facilitat d'emmagatzemar grans quantitats de dades i d’executar consultes eficaces i dóna eines d'anàlisi per segmentar aquestes dades; però sobretot, ha estat escollit pensant en la futura incorporació a AtoM, Access to Memory. La NODAC organitza - com a guia general- els 26 elements de descripció en 7 àrees i mostra flexibilitat ja que de tots els elements proposats, nomès uns quants són considerats essencials per una descripció i per l’intercanvi. En la següent llista s’enumeren, es defineixen i s’exposen algunes pautes seguides en els elements inclosos en l’Excel41.

1. ÀREA D’IDENTIFICACIÓ Codi de referència: El codi és l’element que identifica de forma individualitzada la unitat de descripció i en ocasions pot servir com a signatura topogràfica. ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDS 1 ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDC 1 El desglosament codi següent correspont a: ES = Espanya CAT = Catalunya XXX = indicació de què el TLL no forma part del SAC i que, per tant, no disposen d’un acrònim que els identifiqui, segons la norma diu que s’utilitzaran les tres ics majúscules (XXX). Barcelona = Municipi Teatre Lliure = Centre FP = aquest codi identifica, entre els distints tipus de fons de l’arxiu, que és un fons personal FLP= aquesta informació indica que és en concret el Fons Personal de Lluís Pasqual Capsa 14 = número identificatiu Blackbird = nom de la capsa UDS 1 = codi de la unitat de descripció dins de la capsa 41

Per veure l’Excel de les descripcions de la documentació aneu a l’Annex número 4. 76

UDC 1 = codi de la unitat composta de descripció dins de la capsa

Nivell de descripció: Aquest element identifica el nivell d’organització al qual correspon la unitat de descripció. Aquest és presenta amb les inicials UDC per a unitat documental composta, i UDS per a unitat documental simple, per a la resta de nivells es dóna el nom sencer: fons, sèrie i subsèrie.

Títol: Aquest element és el que otorga nom a la unitat de descripció. En el cas dels cartells s’ha entès per títol formal el que figura de manera clara al mateix cartell que es descriu. En les fotografies i dels espectacles s’ha creat un títol atribuit en català, breu i amb la informació essencial. S’ha anat amb compte de no repetir informació, atès que s’hereta el títol de tots els nivells precedents. El títol intenta donar la informació essencial, ser adequat al nivell de descripció i ajustar-se al contingut de la documentació descrita.

Data(es): Element que identifica i consigna la data de la unitat de descripció. Aquesta data de creació dels documents fa referència a la data en què els documents de la unitat de descripció van ser generats sobre el suport en què s’han conservat. La data s’ha convertit sempre numèrica seguint una de les formes de datació indicada a la norma ISO 8601, per raons de compatibilitat i per facilitar per la ordenació

i assegurar la

uniformitat: aaaa/mm/dd

(tot amb números)

Quan la data dels documents no consta o es desconeix, cal recórrer al mateix document (característiques formals i contingut) i, també, a fonts externes, a fi de donar una data atribuïda amb l’aproximació màxima possible. Les dates estretes d’altres fonts van acompanyades d’una nota en el camp Notes, però no entre claudàtors, ja que dificulten l’ordenació. En aquells casos dubtosos s’ha afegit un interrogant al final. En el cas de la catalogació a nivell subsèrie, la data fa referència a la temporada teatral.

Volum i suport: Aquest element serveix per identificar i descriure la unitat de descripció i el suport dels documents que la formen. Els termes relacionats amb el suport han estat normalitzats tal com recomana la norma, primerament es va buscar en el MAE i en les 77

RDA un vocabulari adient però finalment s’optà per fer una llista pròpia -tot aprofitant els recursos esmentats- amb els termes:

Article

Fotografia en blanc i

Postal

Capsa (només per a

negre

Programa

subsèries)

Fotografia en color

Programa de mà

Carta

Llibre

Programa de

Cartell

Llibreta

CD-ROM

Llibret (nomès per a

Dibuix de figurí

òperes)

Dossier

Manuscrit

Fotocopia

Partitura Plànol

temporada Revista Targeta Targeta Molta merda Tesis Text imprès


Per a cada suport s’han afegit les dimensions, preferentment, en centímetres o mil·límetres, segons el que s’escaigui, posant primer sempre considerant, per aquest ordre, l’alçada i després la seva amplada. Pel que fa als documents fotogràfics, s’ha indicat tant el suport com el format i, també, algunes especificacions tècniques, com ara el color. Les mides són molt variables en aquesta tipologia documental i per tal de facilitar en el futur l’emmagatzematge en sobres a mida s’han indicat de forma precisa les dimensions. Pel que fa al documents els electrònics, s’ha indicat la unitat física d’emmagatzematge, el format o formats de dades dels fitxers que contenen la informació i el volum de memòria que ocupen.

2. ÀREA DE CONTEXT Abast i contingut: En aquest element s’ha realitzat un resum en el qual s’inclou l’abast cronològic, l’àmbit geogràfic i contingut, els temes principals i sobre tot s’ha contextualitzat la unitat de descripció en l’activitat i circumstàncies del productor si això és possible. Les fonts utilitzades per realitzar aquest camp han estat secundàries com destacant bibliografia, documents d’altres fons, entrevistes al personal del TLL i inclús preguntes directament a Lluís Pasqual.

78

3. ÀREA DE CONTINGUT I ESTRUCTURA Sistema d’organització: aquest element proporciona informació sobre l’estructura interna del fons mitjançant el quadre de classificació i indica la situació en aquest sistema de classificació. Per veure el quadre de classificació desenvolupat aneu a l’Annex número 1.

4. ÀREA DE CONDICIONS D’ACCÉS I ÚS Condicions d’accés: En aquest element s’ha realitzat la descripció de les condicions d’accés i ús de la unitat de descripció en el seu sentit més ampli. Per definir aquestes condicions hem comptat amb l’opinió de Núria Fité, assessora jurídica del TLL, la qual ha treballat amb altres col·leccions patrimominals com les del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA) i que ens va assessorar en la legislació i la normativa generals en matèria d’accés. A la gran majoria de documents poden accedir el Productor, el seu Secretari i el personal del TLL i els investigadors autoritzats.

Condicions de reproducció: En aquest element es proporcionà informació sobre les condicions que restringeixen o afecten la reproducció de la unitat de descripció. La majoria dels documents poden ser reproduits amb finalitats d’investigació -citant l'autor i la font- pel Productor, el Secretari, el personal del Teatre Lliure i els investigadors autoritzats. S’indica també que per a qualsevol altre ús cal demanar autorització. Especial tractament rebrán aquells documents en què, per motius de protecció del dret a la intimitat, perquè siguin sensibles o referents a la vida personal de Lluís Pasqual requereixen el permís del productor. Igualment es requerirà el permís de Lluís Pasqual o de terceres persones per fer qualsevol tipus d’explotació (la distribució, la comunicació pública i la transformació) dels documents. Llengües: En aquest camp s’han indicat les llengües utilitzades en la unitat de descripció, que acostumen a ser, per aquest ordre en la seva gran majoria català, castellà, francès i italià. Per poder recuperar i ordenar d'una forma adequada els documents sonors o audiovisuals dins de l'Excel caldrà de completar aquest camp amb la paraula Sonor, o Imatge per a les fotografies. Els cartells que tinguin tipografia no s'inclouran com a imatge, sinó que s'indicarà l'idioma.

79

Característiques físiques: En aquest camp s’ha donat informació sobre les característiques físiques, si ha rebut tractament de conservació o si és afectat per algun tipus de desgradació.

5. ÀREA DE DOCUMENTACIÓ RELACIONADA Documentació relacionada: Aquest element conté notícia precisa sobre la documentació que, d’una manera o altra, tingui alguna relació significativa amb la unitat de descripció, perquè la completa, la complementa o bé la fa més comprensible o accessible. Aquest camp s’ha fet servir per relacionar la biblioteca personal amb l’arxiu i amb els fons d’altres arxius.

Bibliografia: en aquest element s’han citat les fonts utilitzades per realitzar la descripció.

6. ÀREA DE NOTES Notes: Aquest element conté la informació que no es pot d’incloure en cap altre i que es consideri d’interés per als investigadors futurs i, en alguns casos, per als professionals redactors de la descripció.

7. ÀREA DE CONTROL DE LA DESCRIPCIÓ Autoria i data: Aquest element té la funció de documentar l’autoria i la responsabilitat arxivística de la descripció, que en aquest cas sempre ha estat la mateixa persona; tambè s’ha inclós la data amb precisió.

Regles o convencions: Aquest camp té la funció de documentar les regles i convencions tingudes en compte en la descripció.

Tanmateix s’ha incorporat un nou camp no contemplat per la normativa, anomenat Punts d’accés eina que ha de permetre l'estandardització de noms, noms-títols, títols, matèries, etc. Aquest punts d'accés, també coneguts com a descriptors, són els quals donen consistència a la descripció. Essencialment facilita un intercanvi més àgil i eficaç entre les descripcions, i, en definitiva, fa possible que els usuaris o el documentalista dugui a terme cerques assistides, precises, exhaustives i àgils. Els punts d’accés que recullen aquest camp són: 80

1.

Títol uniforme

2.

Noms autoritzats (Noms de persones i de famílies referents a autors,

actors, escenògrafs, directors d’escena, artistes, traductors, adaptadors, etc) 3.

Noms d’entitats (Teatres, companyies teatrals, Associacions, etc.)

4.

Noms geogràfics

5.

Matèries

6.

Termes de gènere/forma

Les eines utilitzades per la normalització dels punts d’accés han estat tres de diferents:

prioritàriament s’ha consultat el Catàleg d'autoritats de noms i títols de

Catalunya, més conegut per l'acrònim CANTIC, que és el catàleg d’autoritats cooperatiu que es realitza en el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) i està liderat per la Biblioteca de Catalunya. D’acord amb el consell telefònic d’ Imma Ferran, Cap del Servei de Normalització Bibliogràfica de la Biblioteca de Catalunya, també és recomanabla consultar la Llista d’encapçalaments de noms i títols de la Biblioteca de Catalunya (LENOTI) que només conté els registres d’autoritat de nom, nom-títol i títol emprats per a la catalogació dels documents que acull la Biblioteca de Catalunya, ja que molts dels registres d'autoritat encara no han estat inclosos al CANTIC.

Per una altre banda, per als punts d’accés referents a encapçalaments temàtics i de forma, encapçalaments de nom personal, d’entitat i títols que serveixen de model, noms geogràfics de jurisdiccions polítiques i administratives seguits de subdivisions i noms geogràfics no jurisdiccionals s’ha utilitzat la Llista d'encapçalaments de matèria en català (LEMAC). Com a eina complemèntaria per als descriptors no inclososos al LEMAC s’han utilitzat els Library of Congress subject headings (LCSH) i sobretot la llista de màteries del MAE42. En els punts d’accès s’ha inclòs el número de personatges femenins i masculins seguint la següent fórmula: P2: D1, H1

42

Vegeu el llistat de punts d’accès a l’Annex número 2. 81

També s’ha incorporat el camp Miniatura, que inclou una imatge en format JPG o bé de l’objecte digitalitzat.

5.5 Preservació i conservació Tot el material de les capses va ser netejat i es van retirar tots els elements nocius que s’hi trobavem (grapes, clips metàl·lics i post-its); després aquest material es va condicionar en capses opaques que es van identificar amb un número i el títol de l’espectacle al que corresponen els documents en els quals s’han trobat. Els cartells van rebre un tractament especial que va tenir les fases següents: primerament es van aplanar, es van netejar un per un amb l'ajuda de la goma de fum, es van desinfectar amb una dissolució d'aigua amb un 30% d'alcohol i es van reparar els trencats amb cinta de qualitat, proporcionada per Arte & Memoria i es van col·locar en capses. En aquesta tasca vaig rebre l'ajuda de la Clara Giménez, becària de comunicació en el TLL.

! Figura 19 Procès de neteja en sec dels cartells

82

També els cartells es van digitalitzar in situ, primerament es va demanar un pressupost a l'Institut Cartogràfic de Catalunya (annex) però com sobrepassava el limit que el TLL podia pagar es va crear un equip de digitalització amb l’ajuda de d'Ariadna Olivé i Soler43.

Els documents en suports diferents al paper es trobaren disseminats per tota la sala, emmagatzemats en grans capses, sense cap tipus d'identificació que permetés conèixer el seu contingut. Els suports identificats amb necessitat de nous contenidors van ser: discos durs SATA, disquets, vídeos VHS, CD’s, cassets i fotografies (positius). En desembre del 2015, direcció va informar a la Biblioteca que teníem una petita quantitat de diners procedent del pressupost sobrant de la Temporada. Per tant, es van comprar contenidors adequats per a la conservació dels documents que ho requerien més. Aquests van ser les diapositives i els cartells de gran i mitjà format. Així mateix es va encarregar algun material per a la neteja dels cartells. Cal dir, que la Temporada anterior (2024-2015) el pressupost restant, va permetrà comprar a la Biblioteca un aspirador, cola i un pinzell.

L’empresa que va facilitar el material va ser Arte   &   Memória, distribuïdora de l’empresa Gaylor d’ Espanya, i una de les empreses referents dedicada al subministrament de material per a la restauració, conservació i arxivatge del patrimoni històric. Els material s adquirits foren:

• 42 fundes de polièster Melinex de 100x70 cm., soldades en forma de L per tal guardar cartells i facilitar la seva col·locació i manipulació.

• 3 carpetes gran format per tal de protegir els cartells de la llum del sol. Aquestes, realitzades amb paper Heritage Archival pHotokraft de 500 micres, color gris neutre i de dimensions exteriors 1,29 x 90 cm amb solapes laterals de 8 cm i inferior de 14 cm, i amb una solapa amb tancament unida mitjançant adhesiu EVACON pH neutre, es consideren com les idònies per a la protecció que els cartells necessiten

43

Ariadna Olivé i Soler és companya del MBCP i es va oferir com a voluntària en la digitalització dels cartells del FLP. 83

• 1 caixa cúbica per a un cartell de mides extra grans es va adquirir una capsa fabricada amb cartró premier de 1300 micres, gris a l’exterior i blanc a l’interior, qualitat arxiu, amb disseny telescòpic que ofereix la possibilitat de canviar la longitud de la caixa i permet emmagatzemar rotlles de diferents formats als quals s’adapta.

• 1 arxivador de 4 anelles en forma de D per a les diapositives fabricat amb cartó Premier gris/blanc de 1300 micres, lliure d'àcid, format A4 mides exteriors 335 x

320

x

60

mm

  amb

anelles

de

40

mm

i

les

corresponents

pàgines Timecare® Polièster HCL fabricades amb un laminatge de polièster de 75 micres d'alta qualitat i polietilè verge format A4, 20 butxaques, obertes pel costat lateral esquerre.

• Per a la neteja dels cartells es van comprar esponges naturals vulcanitzades (conegudes com a esponges de fum). La cinta adhesiva també adquirida a Arte & Memoria s’utilitzà per a la restauració de petits estrips que presentaven la majoria de cartells.

5.6 Difusió actual i perspectives futures de difusió Una vegada realitzat tot el tractament arxivístic sobre el fons, podrà posar-se a disposició dels usuaris especialitzats i la ciutadania en general. Aquest punt és especialment interessant atenent al fet que es tracta del fons personal d'un dels fundadors del Teatre Lliure, una institució pública cultural important de la ciutat de Barcelona i el primer teatre amb voluntat pública de Catalunya. Sens dubte, la possibilitat que investigadors del teatre i d’altres temes puguin accedir a ell permetrà generar un major coneixement de la història de la institució des de la seva fundació, així com també constatar el seu vincle amb el patrimoni cultural de la ciutat. Un aspecte a tenir en compte és que la persona que ha generat tota aquesta documentació, Lluís Pasqual, segueix amb vida, motiu pel qual gran part de la documentació està subjecta a la legislació de la propietat intel·lectual, i la de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge44.

44

Ley 21/2014, de 4 de noviembre, por la que se modifica el texto refundido de la Ley de Propiedad Intelectual, aprobado por Real Decreto Legislativo 1/1996, de 12 de abril, y la Ley 1/2000, de 7 de enero, de Enjuiciamiento Civil, BOE núm. 268, de 5 de noviembre (2014) i Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge, BOE núm. 115, (1982). 84

Abans de permetre la consulta del fons, haurà d'establir-se una política de consulta que supediti l’accés al consentiment de Lluís Pasqual i s’haurà de formalitatzar la situació administrativa del FLP en el TLL, segons els suggeriments que ofereix la guia entregada a Direcció i que constitueix l’Annex núm. 3. Una vegada establerta la donació o el dipòsit i decidida una política de difusió, una primera actuació per donar visibilitat al fons serà publicar a la web del Teatre Lliure una entrada en la qual s'exposarà informació relativa al fons. L'encarregada de portar endevant tal tasca serà Maria Zaragoza, responsable de continguts del lloc web del Teatre Lliure, qui s'encarregarà també de la difusió a través les xarxes socials (Facebook i Twitter, principalment).

En un futur més llunyà, quant la catalogació finalitzi, es lliurarà una còpia de l'inventari al Departament de Cultura i com s’informarà al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) de la finalització d’aquesta catalogació i es tractarà la possibilitat d’incloura l’Inventari al portal Col·leccions especials de les biblioteques de Catalunya que recull les col·leccions especials i els fons personals que es troben en les biblioteques que conformen el Catàleg Col·lectiu de les Universitat de Catalunya (CCUC), gestionat pel CSUC. Paral·lelament s’hauria d’escollir una eina informàtica que permetés consultar en Internet tota la documentació que es decidís mostrar. Una eina que, a més d'un mitjà de difusió, hauria de ser l’instrument de treball i amb una estructura que s'adaptés al model de descripció que recollís tota la informació de l'arxiu com a conjunt. Després de contemplar diverses possibilitats i de parlar amb Blanca Biarge Gallardo, representant d’ICA-Atom a Barcelona, ens decidim pel sistema ICA-AtoM, un programari lliure iniciativa del CIA. A més, en tractar-se d'un programari de llicència lliure (GPL) vam veure la llarga llista d’ entitats45 que el fan servir i va confirmar l’adequació d’aquest programa al fons del TLL. A més es basa en els estàndards internacionals de descripció arxivística (ISAD(G), ISAAR(CPF), ISDIAH, ISDF). Aquesta iniciativa de l’ICA, patrocinada per organismes de diversos països, té per objectiu proporcionar gratuïtament un programari de llicència lliure a aquelles institucions que volen tenir els seus fons accessibles en línia. L’ ICA-Atom està totalment basat en la web i el seu maneig és senzill per a l'usuari, és flexible i personalitzable

45

Per veure el llistat complert accediu a https://wiki.ica-atom.org/ICA-AtoM_users

85

i està traduït a diversos idiomes. Totes aquestes característiques ens fan veure l'interès del projecte, basat fonamentalment en la normativa i la presència a la web.

Des del punt de vista purament tècnic, la seva base tecnològica és bastant sòlida doncs es basa en un potent framework de desenvolupament (Symfony) que funciona sobre Apatxe, MySql i PHP, configuració habitual de la qual ja disposa el servidor del TLL, segons paraules de José Romera, informàtic del Teatre Lliure, que a més està disposat a bregar amb els inconvenients que pogués presentar un programari nou. El proper setembre del 2016 es farà una reunió amb Direcció, el Dpartament d’informàtica i Blanca Biarge Gallardo per acordar els requeriments del servidor i per la programar un calendari de realització.

86

Conclusions Aquest treball sobre el FLP ha permès simultàniament conèixer Lluís Pasqual, i indirectament, l'activitat d'un home de teatre, a través de l'organització de la seva documentació. He tingut la sort de tenir accés lliure a tot els documents i la llibertat absoluta de prendre les decisions que creia convenients, cosa que ha permès treballar en el fons de manera professional i a un ritme que m’ha donat la possibilitat de treballar sense constriccions temporals ni interferències.  Destacar també un aspecte molt positiu, que és el fet que el productor està en vida,  és accessible i respon a les qüestions que inevitablement han sorgit mentre s’organitzava la documentació personal; a més és sensible al fet que s’hagi organitzat el seu arxiu amb tanta dedicació i cura.

Durant la realització d'aquest treball les tasques concretes realitzades han estat:

1. Continuació del registre de la documentació de Lluís Pasqual, és a dir, enumeració de cadascun dels documents continguts a les 23 capses (de les 82) que conformen el FLP, seguint l'ordre que presentaven les capses, iniciat prèviament per Esther Lázaro. 2. Anàlisi del TLL, de la seva activitat, la seva gestió i els seus serveis per tal de facilitar el coneixement de la documentació de Lluís Pasqual i les d’ altres fons personals i del TLL.

3. Realització d'un Quadre Classificació adequat i perfectament aplicable als documents de Lluís Pasqual. 4. Descripció normalitzada a diversos nivells -fons, subsèries, unitat documental composta i unitat documental simple- dels documents inclosos en sis capses referits a espectacles, de quaranta-sis fotografies i de trenta-dos cartells, fent incidència en el context en el qual es crearen. 5. Descripció i anàlisi de la Biblioteca personal de Lluís Pasqual.  

87

 6. Anàlisi de tots els elements que comprèn un registre d'autoritat, el de Lluís Pasqual, que ha donat lloc a una biografia on es veuen reflectides les funcions, les relacions i la seva llarga trajectòria personal i professional en múltiples contextos i llocs.

7. Tractament físic de la documentació consistent en netejar-la, desinfectar-la, restaurar-la i emmagatzemar-la correctament. A més una part s’ha digitalitzat per tal d’evitar la consulta dels originals i facilitar-ne la difusió. 8. Preparació de l’arxiu (en la seva totalitat) per una localització ràpida. Tot i que no estigui el fons completament descrit s’han dut a terme mesures  per tal de donar resposta a totes les necessitats documentals tant del productor, del teatre i dels investigadors externs.   Personalment la realització d'aquest treball m’ha permès enfrontar-me a un cas real d’un fons personal viu que havia patit una inundació i que actualment es trobava a recer però alhora “abandonat”, en el sentit que ningú l’havia tractat professionalment i per aquesta raó era inconsultable. Tractant-lo intel·lectualment i físicament coneixent les experiències de tractament d’arxius similars i consultant la bibliografia sobre fons personals he pogut aplicar i consolidar els coneixements teòrics adquirits a les assignatures cursades al Màster de Biblioteques i Col·leccions Patrimonials.   El FLP és un exemple peculiar de fons personal, ja que és el reflex d'una suma de diverses funcions dins del món del teatre i les arts escèniques, el que li fa ser un fons ric i variat i molt més complert que el fons d’una persona dedicada al món del teatre només en una única faceta. Gràcies a l'hàbit recopilador i organitzador del productor el seu arxiu presenta documents que no es troben a cap altra arxiu teatral i cobreix necessitats documentals que per lògica s’haurien de satisfer amb els documents dels arxius dels teatres. En molts teatres es conserven rigorosament l’enregistrament de totes les obres representades i les critiques posteriors però no és guarda tota la documentació generada fins arribar a la representació, és a dir, no es guarda la documentació produïda durant el procés creatiu; així no es conserven els esbossos de les primeres idees, els dissenys, els pressupostos, els càstings, els assajos, els documents de producció i tots aquells documents relacionats en la posada en escena. 88

  A partir de la meva experiència en el Teatre Lliure he vist que hi ha una dificultat per localitzar bona part de la documentació de les obres representades al teatre (que recorden que funciona des del 1976) perquè ha estat eliminada o perquè es conserva a les mans dels actors o dels professionals que la van produir en realitzar alguna de les moltes feines tècniques. Al TLL es guarden sistemàticament el programa de mà i el programa de l'espectacle de totes les representacions, però documents com els plànols, manuscrits o escenografies només es guarden si algú dels artistes o tècnics ho fa per pròpia iniciativa al teatre o a casa seva.   Caldria laborar una política documental per al Teatre Lliure que conscienciï tots els integrants del teatre de la importància de la documentació que produeixen per tal que la conservin fins que ingressi a l’arxiu històric. Actualment, els tècnics externs que intervenen en una obra no estan obligats a deixar la documentació que produeixen al teatre i alguns la conserven, però altres no. Aquesta documentació hauria de passar obligatòriament al teatre per a la qual cosa caldria que en els contractes hagués una clàusula que els recordes aquesta obligació.   També caldria una feina retrospectiva per recuperar el material de tots els espectacles realitzats al TLL des de la seva creació fins avui dia. Aquesta feina és peremptòria perquè molts dels col·laboradors del passat ja han mort i molts altres són d’edat avançada. El casos més representatiu són els Fabià Puigserver i Carlota Soldevila, entre altres. Segons el propi Lluís Pasqual “ja portem uns quants morts a sobre”.   És doncs, un deure del TLL disposar d’un espai adequat per a la preservació dels seus fons, redactar una política de gestió, difusió i preservació dels materixos fons i, finalment, difondre els fons, que és el mateix que difondre la seva activitat. Això que sembla una obvietat, és un aspecte a treballar i a conscienciar en l'àmbit estatal. En aquests darrers anys hi ha hagut un esforç lloable d'actualització dels centres d'informació i documentació en el marc de la cultura i l'art contemporani. Centres com la Biblioteca de Artium d'Àlaba, el Centre Museu Vasco de Arte Contemporáneo, la biblioteca del CCCB s'han posat al dia, però en l'àmbit teatral són pocs els teatres que saben què, com i perquè guardar.   Caldria impulsar una política de preservació a nivell estatal orientada a conscienciar els gestors actuals dels teatres de la importància de la documentació que custodien i insistir 89

en la seva conservació in situ, o, si no es tenen recursos en l’ingrés en arxius públics com a millor mecanisme per garantir-ne l'accés als investigadors com recomanen les lleis sobre patrimoni i documents46. Dir finalment la documentació del món teatral té una riquesa informativa doble ja que per una banda evidencia la gestió d'un espai escènic i, per altra, reflecteix la vida social i cultural de les ciutats de Barcelona en una època determinada, la que va de 1976 a l'actualitat.

46

Llei 10/2001, de 13 de juliol, d’ arxius i documents. DOGC núm. 3437 (2001) i Llei 9/1993, de 30 de setembre, del patrimoni cultural català. DOGC núm. 1807 (1993). 90

Bibliografia ACN. (2016, juny 02). L’Institut del Teatre ultima l’inventari de l’arxiu personal de Rosa Novell. La Vanguardia. Consultat 25 juny 2016, des de http:// www.lavanguardia.com/vida/20160602/402219465276/l-institut-del-teatreultima-l-inventari-de-l-arxiu-personal-de-rosa-novell.html Adroer Pellicer, M. A i Gifre Ribas, P. (1988). Arxius privats i arxius patrimonials a Catalunya. Lligall, 1, 83-96. Agencia EFE. (2015, juliol 24). El fondo de la poetisa Montserrat Abello donado a la Biblioteca de Catalunya. La Vanguardia. Consultat 25 juny 2016, des de http:// www.lavanguardia.com/cultura/20150724/54434121120/el-fondo-de-la-poetisamontserrat-abello-donado-a-la-biblioteca-de-catalunya.html Agencia EFE. (2011, febrer 23). Polémico Negrín: La abertura de su archivo personal permite indagar en los episodios más controvertidos de su acción política. La Vanguardia. Consultat 25 juny 2016, des de http://hemeroteca.lavanguardia.com/ preview/2011/02/23/pagina-1/85934173/pdf.html?search=archivo%20personal Aguado de Costas, A. (2011). Gestión de colecciones. Buenos Aires!: Alfagrama. Alberch i Fugueras, R. (2002). Els Arxius, entre la memòria històrica i la societat del coneixement. Barcelona!: UOC. Amat, F., i Puigserver, F. (1988). El Teatro Federico García Lorca!: obras sobre papel de Frederic Amat para un proyecto de Frederic Amat y Fabià Puigserver!: Barcelona, Madrid, Granada, 1988-1989. [Barcelona] : Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona. Arnau Fernández, M. (2015). Estudi del Fons Marian Amat. (Treball final de Màster no publicat). Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Barreiro Gómez, N. (2002). Teatre Lliure: els primers 25 anys. [S.l.]!: Televisió Espanyola. Biblioteca Nacional de España (2011). Los archivos personales: una puerta a la intimidad. Consultat des de http://blog.bne.es/blog/post-105/ Bradby, D., i Delgado, M. M. (2002). The Paris jigsaw: internationalism and the city’s stages. Manchester [etc.]: Manchester University Press.

91

Centre de documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) (2016). Col·lecció de cartells teatrals del fons del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE). Consultat 10 juliol 2016, des de http://colleccions.cdmae.cat/ catalog?utf8=%E2%9C %93&source_=search&q=polonesos&search_field=catalogador&locale=ca&resul ts_view=true&f%5Bcollection_type_facet%5D%5B%5D=Cartells&x=0&y=0 Delgado, M. M. (2003). “Other” Spanish theatres: erasure and inscription on the twentieth-century Spanish stage. Manchester!: Manchester University Press. Delgado, M. M., i Gies, D. T. (2012). A history of theatre in Spain. Nova York!: Cambridge University Press. Delgado, M. M., i Heritage, P. (1996). In contact with the gods?!: directors talk theatre. New York!: Manchester University Press. Delgado-Gómez, A. (2014). Los Archivos personales o El archivero domado. Tabula: Revista de Archivos de Castilla Y León, 17, 75–86. Elvira Silleras, M. (2013). Posibilidades de eliminar documentos en archivos personales. Dins 6as Jornadas Archivando: la valoración documental: actas de las jornadas: León, Fundación Sierra Pambley, 7 y 8 de noviembre de 2013. 219-230. Consultat des de http://dialnet.unirioja.es/servlet/extart?codigo=5118026 Escobar Socías, H. (2012). Aproximació a l'estudi arxivístic dels fons històrics dels teatres de Barcelona. Universitat Autònoma de Barcelona. Escola Superior d'Arxivística i Gestió de Documents. Radio Nacional de España (2015, desembre 6). Archivos personales. La tertulia de Radio Clásica [Àudio podcast]. Consultat 7 gener 2016 des de http://www.rtve.es/ alacarta/audios/la-tertulia-de-radio-clasica/tertulia-radio-clasica-archivospersonales-06-12-15/3395464/ Espinosa Ramírez, A.B. (1995). Los archivos personales. Metodología para su planificación. Dins A. Ruiz Rodríguez (ed), Manual de Archivística (p. 263-280). Madrid: Síntesis. Fuentes Romero, J. J. (2007). Planificación y organización de centros documentarios!: organización y funcionamiento de bibliotecas, centros de documentación y centros de información. Gijón!: Trea. Fundación Juan March (2016). La saga Fernández-Shaw y el teatro lírico Descripción del proyecto. Consultat 2 juny 2016, des de http://www.march.es/bibliotecas/ repositorio-fernandez-shaw/descripcion.aspx?l=1 92

Fundación Juan March (2016). Poética y teatro. Recoplicación : Lluís Pasqual : Resumen de la Sesión 21 y 23 de febrero de 2012. Consultat 25 abril 2016, des de http:// www.march.es/conferencias/poetica-teatro/detalle.aspx?p0=1&p1=8 Gómez Rodríguez, S. N. (2016). El tractament arxivístic dels fons personals de polítics. Tractament arxivístic integral del fons personal Anna Bosch i Pareras, primera alcaldessa democràtica de Mollet del Vallés. (Treball final de Màster no publicat). Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Graells, G.-J., (1991). Lluís Pasqual. La formación de un estilo, núm. 238, año 1991, págs. Primer Acto, 238, 114-119. Graells, G.-J. (1996). Orquestra de Cambra Teatre Lliure!: 1985-1995. Barcelona!: Fundació Teatre Lliure. Graells, G.-J. (2007). Teatre Lliure!: 1976-2006. Barcelona!: Fundació Teatre LliureTeatre Públic de Barcelona. Graells, G.-J., Espluga, M., i Llonch, J. (2011). Francesc Espluga!: disseny gràfic per al teatre. Barcelona!: Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona. Gunia, J. (1986). Carteles del teatro polaco : colección de Janusz Gunia. [S.l : s.n.] Hildesheimer, F., i Favier, J. (1990). Les Archives privées!: le traitement des archives personnelles, familiales, associatives. Paris!: Christian. Isart, R. (2016). Els fons personals d’actors. Problemàtica, contingut, i proposta de quadre de classificació. Estudi del fons de l’actriu Assumpció Casals (1896-1975 (Treball final de Màster no publicat). Barcelona: Universitat de Barcelona. Facultat de Biblioteconomia i Documentació. Linés, E. (2012, novembre 07). El vent de la cançó. La Vanguardia. Consultat 25 juny 2016, des de http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/2012/11/07/ pagina-42/90744548/pdf.html?search=archivos%20personal Leclercq, N., Roisson, L., i Jones, A. R. (2010). Capturing the essence of performance!: the challenges of intangible heritage ... 25-29 August 2008 = Capter l’essence du spectacle!: un enjeu de taille pour le patrimoine immatériel ... Glasgow, 25-29, 2008. Brussels [etc]!: P. I. E. Peter Lang. Martínez Martínez, R. (2013). Protección de datos de carácter personal. Valencia!: Tirant lo Blanch.

93

Mastropierro, M. del C. (2006). Archivos privados!: análisis y gestión. Buenos Aires!: Alfagrama. Muñoz Cáliz, B. (2011). Fuentes y recursos para el estudio del teatro español. Madrid!: Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música. Muñoz Cáliz, B. (2011). Mapa de la documentación teatral en España. (Conté: 1. Mapa de la documentación teatral en España - 2. Guía de obras de referencia y consulta, Ed.). Madrid: Centro de Documentación Teatral!: Instituto Nacional de las Artes Escénicas y de la Música. Nougaret, C., Éven, P., i Joux, C. de. (2008). Les Archives privées!: manuel pratique et juridique. [Paris]!: La Documentation française. OCLC. (n.d.). VIAF Virtual International Authority File. Retrieved des de http:// www.oclc.org/viaf.en.html Pasqual, L. (2015). Sessió Oficis del Teatre. Dins Mirador del Teatre Lliure : 1ª sessió el 6 de noviembre de 2015 Barcelona: Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona. Pasqual, L. i Ytak, C. (1993). Lluís Pasqual : camí de teatre : interviu. Barcelona : Pirene. Pilar Bayona. (n.d.). Consultat 14 juliol 2016, des de http://pilarbayona.es/castellano.htm Piñar Mañas, J. L., i Canales Gil, Á. (2011). Legislación de protección de datos. Madrid!: Iustel. Procter, M., i Cook, M. (2000). A Manual of archival description. Aldershot [etc.]!: Gower. Puyuelo, N. (2011, desembre 12). El llegat de Fabià Puigserver. El Punt : Avui. Consultat 9 gener 2016, des de http://hemeroteca.cdmae.cat/jspui/bitstream/65324/31268/1/ Article del diari.pdf Ruiz, V. (2015). Com acabar el patrimoni documental. Avenç, 418, 6-7. Consultat 7 gener 2016, des de http://www.arxivers.com/images/documents/ LAVEN_418_Bitllet.pdf Seminario de Archivos Personales: Madrid, 26 a 28 de mayo de 2004. (2006). Madrid: Biblioteca Nacional.

94

Seton, R. I. (1984). The Preservation. and administration of private archives : a RAMP study. Paris : Unesco. Sural, A. (2016).18 Most Important Polish Graphic Designers of the 20th Century. Consultat 24 juliol 2016, des de http://culture.pl/en/article/18-most-importantpolish-graphic-designers-of-the-20th-century Terreu M. (2012). El tractament arxivístic dels fons personals de científics (Treball final de Màster no publicat). Màster d’Arxivística i Gestió de Documents. Escola Superior d’Arxivística i Gestió de Documents. Universitat Autònoma de Barcelona, Catalunya. The New Yorl Times (2005, setembre 22). Henryk Tomaszewski, pionero de la escuela cartelista polaca. El País. Consultat 18 desembre 2015, des de http://elpais.com/ diario/2005/09/22/agenda/1127340007_850215.html Trabal, J. F. (2009). Els arxius personals i patrimonials. Dovella, 99, 19–24. Voltar i voltar. (n.d.). Consultat 14 juliol 2016, des de http://voltarivoltar.com/ Wikipedia (2016). Escola polonesa de cartels. Consultat 14 juliol 2016, des de https:// ca.wikipedia.org/wiki/Escola_polonesa_de_cartells

95

Annex 1: Quadre de classificació del Fons Lluís Pasqual

A. IDENTIFICACIÓ, DRETS I DEURES SOCIALS A.1 Identificació general A.2 Identificació sectorial A.3 Drets i deures socials       B. RELACIONS FAMILIARS I SOCIALS B.1 Familiars B.1.1 1er grau B.1.2 2n grau B.1.3 3er grau B.2 Amics i companys professionals (ordenació per ordre alfabètic, es poden anar afegint) B.2.1 Amat, Frederic B.2.1 Boadella, Albert4B.2.1 Capmany, Maria Aurèlia B.2.1 Espert, Núria B.2.1 Espriu, Salvador B.2.1 Font, Joan B.2.1 Genet, Jean B.2.1 Graells i Andreu, Guillem-Jordi B.2.1 Gil de Biedma, Jaime B.2.1 Gomis, Ramon B.2.1 Llach, Lluís B.2.1 Lizaran, Anna B.2.1 Lozano, Teresa B.2.1 Montanyès, Josep B.2.1 Pascual Pallessà, Ramón B.2.1 Puigserver i Plana, Fabià B.2.1 Rigola, Àlex 96

B.2.1 Roos, André B.2.1 Ros Ribas, Josep B.2.1 Sánchez Abad, Francisca B.2.1 Soldevila, Carlota B.2.1 Strehler, Giorgio (…) B.3 Coneguts C. SALUT C.1 Documentació identificativa C.2 Dossier mèdic C.3 Documentació administrativa C.4 Últimes voluntats D. FORMACIÓ I EDUCACIÓ      

D.1 Ensenyament primaria D.2 Ensenyament secundari

                       

D.3. Ensenyament universitaria D.4 Formació teatral

E. TREBALL E.1 Participació en organitzacions i institucions E.1.1 Teatre Lliure E.1.1.1 Fundador E.1.1.2 Director E.1.2 Institut del Teatre E.1.3 Ciutat del Teatre E.1.4 Odéon-Théâtre de l’Europe E.1.5 Centro Dramático Nacional – Teatro María Guerrero E.1.6 Teatro Arriaga de Bilbao

97

E.2 Direcció creativa d'espectacles E.2.1 Teatre E.2.1.1 Roots, d’Arnold Wesker. Tartana Teatre Estudi de Reus, 1968. E.2.1.2 Antígona, de Salvador Espriu. Tartana Teatre Estudi de Reus, 1968. E.2.1.3 El barret de palla d’Itàlia, d’Eugene Labiche. Teatre Fortuny, 1969. E.2.1.4 Woyzeck, de Georg Büchner. Tartana Teatre Estudi de Reus 1969. (ALTRES OBRES ORDENADES CRONOLOGICAMENT)

E.2.2 Opera E.2.2.84 Samson et Dalila, de Camille Saint-Saëns. Teatro de la Zarzuela, 1981. E.2.2.85 Falstaff, de Giuseppe Verdi. Teatro de la Zarzuela, 1983. E. 2.2.86 Don Carlo, de Giuseppe Verdi. Teatro de la Zarzuela,1985. (...) (ALTRES ÒPERES ORDENADES CRONOLOGICAMENT) E.2.3 Dansa E.2.3.58 Mariana Pineda, de Federico García Lorca. Compañía de Danza Sara Baras, 2002. E.3 Col·laboració i participació en espectacles E.3.1 Teatre E.3.2 Opera E.3.3 Dansa E.4 Publicacions E.3.1 Monografies E.3.2 Publicaciones periòdiques

98

F. ECONOMIA F.1 Béns mobles i immobles F.2 Obligacions fiscals F.3 Previsió personal F.4 Béns mobles F.5 Béns immobles G. ACCIÓ COMUNITÀRIA I SOCIAL G.1 Actuació social local G.2 Militància política G.3 Afiliació sindical G.4 Voluntariat H. OCI H.1 Oci creatiu H.1.1 Creació intel·lectual H.1.1.1 Llibretes amb anotacions personals H.1.2 Creació artística i artesana H.2 Oci actiu H.2.1 Viatges H.2.2 Pràctica d'esports i actuació en espectacles H.2.3 Col·leccionisme H.2.3.2 Cartells polonesos H.3 Oci passiu H.3.1 Assistència a espectacles i competències esportives H.3.2 Visita a exposicions i monuments I. RECONEIXEMENT SOCIAL A.4.1 Premis  

A.4.1.1 Direcció A.4.1.1 Títol de l’obre

99

(...)  

A.4.1.2 Generals A.4.1.2 Chevalier des Arts et Lettres el 26 de novembre, atorgat per la República Francesa, 1984. A.4.1.2 Premi de la Sociedad General deAutores y Editores, 1984. A.4.1.2 Premi de Posada en Escena de la Generalitat de Catalunya, 1988. A.4.1.2 Premio Nacional de Teatro del Ministerio de Cultura, 1991. A.4.1.2 Officier des Arts et Lettres el 19 de gener, atorgat per la República Francesa, 1991. A.4.1.2 Premi de la Cambra de Comerç de París, 1995. A.4.1.2 Premi Honorífic de la CIFET del Ministeri de Cultura d’Egipte, 1995. A.4.1.2 Chevalier de l’Ordre National de la Légion d’Honneur, atorgat per la República Francesa, 1996. A.4.1.2 Premio de la Comunidad de Madrid, 2002. A.4.1.2 Premi Internacional Terenci Moix per la seva trajectòria en les arts escèniques, 2013. A.4.1.2 Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya, 2015.

A.4.2 Discursos A.4.3 Homenatges A.4.4 Crítica sobre Lluís Pasqual A.4.5 Entrevistes

100

Annex 2: Relació de punts d'accès Alhambra (Granada, Andalusia)

Czerniawski, Jerzy

Amat, Frederic, 1952-

Della Rosa, Anna

Azorín, Paco

Domènech, Josep

Bernhard, Thomas

Donato, Chiara

Blackbird

Ein Fest für Boris

Bosh, Jordi Escultura francesa

Bravo, Alfredo Büchner, Georg, 1813-1837 Buenos Aires (Argentina) Burna, Lukasz (Font: creació propia) Can Trué (Bàscara, Alt Empordà) El Canal-Centre d'Arts Escèniques Salt/Girona

Espluga, Francesc (Font: MAE) Festiwal Sztuk Radzieckich i Rosyjskich (Font: creacció propia) García Lorca, Federico, 1898-1936 García, Sara Gil de Biedma, Jaime, 1929-1990

Cantants--Catalunya Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991--Poesia Cartells cinematogràfics--Polònia (Font: MAE) Cartells de teatre--Catalunya— Barcelona (Font: MAE) Cartells de teatre--Polònia (Font: MAE) Cartells polonesos LEMAC)

Espada Pié, Josep Maria, 1930-2011

(Font:

Cartells publiciaris--Polònia (Font: LEMAC) Celebration Centro Dramático Nacional (Espanya) Chwedczuk, Mariusz (Font: VIAF) Comedia sin título

Grafistes--Catalunya--S. XX (Font: MAE) Grafistes--Polònia--S. XX (Font: MAE) Granier-Deferre, Pierre, 1927-2007 (Font: VIAF) Grup de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants (Font: MAE) Grup de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants -- Cartells (Font: MAE) Aliança del Poble Nou (Barcelona, Catalunya)-- Cartells (Font: MAE) Cartells de teatre--Catalunya— Barcelona (Font: MAE) Gullón, Ricardo, 1908-1991 Harrower, David Homar, Lluís, 1957-

Compositors--Catalunya 101

Ibarz, Júlia Iscla, Miriam La Cage (Font: creacció propia) Leonce und Lena (Font: MAE) Lucena, Carlos

P39: D8, H20 i altres P9: D4, H5 Pasqual, Lluís, 1951Pasqual, Lluís, 1951--Retrats Pasqual, Lluís, 1951--Viatges

Marco, Marta Marin, Maguy Martel Bayod, Juan Carlos Martín, Cristina

Pinter, Harold, 1930-2008 Piscator, Erwin, 1893-1966 (Font: VIAF)

Mateu, Roc

Polska Szkoła Plakatu (Font: creacció pròpia)

Millán, María Clementa

Popolizio, Massimo

Montanyès i Moliner, Josep, 1937-2002 Fotografies

Prunés, Isidre

Moreno, Toni, 1945Mroszcza, Józef, 1910-1975— Exposicions (Font: creacció pròpia) Mrożek, Sławomir, 1930-2013 (Font: VIAF) Mulas, René (Font: VIAF) Muñoz, Laia Nel·lo, Francesc, 1931-, --Retrats

Puigserver, Fabià, 1938-1991 Puigserver, Fabià, 1938-1991-Família Puigserver, Fabià, 1938-1991-Figurins Puigserver, Fabià, 1938-1991-Projectes Puigserver, Fabià, 1938-1991-Retrats Rodin, Auguste, 1840-1917

Norwid, Cyprian, 1821-1883 Núñez i Yanowsky, Manolo 1942Fotografies Núñez i Yanowsky, Manolo 1942-Retrats Fotografies Odéon-Théâtre de l'Europe Paris

Roig, Montserrat, 1946-1991-Retrats Ros, Ribes Sales, Martí Sarriá, Nati Segura, Bea

P18: D3, H15

Segura, Clara

Osborne, John

Serra, Alessandra

Ostrovsky, Aleksandr Nikolaevich, 1823-1886 (Font: VIAF)

Serra, Marc

P2: D1, H1 P2: D1, H1

Servei militar obligatori Setmana Tràgica, Barcelona, Catalunya, 1909 102

Shakespeare, William, 1564-1616

Teatre Lliure--Cartells

Soldevila, Carlota, 1929-2005

Teatre Piccolo (Milà)

Son Moragues (Valldemossa, Mallorca)

Teatro María Guerrero Teatro Sociale (Como)

Soriano, Lucho Starowieyski, Franciszek, 1930-2009

Trias, Mariona The picture of Dorian Gray

Świerzy, Waldemar 1931-2013 (Font: VIAF)

Tolstoj, Lev Nikolajevic, 1828-1910 (Font: MAE)

Targetes postals

Tomaszewski, Henryk, 1914-2005 (Font: VIAF)

Teatr im. Juliusza Osterwy (Lubrin, Polònia) (Font: creacció propia) Teatr Maly, 1973-2009 (Varsòvia, Polònia)

Txékhov, Anton Pàvlovitx, 1860-1904 (Font: MAE) Una festa per Boris Venècia (Itàlia)

Teatr Na Wol (Varsòvia, Polònia) (Font: creacció propia)

Vishnevy sad (Font: MAE)

Teatr Narodowy (Varsòvia, Polònia)

Voina i mir

Teatr Wspólczesny (Varsòvia, Polònia)

Wilde, Oscar, 1854-1900. Retrato de Dorian Gray

(Font: MAE)

Teatre Lliure

103

Annex 3: Quadre de donació El següent esquema presenta els punts a considerar per Lluís Pasqual: OPCIONS: 1. COMODAT ● Contracte on se cedeix el fons personal al Teatre Lliure com a dipositari en un termini limitat de temps ● Termini limitat, que es pot anar prorrogant ● Responsabilitat del Lliure per danys o pèrdua. Beneficiari de l’assegurança en Lluís Pasqual ● La citació en l’ús públic: Comodat del Fons Lluís Pasqual 2. DONACIÓ ● Contracte on es dóna el fons personal al Teatre Lliure ● Beneficiari de l’assegurança el Teatre Lliure ● La citació en l’ús públic: Fons Lluís Pasqual TRETS COMUNS ● ● ● ●

Obligació del Lliure de conservar el Fons en bones condicions i com a un conjunt Compromís de catalogació, classificació, conservació Possibilitat d’ampliació del Fons Cessió de drets de reproducció, distribució i comunicació pública al Teatre Lliure sense facultat de cessió a tercers i amb consentiment de LP ● Lluís Pasqual conserva els drets morals ● Cessió de drets de reproducció, distribució i comunicació pública a tercers amb previ consentiment d’en Lluís Pasqual ● Conservació dels Drets de la seguretat, l’honor, la intimitat o la imatge de LP i de tercers CAL DEFINIR ● Hi ha una caixa de documentació personal d’en Fabià Puigserver en el FLP. Plantejar si passar-la al MAE

ALTRES OPCIONS ● Fer comodat en el Lliure i després donació al MAE Fer comodat en el Lliure i després donació a la Biblioteca de Catalunya o altres institucions. 104

Annex 4: Descripcions

105

Codi de referència

Cartells FPLP-C-01

FPLP-C-02

FPLP-C-03

FPLP-C-04

FPLP-C-05

FPLP-C-06

FPLP-C-07

FPLP-C-08

FPLP-C-09

FPLP-C-10

Nivell de descripció

UDS

UDS

UDS

UDS

UDS

UDS

UDS

UDS

UDS

UDS

A l'inrevés

Títol

La Setmana tràgica

Camí de nit, 1854

Święto Borysa

Portret Doriana Graya

Norwid

Leonce i Lena

Wisniowy Sad / Antoni Czechow

Klatka : Film Francuski

Wojna ipokoj / Tolstoj ; Piscator

Cartell, 67x97 cm

Cartell, 60x32 cm

Cartell, 69x45 cm

Cartell, 61x43 cm

Cartell de Ein Fest für Boris = Una Festa per Boris de Thomas Bernahard Czerniawski, Jerzy dissenyat per Jerzy Czerniawski . Obra representada al Teatr Bernhard, Thomas Współczesny de Varsòvia (Polònia) i estrenada el 4 de novembre de Ein Fest für Boris 1976 Una festa per Boris Teatr Wspólczesny (Varsòvia, Polònia) Cartells de teatre--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

Cartell de Camí de nit, 1854 dissenyat per Francesc Espluga (19432009) i imprès a Arts Gràfiques Oriente. Espectacle sobre Josep Barceló i el Bienni Progressista (1854-1856) representada en el Teatre Lliure a Barcelona: Pasqual, Lluís (Autor); Pasqual, Lluís (Director de l'obra); Puigserver, Fabià (Escenògraf); Clot, Xavier (Disseny de llums); Llach, Lluís (Director musical); Intèrpret/s: Sevilla, Antoni (Actor); Homar, Lluís (Actor); Reixach, Domènec (Actor); Reixach, Fermí (Actor); Soldevila, Carlota (Actriu); Alcañiz, Muntsa (Actriu); Colomer, Imma (Actriu); Minguell, Josep (Actor); Lizaran, Anna (Actriu)

Cartell de La Setmana tràgica dissenyat per Francesc Espluga (19432009) i imprès per Arts Gràfiques Oriente. Aquesta obra fou representada al Teatre Casino l'Aliança del Poble Nou a Barcelona del 10-19 de gener de 1974 pel Grup de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants

Pasqual, Lluís, 1951Espluga, Francesc Teatre Lliure--Cartells Cartells de teatre--Catalunya--Barcelona Grafistes--Catalunya--S. XX

Pasqual, Lluís, 1951Grup de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de Sants--Cartells Aliança del Poble Nou (Barcelona, Catalunya)--Cartells Cartells de teatre--Catalunya--Barcelona Grafistes--Catalunya--S. XX Setmana Tràgica, Barcelona, Catalunya, 1909

Cartell de A l’inrevés : Homenatge a Gabriel Ferrater dissenyat per Espluga, Francesc Francesc Espluga (1943-2009) i imprès per Coch. Aquesta obra fou Grup de l'Escola de Teatre de l'Orfeó de representada a Barcelona a l' Escola de Teatre de l’Orfeó de Sants del Sants 1-10 d'abril de 1976 Cartells de teatre--Catalunya--Barcelona Grafistes--Catalunya--S. XX

Punts d'accés

Cartell, 67x96 cm

Cartell de Retrat d'en Dorian Gray d'Oscar Wilde, una adaptació de John Osborne, dissenyat per Franciszek Starowieyski (1930-2009). Obra representada al Teatr Mały de Varsòvia (Polònia).El text a la part inferior ens indica que va ser distribuït per Lubelskie Zaklady Graficzne zam

Abast i contingut

Cartell, 67x98 cm

Cartell de l'espectacle Norwid dissenyat per M. Chwedlzuk. Obra Teatr Narodowy (Varsòvia, Polònia) estrenada al Teatr Narodowy de Varsòvia (Polònia) el 26 d'octubre del Norwid, Cyprian, 1821-1883 1970. Tractà del poeta i dramaturg polonès Cyprian Kamil Norwid Cartells de teatre--Polònia (1821-1883) Grafistes--Polònia--S. XX

Volum i suport

Cartell, 58x75 cm

Leonce und Lena Büchner, Georg, 1813-1837 Starowieyski, Franciszek, 1930-2009 Teatr Na Wol (Varsòvia, Polònia) Cartells de teatre--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

Data

197?

Cartell de Leonce i Lena de Georg Büchner (1813-1837) dissenyat per Franciszek Starowieyski (1930-2009). Estrenada al Teatre Na Wol de Varsòvia (Polònia)

Vishnevy sad Txékhov, Anton Pàvlovitx, 1860-1904 Burna, Lukasz Teatr Wspólczesny (Varsòvia, Polònia) Cartells de teatre--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

1976

1976, Després Cartell, 67x97 cm de

Cartell de Hort dels cirerers, també conegut com Jardí dels cirerers d' Anton Txékhov dissenyat per l'esceneograf Łukasz Burna; obra representada en el Teatre Współczesny de Varsòvia (Polònia)

1970

1976

1976

1976

1974

1976

Cartell de la pel·lícula francesa La Capsa del director Pierre Granier- La Cage Deferre interpretada per Ingrid Thulin, Lino Ventura i Dominique Granier-Deferre, Pierre, 1927-2007 Zardi, estrenada en 1975. Cartell de la versió polonesa dissenyat per Mulas, René Rene Mulas en 1976. Cartells cinematogràfics--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

Sistema d'organització

H.2.3

H.2.3

H.2.3

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

Wilde, Oscar, 1854-1900. Retrato de H.2.3.2 Dorian Gray The picture of Dorian Gray Osborne, John Starowieyski, Franciszek, 1930-2009 Teatr Maly, 1973-2009 (Varsòvia, Polònia) Cartells de teatre--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

1978

Cartell de l'adaptació teatral del director alemany Erwin Piscator de Voina i mir l'obra Guerra i pau de Leon Tolstoi, representada en el Teatre de la Tolstoj, Lev Nikolajevic, 1828-1910 ciutat de Lubrin (Polònia). Cartell dissenyat per Mariusz Chwedczuk, Piscator, Erwin, 1893-1966 marit de la reconeguda escenògrafa Xymena Zaniewska-Chwedczuk Chwedczuk, Mariusz Teatr im. Juliusza Osterwy (Lubrin, Polònia) Cartells de teatre--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

1

Carpeta GF1, C-9

Carpeta GF1, C-8

Carpeta GF1, C-7

Carpeta GF1, C-6

Carpeta GF1, C-5

Carpeta GF1, C-4

Carpeta GF1, C-3

Carpeta GF1, C-2

Carpeta GF1, C-1

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Condicions d'accés

Condicions de reproducció

Ubicació

Carpeta GF1

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització

Català

Català

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

http://ccuc.cbu c.cat/record=b5 347465~S23*spi ; http://www.wsp olczesny.pl/arc hiwum/spektak le/swietoborysa

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-5

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-4

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-3

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-2

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-1

Paz, Anabel NODAC de la; 2/3/2017

Paz, Anabel NODAC de la; 2/3/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 3/3/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/3/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/3/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/3/2016

Autoria de Normes la descripció

Català

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

http://ccuc.cbu c.cat/record=b5 347465~S23*spi

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-6

Notes

Polonès

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

http://www.eteatr.pl/pl/arty kuly/153579.ht ml

Paz, Anabel NODAC de la; 3/3/2016

Documentació relacionada

Polonès

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-7

Paz, Anabel NODAC de la; 14/3/2016

Bibliografia

Polonès

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-8

Paz, Anabel NODAC de la; 14/3/2016

Característiques físiques

Polonès

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-9

Llengua

Polonès

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Polonès

https://en.wikip edia.org/wiki/X ymena_Zaniew ska-Chwedczuk

Paz, Anabel NODAC de la; 14/3/2016

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-10

Polonès

Miniatura

FPLP-C-11

FPLP-C-12

FPLP-C-13

FPLP-C-14

FPLP-C-15

FPLP-C-16

FPLP-C-17

FPLP-C-18

FPLP-C-19

FPLP-C-20

FPLP-C-21

Szczęśliwe wydarzeni / Sławomir Mrożek

Cartell del Teatre Współczesny de la ciutat de Breslau, anteriorment conegut com el Teatre del Jove Espectador i Teatre de Varietats. El cartell sembla la presentació de la temporada 1975 del teatre, deduït de la paraula zaprasza que vol dir "presenta". Cartell realitzat per Roman Cieślewicz, dissenyador gràfic i dibuixant polonès

Cartell de l'obra Un esdeveniment fortuit = Szczęśliwe wydarzeni de l'escriptor i dramaturg polonès Slawonir Mrozek, representada en 1974en el Teatre de la ciutat de Lubrin (Polònia). Obra de teatre absurd. Cartell realitzat per Jan Lenica, dissenyador gràfic i dibuixant polonès

Tomaszewski, Henryk, 1914-2005 Festiwal Sztuk Radzieckich i Rosyjskich Ostrovsky, Aleksandr Nikolaevich, 18231886 (VIAF) Teatr Wspólczesny (Varsòvia, Polònia) Cartells de teatre--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

Cieślewicz, Roman, 1930-1996 Teatr Wspolczesny im. Edmunda Wiercinskiego (Breslau, Polònia) Cartells de teatre--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

Szczęśliwe wydarzenie Feliz acontecimiento Mrozek, Slawomir, 1930-2013 Lenica, Jan, 1928-2001 Teatr im. Juliusza Osterwy (Lubrin, Polònia) Cartells de teatre--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

2 còpies

UDS

Teatr Współczesny we Wrocławiu 1975 : zaprasza

Cartell de l'obra Diari d'un lladre = На всякого мудреца довольно простоты de l'escriptor i dramaturg rus Aleksandr Nikolaevich Ostrovsky estrenada el 12 de novembe de l'any 1965 en el Teatr Współczesny de Varsòvia (Polònia), arribant a un total de 263 actuacions. Cartell realitzat per Henryk Tomaszewski, dissenyador gràfic i dibuixant reconegut pel peculiar estil de l'escola cartellista polonesa de postguerra. Cartell realitzat en el 1967 per la representació de l'obra dins del marge del Festiwal Sztuk Radzieckich i Rosyjskich

[1974]

UDS

Pamiętnik szubrawca 1967 własnoręcznie przez niego napisany / Aleksander Ostrowski : Teatr Współczesny

Świerzy, Waldemar 1931-2013 Polska Szkoła Plakatu Cartells polonesos Cartells publiciaris--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX Mroszcza, Józef, 1910-1975--Exposicions

UDS

UDS

Cartell de l'exposició de l'obra gràfica de Józef Mroszczak (1910-1975) dissenyador gràfic polonès i màxim representant de l'Escola polonesa de cartells (Polska Szkoła Plakatu). Exposició realitzada entre els dies 9 i 27 de juny de 1976, un any després de la mort de l'artista a la Galeria Zapiecek de Varsòvia (Polònia). El dissenyador del cartell és Waldemar Świerzy, deixeble del esmentat

Cartell de l'obra Balladyna de l'escriptor romàntic polonès Juliusz Balladyna Słowacki, estrenada el 8 de febrer de l'any 1974 en el Teatr Narodowy Slowacki, Juliusz 1809-1849 de Varsòvia (Polònia) i dirigida per Adam Hanuszkiewicz. L'autor del Teatr Narodowy (Varsòvia, Polònia) cartell està sense identificar Cartells polonesos Cartells publiciaris--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

Jozef Mroszczak (1910-1975) : 1976 Plakaty : Wystawa zorganizowana prezez : KAW i PP DESA : Galeria PP DESA"Zapiecek" : Warszawa, Zapiecek I :9-27 czerwca 1976

1974

Beniowski Slowacki, Juliusz 1809-1849 Teatr Narodowy (Varsòvia, Polònia) Cartells polonesos Cartells de teatre--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

Balladina : Tragedya w 5 Aktach

1971?

Cartell de l'obra Beniowski de l'escriptor romàntic polonès Juliusz Słowacki, estrenada el 13 de març de l'any 1971 en el Teatr Narodowy de Varsòvia (Polònia) i dirigida per Adam Hanuszkiewicz. Obra en dues parts.

UDS

1969

Teatr Narodowy (Varsòvia, Polònia) Cartells polonesos Cartells de teatre--Polònia--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

UDS

Beniowki / Juliusz Słowacki

Kordian

Cartell de l'obra Kordian (Kordian: Część pierwsza trylogii. Spisek koronacyjny o en anglès Kordian: First Part of a Trilogy: The Coronation Plot) de l'escriptor romàntic polonès Juliusz Słowacki, publicada en 1834 i representada en 1969 en el Teatr Narodowy de Varsòvia (Polònia). El cartell és de Mariusz Chwedczuk, esceneograf i artista gràfic polonès

UDS

UDS

Bocianowski, Bohdan, 1911-1983 Cartells de circ Grafistes--Polònia--S. XX Cartells polonesos

Świerzy, Waldemar 1931-2013 Cartells polonesos Cartells publiciaris--Polònia Grafistes--Polònia--S. XX

Cartell, 67x97 cm

Cartell de la campanya iniciada per l'Agència d’entreteniment de l’Estat polonès (ZPR) que promovia el circ (Cyrk) amb pòsters d'un grup de destacats artistes de gràfics, en aquest cas l'autor és Bohdan Bocianowski. Els cartells sovint no anunciaven espectacles de circ en particular, sinó que amb metàfores i símbols creaven una atmosfera de circ

Cartell del Dia internacional del nen organitzat per Międzynarodowy Dzień dziecka (Associació dels amics dels nens). El dissenyador és Waldemar Świerzy

Cartell, 67x97 cm

Towarzystwo Przyjaciół Dzieci / Międzynarodowy Dzień dziecka

1971

1978

Cartell de la campanya iniciada per l'Agència d’entreteniment de Młodożeniec, Jan, 1929-2000 l’Estat polonès (ZPR) que consistia en promoure el circ (Cyrk) a través Cartells de circ de la posada en marxa de pòsters amb un grup de destacats artistes de Grafistes--Polònia--S. XX cartells, en aquest cas l'autor és Jan Mlodozeniec. Els cartells sovint no Cartells polonesos anunciaven espectacles de circ en particular, sinó que amb metàfores i símbols creaven una atmosfera de circ

Cirk

Cirk

Una altra Fedra, si us plau

Cartell, 67x97 cm

UDS

UDS

UDS

Espert, Núria, 1935Pasqual, Lluís, 1951Companyia Núria Espert Espriu, Salvador, 1913-1985 Una Altra Fedra, si us plau Grafistes--Polònia--S. XX Cartells polonesos

Cartell de una funció del 6 de juny de 1978 al teatre de Breslau de l'espectacle Una altra Fedra, si us plau. Aquesta fruit d’una petició per a la seva companyia de l’actriu Núria Espert a Espriu, es va estrenar el 24 de febrer del 1978 al Teatre Municipal de Girona, i el 3 de març del mateix any es va estrenar al Teatre Barcelona. La Companyia Núria Espert, dirigida per Lluís Pasqual, va comptar al repartiment amb ella mateixa com a Fedra, Carme Carbonell fent d’Enone, Joan Sala de Teseu, Gabriel Renom com a Hipòlit (al Teatre Municipal de Girona) i Abel Folk en el mateix paper (a les funcions de Barcelona), Conchita Bardem com a Magdalena Blasi, Lluís Torner com a Pulcre Trompel·li, Nadala Batista en el paper de Tecleta Marigó, Pawel Rouba i Joan Faneca fent de Tanatos, i Josep Bassal al violoncel. Fabià Puigserver en va signar l’escenografia i el vestuari, i Josep M. Arrizabalaga, la música.

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

H.2.3.2

2

Carpeta GF2

Carpeta GF2

Carpeta GF2

Carpeta GF2

Carpeta GF2

Carpeta GF2

Carpeta GF2

Carpeta GF1

Carpeta GF1

Carpeta GF1

Carpeta GF1

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Polonès

Polonès

Polonès

Polonès

Polonès

Polonès

Polonès

Polonès

Polonès

Polonès

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

Netejat i restaurat. Guardat en funda i carpeta

http://www.e- Està al MAE teatr.pl/pl/reali zacje/4180,szcz egoly.html

http://www.eteatr.pl/pl/reali zacje/4121,szcze goly.html

http://culture.p l/pl/tworca/wal demarswierzy#second -menu-0

http://www.wsp olczesny.pl/arc hiwum/spektak le/pamietnikszubrawcawlasnorecznieprzez-niegonapisany

Està al MAE

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-21

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-20

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-19

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-18

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-17 - L'autor del cartell sense identificar

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-16 - L'autor del cartell sense identificar

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-15

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-14

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-13

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-12

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Cartells polonesos\FPLP-C-11 Data extreta de: http://www.pigasusgallery.de/lenica-poster.php

Paz, Anabel NODAC de la; 8/7/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 8/4/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 8/4/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 5/4/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 5/4/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 21/3/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 21/3/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 20/3/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 20/3/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 20/3/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 18/3/2016

Llibre de la biblioteca personal: R. 1812

Polonès

FPLP-C-22

FPLP-C-23

UDC

UDS

UDS

FPLP-C-25

UDS

FPLP-C-24

FPLP-C-26

Fotografies ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F1

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F2

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F3

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F4

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F5

Mickiewicz

1976

3 cartells, 67x90 cm

Cartell de l'adaptació teatral de la vida del poeta i patriota polonès Adam Mickiewicz de Poraj, representada en el Teatr Narodowy de Varsòvia (Polònia). Cartell dissenyat per Mariusz Chwedczuk, marit de la reconeguda escenògrafa Xymena Zaniewska-Chwedczuk

Cartell de l'obra Iredynski representada al Teatr Mały de Varsòvia (Polònia). El dissenyador és Maciej Urbaniec, artista gràfic polonès reconegut per la seva barreja d'estils

Chwedczuk, Mariusz Teatr Narodowy (Varsòvia, Polònia) Cartells de teatre--Polònia Grafistes-Polònia--S. XX

H.2.3.2

H.2.3.2

Urbaniec, Maciej, 1925-2004 H.2.3.2 Iredyński, Ireneusz, 1939-1985 Teatr Maly, 1973-2009 (Varsòvia, Polònia) Cartells de teatre--Polònia Grafistes-Polònia--S. XX

Cartell de l'obra El Arxiu de Tadeusz Rózewicz representada al Teatr Różewicz, Tadeusz, 1921-2014 H.2.3.2 Maly de Varsòvia (Polònia). El dissenyador és Maciej Urbaniec, artista Urbaniec, Maciej, 1925-2004 gràfic polonès reconegut per la seva barreja d'estils Teatr Maly, 1973-2009 (Varsòvia, Polònia) Cartells de teatre--Polònia Grafistes-Polònia--S. XX

1975

Cartell,

Iredynski

1975

H.2.3.2

Kartoteka

B.2.1 Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

Fotografia en blanc i negre, 17.8x24 cm

Fotografia en blanc i negre, 2.6x4.4 cm

Manó Plana, mare d'en Fabià Puigserver, en 1939 s'exilià amb la seva Puigserver, Fabià, 1938-1991--Família familia a França i s'instal·len a Montpezat, prop de Tolosa de Fotografies Llenguadoc. Molt aficionada a l'òpera. Treballa com a cosidora i brodadora. L'any 1951, el seu marit, Enric Puigserver, mecànic de professió i amb un creixent paper dins el PSUC a França, és deportat a Algèria, i més tard, gràcies a un comitè internacional de solidaritat es traslladà a Varsòvia, i on la família es reunifica, tret la seva filla Lola

1959, Després de

Postal en blanc i negre, 10.1x17.8 cm

Fotografia de Manolo Nuñez i Fabià Puigserver

1950-1970, Entre

1968?

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Projectes Moreno, Toni, 1945Capmany, Maria Aurèlia, 1918-1991-Poesia Cantants--Catalunya Compositors--Catalunya Fotografies Targetes postals

Postal de promoció del disc El penjat interpretat per Toni Moreno, amb textos de Maria Aurèlia Campmany i música de Josep Aponte. Toni Moreno, actor professional, participà en El retaule del flautista. Fabia Puigserver dissenyà la coberta del disc.

Fotografia de Manolo Núñez Yanowsky, arquitecte i dissenyador, fill Puigserver, Fabià, 1938-1991 d'exiliats republicants a la Unió Soviètica i, Fabià Puigserver Núñez i Yanowsky, Manolo 1942Fotografies

Fotografia carnet de Manó Plana, mare d'en Fabià Puigserver

Fotografia/postal d'en Toni Moreno

Fotografia de Manó Plana al balcò, 1960-1980, mare d'en Fabià Puigserver Entre

Fotografia en color, 10.8x8.5 Manó Plana, mare d'en Fabià Puigserver, en 1939 s'exilià amb la seva Puigserver, Fabià, 1938-1991--Família cm familia a França i s'instal·len a Montpezat, prop de Tolosa de Fotografies Llenguadoc. Molt aficionada a l'òpera. Treballa com a cosidora i brodadora. L'any 1951, el seu marit, Enric Puigserver, mecànic de professió i amb un creixent paper dins el PSUC a França, és deportat a Algèria, i més tard, gràcies a un comitè internacional de solidaritat es traslladà a Varsòvia, i on la família es reunifica, tret la seva filla Lola

B.2.1 Fabià Puigserver

3

Carpeta GF2

Carpeta Fabià P. S1 F3

Carpeta Fabià P. S1 F2

Carpeta Fabià P. S1 F1

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Carpeta GF3 Carpeta GF3

Carpeta Fabià P. S1 F4

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permès al Permesa amb Productor, al finalitats Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permès al Permesa amb Productor, al finalitats Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permès al Permesa amb Productor, al finalitats Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització

Carpeta Fabià P. S1 F5

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització

NODAC

Està al MAE

NODAC

NODAC

NODAC

Està al MAE

Es desconeix la data de la Paz, Anabel NODAC fotografia, però es dedueix que de la; és posterior al retorn de l'exili 11/4/2016 a Polònia de Fabià Puigserver en 1959. Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons PersonaLluisPasqual\Digitalitz acions\C. Fabià P. S1 F1

Està al MAE

Bon estat de conservació

Fabià Puigserver Fons Fabià Manolo Núñez i Puigserver al MAE Yanowsky : conversa transcrita per Xavier Febrés. Barcelona : Ajuntament, 1990

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F2

Imatge

Fons Fabià Puigserver al MAE

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F5

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F4

Postal signada per Toni Paz, Anabel NODAC Moreno ; Data deduïda per de la; l'any de la presentació del disc. 11/4/2016 Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons PersonaLluisPasqual\Digitalitz acions\C. Fabià P. S1 F3

Bon estat de conservació

Fons Fabià Puigserver al MAE

Imatge

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Imatge

Bon estat de conservació

Imatge

Imatge

Carpeta Fabià P. S1 F6

1971, Agost

Fotografia d'en Lluís Pasqual acompanyat per un jove a Venècia

B.2.1 Fabià Puigserver

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F6

Carpeta Fabià P. S1 F7

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Detall d'una fotografia

Carpeta Fabià P. S1 F8

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Fotografia d'en Lluís Pasqual a Venècia

197?

Carpeta Fabià P. S1 F9

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F9

Fotografia de Les Bourgeois de Calais (escultura de Auguste Rodin)

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Retrats Fotografies

Fotografia d'en Lluís Homar, en Lluís Pasqual i en Fabià Puigserver, a Puigserver, Fabià, 1938-1991 les seves esquenes, de fons, l'Obelisc de Buenos Aires y la Plaça de la Pasqual, Lluís, 1951República, situada en la intersecció de les avingudes 9 de Julio i Homar, Lluís, 1957Correntes Buenos Aires (Argentina) Fotografies

Fotografia d'en Lluís Pasqual junt la tomba d'Ígor Stravinski al cementeri de Sant Michele, a l'illa a prop de Venècia

B.2.1 Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F16 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Carpeta Fabià P. S1 F15 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

B.2.1 Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F10 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

1970-1980, Entre

Fotografia en blanc i negre, 7.6x10.8 cm

Fotografia en blanc i negre, 2.6x4.5 cm

Fotografia en color, 15x10.1 cm

Fotografia en blanc i negre, 7.6x10.7 cm

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Retrats Fotografies

Pasqual, Lluís, 1951--Viatges Venècia (Itàlia) Fotografies

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F11

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Fotografia en color, 6.1x8.9 cm

Fotografia en blanc i negre, 7.3x11.6 cm

Pasqual, Lluís, 1951--Retrats Fotografies

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F12 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Fotografia d'en Fabià Puigserver amb una copa

Fotografia en blanc i negre, 2.5x4.5 cm

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F13 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F7

Fotografia de carnet d'en Luís Pasqual amb ulleres

Rodin, Auguste, 1840-1917 Escultura francesa Fotografies

B.2.1 Fabià Puigserver

1950-1971, Entre

1971

Pasqual, Lluís, 1951--Retrats Pasqual, Lluís, 1951--Viatges Venècia (Itàlia) Fotografies

B.2.1 Fabià Puigserver

Fotografia de l'escultura Els burgesos de Calais de August Rodin a París

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Retrats Fotografies

B.2.1 Fabià Puigserver

Fotografia en color, 14.4x10.1 Fotografia a Can Truè, la casa d'en Fabià Puigserver a l'Empordà, cm amb un amics, entre ells en Lluís Homar i en [Miguel?] Montes

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F10

Fotografia d'en Lluís Homar, en 1984, Agost Lluís Pasqual i en Fabià Puigserver a Buenos Aires (Argentina)

Fotografia en blanc i negre, 3.5x4 cm

Pasqual, Lluís, 1951--Retrats Fotografies

198?

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F11

1950-1971, Entre

Fotografia en blanc i negre, 3.2x4 cm

Fotografia d'en Fabià Puigserver amb uns amics a l'Empordà

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F12

Detall d'un full de contacte d'un retrat d'en Fabià Puigserver

1950-1971, Entre

Fotografia de carnet d'en Fabià Puigserver

Fotografia d'en Lluís Pasqual a Venècia

Puigserver, Fabià, 1938-1991 Homar, Lluís, 1957Can Trué (Bàscara, Alt Empordà)

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F13

Fotografia de carnet d'en Luís Pasqual

Carpeta Fabià P. S1 F14 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F8

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F14

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F15

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F16

4

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

L'autor de la fotografia el Paz, Anabel NODAC desconeix. Digitalització: de la; H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons 11/4/2016 PersonaLluisPasqual\Digitalitz acions\C. Fabià P. S1 F11

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F10

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F9

MAE: Fotografies del Digitalització: Paz, Anabel NODAC mas de Can Trué. H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; Registre 330419 PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 Topogràfic F 545-11 acions\C. Fabià P. S1 F8

Fons Fabià Puigserver al MAE

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F12

Fons Fabià Puigserver al MAE

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F6

Imatge

Bon estat de conservació

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F16

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F15

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F14

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F13

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F7

Imatge

Bon estat de conservació

Fons Fabià Puigserver al MAE

Imatge

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F17

Fotografia en color , 15x 10cm

1983, Setembre

B.2.1 Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F24 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Carpeta Fabià P. S1 F23 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Servei militar obligatori Fotografies

Homar, Lluís, 1957Can Trué (Bàscara, Alt Empordà) Fotografies

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F25 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Carpeta Fabià P. S1 F17

B.2.1 Fabià Puigserver

Fotografia d'en Fabià Puigserver amb uns amics a l'Empordà

Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Fotografia en la qual apareixen asseguts al voltant d'una taula, Lluís Homar, Fabià Puigserver, Carlota Soldevila i l'Enma en Can Trué, casa d'en Fabià Puigserver , a l'Alt Empordà

Puigserver, Fabià, 1938-1991 Homar, Lluís, 1957Soldevila, Carlota, 1929-2005 Can Trué (Bàscara, Alt Empordà) Fotografies

1960-1980

Fotografia de Montserrat Roig, escriptora en català de novel·les, Roig, Montserrat, 1946-1991--Retrats contes, reportatges i articles periodístics. Des de ben jove, participà en Fotografies els moviments de protesta a les darreries del franquisme a Barcelona. Fou amiga personal d'en Fabià Puigserver.

Carpeta Fabià P. S1 F18 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Fotografia en blanc i negre, 7.5x 10.8cm

B.2.1 Fabià Puigserver

Fotografia a primer pla de la Montserrat Roig amb un vestit negre

Carpeta Fabià P. S1 F19 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Fotografia de la Txiqui i el seu fill Rafalet

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F18

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F20 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Fotografia en blanc i negre, 7.5x 10.8cm

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F21 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

1960-1981

Fotografia en color, 8.8x13cm Fotografia de la Txiqui (Dionisia Cilimingras Casasnovas), taquillera en els primers anys del Teatre Lliure de Gràcia, el dia de les seves noces a la casa familiar de Son Moragues a Valldemossa, a Mallorca amb el seu fill Rafalet. El vestit de novia fou dissenyat per Fabià Puigserver.

B.2.1 Fabià Puigserver

Fotografia de la Montserrat Roig amb un vestit negre

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F20

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F21

Fotografia de Montserrat Roig, escriptora en català de novel·les, Roig, Montserrat, 1946-1991--Retrats contes, reportatges i articles periodístics. Des de ben jove, participà en Fotografies els moviments de protesta a les darreries del franquisme a Barcelona. Fou amiga personal d'en Fabià Puigserver.

1976-1989, Entre

Fotografia en color, 10.8x8.5 Enric Puigserver i Contestí, mecànic, pare d'en Fabià Puigserver, era Puigserver, Fabià, 1938-1991--Família cm al front quan Fabià va néixer en 1938 mentre la família estava Fotografies refugiada als afores d'Olot. Va passar una temporada sol al camp de concentració del Barcarès, però poc després la família es reunifica a França. En 1951, Enric Puigserver, a causa de la seva militància comunista, és deportat a Algèria pel govern francès. Obté asil polític a Polònia, on el segueix la seva família, que s'estableix menys la seva filla Lola, que roman a Tolosa. L'any 1959 tornen a Barcelona tret el seu fill Enric que es queda a Varsòvia.

B.2.1 Fabià Puigserver

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F19

1960-1980, Entre

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Retrats Alhambra (Granada, Andalusia) Fotografies

Joan Ponce, tècnic en el Teatre Lliure, jurant bandera amb uniforme de la Marina

Fotografia realitzada possiblement a Can Trué, casa d'en Fabià Puigserver a l'Alt Empordà

Fotografies Targetes postals

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F26 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Retrats Fotografies

Francesc Nel·lo i German, director teatral, dirigí muntatges en català i Nel·lo, Francesc, 1931-, --Retrats en castellà, d'obres de Plaute, Molière, Valle-Inclán, Falla i Fotografies Beaumarchais. Una de les més importants va ser Les noces de Fígaro representada al Teatre Lliure en 1989 sota la direcció i l'escenografia d'en Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F27 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Figurins Son Moragues (Valldemossa, Mallorca) Fotografies

Fotografia del pare d'en Fabià Puigserver

Fotografia en blanc i negre, 17.7x12.3 cm

Fotografia d'en Joan Ponce durant 1960-1970, la cerimònia de jurament de Entre bandera

Fotografia en color, 12x8.9 cm

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F22

Fotografia d'en Lluís Homar, 198? descalç i en pantaló curt, arreglant el terra d'una casa de camp

La Cuesta de los Chinos és un dels accessos històrics a la Alhambra (Granada, Espanya)

Fotografia d'en Fabià Puigserver a 1988-1989, la Cuesta de los Chinos Entre

Carpeta Fabià P. S1 F22 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F23

1984

Fotografia en color, 12x8.9 cm

Fotografia en blanc i negre, 17.6x12 cm

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F24

Fotografia de Giovani tombat a una hamaca enviada com a postal des de Itàlia a Fabià Puigserver, Lluís Homar i Lluís Pasqual

Fotografia en color, 12.1x8.9cm

Fotografia en blanc i negre, 3.2x4.2 cm

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F25

1980-1991, Entre

1960-1980, Entre

Fotografia carnet d'en Francesc Nel·lo i German

Fotografia d'en Fabià Puigserver amb una persona no identificada

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F26

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F27

5

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Fons Fabià Puigserver al MAE

Fons Montserrat Roig a l'Arxiu Nacional de Catalunya

Fons Montserrat Roig a l'Arxiu Nacional de Catalunya

Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons PersonaLluisPasqual\Digitalitz acions\C. Fabià P. S1 F19

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 21/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F18

MAE: Fotografies del Digitalització: Paz, Anabel NODAC mas de Can Trué. H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; Registre 330419 PersonaLluisPasqual\Digitalitz 11/4/2016 Topogràfic F 545-11 acions\C. Fabià P. S1 F17

Imatge

Bon estat de conservació

La fotografia està trencada i enganxada amb cinta adhesiva

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 18/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F25. Es desconeix el cognom d'en Giovani

MAE: Fotografies del Digitalització: Paz, Anabel NODAC mas de Can Trué. H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; Registre 330419 PersonaLluisPasqual\Digitalitz 18/4/2016 Topogràfic F 545-11 acions\C. Fabià P. S1 F24

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 21/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F21

Imatge

Bon estat de conservació

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 18/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F26

Data extreta del seu viatge a Paz, Anabel NODAC Granada per la creació del de la; projecte amb Frederic Amat: 18/4/2016 El Teatro Federico García Lorca. H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons PersonaLluisPasqual\Digitalitz acions\C. Fabià P. S1 F22

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 12/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F20

NODAC

Imatge

El teatro Fons Fabià Federico García Puigserver al MAE Lorca : obras sobre papel de Frederic Amat. Granada [etc.] : Área de Cultura de la Diputació Provincial de Granada [etc.], 1988-1989

Imatge

Bon estat de conservació

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 18/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F23

Imatge

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 18/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F27

Bon estat de conservació

Fons Fabià Puigserver al MAE

Imatge

Fotografia d'en Fabià Puigserver amb Josep Maria Espada

1960-1980, Entre

Fotografies

B.2.1 Fabià Puigserver

Fotografia en blanc i negre, 8.8x12.6 cm

Carpeta Fabià P. S1 F28 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

1960-1990, Entre

Carpeta Fabià P. S1 F29 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F30

Retrat artístic fotogràfic d'en Jaume

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F30 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F28

Núñez i Yanowsky, Manolo 1942--Retrats B.2.1 Fabià Fotografies Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F31 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F31

Carpeta Fabià P. S1 F34 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Retrat de Manolo Núñez Yanowsky, arquitecte i dissenyador, fill d'exiliats republicants a la Unió Soviètica i bon amic d'en Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F35 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Fotografia en color, 8.8x8.8 cm

B.2.1 Fabià Puigserver

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Retrats Fotografies

Núñez i Yanowsky, Manolo 1942--Retrats B.2.1 Fabià Fotografies Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F36 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Josep Maria Espada Pié, escenògraf i figurinista català, amic personal Puigserver, Fabià, 1938-1991 d'en Fabià Puigserver Espada Pié, Josep Maria, 1930-2011 Fotografies

Fotografies

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F32 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Retrat de Miguel Montes

B.2.1 Fabià Puigserver

Fotografia en blanc i negre, 24x18cm

Puigserver, Fabià, 1938-1991 Espada Pié, Josep Maria, 1930-2011 Fotografies

B.2.1 Fabià Puigserver

1960-1980, Entre

2 còpies, Fotografia en color, Josep Maria Espada Pié, escenògraf i figurinista català, en Fabià 8.8x8.8 cm Puigserver i una dona jove durant un esdeveniment

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Retrats Fotografies

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F29

1960-1980, Entre

Fotografia en blanc i negre, 4.1 x 5 cm

Fotografia en blanc i negre, 7.5x10.4 cm

Fotografia d'en Fabià Puigserver amb Josep Maria Espada i una dona

1960-1980, Entre

1960-1970, Entre

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F32

Fotografia carnet d'en Fabia Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F33 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Fotografia retrat d'en Manolo Nuñez de perfil

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F33

Fotografia en blanc i negre, 2.4x3.2 cm

Fotografia en color, 8.8x12.4 cm

1970-1990, Entre

1970-1990, Entre

Fotografia carnet d'en Fabia Puigserver

Fotografia d'en Fabià Puigserver en un portal d'edifici històric

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F34

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F35

Fotografia en blanc i negre, 18.1x13 cm

Retrat de Manolo Núñez Yanowsky, arquitecte i dissenyador, fill d'exiliats republicants a la Unió Soviètica i bon amic proper d'en Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

Fotografia en blanc i negre, 13.4x17.7 cm

Carpeta Fabià P. S1 F37 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Retrats Alhambra (Granada, Andalusia) Fotografies

1960-1970, Entre

Fotografia d'en Fabià Puigserver 1988-1989, amb dos homes en la Cuesta de los Entre Chinos (Granada)

B.2.1 Fabià Puigserver

Fotografia en color, 8.8x12.4 cm

Carpeta Fabià P. S1 F38 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Retrats Alhambra (Granada, Andalusia) Fotografies

Fotografia retrat d'en Manolo Nuñez

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F37

Fotografia d'en Fabià Puigserver 1988-1989, assegut al costats d'unes flors amb Entre un llibre durant un viatge a Granada

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F36

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F38

6

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Imatge

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Fons Fabià Puigserver al MAE

Fons Fabià Puigserver al MAE

Fons Fabià Puigserver al MAE

Fons Fabià Puigserver al MAE

Fons Fabià Puigserver al MAE

Fons Josep Maria Espada Pié al MAE

Fons Josep Maria Espada Pié al MAE

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F38

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F37

Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F35

Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F34

Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F33

Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F32

Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F31

Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F30

Es desconeix qui va ser Miguel Paz, Anabel NODAC Monts. El nom ha estat extret de la; de la nota personal que hi ha al 19/4/2016 vers de la fotografia. H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons PersonaLluisPasqual\Digitalitz acions\C. Fabià P. S1 F29

Es desconeix el cognom d'en Paz, Anabel NODAC Jaume. El nom ha estat extret de la; de la nota personal que hi ha al 19/4/2016 vers de la fotografia ; Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons PersonaLluisPasqual\Digitalitz acions\C. Fabià P. S1 F28

Imatge

Imatge

Bon estat de conservació

Amb la signatura de Manolo Paz, Anabel NODAC Nuñez al vers de la fotografia. de la; Digitalització: 19/4/2016 H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons PersonaLluisPasqual\Digitalitz acions\C. Fabià P. S1 F36

Imatge

Fotografia en color, 8.8x12.4 cm

Fotografia en color, 8.8x12.4 cm

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Retrats Fotografies

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Retrats Alhambra (Granada, Andalusia) Fotografies

Puigserver, Fabià, 1938-1991--Retrats Alhambra (Granada, Andalusia) Fotografies

B.2.1 Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F40 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Carpeta Fabià P. S1 F39 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

La Cuesta de los Chinos és un dels accessos històrics a l'Alhambra (Granada, Espanya)

1988-1989, Entre

Fotografia en blanc i negre, 2.5x5 cm

Fotografia de l'Alhambra des de la 1988-1989, Cuesta de los Chinos Entre

Fotografia d'unes flors durant un viatge de Fabià Puigserver a Granada

1960-1980, Entre

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F39

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F40

Fotografia de carnet d'en Fabià Puigserver

Fotografia en color 12.7x17.7 cm

Fotografia en blanc i negre 12.7x12.7 cm

Fotografia en color, 12.5x17.4 cm

Puigserver, Fabià, 1938-1991 Soldevila, Carlota, 1929-2005 Fotografies

Puigserver, Fabià, 1938-1991 Fotografies

B.2.1 Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

B.2.1 Fabià Puigserver

Carpeta Fabià P. S1 F45 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Carpeta Fabià P. S1 F44 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Carpeta Fabià P. S1 F43 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Carpeta Fabià P. S1 F42 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

Puigserver, Fabià, 1938-1991 Soldevila, B.2.1 Fabià Carlota, 1929-2005 Montanyès i Moliner, Puigserver Josep, 1937-2002 Fotografies

1 targeta de visita (Fotografia)

Blackbird Harrower, David Teatre Lliure de Gràcia

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Imatge

Imatge

Imatge

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Amb un plec

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Fons Fabià Puigserver al MAE

Fons Fabià Puigserver al MAE

Fons Fabià Puigserver al MAE

Fons Fabià Puigserver al MAE

Fons Fabià Puigserver al MAE

Fons Fabià Puigserver al MAE

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F44

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F43

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F42

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F41

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F40

Digitalització: Paz, Anabel NODAC H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons de la; PersonaLluisPasqual\Digitalitz 19/4/2016 acions\C. Fabià P. S1 F39

Bon estat de conservació

Alguns dels noms han estat Paz, Anabel NODAC extrets de la nota personal que de la; hi ha al vers de la fotografia. 19/4/2016 Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons PersonaLluisPasqual\Digitalitz acions\C. Fabià P. S1 F45

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Les UDS d'aquesta La és bastant buida, hi ha la capsa ; N’existeix, al possibilitat d'inserir més mateix fons, una documentació. capsa referent al mateix espectacle realitzat al Teatre Piccolo de Milà: Capsa Blackbird 2011 (Piccolo) ; Vegeu també el dossier i la premsa en el següent enllaç: http://www.teatrelliu re.com/es/programa cion/temporada2012-2013/blackbird

Al dors de la fotografia posa Paz, Anabel NODAC l'adreça de l'estudi fotogràfic i de la; d'allà podem fer una primera 19/4/2016 aproximació de la data. Les primeres informacions que tenim de Joan Martí el situen a la plaça Palau 4 entre 1860 i 1865. De l'any 1865 al 1880 podem trobar les adreces Anglà 6 o Escudellers 39 i a partir de 1881 fins a 1900 aprox a Rambla dels Estudis 5. No es pot identificar si és un document personal o de treball. Digitalització: H:\BIBLIOTECA\Arxius\Fons PersonaLluisPasqual\Digitalitz acions\C. Fabià P. S1 F46

Bon estat de conservació

Imatge

2a Planta - Espectacles - Permès al Permesa amb Català Capsa Blackbird 2013 Productor, al finalitats (Lliure) - UDS 1 Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització

2a Planta - Espectacles - Permès al Permesa amb Català, Capsa Blackbird 2013 Productor, al finalitats Italià, (Lliure) Secretari i al d'investigació, Anglès personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització

Carpeta Fabià P. S1 F46 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

1 Capsa

Programa de mà, 2 còpies

Blackbird Harrower, David Ibarz, Júlia Pasqual, Lluís Teatre Lliure de Gràcia Bosh, Jordi Segura, Bea Martel Bayod, Juan Carlos P2: D1, H1

B.2.1 Fabià Puigserver

Fotografia en color, 8.6x8.6 cm

Carpeta Fabià P. S1 F41 Permès al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

1970-1980, Entre

1900, Després

2012-2013, Temporada

2013

Blackbird, text de David Harrower, dramaturg escocès, s'estrenà al King's Theatre, d'Edimburg l'agost del 2005. La producció va passar a l'Albery Theatre de Londres el febrer del 2006, i es va estrenar al Manhattan Theater Club de Nova York l'abril del 2007. Lluís Pasqual va dirigir aquesta obra al Piccolo de Milà l'any 2011 i més tard la produí i representà al Teatre Lliure de Gràcia del 16 de gener al 10 de febrer del 2013. Producció que en aquell mateix any es portà al Teatre de Salt. En canvi la voluntat de fer-la al Teatre l'Ateneu d'Igualada mai es portà a terme. La traducció de l'anglès al català és de Júlia Ibarz. L'ajudant de direcció va ser Juan Carlos Martel Bayod amb el suport de l'alumne en pràctiques Héctor Mora i amb la col·laboració de Luara Mateu i Carla Vives.

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F41

1970-1980, Entre

Fotografia d'en Fabià Puigserver al 1970-1980, camp amb el net de la Calota Entre Soldevila

Fotografia d'en Fabià Puigserver assegut al camp

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F43

Fotografia d'en Fabià Puigserver, la Carlota Soldevila i el seu net al camp

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F42

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F44

Fotografia de grup, entre ells en Fabià Puigserver, la Maite, en Josep Montanyès, Felipe de Paco, Carles i la Carlota Soldevila, etc. disfressats de hawaians

1970-1980, Entre

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F45

Targeta de visita d'una noia jove

Programa de mà de Blackbird del Teatre Lliure amb text de presentació de Lluís Pasqual

Text teatral, plànols i altra documentació referent a la direcció de l'espectacle Blackbird representat al Teatre Lliure i al Teatre de l'Ateneu d'Igualada

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F46

Espectacles

UDS

ES CAT XXX UDC Barcelona Teatre Lliure FP FLP capsa 1 Blackbird

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 1 Blackbird UDS 1

7

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 1 Blackbird UDS 4

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 1 Blackbird UDS 3

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 1 Blackbird UDS 2

UDS

UDS

UDS

UDS

Blackbird

Vista de l'escenari, les grades en alçat, planta i perfil del Teatre l'Ateneu d'Igualada per la representació de Blackbird

Vista de l'escenari, les grades en alçat, planta i perfil del Teatre Lliure per la representació de Blackbird

Versió italiana de Blackbird de David Harrower realitzada per Alessandra Serra

Versió catalana de Blackbird de David Harrower realitzada per Lúlia Ibarz

2005

2013?

2013?

2011?

2012?

Llibre (87 p.)

3 plànols (DIN-A4)

2 plànols (DIN-A3), 4 plànols (DIN-A4),

Text imprès (66 p.)

Text imprès (77 p.)

Blackbird Harrower, David Teatre Lliure de Gràcia

Blackbird Harrower, David Serra, Alessandra

Blackbird Harrower, David Ibarz, Júlia

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

Programa de mà, 4 còpies

Blackbird Harrower, David Teatre Piccolo (Milà)

E.2.1 Teatre

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) - UDS 1 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització

2a Planta - Espectacles - Permès al Permesa amb Capsa Blackbird 2013 Productor, al finalitats (Lliure) - UDS 2 Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització 2a Planta - Espectacles - Permès al Permesa amb Capsa Blackbird 2013 Productor, al finalitats (Lliure) - UDS 3 Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització 2a Planta - Espectacles - Permès al Permesa amb Capsa Blackbird 2013 Productor, al finalitats (Lliure) - UDS 4 Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització 2a Planta - Espectacles - Permès al Permesa amb Capsa Blackbird 2013 Productor, al finalitats (Lliure) - UDS 5 Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Biblioteca del Teatre Permès al Permesa amb Lliure Productor, al finalitats Secretari i al d'investigació, o personal del per ús privat Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. 2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

E.2.1 Teatre

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) - UDS 2 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

E.2.1 Teatre

Programa de mà

Blackbird Harrower, David Teatre Piccolo (Milà)

E.2.1 Teatre

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) - UDS 3 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Blackbird Harrower, David

Targeta Molta merda , 21x10 cm

Blackbird Harrower, David Teatro Sociale (Como)

E.2.1 Teatre

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) - UDS 4 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

E.2.1 Teatre

Programa de mà

Blackbird Harrower, David Teatro Sociale (Como)

E.2.1 Teatre

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) - UDS 5 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Blackbird Harrower, David Serra, Alessandra Pasqual, Lluís Azorín, Paco Della Rosa, Anna Popolizio, Massimo Donato, Chiara Teatre Piccolo (Milà) P2: D1, H1

E.2.1 Teatre

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 1 Blackbird UDS 5

UDS

2011

Programa de temporada

Blackbird Harrower, David Teatro Sociale (Como)

Blackbird, text de David Harrower, dramaturg escocès, s'estrenà al King's Theatre, d'Edimburg l'agost del 2005. La producció va passar a l'Albery Theatre de Londres el febrer del 2006, i es va estrenar al Manhattan Theater Club de Nova York l'abril del 2007. Lluís Pasqual va dirigir aquesta obra al Piccolo de Milà l'any 2011 i més tard la produí i representà al Teatre Lliure de Gràcia del 16 de gener al 10 de febrer del 2013. Producció que en aquell mateix any es portà al Teatre de Salt. En canvi la voluntat de fer-la al Teatre l'Ateneu d'Igualada mai es portà a terme. La traducció de l'anglès al català és de Júlia Ibarz, i la d'anglès a l'italià és de Alessandra Serra. En la representació al Piccolo l'escenofria va ser creada per Paco Azorín i el vestuari per Chiara Donato, tanmateix, els intèrprets van ser Anna Della Rosa i Massimo Popolizio.

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 1 Blackbird UDS 6

Programa de mà de Blackbird del 2011 Teatre Piccolo amb text de presentació de Lluís Pasqual, petita biografia de David Harrower, llistat de representacions internacionals de Blackbird, fotografies en color, text sobre la traducció d'Alessandra Serra i fitxa tècnica.

1 Capsa

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDS 1

Programa de les conferències 2011 entorn de l'espectacle Blackbird del Teatre Piccolo

2011-2012, Temporada

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDS 2

Targeta Molta merda de Barbara Minghetti, presidenta del Teatro Sociale (Como)

Text teatral, retalls de premsa i altra documentació referent a la direcció de l'espectacle Blackbird representat al Teatre Piccolo de Milà i al Teatro Sociale de Como

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDS 3

Programa de mà de Blackbird del Teatro Sociale de Como amb text de presentació, biografia de Lluís Pasqual i fitxa tècnica.

ES CAT XXX UDC Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird 2011 Piccolo

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDS 4

Programa de temporada 2011/2012 2011-2012, del Teatro Sociale Temporada

2011/11/12

ES CAT XXX UDS Barcelona Biblioteca Teatre Lliure FP FLP B.2.1 Fabià Puigserver C. Fabià P. S1 F1

8

Italià

Italià

Italià

Italià

Anglès

Imatge

Imatge

Italià

Català

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Amb notacions manuscrites

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

Italià

Bon estat de conservació

Les UDS d'aquesta ; La és bastant buida, hi ha la N’existeix, al mateix possibilitat d'inserir més fons, una referent al documentació. mateix espectacle realitzat al Teatre Lliure de Gràcia

Italià

ES CAT XXX UDC Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDC 8

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDS 7

Versió italiana de Blackbird de David Harrower realitzada per Alessandra Serra amb anotacions en llapis

Recull de premsa de crítiques entorn de l'espectacle Blackbird representat al Teatre Piccolo, al Teatro Sociale i al Teatre Lliure.

Programa de temporada 2011/2012 2011-2012, del Teatre Piccolo de Milà Temporada

Revista Teatriamoci núm. 43

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDS 9

Versió italiana de Blackbird de David Harrower realitzada per Alessandra Serra amb anotacions en llapis

2011, OctubreNovembre

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDS 10

Versió italiana de Blackbird de David Harrower realitzada per Alessandra Serra amb anotacions en llapis i bolígraf en vermell de Lluís Pasqual

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDS 6

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDS 11

Última versió italiana corregida de 2011? Blackbird de David Harrower realitzada per Alessandra Serra

2011?

2011?

2011?

2011-2012, Temporada

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 14 Blackbird UDS 12

Dossier, sense paginació

Programa de temporada, 2 còpies

Revista

Blackbird Harrower, David

Blackbird Harrower, David Teatre Piccolo (Milà)

Blackbird Harrower, David Teatre Piccolo (Milà)

Blackbird Harrower, David Teatro Sociale (Como)

Blackbird Harrower, David

Text imprès (69 p.)

Fotocòpies (69 p.)

Blackbird Harrower, David

Article dedicat a Lluís Pasqual i l'espectacle Celebració dins la revista i guia cultural Time Out Cultura. Suplement diari Ara. (pp. 10-20).

Celebració, text de Harold Pinter, és una comèdia realista, metàfora de Celebration l’alienació col·lectiva d’un món endogàmic al marge de la realitat. Pinter, Harold, 1930-2008 Lluís Pasqual va dirigir aquesta obra la qual estrenà a Salt i Sales, Martí seguidamente es representà al Teatre Lliure a Gràcia del 13 de gener Pasqual, Lluís al 27 de febrer del 2011. La traducció de l'anglès és de Martí Sales, Azorín, Paco l'escenografia de Paco Azorín, el vestuari d'Isidre Prunés, la Lucena, Carlos caracterització de Mariona Trias i Lluís Soriano, l' il·luminació de Mateu, Roc Lluís Pasqual i Carlos Lucena i el so de Roc Mateu. L'ajudant de Soriano, Lucho direcció va ser Juan Carlos Martel Bayod amb el suport de Pere Trias, Mariona Francesch, Jordi Soler i Elena S. Ramos. Els intèrprets van ser el Jordi Prunés, Isidre Bosch, Roger Coma, Eduard Farelo, Míriam Iscla, Marta Marco, El Canal-Centre d'Arts Escèniques Àngels Moll, Boris Ruiz, Pep Sais i la Clara Segura. Salt/Girona Teatre Lliure Domènech, Josep Sarriá, Nati Muñoz, Laia Serra, Marc; Bravo, Alfredo Marco, Marta Iscla, Miriam Martín, Cristina Marin, Maguy García, Sara Segura, Clara P9: D4, H5

Blackbird Harrower, David

Text imprès (70 p.)

Text imprès (70 p.)

1 Capsa

2011/01/9-15 Revista

UDC

Time Out Cultura. Suplement diari Ara. N.7

2011

Text teatral, retalls de premsa i 2010-2011, altra documentació referent a la Temporada direcció de l'espectacle Celebració representat al Teatre Lliure

UDS

Música de l'espectacle Celebració

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 22 Celebració 2011 Piccolo

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 22 Celebració 2011 UDS 1

UDS

CD-ROM, format de les dades CDA. Inclou 15 documents sonors

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 22 Celebració 2011 UDS 2

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) - UDS 12 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) - UDS 11 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) - UDS 10 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) - UDS 9 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) - UDS 8 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) - UDS 7 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Blackbird 2011 Productor, al (Piccolo) - UDS 6 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Italià

Italià

Italià

Italià Castellà

Italià

Italià

Sense enquadernar

Enquadernació trencada

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació, però amb tres fulls caiguts de l'enquadernació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 19/5/2016

Bon estat de conservació

NODAC

NODAC

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

NODAC

Italià

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Les UDS d'aquesta capsa

Català

2a Planta - Espectacles - Permès al Permesa amb Català Capsa Celebració 2011 - Productor, al finalitats UDS 1 Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització 2a Planta - Espectacles - Permès al Permesa amb Sonor Capsa Celebració 2011 - Productor, al finalitats UDS 2 Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Celebració 2011 Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

9

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 22 Celebració 2011 UDS 3

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 22 Celebració 2011 UDS 4

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 22 Celebració 2011 UDS 5

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 22 Celebració 2011 UDS 6

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 22 Celebració 2011 UDS 7

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 22 Celebració 2011 UDS 8

UDS

UDS

UDS

UDS

UDS

Time Out Teatre

Versió catalana de Celebració de Harold Pinter de Martí Sales

Versió catalana de Celebració de Harold Pinter de Martí Sales amb alguna correcció a mà

Versió catalana de Celebració de Harold Pinter de Martí Sales amb anotacions en llapis de Lluís Pasqual

Programa de mà de l'estrena de Celebració a Salt amb text de presentació de Lluís Pasqual

Dossier, recull de premsa, material 2011 gràfic i audiovisual de l'espectacle Celebració dirigit per Lluís Pasqual en el Teatre Lliure de Gràcia

1989/04/17

CD-ROM, format de les dades PDF, Word i JPG. Inclou 3 carpetes, 606 MB.

Programa de mà

Text imprès

Text imprès

Text imprès, 2 còpies

Carta

1 Capsa

Programa de mà, 4 còpies

Dossier, sense paginació

2011/01/14-27 Revista

2011

2011

2011

2011

UDS

Fitxa artística de Celebració, text de 2011 presentació d'Andreu Gomila, biografia de Harold Pinter, biografia Lluís Pasqual, biografies dels inrèrprets, descripció del Temporada Alta i el Canal Dentre d'Arts Escèniques Salt/Barcelona

UDS

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 22 Celebració 2011 UDS 9

Carta mecanoscrita de Jaime Gil de Biedma a Lluís Pasqual amb una postdata a mà sobre la còpia manuscrita de la petició detraducció de l'escena Sueño de una noche de San Juan

Text teatral, retalls de premsa i 2011-2012, altra documentació referent a la Temporada direcció de l'espectacle Comedia sin título representat al Teatre María Guerrero, al Teatre Romea i a Théâtre d'I'Odéon / Théâtre de l'Europe.

2011

Programa de mà de Celebració del Teatre Lliure amb text de presentació de Lluís Pasqual i el text complert

UDS

UDC

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 22 Celebració 2011 UDS 10

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 2 Comedia sin título

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 2 Comedia sin título UDS 1

Comèdia sense títol és una peça inacabada que Federico García Lorca va Comedia sin título escriure durant els últims anys de la seva vida. Lluís Pasqual va García Lorca, Federico, 1898-1936 interpretar en el Théâtre d'I'Odéon / Théâtre de l'Europe, a París, el Gil de Biedma, Jaime, 1929-1990 personatge de l'Autor en la Comèdia sense títol, de Lorca. Com també Teatro María Guerrero ho va fer mesos més tard al Teatre Romea, fet insòlit, ja que des de la Centro Dramático Nacional (Espanya) fundació del Teatre Lliure, en 1976, Lluís Pasqual havia descartat la Odéon-Théâtre de l'Europe Paris interpretació, excepte en alguna que una altra ocasió en què es va P18: D3, H15 veure forçat a substituir a algun actor, però sempre en papers secundaris. Aquesta obra també es representà sota la direcció de Lluís Pasqual i un altre repartiment a Teatro María Guerrero, Centro Dramático Nacional (Espanya) com a despedida de les sis temporades com a director del Centro Dramático Nacional . La traducció de l'anglès del fragment de El Sueño de una noche de verano és de Jaime Gil de Biedma, l'escenografia i el vestuari de Fabià Puigserver. L'ajudant de direcció va ser Carlos Fernández de Castro amb el suport de javier Ossorio o Jordi Llop. Els intèrprets van ser Alfonso del Real, Pedro del Río, Chemade Miguel bilbao, José Antonio Correa, Cesáreo Estébanez, Juan Polanco, Marisa Paredesm Imanol Arias, Joaquin Molina, Carmen Rossi, Jesús Castejón, Ramón Madaula, Juan José Otegui, Walter Vidarte, Fora María Alvaro, Juan Echanove, Miguel Zúñiga i César Sánchez. Gil de Biedma, Jaime, 1929-1990 Midsummer night's dream. Shakespeare, William, 1564-1616

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Celebració 2011 - Productor, al UDS 10 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Celebració 2011 - Productor, al UDS 9 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Celebració 2011 - Productor, al UDS 8 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Celebració 2011 - Productor, al UDS 7 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Celebració 2011 - Productor, al UDS 6 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Celebració 2011 - Productor, al UDS 5 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Celebració 2011 - Productor, al UDS 4 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Celebració 2011 - Productor, al UDS 3 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Català

Català

Català

Català

Català

Català

Català

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

NODAC

NODAC

NODAC

NODAC

NODAC

NODAC

NODAC

NODAC

NODAC

La capsa és bastant buida, hi ha Paz, Anabel NODAC la possibilitat d'inserir més de la; documentació. 2/5/2016

Català

Les UDS d'aquesta capsa ; N’existeix, al mateix fons, una capsa referent al mateix espectacle realitzat al Teatre Lliure de Gràcia

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Italià

2a Planta - Espectacles - Permès al Permesa amb Castellà Capsa Comedia sin Productor, al finalitats título - UDS 1 Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Comedia sin Productor, al título Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

E.2.1 Teatre

10

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 2 Comedia sin título UDS 2

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 2 Comedia sin título UDS 3

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 2 Comedia sin título UDS 4

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 2 Comedia sin título UDS 5

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 2 Comedia sin título UDS 6

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 2 Comedia sin título UDS 7

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 2 Comedia sin título UDC 8

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 2 Comedia sin título UDS 9

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 2 Comedia sin título UDS 10

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 2 Comedia sin título UDS 11

UDS

UDC

UDS

UDS

UDS

UDS

UDS

UDS

Postal per a Lluís Pasqual de ? Pascal d'una fotografia d'un retrat de Vincent Van Gogh del Museu de Glasgow

Postal de Luís Homar? a Lluís Pasqual d'una fotografia de l'escultura de Buda a Hangzhou (Xina) de Igne Morazt de la col·lecció Les grandes expositions.

Recull de premsa de crítiques 1989 entorn de l'espectacle Comedia sin título de Federico Garcia Lorca dirigit per Lluís Pasqual al Centro Dramático Nacional

Articles "Contar Mentiras para 1989/07-08 contar verdades " i "Lluís Pasqual: Para ser coherente, esta obra no se debe hacer" dedicats a l'espectacle Comedia sin título de Federico Garcia Lorca dirigit per Lluís Pasqual al Centro Dramático Nacional dins la revista El Público, 70/71 (pp. 34-39).

Article dedicat a Lluís Pasqual com 1991/01-02 intèrpret de Lorca en l'espectacle Comedia sin título de Federico Garía Lorca al Teatre Romea dins la revista El Público, 82. "Memoria de una década : 1981-1990"(p. 111).

Article de Gonzalo Pérez de Olaguer publicat a El Periódico "Me voy porque busco el riesgo" sobre Lluís Pasqual

Llibreta amb anotacions de temes 1989-1991 molt diversos però sobretot de la direcció de l'Odéon-Théâtre de l'Europe Paris

Programa dissenyat per Frederic Amat i amb fotografies de Ros Ribes de l'espectacle Comedia sin título de Federico Garcia Lorca digirida per Lluís Pasqual i representada en el Centro Dramático Nacional (Espanya) l'any 1989

Traducció de l'Escena I, Acto Tercero de l'obra Sueño de una noche de San Juan de William Shakespeare escrita a mà per Jaime Gil de Biedma

1989/04/17

UDS

Avís Centro Dramático Nacional "ha telefoneado…"

1989?

1988?

1989/07/11

1989

UDS

Llibreta

Programa, 3 còpies

Fotocòpies, 3 còpies

Odéon-Théâtre de l'Europe Paris

Comedia sin título García Lorca, Federico, 1898-1936 Amat, Frederic, 1952Ros, Ribes Teatro María Guerrero Centro Dramático Nacional (Espanya)

Gil de Biedma, Jaime, 1929-1990 Midsummer night's dream. Shakespeare, William, 1564-1617

Article (1 pàg.)

Revista

Revista

Dossier, sense paginació

Postal

Postal

Targeta

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Comedia sin Productor, al título - UDS 11 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Comedia sin Productor, al título - UDS 10 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Comedia sin Productor, al título - UDS 9 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Comedia sin Productor, al título - UDC 8 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Comedia sin Productor, al título - UDS 7 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Comedia sin Productor, al título - UDS 6 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Comedia sin Productor, al título - UDS 5 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Comedia sin Productor, al título - UDS 4 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Comedia sin Productor, al título - UDS 3 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa Comedia sin Productor, al título - UDS 2 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

11

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Castellà

Castellà

Castellà

Castellà

Francès, català i castellà

Castellà

Castellà

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

NODAC

NODAC

NODAC

NODAC

NODAC

NODAC

NODAC

NODAC

Castellà

Bon estat de conservació

NODAC

NODAC

Francès

Bon estat de conservació

http://www.march.es Data extreta del DL /conferencias/poetic ateatro/detalle.aspx?p 0=4&p1=8

Castellà

Article dedicat a Lluís Pasqual com 2003 director de l'espectacle El Público de Federico Garía Lorca dins la revista El temps, 1000. (pp. 214215)

Articles, programes, retalls de 1986-1987, premsa i altra documentació Temporada referent a la direcció de l'espectacle El Público representat al Teatre María Guerrero, al Teatre Romea i a Teatre Piccolo de Milà.

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 1

Distribució dels camerins al Teatre 1988 Dramático Naciona Maria Guerrero durant la representació d'El Público

ES CAT XXX UDC Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 2

Llista de personatges d'El Público

1 Capsa

Revista

Text imprés

Text imprès

Programa de mà de El Publico = Le Public del Théâtre d'I'Odéon / Théâtre de l'Europe representada del 6 al 12 d'abril de 1988.

1988

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 3

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 4

García Lorca y Lluís Pasqual: Identificación y mentira de Paul Julian Smith de la Univeristy of Cambridge

Programa de mà, un tríptic

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 5

Article bilingüe sobre El Público de 198?, Després Text imprès (2 p. + 2 p.) Lluís Pasqual des de l'Ofici de de Premsa del Centro Drámatico Nacional

1988

ES CAT XXX UDC Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDC 6

"El poeta universal" de Lluís Pasqual

Text imprès (1 p.)

Esboç del text "El poeta universal" 198?, Després Manuscrit (2 p.) sobre Lorca i el Público escrit per de Lluís Pasqual?

1987/02/08

198?, Després Text imprès (15 p.) de

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 7

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 8

"Radiografía de El Público" de Ricardo Gullón

198?, Després Text imprès (19 p.) de

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 9

El Público de Federico García Lorca va ser escrit durant els anys 30 però no va ser estrenada fins al 1976. L'obra va ser iniciada a Nova York entre els anys 29-30 i pràcticament finalitzada en l'Habana, ja que va ser llegida en 1931 davant un reduït nombre d'amics a Madrid. Sota la direcció de Lluís Pasqual s'estrenà el 12 de desembre de 1986 al Teatre Piccolo de Milà pel Teatro Nacional María Guerrero (Madrid) Centro Dramático Nacional, en coproducció amb el Piccolo Teatro de Milano i el Théâtre de l'Europe de París. L'escenografia i el vestuari de Fabià Puigserver, la música de Josep Maria Arrizabalaga i el disseny del cartell de Frederic Amat. Els intèrprets van ser Carlos Belasco, José Luís Santos, Maruchi León, Manuel de Blas, Paola Dominguín, Juan Echanove, Juan Matute, Chema de Miguel Bilbao, Valentín Paredes, José Coronado, Carlos Iglesias, Gaspar Cano, Fransciso Lahoz, Maruja. Va haver una reposició en el Teatre Municipal de Girona el 26 de març de 1988.

Ricardo Gullón Fernández (Astorga, 30 d'agost 1908 - Madrid, 11 de febrer de 1991) fou un advocat, escriptor, crític literari i assagista espanyol.

Comedia sin título García Lorca, Federico, 1898-1936 Gil de Biedma, Jaime, 1929-1990 Teatro María Guerrero Centro Dramático Nacional (Espanya) Odéon-Théâtre de l'Europe Paris Teatre Piccolo (Milà) P39: D8, H20 i altres

Gullón, Ricardo, 1908-1991 García Lorca, Federico, 1898-1936

E.2.1 Teatre

Bon estat de conservació

Les UDS d'aquesta capsa ; N’existeix, més documentació al Fons Fabià Puigserver del Museu d'Arts escèniques ; existeix documentació a la Biblioteca Española de Música y Teatro Contemporáneos de la Fundación Juan March.

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

2a Planta - Espectacles - Permès al Permesa amb Italià Capsa El Público Productor, al finalitats Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització

Bon estat de conservació

E.2.1 Teatre

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 1 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Bon estat de conservació

E.2.1 Teatre

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 2 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Bon estat de conservació

E.2.1 Teatre

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 3 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Amb marques d'humitat

Francès

E.2.1 Teatre

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 4 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Bon estat de conservació

E.2.1 Teatre

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 5 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

Castella, Francès

Bon estat de conservació

E.2.1 Teatre

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 6 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Bon estat de conservació

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

E.2.1 Teatre

Bon estat de conservació

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 7 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Castellà

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

E.2.1 Teatre

Bon estat de conservació. S'ha extret la grapa

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 8 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

Castellà

E.2.1 Teatre

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització 2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 9 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

12

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 15

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 14

ES CAT XXX UDC Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 13

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 12

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 11

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 10

Article sense signar sobre Federico 198?, Després Text imprès [38 p.] Garcia Lorca i El Público amb de bibliografia

Llibreta del Teatro Nacional Maria Guerrero amb apunts de Lluís Pasqual

Llibreta de pell negra amb apunts deLluís Pasqual

Recull de premsa de crítiques entorn de l'espectacle El Público representat

Article sense signar sobre El Público 198?, Després Text imprès [9 p.] amb notacions als marges de Lluís de Pasqual

El Público de García Lorca, Obra de 198?, Després Text imprès [19 p.] hoy de María Clementa Millán amb de un certificat de Blas Matamoro que ceritifca que aquest article sortirá publicat a la Revista Cuadernos Hispanoamericanos.

Certificat de l'Editorial Alianza en 198?, Després Text imprès (1 p.) què es certifica que María de Clemente Millán està preparant una edició d' El Público

198?, Després 6 partitures de

Tesis (65 p.)

Programa

Programa

Dossier sense paginació ni enquadernació

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 16

Música escrita de l'espectacle El Público

Tesis de Maria Costanza Cottone 2008/2009 sobre Federico García Lorca i la seva producció teatral, en especial el text d'El Público.

1986-1989

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 17

Programa dissenyat per Frederic 1988 Amat i amb fotografies de Ros Ribes de les representacions de Milà, Madrid i Girona de l'espectacle El Público de Federico Garcia Lorca dirigida per Lluís Pasqual i representada en el Centro Dramático Nacional (Espanya) l'any 1988. Conté: la fitxa tècnica, les crítiques, El Publico:Teatro del porvenir, Federico habla del Público, connexions amb altres obres o El Público: amor desesperado. Programa dissenyat per Frederic 1988 Amat i amb fotografies de Ros Ribes de la representació al Teatre Piccolo de Milà. Conté la fitxa tècnica i el text teatral en italià i en castellà

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 18

ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDS 19

ES CAT XXX UDC Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 32 El Público UDC 20

Millán, María Clementa

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

E.2.1 Teatre

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 19 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 18 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 17 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 16 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 15 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 14 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 13 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 12 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 11 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

2a Planta - Espectacles - Permès al Capsa El Público - UDS Productor, al 10 Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats.

E.2.1 Teatre

13

Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Permesa amb finalitats d'investigació, citant l'autor i la font, al Productor, al Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització Castellà

Bon estat de conservació. S'ha extret la grapa

Bon estat de conservació. S'ha extret la grapa

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

NODAC

Castellà

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

Castellà

Castellà

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació

Bon estat de conservació. S'ha extret la grapa

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

Castellà

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

Castellà i italià

Bon estat de conservació

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

Música

Paz, Anabel NODAC de la; 2/5/2016

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995

Subsèrie

ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995 UDS 1 ES CAT XXX UDC Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995 UDC 2 ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995 UDS 3 UDS ES CAT XXX UDC Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995 UDS 4 ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995 UDS 5 ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995 UDS 6 ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995 UDS 7 ES CAT XXX UDC Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995 UDS 8 ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995 UDS 9 ES CAT XXX Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995 UDS 10 ES CAT XXX UDS Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995 UDS 11 ES CAT XXX UDC Barcelona Teatre Lliure FP FLP Capsa 17 La Traviata 1995 UDS 12

E.2.2 Ópera

E.2.2 Ópera

E.2.2 Ópera

E.2.2 Ópera

Francès, italià, alemany i anglès

Italià

Italià

Italià

2a Planta - Espectacles - Permès al Permesa amb Italià Capsa El Público Productor, al finalitats Secretari i al d'investigació, personal del citant l'autor i la Teatre Lliure i als font, al investigadors Productor, al autoritzats. Secretari i al personal del Teatre Lliure i als investigadors autoritzats. Per a qualsevol altre ús cal demanar autorització

Paz, Anabel NODAC de la; 3/7/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/7/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/7/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/7/2016

Paz, Anabel NODAC de la; 2/7/2016

1995

Correspondència entre Lluís 1994 Pasqual, Maria Isabelle, la seva secretaria personal amb Eva Maria Wiesser, seceratia del Festival de Salzburg, s'adjunta també un CV i fotografia de Santiago Castillo Palés. Fotografies de la representació de 1996-1997, l'òpera Traviata del Teatri Temporada Comunale dell'Opera de Gènova dirigida per Lluís Pasqual

Paz, Anabel NODAC de la; 2/7/2016

9 Cartes més 1 fotocopia

E.2.2 Ópera

Imatge

Paz, Anabel NODAC de la; 3/7/2016

Preus i plànols dels espectacles del 1995 Festival de Salzburg de 1995

Bon estat de conservació

Llibret

E.2.2 Ópera

Alemany

Paz, Anabel NODAC de la; 9/7/2016

Verdi, Giuseppe, 1813-1901. Traviata Teatre Carlo Felice Festival de Salzburg

Carta, 3

E.2.2 Ópera

Alemany, anglès

Paz, Anabel NODAC de la; 9/7/2016

1 Capsa

Fotografia en color, 21x16 cm., 8

E.2.2 Ópera

Imatge

Paz, Anabel NODAC de la; 9/7/2016

1994-1996

Tríptic

E.2.2 Ópera

Francès

Paz, Anabel NODAC de la; 9/7/2016

Articles, programes, retalls de premsa i altra documentació referent a la direcció de l'espectacle La traviata

Llibret de l'òpera Traviata del 1996-1997, Teatri Comunale dell'Opera de Temporada Gènova dirigida per Lluís Pasqual

Correspondència entre Lluís Pasqual i Gérard Mortier

1995

Dibuix de figurí, 49

E.2.2 Ópera

Francès

Paz, Anabel NODAC de la; 9/7/2016

Les UDS d'aquesta capsa ; N’existeix, més documentació al Fons Fabià Puigserver del Museu d'Arts escèniques ; existeix documentació a la Biblioteca Española de Música y Teatro Contemporáneos de la Fundación Juan March.

Programa de mà del Festival de Salzburg de 1995

1995

Carta

E.2.2 Ópera

Francès

Paz, Anabel NODAC de la; 13/7/2016

La Traviata, de Giuseppe Verdi, sota la direcció de Lluís Pasqual, va estrenar-se al Festival de Salzburg, un important festival de música i teatre, que se celebra a la ciutat austríaca de Salzburg, el qual es considerat un dels festivals d'aquest tipus amb més assistència del món. Inclou almenys una òpera del segle XX en totes les seves edicions, i promou la innovació musical a través de la incorporació de nous directors i compositors, en 1995 va ser el torn de Lluís Pasqual. L´òpera va ser estrenada el 5 d'Agost i es va representar 8 dies. Aquest espectacle tambè es representà al Teatre Carlo Felice de Génova en aquell materix any.

Dibuixos de Sibylle Ulsamer dels figurins de l'òpera Traviata delFestival de Salzburg de 1995 dirigida per Lluís Pasqual 1995/07/07

Carta, 3

E.2.2 Ópera

Castellà

Carta [4 p.] més un rebut

Correspondència entre Maria Isabelle, secretaria personal de Lluís Pasqual i Andreas Wagner, inclou informació bancària (xec) 1993

Carta

E.2.2 Ópera

Carta de Lluís Pasqual a Luciano 1995/10/05 Damiani, adjuntant el bitllet d'avió París-Roma.

Correspondència entre Lluís Pasqual i Peter Stein

1995/6/15

Carta, 2

Gerard Mortier va ser el director del Festival de Salzburg entre els anys 1992 i 2001.

Correspondència entre Lluís Pasqual i Robby Durveman

1995/11/14

Ulsamer, Sibylle

Correspondència entre Lluís Pasqual i el periodista Joseph Oehrlein de la revista alemana Frankfurter Allgemeine Magazin on el primer exposa les primeres idees de La Traviata

14