final
- 1 a E d at
del
Ferro
en els
Pirineus
i territoris veïns
EL CONJUNT DE LA SERRA DEL CALVARI (LA GRANJA D’ESCARP, EL SEGRIÀ): UN CAS SINGULAR D’HÀBITAT DES DEL BRONZE FINAL A L’ÈPOCA IBÈRICA Maria Pilar VÀZQUEZ1, Joan-Ramon GONZÁLEZ2, Josep MEDINA 3
El conjunt de la Serra del Calvari domina des de l’est l’estratègic aiguabarreig dels rius Segre i Cinca. Està constituït per tres jaciments immediats que s’ubiquen de forma esglaonada. El més alt és la Punta del Fortí, que correspon a l’assentament del bronze final. La Serra del Calvari pròpiament dita és el segon i més gran; se situa al peu del primer i és on s’han realitzat diverses campanyes arqueològiques, la qual cosa confirma que és un poblament de l’edat del ferro. Finalment el tercer, separat de l’anterior per un barranc, és un petit poblat ibèric conegut com la Punta del Calvari. Curiosament el desplaçament espacial de sud a nord es correspon amb la l’evolució diacrònica d’un conjunt que té una continuïtat temporal de gairebé mil anys.
1 Arqueòloga del Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
[email protected] 2 Cap del Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs jrgonzá
[email protected] 3 Arqueòleg del Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
[email protected]
213
C O M U N I C AC I Ó
La Transició Bronze
XV C o l · l o q u i I n t e r n a c i o n a l
214
Congrés Nacional
d ’A r q u e o l o g i a d e
d ’A r q u e o l o g i a d e
El conjunt de la Serra del Calvari està format per tres jaciments, de cronologies successives: la Punta del Fortí, del bronze final; la Serra del Calvari, de la primera edat del ferro i la Punta del calvari, d’època ibèrica, que es troben situats de forma esglaonada de més alt a més baix i de més antic a més modern. Presenten una situació dominant i privilegiada des de l’est en la confluència del riu Cinca amb el riu Segre i a 7,5 Km del riu Ebre. Entre tots tres jaciments abasten una forquilla temporal de més de 1000 anys. La Punta del Fortí
La Punta del Fortí és un tossal en contrafort (VÀZQUEZ et al. 2007, 63). Les seves coordenades UTM són: X:278764, y:4588564, z: 214,5. És el jaciment ubicat a major alçada dels tres esmentats. El jaciment està afectat per les fortificacions republicanes de 1938 i el cim ha estat incomprensiblement remogut per una plantació de pins l’any 2007. Les dades de què disposem són de prospecció, car no s’hi ha efectuat cap excavació. En superfície es poden observar algunes restes de parets pertanyents a estances de planta rectangular, així com masses de terres rogenques que corresponen a restes de parets i sostres d’aquestes mateixes cases. Els materials recuperats, peces d’emmagatzematge amb decoracions de cordons i peces de factura més fina, de cuina, ens situen en un horitzó de finals de l’edat del bronze. La Serra del Calvari
La Serra del Calvari s’ubica en un contrafort, als peus de la Punta del Fortí. Les seves coordenades UTM són: X:278876, y:4588564, z: 140. Es tracta d’un tossal de
Puigcerdà
C ata l u n ya
vessants escarpades per tres dels punts cardinals, que tenia el cim amb una suau forma cònica. Per la part més feble, la meridional, observacions efectuades a partir de fotografia aèria antiga ens han permès comprovar l’existència d’un fossat (GONZÁLEZ, PEÑA 1991, 219), colmatat per la destrucció que patí el cim l’any 1980. És un assentament de grans dimensions, amb la intervenció efectuada l’any 2008 en el vessant sud-est el càlcul que hem fet depassa l’hectàrea, quan la majoria de poblats d’aquesta època en la zona presenten entre les 0,2 i 0,4 ha de superfície. Fou donat a conèixer per Rodrigo Pita a mitjan dècada dels anys cinquanta (PITA 1954-1955) però no fou fins als anys vuitanta que s’iniciaren les excavacions realitzades per Josep Ignasi Rodríguez. S’hi dugueren a terme quatre campanyes d’excavació (RODRÍGUEZ 1984, RODRÍGUEZ 1991), la darrera el 1987. No fou fins el 2007 amb la realització de la planimetria i el 2008 amb una campanya d’excavació que s’hi reprengueren els treballs per part del Servei d’Arqueologia de l’Institut d’Estudis Ilerdencs. Primeres campanyes
Dels resultats de les primeres campanyes en podem destacar la documentació de dues cases. La casa 1 (VÀZQUEZ et al. 2007, 7076, 86-87), situada en el centre del poblat, correspon a un edifici d’uns 35,4 m2, en la qual destaca una paret de terra amassada que separa clarament l’espai en dos àmbits: l’1 i el 2. L’àmbit 2 presenta a la seva vegada dos murets, perpendiculars entre ells, dels quals no sabem si són contemporanis, ja que l’excavació no està finalitzada, i que subdivideixen a la vegada aquest espai, oferint diverses alternatives de distribució del mateix
La Transició Bronze
final
- 1 a E d at
del
Ferro
en els
Pirineus
i territoris veïns
EL CONJUNT DE LA SERRA DEL CALVARI (LA GRANJA D’ESCARP, EL SEGRIÀ)
en funció de la seva coincidència o no en el temps. S’hi localitzà un nivell d’incendi testimoniat per cendres, terres rubefactades i restes de troncs cremats. Aquests es concentraren radialment al voltant d’un pilar central localitzat en l’àmbit 1. Entre els materials localitzats destaca la gran quantitat de fragments de ferro i escòries i sobretot dos ganivets, una destraleta i un aixol, localitzats tots ells a l’àmbit 1, a més de pesos de teler. A l’àmbit 2 es localitzà una urna d’orelletes pràcticament sencera. La casa 2 (VÀZQUEZ et al. 2007, 76-85, 87), situada a l’extrem nord del poblat, correspon a un edifici singular, delimitat tant pel nord com pel sud respectivament per sengles carrers, del qual encara no s’ha finalitzat l’excavació. L’edifici és de planta rectangular i està subdividit almenys en tres estances allargassades que es comuniquen per dues portes. Totes tres tenen accés al carrer sud mentre que al nord solament s’obre la central. Té una superfície de com a mínim 116,73 m2. Tot i que hi ha dubtes sobre una estructura que encara no ha estat excavada, no s’hi localitzà cap llar, element aquest que pot ésser indicatiu a l’hora d’interpretar la seva funcionalitat, ara per ara encara difícil de precisar. L’únic edifici que coneixem amb una certa similitud es troba al jaciment del Calvari del Molar (RAFEL et al. 2008, 257, fig. 12). A l’espera de finalitzar-ne l’excavació és molt aviat encara per poder oferir una interpretació, donat a més a que desconeixem si n’hi ha d’altres d’aquestes característiques al poblat. Tanmateix, a risc d’equivocar-nos, sí que podem plantejar unes hipòtesis de treball, que en aquest cas ens duen a plantejar-nos la possibilitat que ens trobem davant d’un edifici singular, no corresponent necessàriament a un habitatge i on la seva ubicació, en un extrem del poblat, així com
la seva configuració, pot tenir molt a veure amb la seva funcionalitat, lligada possiblement al mateix caire singular del jaciment de la Serra del Calvari i tal i com veurem a la seva vinculació amb l’explotació i la distribució del mineral fèrric. Campanyes recents
Com ja hem dit, l’any 2007 es reprengué la recerca al jaciment en el marc del projecte d’investigació La influència dels contactes colonials en el substrat local i el procés d’iberització en la confluència Cinca, Segre, Ebre. Aparició i desenvolupament de la metal·lúrgia del ferro. En aquesta nova etapa s’han realitzat dues intervencions: la primera al 2007 en què es realitzà la documentació gràfica del jaciment, topografia i fotografia aèria amb globus captiu (VÀZQUEZ 2009). Aquesta intervenció ens permeté localitzar restes fora dels límits teòrics fixats pel fossat en barrera del poblat, en la vessant sud-est i ens féu plantejar-nos una extensió del poblat molt més important. La segona intervenció, el 2008 se centrà en la comprovació de l’existència d’estructures protohistòriques en aquesta vessant (VÀZQUEZ 2011). Els resultats, tot i que la superfície excavada ha estat poc important, han estat espectaculars, ja que han revelat una ocupació del vessant que no podem pas qualificar d’esporàdica, sinó perllongada en el temps, com a mínim en un període d’uns cent a cent cinquanta anys. Per altra banda, l’espai excavat no es troba aïllat i sembla enllaçar amb una estructura urbanística molt més complexa, que probablement ocuparia bona part del vessant i que convertiria la Serra del Calvari en un assentament de grans proporcions. Les restes excavades es corresponen a una casa, que probablement formaria part d’un
215
216
XV C o l · l o q u i I n t e r n a c i o n a l Congrés Nacional
d ’A r q u e o l o g i a d e
d ’A r q u e o l o g i a d e
barri ubicat en la vessant i fora dels límits marcats pel fossat. Aquest habitatge presenta un potent mur, paral·lel a les corbes de nivell, que ens inclina a pensar que podrien tractar-se de cases de dos pisos. En aquesta habitació, hem identificat fins a quatre paviments de terra premsada. Els dos primers paviments, presenten a més dues fases. Les estructures relacionades amb aquests paviments, en general, corresponen a elements presents en la majoria de vivendes: llars de foc, de les quals n’hem documentat dues; forats de pal, la majoria de mida petita, relacionables amb elements de mobiliari, o fins i tot amb una de les llars; banquetes, de les que n’hem localitzat dues relacionades amb el mateix paviment, adossades als murs i situades l’una davant de l’altra i a banda i banda d’una de les llars; una zona enllosada i una cubeta. Finalment, però volem destacar dues estructures, un enterrament perinatal i un “armari”. Pel que fa al primer, el diferenciem perquè tot i que és bastant habitual la troballa de fetus o nadons enterrats sota els paviments de les vivendes des del bronze final i fins a època ibèrica, així com també en èpoques més recents, aquest presenta algunes singularitats: 1. En primer lloc, la construcció de la tomba va lligada a una remodelació important de l’espai de la vivenda, que comporta la refecció de l’estructura que hem anomenat “armari” i la construcció d’una nova llar. 2. En segon lloc, l’estructura de la mateixa tomba, amb una fossa perfectament delimitada i excavada a l’interior d’un rebaix del paviment, efectuat amb motiu de la reforma. 3. En tercer lloc, la cobertura de l’enterrament, amb dues llosetes. Finalment, en quart lloc, la presència d’aixovar. Els enterraments perinatals no acostumen a portar associat aixovar. En el nostre cas, hem
Puigcerdà
C ata l u n ya
pogut identificar dos elements de bronze, un fragment de braçalet i un petit penjoll en forma d’anella pel qual l’únic paral·lel l’hem localitzat en un enterrament d’un nadó de com a mínim sis mesos d’edat a Ruscino (Perpignan) (DEDET 2008, fig. 7) i que es dataria al primer quart del segle VI aC. En el cas de la Serra del Calvari, es tracta d’un nadó de 38 setmanes de vida que no va patir cap malaltia crònica, ni cap fractura (RUIZ, FONTANALS, SUBIRÀ 2010, 4). Pel que fa a l’armari, és una estructura formada per lloses verticals, que inicialment estaria formada com a mínim per dos compartiments. Funciona amb dos paviments i presenta modificacions que afecten la seva llargada i que inutilitzen un dels compartiments en la seva fase més recent. Respecte a la seva funcionalitat, resulta molt difícil oferir amb la informació de què disposem fins el moment unes conclusions sòlides, tot i que de moment, ens decantem per considerar-ho una zona d’emmagatzematge. La continuació de l’excavació i el resultat de les analítiques que s’estan duent a terme esperem que ens aportin noves dades en aquest sentit. Cronologia
Pel que fa a la cronologia, disposem d’una datació radiocarbònica procedent de la casa 1: UBAR-759 2475+- 30 BP (VÀZQUEZ et al. 2007, 108). Malgrat la bona precisió de la data radiocarbònica, la data calibrada abasta un interval de temps molt ampli, conseqüència d’aquesta circumstància és que hi ha tres regions cronològiques amb alta probabilitat de contenir la data calibrada veritable centrades en els segles VIII, VII i VI aC (MESTRES 2003, 6-7).
La Transició Bronze
final
- 1 a E d at
del
Ferro
en els
Pirineus
i territoris veïns
EL CONJUNT DE LA SERRA DEL CALVARI (LA GRANJA D’ESCARP, EL SEGRIÀ)
La presència en aquest mateix estrat d’una urna d’orelletes datada en la primera meitat del segle VI aC, que coincideix amb una de les regions cronològiques amb alta probabilitat de contenir la data calibrada, ens porta a proposar aquesta datació per a aquest nivell de la part central del poblat, és a dir en un moment final de la primera edat del ferro, o inicis de l’ibèric antic. Pel que fa a la casa excavada en la vessant sud-est, a diferència de les estances excavades en el cim, presenta, sorprenentment, una continuïtat d’ocupació molt més llarga que les cases del cim, i també, a diferència de les anteriors, així com en la casa 1 i la casa 2 tot i que entre el material ceràmic localitzat predomina la ceràmica a mà, també n’hi ha feta a torn, en la casa excavada en el vessant, no hem localitzat ni un sol fragment que no sigui a mà, i proposem unes cronologies amb una inici entre finals del segle VIII i principis del segle VII aC, arribant al primer quart del segle VI aC, per tant ocupant gairebé tota la primera edat del ferro (VÀZQUEZ inèdit b, 49). Aquesta diferència cronològica entre l’inici del poblament en el vessant i en el cim, cas de confirmar-se platejarà qüestions molt interessants, que de moment però hem de deixar en suspens. La Punta del Calvari
La Punta del Calvari és un tossal en esperó (VÀZQUEZ et al. 2007, 63), amb el perímetre ovalat i el cim pla. Les seves coordenades UTM són: X:279139, y:4588777, z: 137. No ha estat excavat oficialment i les dades de què disposem són únicament de prospecció i d’interpretació d’algunes intervencions clandestines. El poblament se situa sobretot en el cim, tot i que també s’estén pel vessants, sobretot pel de l’est. S’intu-
eix un entramat urbà format per un carrer central, amb cases situades a banda i banda. En la part nord-est es poden veure les restes d’un mur que correspon a la muralla de tancament del poblat en la part més feble, reforçada per l’existència d’un fossat d’uns vint metres d’amplada per tres a la part basal (GONZÁLEZ, PEÑA 1991, 220). Pel que fa als materials, es localitzen ceràmiques ibèriques pintades: càlats i gerres; així com ceràmica de vernís roig ilerget i vernís negre (RODRÍGUEZ 1980, 167-168), que ens situa en un context de l’ibèric ple i final, amb una possible `perduració medieval (BOLÓS, GARCIA 1997, 122-123). Conclusions
Ens trobem doncs, amb un conjunt format per tres jaciments, situats correlativament en l’espai i en el temps, configurant una unitat que abraça aproximadament uns mil anys d’ocupació humana. En el centre d’aquesta unitat, tant pel que fa a la seva ubicació en l’espai, com en el temps, ens trobem el singular jaciment de la Serra del Calvari. La destacada concentració de jaciments de la primera edat del ferro al voltant de la Serra del calvari, onze en total: Tancat (la Granja d’Escarp), Barranc de la Grallera (la Granja d’Escarp), Cabesa Vella (Maials), Ambiure (Seròs), Mas del Coc (Seròs), Pedrós (Seròs), Castell dels Moros (Almatret), Castellets (Mequinensa), La Picarda (Mequinensa) i Sant Jaume II (la Granja d’Escarp), no trobava suficient explicació en l’existència de terres adequades per a l’explotació agrícola, o per a la seva estratègica situació. A més la presència d’abundants escòries de ferro i eines a la Serra del Calvari, així com la troballa d’alguns dels mate-
217
218
XV C o l · l o q u i I n t e r n a c i o n a l Congrés Nacional
d ’A r q u e o l o g i a d e
d ’A r q u e o l o g i a d e
rials més antics de Catalunya fabricats amb aquest material en els poblats de l’entorn, com a ara el ganivet de fulla recta i reblons de la necròpolis de Pedrós, que es datà en el segle VII aC (MAYA, DÍEZ-CORONEL, PUJOL 1975, 619), ens féu plantejar la hipòtesis que l’explicació podia anar lligada a l’existència de mineral de ferro en quantitat suficient important com per a ser explotat en època protohistòrica (GONZÁLEZ et al. 2002, 250-251). La confirmació de les anàlisis mineralògiques i la localització d’una important zona amb materials ferruginosos, ens van permetre confirmar la hipòtesi inicial. Podia haver estat plenament rendible l’extracció del ferro existent en les hematites d’aquesta zona, amb una riquesa superior al 20%, al principi de l’ús d’aquest mineral (GONZÁLEZ et al. 2002, 251). Això ens féu plantejar que aquests podien ser els motius principals de l’elevada concentració de jaciments de la primera edat del ferro en aquesta zona, així com de la presència a la Serra del Calvari d’elements que demostraven una relació amb el món colonial fenici, a través de la via fluvial de l’Ebre. En una segona fase de la investigació ens plantejàrem si aquests estris de ferro de la Serra del Calvari i poblats de l’entorn, ganivet de Pedrós i punta de llança de Roques de Sant Formatge, que havien estat relacionats des de sempre com a productes del comerç colonial o de l’altra banda dels Pirineus, podien ser productes locals. Els resultats de les anàlisis químiques efectuades en aquests estris i la comparació amb les hematites locals demostraren que els primers productes fèrrics documentats al Baix Segre foren elaborats amb minerals de la zona, i que per tant en unes dates primerenques (segle VII aC) existí una producció local d’eines de ferro (VÀZQUEZ et al, 2005, 143-144). És en aquest nou marc que pren prota-
Puigcerdà
C ata l u n ya
gonisme el jaciment de la Serra del Calvari. Fins ara havíem exposat la singularitat de la seva pertinença al conjunt de tres jaciments esglaonats en l’espai i en el temps; les seves dimensions que en la majoria dels casos quadrupliquen o quintupliquen els poblats contemporanis que l’envolten; l’elevada concentració de jaciments de la primera edat del ferro al seu voltant; la presència d’abundants escòries de ferro en tota la seva superfície; la seva estratègica ubicació en la confluència del Cinca i el Segre, controlant la via fluvial de l’Ebre cap a l’interior de les terres lleidatanes; la seva complexitat urbanística; però ara sumant tot plegat donem un pas endavant. La nostra proposta actual de treball i a partir de la qual plantegem una nova hipòtesi és que els poblats que envolten la zona de Montmeneu i que formen com una mena de cercle al voltant de la Serra del Calvari serien els petits centres des dels quals s’explotaria el mineral fèrric. Són poblats de petites dimensions, que curiosament, però molt adequadament a la nostra proposta, un cop deixa de ser rendible l’explotació del mineral, s’abandonen, és a dir, que tenen una vida molt limitada en el temps (només d’un parell de segles) i això ens reforça la nostra proposta que tenen una funcionalitat molt lligada a l’explotació del ferro. La Serra del Calvari tindria reservat el paper principal en aquest escenari. Per tot el que acabem d’exposar, la nostra proposta és que fos el centre organitzatiu d’aquesta xarxa d’explotació, producció i intercanvi. És a dir, gràcies a la seva ubicació estratègia probablement controlaria l’explotació del mineral fèrric, concentraria l’emmagatzematge del mateix i, finalment, el distribuiria com a matèria primera, o bé acabant la cadena i produint les eines que després es comercialitzarien. Ens trobaríem doncs, amb un centre co-
La Transició Bronze
final
- 1 a E d at
del
Ferro
en els
Pirineus
i territoris veïns
EL CONJUNT DE LA SERRA DEL CALVARI (LA GRANJA D’ESCARP, EL SEGRIÀ)
mercial de primer ordre, en un punt de trobada d’indígenes i fenicis, on s’intercanviarien productes, coneixements i idees al llarg de la primera edat del ferro, demostrant una capacitat d’organització i explotació del territori molt important. Probablement comptaria amb un port fluvial on arribarien els mercaders fenicis que remuntaven l’Ebre i s’endinsaven cap a l’interior pel Segre. Podríem plantejar doncs que la Serra del Calvari fos com una mena de “ciutat” de la primera edat del ferro del Baix Segre, que concentraria la producció minera dels poblats de l’entorn. Però tot té un final. Com hem dit, els poblats de la primera edat del ferro al voltant de la Serra del Calvari no presenten continuïtat més enllà d’aquest moment. Pensem que això és degut a que l’explotació d’aquest mineral deixà de ser rendible i tota aquesta organització perdé el seu sentit. S’abandonaren aquests poblats, i la mateixa Serra del Calvari probablement també perdé la seva raó de ser. És probable que entrés en un procés de decadència i que perdés població. S’han documentat alguns nivells d’incendi que ara per ara no sabem si són extensibles a tot el poblat, però el cas és que s’acabà abandonat en un moment a cavall de la primera edat del ferro i els inicis de l’ibèric antic. Tanmateix no tota la població es traslladaria, i, suposem que preferiren bastir un nou establiment, de dimensions més reduïdes i adequades al nou volum de població, la Punta del Calvari, que mantenir un poblat de les característiques de la Serra del Calvari. Tot això que ara apuntem però haurà de veure’s confirmat per les excavacions que esperem es puguin continuar en els propers anys. Finalment, per cloure, volem ressaltar les dues idees que hem exposat: 1. La singularitat de la continuïtat del po-
blament en les serres que hi ha sobre l’actual poble de la Granja d’Escarp, que abraça un període d’uns mil anys, des del jaciment de la Punta del Fortí, passant per la Serra del Calvari i fins a la Punta del Calvari. 2. La importància del jaciment de la Serra del Calvari, com a nucli d’un territori amb una densitat de poblament a la primera edat del ferro, fora de l’habitual que s’explicaria per l’estructuració de l’explotació d’aquest mineral, amb l’existència de tot un seguit de poblats satèl·lits i una “ciutat”, la Serra del Calvari, que, actuaria tal vegada, com a punt de concentració, redistribució i comerç de mercaderies i amb una marcada activitat centrada en la mineria. Bibliografia BOLÓS, GARCIA 1997 BOLÓS, J. i GARCIA, J.E.: “Castell i vilatge d’Escarp (o del Fortí)”.Catalunya Romànica. XXIV. El Segrià. Les Garrigues. El Pla d’Urgell. La Segarra. L’Urgell. Barcelona 1997: 122123. GONZÁLEZ, PEÑA 1991 GONZÁLEZ, J.R. i PEÑA, J.L.: “El fossat: un nou element de la poliorcètica ilergeta”. Simposi Internacional d’Arqueologia Ibèrica, Manresa, 6-9 de desembre de 1990. Manresa 1991: 219-225. GONZÁLEZ et al. 2002 GONZÁLEZ, J.R., VÀZQUEZ, M.P., MATA, J.M., PEÑA, J.L., RODRÍGUEZ, J.I., i COLLDEFORNS, B.: “La presencia de hematites y la singular concentración de poblamiento de la primera edad del hierro en la confluencia de los ríos Cinca, Segre y Ebro”, Primer simposio sobre minería y metalurgia antigua en el SW europeo, Centre d’Arqueologia d’Avinganya, Seròs (Segrià, Catalunya, España) del 5 al 7 de Mayo de 2000,
219
220
XV C o l · l o q u i I n t e r n a c i o n a l Congrés Nacional
d ’A r q u e o l o g i a d e
d ’A r q u e o l o g i a d e
La Pobla de Segur 2002: 233-254. MAYA, DÍEZ-CORONEL, PUJOL 1975 MAYA, J.L., DÍEZ-CORONEL, Ll., PUJOL, A.: “La necrópolis tumular de incineración de Pedrós, Seròs (Lérida)”, XIII Congreso Nacional de Arqueología (Huelva 1973), Saragossa 1975: 611-622. RAFEL et al. 2008 RAFEL, N., ARMADA, X.L., BELARTE, C., FAIRÉN, S., GASULL, P., GRAELLS, R., MORELL, N., PÉREZ, A., VILLALBA, P.: “El área minero-metalúrgica del Baix Priorat (Tarragona) en la protohistoria. Explotación y redes de intercambio”, Revista d’arqueologia de Ponent 18, Lleida 2008: 245-269. RODRÍGUEZ 1980 RODRÍGUEZ, J.I.: Materiales para una carta arqueológica del Bajo Segre, Tesi de llicenciatura inèdita. RODRÍGUEZ 1991 RODRÍGUEZ, J.I.: “Algunes dades sobre l’edat del ferro al Segrià: el jaciment de la Serra del Calvari (La Granja d’Escarp) i altres del seu entorn”, Tribuna d’Arqueologia 19891990, Barcelona 1991: 77-86. RUIZ, FONTANALS, SUBIRÀ 2010 RUIZ, J., FONTANALS, M., SUBIRÀ, M.E.: Estudi antropològic de les restes d’un individu perinatal procedents de la Serra del
Puigcerdà
C ata l u n ya
Calvari (La Granja d’Escarp, el Segrià, Lleida), inèdit, 2010. VÀZQUEZ et al 2005 VÀZQUEZ, M.P., GONZÁLEZ, J.R., MEDINA, J.,Mata, J.Mª i RODRÍGUEZ, J.I.: “Actividades siderúrgicas en yacimientos de la primera edad del hierro próximos a la confluencia de los ríos Cinca, Segre y Ebro”, Mineria y metalurgia históricas en el sudoeste europeo, Madrid, 23 al 27 de Junio de 2004, Madrid 2005: 129-145. VÀZQUEZ et al. 2007 VÀZQUEZ, M.P., MEDINA, J., GONZÁLEZ, J.R., i RODRÍGUEZ, J.I.: “El jaciment de la Serra del Calvari (la Granja d’Escarp, el Segrià, Lleida). Estat de la qüestió”, Revista d’Arqueologia de Ponent, 16-17, Lleida 2007: 63-110. VÀZQUEZ 2009 VÀZQUEZ, M.P.: Informe-Memòria de la intervenció arqueològica –documentació gràfica- realitzada a la Serra del Calvari (la Granja d’Escarp, el Segrià) del 18 de setembre al 31 de desembre de 2007, Lleida, memòria inèdita. VÀZQUEZ 2011 VÀZQUEZ, M.P.: Informe-Memòria de l’excavació arqueològica realitzada al jaciment de la Serra del Calvari ( del 9 d’octubre al 9 de desembre de 2008), Lleida, memòria inèdita.
La Transició Bronze
final
- 1 a E d at
del
Ferro
en els
Pirineus
i territoris veïns
EL CONJUNT DE LA SERRA DEL CALVARI (LA GRANJA D’ESCARP, EL SEGRIÀ)
Figura 1: Situació de la Serra del Calvari i panoràmica amb els tres jaciments que formen el conjunt (fot. Captura. Photo systems).
221
222
XV C o l · l o q u i I n t e r n a c i o n a l Congrés Nacional
d ’A r q u e o l o g i a d e
d ’A r q u e o l o g i a d e
Puigcerdà
C ata l u n ya
Figura 2: Vista zenital del jaciment de la Serra del Calvari (fot. aèria Captura. Photo systems) amb la situació de les tres zones excavades i del fossat. Dalt: casa 2 (planta J. Medina. IEI i foto J.I. Rodríguez. IEI). Centre: casa 1 (planta J. Medina. IEI i foto J.I. Rodríguez. IEI). Baix: intervenció de la vessant sud-est amb la fossa del neonat (planta J. Medina. IEI i foto M.P. Vàzquez. IEI).
La Transició Bronze
final
- 1 a E d at
del
Ferro
en els
Pirineus
i territoris veïns
EL CONJUNT DE LA SERRA DEL CALVARI (LA GRANJA D’ESCARP, EL SEGRIÀ)
Figura 3: Dalt: Vista aèria de la Punta del Fortí amb l’afectació per les trinxeres (fot. Captura. Photo systems) i detall d’una de les estructures prehistòriques afectada per la plantació de pins (foto J.R. González). Baix: Vista aèria de la Punta del Calvari amb la marcada incisió del fossat (fot. Captura. Photo systems).
223
